ELS NAVEGADORS, LA GRAN PORTA D'ENTRADA A INTERNET

Avui, The Grandma ha iniciat una nova formació sobre Eines 2.0 de Gestió Administrativa amb unes noves companyes a Gavà. Han estat parlant sobre els navegadors i les seves característiques, especialment Google Chrome, Mozilla Firefox, Opera i Microsoft Edge.

Google Chrome és un navegador web desenvolupat per Google i compilat amb base a components de codi obert com la seva estructura de desenvolupament d'aplicacions (Framework) i el motor de renderitzat de Blink des de la versió 28, amb l'excepció de les versions d'iOS.

Google Chrome és el navegador més utilitzat a Internet, amb una quota de mercat del 65,65% a finals de novembre de 2021, i amb un total de 2.652,88 milions d'usuaris l'any 2020.

Està disponible gratuïtament sota condicions de servei específiques. El nom del navegador deriva del terme usat per al marc de la interfície gràfica d'usuari, chrome.

El 2 de setembre de 2008 va sortir la primera versió al mercat, sent aquesta una versió preliminar (beta). Finalment, l'11 de desembre de 2008 es va llançar una versió estable al públic en general. Actualment, el navegador està disponible per a la plataforma Microsoft Windows en més de 50 idiomes, i des del 25 de maig de 2010 per als sistemes Mac OS X i Linux.

Més informació: Google Chrome

El Mozilla Firefox és un navegador web lliure desenvolupat a partir del projecte Mozilla.

L'objectiu de Mozilla és fer un navegador més petit, lleuger i ràpid mitjançant l'extracció i redisseny del component de navegador de la suite de programari Mozilla.

De la mateixa manera que Mozilla, Firefox és multiplataforma i utilitza el llenguatge d'interfície XUL.

El Mozilla Firefox és un projecte paral·lel al Mozilla Thunderbird, un client de correu electrònic sota la mateixa filosofia i amb uns orígens similars. La bona rebuda d'ambdós per part dels usuaris va fer que la Fundació Mozilla els adoptés com els seus productes principals, substituint la Suite Mozilla original.

Usa el motor Gecko per a renderitzar pàgines web, el qual implementa estàndards web actuals i futurs.

El projecte ha fet servir en el passat els noms Phoenix, traduït literalment Fènix, i Firebird.

Més informació: Mozilla Firefox

Opera és un navegador d'Internet fet per l'empresa noruega Opera Software l'any 1994.

Des de la versió 8.50 es distribueix gratuïtament, tot i que anteriorment havia estat de pagament, abans de la versió 5.0, i es distribuïa com a shareware o adaware posteriorment.

Opera Browser és conegut per la seva velocitat, seguretat, suport d'estàndards (especialment CSS), mida reduïda, internacionalitat i constant innovació. Va ser un dels primers navegadors amb pestanyes per a la navegació web, i aquesta va ser la seva característica principal en les seves primeres versions.

Més informació: Opera

Microsoft Edge, conegut també amb el nom en clau de Project Spartan, és un navegador web en desenvolupament per Microsoft. És inclòs a Windows 10 per a reemplaçar Internet Explorer. Segons Microsoft, la seva evolució a partir d'Internet Explorer permet veure-ho i sentir-ho diferent.

Edge utilitza una interfície minimalista, amb similituds a Google Chrome i Mozilla Firefox. Integra plataformes en línia de Microsoft: l'assistent Cortana per control de veu, funcionalitats de cerca, i informació dinàmica relacionada amb els llocs web a la barra de direccions. Els usuaris poden realitzar anotacions a pàgines web, que poden ser desades i compartides mitjançant OneDrive.

Microsoft també inclou una botiga en la qual els usuaris poden descarregar extensions que afegeixen noves funcionalitats al navegador. El navegador té versions d'escriptori per a Windows i macOS i versions mòbils en Android, iOS i Windows Phone, i comparteix els elements d'interfície d'usuari entre ells. El 29 d'abril es va presentar a la Build 2015 el nom oficial de l'explorador, Microsoft Edge.

Més informació: Microsoft Edge

L'accés als ordinadors i a Internet s'ha convertit

en una necessitat bàsica 

de l'educació a la nostra societat.

Kent Conrad

LA SECRETA LLEGENDA DELS RASPALLS, 'DREAMS COME TRUE'

Us explico una història...

El Baix Llobregat és una comarca plena de llegendes mil·lenàries que s'han anat transmetent mitjançant l'arma més poderosa que té l'ésser humà... la tradició oral.

Una d'aquestes llegendes, documentada en una població vora el riu Llobregat, parla d'una família misteriosa i enigmàtica: Els Raspalls.

No tenim gaires dades històriques sobre aquesta família, de fet, ni tan sols tenim cap document que acrediti que entre els seus membres existís algun vincle familiar, però diuen les persones més grans del lloc, que aquesta família va existir, però que van desaparèixer de la mateixa manera com van arribar, misteriosament.

Els Raspalls van tenir una presència notable a diferents estaments de la societat d'aquella població i van deixar empremta en tots els llocs on hi van ser, però no en tenim gaires dades d'una família que sembla que es dedicava precisament a això, a enregistrar dades.

Poc ens ha arribat. Les primeres dades ens parlen d'una Raspall mig escocesa amant del teatre i d'un altre Raspall seguidor de Raphael. També documentem una Raspall mig napolitana i una altra Raspall campiona mundial de Scattergories.

Després de diversos treballs de camp i de la recollida de noves dades, nous documents ens donen llum sobre un Raspall d'origen llatí; una Raspall biògrafa de Nawal El Saadawi; un Raspall que va vèncer un drac d'on va sortir una flor que donava nom a una altra Raspall i una Raspall il·lustradora i dibuixant.

Diuen les males llengües que també hi havia una Raspall amant de la fotografia; una altra Raspall propietària d'una clínica d'ortodòncia i un Raspall orfebre de Can Massana.

Una darrera documentació trobada en una guardiola ens aporta dades sobre una Raspall a qui li encantava maquetar; una altra Raspall de Can Nadal; i una darrera Raspall amb el sobrenom de 'tiqui tiqui'.

Se'ns fa difícil establir un fil argumental amb tan poques dades aportades, per tant, no podem tenir una història fiable sobre aquesta família i per això hem de parlar de llegenda, i aquesta llegenda ens diu que van ser un grup molt cohesionat i treballador que van aportar innovació, creativitat, punts de vista, opinió i molta, moltíssima alegria i somriures a tothom qui els va conèixer i, sobretot, que van ser uns grandíssims enregistradors de dades, gràcies a les quals podem conèixer, avui en dia, molts fets històrics cabdals d'aquesta població.

Llarga vida als Raspalls, i el millor homenatge i reconeixement cap a ells i elles, tot posant una mica de música lleugera, res més que música molt lleugera, plena de paraules sense misteri...

Més informació: URV

Si el món fos escrit en llapis,
podria esborrar la lletra
que vol ferir;
podria esborrar mentides
que no cal dir;
n'esborraria l'enveja
que porta mals;
n'esborraria grandeses
de mèrits fals...

Però és escrit en tinta
de mal color:
el color brut de la guerra
i del dolor.

Qui voldria escriure un nou món
més just i net?

Potser que tu i jo ho provéssim,
ben valents, lletra per lletra,
des del nostre raconet...

Joana Raspall

'NETIQUETTE', NORMES DE BONA CONDUCTA A LA XARXA

Avui, Els Raspalls i The Grandma han compartit la darrera sessió junts. Han parlat sobre la importància de la netiquette a les interaccions a internet, a les xarxes socials i als comentaris rebuts als seus respectius blogs.

 

Cada Raspall ha inaugurat el seu canal de Youtube amb la idea de començar a omplir-lo de contingut propi per compartir-lo amb la resta d'internautes.

 

Aquesta darrera sessió ha servit per confirmar l'excel·lent treball realitzat per tots i cadascun d'ells i elles i per veure la fantàstica evolució formativa d'un grup que cada dia creix més i no té sostre.

 

Molta força F. Raspall i M.Raspall, us esperem ben aviat!

En informàtica, l'etiqueta (en anglès, netiquette, contracció de les paraules angleses network etiquette bones maneres a la xarxa) és un conjunt de regles que haurien de seguir els usuaris de la xarxa (de qualsevol de les famílies de serveis: correu electrònic, pàgines web, grups de notícies, llistes de discussions...) per facilitar la comprensió del que escriuen i la circulació de la informació per la Xarxa.

Exemples, entre els més coneguts, per al correu electrònic:

-No s'ha d'escriure una paraula o un text en majúscules. Qui ho fa ha de saber que vol dir que crida (el que escriu).

-No s'ha de reenviar mai a altres persones extractes del text d'un correu electrònic que s'hagi rebut a títol personal.

-Cal evitar l'enviament de fitxers adjunts (excepte si el destinatari els està esperant) a un correu electrònic.

-No s'han de posar les adreces de múltiples destinataris que tothom pugui llegir, error corrent quan s'envia un correu a una llista de destinataris. Es pot utilitzar l'opció CCO, amb còpia oculta, per afegir moltes adreces sense fer-les visibles per a tots els destinataris.

No hi ha ningú que controli la xarxa, per tant, no hi ha cap sistema establert de sancions per a qui no segueix la netiquette. En general, és la mateixa comunitat d'usuaris qui fa pressió per establir i mantenir unes regles. Algunes d'aquestes regles són esteses de manera gairebé universal, d'altres s'usen només en comunitats o projectes determinats.

Més informació: Pangea

El 28 d'octubre de 1995, Sally Hambridge, una directiva d'Intel, va elaborar oficialment el document anomenat Netiquette Guidelines orientat als treballadors de l'empresa perquè aprenguessin com comportar-se a Internet, en aquella època, una cosa molt més minoritària que ara.

Aquest document defineix les regles d'etiqueta de la xarxa en nom de la comunitat oberta que participa en el desenvolupament d'estàndards d'Internet. No obstant això, aquestes normes d'etiqueta no són rígides i inamovibles, sinó que s'adapten a cada comunitat o grup social, els quals van elaborant les seves pròpies regles, i fins i tot designant a persones encarregades únicament del seu compliment.

El llibre Netiquette de Virgínia Shea publicat en 1994 conté 10 regles bàsiques de comportament a la xarxa, els quals es descriuen a continuació:

-Regla 01: Mai oblideu que la persona que llegeix el missatge és un altre ésser humà amb sentiments que poden ser ferits.

-Regla 02: Seguiu els mateixos estàndards de comportament en línia que seguiu en la vida real.

-Regla 03: Escriure tot en majúscules es considera com cridar i, a més, dificulta la lectura.

-Regla 04: Respecteu el temps i l'amplada de banda d'altres persones.

-Regla 05: Mostreu el vostre costat bo mentre us mantingueu en línia.

-Regla 06: Compartiu els vostres coneixements amb la comunitat.

-Regla 07: Ajudeu a mantenir els debats en un ambient sa i educatiu.

-Regla 08: Respecteu la privadesa de terceres persones.

-Regla 09: No abuseu del vostre poder o dels avantatges que pugueu tenir.

-Regla 10: Excuseu els errors d'altres. Compreneu els errors dels altres igual que espereu que els altres comprenguin els vostres.

Aquests imperatius, o manaments, es poden sintetitzar en dos: Posar-se al lloc de l'altre sempre que utilitzem la xarxa i pensar que l'altre no és sempre com jo.

Més informació: El Bloc d'Escacc

La tecnologia de la informació i Internet
estan transformant ràpidament gairebé
tots els aspectes de les nostres vides:
alguns per a millor, altres per a pitjor.

Joan Landgraf

BLOGGER & XARXES SOCIALS, AUGMENTANT LA DIFUSIÓ

Avui, Els Raspalls i The Grandma han estat elaborant entrades a Blogger i veient les possibilitats que ofereix aquesta eina de Google. Han treballat la incrustació de les xarxes socials al blog i l'ús de gifs com a imatges en moviment que donen dinamisme als posts.

L'escriptori és el punt d'inici, aquí hi ha una llista de tots els teus blogs. 

Hi ha tot un seguit d'operacions que pots fer dins de cada blog.

Personalitzar.

-Escollir la teva plantilla predeterminada.

-Personalitzar a través de la interfície d'arrossegar i deixar o a través del dissenyador de plantilles WYSIWYG.

-Editar l'HTML del teu blog.

-Afegir gadgets com presentacions, enquestes d'usuaris i anuncis d'Adsense.

Escriure una nova entrada.

-Utilitzar vista prèvia per veure com t'està quedant.

-Afegir una imatge: Pots determinar-ne la mida i les opcions Esquerra, Centrar i Dreta.

-Publicar imatges amb el dispositiu mòbil, el software de fotos gratuït de Google Picasa o un servei de tercers com Flickr.

-Afegir un vídeo: Blogger accepta arxius AVI, MPEG, QuickTime, Real i Windows Media amb una mida inferior a 100 MB.

Veure les teves entrades. Permet veure una llista d'entrades publicades i redactades per un blog determinat.

Posar-te al dia dels teus blogs preferits. A sota de la llista dels teus propis blogs trobem una llista dels blogs que seguim amb un resum de les últimes entrades.

Més informació: Marketing and Web

Ús del menú desplegable que et permet enllaçar amb:

-Visió general

-Entrades

-Pàgines

-Comentaris

-Estadístiques

-Ingressos

-Disseny

-Plantilla

-Configuració

A la pantalla de descripció general es pot:

1. Veure l'activitat del teu blog.

2. Veure les novetats i surgències de l'equip de Blogger.

3. Veure els blogs importants més recents.

Més informació: Yo Blogueo

Encara que hagis escollit una plantilla pots canviar el seu aspecte, Blogger et permet personalitzar-la canviant el:

-Fons. Canvi de color de fons amb l'opció Gama de colors principal o escollir un dels temes suggerits. Una altra opció és afegir-hi una imatge.

-Disseny. Pots escollir diferents opcions de disseny, plantilles d'una a tres columnes. També disposes d'una gamma d'opcions de disseny pel peu de pàgina del blog.

-Ajust de l'ample. Pots canviar l'ample del blog i les columnes de l'esquerra i la dreta.

-Perfil. És un complement del blog. Pots descriure’t a tu mateix, incloure una fotografia i canviar el teu nom públic. Els teus interessos i els teus favorits fan la funció d'enllaç a altres persones que comparteixen les mateixes coses.

Blogger està disponible amb els idiomes següents:

Àrab, bengalí, búlgar, català, xinès (simplificat), xinès (tradicional), croat, txec, danès, holandès, anglès, filipí, finlandès, francès, alemany, grec, gujarati, hebreu, hindi, hongarès, indonesi, italià, japonès, kannada, coreà, letó, lituà, malai, malayalam, marathi, noruec, oriya, persa, polonès, portuguès (Brasil), portuguès (Portugal), romanès, rus, serbi, eslovac, eslovè, espanyol, suec, tàmil, telugu, tailandès, turc, ucraïnès, urdú vietnamita, nepalès, farashi, bemba, tonga, tumbuka i cewa.

Els Raspalls i The Grandma han treballat amb diferents webs que ajuden a la incrustació de gadgets al blog, especialment les pàgines que fan referència a Twitter i a les llicències de Creative Commons.

Més informació: Creative Commons & Twitter

  Els bloggers creen una mena de popularitat.

Però no són els experts i ho hem d’entendre.

 

Martha Stewart

CLUEDO, QUI HA ESTAT? QUÈ HA UTILITZAT? ON HA PASSAT?

Avui, Els Raspalls i The Grandma han fet alguns exercicis avaluables i han jugat al Cluedo, el mític i clàssic joc de lògica deductiva.

El Cluedo és un joc de tauler on els participants han de resoldre un crim fictici usant la seva capacitat de deducció.

S'ha comès un assassinat i se n'ha d'esbrinar l'autor, l'arma i l'habitació on ha passat.

Cluedo és un joc de tauler de deducció, basat en una història de detectius, creat l'any 1944 per l'anglès Anthony E. Pratt. Va ser editat per Waddingtons i el joc es va convertir ràpidament en un èxit. El nom deriva de la combinació de dues paraules: Clue, en anglès pista i Ludo, el nom que rep en anglès el joc del parxís.

Els jugadors representen els diferents convidats, i alhora sospitosos, que investiguen la mort del seu amfitrió. Els investigadors es desplacen pel tauler, que representa la planta baixa de la vil·la on s'ha comès l'assassinat, en la cerca de pistes que els permeti formular una hipòtesi per conèixer l'assassí, l'arma del crim i el lloc on s'ha comès.

Cada possibilitat està representada per una carta. A l'inici del joc se n'agafen tres (una de cada categoria) i es posen en un sobre negre sense que ningú les vegi. Aquesta serà la combinació d'elements que han permès el crim, la solució a la partida. La resta es reparteix a parts iguals entre els jugadors. En el seu torn, cada persona mou la seva fitxa pel tauler que representa la casa i pregunta a un altre jugador per un sospitós, una arma i un lloc. Si l'interpel·lat té una de les cartes, la mostra només a la persona que ha preguntat. Cada jugador va apuntant en un paper el resultat de les seves investigacions i guanya qui primer resol el crim.

El joc s'ha fet molt popular, fins al punt d'inspirar pel·lícules i videojocs. Han sorgit diverses imitacions on l'ambientació del crim canviava però es mantenia el mecanisme de joc. A més a més, la mateixa Agatha Christie va incloure un joc semblant al Cluedo en una de les seves novel·les, Dead Man's Folly (El templet del mort), on Hercule Poirot jugava a un joc de taula de deducció per resoldre un cas d'assassinat.

Més informació: Enigmatium

Quan "Clue" es va estrenar per primera vegada als cinemes el 1985,
vaig suposar que la gent estaria confusa.
Per què, es podrien preguntar, algú agafaria un joc de taula
sense una trama diferent i el convertiria en una pel·lícula?
Sempre que he jugat al Clue, mai he pensat:
"Home, m'agradaria que aquest joc de taula
tingués un llargmetratge basat en ell".
No obstant això, aquesta pel·lícula existeix i ha entretingut,
i ha deixat perplex al públic durant 35 anys.

 Kari Anderson

 

El raonament deductiu, deducció o mètode lògic deductiu és un mètode lògic que, a diferència del raonament inductiu, considera que la conclusió és implícita en les premisses; el raonament deductiu infereix aquests mateixos fets basant-se en la llei general. És a dir, que la conclusió no és nova, se segueix necessàriament de les premisses.

Si un raonament deductiu és vàlid i les premisses són veritables, la conclusió només pot ser veritable. Respon al raonament deductiu que va ser descrit per primera vegada per filòsofs de l'Antiga Grècia, especialment Aristòtil. La seva principal aplicació es realitza mitjançant el mètode d'extrapolació.

El pensament deductiu parteix de categories generals per fer afirmacions sobre casos particulars. Es parla de raonament inductiu quan observant una cosa moltes vegades es declama que es veu en totes les coses de la mateixa espècie.

En raonament deductiu, en canvi, per tal que un raonament sigui vàlid la conclusió ha de poder derivar necessàriament de les premisses, i n'ha de derivar aplicant a aquestes premisses algunes de les regles d'inferència segons les regles de transformació d'un sistema deductiu o càlcul lògic.

Aquestes regles constitueixen una llei lògica que defineix el significat de les relacions entre conceptes, no la validesa dels conceptes en si. Cada regla expressa una tautologia i, per tant una veritat necessària i universal, en ser aplicada a les premisses com a cas concret permet considerar la inferència de la conclusió com un cas de raonament deductiu.

Per exemple, una regla podria si saps que sempre que passa una cosa en passa una altra, i a més saps que passa la primera cosa, pots concloure que passa l'altra. Això és sempre veritat independentment de quines coses parlis (perquè aquesta regla no parla tant de la realitat, com de què vol dir "sempre que passa"), per tant pots separar la verificació dels fets (és realment cert que sempre, sempre, sempre quan passa una cosa passa l'altra ? és realment cert que està passant la primera cosa ?) de la construcció lògica de l'argument que constitueix el raonament deductiu.

Dit d'una altra manera, la conjunció o producte de totes les premisses quan és veritable, és a dir, totes i cada una de les premisses són vertaderes, llavors implica la veritat de la conclusió. Això funciona així per a cada regla, i per tant funciona també per qualsevol encadenament de regles en què la conclusió d'una regla s'utilitza com a premissa d'altres.

Per mitjà d'un raonament d'aquestes característiques es concedeix la màxima solidesa a la conclusió, les premisses impliquen lògicament la conclusió. I la conclusió és una conseqüència lògica de les premisses.

Oposadament al raonament inductiu en el qual es formulen lleis a partir de fets observats, el raonament deductiu infereix aquests mateixos fets basant-se en la llei general.

S'acostuma a dividir en:

-Mètode deductiu directe de conclusió immediata. S'obté el judici d'una sola premissa, és a dir que s'arriba a una conclusió directa sense intermediaris.

-Mètode deductiu indirecte o de conclusió mediata. La premissa major conté la proposició universal, la premissa menor conté la proposició particular, de la seva comparació és la conclusió. Utilitza sil·logismes.

Més informació: The Money Glory

No es pot discutir amb un punt de vista.

Hercule Poirot

BLOGGER I ELS GADGETS, AFEGINT ELS ENGINYS I EL FORMAT

Avui, Els Raspalls i The Grandma han continuat omplint de contingut els seus blogs. Han treballat el format i han escollit quins gadgets serien útils a la seva web i quins no.

Nawal El Saadawi, Mísia i l'Escola Massana han sigut els temes proposats per elaborar uns continguts que fossin atractius, interessants i d'utilitat.

Els Raspalls es creixen cada dia davant les adversitats i demostren quin és un dels secrets dels seus èxits: el treball en grup i la màxima de no deixar mai ningú enrera.

Molta força, M. Raspall! T'esperem molt aviat!

Un gadget de Blogger és un programa que podem inserir dins la nostra pàgina i té una finalitat específica pel visitant.

Els gadgets poden tenir tot tipus de propòsits, com ara el poder compartir el contingut de la teva pàgina web en una xarxa social, que es puguin mostrar certes dades, realitzar un menú d'opcions a Blogger i molt més. Realment, ens dona l'oportunitat de ser creatius i veure què en pot resultar del seu ús.

Així mateix, dins de Blogger podem trobar una gran quantitat de gadgets que podem fer servir totalment gratis.

Els gadgets també els podem trobar navegant per la web, encara que, aquests últims poden ser una mica més difícils de posar dins de la teva web perquè, en general, es necessita una mica de coneixement de programació dins d'interfícies com HTML o CSS.

Incloure el gadget dins del teu lloc web a Blogger és una tasca realment senzilla. Tot el que has de fer és començar per entrar al teu blog o lloc web i donar-li clic a l'opció de Disseny que tenim al menú a l'esquerra de la nostra pantalla.

A dins, podràs veure amb detall cada component que apareix dins de la plantilla per a la teva pàgina web o bloc. Hauràs anar als requadres de les sidebars i fer clic a l'opció d'Afegir un gadget.

Després caldrà buscar el gadget que vols incloure dins de la teva pàgina web en el lloc que vulguis. Tingues en compte que el pas anterior pot variar depenent d'on es trobi el botó per afegir el gadget. Un cop trobis el gadget que vols afegir, només hauràs de fer clic al símbol de més (+) per poder afegir-lo instantàniament al teu web.

És possible que depenent del gadget hagis de posar alguns paràmetres, però tot dependrà dels teus gustos. Quan estigui llest fes clic al botó de guardar i llest. Pots anar a la teva pàgina per assegurar-te que tot està com vols que estigui.

Més informació: Juan Merodio

 El millor gadget és el cervell humà.

Ed Kovacs

BLOGGER, ELS RASPALLS COMPARTEIXEN DADES A LA WEB

Avui, Els Raspalls i The Grandma han treballat Blogger, l'eina de Google per a la creació de continguts a la web.

Els continguts són essencials en qualsevol blog ja que són allò que els omple de sentit i d'informació.

Aquests continguts poden ser de text, fotogràfics o de vídeo i han de complir els mateixos criteris de cohesió, adequació i coherència que compleix qualsevol text escrit.

Per a inspirar-se en la creació de contingut, Els Raspalls han parlat sobre diferents codis emprats a l'Edat Mitjana com la poesia lírica occitana o el tarot romaní. També han parlat de la importància de signar les obres artístiques, del concepte de la fama més enllà de la mort i del pas del temps (tempus fugit) tot recordant Julio Manrique i les seves Coplas a la muerte de su padre. La mètrica dels poemes també ha estat un tema tractat, amb Garcilaso de la Vega i els seus Sonetos, així com el significat real d'algunes cançons que s'han convertit en himnes amb el pas del temps, cançons com White Rabbit de Jefferson Airplane, Delilah de Tom Jones o la popular infantil La Lluna i la Pruna.

 

Blogger és un editor de blogs senzill i quan més treballem amb ell més detectarem les seves limitacions, però és un bon punt de partida per treballar la tecnologia de creació de blogs i entendre els seus conceptes. 

 

A partir del domini d'una eina de blog, podem aconseguir el domini d'unes altres, ja que poques diferències hi ha entre els diferents editors.

Tan important és veure quins avantatges ens donen els editors de blog com veure les seves limitacions i conèixer les seves errades (que les tenen) per saber fins a on podem arribar en el seu ús i quins aspectes pateixen limitacions.

Blogger, una paraula creada per Pyra Labs (el seu creador), és un servei per crear i publicar un blog fàcilment. L'usuari no ha d'escriure cap codi o instal·lar programes en el servidor o de scripting.

Blogger accepta per a l'allotjament dels blogs el seu propi servidor (Blogspot) o el servidor que l'usuari especifiqui (FTP o SFTP).

Llançat l'agost del 1999, és una de les primeres eines de publicació de blogs la qual ha ajudat a popularitzar l'ús dels formularis.

Més informació: Ciudadano 2.0

Més específicament, en lloc d'escriure a mà l'HTML i pujar les noves publicacions, l'usuari pot publicar en el seu blog només emplenant un formulari a la web de Blogger. Els resultats són immediats i es pot fer des de qualsevol navegador.

El 2003 Pyra Labs fou adquirit per Google i, per tant, també Blogger. Google va aconseguir els recursos que Pyra requeria. Més endavant, les característiques premium (de pagament) van ser habilitades per al públic gràcies a l'ajuda de Google.

El 2004, Google va comprar Picasa i la seva utilitat d'intercanvi de fotos Hello. Això va permetre als usuaris de Blogger posar fotos fàcilment en el seu blog.

El 9 de maig de 2004 Blogger va ser rellançat amb noves plantilles de disseny (CSS), emmagatzematge individual de publicacions, comentaris i publicació via correu electrònic. Després Google va llançar una eina anomenada BlogThis! a la barra de cerca de Google, que permet obrir una nova finestra amb el formulari de publicació i que permet a l'usuari publicar sense necessitat de visitar la pàgina principal.

 Més informació: Mira Cómo Se Hace

A finals de 2006, amb el nou Blogger Beta, es fa possible la publicació d'articles per categories o etiquetes (labels). L'actualització del nou Blogger requereix estar registrat a Google i inclou la millora del servei d'etiquetatge d'articles i de la interfície d'edició i publicació d'articles.

L'any 2010 Blogger introdueix novetats, entre elles el dissenyador de plantilles, fonts tipogràfiques de Google, estadístiques d'analítica web, pàgines estàtiques, previsualització, WYSIWYG (What You See Is What You Get) de noves entrades de blog i integració amb Google Apps.

L'any 2011 Blogger renova la seva interfície gràfica d'usuari, presenta una nova característica anomenada vista dinàmica, desenvolupa noves aplicacions i plantilles per a dispositius mòbils. També, es deixa de donar suport a comptes antics de Blogger no utilitzats des del 2007 per tal de passar definitivament al sistema de comptes de Google.

Arribant a l'any 2012 Blogger ha presentat algunes funcionalitats per millorar el posicionament web dels blogs. D'altra banda, des de gener els servidors de Blogger realitzen reencaminaments del domini de segon nivell blogspot.com a dominis de segon i tercer nivell pel país d'accés, com per exemple: blogspot.ie (Irlanda) o blogspot.com.ar (Argentina). El propòsit és millorar l'administració local de continguts que puguin violar les legislacions locals d'un país i evitar intents de censura.

Finalment, Els Raspalls han elaborat els seus propis blogs i han començat a compartir contingut a la web. Benvinguts i benvingudes Ana, Anna, Fanny, Jordi, M.José, Manolo, Manuela, Marta, Mauricio, Mercè, Nadia, Oumaima, Paco, Rosa i Zoraida.

Més informació: Curso de Blogger Completo

Cansoneta leu e plana,
leugereta, ses ufana,
farai, e de mon Marques
del traichor de Mataplana,
q'es d'engan farsitz e ples.
A, Marques, Marques, Marques,
d'engan etz farsitz e ples.

Cançoneta lleu i plana,
lleugereta, sense pretensions,
jo faré del meu Marquès,
del traïdor de Mataplana,
que és d'engany farcit i ple.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d'engany sou farcit i ple.

Guillem de Berguedà (1130-1195)

ELS METACERCADORS, L'ACCÉS A LES DADES AMB UN CLIC

Avui, Els Raspalls i The Grandma han parlat de codis i han treballat la cerca de dades mitjançant cercadors. 

La recerca de dades és una eina indispensable en qualsevol tasca a realitzar. Cercar fonts de confiança sempre és la millor opció. Si aquestes fonts no les coneixem, haurem de validar-les tot comprovant amb d'altres si la informació que contenen és veraç o no.

 

No podem quedar-nos amb la primera informació que trobem o amb una única idea, sinó que cal sempre buscar la mateixa informació des de diferents fonts i diferents punts de vista històrics i socials.

Els Raspalls i The Grandma han parlat sobre com llengües com la navajo i el euskera van servir per codificar missatges durant la Segona Guerra Mundial.

El silbo gomero (una llengua Patrimoni Immaterial de la Humanitat), el barallete (el llenguatge dels esmoladors gallecs) i els indians (catalans i mallorquins que van emigrar a Amèrica), també han estat comentats en un dia molt especial per a tota la família Raspall.

Finalment, Els Raspalls han maquetat diverses activitats utilitzant les diferents eines en línies de les quals en disposaven.

Benvingudes de nou, Raspalls! Us hem trobat a faltar... i molta força M. Raspall, t'esperem ben aviat.

Més informació: National Geographic

En la comunicació, un codi és una norma per a convertir un fragment d'informació (per exemple una lletra, paraula o frase) a una altra forma de representació, no necessàriament del mateix tipus.

El procés de codificació, permet convertir la informació origen en unes dades codificades, que s'emmagatzemen o s'envien a un receptor. El procés invers és el de descodificació, on es converteix aquests codis en informació interpretable per al destinatari.

Un còdec (de codificació/descodificació) és la implementació d'aquesta norma o algorisme per a codificar i descodificar, i pot incloure a més la compressió de les dades.

Un codi a més pot incloure mecanismes per a ocultar la informació que conté, de manera que només els destinataris que sàpiguen com descodificar-lo, seran capaces de reconstruir la informació original. Per exemple usant eines de criptografia.

 Més informació: Pueblos originarios

Alguns exemples de codis són:

-El codi Morse. Permet codificar un text en una colla de pulsacions curtes i llargues, pensades inicialment per a ser enviades a través del telègraf, on el receptor les descodifica en el text original.

-La televisió. On un senyal visual es codifica en una sèrie de senyals analògics o digitals que es poden emmagatzemar, transmetre i posteriorment descodificar per a ser vistos en una televisió.

-El format MP3. On un senyal d'àudio es pot codificar i comprimir per emmagatzemar i reproduir posteriorment.

-Les llengües. Permeten una persona pugui expressar-se i la resta de les persones que entenen aquella llengua, són capaces de descodificar els seus sons/gestos en informació.

-Els alfabets. Permeten plasmar per escrit l'expressió oral o gestual d'una llengua.

Més informació: Aulex

Un motor de cerca o de recerca o bé cercador és un programa informàtic dissenyat per ajudar a trobar informació emmagatzemada en un sistema informàtic com ara una xarxa, Internet, un servidor o un ordinador personal.

L'objectiu principal és el de trobar altres programes informàtics, pàgines web i documents, entre d'altres.

A partir d'una determinada paraula o paraules o una determinada frase, l'usuari demana un contingut sota un criteri determinat, i llavors recupera una llista de referències que compleixen aquest criteri.

El procés es realitza a través de les metadades, elements que permeten recuperar informació als motors de cerca. Els índexs que utilitzen els cercadors sempre estan actualitzats a través d'un robot web per generar rapidesa i eficàcia en la recerca. Els directoris, en canvi, són gestionats per editors humans.

Tipus de cercadors

-Índexs o directoris. Són repertoris de pàgines web ordenats per temàtiques. El seu ús és simple i senzill, només cal anar clicant sobre les categories i subcategories. L'ordre l'estableix una persona, no una màquina, és a dir, el criteri acostuma a ser subjectiu.

-Motors de cerca. Són cercadors que, a través d'un robot anomenat aranya, rastregen Internet recol·lectant pàgines web i introduint-les a la base de dades automàticament. La característica principal és que aquesta cerca es du a terme a partir d'una paraula clau. Els principals motors de cerca són Google, Yahoo! i Bing, entre d'altres.

-Multicercadors o metacercadors. Busquen pàgines web en diferents cercadors, i combinen els resultats que obtenen. Els multicercadors no disposen de bases de dades pròpies. Dos exemples de multicercadors són Metasearch i MetaCrawler.

-FFA (Free For All). Aquests cercadors són gratuïts i permeten que l'usuari pugui inscriure-hi la seva pàgina web durant un temps limitat. No és permanent.

Un metacercador és un sistema que localitza informació en els motors de cerca més usats, no té base de dades pròpia pel que fa servir les d'altres cercadors i mostra una combinació de les millors pàgines que ha cada un.

Un cercador normal recopila la informació de les pàgines mitjançant la seva indexació, com Google o bé manté un ampli directori temàtic, com Yahoo. La definició simplista seria que un metacercador és un cercador en cercadors.

Més informació: Guies BibTIC-UPF

Cuba maragda verda,
barca ben ancorada
saps que la teva gent et fa més jove encara
guardes tanta bellesa
sento tanta enyorança,
si marxo lluny de tu.

Tota l'Havana vella
canta la seva història
una ciutat ferida, on sembla que tot és vida.
Mai no han pogut rendir-la.
I ella et dirà que té la casa oberta per tu.

 

A l'Havana vora mar
hi tenc sa meva alegria
un jove que em fa cantar
moltes cançons nit i dia.

Havanera Popular

GRAVADOR DE DADES, GRAVADOR D'HISTÒRIES (TRÁ, TRÁ)

Avui, Els Raspalls i The Grandma han parlat sobre la importància de l'antropologia per entendre millor les nostres societats. Diferents històries els han portat des d'Edimburg, amb els seus mites onírics i misteriosos, fins a l'Etna a Sicília; des d'Occitània fins a Mallorca; des del castell escocès de Stirling fins a Andalusia; i des del misteriós bosc d'Abby Craig fins a Sant Esteve Ses Rovires.

Els Raspalls han valorat la importància de la tasca del gravador o enregistrador de dades i han recordat el musicòleg Alan Lomax.

La tasca de l'enregistrador de dades és molt important per a les empreses que volen introduir molta informació en les seves aplicacions informàtiques.

Hem de tenir en compte que la professió d'enregistrament de dades no solament consisteix a introduir informació mecànicament en un programari. Aquesta tasca va més enllà. L'enregistrador de dades ha de conèixer les característiques de les aplicacions informàtiques, així com dels elements perifèrics. A més, ha de dominar les tècniques de mecanografia.

Les regles ortogràfiques i gramaticals també han de ser dominades per l'enregistrador de dades.

Els enregistradors de dades manegen molta informació, en alguns casos de caràcter confidencial, i han d'evitar violar l'establert en les normes de protecció de dades. A més, a vegades seran els responsables de realitzar les còpies de seguretat per no perdre la informació introduïda en les aplicacions informàtiques.

Les condicions dels llocs de treball, així com l'ergonomia, s'han de tenir molt en compte a l'hora de realitzar l'enregistrament de dades.

Avui dia existeix multitud d'informació que les empreses han de gestionar de forma correcta i saber emmagatzemar per poder recuperar-la quan sigui necessari. Per aquest motiu, neix l'activitat d'enregistrar dades, tasca que és realitzada per professionals amb coneixements en la gestió de bases de dades.

Més informació: RicDoc

L'antropologia és la disciplina que estudia l'ésser humà. Combina en una sola disciplina els enfocaments de les ciències naturals i de les ciències socials i humanes, així com amb la filosofia.

L'antropologia cultural o social estudia els humans com a éssers culturals. Té per objecte d'estudi els éssers humans com a col·lectiu que viuen en societat i per tant són productors de cultura i, alhora, productes d'aquesta, que es definix com la capacitat de concebre el món de manera simbòlica, d'aprendre i de transmetre símbols o conceptes a altres humans, i de transformar el món i els humans mateixos, utilitzant estos símbols.

L'antropologia física o biològica estudia l'ésser humà en tant que ésser biològic, així com la variabilitat dels grups humans al llarg de la història, independentment de la cultura.

El mètode d'obtenció de coneixement de l'antropologia és força fàcil d'exposar però ben difícil d'aplicar. Comporta que l'antropòleg sigui capaç abandonar els seus prejudicis i estigui disposat a aprendre dels altres.

Primera fase: Observació

És el treball de camp que consisteix en una immersió en la comunitat que es vulgui analitzar. Això acosta l'antropologia a l'empirisme perquè aquest adopta justament l'observació de la realitat en moviment per treure conclusions. És a dir, posa a prova les seves hipòtesis observant com es comporten de manera natural.

Segona fase: Etnografia

Fet això, l'antropòleg ha de posar per escrit tot allò que ha après sobre la societat que ha analitzat. Això comporta una exposició estructurada i comprensible per a una altre cultura que no s'ha immergit mai en la cultura estudiada.

L'antropòleg ha de ser objectiu, no faltar a la veritat, aportar informació qualitativa i quantitativa i saber ser imparcial. L'estudi es publica per tal que altres antropòlegs puguin verificar-ho.

Tercera fase: Verificació

És després d'una tercera fase de verificació del treball amb un nou treball de camp i un nou procés d'etnografia que l'estudi aconseguix ser acceptat i avalat per tota la comunitat científica.

L'estudi, però, no es deixa dins un calaix d'armari de l'arxiu nacional, sinó que ha de fer un objecte d'actualització de la informació.

Quarta fase: Seguiment

L'antropòleg es dedica a fer un seguiment de la societat estudiada per tal de comprendre les seves evolucions, els nous raonaments i els canvis.

Per tal de poder duu a terme tot aquest mètode, l'antropòleg ha de ser capaç d'abandonar el monoculte, és a dir, saber la llengua de l'altre o aprendre a practicar la seva religió, si en té alguna. Les societats monolingües són de monoculte perquè rere l'única llengua que parlen, hi una única cultura i això restringeix els punts de vista amb què la societat mira el món que l'envolta.

L'antropòleg ha de tenir doncs una ment força oberta i això comporta abandonar tota mena de monocultes i, per tant, el monolingüisme. Convé, fins i tot, aprendre de llengües minoritàries i, fins i tot, llengües minoritzades.

Més informació: Revista d'Etnologia de Catalunya

 M'agrada coir olives,
però és un art perillós.
Vaja, al·lots, afanyem-mos
que amb doblers no compren vides.

Tonades de collir olives

 

Alan Lomax (31 de gener de 1915-19 de juliol de 2002) fou un etnomusicòleg nord-americà nascut a Austin, Texas. Treballà arreu del món enregistrant música, incloent-hi Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.

A finals dels anys 40, Lomax va ser acusat per l'FBI de simpatitzar amb idees comunistes. Aquest fe el dugué a marxar cap a Europa el 1950, tot i que ell sempre digué que se n'anava per recol·lectar música folk d'arreu del món. Va estar-se una llarga estada (set mesos) a Espanya, on no només enregistrà música de gran part del territori, sinó que també creà un arxiu fotogràfic del país.

Algunes d'aquestes gravacions inspiraren Miles Davis per gravar el seu àlbum Sketches of Spain (1960). Altres regions on treballà foren Irlanda, Anglaterra, Escòcia i Itàlia.

Entès com a mesura de cançons, és un mètode desenvolupat per Alan Lomax i el seu equip d'investigadors per relacionar els elements de la música vocal tradicional d'arreu del món, amb l'objectiu d'establir relacions entre els estils de cançons i les normes socials de la cultura que les produeix.

Per a això, es definiren 37 variables mesurables, desenvolupades per Lomax i el seu equip amb ajuda de lingüistes, otorinolaringòlegs i altres especialistes de la veu, que es puntuen en una escala de cinc punts segons la seva presència o absència a la cançó tractada. Alguns exemples són: cohesió del grup en el cant, respiració, durada de les frases i melismes.

Aquest mètode es proposà per primera vegada el 1959, i fou aprovat per la Universitat de Colúmbia, que el gestionà fins al 1982. Durant els següents anys, es preparà una mostra de 2.527 cançons de 233 cultures diferents, que més endavant s'amplià fins a 4.000 cançons d'unes 400 cultures, que estengueren i reafirmaren les conclusions inicials.

La principal conclusió a la qual arribaren Lomax i el seu equip va ser que l'estil musical està significativament afectat per determinats elements culturals, com ara el tipus de subsistència, l'estructura política, les convencions sexuals, la complexitat de l'estructura social o la divisió de classes. També es comprovà que cada cultura individual comparteix elements amb les cultures veïnes, la qual cosa facilita el seu agrupament en regions molt més grans.

Més informació: Archive Cultural Equity

I adelerau segadors
Que sa madona se queixa
Ai, adelerau segadors
Ai, vos sou blat i jo som xeixa
Ai, vos sou blat i jo som xeixa
Ai, mestall de bona llavor

Tonades de segar

L'OBTENCIÓ DE DADES I LA REALITAT, ELS PUNTS DE VISTA

Avui, Els Raspalls i The Grandma han parlat sobre la importància dels sentits en la recepció d'informació (dades).

Els nostres sentits no són fiables al 100% i podem arribar a interpretar coses i dades que no s'ajusten a la realitat.

Treballar l'escolta activa i l'atenció són aspectes importants per aconseguir que un punt de vista o una percepció no canviï la realitat que tenim al davant.

Els Raspalls i The Grandma també han treballat l'extracció de dades en l'àmbit oral, l'atenció visual i han parlat sobre el DAFO.

Més informació: DAFO

El punt de vista és la posició, consideració o actitud que sobre un fet, subjecte o qüestió té una determinada persona o entitat a causa del seu propi biaix cognitiu subjectiu, indissociable a ella.

També s'usa, com a sinònim, perspectiva i, especialment en el context artístic, mirada. Aquesta expressió figurativa existeix a diverses llengües i està referenciada per escrit des de 1760.

Des de la perspectiva de la filosofia i les ciències socials, existeixen models de punts de vista, com el punt de vista neutral o neutralitat, el punt de vista natural i el punt de vista múltiple.

D'altra banda, des de les arts, l'humor i la creació (innovació, disseny, tecnologia) en general, les persones posen esment a oferir noves mirades, perspectives i punts de vista del món, real o fictici.

Els infants són un exemple de persones que canvien el punt de vista lliurement, davant de les situacions que es van presentant.

Més informació: UOC

Quan canvies la manera com mires les coses,

les coses que mires canvien.

Wayne Dyer

 

 

La realitat n'és una, però tothom la percep diferent, i és la lectura personal que cadascú fa de la realitat el que sovint acaba portant a situacions de conflicte.

Simplificant els procés ens trobem amb què la realitat es percep, i ja hem dit que tothom ho fa de formes diferents, passant les dades i la informació pel nostre filtre que ens permet interpreta-la, també de maneres diferents ja que cadascú en fa relats i explicacions diferents.

Posteriorment es pensa, tothom pensa, encara que sigui des de la por, la insatisfacció la decepció que pot fer davant de la realitat, que primer ha percebut i després ha interpretat, i, finalment, s'actua deforma coherent respecte la percepció i interpretació de la realitat, del que pensin que pot passar, dels interessos en joc i d'altres variables i elements, com ara el temps o el pressupost.

REALITAT → Es percep → S'interpreta → Es pensa → S'actua!

El paper que juguen les nostres percepcions a l'hora d'interpretar la realitat i actuar és molt rellevant, així que la pregunta d'on neixen les percepcions pren importància. Les percepcions neixen de les experiències (com una espècie d'aprenentatge, recordem el que hem vist o fet amb anterioritat i si ens ha funcionat o no), la perspectiva (elements per construir el nostra punt de vista i posicions respecte una realitat, també ens en fa rebutjar d'altres que no tenen en compte els nostres interessos) i les dades (qualsevol informació que facilita la formació d'una idea, conclusió o posicionament).

 

Més informació: Mètode

 

Les persones no es relacionen perquè s'hi temen;
es temen perquè no es coneixen;
i no es coneixen perquè no s'han comunicat entre elles.

Martin Luther King Jr.

 

 

La percepció, dins del sistema general de processament de la informació o sistema cognitiu, ha estat definida com el procés d'extracció activa d'informació i d'elaboració de representacions.

La percepció és un suport bàsic de tots els processos cognitius superiors com són la memòria, l'aprenentatge, el raonament, el pensament...

D'aquesta manera la percepció permet rebre un estímul el qual és processat per una Memòria (psicologia) memòria sensorial, enviat a una memòria a curt termini que pot ser enviada o retornada a una de llarg termini, però que, sigui com sigui, produeix una resposta externa a l'estímul originari.

Ara bé, la qüestió clau és: quina és la certesa o incertesa del nostre coneixement? És a dir, la realitat es correspon amb la representació cognitiva que en té l'ésser humà o el món cognitiu és solament un producte inventat per la ment humana? Són fiables les dades que els òrgans sensorials capten de l'exterior?

Com que les dades extretes de l'estímul són interpretades, de vegades cometem errors d'interpretació perquè basem la interpretació en pistes inadequades. L'empirisme sosté que la informació sensorial és l'única font de coneixement vàlida; a aquesta concepció es contraposa el racionalisme, que defensa que davant l'engany al qual ens porten, a vegades, els sentits, el fonament autèntic del nostre coneixement són les idees clares i distintes.

La psicologia de la percepció s'ocupa precisament de l'estudi de la interacció entre les dades sensorials, informació extreta pels sentits, i el processament cognitiu, mitjançant l'estudi de les il·lusions perceptives i de certs efectes particulars, els quals es posen en manifest en condicions d'estimulació determinades.

La sensació és la impressió que produeixen les coses per mitjà dels sentits i que arriba al sistema nerviós central, és l'encarregada de donar resposta immediata als òrgans dels sentits enfront de l'estímul que rep d'aquests, i d'altra banda, la percepció serà la interpretació de les mencionades sensacions en atribuir-los no sols significat sinó també organitzar-les.

Tota sensació té un component subjectiu, ja que dues persones no tenen les mateixes dades, perquè els seus òrgans són sempre diferents i actuen com a filtre davant l'exterior, és el pas previ a la percepció, que ja ordena les dades amb categories mentals.

Des del punt filosòfic; té múltiples significats per la seva ambigüitat i també per la variació de sentit que pateix en cada època. Per a alguns pensadors, la sensació és un mode inferior de coneixement i fins dubten que es tracti d'un coneixement. Per exemple, Plató, afirma que la sensació o percepció sensible, no és un coneixement verdader, ni tan sols del món sensible. 

Més informació: IOC

 

  

La teva percepció no ha de ser la meva realitat.

Aporva Kala