EL TRACTAMENT DE LES DADES, MÈTODE i MAPES MENTALS

La tasca de l'enregistrador de dades és molt important per a les empreses que volen introduir molta informació en les seves aplicacions informàtiques.

Hem de tenir en compte que la professió d'enregistrament de dades no solament consisteix a introduir informació de forma mecànica enllà. L'enregistrador de dades ha de conèixer les característiques de les aplicacions informàtiques, així com dels elements perifèrics. A més, ha de dominar les tècniques de mecanografia.

Les regles ortogràfiques i gramaticals també han de ser dominades per l'enregistrador de dades.

Els enregistradors de dades manegen molta informació, en alguns casos de caràcter confidencial, i han d'evitar violar l'establert en les normes de protecció de dades. A més, a vegades seran els responsables de realitzar les còpies de seguretat per no perdre la informació introduïda en les aplicacions informàtiques.

Les condicions dels llocs de treball, així com l'ergonomia, s'han de tenir molt en compte a l'hora de realitzar l'enregistrament de dades.

Avui dia existeix multitud d'informació que les empreses han de gestionar de forma correcta i saber emmagatzemar per poder recuperar-la quan sigui necessari. Per aquest motiu, neix l'activitat d'enregistrar dades, tasca que és realitzada per professionals amb coneixements en la gestió de bases de dades.

Més informació: IOC

L'antropologia és la disciplina que estudia l'ésser humà. Combina en una sola disciplina els enfocaments de les ciències naturals i de les ciències socials i humanes, així com amb la filosofia.

L'antropologia cultural o social estudia els humans com a éssers culturals. Té per objecte d'estudi els éssers humans com a col·lectiu que viuen en societat i per tant són productors de cultura i, alhora, productes d'aquesta, que es definix com la capacitat de concebre el món de manera simbòlica, d'aprendre i de transmetre símbols o conceptes a altres humans, i de transformar el món i els humans mateixos, utilitzant estos símbols.

L'antropologia física o biològica estudia l'ésser humà en tant que ésser biològic, així com la variabilitat dels grups humans al llarg de la història, independentment de la cultura.

El mètode d'obtenció de coneixement de l'antropologia (mètode científic) és força fàcil d'exposar però ben difícil d'aplicar. Comporta que l'antropòleg sigui capaç abandonar els seus prejudicis i estigui disposat a aprendre dels altres.

Primera fase: Observació

És el treball de camp que consisteix en una immersió en la comunitat que es vulgui analitzar. Això acosta l'antropologia a l'empirisme perquè aquest adopta justament l'observació de la realitat en moviment per treure conclusions. És a dir, posa a prova les seves hipòtesis observant com es comporten de manera natural.

Segona fase: Etnografia

Fet això, l'antropòleg ha de posar per escrit tot allò que ha après sobre la societat que ha analitzat. Això comporta una exposició estructurada i comprensible per a una altre cultura que no s'ha immergit mai en la cultura estudiada.

L'antropòleg ha de ser objectiu, no faltar a la veritat, aportar informació qualitativa i quantitativa i saber ser imparcial. L'estudi es publica per tal que altres antropòlegs puguin verificar-ho.

Tercera fase: Verificació

És després d'una tercera fase de verificació del treball amb un nou treball de camp i un nou procés d'etnografia que l'estudi aconseguix ser acceptat i avalat per tota la comunitat científica.

L'estudi, però, no es deixa dins un calaix d'armari de l'arxiu nacional, sinó que ha de fer un objecte d'actualització de la informació.

Quarta fase: Seguiment

L'antropòleg es dedica a fer un seguiment de la societat estudiada per tal de comprendre les seves evolucions, els nous raonaments i els canvis.

Per tal de poder duu a terme tot aquest mètode, l'antropòleg ha de ser capaç d'abandonar el monoculte, és a dir, saber la llengua de l'altre o aprendre a practicar la seva religió, si en té alguna. Les societats monolingües són de monoculte perquè rere l'única llengua que parlen, hi una única cultura i això restringeix els punts de vista amb què la societat mira el món que l'envolta.

L'antropòleg ha de tenir doncs una ment força oberta i això comporta abandonar tota mena de monocultes i, per tant, el monolingüisme. Convé, fins i tot, aprendre de llengües minoritàries i, fins i tot, llengües minoritzades.

Més informació: Revista d'Etnologia de Catalunya

Un mapa mental és un diagrama que s'utilitza per representar les paraules, idees, tasques, o altres conceptes lligats i disposats radialment al voltant d'una paraula clau o d'una idea central.

S'utilitza per a la generació, visualització, estructura i classificació taxonòmica de les idees, i també com a ajuda interna per a l'estudi, planificació, organització, resolució de problemes, presa de decisions i escriptura.

És un diagrama de representació semàntica de les connexions entre les porcions d'informació.

Presentant aquestes connexions d'una manera gràfica radial, no lineal, estimula un acostament reflexiu per a qualsevol tasca d'organització de dades, eliminant l'estímul inicial, d'establir un marc conceptual intrínsec apropiat o rellevant al treball específic.

Un mapa mental és similar a una xarxa semàntica o model cognoscitiu però sense restriccions formals a les classes d'enllaços usats.

Els elements s'arreglen intuïtivament segons la importància dels conceptes i s'organitzen en les agrupacions, les branques, o les àrees. La formulació gràfica pot ajudar a la memòria.

Més informació: DIBA

Els mapes mentals, però no són un invent nou, sinó que l'escriptura egípcia i el sistema mnemotècnic grec van ser els seus percussors. 

Tony Buzan va popularitzar el mètode d'aprenentatge amb mapes mentals.

Els mapes mentals introdueixen generen i introdueixen la informació al cervell de forma multidimensional.

Organitzen les dades en estructures ordenades i interrelacionades. 

Permeten recuperar la informació del cervell de manera ràpida i senzilla.

Els mapes mentals poden servir per aclarir idees, estalviar temps, recordar millor, planificar, aprovar exàmens, comunicar...

Per crear un mapa mental hem de partir d'una idea principal i a partir d'aquesta s'irradien les idees secundàries. També és important utilitzar colors, dibuixos i paraules entrellaçades.

-Per poder organitzar amb facilitat i més eficientment els nostres pensaments.

-Per utilitzar i aprofitar el màxim les nostres capacitats mentals.

-Per potenciar la creativitat.

-Per aclarir les nostres idees.

-Per poder generar idees individualment o en grup.

-Per estructurar més fàcilment un discurs tant oral com escrit.

-Permet planificar la instrucció i alhora ajuda els estudiants a aprendre a aprendre.

-Per prendre decisions.

-Els mapes mentals a més, serveixen per plasmar un seguit d'idees sobre el paper.

-Facilita l'organització lògica i estructurada dels continguts d'aprenentatge, ja que són útils per a separar la informació significativa de la informació trivial.

-Permet aconseguir un aprenentatge interrelacionat, ja que no aïlla els conceptes, les idees dels alumnes i l'estructura de la disciplina.

Més informació: Cristic

Els mapes mentals faciliten el record i l'organització de la informació. Això sí, un mapa mental no és un mapa conceptual. Podem seguir els següents passos:

1. Començar al centre d'un full en blanc.

2. Dibuixem al centre del full una imatge que simbolitzi la idea principal o una paraula.

3. Utilitzar molts colors.

4. Des de la idea principal, traçar ramificacions de diferents colors amb les idees més importants i les paraules clau relacionades amb el tema escollit.

5. Connectar totes les idees mitjançant línies o branques.

6. Dibuixar línies corbes en comptes de rectes.

7. Fer servir només una o dues paraules clau per línia.

8. Utilitzar moltes imatges.

Els mapes mentals:

-Aporten una visió global que permet abordar els temes importants de manera eficaç.

-Ens estalvien temps.

-Faciliten la generació d'idees i estratègies.

-Milloren la nostra capacitat de planificar i gestionar.

Més informació: UOC

D'acord amb el creador d'aquesta tècnica, Dr. Tony Buzan, existeixen unes lleis la intenció de les quals consisteix a incrementar més que restringir, la llibertat mental. En aquest context, és important que no es confonguin els termes ordre amb rigidesa, ni llibertat amb caos. Aquestes lleis es divideixen en dos grups: Les lleis de la tècnica i les lleis de la diagramació.

Les Tècniques

-Utilitzar l'èmfasi.

-Utilitzar l'associació.

-Expressar-se amb claredat.

-Desenvolupar un estil personal.

La Diagramació

-Utilitzar la jerarquia.

-Utilitzar l'ordre numèric.

Descarregar Com confeccionar un mapa mental

 Visualitza aquesta cosa que vols, 

veu-la, sent-la, creu-hi.
Feu la vostra impressió mental 

i comenceu a construir.

Robert Collier

TOT ENREGISTRANT DADES A SANT FELIU DE LLOBREGAT

Avui, els companys de The Grandma de Sant Feliu de Llobregat han acabat la seva formació en Enregistrament de dades.

Ha estat una formació intensa, plena d'històries i anècdotes per a recordar dins de l'enregistrador de dades més important que tenim com a éssers humans: el nostre cervell.

The Grandma vol felicitar els seus companys per la feina ben feta i animar-los a gaudir d'aquí uns mesos de les pràctiques on treballaran tot allò que han après durant aquests mesos.

Ha estat un plaer compartir aquests dies amb vosaltres, companys. Hem après molt de tothom; hem tingut moments molt bons i d'altres terriblement tristos, i precisament, el més trist de tots ens fa recordar cada dia de la necessitat de gaudir del present. Ho farem: per nosaltres i per la nostra petita gran companya que no ens ha pogut acompanyar fins al final d'aquest viatge i que tant ens ha ajudat a arribar fins aquí; companya indispensable sempre a classe i inoblidable sempre a les nostres vides.

Més informació: IOC

La tasca de l'enregistrador de dades és molt important per a les empreses que volen introduir molta informació en les seves aplicacions informàtiques.

Hem de tenir en compte que la professió d'enregistrament de dades no solament consisteix a introduir informació mecànicament en un programari. Aquesta tasca va més enllà. L'enregistrador de dades ha de conèixer les característiques de les aplicacions informàtiques, així com dels elements perifèrics. A més, ha de dominar les tècniques de mecanografia.

Les regles ortogràfiques i gramaticals també han de ser dominades per l'enregistrador de dades.

Els enregistradors de dades manegen molta informació, en alguns casos de caràcter confidencial, i han d'evitar violar l'establert en les normes de protecció de dades. A més, a vegades seran els responsables de realitzar les còpies de seguretat per no perdre la informació introduïda en les aplicacions informàtiques.

Les condicions dels llocs de treball, així com l'ergonomia, s'han de tenir molt en compte a l'hora de realitzar l'enregistrament de dades.

Avui dia existeix multitud d'informació que les empreses han de gestionar de forma correcta i saber emmagatzemar per poder recuperar-la quan sigui necessari. Per aquest motiu, neix l'activitat d'enregistrar dades, tasca que és realitzada per professionals amb coneixements en la gestió de bases de dades. 

Més informació: Tractament de dades i integració d'aplicacions

L'antropologia és la disciplina que estudia l'ésser humà. Combina en una sola disciplina els enfocaments de les ciències naturals i de les ciències socials i humanes, així com amb la filosofia.

L'antropologia cultural o social estudia els humans com a éssers culturals. Té per objecte d'estudi els éssers humans com a col·lectiu que viuen en societat i per tant són productors de cultura i, alhora, productes d'aquesta, que es definix com la capacitat de concebre el món de manera simbòlica, d'aprendre i de transmetre símbols o conceptes a altres humans, i de transformar el món i els humans mateixos, utilitzant estos símbols.

L'antropologia física o biològica estudia l'ésser humà en tant que ésser biològic, així com la variabilitat dels grups humans al llarg de la història, independentment de la cultura.

El mètode d'obtenció de coneixement de l'antropologia és força fàcil d'exposar però ben difícil d'aplicar. Comporta que l'antropòleg sigui capaç abandonar els seus prejudicis i estigui disposat a aprendre dels altres.

Primera fase: Observació

És el treball de camp que consisteix en una immersió en la comunitat que es vulgui analitzar. Això acosta l'antropologia a l'empirisme perquè aquest adopta justament l'observació de la realitat en moviment per treure conclusions. És a dir, posa a prova les seves hipòtesis observant com es comporten de manera natural.

Segona fase: Etnografia

Fet això, l'antropòleg ha de posar per escrit tot allò que ha après sobre la societat que ha analitzat. Això comporta una exposició estructurada i comprensible per a una altre cultura que no s'ha immergit mai en la cultura estudiada.

L'antropòleg ha de ser objectiu, no faltar a la veritat, aportar informació qualitativa i quantitativa i saber ser imparcial. L'estudi es publica per tal que altres antropòlegs puguin verificar-ho.

Tercera fase: Verificació

És després d'una tercera fase de verificació del treball amb un nou treball de camp i un nou procés d'etnografia que l'estudi aconseguix ser acceptat i avalat per tota la comunitat científica.

L'estudi, però, no es deixa dins un calaix d'armari de l'arxiu nacional, sinó que ha de fer un objecte d'actualització de la informació.

Quarta fase: Seguiment

L'antropòleg es dedica a fer un seguiment de la societat estudiada per tal de comprendre les seves evolucions, els nous raonaments i els canvis.

Per tal de poder duu a terme tot aquest mètode, l'antropòleg ha de ser capaç d'abandonar el monoculte, és a dir, saber la llengua de l'altre o aprendre a practicar la seva religió, si en té alguna. Les societats monolingües són de monoculte perquè rere l'única llengua que parlen, hi una única cultura i això restringeix els punts de vista amb què la societat mira el món que l'envolta.

L'antropòleg ha de tenir doncs una ment força oberta i això comporta abandonar tota mena de monocultes i, per tant, el monolingüisme. Convé, fins i tot, aprendre de llengües minoritàries i, fins i tot, llengües minoritzades.

Més informació: RicDoc

 La qualitat mai és un accident.
Sempre és el resultat d'un esforç intel·ligent.

John Ruskin

GOOGLE FORMS, COM CREAR FORMULARIS EN LÍNIA

Avui, Els Roses i The Grandma han finalitzat la seva formació d'Enregistrament de Dades tot treballant els Formularis de Google. 

Han estat uns dies intensos, divertits i plens de bons moments compartits amb un grup meravellós.

Sort i encerts, Roses! Com deia el poeta Miquel Martí i Pol, tot està per fer i tot és possible.

Formularis de Google, en anglès Google Forms, és un programari d'administració d'enquestes que s'inclou com a part del conjunt gratuït de Google Docs Editors basat en la web que ofereix Google.

El servei també inclou Documents de Google, Google Spreadsheets, Presentacions de Google, Dibuixos de Google, Google Sites i Google Keep.

Formularis de Google només està disponible com una aplicació web. 

L'aplicació permet als usuaris crear i editar enquestes en línia mentre col·laboren amb altres usuaris a temps real.

La informació recopilada es pot introduir automàticament en un full de càlcul.

El servei de formularis de Google ha patit diverses actualitzacions al llarg dels anys. Les funcions inclouen, entre d'altres, cerca de menú, selecció aleatòria de preguntes per a un ordre aleatori, limitació de respostes a una vegada per persona, URL més curtes, temes personalitzats, generació automàtica de suggeriments de respostes en crear formularis, i un Pujar fitxer per als usuaris que responen preguntes que requereixen que comparteixin contingut o fitxers des de l'ordinador o Google Drive.

A l'octubre de 2014, Google va introduir complements per a formularis de Google que permeten als desenvolupadors externs afegir noves funcions a les enquestes, mentre que al juliol de 2017, Google va actualitzar formularis per afegir diverses funcions noves.

La validació de resposta intel·ligent és capaç de detectar l'entrada de text als camps del formulari per identificar el que està escrit i demanar a l'usuari que corregeixi la informació si l'entrada és incorrecta.

Depenent de la configuració d'ús compartit de fitxers a Google Drive, els usuaris poden demanar càrregues de fitxers de persones fora de les respostes d'opcions múltiples en una taula.

A Configuració, els usuaris poden fer canvis que afecten tots els formularis nous, com ara recopilar sempre les adreces de correu electrònic.

Formularis de Google presenta totes les funcions de col·laboració i ús compartit que es troben a Documents, Fulls de càlcul, Presentacions, Dibuixos i Sites.

Més informació: Google

  

Miro Google i crec que tenen una forta cultura acadèmica.

Solucions elegants a problemes complexos.

Mark Zuckerberg

GOOGLE DOCS, ELS AVANTATGES DEL TREBALL COMPARTIT

Avui, Els Roses i The Grandma han continuat la seva formació d'Enregistrament  de Dades a Sant Feliu de Llobregat.  

Han treballat la tecnologia núvol amb Google Docs i han continuat elaborant documents compartits, tot parant atenció al disseny i a la importància dels colors i de la selecció de les imatges.

Més informació: I Love Img

Google Docs és un processador de textos inclòs a la suite web gratuïta de Google Docs Editors que inclou Fulls de càlcul, Presentacions de Google, Dibuixos de Google, Formularis de Google, Llocs de Google, Google Calendar i Google Keep.

Google Docs és accessible mitjançant un navegador d'Internet com a aplicació basada en web i també està disponible com a aplicació mòbil a Android i iOS i com a aplicació d’escriptori al sistema operatiu Chrome de Google.

Google Docs permet als usuaris crear i editar documents en línia mentre col·laboren amb altres usuaris en temps real.

L’usuari fa un seguiment de les modificacions amb un historial de revisions que presenta canvis. La posició d'un editor es ressalta amb un color i un cursor específics de l'editor i un sistema de permisos regula el que poden fer els usuaris. Les actualitzacions han introduït funcions que utilitzen l'aprenentatge automàtic, incloent-hi Explora, que ofereix resultats de cerca basats en el contingut d'un document i Elements d'acció, que permeten als usuaris assignar tasques a altres usuaris.

Google Docs admet obrir i desar documents en format propi i en formats compatibles amb Microsoft Word.

Més informació: Digital Trends

Google Docs es va originar en dos productes diferents: Writely i XL2Web. Writely va ser un processador de textos basat en web creat per l'empresa de programari Upstartle i llançat l'agost del 2005. Va començar com un experiment dels programadors Sam Schillace, Steve Newman i Claudia Carpenter, provant la llavors nova tecnologia Ajax i la funció editable del contingut als navegadors.

El 9 de març del 2006, Google va anunciar que havia adquirit Upstartle. El juliol de 2009, Google va retirar l'estat de les proves beta de Google Docs.

El març de 2010, Google va adquirir DocVerse, una empresa de col·laboració de documents en línia. DocVerse va permetre la col·laboració en línia de diversos usuaris en documents de Microsoft Word, així com en altres formats de Microsoft Office, com Excel i PowerPoint. Les millores basades en DocVerse es van anunciar i desplegar l'abril de 2010.

Al juny de 2012, Google va adquirir Quickoffice, una suite de productivitat propietària de programari gratuït per a dispositius mòbils. L’octubre de 2012, Google va canviar el nom dels productes de Drive i Google Documents es va convertir en Google Docs. Al mateix temps, es van llançar les aplicacions de Chrome, que proporcionaven dreceres al servei a la nova pestanya de Chrome.

El febrer de 2019, Google va anunciar suggeriments gramaticals a Documents, ampliant la seva correcció ortogràfica mitjançant tècniques de traducció automàtica per ajudar a detectar errors gramaticals complicats.

Google Docs està disponible com a aplicació web compatible amb els navegadors web Google Chrome, Mozilla Firefox, Internet Explorer, Microsoft Edge i Apple Safari. 

Els usuaris poden accedir a tots els documents, així com a altres fitxers, de manera col·lectiva a través del lloc web de Google Drive. El juny de 2014, Google va llançar una pàgina d'inici dedicada de llocs web per a Documents, que només conté fitxers creats amb el servei.

El 2014, Google va llançar una aplicació mòbil dedicada per a documents als sistemes operatius mòbils Android i iOS. El lloc web per a mòbils de Docs es va actualitzar el 2015 amb una interfície més senzilla i uniforme i, tot i que els usuaris poden llegir fitxers a través dels llocs web per a mòbils, els usuaris que intentin editar es redirigiran a l'aplicació mòbil dedicada, evitant així l'edició al web mòbil.

Google Docs i la resta d'aplicacions de la suite de Google Drive serveixen com a eina de col·laboració per a l'edició cooperativa de documents en temps real.

Diversos usuaris poden compartir, obrir i editar documents simultàniament i els usuaris poden veure canvis de caràcter a caràcter a mesura que altres col·laboradors hi fan modificacions.

Els canvis es guarden automàticament als servidors de Google i es guarda automàticament un historial de revisions, de manera que es poden veure i tornar-hi les modificacions anteriors.

La posició actual d'un editor es representa amb un color/cursor específic de l'editor, de manera que si un altre editor visualitza aquesta part del document, pot veure les modificacions a mesura que es produeixen.

La funcionalitat de xat de la barra lateral permet als col·laboradors discutir les modificacions.

L'historial de revisions permet als usuaris veure les addicions fetes a un document, distingint cada autor pel color. Només es poden comparar les revisions adjacents i els usuaris no poden controlar la freqüència amb què es guarden les revisions.

Els fitxers es poden exportar a l'ordinador local d'un usuari en diversos formats (ODF, HTML, PDF, RTF, text, Office Open XML). Els fitxers es poden etiquetar i arxivar amb finalitats organitzatives. 

Més informació: BBC

No només treballo en línia a través dels meus diversos projectes,
sinó que soc una àvida usuària de tecnologies en línia 

per connectar-me i relacionar-me amb els amics també.

 Rachel Sklar

DRIVE, EMMAGATZEMAR INFORMACIÓ AL NÚVOL DE GOOGLE

Avui, Els Roses i The Grandma han continuat la seva formació d'Enregistrament  de Dades a Sant Feliu de Llobregat.  

 

Han treballat la tecnologia núvol amb Google Drive i han continuat elaborant documents compartits.

Google Drive és un servei d'allotjament d'arxius que va ser introduït per Google el 24 d'abril de 2012.

És el reemplaçament de Google Docs que ha canviat la seva adreça URL, entre altres qualitats.

Cada usuari compta amb 15 gigabytes d'espai gratuït per emmagatzemar els seus arxius, ampliables mitjançant diferents plans de pagament. És accessible a través del lloc web des de computadores i disposa d'aplicacions per Android i iOS que permeten editar documents i fulls de càlcul.

Amb el llançament de Drive, Google va unificar l'emmagatzematge disponible per a un únic usuari de tal manera que en aquests 15 GB es guarden també els missatges de correu electrònic de Gmail i les imatges de Google+ que superin els 2048x2048 píxels.

Google ofereix 15 GB inicials a tots els usuaris que es comparteixen entre tres dels seus productes més usats: Gmail, Google+ Fotos (Picasa) i Google Drive. 

Els usuaris poden augmentar aquests 15 GB mitjançant subscripció mensual per disposar de més emmagatzematge. És important saber que els arxius allotjats que usin els formats natius de Google Docs no expliquen en aquests 15 GB igual que les imatges de Google+Fotos menors que 2048x2048 píxels i els vídeos que durin menys de 15 minuts.

Més informació: Google

Inicialment, Google Docs oferia 1 GB d'emmagatzematge gratis; el 24 d'abril de 2012 Google va presentar Google Drive que oferia 5 GB d'emmagatzematge gratis. A més de presentar Drive, Google va fer altres canvis en el servei, incloent-hi l'augment de capacitat gratuït de Gmail de 7 GB a 10 GB.

Originalment Gmail, Google Docs i Picasa explicaven per separat l'emmagatzematge gratuït de cada plataforma i l'emmagatzematge atorgat per aquests plans es compartia. A poc a poc Google va anar unificant l'emmagatzematge dels usuaris i actualment tot l'espai és conjunt, sigui gratis o de pagament.

Perquè Drive sincronitzi fitxers entre l'ordinador de l'usuari i el seu emmagatzematge en el núvol, el client ha d'estar obert en la computadora de l'usuari.

El client es comunica amb Drive perquè els canvis en un costat es reflecteixin en l'altre i que així sempre continguin els mateixos arxius.

El client de Drive està disponible per als següents dispositius: PC amb Windows XP, Windows Vista, Windows 7 i Windows 8 que usin particions NTFS, o Mac US X 10.6 (Snow Leopard) o superior; telèfons intel·ligents i tauletes amb Android 2.1 (Eclair) o superior; iPhones i iPads amb iOS 5.0 o superior. A més d'aquests sistemes, Sundar Pichai va dir que Google Drive estaria molt bé integrat amb Chrome US.

Google Documents i Fulls de càlcul, oficialment Google Docs & Spreadsheets és un programa gratuït basat en Web per crear documents en línia amb la possibilitat de col·laborar en grup.

Inclou processador de textos, Full de càlcul, programa de presentació bàsic, creador de dibuixos i editor de formularis destinats a enquestes.

Google Docs juntament amb Gmail, Google Calendar i Google Talk; el 7 de juliol de 2009, van deixar la seva qualitat de Beta i van passar a ser productes acabats.

A partir de gener del 2010, Google va començar a acceptar qualsevol arxiu en Google Docs, entrant al negoci de l'emmagatzematge en línia amb un màxim d'1 GB, amb expansions per costos addicionals, i preparant el camí per Google Chrome US.

El 24 d'abril de 2012, Google Docs va canviar la seva denominació a Google Drive incorporant la capacitat de sincronitzar arxius amb el PC i augmentant la quota d'emmagatzematge gratuït a 5 GB.

Més informació: Google

Google Docs va canviar la seva denominació per Google Drive el 24 d'abril de 2012, canviant la seva adreça d'enllaç de docs.google.com per drive.google.com entre altres qualitats. Cada usuari compta amb 15 gigabytes de memòria gratuïts per emmagatzemar els seus arxius, un augment important des del Gygabyte inicial de Google Docs, ampliables mitjançant pagament. Està disponible per a ordinadors i portàtils Mac, Android, iPhone i iPad.

Amb el llançament de Google Drive, Google va augmentar l'espai d'emmagatzematge de Gmail a 10 GB; actualment aquest espai està unificat a 15 GB i és compartit entre els dos serveis a lliure elecció de l'usuari.

Les novetats destacades en el seu llançament van ser:

-Ampliació de l'emmagatzematge gratuït d'1 GB a 5 i posteriorment a 15 GB.

-Capacitat de sincronització d'arxius amb el PC, i visualització millorada de documents de Google fora de línia.

-Canvis en la barra lateral de navegació.

Enfront de l'anterior sistema de visualització fora de línia denominat Google Docs Sense Connexió, el nou sistema de Google Drive permet moure i eliminar documents de Google sense estar connectat a Internet. En connectar-se, Google Drive reflecteix aquests canvis en el núvol. Fins i tot és possible recuperar documents Google de la paperera del PC.

El sistema de sincronització d'arxius permet a l'usuari:

-Editar els seus arxius en el PC i tenir-los disponibles en el núvol.

-Comptar amb respatller automàtic.

-Comptar amb un control de versions, podent accedir a versions anteriors d'un arxiu després de ser modificat.

-Realitzar pujades o baixades massives d'arxius, respectant l'estructura de carpetes.

Més informació: Google

Google Drive no és superior a altres sistemes de respatller d'arxius com iDrive, o de sincronització com Dropbox, encara que integra sense conflictes totes les eines en un sol producte.

Google Docs permet que els usuaris de telefonia mòbil puguin navegar pels seus documents de Google Docs. Els usuaris poden veure i poden editar els documents.

Existeix una versió de Google Docs per l'iPhone que inclou la funcionalitat per a la visualització i edició de presentacions, juntament amb una interfície dissenyada específicament per a aquest dispositiu.

Existeixen certs límits en manejar documents per cada compte. Els documents de text poden tenir fins a 500 kB més 2 MB per a imatges incrustades. Cada full de càlcul pot tenir fins a 10 000 files, 256 columnes, 100 000 cel·les i 40 fulles. Només poden obrir-se fins a 11 fulles al mateix temps i poden importar-se presentacions de fins a 10 MB.

Google Docs és suportat per Google Chrome, Mozilla Firefox, Internet Explorer (Edge), Opera, Safari i Maxthon.

Tampoc és possible fer modificacions als documents sense l'autorització de l'editor del document i per descarregar els arxius és necessari disposar d'un compte de Google.

L'accés segur via SSL no està habilitat per defecte, però existeix l'opció d'accedir per HTTPS a Google Docs i treballar de manera segura.

La privadesa de documents sensibles pot ser compromesa pel fet que molta gent està autenticada en els seus comptes de Google de forma gairebé permanent perquè els comptes Google s'utilitzen per a la gran varietat de serveis oferts per Google com a correu electrònic i/o calendari. Malgrat que aquest login unificat té clars avantatges, representa un potencial risc per a la seguretat mentre l'accés a Google Docs no requereixi comprovació de contrasenya.

Més informació: Eye Wated

 Internet té grans eines.
Com vam viure sense Google tots aquests anys no ho sé.

Pete Hamill

BRIEFING I CLIPPING, DUES EINES DE RESUM DE CONTINGUTS

Avui, Els Roses i The Grandma han continuat la seva formació d'Enregistrament  de Dades a Sant Feliu de Llobregat. Han treballat conceptes com briefing i clipping i han començat a elaborar documents compartits.

Un briefing o brief fa referència a un document o reunió informativa que proporciona informació a una entitat que ho cregui o celebra.

El briefing no té un format predefinit. Cada empresa té la seva pròpia forma d'elaborar-lo. Una agència de publicitat o professional de la comunicació comercial o institucional ha de conèixer com a mínim les dades reflectides en el següent índex:

-Antecedents històrics de l'empresa anunciant, que paga per la realització d'una campanya de publicitat. Aquest apartat ha de proporcionar dades clau de la companyia, la categoria de producte o servei, així com els principals competidors d'aquest, incloent-hi dades de canal de distribució, i aportar dades d'imatge de marca, descrivint els principals avantatges (reals o emocionals) de l'empresa, comparant-los amb la competència. Anècdotes, pensaments o fins i tot petites històries d'empleats són d'utilitat per a la creació de l'eix de comunicació que ha de seguir una campanya.

