LES CREATIVE COMMONS I ELS DRETS D'AUTOR A INTERNET

Avui, els Websors i The Grandma han compartit una nova sessió d'Eines Web 2.0. Ha estat un dia intens on han tocat diferents temes i aplicacions importants per a la seva formació.

The Grandma ha començat la sessió parlant d'Alan Lomax, l'etnomusicòleg nord-americà que treballà arreu del món enregistrant música. Lomax fou pioner en la gravació i conservació de dades digitals, i per això, gràcies al seu treball, avui en dia podem tenir registres sonors de diferents comunitats culturals d'arreu del món.

Més informació: Alan Lomax Archive

Amb Alan Lomax com a punt de partida, les Websors s'han endinsat en el món dels recursos lliures i les Creative Commons, tot visitant webs tan interessants com Google Arts and Culture, Archive o Gutenberg. Són només tres exemples extrets de centenars de pàgines web que ens ofereixen la possibilitat de compartir material de manera lliure i gratuïta amb l'única condició d'esmentar la font d'origen.

Finalment, han treballat altres eines 2.0 de fotografia com Remove i I Love Image i de tractament d'arxius en PDF com I Love PDF.

Més informació: I Love PDF (Guia d'usuari)

Més informació: I Love IMG (Guia d'usuari)

Més informació: Remove 

Els drets d'autor (en anglès copyright, símbol ©) són una forma de protecció proporcionada per les lleis vigents en la majoria de països per als autors d'obres originals incloent-hi obres literàries, dramàtiques, musicals, plàstiques i intel·lectuals.

Aquesta protecció està disponible tant per a obres publicades com per a obres que encara no s'hagin publicat. Generalment dona al propietari del dret d'autor el dret exclusiu per a fer i per a autoritzar a altres a fer el següent:

-Reproduir l'obra en còpies o fonogrames.

-Preparar obres derivades basades en l'obra.

-Distribuir còpies o fonogrames de l'obra al públic venent-les o fent un altre tipus de transferències de propietat com ara llogar, arrendar o prestar aquestes còpies.

-Presentar l'obra públicament, en el cas d'obres literàries, musicals, dramàtiques i coreogràfiques, pantomimes, pel·lícules i d'altres produccions audiovisuals.

-Mostrar l'obra públicament, en el cas d'obres literàries, musicals, dramàtiques, coreogràfiques, pantomimes, obres pictòriques, gràfiques i esculturals, incloent-hi imatges individuals de pel·lícules o altres produccions audiovisuals.

-En el cas de gravacions sonores, interpretar l'obra públicament a través de la transmissió àudio digital.

La protecció dels drets d'autor es dona a partir que l'obra està creada d'una forma fixada.

Els drets d'autor sobre una obra creada esdevenen immediatament propietat de l'autor que l'ha creada. 

Només l'autor o aquells qui deriven els seus drets a través de l'autor poden reclamar-ne la propietat.

Els autors d'una obra col·lectiva són copropietaris del dret d'autor d'aquesta obra llevat que hi hagi un acord que indiqui el contrari.

Els drets d'autor de cada contribució individual en una publicació periòdica o en sèrie, o qualsevol altra obra col·lectiva, existeixen a més a més dels drets d'autor de l'obra col·lectiva en conjunt i estan conferits inicialment a l'autor de cada contribució.

Els menors d'edat poden reclamar drets d'autor, però les lleis de l'estat poden reglamentar qualsevol transacció relacionada amb aquest tema que inclogui a menors.

Més informació: GenCat

Existeix un Registre de la Propietat Intel·lectual que depèn del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que és una forma de protecció prevista a la Llei de propietat intel·lectual que el configura com un registre de drets relatius a les obres i altres produccions protegides. No és obligatòria el fet de tenir-hi un registre, ni tenir-hi un registre és constitutiu de l'adquisició dels drets ni de la seva cessió. No obstant això, en dona una prova privilegiada.

Les obres amb drets d'autor inclouen les següents categories:

-Obres literàries

-Obres musicals, incloent-hi la lletra

-Obres dramàtiques, incloent-hi qualsevol acompanyament musical

-Pantomimes i altres obres coreogràfiques, pel·lícules i altres obres audiovisuals

-Gravacions sonores

-Obres arquitectòniques

Els drets d'autor protegeixen obres originals que estiguin fixades en una forma d'expressió tangible.

La fixació de l'obra no ha de ser aparent o perceptible mentre aquesta pugui ser comunicada mitjançant l'ajuda d'alguna màquina o aparell. 

Aquestes categories s'han de veure d'una manera àmplia.

Per exemple, el programari s'ha d'enregistrar com a obra literària; els mapes i plànols arquitectònics podrien enregistrar-se com obres pictòriques, gràfiques i esculturals.

Hi ha materials que generalment no poden tenir drets d'autor. Entre d'altres:

-Treballs que no han estat fixats en una forma d'expressió tangible. Per exemple: obres coreogràfiques que no han estat escrites o gravades, o discursos improvisats o presentacions que no han sigut escrites o gravades.

-Títols, noms, frases curtes i lemes, símbols o dissenys familiars, lleugeres variants de decoració tipogràfica, lletres o colors; llistes d'ingredients o continguts.

-Idees, procediments, mètodes, sistemes, processos, conceptes, principis, descobriments, aparells, com diferenciacions d'una descripció, explicació o il·lustració.

-Obres que consisteixin totalment d'informació que és de coneixement públic i per tant propietat comuna i no representen un treball que tingui un autor original (per exemple: calendaris, taules de pes i estatura, cintes mètriques o regles, i llistes o taules obtingudes de documents públics o altres fonts d'ús comú).

Més informació: Departament de Cultura-GenCat

Les llicències de distribució es poden classificar segons els drets que cada autor es guarda sobre la seva obra:

-Domini públic. L'autor renuncia completament als seus drets o aquests han caducat.

-Programari lliure sense protecció heretada. Se subministra el codi font i se'n pot crear una obra derivada sense que aquesta tingui cap obligació de protecció. Moltes llicències pertanyen a aquesta classe, per exemple: Academic Free License v.1.2; Apache Software License v.1.1; Artistic; Attribution Assurance license; BSD License; MIT License; University of Illinois/NCSA Open Source License o W3C Software Notice and License.

-Programari lliure amb protecció heretada. Algunes restriccions s'apliquen a les obres derivades. Entre les llicències d'aquesta categoria hi ha: Artistic License; Common Public License v.1.0; GNU General Public License v.2.0; GNU Lesser General Public License v.2.1 o Mozilla Public License.

-Programari de propietat (a voltes anomenat propietari o privatiu). Es protegeix contra còpia, modificació i redistribució.

Més informació: Creative Commons

 

 El pensament creatiu inspira idees.
Les idees inspiren el canvi.

Barbara Januszkiewicz

EINES DIGITALS. GIMP, PHOTOFUNIA, REMOVE I I LOVE PDF

GIMP és una aplicació per altractament d'imatges (GNU Image Manipulation Program), creat per voluntaris i distribuït sota la llicència GPL.

Està construït amb les llibreries GTK les quals es van crear pensant en aquest programa. Forma part del Projecte GNU.

La primera versió es va desenvolupar en sistemes Unix i va ser pensada especialment per GNU/Linux. No obstant això, actualment n'existeixen versions totalment funcionals per Windows i Mac OS X.

La biblioteca de controls gràfics GTK desenvolupada per a GIMP va ser l'origen de tot un entorn de finestres: Gnome.

GIMP significa GNU Image Manipulation Program i és part oficial del projecte GNU.

GIMP serveix per processar gràfics i fotografies digitals. Els usos típics inclouen la creació de gràfics i logotips, el canvi de mida i retallat de fotografies, el canvi de colors, la combinació d'imatges usant capes, l'eliminació d'elements no desitjats de les imatges i la conversió entre diferents formats d'imatges. També es pot utilitzar el GIMP per crear imatges animades senzilles.

GIMP és conegut també per ser potser la primera gran aplicació lliure per a usuaris finals.

Treballs anteriors, com Gcc i el nucli de Linux eren principalment eines de programadors per a programadors.

GIMP és considerat per alguns com una prova que el procés de desenvolupament de programari lliure pot crear aplicacions que els usuaris no avançats puguin usar productivament; d'aquesta forma, va obrir el camí d'altres projectes com: KDE, GNOME, Mozilla Firefox, OpenOffice.org i altres aplicacions posteriors.

Més informació: GIMP

El desenvolupament de GIMP va començar l'any 1995 com un projecte semestral dels aleshores estudiants Spencer Kimball i Peter Mattis a la Universitat de Berkeley.

La primera versió pública de llançament de GIMP (0.54) va ser el gener de 1996 i aleshores l'acrònim significava General Image Manipulation Program.

Quan Richard Stallman va visitar Berkeley l'any següent, Kimball i Mattis li van demanar si podien canviar General per GNU, el nom del sistema operatiu impulsat per Stallman. Amb l'aprovació de Stallman, el significat de l'acrònim a partir de 1997 va passar a ser GNU Image Manipulation Program i a formar part del Projecte GNU. Des de llavors el GIMP és desenvolupat per un grup autoorganitzat de voluntaris com a part del Projecte GNOME.

La primera versió de GIMP suportava els sistemes UNIX com Linux, a més de SGI IRIX i HP-UX. Posteriorment ha estat adaptat a altres sistemes operatius, inclosos Microsoft Windows i OS X; l'adaptació original del GIMP 1.1 per a Windows 32-bit la va iniciar el programador finès Tor Lillqvist (tml) l'any 1997.

Després de la seva primera versió pública es va formar ràpidament una comunitat d'usuaris que va començar a crear tutorials, gràfics i a compartir tècniques i processos de treball.

Durant el 1997 el paquet d'eines d'interfície d'usuari es va agrupar com a GTK (GIMP Tool Kit) que depenia del paquet Motif. Per no tenir aquesta dependència i per millorar-lo Peter Mattis va impulsar el seu redisseny i es va reescriure utilitzant programació orientada a objectes.

L'any 1998 la nova versió de GIMP incorporava la nova versió anomenada GTK+ El paquet GTK+ des de llavors va tenir un desenvolupament separat de GIMP i va atraure alguns dels programadors que col·laboraven en el seu desenvolupament. Quan el desembre de 2000 es va fer pública la versió GIMP 1.2 l'equip de desenvolupadors principals eren Manish Singh, Sven Neumann i Mitch Natterer.

Les versions 2.X de GIMP incloïen com a canvis més importants, respecte a la versió 1.2, una interfície més polida i una separació major entre la interfície d'usuari i el back-end.

Des de la versió 2.6, GIMP es basa en una biblioteca gràfica més general anomenada GEGL, atacant d'aquesta forma algunes limitacions fonamentals del disseny que impedien moltes millores, com per exemple el suport natiu de CMYK.

GIMP va ser desenvolupat com una alternativa lliure al Photoshop, però aquest últim encara domina el mercat en les indústries d'impressió i gràfiques.

Més informació: GIMP

Més informació: Remove & Photofunia

Els detalls no són els detalls.
Ells fan el disseny.

 

Charles Eames

 

 

PDF (acrònim en anglès de Portable Document Format, Format de Document Portàtil) és un format de fitxer desenvolupat per l'empresa Adobe com a fitxer contenidor de documents, independentment del programari, maquinari o sistema operatiu utilitzat. Fou desenvolupat a partir del projecte Camelot ideat per John Warnock, cofundador d'Adobe Systems.

Els fitxers PDF s'utilitzen per emmagatzemar documents, interactius i regulars, així com mapes, gràfics, catàlegs, presentacions i llibres electrònics.

És multiplataforma, és a dir, pot ser presentat en els principals sistemes operatius (GNU/Linux, MacOS, Unix, Windows), sense que es modifiqui l'aspecte ni l'estructura del document original.

Pot contenir qualsevol combinació de text, elements multimèdia com a vídeos o so, elements d'hipertext com a vincles i marcadors, enllaços i miniatures de pàgines.

Els fitxers PDF no perden el format amb l'enviament a altres usuaris, com sí succeeix quan s'envien documents de text: es desordenen les pàgines o es desorganitzen els paràgrafs...

És un dels formats més estesos a Internet per a l'intercanvi de documents. Per això, és molt utilitzat per empreses, governs i institucions educatives.

És una especificació oberta, per la qual s'han adaptat eines de programari comercial com les suites ofimàtiques Microsoft Office i WordPerfect Office i creat unes altres en programari lliure que permeten crear, visualitzar o modificar documents en format PDF, com Openoffice.org, LibreOffice i Calligra Suite així com el sistema de composició de textos LaTeX.

Pot ser xifrat per a protegir el seu contingut i fins i tot signar-lo digitalment.

Un fitxer PDF pot crear-se des de diverses aplicacions exportant el fitxer, com és el cas d'Openoffice.org i Microsoft Office (a partir de la versió 2007, si s'actualitza a SP2). Pot generar-se des de qualsevol aplicació mitjançant la instal·lació d'una impressora virtual en el sistema operatiu, en cas d'emprar aplicacions sense aquesta funcionalitat integrada.

És l'estàndard ISO (ISO 19005-1:2005) per a fitxers contenidors de documents electrònics amb vista a la seva preservació de llarga durada.

Els fitxers PDF són independents del dispositiu, per la qual cosa poden imprimir-se en una impressora matricial, d'injecció de tinta, làser o en microfilm. Per a l'optimització de la impressió, es configuren les opcions apropiades en la creació del fitxer PDF.

Independentment de com s'hagin creat els fitxers PDF, tots ells comparteixen la mateixa estructura interna composta de quatre parts:

Capçalera: informació sobre l'especificació de l'estàndard PDF que s'ha seguit, on s'indica, per exemple, la versió.

-Cos: descripció dels elements emprats a les pàgines del document.

-Taula de referències creuades: informació dels elements emprats a les pàgines del fitxer.

-Coda: indica on trobar la taula de referències creuades.

Notar que quan un fitxer PDF és modificat i s'afegeix nou contingut, est tindrà noves seccions de cos, taula de referències croades i coda, però en guardar aquest document es pot optimitzar de manera que les seccions duplicades es fusionin en una sola i es reorganitzi el fitxer.

Més informació: I Love PDF

  

No espereu; el moment mai no serà "el correcte".
Comenceu on us trobeu i treballeu
amb les eines que tingueu al vostre abast i,
a mesura que aneu treballant, trobareu millors eines.

George Herbert

EINES DIGITALS WEB 2.0: I LOVE PDF, PHOTOFUNIA I REMOVE

Avui, Els Roses i The Grandma han continuat la seva formació en Enregistrament de Dades a Sant Feliu de Llobregat.

Han estat treballant amb diferents eines 2.0 d'enregistrament com el correu electrònic, i amb aplicacions web com I Love PDF, Remove i Photofunia.

Més informació: Remove & Photofunia

Google Workspace (anteriorment G Suite, Google Apps for Work i Google Apps for Your Domain) és un servei de Google que proporciona de manera independent les versions personalitzades de diversos productes de Google amb un nom de domini personalitzat pel client.

Compta amb diverses aplicacions Web amb funcions similars als paquets ofimàtics tradicionals: Gmail, Google Groups, Google Calendar, Google Talk, Google Docs, Google Drive i Google Sites. Va ser la visió de Rajen Seth, un empleat de Google que més tard va desenvolupar Chromebooks.

Més informació: Google Workspace

Google Classroom és un servei web gratuït que Google ha desenvolupat per les escoles i que vol simplificar la creació, distribució i avaluació de tasques.

El principal propòsit de Google Classroom és el de poder compartir arxius en directe entre mestres i estudiants. Es calcula que hi ha entre 40 a 100 milions d'usuaris d'aquesta aplicació.

Google Classroom integra Docs, Presentacions, Gmail, i Calendari cohesionats en una plataforma per facilitar la comunicació entre mestre i alumne. Es pot convidar estudiants a afegir-se a la classe amb un codi privat o a través d'un codi. 

Els mestres poden crear, distribuir i marcar tasques dins del mateix sistema. Per a cada classe es crea una carpeta separada en el disc dur virtual de l'usuari i allí l'usuari pot lliurar la feina per a ser avaluat pel mestre. Les dates previstes per al lliurament de tasques s'afegeixen al calendari de Google, cada tasca pot tenir una categoria o tema diferent.

Els mestres poden revisar el progrés dels estudiants mirant l'historial del document. A més els professors poden retornar la feina feta amb comentaris afegits.

Més informació: Dobuss

PDF (acrònim en anglès de Portable Document Format, Format de Document Portàtil) és un format de fitxer desenvolupat per l'empresa Adobe com a fitxer contenidor de documents, independentment del programari, maquinari o sistema operatiu utilitzat. Fou desenvolupat a partir del projecte Camelot ideat per John Warnock, cofundador d'Adobe Systems.

Els fitxers PDF s'utilitzen per emmagatzemar documents, interactius i regulars, així com mapes, gràfics, catàlegs, presentacions i llibres electrònics.

És multiplataforma, és a dir, pot ser presentat en els principals sistemes operatius (GNU/Linux, MacOS, Unix, Windows), sense que es modifiqui l'aspecte ni l'estructura del document original.

Pot contenir qualsevol combinació de text, elements multimèdia com a vídeos o so, elements d'hipertext com a vincles i marcadors, enllaços i miniatures de pàgines.

Els fitxers PDF no perden el format amb l'enviament a altres usuaris, com sí succeeix quan s'envien documents de text: es desordenen les pàgines o es desorganitzen els paràgrafs...

És un dels formats més estesos a Internet per a l'intercanvi de documents. Per això, és molt utilitzat per empreses, governs i institucions educatives.

És una especificació oberta, per la qual s'han adaptat eines de programari comercial com les suites ofimàtiques Microsoft Office i WordPerfect Office i creat unes altres en programari lliure que permeten crear, visualitzar o modificar documents en format PDF, com Openoffice.org, LibreOffice i Calligra Suite així com el sistema de composició de textos LaTeX.

Pot ser xifrat per a protegir el seu contingut i fins i tot signar-lo digitalment.

Un fitxer PDF pot crear-se des de diverses aplicacions exportant el fitxer, com és el cas d'Openoffice.org i Microsoft Office (a partir de la versió 2007, si s'actualitza a SP2). Pot generar-se des de qualsevol aplicació mitjançant la instal·lació d'una impressora virtual en el sistema operatiu, en cas d'emprar aplicacions sense aquesta funcionalitat integrada.

És l'estàndard ISO (ISO 19005-1:2005) per a fitxers contenidors de documents electrònics amb vista a la seva preservació de llarga durada.

Els fitxers PDF són independents del dispositiu, per la qual cosa poden imprimir-se en una impressora matricial, d'injecció de tinta, làser o en microfilm. Per a l'optimització de la impressió, es configuren les opcions apropiades en la creació del fitxer PDF.

Independentment de com s'hagin creat els fitxers PDF, tots ells comparteixen la mateixa estructura interna composta de quatre parts:

Capçalera: informació sobre l'especificació de l'estàndard PDF que s'ha seguit, on s'indica, per exemple, la versió.

-Cos: descripció dels elements emprats a les pàgines del document.

-Taula de referències creuades: informació dels elements emprats a les pàgines del fitxer.

-Coda: indica on trobar la taula de referències creuades.

Notar que quan un fitxer PDF és modificat i s'afegeix nou contingut, est tindrà noves seccions de cos, taula de referències croades i coda, però en guardar aquest document es pot optimitzar de manera que les seccions duplicades es fusionin en una sola i es reorganitzi el fitxer.

Més informació: I Love PDF

 No espereu; el moment mai no serà "el correcte".
Comenceu on us trobeu i treballeu
amb les eines que tingueu al vostre abast i,
a mesura que aneu treballant, trobareu millors eines.

George Herbert