LES CREATIVE COMMONS I ELS DRETS D'AUTOR A INTERNET

Avui, els Websors i The Grandma han compartit una nova sessió d'Eines Web 2.0. Ha estat un dia intens on han tocat diferents temes i aplicacions importants per a la seva formació.

The Grandma ha començat la sessió parlant d'Alan Lomax, l'etnomusicòleg nord-americà que treballà arreu del món enregistrant música. Lomax fou pioner en la gravació i conservació de dades digitals, i per això, gràcies al seu treball, avui en dia podem tenir registres sonors de diferents comunitats culturals d'arreu del món.

Més informació: Alan Lomax Archive

Amb Alan Lomax com a punt de partida, les Websors s'han endinsat en el món dels recursos lliures i les Creative Commons, tot visitant webs tan interessants com Google Arts and Culture, Archive o Gutenberg. Són només tres exemples extrets de centenars de pàgines web que ens ofereixen la possibilitat de compartir material de manera lliure i gratuïta amb l'única condició d'esmentar la font d'origen.

Finalment, han treballat altres eines 2.0 de fotografia com Remove i I Love Image i de tractament d'arxius en PDF com I Love PDF.

Més informació: I Love PDF (Guia d'usuari)

Més informació: I Love IMG (Guia d'usuari)

Més informació: Remove 

Els drets d'autor (en anglès copyright, símbol ©) són una forma de protecció proporcionada per les lleis vigents en la majoria de països per als autors d'obres originals incloent-hi obres literàries, dramàtiques, musicals, plàstiques i intel·lectuals.

Aquesta protecció està disponible tant per a obres publicades com per a obres que encara no s'hagin publicat. Generalment dona al propietari del dret d'autor el dret exclusiu per a fer i per a autoritzar a altres a fer el següent:

-Reproduir l'obra en còpies o fonogrames.

-Preparar obres derivades basades en l'obra.

-Distribuir còpies o fonogrames de l'obra al públic venent-les o fent un altre tipus de transferències de propietat com ara llogar, arrendar o prestar aquestes còpies.

-Presentar l'obra públicament, en el cas d'obres literàries, musicals, dramàtiques i coreogràfiques, pantomimes, pel·lícules i d'altres produccions audiovisuals.

-Mostrar l'obra públicament, en el cas d'obres literàries, musicals, dramàtiques, coreogràfiques, pantomimes, obres pictòriques, gràfiques i esculturals, incloent-hi imatges individuals de pel·lícules o altres produccions audiovisuals.

-En el cas de gravacions sonores, interpretar l'obra públicament a través de la transmissió àudio digital.

La protecció dels drets d'autor es dona a partir que l'obra està creada d'una forma fixada.

Els drets d'autor sobre una obra creada esdevenen immediatament propietat de l'autor que l'ha creada. 

Només l'autor o aquells qui deriven els seus drets a través de l'autor poden reclamar-ne la propietat.

Els autors d'una obra col·lectiva són copropietaris del dret d'autor d'aquesta obra llevat que hi hagi un acord que indiqui el contrari.

Els drets d'autor de cada contribució individual en una publicació periòdica o en sèrie, o qualsevol altra obra col·lectiva, existeixen a més a més dels drets d'autor de l'obra col·lectiva en conjunt i estan conferits inicialment a l'autor de cada contribució.

Els menors d'edat poden reclamar drets d'autor, però les lleis de l'estat poden reglamentar qualsevol transacció relacionada amb aquest tema que inclogui a menors.

Més informació: GenCat

Existeix un Registre de la Propietat Intel·lectual que depèn del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que és una forma de protecció prevista a la Llei de propietat intel·lectual que el configura com un registre de drets relatius a les obres i altres produccions protegides. No és obligatòria el fet de tenir-hi un registre, ni tenir-hi un registre és constitutiu de l'adquisició dels drets ni de la seva cessió. No obstant això, en dona una prova privilegiada.

Les obres amb drets d'autor inclouen les següents categories:

-Obres literàries

-Obres musicals, incloent-hi la lletra

-Obres dramàtiques, incloent-hi qualsevol acompanyament musical

-Pantomimes i altres obres coreogràfiques, pel·lícules i altres obres audiovisuals

-Gravacions sonores

-Obres arquitectòniques

Els drets d'autor protegeixen obres originals que estiguin fixades en una forma d'expressió tangible.

La fixació de l'obra no ha de ser aparent o perceptible mentre aquesta pugui ser comunicada mitjançant l'ajuda d'alguna màquina o aparell. 

Aquestes categories s'han de veure d'una manera àmplia.

Per exemple, el programari s'ha d'enregistrar com a obra literària; els mapes i plànols arquitectònics podrien enregistrar-se com obres pictòriques, gràfiques i esculturals.

Hi ha materials que generalment no poden tenir drets d'autor. Entre d'altres:

-Treballs que no han estat fixats en una forma d'expressió tangible. Per exemple: obres coreogràfiques que no han estat escrites o gravades, o discursos improvisats o presentacions que no han sigut escrites o gravades.

-Títols, noms, frases curtes i lemes, símbols o dissenys familiars, lleugeres variants de decoració tipogràfica, lletres o colors; llistes d'ingredients o continguts.

-Idees, procediments, mètodes, sistemes, processos, conceptes, principis, descobriments, aparells, com diferenciacions d'una descripció, explicació o il·lustració.

-Obres que consisteixin totalment d'informació que és de coneixement públic i per tant propietat comuna i no representen un treball que tingui un autor original (per exemple: calendaris, taules de pes i estatura, cintes mètriques o regles, i llistes o taules obtingudes de documents públics o altres fonts d'ús comú).

Més informació: Departament de Cultura-GenCat

Les llicències de distribució es poden classificar segons els drets que cada autor es guarda sobre la seva obra:

-Domini públic. L'autor renuncia completament als seus drets o aquests han caducat.

-Programari lliure sense protecció heretada. Se subministra el codi font i se'n pot crear una obra derivada sense que aquesta tingui cap obligació de protecció. Moltes llicències pertanyen a aquesta classe, per exemple: Academic Free License v.1.2; Apache Software License v.1.1; Artistic; Attribution Assurance license; BSD License; MIT License; University of Illinois/NCSA Open Source License o W3C Software Notice and License.

-Programari lliure amb protecció heretada. Algunes restriccions s'apliquen a les obres derivades. Entre les llicències d'aquesta categoria hi ha: Artistic License; Common Public License v.1.0; GNU General Public License v.2.0; GNU Lesser General Public License v.2.1 o Mozilla Public License.

-Programari de propietat (a voltes anomenat propietari o privatiu). Es protegeix contra còpia, modificació i redistribució.

Més informació: Creative Commons

 

 El pensament creatiu inspira idees.
Les idees inspiren el canvi.

Barbara Januszkiewicz

BLOGGER, THE NEWTONS ENREGISTREN DADES A LA WEB

Avui, The Newtons i The Grandma han treballat Blogger, l'eina de Google per a la creació de continguts a la web.

 

Han parlat d'Alan Lomax, pioner en l'etnologia gràcies al gran treball d'enregistrament que va realitzar.

Els continguts són essencials en qualsevol blog ja que són allò que els omple de sentit i d'informació. Aquests continguts poden ser de text, fotogràfics o de vídeo i han de complir els mateixos criteris de cohesió, adequació i coherència que compleix qualsevol text escrit.

 

Blogger és un editor de blogs senzill i quan més treballem amb ell més detectarem les seves limitacions, però és un bon punt de partida per treballar la tecnologia de creació de blogs i entendre els seus conceptes. 

 

A partir del domini d'una eina de blog, podem aconseguir el domini d'unes altres, ja que poques diferències hi ha entre els diferents editors.

Tan important és veure quins avantatges ens donen els editors de blog com veure les seves limitacions i conèixer les seves errades (que les tenen) per saber fins a on podem arribar en el seu ús i quins aspectes pateixen limitacions.

Blogger, una paraula creada per Pyra Labs (el seu creador), és un servei per crear i publicar un blog fàcilment. L'usuari no ha d'escriure cap codi o instal·lar programes en el servidor o de scripting.

Blogger accepta per a l'allotjament dels blogs el seu propi servidor (Blogspot) o el servidor que l'usuari especifiqui (FTP o SFTP).

Llançat l'agost del 1999, és una de les primeres eines de publicació de blogs la qual ha ajudat a popularitzar l'ús dels formularis.

Més específicament, en lloc d'escriure a mà l'HTML i pujar les noves publicacions, l'usuari pot publicar en el seu blog només emplenant un formulari a la web de Blogger. Els resultats són immediats i es pot fer des de qualsevol navegador.

Més informació: Ciudadano 2.0

El 2003 Pyra Labs fou adquirit per Google i, per tant, també Blogger. Google va aconseguir els recursos que Pyra requeria. Més endavant, les característiques premium (de pagament) van ser habilitades per al públic gràcies a l'ajuda de Google.

El 2004, Google va comprar Picasa i la seva utilitat d'intercanvi de fotos Hello. Això va permetre als usuaris de Blogger posar fotos fàcilment en el seu blog.

El 9 de maig de 2004 Blogger va ser rellançat amb noves plantilles de disseny (CSS), emmagatzematge individual de publicacions, comentaris i publicació via correu electrònic. Després Google va llançar una eina anomenada BlogThis! a la barra de cerca de Google, que permet obrir una nova finestra amb el formulari de publicació i que permet a l'usuari publicar sense necessitat de visitar la pàgina principal.

 A finals de 2006, amb el nou Blogger Beta, es fa possible la publicació d'articles per categories o etiquetes (labels). L'actualització del nou Blogger requereix estar registrat a Google i inclou la millora del servei d'etiquetatge d'articles i de la interfície d'edició i publicació d'articles.

L'any 2010 Blogger introdueix novetats, entre elles el dissenyador de plantilles, fonts tipogràfiques de Google, estadístiques d'analítica web, pàgines estàtiques, previsualització, WYSIWYG (What You See Is What You Get) de noves entrades de blog i integració amb Google Apps.

L'any 2011 Blogger renova la seva interfície gràfica d'usuari, presenta una nova característica anomenada vista dinàmica, desenvolupa noves aplicacions i plantilles per a dispositius mòbils. També, es deixa de donar suport a comptes antics de Blogger no utilitzats des del 2007 per tal de passar definitivament al sistema de comptes de Google.

Arribant a l'any 2012 Blogger ha presentat algunes funcionalitats per millorar el posicionament web dels blogs. D'altra banda, des de gener els servidors de Blogger realitzen reencaminaments del domini de segon nivell blogspot.com a dominis de segon i tercer nivell pel país d'accés, com per exemple: blogspot.ie (Irlanda) o blogspot.com.ar (Argentina). El propòsit és millorar l'administració local de continguts que puguin violar les legislacions locals d'un país i evitar intents de censura.

Més informació: Mira Cómo Se Hace

 

Els bloggers, les empreses, les publicacions, les marques

i els usuaris han de respirar profundament
i relaxar-se perquè ningú no se’n va.
Les marques no marxaran.
Els dissenyadors, bloggers, publicacions no desapareixen.

 

Nick Wooster

GRAVADOR DE DADES, GRAVADOR D'HISTÒRIES (TRÁ, TRÁ)

Avui, Els Raspalls i The Grandma han parlat sobre la importància de l'antropologia per entendre millor les nostres societats. Diferents històries els han portat des d'Edimburg, amb els seus mites onírics i misteriosos, fins a l'Etna a Sicília; des d'Occitània fins a Mallorca; des del castell escocès de Stirling fins a Andalusia; i des del misteriós bosc d'Abby Craig fins a Sant Esteve Ses Rovires.

Els Raspalls han valorat la importància de la tasca del gravador o enregistrador de dades i han recordat el musicòleg Alan Lomax.

La tasca de l'enregistrador de dades és molt important per a les empreses que volen introduir molta informació en les seves aplicacions informàtiques.

Hem de tenir en compte que la professió d'enregistrament de dades no solament consisteix a introduir informació mecànicament en un programari. Aquesta tasca va més enllà. L'enregistrador de dades ha de conèixer les característiques de les aplicacions informàtiques, així com dels elements perifèrics. A més, ha de dominar les tècniques de mecanografia.

Les regles ortogràfiques i gramaticals també han de ser dominades per l'enregistrador de dades.

Els enregistradors de dades manegen molta informació, en alguns casos de caràcter confidencial, i han d'evitar violar l'establert en les normes de protecció de dades. A més, a vegades seran els responsables de realitzar les còpies de seguretat per no perdre la informació introduïda en les aplicacions informàtiques.

Les condicions dels llocs de treball, així com l'ergonomia, s'han de tenir molt en compte a l'hora de realitzar l'enregistrament de dades.

Avui dia existeix multitud d'informació que les empreses han de gestionar de forma correcta i saber emmagatzemar per poder recuperar-la quan sigui necessari. Per aquest motiu, neix l'activitat d'enregistrar dades, tasca que és realitzada per professionals amb coneixements en la gestió de bases de dades.

Més informació: RicDoc

L'antropologia és la disciplina que estudia l'ésser humà. Combina en una sola disciplina els enfocaments de les ciències naturals i de les ciències socials i humanes, així com amb la filosofia.

L'antropologia cultural o social estudia els humans com a éssers culturals. Té per objecte d'estudi els éssers humans com a col·lectiu que viuen en societat i per tant són productors de cultura i, alhora, productes d'aquesta, que es definix com la capacitat de concebre el món de manera simbòlica, d'aprendre i de transmetre símbols o conceptes a altres humans, i de transformar el món i els humans mateixos, utilitzant estos símbols.

L'antropologia física o biològica estudia l'ésser humà en tant que ésser biològic, així com la variabilitat dels grups humans al llarg de la història, independentment de la cultura.

El mètode d'obtenció de coneixement de l'antropologia és força fàcil d'exposar però ben difícil d'aplicar. Comporta que l'antropòleg sigui capaç abandonar els seus prejudicis i estigui disposat a aprendre dels altres.

Primera fase: Observació

És el treball de camp que consisteix en una immersió en la comunitat que es vulgui analitzar. Això acosta l'antropologia a l'empirisme perquè aquest adopta justament l'observació de la realitat en moviment per treure conclusions. És a dir, posa a prova les seves hipòtesis observant com es comporten de manera natural.

Segona fase: Etnografia

Fet això, l'antropòleg ha de posar per escrit tot allò que ha après sobre la societat que ha analitzat. Això comporta una exposició estructurada i comprensible per a una altre cultura que no s'ha immergit mai en la cultura estudiada.

L'antropòleg ha de ser objectiu, no faltar a la veritat, aportar informació qualitativa i quantitativa i saber ser imparcial. L'estudi es publica per tal que altres antropòlegs puguin verificar-ho.

Tercera fase: Verificació

És després d'una tercera fase de verificació del treball amb un nou treball de camp i un nou procés d'etnografia que l'estudi aconseguix ser acceptat i avalat per tota la comunitat científica.

L'estudi, però, no es deixa dins un calaix d'armari de l'arxiu nacional, sinó que ha de fer un objecte d'actualització de la informació.

Quarta fase: Seguiment

L'antropòleg es dedica a fer un seguiment de la societat estudiada per tal de comprendre les seves evolucions, els nous raonaments i els canvis.

Per tal de poder duu a terme tot aquest mètode, l'antropòleg ha de ser capaç d'abandonar el monoculte, és a dir, saber la llengua de l'altre o aprendre a practicar la seva religió, si en té alguna. Les societats monolingües són de monoculte perquè rere l'única llengua que parlen, hi una única cultura i això restringeix els punts de vista amb què la societat mira el món que l'envolta.

L'antropòleg ha de tenir doncs una ment força oberta i això comporta abandonar tota mena de monocultes i, per tant, el monolingüisme. Convé, fins i tot, aprendre de llengües minoritàries i, fins i tot, llengües minoritzades.

Més informació: Revista d'Etnologia de Catalunya

 M'agrada coir olives,
però és un art perillós.
Vaja, al·lots, afanyem-mos
que amb doblers no compren vides.

Tonades de collir olives

 

Alan Lomax (31 de gener de 1915-19 de juliol de 2002) fou un etnomusicòleg nord-americà nascut a Austin, Texas. Treballà arreu del món enregistrant música, incloent-hi Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.

A finals dels anys 40, Lomax va ser acusat per l'FBI de simpatitzar amb idees comunistes. Aquest fe el dugué a marxar cap a Europa el 1950, tot i que ell sempre digué que se n'anava per recol·lectar música folk d'arreu del món. Va estar-se una llarga estada (set mesos) a Espanya, on no només enregistrà música de gran part del territori, sinó que també creà un arxiu fotogràfic del país.

Algunes d'aquestes gravacions inspiraren Miles Davis per gravar el seu àlbum Sketches of Spain (1960). Altres regions on treballà foren Irlanda, Anglaterra, Escòcia i Itàlia.

Entès com a mesura de cançons, és un mètode desenvolupat per Alan Lomax i el seu equip d'investigadors per relacionar els elements de la música vocal tradicional d'arreu del món, amb l'objectiu d'establir relacions entre els estils de cançons i les normes socials de la cultura que les produeix.

Per a això, es definiren 37 variables mesurables, desenvolupades per Lomax i el seu equip amb ajuda de lingüistes, otorinolaringòlegs i altres especialistes de la veu, que es puntuen en una escala de cinc punts segons la seva presència o absència a la cançó tractada. Alguns exemples són: cohesió del grup en el cant, respiració, durada de les frases i melismes.

Aquest mètode es proposà per primera vegada el 1959, i fou aprovat per la Universitat de Colúmbia, que el gestionà fins al 1982. Durant els següents anys, es preparà una mostra de 2.527 cançons de 233 cultures diferents, que més endavant s'amplià fins a 4.000 cançons d'unes 400 cultures, que estengueren i reafirmaren les conclusions inicials.

La principal conclusió a la qual arribaren Lomax i el seu equip va ser que l'estil musical està significativament afectat per determinats elements culturals, com ara el tipus de subsistència, l'estructura política, les convencions sexuals, la complexitat de l'estructura social o la divisió de classes. També es comprovà que cada cultura individual comparteix elements amb les cultures veïnes, la qual cosa facilita el seu agrupament en regions molt més grans.

Més informació: Archive Cultural Equity

I adelerau segadors
Que sa madona se queixa
Ai, adelerau segadors
Ai, vos sou blat i jo som xeixa
Ai, vos sou blat i jo som xeixa
Ai, mestall de bona llavor

Tonades de segar