PERCEPCIONS I GESTIÓ DE LES EMOCIONS EN COMUNICACIÓ

Sensació i Percepció

La percepció, dins del sistema general de processament de la informació o sistema cognitiu, ha estat definida com el procés d'extracció activa d'informació i d'elaboració de representacions.

La percepció és un suport bàsic de tots els processos cognitius superiors com són la memòria, l'aprenentatge, el raonament, el pensament...

D'aquesta manera la percepció permet rebre un estímul el qual és processat per una Memòria (psicologia) memòria sensorial, enviat a una memòria a curt termini que pot ser enviada o retornada a una de llarg termini, però que, sigui com sigui, produeix una resposta externa a l'estímul originari.

Ara bé, la qüestió clau és: quina és la certesa o incertesa del nostre coneixement? És a dir, la realitat es correspon amb la representació cognitiva que en té l'ésser humà o el món cognitiu és solament un producte inventat per la ment humana? Són fiables les dades que els òrgans sensorials capten de l'exterior?

Com que les dades extretes de l'estímul són interpretades, de vegades cometem errors d'interpretació perquè basem la interpretació en pistes inadequades. L'empirisme sosté que la informació sensorial és l'única font de coneixement vàlida; a aquesta concepció es contraposa el racionalisme, que defensa que davant l'engany al qual ens porten, a vegades, els sentits, el fonament autèntic del nostre coneixement són les idees clares i distintes.

La psicologia de la percepció s'ocupa precisament de l'estudi de la interacció entre les dades sensorials, informació extreta pels sentits, i el processament cognitiu, mitjançant l'estudi de les il·lusions perceptives i de certs efectes particulars, els quals es posen en manifest en condicions d'estimulació determinades.

La sensació és la impressió que produeixen les coses per mitjà dels sentits i que arriba al sistema nerviós central, és l'encarregada de donar resposta immediata als òrgans dels sentits enfront de l'estímul que rep d'aquests, i d'altra banda, la percepció serà la interpretació de les mencionades sensacions en atribuir-los no sols significat sinó també organitzar-les.

Tota sensació té un component subjectiu, ja que dues persones no tenen les mateixes dades, perquè els seus òrgans són sempre diferents i actuen com a filtre davant l'exterior, és el pas previ a la percepció, que ja ordena les dades amb categories mentals.

Des del punt filosòfic; té múltiples significats per la seva ambigüitat i també per la variació de sentit que pateix en cada època. Per a alguns pensadors, la sensació és un mode inferior de coneixement i fins dubten que es tracti d'un coneixement. Per exemple, Plató, afirma que la sensació o percepció sensible, no és un coneixement verdader, ni tan sols del món sensible. 

Més informació: IOC

La teva percepció no ha de ser la meva realitat.

Aporva Kala

L'actiu més important de qualsevol organització som les persones. El flux d'informació que generem impacta, positivament o negativament. Necessitem una comunicació efectiva per assolir els nostres objectius.

Les barreres en la comunicació distorsionen els missatges, la informació arriba alterada. Hi ha diversitat de barreres en la comunicació: semàntiques, físiques, biològiques, psicològiques,  socioculturals… A continuació en presentem algunes de les més habituals.

Set barreres de la comunicació que et poden complicar la vida:

El soroll, la distància i les interferències intoxiquen i degraden la comunicació. Qualsevol missatge emès en un lloc sorollós es distorsiona, la informació es degrada i n'altera els efectes. El soroll afecta negativament el flux d'informació entre emissora i receptora. Els errors provocaran conflictes i malentesos, i afectaran negativament el procés.

Barreres de la comunicació

Els missatges desorganitzats i incomplets provoquen una comunicació ineficaç. La claredat, la precisió, la concreció i l'organització del missatge ens estalviaran malbaratar recursos i temps.

Les dades de contacte desactualitzades o errònies ens tanquen canals de comunicació. Integrar protocols d'actualització permetrà mantenir els canals de comunicació operatius, facilitarà la comunicació i estalviarà malentesos i pèrdues de temps.

El to i el volum de les comunicacions orals a les reunions d'equip o a les presentacions. La ponent ha de parlar molt clar, mostrar convicció, mantenir un volum audible per a tothom, fins i tot per a les persones de l'última fila, i promoure la participació de l'audiència formulant preguntes. Proporcionar un resum de la reunió per correu electrònic a les participants o fixar per escrit els punts centrals de la reunió ens estalviarà confusions i malentesos.

Saber quines són les àrees d'interès de cada persona de l'equip per decidir, amb bon criteri, a qui comuniquem què i com li ho comuniquem; necessitem adaptar els missatges a l'audiència.

Llocs, argots i perspectives diferents proporcionen significats diferents i comprensions diferents. Una cap i una membre de l'equip tenen perspectives diferents i pensen diferent; les especialistes utilitzen argots específics no compartits per altres especialistes. Aquestes diferències poden comportar problemes en la comunicació; tenir-ho en compte ens ajudarà a millorar la comunicació. Construir el missatge clar i complet i preguntar per constatar que s'ha entès al complet.

Donar per sabut, suposar que l'altra persona ja sap què volem dir-li, farà que el missatge que construïm sigui incomplet i provocarà una comunicació deficient.

Superar les barreres de la comunicació contribueix al bon funcionament de les organitzacions i de les relacions interpersonals; la comunicació eficaç redueix les taxes d'error, els conflictes i els malentesos.

Cada persona compta, al seu nivell, per superar les barreres de comunicació i aconseguir una comunicació eficaç.

Més informació: IOC

Allò més important en la comunicació és

escoltar allò que no s'ha dit.

Peter Drucker

Un prejudici o prejuí és una creença o valoració que hom fa de manera precipitada i sense base de certesa i que l'influeix i li condiciona el punt de vista.

La discriminació sorgeix quan un determinat individu o conducta és jutjat negativament per causa dels prejudicis i, llavors, rep un tracte diferent.

Un prejudici no és universal, és a dir, cadascú pensa coses diferents.

Els prejudicis poden ser cognitius i, llavors, distorsionen la realitat per percebre-la d'una determinada manera; afectius, si van lligats a allò que agrada, poden manifestar-se en el rebuig de determinats grups socials o conceptes sense un autèntic coneixement; i conatius, que porten l'individu a actuar d'acord amb els seus valors o ideals. Sovint estan basats en estereotips.

Els prejudicis són una conducta adaptativa, proporcionen una guia per al judici ràpida, perquè no sempre es poden verificar tots els aspectes d'un assumpte abans de reaccionar-hi.

Més informació: Guia de Comunicació Inclusiva

Els prejudicis s'aprenen.
No naixem amb prejudicis, els aprenem.

Charles R. Swindoll