Els nostres sentits no són fiables al 100% i podem arribar a interpretar coses i dades que no s'ajusten a la realitat.
Treballar l'escolta activa i l'atenció són aspectes importants per aconseguir que un punt de vista o una percepció no canviï la realitat que tenim al davant.
Els Raspalls i The Grandma també han treballat l'extracció de dades en l'àmbit oral, l'atenció visual i han parlat sobre el DAFO.
Més informació: DAFO
El punt de vista és la posició, consideració o actitud que sobre un fet, subjecte o qüestió té una determinada persona o entitat a causa del seu propi biaix cognitiu subjectiu, indissociable a ella.
També s'usa, com a sinònim, perspectiva i, especialment en el context artístic, mirada. Aquesta expressió figurativa existeix a diverses llengües i està referenciada per escrit des de 1760.
Des de la perspectiva de la filosofia i les ciències socials, existeixen models de punts de vista, com el punt de vista neutral o neutralitat, el punt de vista natural i el punt de vista múltiple.
D'altra banda, des de les arts, l'humor i la creació (innovació, disseny, tecnologia) en general, les persones posen esment a oferir noves mirades, perspectives i punts de vista del món, real o fictici.
Els infants són un exemple de persones que canvien el punt de vista lliurement, davant de les situacions que es van presentant.
Més informació: UOC
Les persones no es relacionen perquè s'hi temen;
es temen perquè no es coneixen;
i no es coneixen perquè no s'han comunicat entre elles.
La percepció, dins del sistema general de processament de la informació o sistema cognitiu, ha estat definida com el procés d'extracció activa d'informació i d'elaboració de representacions.
La percepció és un suport bàsic de tots els processos cognitius superiors com són la memòria, l'aprenentatge, el raonament, el pensament...
Ara bé, la qüestió clau és: quina és la certesa o incertesa del nostre coneixement? És a dir, la realitat es correspon amb la representació cognitiva que en té l'ésser humà o el món cognitiu és solament un producte inventat per la ment humana? Són fiables les dades que els òrgans sensorials capten de l'exterior?
Com que les dades extretes de l'estímul són interpretades, de vegades cometem errors d'interpretació perquè basem la interpretació en pistes inadequades. L'empirisme sosté que la informació sensorial és l'única font de coneixement vàlida; a aquesta concepció es contraposa el racionalisme, que defensa que davant l'engany al qual ens porten, a vegades, els sentits, el fonament autèntic del nostre coneixement són les idees clares i distintes.
La psicologia de la percepció s'ocupa precisament de l'estudi de la interacció entre les dades sensorials, informació extreta pels sentits, i el processament cognitiu, mitjançant l'estudi de les il·lusions perceptives i de certs efectes particulars, els quals es posen en manifest en condicions d'estimulació determinades.
Tota sensació té un component subjectiu, ja que dues persones no tenen les mateixes dades, perquè els seus òrgans són sempre diferents i actuen com a filtre davant l'exterior, és el pas previ a la percepció, que ja ordena les dades amb categories mentals.
Des del punt filosòfic; té múltiples significats per la seva ambigüitat i també per la variació de sentit que pateix en cada època. Per a alguns pensadors, la sensació és un mode inferior de coneixement i fins dubten que es tracti d'un coneixement. Per exemple, Plató, afirma que la sensació o percepció sensible, no és un coneixement verdader, ni tan sols del món sensible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada