Els Raspalls han valorat la importància de la tasca del gravador o enregistrador de dades i han recordat el musicòleg Alan Lomax.
La tasca de l'enregistrador de dades és molt important per a les empreses que volen introduir molta informació en les seves aplicacions informàtiques.
Hem de tenir en compte que la professió d'enregistrament de dades no solament consisteix a introduir informació mecànicament en un programari. Aquesta tasca va més enllà. L'enregistrador de dades ha de conèixer les característiques de les aplicacions informàtiques, així com dels elements perifèrics. A més, ha de dominar les tècniques de mecanografia.
Les regles ortogràfiques i gramaticals també han de ser dominades per l'enregistrador de dades.
Els enregistradors de dades manegen molta informació, en alguns casos de caràcter confidencial, i han d'evitar violar l'establert en les normes de protecció de dades. A més, a vegades seran els responsables de realitzar les còpies de seguretat per no perdre la informació introduïda en les aplicacions informàtiques.
Les condicions dels llocs de treball, així com l'ergonomia, s'han de tenir molt en compte a l'hora de realitzar l'enregistrament de dades.
Avui dia existeix multitud d'informació que les empreses han de gestionar de forma correcta i saber emmagatzemar per poder recuperar-la quan sigui necessari. Per aquest motiu, neix l'activitat d'enregistrar dades, tasca que és realitzada per professionals amb coneixements en la gestió de bases de dades.
Més informació: RicDoc
L'antropologia és la disciplina que estudia l'ésser humà. Combina en una sola disciplina els enfocaments de les ciències naturals i de les ciències socials i humanes, així com amb la filosofia.
L'antropologia cultural o social estudia els humans com a éssers culturals. Té per objecte d'estudi els éssers humans com a col·lectiu que viuen en societat i per tant són productors de cultura i, alhora, productes d'aquesta, que es definix com la capacitat de concebre el món de manera simbòlica, d'aprendre i de transmetre símbols o conceptes a altres humans, i de transformar el món i els humans mateixos, utilitzant estos símbols.
L'antropologia física o biològica estudia l'ésser humà en tant que ésser biològic, així com la variabilitat dels grups humans al llarg de la història, independentment de la cultura.
El mètode d'obtenció de coneixement de l'antropologia és força fàcil d'exposar però ben difícil d'aplicar. Comporta que l'antropòleg sigui capaç abandonar els seus prejudicis i estigui disposat a aprendre dels altres.
Primera fase: Observació
És el treball de camp que consisteix en una immersió en la comunitat que es vulgui analitzar. Això acosta l'antropologia a l'empirisme perquè aquest adopta justament l'observació de la realitat en moviment per treure conclusions. És a dir, posa a prova les seves hipòtesis observant com es comporten de manera natural.
Segona fase: Etnografia
Fet això, l'antropòleg ha de posar per escrit tot allò que ha après sobre la societat que ha analitzat. Això comporta una exposició estructurada i comprensible per a una altre cultura que no s'ha immergit mai en la cultura estudiada.
L'antropòleg ha de ser objectiu, no faltar a la veritat, aportar informació qualitativa i quantitativa i saber ser imparcial. L'estudi es publica per tal que altres antropòlegs puguin verificar-ho.
Tercera fase: Verificació
És després d'una tercera fase de verificació del treball amb un nou treball de camp i un nou procés d'etnografia que l'estudi aconseguix ser acceptat i avalat per tota la comunitat científica.
L'estudi, però, no es deixa dins un calaix d'armari de l'arxiu nacional, sinó que ha de fer un objecte d'actualització de la informació.
Quarta fase: Seguiment
L'antropòleg es dedica a fer un seguiment de la societat estudiada per tal de comprendre les seves evolucions, els nous raonaments i els canvis.
Per tal de poder duu a terme tot aquest mètode, l'antropòleg ha de ser capaç d'abandonar el monoculte, és a dir, saber la llengua de l'altre o aprendre a practicar la seva religió, si en té alguna. Les societats monolingües són de monoculte perquè rere l'única llengua que parlen, hi una única cultura i això restringeix els punts de vista amb què la societat mira el món que l'envolta.
L'antropòleg ha de tenir doncs una ment força oberta i això comporta abandonar tota mena de monocultes i, per tant, el monolingüisme. Convé, fins i tot, aprendre de llengües minoritàries i, fins i tot, llengües minoritzades.
Més informació: Revista d'Etnologia de Catalunya
però és un art perillós.
Vaja, al·lots, afanyem-mos
que amb doblers no compren vides.
Tonades de collir olives
Alan Lomax (31 de gener de 1915-19 de juliol de 2002) fou un etnomusicòleg nord-americà nascut a Austin, Texas. Treballà arreu del món enregistrant música, incloent-hi Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.
A finals dels anys 40, Lomax va ser acusat per l'FBI de simpatitzar amb idees comunistes. Aquest fe el dugué a marxar cap a Europa el 1950, tot i que ell sempre digué que se n'anava per recol·lectar música folk d'arreu del món. Va estar-se una llarga estada (set mesos) a Espanya, on no només enregistrà música de gran part del territori, sinó que també creà un arxiu fotogràfic del país.
Algunes d'aquestes gravacions inspiraren Miles Davis per gravar el seu àlbum Sketches of Spain (1960). Altres regions on treballà foren Irlanda, Anglaterra, Escòcia i Itàlia.
Entès com a mesura de cançons, és un mètode desenvolupat per Alan Lomax i el seu equip d'investigadors per relacionar els elements de la música vocal tradicional d'arreu del món, amb l'objectiu d'establir relacions entre els estils de cançons i les normes socials de la cultura que les produeix.
Per a això, es definiren 37 variables mesurables, desenvolupades per Lomax i el seu equip amb ajuda de lingüistes, otorinolaringòlegs i altres especialistes de la veu, que es puntuen en una escala de cinc punts segons la seva presència o absència a la cançó tractada. Alguns exemples són: cohesió del grup en el cant, respiració, durada de les frases i melismes.
Aquest mètode es proposà per primera vegada el 1959, i fou aprovat per la Universitat de Colúmbia, que el gestionà fins al 1982. Durant els següents anys, es preparà una mostra de 2.527 cançons de 233 cultures diferents, que més endavant s'amplià fins a 4.000 cançons d'unes 400 cultures, que estengueren i reafirmaren les conclusions inicials.
La principal conclusió a la qual arribaren Lomax i el seu equip va ser que l'estil musical està significativament afectat per determinats elements culturals, com ara el tipus de subsistència, l'estructura política, les convencions sexuals, la complexitat de l'estructura social o la divisió de classes. També es comprovà que cada cultura individual comparteix elements amb les cultures veïnes, la qual cosa facilita el seu agrupament en regions molt més grans.
Més informació: Archive Cultural Equity
Que sa madona se queixa
Ai, adelerau segadors
Ai, vos sou blat i jo som xeixa
Ai, vos sou blat i jo som xeixa
Ai, mestall de bona llavor
Tonades de segar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada