Avui, The Newtons i TheGrandma han debatut sobre l'escolta activa i han parlat sobre la importància del punt de vista, la interpretació de les sensacions i sobre els prejudicis.
L'escolta activa és aquella que no només sent i percep les vibracions dels sons que emet l'emissor, sinóque li fa saber que és escoltat i que per tant l'entén.
Significa
realitzar una escolta en què la persona que emet el missatge,
interpreta, ens interessem pel que intenta comunicar-nos. Això suposa
tenir una mirada que transmet algun retorn o feedback sobre el
missatge de l'altre, centrar-se pacientment, realitzar un cert buidatge
de les coses pròpies i dels prejudicis i allotjar sense condicions.
L'escolta activa permet establir un sentiment de confiança entre les dues persones que s'estan comunicant.
L'emissor
se sentirà probablement més valorat, i el receptor generarà més respecte
i el fet d'escoltar aportarà efectes tranquil·litzants i eliminarà
tensions. D'aquesta manera s'afavorirà una relació positiva que permetrà fer un abordatge més profund dels problemes.
Els problemes els podem distingir entre generals i específics:
Generals
-Propis de l'entorn: soroll, distraccions...
-Propis de l'estat físic: cansament, estat de salut...
-Propis de l'àrea emocional: ansietat, agressivitat, temor...
-Propis de l'àrea cognitiva o mental: prejudicis morals, culturals, primeres impressions...
Específics
-L'ansietat
-La superficialitat o dificultat a l'hora d'atendre els sentiments dels altres.
-La tendència a jutjar, imposar.
-La impaciència i la impulsivitat
-La passivitat experimentada per aquells que tendeixen a donar sempre la raó.
-La tendència a predicar.
L'escolta es relaciona amb l'assertivitat
en el fet que la conducta assertiva permet expressar sentiments i
desitjos positius i negatius de forma eficaç, sense negar o menysprear
els drets dels altres i sense crear o sentir vergonya.
Cal
discriminar les ocasions que l'expressió personal és important i
adequada. Defensar-se, sense agressió o passivitat, de la conducta poc
cooperadora.
El fet de sentir empatia vers l'emissor del missatge ens permetrà entendre els sentiments de l'altre i per tant realitzar una millor escolta activa.
Per a realitzar una bona escolta activa és necessari:
-Eliminar possibles distraccions.
-Establir contacte visual.
-Ús d'un to i volum adequat.
-Reforçar el missatge de l'emissor.
-No interrompre.
-Concentrar-nos en el que diuen per a poder resumir-ho.
-Centrar les intervencions sobre el missatge emès.
Avui, Els Raspalls i TheGrandma han parlat sobre la importància dels sentits en la recepció d'informació (dades).
Els nostres sentits no són fiables al 100% i podem arribar a interpretar coses i dades que no s'ajusten a la realitat.
Treballar l'escolta activa i l'atenció són aspectes importants per aconseguir que un punt de vista o una percepció no canviï la realitat que tenim al davant.
Els Raspalls i The Grandma tambéhan treballat l'extracció de dades en l'àmbit oral, l'atenció visual i han parlat sobre el DAFO.
El punt de vista és la posició, consideració o actitud que sobre un fet,subjecte o qüestió té una determinada persona o entitat a causa del seu propi biaix cognitiu subjectiu, indissociable a ella.
També
s'usa, com a sinònim, perspectiva i, especialment en el context
artístic, mirada. Aquesta expressió figurativa existeix a diverses
llengües i està referenciada per escrit des de 1760.
Des de la perspectiva de la filosofia i les ciències socials, existeixen models de punts de vista, com el punt de vista neutral o neutralitat, el punt de vista natural i el punt de vista múltiple.
D'altra
banda, des de les arts, l'humor i la creació (innovació, disseny,
tecnologia) en general, les persones posen esment a oferir noves mirades, perspectives i puntsde vista del món, real o fictici.
Els infants són un exemple de persones que canvien el punt de vista lliurement, davant de les situacions que es van presentant.
La realitat n'és una, però tothom la percep diferent, i és la lectura personal que cadascú fa de la realitat el que sovint acaba portant a situacions de conflicte.
Simplificant els procés ens trobem amb què la realitat es percep,
i ja hem dit que tothom ho fa de formes diferents, passant les dades i
la informació pel nostre filtre que ens permet interpreta-la, també de
maneres diferents ja que cadascú en fa relats i explicacions diferents.
Posteriorment es pensa, tothom pensa,
encara que sigui des de la por, la insatisfacció la decepció que pot
fer davant de la realitat, que primer ha percebut i després ha
interpretat, i, finalment, s'actua deforma coherent respecte lapercepció i interpretació de la realitat, del que pensin que pot passar, dels interessos en joc i d'altres variables i elements, com ara el temps o el pressupost.
REALITAT → Es percep → S'interpreta → Es pensa → S'actua!
El paper que juguen les nostres percepcions a l'hora d'interpretar la realitat i actuar és molt rellevant, així que la pregunta d'on neixen les percepcions pren importància. Les percepcions neixen de les experiències (com una espècie d'aprenentatge, recordem el que hem vist o fet amb anterioritat i si ens ha funcionat o no), laperspectiva
(elements per construir el nostra punt de vista i posicions respecte
una realitat, també ens en fa rebutjar d'altres que no tenen en compte
els nostres interessos) i les dades (qualsevol informació que facilita la formació d'una idea, conclusió o posicionament).
Les persones no es relacionen perquè s'hi temen; es temen perquè no es coneixen; i no es coneixen perquè no s'han comunicat entre elles.
Martin Luther King Jr.
La percepció, dins del sistema general de processament de la informació o sistema cognitiu, ha estat definida com el procés d'extracció activa d'informació i d'elaboració de representacions.
La percepció és un suport bàsic de tots els processos cognitius superiors comsón la memòria, l'aprenentatge, el raonament, el pensament...
D'aquesta manera la percepció permet rebre un estímul el qual és processat
per una Memòria (psicologia) memòria sensorial, enviat a una memòria a
curt termini que pot ser enviada o retornada a una de llarg termini, però
que, sigui com sigui, produeix una resposta externa a l'estímul
originari.
Ara bé, la qüestió clau és: quina és la certesa o incertesa del nostreconeixement? És a dir, la
realitat es correspon amb la representació cognitiva que en té l'ésser
humà o el món cognitiu és solament un producte inventat per la ment
humana?Són fiables les dades que els òrgans sensorials capten de l'exterior? Com que les dades extretes de l'estímul són interpretades, de vegades cometem errors d'interpretació
perquè basem la interpretació en pistes inadequades. L'empirisme sosté
que la informació sensorial és l'única font de coneixement vàlida; a
aquesta concepció es contraposa el racionalisme, que defensa que davant
l'engany al qual ens porten, a vegades, els sentits, el fonament autèntic
del nostre coneixement són les idees clares i distintes.
La psicologia de la percepció
s'ocupa precisament de l'estudi de la interacció entre les dades
sensorials, informació extreta pels sentits, i el processament cognitiu,
mitjançant l'estudi de les il·lusions perceptives i de certs efectes
particulars, els quals es posen en manifest en condicions d'estimulació
determinades.
La sensació és la impressió que produeixen les coses per mitjà dels sentits i que arriba al sistema nerviós central,
és l'encarregada de donar resposta immediata als òrgans dels sentits
enfront de l'estímul que rep d'aquests, i d'altra banda, la percepció
serà la interpretació de les mencionades sensacions en atribuir-los no
sols significat sinó també organitzar-les.
Tota sensació
té un component subjectiu, ja que dues persones no tenen les mateixes
dades, perquè els seus òrgans són sempre diferents i actuen com a filtre
davant l'exterior, és el pas previ a la percepció, que ja ordena les
dades amb categories mentals.
Des
del punt filosòfic; té múltiples significats per la seva ambigüitat i
també per la variació de sentit que pateix en cada època. Per a alguns
pensadors, la sensació és un mode inferior de coneixement i fins dubten que es tracti d'un coneixement. Per exemple, Plató, afirma que la sensació o percepció sensible, no és un coneixement verdader, ni tan sols del món sensible.
Avui, els Ecomeals i TheGrandma han donat la benvinguda a l'Alba B., una nova integrantdel grup. Han estat parlant sobre comunicació, percepcions, sensacions, llenguatges, codis i prejudicis, a més a més de comprovar la màxima que diu que generalment "mirem, però no veiem", amb relació a la manca d'atenció que moltes vegades tenim davant fets i llocs incontestables.
La percepció, dins del sistema general de processament de la informació o sistema cognitiu, ha estat definida com el procés d'extracció activa d'informació i d'elaboració de representacions.
La percepció és un suport bàsic de tots els processos cognitius superiors comsón la memòria, l'aprenentatge, el raonament, el pensament...
D'aquesta manera la percepció permet rebre un estímul el qual és processat
per una Memòria (psicologia) memòria sensorial, enviat a una memòria a
curt termini que pot ser enviada o retornada a una de llarg termini, però
que, sigui com sigui, produeix una resposta externa a l'estímul
originari.
Ara bé, la qüestió clau és: quina és la certesa o incertesa del nostreconeixement? És a dir, la
realitat es correspon amb la representació cognitiva que en té l'ésser
humà o el món cognitiu és solament un producte inventat per la ment
humana?Són fiables les dades que els òrgans sensorials capten de l'exterior? Com que les dades extretes de l'estímul són interpretades, de vegades cometem errors d'interpretació
perquè basem la interpretació en pistes inadequades. L'empirisme sosté
que la informació sensorial és l'única font de coneixement vàlida; a
aquesta concepció es contraposa el racionalisme, que defensa que davant
l'engany al qual ens porten, a vegades, els sentits, el fonament autèntic
del nostre coneixement són les idees clares i distintes.
La psicologia de la percepció
s'ocupa precisament de l'estudi de la interacció entre les dades
sensorials, informació extreta pels sentits, i el processament cognitiu,
mitjançant l'estudi de les il·lusions perceptives i de certs efectes
particulars, els quals es posen en manifest en condicions d'estimulació
determinades.
La sensació és la impressió que produeixen les coses per mitjà dels sentits i que arriba al sistema nerviós central,
és l'encarregada de donar resposta immediata als òrgans dels sentits
enfront de l'estímul que rep d'aquests, i d'altra banda, la percepció
serà la interpretació de les mencionades sensacions en atribuir-los no
sols significat sinó també organitzar-les.
Tota sensació
té un component subjectiu, ja que dues persones no tenen les mateixes
dades, perquè els seus òrgans són sempre diferents i actuen com a filtre
davant l'exterior, és el pas previ a la percepció, que ja ordena les
dades amb categories mentals.
Des
del punt filosòfic; té múltiples significats per la seva ambigüitat i
també per la variació de sentit que pateix en cada època. Per a alguns
pensadors, la sensació és un mode inferior de coneixement i fins dubten que es tracti d'un coneixement. Per exemple, Plató, afirma que la sensació o percepció sensible, no és un coneixement verdader, ni tan sols del món sensible.
L'actiu
més important de qualsevol organització som les persones. El flux
d'informació que generem impacta, positivament o negativament.
Necessitem una comunicació efectiva per assolir els nostres objectius.
Les barreres en la comunicació distorsionen els missatges, la informació arriba alterada. Hi ha diversitat de barreres en la comunicació: semàntiques, físiques, biològiques, psicològiques, socioculturals… A continuació en presentem algunes de les més habituals.
Set barreres de la comunicació que et poden complicar la vida:
El soroll, la distància i les interferències
intoxiquen i degraden la comunicació. Qualsevol missatge emès en un
lloc sorollós es distorsiona, la informació es degrada i n'altera els
efectes. El soroll afecta negativament el flux d'informació entre
emissora i receptora. Els errors provocaran conflictes i malentesos, i
afectaran negativament el procés.
Els missatges desorganitzats
i incomplets provoquen una comunicació ineficaç. La claredat, la
precisió, la concreció i l'organització del missatge ens estalviaran
malbaratar recursos i temps.
Les dades de contacte desactualitzades o errònies ens tanquen canals de comunicació. Integrar
protocols d'actualització permetrà mantenir els canals de comunicació
operatius, facilitarà la comunicació i estalviarà malentesos i pèrdues
de temps.
El to i el volum de les comunicacions orals
a les reunions d'equip o a les presentacions. La ponent ha de parlar
molt clar, mostrar convicció, mantenir un volum audible per a tothom,
fins i tot per a les persones de l'última fila, i promoure la
participació de l'audiència formulant preguntes. Proporcionar un resum
de la reunió per correu electrònic a les participants o fixar per escrit
els punts centrals de la reunió ens estalviarà confusions i malentesos.
Saber quines són les àrees d'interès de cada persona
de l'equip per decidir, amb bon criteri, a qui comuniquem què i com li
ho comuniquem; necessitem adaptar els missatges a l'audiència.
Llocs, argots i perspectives diferents proporcionen significats diferents i comprensions diferents.
Una cap i una membre de l'equip tenen perspectives diferents i pensen
diferent; les especialistes utilitzen argots específics no compartits
per altres especialistes. Aquestes diferències poden comportar problemes en la comunicació;
tenir-ho en compte ens ajudarà a millorar la comunicació. Construir el
missatge clar i complet i preguntar per constatar que s'ha entès al
complet.
Donar per sabut,
suposar que l'altra persona ja sap què volem dir-li, farà que el
missatge que construïm sigui incomplet i provocarà una comunicació
deficient.
Superar les barreres de la comunicació
contribueix al bon funcionament de les organitzacions i de les
relacions interpersonals; la comunicació eficaç redueix les taxes
d'error, els conflictes i els malentesos.
Cada persona compta, al seu nivell, per superar les barreres de comunicació i aconseguir una comunicació eficaç.
Un
prejudici o prejuí és una creença o valoració que hom fa de manera
precipitada i sense base de certesa i que l'influeix i li condiciona el
punt de vista. La discriminació sorgeix quan un determinat individu o conducta és jutjat negativament per causa dels prejudicis i, llavors, rep un tracte diferent. Un prejudici no és universal, és a dir, cadascú pensa coses diferents.
Els prejudicis poden ser cognitius i, llavors, distorsionen la realitat per percebre-la d'una determinada manera; afectius, si
van lligats a allò que agrada, poden manifestar-se en el rebuig de
determinats grups socials o conceptes sense un autèntic coneixement; i conatius, que porten l'individu a actuar d'acord amb els seus valors o ideals. Sovint estan basats en estereotips.
Els prejudicis són una conducta adaptativa,
proporcionen una guia per al judici ràpida, perquè no sempre es poden
verificar tots els aspectes d'un assumpte abans de reaccionar-hi.
Avui, Els Tintorers i TheGrandma han debatut sobre l'escoltaactiva i han parlat sobre la importància del punt de vista, la interpretació de les sensacions i sobre els prejudicis.
L'escolta activa és aquella que no només sent i percep les vibracions dels sons que emet l'emissor, sinóque li fa saber que és escoltat i que per tant l'entén.
Significa
realitzar una escolta en què la persona que emet el missatge,
interpreta, ens interessem pel que intenta comunicar-nos. Això suposa
tenir una mirada que transmet algun retorn o feedback sobre el
missatge de l'altre, centrar-se pacientment, realitzar un cert buidatge
de les coses pròpies i dels prejudicis i allotjar sense condicions.
L'escolta activa permet establir un sentiment de confiança entre les dues persones que s'estan comunicant.
L'emissor
se sentirà probablement més valorat, i el receptor generarà més respecte
i el fet d'escoltar aportarà efectes tranquil·litzants i eliminarà
tensions. D'aquesta manera s'afavorirà una relació positiva que permetrà fer un abordatge més profund dels problemes.
Els problemes els podem distingir entre generals i específics:
Generals
-Propis de l'entorn: soroll, distraccions...
-Propis de l'estat físic: cansament, estat de salut...
-Propis de l'àrea emocional: ansietat, agressivitat, temor...
-Propis de l'àrea cognitiva o mental: prejudicis morals, culturals, primeres impressions...
Específics
-L'ansietat
-La superficialitat o dificultat a l'hora d'atendre els sentiments dels altres.
-La tendència a jutjar, imposar.
-La impaciència i la impulsivitat
-La passivitat experimentada per aquells que tendeixen a donar sempre la raó.
-La tendència a predicar.
L'escolta es relaciona amb l'assertivitat
en el fet que la conducta assertiva permet expressar sentiments i
desitjos positius i negatius de forma eficaç, sense negar o menysprear
els drets dels altres i sense crear o sentir vergonya.
Cal
discriminar les ocasions que l'expressió personal és important i
adequada. Defensar-se, sense agressió o passivitat, de la conducta poc
cooperadora.
El fet de sentir empatia vers l'emissor del missatge ens permetrà entendre els sentiments de l'altre i per tant realitzar una millor escolta activa.
Per a realitzar una bona escolta activa és necessari:
-Eliminar possibles distraccions.
-Establir contacte visual.
-Ús d'un to i volum adequat.
-Reforçar el missatge de l'emissor.
-No interrompre.
-Concentrar-nos en el que diuen per a poder resumir-ho.
-Centrar les intervencions sobre el missatge emès.
-Controlar els silencis.
-No jutjar, ni prejutjar.
-Identificar els sentiments de l'emissor.
-Ser pacient.
-Controlar les pròpies emissions.
-Prendre notes.
Finalment, Els Tintorers i The Grandma han valorat la importància de la comunicació visual en diferents vessants com el llenguatge visual o simbòlic, l'arquitectura, la pintura, l'escultura, l'astronomia, la geometria o les matemàtiques parlant de la figura del mestre dels mestres, Antoni Gaudí.
De la mateixa manera que existeix l'art de parlar,
La percepció, dins del sistema general de processament de la informació o sistema cognitiu, ha estat definida com el procés d'extracció activa d'informació i d'elaboració de representacions. La percepció és un suport bàsic de tots els processos cognitius superiors com són la memòria, l'aprenentatge, el raonament, el pensament...
D'aquesta manera la percepció permet rebre un estímul el qual és processat per una Memòria (psicologia) memòria sensorial, enviat a una memòria a curt termini que pot ser enviada o retornada a una de llarg termini, però que, sigui com sigui, produeix una resposta externa a l'estímul originari.
Ara bé, la qüestió clau és: quina és la certesa o incertesa del nostreconeixement? És a dir, la realitat es correspon amb la representació cognitiva que en té l'ésser humà o el món cognitiu és solament un producte inventat per la ment humana?Són fiables les dades que els òrgans sensorials capten de l'exterior? Com que les dades extretes de l'estímul són interpretades, de vegades cometem errors d'interpretació perquè basem la interpretació en pistes inadequades. L'empirisme sosté que la informació sensorial és l'única font de coneixement vàlida; a aquesta concepció es contraposa el racionalisme, que defensa que davant l'engany al qual ens porten, a vegades, els sentits, el fonament autèntic del nostre coneixement són les idees clares i distintes.
La psicologia de la percepció s'ocupa precisament de l'estudi de la interacció entre les dades sensorials, informació extreta pels sentits, i el processament cognitiu, mitjançant l'estudi de les il·lusions perceptives i de certs efectes particulars, els quals es posen en manifest en condicions d'estimulació determinades.
La sensació és la impressió que produeixen les coses per mitjà dels sentits i que arriba al sistema nerviós central, és l'encarregada de donar resposta immediata als òrgans dels sentits enfront de l'estímul que rep d'aquests, i d'altra banda, la percepció serà la interpretació de les mencionades sensacions en atribuir-los no sols significat sinó també organitzar-les.
Tota sensació té un component subjectiu, ja que dues persones no tenen les mateixes dades, perquè els seus òrgans són sempre diferents i actuen com a filtre davant l'exterior, és el pas previ a la percepció, que ja ordena les dades amb categories mentals.
Des del punt filosòfic; té múltiples significats per la seva ambigüitat i també per la variació de sentit que pateix en cada època. Per a alguns pensadors, la sensació és un mode inferior de coneixement i fins dubten que es tracti d'un coneixement. Per exemple, Plató, afirma que la sensació o percepció sensible, no és un coneixement verdader, ni tan sols del món sensible.
L'actiu més important de qualsevol organització som les persones. El flux d'informació que generem impacta, positivament o negativament. Necessitem una comunicació efectiva per assolir els nostres objectius.
Les barreres en la comunicació distorsionen els missatges, la informació arriba alterada. Hi ha diversitat de barreres en la comunicació: semàntiques, físiques, biològiques, psicològiques, socioculturals… A continuació en presentem algunes de les més habituals.
Set barreres de la comunicació que et poden complicar la vida: El soroll, la distància i les interferències intoxiquen i degraden la comunicació. Qualsevol missatge emès en un lloc sorollós es distorsiona, la informació es degrada i n'altera els efectes. El soroll afecta negativament el flux d'informació entre emissora i receptora. Els errors provocaran conflictes i malentesos, i afectaran negativament el procés.
Barreres de la comunicació
Els missatges desorganitzats i incomplets provoquen una comunicació ineficaç. La claredat, la precisió, la concreció i l'organització del missatge ens estalviaran malbaratar recursos i temps.
Les dades de contacte desactualitzades o errònies ens tanquen canals de comunicació. Integrar protocols d'actualització permetrà mantenir els canals de comunicació operatius, facilitarà la comunicació i estalviarà malentesos i pèrdues de temps.
El to i el volum de les comunicacions orals a les reunions d'equip o a les presentacions. La ponent ha de parlar molt clar, mostrar convicció, mantenir un volum audible per a tothom, fins i tot per a les persones de l'última fila, i promoure la participació de l'audiència formulant preguntes. Proporcionar un resum de la reunió per correu electrònic a les participants o fixar per escrit els punts centrals de la reunió ens estalviarà confusions i malentesos.
Saber quines són les àrees d'interès de cada persona de l'equip per decidir, amb bon criteri, a qui comuniquem què i com li ho comuniquem; necessitem adaptar els missatges a l'audiència.
Llocs, argots i perspectives diferents proporcionen significats diferents i comprensions diferents. Una cap i una membre de l'equip tenen perspectives diferents i pensen diferent; les especialistes utilitzen argots específics no compartits per altres especialistes. Aquestes diferències poden comportar problemes en la comunicació; tenir-ho en compte ens ajudarà a millorar la comunicació. Construir el missatge clar i complet i preguntar per constatar que s'ha entès al complet.
Donar per sabut, suposar que l'altra persona ja sap què volem dir-li, farà que el missatge que construïm sigui incomplet i provocarà una comunicació deficient.
Superar les barreres de la comunicació contribueix al bon funcionament de les organitzacions i de les relacions interpersonals; la comunicació eficaç redueix les taxes d'error, els conflictes i els malentesos.
Cada persona compta, al seu nivell, per superar les barreres de comunicació i aconseguir una comunicació eficaç.
Un prejudici o prejuí és una creença o valoració que hom fa de manera precipitada i sense base de certesa i que l'influeix i li condiciona el punt de vista. La discriminació sorgeix quan un determinat individu o conducta és jutjat negativament per causa dels prejudicis i, llavors, rep un tracte diferent. Un prejudici no és universal, és a dir, cadascú pensa coses diferents.
Els prejudicis poden ser cognitius i, llavors, distorsionen la realitat per percebre-la d'una determinada manera; afectius, si van lligats a allò que agrada, poden manifestar-se en el rebuig de determinats grups socials o conceptes sense un autèntic coneixement; i conatius, que porten l'individu a actuar d'acord amb els seus valors o ideals. Sovint estan basats en estereotips.
Els prejudicis són una conducta adaptativa, proporcionen una guia per al judici ràpida, perquè no sempre es poden verificar tots els aspectes d'un assumpte abans de reaccionar-hi.
