Avui The Newtons i TheGrandma hanestat treballant amb Twitter aspectes com la Recercade Feina.
Twitter
és una bona eina per cercar feina activament o passiva, però cal no
oblidar que és una xarxa social i per tant, tot allò que escrivim,
compartim o opinem pot arribar a ser vist per milers o milions de
persones.
Cuidar
la teva marca personal és seleccionar uns elements que facin el teu
compte més atractiu, però sobretot, és crear tuits amb continguts
atractius, enllaços interessants i opinions constructives que ajudin a
tenir una bona reputació en línia i a fugir de conflictes innecessaris i
soroll que no aporta res ni porta enlloc.
Twitter
és un servei de microblogging que permet als seus usuaris d'enviar i
llegir missatges de text d'una llargada màxima de 280 caràcters
anomenats tuits o piulades, excepte als comptes coreans, xinesos i
japonesos, per mitjà del mateix web de Twitter, SMS, missatgeria
instantània o bé d'aplicacions de tercers com Twidroid, Twitterrific,
Tweetie, Facebook, Twinkle, Tweetboard o TweetDeck.
La seva seu és a San Francisco i té més de 35 oficines arreu del món.
Aquestes
actualitzacions es mostren a la pàgina de perfil de l'usuari, i són
també enviades immediatament a altres usuaris que han triat l'opció de
rebre-les. L'usuari original pot restringir el seguiment d'aquests
missatges només per part dels membres del seu cercle d'amics o
permetre'n l'accés a tots els usuaris, que és l'opció per defecte.
Els usuaris poden rebre les actualitzacions de la pàgina de Twitter
estant, mitjançant missatgeria instantània, SMS, RSS i correu
electrònic. Es calcula que es publiquen uns 130 milions de piulades al
dia.
Els orígens de Twitter es troben en una mena de sessió de pluja d'idees realitzada per membres de l'empresa de podcasts Odeo.
Jack Dorsey,
que era estudiant de primer any a la Universitat de Nova York, va
proposar la idea que una persona pogués utilitzar un servei d'SMS per
comunicar-se amb un petit grup de persones. Inicialment, va ser un
projecte d'investigació i desenvolupament de la companyia Obvious, LLC,
una petita empresa emergent de San Francisco. El nom original del projecte era twttr, inspirat en Flickr.
En principi Twitter
només era utilitzat com a eina de comunicació interna entre els
treballadors de l'empresa, però, el 15 de juliol de 2006, se'n feu el
llançament públic oficial. Aquest servei es va popularitzar ràpidament a
causa de la concessió del South by Southwest Web Award del 2007 en la
categoria de blogs.
El 2019, Twitter va redissenyar la interfície d'usuari una altra vegada. Aquest nou Twitter més recent es va desplegar de manera gradual.
L'any 2020, Twitter, va introduir una prova que permetia l'opció de poder realitzar històries com les de Snapchat i Instagram.
Avui, The NewtonsiTheGrandmahan estat treballant conjuntament amb l'eina GIMP, totcreant composicions fotogràfiques.
GIMP és una aplicació per al tractament d'imatges (GNU Image Manipulation Program), creat per voluntaris i distribuït sota la llicència GPL.
Està construït amb les llibreries GTK les quals es van crear pensant en aquest programa. Forma part del Projecte GNU.
La primera versió es va desenvolupar en sistemes Unix i va ser pensada especialment per GNU/Linux. No obstant això, actualment n'existeixen versions totalment funcionals per Windows i Mac OS X.
La biblioteca de controls gràfics GTK desenvolupada per a GIMP va ser l'origen de tot un entorn de finestres: Gnome.
GIMP significa GNU Image Manipulation Program i és part oficial del projecte GNU.
GIMP serveix per processar gràfics i fotografies digitals. Els usos típics inclouen la creació de gràfics i logotips, el canvi de mida i retallat de fotografies, el canvi de colors, la combinació d'imatges usant capes, l'eliminació d'elements no desitjats de les imatges i la conversió entre diferents formats d'imatges. També es pot utilitzar el GIMP per crear imatges animades senzilles.
GIMP és conegut també per ser potser la primera gran aplicació lliure per a usuaris finals.
Treballs anteriors, com Gcc i el nucli de Linux eren principalment eines de programadors per a programadors.
GIMP és considerat per alguns com una prova que el procés de desenvolupament de programari lliure pot crear aplicacions que els usuaris no avançats puguin usar productivament; d'aquesta forma, va obrir el camí d'altres projectes com: KDE, GNOME, Mozilla Firefox, OpenOffice.org i altres aplicacions posteriors.
El desenvolupament de GIMP va començar l'any 1995 com un projecte semestral dels aleshores estudiants Spencer Kimball i Peter Mattis a la Universitat de Berkeley.
La primera versió pública de llançament de GIMP (0.54) va ser el gener de 1996 i aleshores l'acrònim significava General Image Manipulation Program.
Quan Richard Stallman va visitar Berkeley l'any següent, Kimball i Mattis li van demanar si podien canviar General per GNU, el nom del sistema operatiu impulsat per Stallman. Amb l'aprovació de Stallman, el significat de l'acrònim a partir de 1997 va passar a ser GNU Image Manipulation Program i a formar part del Projecte GNU. Des de llavors el GIMP és desenvolupat per un grup autoorganitzat de voluntaris com a part del Projecte GNOME.
La primera versió de GIMP suportava els sistemes UNIX com Linux, a més de SGI IRIX i HP-UX. Posteriorment ha estat adaptat a altres sistemes operatius, inclosos Microsoft Windows i OS X; l'adaptació original del GIMP 1.1 per a Windows 32-bit la va iniciar el programador finès Tor Lillqvist (tml) l'any 1997.
Després de la seva primera versió pública es va formar ràpidament una comunitat d'usuaris que va començar a crear tutorials, gràfics i a compartir tècniques i processos de treball.
Durant el 1997 el paquet d'eines d'interfície d'usuari es va agrupar com a GTK (GIMP Tool Kit) que depenia del paquet Motif. Per no tenir aquesta dependència i per millorar-lo Peter Mattis va impulsar el seu redisseny i es va reescriure utilitzant programació orientada a objectes.
L'any 1998 la nova versió de GIMP incorporava la nova versió anomenada GTK+ El paquet GTK+ des de llavors va tenir un desenvolupament separat de GIMP i va atraure alguns dels programadors que col·laboraven en el seu desenvolupament. Quan el desembre de 2000 es va fer pública la versió GIMP 1.2 l'equip de desenvolupadors principals eren Manish Singh, Sven Neumann i Mitch Natterer.
Les versions 2.X de GIMP incloïen com a canvis més importants, respecte a la versió 1.2, una interfície més polida i una separació major entre la interfície d'usuari i el back-end.
Des de la versió 2.6, GIMP es basa en una biblioteca gràfica més general anomenada GEGL, atacant d'aquesta forma algunes limitacions fonamentals del disseny que impedien moltes millores, com per exemple el suport natiu de CMYK.
GIMP va ser desenvolupat com una alternativa lliure al Photoshop, però aquest últim encara domina el mercat en les indústries d'impressió i gràfiques.
Avui, The Newtons i TheGrandma han parlat d'un sistema de comunicacióessencial per a la logística,l'emmagatzemament i la distribució: els codis de barres.
També han parlat sobre la importància dels codis a la nostra història i societat i han recordat la història del poble Navajo i com la seva llengua va ser decisiva durant la Segona Guerra Mundial.
El
codi de barres és un sistemad'identificació numèrica adaptat per tal
de poder ser llegit ràpidament mitjançant un sistema òptic-electrònic.
La
primera compra al detall fent servir el codi de barres va ser la d'un
paquet de xiclets, el 26 de juny de 1974, en un supermercat de Troy
(Ohio), als Estats Units, fet que queda recollit en els fons de
l'Smithsonian Institution.
Aquest conegut sistema d'identificació va ser patentat l'any 1949 per NormanWoodland,
un jove professor del Philadelpia Institute of Technology. Publicà les
bases d'aquest codi com a solució a un problema plantejat poc temps
enrere per un director de supermercat. Però la generalització del codi de barres tal com el coneixem, no va arribar fins al 1977.
La idea està inspirada en el codi Morse, però en aquest cas el senyal que conté la informació és lluminós en comptes d'acústic.
Com
ja s'ha comentat, el funcionament és anàleg al del codi Morse. Aquest
està construït a partir d'una seqüència de senyals que varien en el
temps de durada. Una combinació d'aquests senyals curts i llargs dona
lloc a una lletra o a un número. De manera similar, els codis de barres
no són altra cosa que un conjunt de bandes blanques i negres de diferent gruix.
Un cop processada la informació digitalment, el blanc serà traduït per un 0 i el negre per un 1.
Cada número del codi està constituït per set dígits binaris (al dibuix:
codi), que, tot i definir només deu números (del 0 al 9), podrien donar
lloc a un total de 128 combinacions.
La lectura es du a terme mitjançant un feix de llum làser.
El làser surt del lector i recorre la superfície del codi a gran
velocitat. Les bandes negres absorbeixen totalment la llum que hi
arriba, mentre que les blanques la reflecteixen de nou cap al lector. A
més de detectar la llum que torna, el lector conté un cronòmetre intern
que li permet quantificar el temps de tornada o absència de llum i
relacionar-ho així amb una banda més ampla o més prima. Finalment, els
zeros i els uns de les zones blanques i negres són traduïts als números
del codi.
La primera patent de codi de barres va ser registrada el 7 d'octubre de 1952
(US Patent #2,612,994) pels inventors Joseph Woodland, Jordin Johanson i
Bernard Silver als Estats Units. La seva implementació va ser possible
gràcies a la feina dels enginyers Raymond Alexander i Frank Stietz. El
resultat: un mètode per identificar els vagons de ferrocarril utilitzant
un sistema automàtic.
El 1961 és l'any d'aparició del primer escàner fix de codis de barresinstal·lat per Sylvania General Telephone. Aquell aparell llegia barres de color vermell, blau, blanc i negre identificant vagons de ferrocarrils.
El
1967 l'Associació de Ferrocarrils d'Amèrica del Nord (EUA) aplicà codis
de barres pel control de trànsit d'embarcaments. El projecte no va
durar molt per manca d'un adequat manteniment de les etiquetes que
contenien els codis.
Algú coneix la cadena de
supermercats Kroger? El 1967 la sucursal de Cincinnati (Ohio, EUA) va
instal·lar el primer sistema de retail basat en codis de barres. A
aquell client que trobava un codi que no es podia escanejar correctament
se li oferien cupons de compra gratis.
El 1969, el làser fa la seva aparició.
Utilitzant llum de gas d'Heli-Neó, el primer escàner fix és instal·lat
per un cost de $10.000. Actualment el mateix tipus d'escàner costa menys
de $ 2.000. A finals dels anys 60 i començaments dels 70 van aparèixer
les primeres aplicacions industrials però només per maneig d'informació.
El 1969, Rust-Oleum va ser el primer a fer interaccionar un lector de codis amb un ordinador. El programa executava funcions de manteniment d'inventaris i impressió de notificacions d'embarcament.
El 1970 apareix el primer terminal portàtil de dades fabricat per Noranda. Aquest utilitzava un wand o llapis de contacte.
El codi Plessey
fa la seva aparició a Anglaterra (The Plessey Company, Dorset,
Anglaterra), per a control d'arxius en organismes militars el 1971. La
seva aplicació es va difondre per a control de documents en
biblioteques.
Codabar
apareix el 1971 i troba la seva major aplicació en els bancs de sang,
on un mitjà d'identificació i verificació automàtica eren
indispensables.
La
fàbrica d'automòbils Buick va utilitzar identificació automàtica en les
operacions d'encaix de transmissions, també pels anys 70. El sistema
era utilitzat per fer el recompte dels diferents tipus de transmissió
acoblats diàriament. Tot un èxit.
ITF marca la seva aparició el 1972, creat pel Dr. David Allais, en aquells temps d'Intermec.
L'any 1973 s'anuncia el codi U.P.C.
(Universal Product Code) que es convertiria en l'estàndard
d'identificació de productes. D'aquesta manera l'actualització
automàtica d'inventaris permetia una millor i més oportuna compra i
abastiment de béns. A Europa es fa present el 1976 amb la seva pròpia
versió d'UPC, el codi EAN (European Article Number).
El 1974, novament el Dr. Allais conjuntament amb Ray Stevens d'Intermec inventen el codi 39, el primer de tipus alfanumèric.
El primer sistema patentat de verificació de codis de barres per mitjà de làser apareix al mercat el 1978.
El 1980 el Servei Postal dels EUA introdueix el POSTNET, una codificació de barres que correspon al codi postal.
La tecnologia de CCD (Charge Coupled Device) és aplicada en un escàner, 1981.
En
l'actualitat aquest tipus de tecnologia té força difusió en el mercat
asiàtic, mentre que el làser domina en el món occidental. En aquest any
també apareix el codi 128, de tipus alfanumèric.
Apareix la norma ANSI MH10.8M que especifica les característiques tècniques dels codis 39, Codabar, i ITF (Interleaved Two of Five).
El Dr. Allais és incansable. El 1987 desenvolupa el primer codi bidimensional, el codi 49. El segueix Ted Williams (Laser Light Systems) amb el codi 16K (1988).
El 1990 es publica l'especificació ANS X3.182,
que regula la qualitat d'impressió de codis de barres lineals. En
aquest mateix any, Symbol Technologies presenta el codi bidimensional PDF417.
Només cal mirar als nostres parlants de codi Navajo durant la Segona Guerra Mundial per veure el valor que les llengües natives aporten no només a la seva cultura, sinó a la seguretat de tots els nord-americans.
Avui, The Newtons & TheGrandma han parlat sobre els codis QR.
El codi QR (sigla provinent de l'anglès Quick Response i/o resposta ràpida) és
un sistema per emmagatzemar informació en una matriu quadrada de punts
dissenyada per ser llegida amb la càmera d'un telèfon intel·ligent o
tauleta tàctil entre d'altres.
Es tracta d'un codi de barres bidimensional
creat per la companyia japonesa Denso Wave, subsidiària de Toyota
(1994).
Els seus creadors, Euge Damm i Joaco Retes, aspiren que el codi
permeti que el seu contingut es llegeixi a alta velocitat.
Els codis QR són molt comuns al Japó i, de fet, és el codi bidimensional més popular en aquest país. Ha esdevingut també un dels codis de barres bidimensionals més populars arreu del món.
La informació codificada en una etiqueta QR conté caràcters alfanumèrics que poden contenir text simple, adreces web i targetes de presentació en format Vcard, entre altres formats.
L'estàndard
japonès per als codis QR, JIS X 0510, ha estat publicat el 1999, i la
norma ISO corresponent, ISO/IEC 18004, ha estat aprovada el juny de 2000
i modificada el 2006.
Les
possibilitats i aplicacions d'aquests codis en gestió i màrqueting
(especialment en màrqueting i promocions) són innovadores i
interessants, ja que, mitjançant els codisQR, es poden unir dos suports històricament aïllats: paper i internet o tinta i bits.
Un detall important sobre el codi QR és que es tracta de codi obert i els seus drets de patent (propietat de Denso Wave) no són exercits.
Va
ser inventat al Japó per la filial de Toyota, Denso Wave, el 1994 per
fer un seguiment dels vehicles durant el procés de fabricació. Va ser
dissenyat per permetre als seus continguts ser descodificats a alta
velocitat. A diferència del codi de barres, que va ser dissenyat per ser
mecànicament escanejat per un estret feix de llum.
El codi QR es detecta com una imatge digital bidimensional per un sensord'imatge i després s'analitza digitalment per un processador programat.
Els
processadors localitzen les tres peces distintives a les cantonades de
la imatge i normalitza la imatge a mida, orientació i angle de visió.
Els punts petits es converteixen en nombres binaris. La validesa del
codi queda controlada amb un codide correcció d'errors.
La informació codificada pot estar formada per quatre tipus estandarditzats o mode de dades: numèric, alfanumèric, binari i kanji/kana, a través d'extensions compatibles, pràcticament qualsevol mena de dades.
Capacitat de dades del codi QR
-Només numèric: màx. 7.089 caràcters.
-Alfanumèric: màx. 4.296 caràcters.
-Binari: màx. 2.953 caràcters.
-Kanji/Kana: màx. 1.817 caràcters.
Capacitat de correcció d'errors
Nivell de codificació: Proporció de dades restaurables
-Nivell L: El 7% de les claus es poden restaurar.
-Nivell M: El 15% de les claus es poden restaurar.
-Nivell Q: El 25% de les claus es poden restaurar.
-Nivell H: El 30% de les claus es poden restaurar.
Els
codis QR són un tipus de codi de barres bidimensional que emmagatzemen
informació alfanumèrica i binària codificada dins d'un quadre de mida
variable, i permet emmagatzemar gran quantitat d'informació de diferent tipus.
Són
fàcilment identificables pels tres quadres ubicats a les cantonades
superiors i inferior esquerra, que permeten detectar la posició del codi
al lector.
Habitualment, un codi QR és de color negre amb fons blanc, encara que pot tenir qualsevol altre color, tant de primer pla com de fons.
Hi ha codis QR estàtics i dinàmics.
Els codis QR es poden modificar un cop creats, a més, ofereixen funcions per calcular estadístiques d'escaneig (el nombre i el lloc dels accessos).
Els codis QR tenen quatre nivells de recuperació de dades (L, M, Q i H). El nivell de recuperació a triar depèn de l'entorn on se situarà el codi QR (més o menys possibilitat de danyar-se o embrutar-se).
Augmentar el novell de correcció d'errors implica disminuir la quantitat de dades que es poden emmagatzemar al codi QR.
Es poden utilitzar els codis QR com a porta d'entrada als dispositius mòbils i introduir un codi maliciós sense el coneixement de l'usuari.
-Gran capacitat d'informació. Poden emmagatzemar centenars de vegades més informació que un codi de barres convencional.
-Mida petita d'impressió, pel fet de contenir informació tant horitzontalment com vertical.
-Resistència a danys i brutícia.
Pel fet de portar claus de correcció d'errors és possible recuperar-ne
les dades (un màxim del 30% de dany), encara que el símbol estigui
parcialment brut o danyat.
-Possibilitat de llegir-los en qualsevol direcció a causa dels tres punts de detecció localitzats a les cantonades.
-Possibilitat de concatenar diversos codis QR. Un codi QR pot dividir-se en diversos codis.
La codificació és com escriure, i vivim en una època de la nova revolució industrial. El que ha passat és que potser tothom sap utilitzar l'ordinador, com sap llegir, però no sap escriure.
Avui, The Newtons i The Grandma
han estat parlant sobre les plantilles i els seus avantatges en el
treball administratiu. Moltes són les aplicacions que ens permeten
treballar amb plantilles i aquestes ens poden servir per treballar amb
documents escrits o fotogràfics.
El Microsoft Publisher, formalment i oficialment Microsoft Office Publisher, ésl'aplicació d'autoedició o DTP (per DeskTop Publishing en anglès) deMicrosoftCorporation.
Sovint és considerat com un programa per a principiants o de nivell d'entrada (entrylevel),que
difereix del processador de textos Word en el fet que es posa l'accent
en el disseny i la maquetació de les pàgines, més que en el procés i la
correcció de textos. Ajuda a crear, personalitzar i compartir amb facilitat una àmplia varietat de publicacions i material de màrqueting. Inclou
una varietat de plantilles, instal·lades i descarregables des del seu
lloc web, per a facilitar el procés de disseny i maquetació.
El Publisher
té una quota de mercat relativament petita, en un segment clarament
dominat per Adobe InDesign i QuarkXPress. Això es deu al fet que aquest
editor ha sigut històricament menys desitjat per part dels centres
gràfics o d'impressió, en comparació a les altres aplicacions DTP
recentment mencionades.
Les
versions recents del producte tenen una major capacitat en relació a la
separació i el processament de diversos (nivells de) colors.
Microsoft Publisher també inclou la capacitat per a l'exportació d'arxiusen format PDF, amb la possibilitat d'incloure o incrustar (embed)
els propis tipus tipogràfics dins d'ells tot garantint així una
reproducció fidel en computadores que no tenen instal·lades massa fonts,
particularment aquelles que no són tan populars. Això no obstant,
aquesta característica està disponible com una descàrrega (download) addicional des del lloc web de Microsoft.
Avui, The Newtons i TheGrandma han parlat sobre les dades obertes, el coneixement lliure i el domini públic, tres aspectes fonamental per a la transmissió lliure de dades.
Dades obertes o Open Data sónconjunts de dades que esposen a disposició del públic i poden ser reutilitzats i tornats a publicar sense cap restricció.
Té un esperit semblant al d'altres moviments Oberts i a comunitats com les de codi obert, maquinari lliure, contingut obert o accés obert. La pràctica i la ideologia de les dades obertes en si estan ben establertes de fa temps, per exemple en la tradició mertoniana de la ciència, tot i que el terme Dades obertes és recent i associat a internet i a la World Wide Web.
Segons l'Open Knowledge Foundation un contingut per ser obert ha de seguir tres principis: ha de deixar al públic el dret a utilitzar-lo, el dret a reutilitzar-lo i adaptar-lo a les necessitats pròpies i el dret a redistribuir-lo icompartir-lo.
L'única restricció és que el producte resultant també ha de seguir el principi de poder ser obert.
Les dades són distribuïdes en un format obert que permet la seva manipulació sense cap restricció tècnica amb programari obert i sota una llicència i/o condicions d'ús que no impedeixen als usuaris finals revisar-les, remesclar-les i redistribuir-les a tercers.
Les dades haurien de satisfer certes condicions associades a la seva descripció, traçabilitat, qualitat, privacitat i interoperabilitat. En alguns casos les dadesobertes es poden considerar més aviat com a Metadades obertes i encara no hi ha una formalització coherent.
El coneixement lliure és el coneixement que pot ser adquirit, interpretat iaplicat lliurement, que pot ser reformulat segons les necessitats pròpies, i que pot ser compartit amb la resta en benefici de la comunitat.
El terme abasta també el moviment cultural, que inspirat en els principis del programari lliure, propugna que el coneixement hauria de ser accessible i compartible sense restriccions, car entén el coneixement com un domini públic que beneficia a la col·lectivitat en general i permet el desenvolupament igualitari.
Durant l'última dècada, amb l'entrada de l'era digital, el consum i distribució de coneixement lliure ha viscut una revifada tenint com a màxim exponent la Viquipèdia, una enciclopèdia de contingut lliure.
Aquest projecte distribueix els continguts sota llicència Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual, permet a més l'edició de les pàgines. Arran d'aquest projecte n'han sortit d'altres amb la mateixa filosofia, escampant considerablement el coneixement lliure.
El terme recurs lliure es refereix als recursos representats en un dispositius o mitjà, com els arxius en un format lliure que continguin text, una imatge, so i multimèdia o la combinació d'aquests, accessible amb programari lliure i posat en llibertat en virtut d'una llicència que atorga als usuaris la llibertat d'accedir,llegir, escoltar, veure, o una altra experiència del recurs; per aprendre, copiar, realitzar, adaptar i utilitzar per a qualsevol propòsit, i per contribuir i compartir millores o obres derivades.
Aquests recursos són fonamentals per als moviments associats amb el programari lliure, la cultura lliure i el coneixement lliure, i són utilitzatsper les comunitats lliure per a l'aprenentatge i la generació de coneixement.
Domini públic és la condició legal sobre una obra intel·lectual que es caracteritza per no estar protegida per cap llei de propietat intel·lectual,tant copyright, marca registrada o lleis de patents, i en conseqüència l'ús és gratuït i es té llibertat d'ús sense necessitat de permís, tot i respectant elsdrets morals d'autoria i d'integritat de la mateixa.
És la situació en què queden les obres literàries, artístiques o científiques quan venç el termini de protecció dels drets econòmics o d'explotació.
Avui, The Newtons han estat fent unes proves d'avaluació i The Grandma ha estat llegint sobre la llengua de signescatalana (LSC).
La llengua de signes catalana, llengua de signes de Catalunya oLSC és una llengua de signesutilitzadaper més de 25.000persones a Catalunya de les quals12.000 són persones sordes.
No se sap exactament quan apareix la LSC, però se sap que la primera escola per a infants sords a Catalunya es va fundar a Barcelonael 4 de febrer de 1800. Tant aquesta com altres escoles fundades a principis i mitjan segle XX no es basaven en l'ús de la LSC, sinó que utilitzaven l'anomenat mètode oral. Més endavant, a partir del 1994, la LSC va obtenir reconeixement oficial i es va començar a utilitzar el mètode bilingüe en diverses escoles per a persones sordes.
El 1985 es va publicar el que podria considerar-se el primer diccionari de la LSC, amb el títol Lenguaje de signos manuales. El 1988 es va organitzar el primer curs de professors de la LSC.
Des de l'any 1994 té reconeixement oficial per part de la Generalitat de Catalunya, en haver-se aprovat una proposició no de llei per a promoure-la i difondre-la. La utilització de la LSC no es limita al pla de les comunicacions informals, ja que el seu ús ha anat introduint-se en àmbits on abans era ignorada o era absent, tals com l'educació, els mitjans de comunicaciói lesadministracions públiques.
L'any 1994, el Parlament de Catalunya va aprovar una proposició no de llei sobre la promoció i difusió del coneixement de la LSC. Altres llengües de signes dels Països Catalans, com la valenciana o la balear no gaudeixen d'aquest estatus.
La FESOCA (Federació de persones Sordes de Catalunya) és una ONG (Organització no Governamental) sense ànim de lucre fundada el 1979. És l'única institució representativa de la comunitat sorda en el seu conjunt a Catalunya. La seva finalitat és representar i defensar els drets d'associacions i persones sordes en general per tal d'aconseguir la seva plena participació i integració a la societat.
En aquest sentit organitza nombrosos cursos, trobades i activitats per promocionar la LSC entre la comunitat sorda de Catalunya. La FESOCA demana al Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya la seva implantació i i el seu suport per a elaborar un projecte de planificació lingüística de la LSC que permeti iniciar el procés de normalització.
El 29 de novembre del 2004 la FESOCA va manifestar la importància del reconeixement legal de la LSC al nou Estatut d'Autonomia de Catalunya.
Però, la LSC és un patrimoni històric, social i lingüístic no només propi de la FESOCA sinó de tota la comunitat sorda i de tots els usuaris i usuàries de la LSC.
Hi ha diversos grups de recerca de la LSC com ILLESCAT (Centre d'Estudis de la LSC), que estudia l'evolució de la LSC i en fa un estudi lingüístic d'aquesta llengua, creant també neologismes (signes nous).
Existeix, alhora, a Catalunya una entitat social que lluita pel reconeixement social i polític de la Llengua de Signes Catalana amb el seu prestigi i estatus com una llengua qualsevol, la Plataforma pels Drets Lingüístics i Culturals dels Usuaris de la Llengua de Signes Catalana; també coneguda com a plataforma amb l'eslògan LSC, Ara!, que té els següents objectius:
-Avaluar l'evolució de l'ús de la LSC (Llengua de Signes Catalana) en tots els àmbits de la societat els últims 10 anys: d'ençà de l'aprovació pel Parlament d'una proposició no de llei sobre la promoció i difusió del coneixement de la llengua de signes el 30 de juny de 1994.
-Vetllar per l'estatus de la LSC davant l'allau de productes audiovisuals en LSE (Llengua de Signes Espanyola), que causa interferències en les produccions signades dels usuaris de la LSC.
-Realitzar el paper d'oposició enfront d'acords, convenis i projectes que puguin anar en detriment de l'ús de la LSC en els àmbits social, educatiu i de recerca.
-Avançar, legislativament, cap a un nivell més alt que el d'una proposició no de llei, privada per la seva naturalesa dels efectes vinculants de les lleis: cap al ple reconeixement de la LSC com a dret lingüístic i cultural irrenunciable.
El 26 de maig de 2010, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la Llei de la llengua de signes catalana (LSC) fet que situa la llengua de signes catalana al lloc que li pertoca, li atorga l'entitat merescuda d'una llengua amb un sistema lingüístic propi.
Com succeeix amb la majoria de llengües signades la llengua de signescatalana no guarda cap relació de parentiu amb les llengües parlades en el seu mateix territori.
Les llengües de signes poden ser agrupades per relacions de parentiu amb altres llengües signades.
La llengua de signes catalana es classifica en la família de la llengua de signes francesa, però la transmissió a Catalunya hauria estat molt aviat i la relació actual no és gaire evident.
Al contrari de la situació de bilingüisme entre les llengües orals, català i castellà, la comunitat de signants de Catalunya només utilitza la llengua de signescatalana sense coexistència amb la llengua de signes espanyola. S'estima un 70% d'intel·ligibilitat només amb la llengua de signes espanyola i un percentatge similar amb la llengua de signes valenciana.
Els poders públics han de garantir l'ús de la llengua de signes catalana i les condicions que permetin d'assolir la igualtat de les persones amb sordesa que optin per aquesta llengua, que ha d'ésser objecte d'ensenyament, protecció i respecte.
Aquesta protecció està disponible tant per a obres publicades com per a obres que encara no s'hagin publicat. Generalment dona al propietari del dret d'autor el dret exclusiu per a fer i per a autoritzar a altres a fer el següent:
-Reproduir l'obra en còpies o fonogrames.
-Preparar obres derivades basades en l'obra.
-Distribuir
còpies o fonogrames de l'obra al públic venent-les o fent un altre
tipus de transferències de propietat com ara llogar, arrendar o prestar
aquestes còpies.
-Presentar
l'obra públicament, en el cas d'obres literàries, musicals, dramàtiques
i coreogràfiques, pantomimes, pel·lícules i d'altres produccions
audiovisuals.
-Mostrar
l'obra públicament, en el cas d'obres literàries, musicals,
dramàtiques, coreogràfiques, pantomimes, obres pictòriques, gràfiques i
esculturals, incloent-hi imatges individuals de pel·lícules o altres
produccions audiovisuals.
-En el cas de gravacions sonores, interpretar l'obra públicament a través de la transmissió àudio digital.
La protecció dels drets d'autor es dona a partir que l'obra està creada d'una forma fixada.
Els drets d'autor sobre una obra creada esdevenen immediatament propietat de l'autor que l'ha creada.
Només l'autor o aquells qui deriven els seus drets a través de l'autor poden reclamar-ne la propietat.
Els
autors d'una obra col·lectiva són copropietaris del dret d'autor
d'aquesta obra llevat que hi hagi un acord que indiqui el contrari.
Els
drets d'autor de cada contribució individual en una publicació
periòdica o en sèrie, o qualsevol altra obra col·lectiva, existeixen a
més a més dels drets d'autor de l'obra col·lectiva en conjunt i estan
conferits inicialment a l'autor de cada contribució.
Els
menors d'edat poden reclamar drets d'autor, però les lleis de l'estat
poden reglamentar qualsevol transacció relacionada amb aquest tema que
inclogui a menors.
Existeix
un Registre de la Propietat Intel·lectual que depèn del Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya que és una forma de protecció
prevista a la Llei de propietat intel·lectual que el configura com un
registre de drets relatius a les obres i altres produccions protegides.
No és obligatòria el fet de tenir-hi un registre, ni tenir-hi un
registre és constitutiu de l'adquisició dels drets ni de la seva cessió.
No obstant això, en dona una prova privilegiada.
Les obres amb drets d'autor inclouen les següents categories:
-Pantomimes i altres obres coreogràfiques, pel·lícules i altres obres audiovisuals
-Gravacions sonores
-Obres arquitectòniques
Els drets d'autor protegeixen obres
originals que estiguin fixades en una forma d'expressió tangible.
La
fixació de l'obra no ha de ser aparent o perceptible mentre aquesta
pugui ser comunicada mitjançant l'ajuda d'alguna màquina o aparell.
Aquestes categories s'han de veure d'una manera àmplia.
Per exemple, el programari s'ha d'enregistrar com a obra literària; els mapes i plànols arquitectònics podrien enregistrar-se com obres pictòriques, gràfiques i esculturals.
Hi ha materials que generalment nopoden tenir drets d'autor. Entre d'altres:
-Treballs
que no han estat fixats en una forma d'expressió tangible. Per exemple:
obres coreogràfiques que no han estat escrites o gravades, o discursos
improvisats o presentacions que no han sigut escrites o gravades.
-Títols,
noms, frases curtes i lemes, símbols o dissenys familiars, lleugeres
variants de decoració tipogràfica, lletres o colors; llistes
d'ingredients o continguts.
-Idees,
procediments, mètodes, sistemes, processos, conceptes, principis,
descobriments, aparells, com diferenciacions d'una descripció,
explicació o il·lustració.
-Obres
que consisteixin totalment d'informació que és de coneixement públic i
per tant propietat comuna i no representen un treball que tingui un
autor original (per exemple: calendaris, taules de pes i estatura,
cintes mètriques o regles, i llistes o taules obtingudes de documents
públics o altres fonts d'ús comú).
Les llicències de distribució es poden classificar segons els drets que cada autor es guarda sobre la seva obra:
-Domini públic. L'autor renuncia completament als seus drets o aquests han caducat.
-Programari lliure sense protecció heretada.
Se subministra el codi font i se'n pot crear una obra derivada sense
que aquesta tingui cap obligació de protecció. Moltes llicències
pertanyen a aquesta classe, per exemple: Academic Free License v.1.2;
Apache Software License v.1.1; Artistic; Attribution Assurance license;
BSD License; MIT License; University of Illinois/NCSA Open Source
License o W3C Software Notice and License.
-Programari lliure amb protecció heretada.
Algunes restriccions s'apliquen a les obres derivades. Entre les
llicències d'aquesta categoria hi ha: Artistic License; Common Public
License v.1.0; GNU General Public License v.2.0; GNU Lesser General
Public License v.2.1 o Mozilla Public License.
-Programari de propietat (a voltes anomenat propietari o privatiu). Es protegeix contra còpia, modificació i redistribució.
Avui, The Newtons & The Grandma han treballat els gadgets de Blogger.
Han parlat sobre la importància dels escriptors de contes, un gènere molt associat al públic infantil amb una temàtica adulta i esfereïdora. Charles Perrault, els germans Jacob i Wilhem Grimm i Hans Christian Andersen són alguns dels grans noms d'aquest gènere literari tant important des del punt de vista històric.
Finalment, han elaborat posts de temàtica tan diversa com l'home llop i la licantropia, Manuel Blanco Romasanta, l'origen del ball de San Vito i el Flautista d'Hamelin.
Un gadget de Blogger és un programa que podem inserir dins la nostra pàgina i té una finalitat específica pel visitant.
Els gadgets poden tenir tot tipus de propòsits, com ara el poder compartir el contingut de la teva pàgina web en una xarxa social, que es puguin mostrar certes dades, realitzar un menú d'opcions a Blogger i molt més. Realment, ens dona l'oportunitat de ser creatius i veure què en pot resultar del seu ús.
Així mateix, dins de Blogger podem trobar una gran quantitat de gadgets que podem fer servir totalment gratis.
Els gadgets també els podem trobar navegant per la web, encara que, aquests últims poden ser una mica més difícils de posar dins de la teva web perquè, en general, es necessita una mica de coneixement de programació dins d'interfícies com HTML o CSS.
Incloure el gadget dins del teu lloc web a Blogger és una tasca realment senzilla. Tot el que has de fer és començar per entrar al teu blog o lloc web i donar-li clic a l'opció de Disseny que tenim al menú a l'esquerra de la nostra pantalla.
A dins, podràs veure amb detall cada component que apareix dins de la plantilla per a la teva pàgina web o bloc. Hauràs anar als requadres de les sidebars i fer clic a l'opció d'Afegir un gadget.
Després caldrà buscar el gadget que vols incloure dins de la teva pàgina web en el lloc que vulguis. Tingues en compte que el pas anterior pot variar depenent d'on es trobi el botó per afegir el gadget. Un cop trobis el gadget que vols afegir, només hauràs de fer clic al símbol de més (+) per poder afegir-lo instantàniament al teu web.
És possible que depenent del gadget hagis de posar alguns paràmetres, però tot dependrà dels teus gustos. Quan estigui llest fes clic al botó de guardar i llest. Pots anar a la teva pàgina per assegurar-te que tot està com vols que estigui.
Avui, The Newtons & TheGrandma han estat elaborant entrades a Blogger i veient les possibilitats que ofereix aquesta eina de Google.
També han parlat d'un gran recopilador i enregistrador de dades, Arnau deVilanova,unmetge i filòsofcabdal al segle XIII.
Blogger és l'eina de creació de blocs de Google. L'escriptori és el punt d'inici, aquí hi ha una llista de tots els teus blogs. Hi ha tot un seguit d'operacions que pots fer dins de cada blog.
Personalitzar.
-Escollir la teva plantilla predeterminada.
-Personalitzar a través de la interfície d'arrossegar i deixar o a través del dissenyador de plantilles WYSIWYG.
-Editar l'HTML del teu blog.
-Afegir gadgets com presentacions, enquestes d'usuaris i anuncis d'Adsense.
Escriure una nova entrada.
-Utilitzar vista prèvia per veure com t'està quedant.
-Afegir una imatge: Pots determinar-ne la mida i les opcions Esquerra, Centrar i Dreta.
-Publicar imatges amb el dispositiu mòbil, el software de fotos gratuït de Google Picasa o un servei de tercers com Flickr.
-Afegir un vídeo: Blogger accepta arxius AVI, MPEG, QuickTime, Real i Windows Media amb una mida inferior a 100 MB.
Veure les teves entrades. Permet veure una llista d'entrades publicades i redactades per un blog determinat.
Posar-te al dia dels teus blogs preferits. A sota de la llista dels teus propis blogs trobem una llista dels blogs que seguim amb un resum de les últimes entrades.
Ús del menú desplegable que et permet enllaçar amb:
-Visió general
-Entrades
-Pàgines
-Comentaris
-Estadístiques
-Ingressos
-Disseny
-Plantilla
-Configuració
A la pantalla de descripció general es pot:
1. Veure l'activitat del teu blog.
2. Veure les novetats i surgències de l'equip de Blogger.
3. Veure els blogs importants més recents.
Encara que hagis escollit una plantilla pots canviar el seu aspecte, Blogger et permet personalitzar-la canviant el:
-Fons. Canvi de color de fons amb l'opció Gama de colors principal o escollir un dels temes suggerits. Una altra opció és afegir-hi una imatge.
-Disseny.
Pots escollir diferents opcions de disseny, plantilles d'una a tres
columnes. També disposes d'una gamma d'opcions de disseny pel peu de
pàgina del blog.
-Ajust de l'ample. Pots canviar l'ample del blog i les columnes de l'esquerra i la dreta.
-Perfil.
És un complement del blog. Pots descriure’t a tu mateix, incloure una
fotografia i canviar el teu nom públic. Els teus interessos i els teus
favorits fan la funció d'enllaç a altres persones que comparteixen les
mateixes coses.
Avui,The Newtons i TheGrandmahan continuat la seva formació d'enregistrament de dades creant noves entrades de Blogger.
Durant la darrera setmana, TheGrandma ha donat la benvinguda a tres noves companyes: Martha, Nora i Yamina, tres Newtons més que amplien aquesta fantàstica família.
Benvingudes, noies!
A la sessió d'avui hanparlat sobre la importància de la netiquette a les interaccions a internet i a les xarxes socials.
També han parlat sobre Luar Na Lubre, el grup de folk galec d'A Coruña que són tot un referent etnomusical europeu.
En informàtica,l'etiqueta(en anglès,netiquette, contracció de les paraules anglesesnetwork etiquettebonesmaneres a la xarxa)és un conjunt deregles que haurien de seguir els usuaris de la xarxa(de qualsevol de les famílies de serveis: correu electrònic, pàgines web, grups de notícies, llistes de discussions...)per facilitar la comprensió del que escriuen i la circulació de la informació per la Xarxa.
Exemples, entre els més coneguts, per al correu electrònic:
-No s'ha d'escriure una paraula o un text en majúscules. Qui ho fa ha de saber que vol dir que crida (el que escriu).
-No s'ha de reenviar mai a altres persones extractes del text d'un correu electrònic que s'hagi rebut a títol personal.
-Cal evitar l'enviament de fitxers adjunts (excepte si el destinatari els està esperant) a un correu electrònic.
-No s'han de posar les adreces de múltiples destinataris que tothom pugui llegir, error corrent quan s'envia un correu a una llista de destinataris. Es pot utilitzar l'opció CCO, amb còpia oculta, per afegir moltes adreces sense fer-les visibles per a tots els destinataris.
No hi ha ningú que controli la xarxa, per tant, no hi ha cap sistema establert de sancions per a qui no segueix la netiquette. En general, és la mateixa comunitat d'usuaris qui fa pressió per establir i mantenir unes regles. Algunes d'aquestes regles són esteses de manera gairebé universal, d'altres s'usen només en comunitats o projectes determinats.
El 28 d'octubre de 1995, Sally Hambridge, una directiva d'Intel, va elaborar oficialment el document anomenat Netiquette Guidelines orientat als treballadors de l'empresa perquè aprenguessin com comportar-se a Internet, en aquella època, una cosa molt més minoritària que ara.
Aquest document defineix les regles d'etiqueta de la xarxa en nom de la comunitat oberta que participa en el desenvolupament d'estàndards d'Internet. No obstant això, aquestes normes d'etiqueta no són rígides i inamovibles, sinó que s'adapten a cada comunitat o grup social, els quals van elaborant les seves pròpies regles, i fins i tot designant a persones encarregades únicament del seu compliment.
El llibre Netiquette de Virgínia Shea publicat en 1994 conté 10 regles bàsiques de comportament a la xarxa, els quals es descriuen a continuació:
-Regla 01: Mai oblideu que la persona que llegeix el missatge és un altre ésser humà amb sentiments que poden ser ferits.
-Regla 02: Seguiu els mateixos estàndards de comportament en línia que seguiu en la vida real.
-Regla 03: Escriure tot en majúscules es considera com cridar i, a més, dificulta la lectura.
-Regla 04: Respecteu el temps i l'amplada de banda d'altres persones.
-Regla 05: Mostreu el vostre costat bo mentre us mantingueu en línia.
-Regla 06: Compartiu els vostres coneixements amb la comunitat.
-Regla 07: Ajudeu a mantenir els debats en un ambient sa i educatiu.
-Regla 08: Respecteu la privadesa de terceres persones.
-Regla 09: No abuseu del vostre poder o dels avantatges que pugueu tenir.
-Regla 10: Excuseu els errors d'altres. Compreneu els errors dels altres igual que espereu que els altres comprenguin els vostres.
Aquests imperatius, o manaments, es poden sintetitzar en dos: Posar-se al lloc de l'altre sempre que utilitzem la xarxa i pensar que l'altre no és sempre com jo.
La tecnologia de la informació i Internet estan transformant ràpidament gairebé tots els aspectes de les nostres vides: alguns per a millor, altres per a pitjor.
.png)
.jpg)
%20&%20Carme%20Newton%20(I).jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.png)
.jpg)
.jpg)
.jpg)