-Documentació preexistent. Es tracta dels documents o publicitat anteriorment desenvolupada per l'anunciant. L'executiu de comptes ha de demanar informació sobre qualsevol suport publicitari realitzat prèviament i assabentar-se de quin va ser el seu efecte sobre consumidors i anunciant.

-Mercat total. Mida del mercat i la competència directa i indirecta.

-Mercat específic. Competència directa.

-Situació actual i real de l'empresa i la marca. Imatge de marca i imatge de marca ideal. Posicionament.

-Producte. Quan la campanya de publicitat tracta sobre un producte o servei, aquest apartat ha de descriure els seus trets i dades tècniques més notables, ubicació, cobertures, serveis, atributs del producte. Avantatges diferencials.

-Preu. Quant costa en termes monetaris l'adquisició del seu producte o servei.

-Envàs. Colors, identificació, logo.

-Competència. Per saber com és l'avantatge diferenciador del producte que es desitja publicitar, s'ha de saber com és la competència: qui és, què fa, la seva quota de mercat, el seu posicionament.

-Canal de distribució o camí que el fabricant segueix per fer arribar el seu producte a l'usuari o consumidor final. El producte pot passar per intermediaris (majoristes, detallistes...) entre el fabricant i el consumidor final o bé distribuir-se de forma directa. Quota de mercat i mercat potencial per zones.

-Consumidor. Identificació del consumidor tipus. Sol realitzar-se a través d'estudi de mercat per entendre què tenen en la ment dels consumidors quan veuen la marca comercial de l'anunciant. La futura campanya pot trencar o conservar aquesta personalitat, depenent dels objectius de comunicació (llançament, reposicionament...)

-Públic objectiu. Descripció del públic objectiu tant en el punt de vista demogràfic com, si és possible, en els seus hàbits o conductes. És important subministrar dades procedents d'investigacions realitzades, incloent-hi informació sobre el coneixement de la marca del producte i de la seva competència, així com les dades relatives referents a la percepció que els consumidors tenen del producte abans de la campanya. Així, es poden incloure en l'anunci paraules pròpies del mercat objectiu.

-Públic potencial. És tota persona (sense diferenciar sexe, edat, raça) que se senti atreta i arribi a l'acció de compra del producte sense ser part del públic objectiu.

-Tendències de mercat. Incloent la moda i altres variacions en el gust i la disposició dels consumidors.

-Objectius de màrqueting. Els posa l'àrea de màrqueting de l'empresa i per determinar-ha de preguntar-se si es tracta d'una campanya de llançament, rellançament, reposicionament o sosteniment.

-Suma a invertir. Quant pressupost té l'empresa per invertir en una campanya publicitària? L'agència guanya quan compra els mitjans.

-Temps. Període de temps que la campanya sortirà al públic.

Més informació: Bien Pensado

Clipping és un terme anglès per designar l'activitat de seleccionar els articles o retalls de premsa en què en una empresa determinada ha aparegut en forma de notícia.

Cada aparició en premsa té un preu. Una notícia no és el mateix que un anunci, però ocupa temps en televisió i ràdio, espai en la premsa i internet... És per això que les organitzacions encaminen els seus esforços a les relacions públiques com a motor capaç de generar aparicions en els mitjans de comunicació.

El clipping, com a recol·lector de totes aquestes aparicions, permet igualar la xifra d'aquestes aparicions sobre la tarifa publicitària, i per tant calcular el valor monetari de l'aparició. No obstant això, hi ha valors afegits relatius a no ser un anunci sinó una notícia.

Des dels cercles acadèmics s'assenyala el background publicitari que posseeix el ciutadà com un hàndicap de la publicitat, enfront de la notícia que redacta el periodista; figura que apareix davant el ciutadà relacionada amb el progrés, la veracitat, el dret d'informació, la llibertat d'expressió.

Amb l'actual desenvolupament dels mitjans informatius, en l'era de la societat de la informació, el clipping es pot realitzar ja no només en format paper, sinó també digitalitzat. La importància d'aquesta acció de comunicació es veu incrementada amb el desenvolupament d'Internet i l'aparició del fenomen Blog.

Més informació: Pressclipping

 

En una paraula puc resumir tot
el que he après sobre la vida: seguir.

 

Robert Frost

ELS MAPES MENTALS, LA INFORMACIÓ MÉS SINTETITZADA

Avui, Els Roses i The Grandma han continuat la seva formació d'Enregistrament de Dades a Sant Feliu de Llobregat. Han treballat la importància del filtratge de les dades i de la verificació d'aquestes, elements bàsics que després ens permeten crear elements com els mapes mentals.

Un mapa mental és un diagrama que s'utilitza per representar les paraules, idees, tasques, o altres conceptes lligats i disposats radialment al voltant d'una paraula clau o d'una idea central.

S'utilitza per a la generació, visualització, estructura i classificació taxonòmica de les idees, i també com a ajuda interna per a l'estudi, planificació, organització, resolució de problemes, presa de decisions i escriptura.

És un diagrama de representació semàntica de les connexions entre les porcions d'informació.

Presentant aquestes connexions d'una manera gràfica radial, no lineal, estimula un acostament reflexiu per a qualsevol tasca d'organització de dades, eliminant l'estímul inicial, d'establir un marc conceptual intrínsec apropiat o rellevant al treball específic.

Un mapa mental és similar a una xarxa semàntica o model cognoscitiu però sense restriccions formals a les classes d'enllaços usats.

Els elements s'arreglen intuïtivament segons la importància dels conceptes i s'organitzen en les agrupacions, les branques, o les àrees. La formulació gràfica pot ajudar a la memòria.

Més informació: DIBA

Els mapes mentals, però no són un invent nou, sinó que l'escriptura egípcia i el sistema mnemotècnic grec van ser els seus percussors. 

Tony Buzan va popularitzar el mètode d'aprenentatge amb mapes mentals.

Els mapes mentals introdueixen generen i introdueixen la informació al cervell de forma multidimensional.

Organitzen les dades en estructures ordenades i interrelacionades. 

Permeten recuperar la informació del cervell de manera ràpida i senzilla.

Els mapes mentals poden servir per aclarir idees, estalviar temps, recordar millor, planificar, aprovar exàmens, comunicar...

Per crear un mapa mental hem de partir d'una idea principal i a partir d'aquesta s'irradien les idees secundàries. També és important utilitzar colors, dibuixos i paraules entrellaçades.

-Per poder organitzar amb facilitat i més eficientment els nostres pensaments.

-Per utilitzar i aprofitar el màxim les nostres capacitats mentals.

-Per potenciar la creativitat.

-Per aclarir les nostres idees.

-Per poder generar idees individualment o en grup.

-Per estructurar més fàcilment un discurs tant oral com escrit.

-Permet planificar la instrucció i alhora ajuda els estudiants a aprendre a aprendre.

-Per prendre decisions.

-Els mapes mentals a més, serveixen per plasmar un seguit d'idees sobre el paper.

-Facilita l'organització lògica i estructurada dels continguts d'aprenentatge, ja que són útils per a separar la informació significativa de la informació trivial.

-Permet aconseguir un aprenentatge interrelacionat, ja que no aïlla els conceptes, les idees dels alumnes i l'estructura de la disciplina.

Més informació: Cristic

Els mapes mentals faciliten el record i l'organització de la informació. Això sí, un mapa mental no és un mapa conceptual. Podem seguir els següents passos:

1. Començar al centre d'un full en blanc.

2. Dibuixem al centre del full una imatge que simbolitzi la idea principal o una paraula.

3. Utilitzar molts colors.

4. Des de la idea principal, traçar ramificacions de diferents colors amb les idees més importants i les paraules clau relacionades amb el tema escollit.

5. Connectar totes les idees mitjançant línies o branques.

6. Dibuixar línies corbes en comptes de rectes.

7. Fer servir només una o dues paraules clau per línia.

8. Utilitzar moltes imatges.

Els mapes mentals:

-Aporten una visió global que permet abordar els temes importants de manera eficaç.

-Ens estalvien temps.

-Faciliten la generació d'idees i estratègies.

-Milloren la nostra capacitat de planificar i gestionar.

Més informació: UOC

D'acord amb el creador d'aquesta tècnica, Dr. Tony Buzan, existeixen unes lleis la intenció de les quals consisteix a incrementar més que restringir, la llibertat mental. En aquest context, és important que no es confonguin els termes ordre amb rigidesa, ni llibertat amb caos. Aquestes lleis es divideixen en dos grups: Les lleis de la tècnica i les lleis de la diagramació.

Les Tècniques

-Utilitzar l'èmfasi.

-Utilitzar l'associació.

-Expressar-se amb claredat.

-Desenvolupar un estil personal.

La Diagramació

-Utilitzar la jerarquia.

-Utilitzar l'ordre numèric.

Descarregar Com confeccionar un mapa mental

 Visualitza aquesta cosa que vols, veu-la, sent-la, creu-hi.
Feu la vostra impressió mental i comenceu a construir.

Robert Collier

VISUAL THINKING, LA INFOGRAFIA I L'ELECCIÓ DELS COLORS

Avui, Els Roses i The Grandma han continuat la seva formació d'Enregistrament de Dades a Sant Feliu de Llobregat. Han parlat sobre comunicació, sobre el llenguatge visual, l'escolta activa i el punt de vista, a més a més del valor de la informació i dels seus elements claus (Q- o W-).

Antoni Gaudí i Cornet és considerat un dels grans genis de l'arquitectura i les seves obres són un gran reflex del domini de les matemàtiques, l'observació de la natura, la creativitat sense límits i la seva particular visió del món espiritual.

Gaudí és un clar exemple de llenguatge audiovisual. Visual pel seu domini del color i les formes i àudio per l'excel·lent acústica dels seus edificis. Influenciat pel Modernisme, les ganes de deixar enrere un segle gris i donar llum a un segle nou ple d'esperança i objectius comuns, Gaudí ens ha deixat un llegat etern, però també críptic i hermètic que cal desxifrar utilitzant tots els nostres sentits.

Un llenguatge visual és un conjunt de pràctiques per les quals les imatges poden usar-se per a comunicar conceptes.

La creació d'una imatge per a comunicar una idea pressuposa l'ús d'un llenguatge visual.

De la mateixa manera que les persones poden verbalitzar la seva manera de pensar, poden visualitzar-la.

Els elements en una imatge representen conceptes en un context espacial, en comptes de la forma lineal usada per a les paraules.

El discurs i la comunicació visual són paral·lelament i usualment interdependents d'aquesta manera els col·lectius humans intercanvien informació. Un diagrama, un mapa, o una pintura són tipus de llenguatges visuals.

El sentit de vista funciona selectivament. La percepció no és una captació passiva de tot el que apareix davant dels ulls; és un judici continu de les relacions d'escala i de color, i inclou fer categories de formes per a classificar imatges i formes del nostre voltant.

Més informació: Mac Graw Hill Education

L'escolta activa és aquella que no només sent i percep les vibracions dels sons que emet l'emissor, sinó que li fa saber que és escoltat i que per tant l'entén. 

Significa realitzar una escolta en què la persona que emet el missatge, interpreta, ens interessem pel que intenta comunicar-nos. Això suposa tenir una mirada que transmet algun feedback sobre el missatge de l'altre, centrar-se pacientment, realitzar un cert buidatge de les coses pròpies i dels prejudicis i allotjar sense condicions.

Per a realitzar una bona escolta activa és necessari:

-Eliminar possibles distraccions.

-Establir contacte visual.

-Ús d'un to i volum adequat.

-Reforçar el missatge de l'emissor.

-No interrompre.

-Centrar les intervencions sobre el missatge emès.

-Controlar els silencis.

-No jutjar, ni prejutjar.

-Identificar els sentiments de l'emissor.

-Ser pacient.

-Controlar les emissions pròpies.

-Concentrar-nos en el que diuen per a poder resumir-ho.

-Prendre notes.

L'escolta activa permet establir un sentiment de confiança entre les dues persones que s'estan comunicant.

L'emissor se sentirà probablement més valorat, i el receptor generarà més respecte i el fet d'escoltar aportarà efectes tranquil·litzants i eliminarà tensions. D'aquesta manera s'afavorirà una relació positiva que permetrà fer un abordatge més profund dels problemes.

Més informació: Escolta Activa, Percepcions i Interpretar Sensacions

El punt de vista és la posició, consideració o actitud que sobre un fet, subjecte o qüestió té una determinada persona o entitat a causa del seu propi biaix cognitiu subjectiu, indissociable a ella.

També s'usa, com a sinònim, perspectiva i, especialment en el context artístic, mirada. Aquesta expressió figurativa existeix a diverses llengües i està referenciada per escrit des de 1760.

Des de la perspectiva de la filosofia i les ciències socials, existeixen models de punts de vista, com el punt de vista neutral o neutralitat, el punt de vista natural i el punt de vista múltiple.

D'altra banda, des de les arts, l'humor i la creació (innovació, disseny, tecnologia) en general, les persones posen esment a oferir noves mirades, perspectives i punts de vista del món, real o fictici.

Els infants són un exemple de persones que canvien el punt de vista lliurement, davant de les situacions que es van presentant.

Més informació: UOC

La infografia és la tècnica de creació i tractament d'imatges digitals utilitzant ordinadors i eines informàtiques.

En general, defineix el conjunt de tècniques que serveixen per a produir aquelles creacions realitzades en un entorn tridimensional virtual que es genera mitjançant programari especialitzat dins d'un ordinador; també s'aplica al programari que permet fer-les realitat.

El terme infografia és usual per a referir-se a les informacions iconogràfiques, acompanyades de breus texts de suport o explicacions textuals, en la premsa diària i de periodicitat diversa; però també són infografies totes aquelles produccions iconogràfiques, esquemes detallats, i altres iconografies amb categoria d'il·lustracions gràfiques que, acompanyades de texts ad hoc, contribueixen a descriure, comprendre o fer entendre millor allò del que s'informa, sigui en suport paper, informàtic o digital o altres modalitats de publicació i materials: plafons, cartells o tendals.

Les infografies poden estar realitzades en color, en escala de grisos o en blanc i negre, i poden ser de mides variades.

Abans de l'aparició del programari informàtic d'edició iconogràfica, es parlava d'il·lustració tècnica, i a partir del boom de la informàtica, la conjunció dels mots informàtica, informació, grafia i iconografia, segons el parer d'alguns, va proporcionar el terme infografia, encara que ja existia amb anterioritat; l'auge de les tecnologies informàtiques adreçades a l'edició d'informació iconogràfica han fet que el mot infografia hagi esdevingut molt utilitzat.

Popularment s'anomena 3D, per l'aparença tridimensional i el treball en perspectiva, en contraposició al 2D o bidimensional de la majoria de tècniques gràfiques i animacions prèvies a l'aparició de la infografia per ordinador.

Els professionals de la infografia són coneguts com a infògrafs o infografistes, i es tracta d'una especialització en les arts gràfiques, inclosos el disseny gràfic i la il·lustració gràfica, però també en el disseny i il·lustracions artístiques i en animació en general des de cinema, televisió i videojocs, fins a publicitat i Internet. Aquesta tècnica també s'empra per a construir les maquetes virtuals que s'empren en medicina, en arquitectura i en disseny industrial, entre d'altres.

Més informació: Educación 3.0

L'arquitectura és el primer art plàstic;
l'escultura i la pintura necessiten la primera.
Tota la seva excel·lència ve de la llum.
L'arquitectura és l'ordenació de la llum.

Antoni Gaudí

GOOGLE LENS, TOT ENREGISTRANT I RECONEIXENT DADES

Avui, Els Roses i The Grandma han continuat la seva formació en Enregistrament de Dades a Sant Feliu de Llobregat.

Han parlat sobre la importància de la recol·lecció de dades i del seu manteniment tot recordant Alan Lomax, el musicòleg i etnògraf americà.

També han treballat la creació de continguts visuals tot creant infografies amb Ms.Power Point sobre personatges populars

Finalment, han practicat la recerca de dades amb mitjans digitals convencionals com els cercadors i els metacercadors, i han utilitzat aplicacions de creació més recent com Google Lens.

Google Lens és una tecnologia de reconeixement d’imatges desenvolupada per Google, dissenyada per aportar informació rellevant relacionada amb objectes que identifica mitjançant anàlisis visuals basades en una xarxa neuronal.

Anunciat per primera vegada durant Google I/O 2017, es va proporcionar per primera vegada com a aplicació independent, integrant-se posteriorment a l'aplicació de càmera estàndard d'Android.

En dirigir la càmera del telèfon cap a un objecte, Google Lens intentarà identificar l'objecte llegint codis de barres, codis QR, etiquetes i text, i mostrarà resultats de cerca, pàgines web i informació rellevants.

Per exemple, quan apunta la càmera del dispositiu cap a una etiqueta Wi-Fi que conté el nom i la contrasenya de la xarxa, es connectarà automàticament a la xarxa Wi-Fi escanejada. Lens també està integrat amb les aplicacions Google Photos i Google Assistant.

El servei és similar a Google Goggles, una aplicació anterior que funcionava de manera similar però amb menys capacitat. Lens utilitza rutines d’aprenentatge profund més avançades per tal de potenciar les capacitats de detecció, de manera similar a altres aplicacions com Bixby Vision (per a dispositius Samsung llançats després del 2016) i Image Analysis Toolset (disponible a Google Play).

Una aplicació autònoma de Google Lens es va posar a disposició a Google Play el juny del 2018. El suport del dispositiu és limitat, tot i que no està clar quins dispositius no s’admeten ni per què. Requereix Android Marshmallow (6.0) o una versió posterior.

El 10 de desembre de 2018, Google va llançar la funció de cerca visual de Lens a l'aplicació Google per a iOS.

L'any 2019, Google va anunciar quatre funcions noves. El programari podrà reconèixer i recomanar elements en un menú. Tindrà la possibilitat de calcular també consells i dividir les factures, mostrar com preparar plats a partir d’una recepta i utilitzar el text a veu.

Més informació: Xataka

Veiem el món, no tal com és, sinó tal com som...
o tal com estem condicionats per veure'l.

 Erik Peverna