divendres, 12 de juny del 2020

LA COMUNICACIÓ COM A EINA DE RESOLUCIÓ DE CONFLICTES

Resolució de Conflictes
Avui, The Grandma ha continuat amb els companys de Gavà i el seu curs d'habilitats comunicatives.  Han parlat i debatut durant cinc apassionants hores sobre les percepcions, les sensacions, els punts de vistales barreres comunicatives i com resoldre els conflictes que aquestes generen.

Els conflictes son inherents a la condició humana. Allà on hi ha persones que es relacionen i conviuen es poden produir, i es produeixen, desacords, diferents punts de vista, diferents percepcions de la realitat i interessos, que sovint acaben en conflictes.

Tenim visió de com intervenir en molts aspectes, però sovint no en la prevenció i gestió de conflictes.

A més a més, la paraula conflicte històricament ha estat plena de connotacions negatives i tot i que la tendència esta canviant i ja són moltes les persones que són conscients de l'oportunitat i potencialitats que s'amaguen darrere els conflictes. Aquestes connotacions negatives fan que per algunes persones parlar de conflictes encara sigui un tema tabú o sigui viscut com a febleses i debilitats que millor mantenir ocultes, tot i que el conflicte no és bo ni dolent en ell mateix: té aspectes positius i negatius en funció del seu abordatge i de la seva resolució.

Hem de tenir clar que pel que fa a la gestió de conflictes no existeixen les fórmules màgiques. L'important del conflicte és el procés, el com s'aborda per tal de donar-hi una resposta, ja que de com sigui aquest procés dependrà que l'associació en surti enfortida o debilitada.

El conflicte, la seva gestió i prevenció, pot significar canvis culturals sistèmics i aquesta proposta de canvis pot desembocar en conflicte, en persones que ho veuen clar i d'altres que tenen mes dubtes.

A vegades, es té la sensació que no tenim la capacitat d'abordar el conflicte, però hem de tenir present que si hem tingut la capacitat de crear-lo també tenim la capacitat per abordar-lo ja sigui sols o be amb l'acompanyament d'una tercera part externa. Optem per tècniques de resolució alternativa de conflictes tant pel procés, que té en compte les diferents parts dels conflicte i les fa partícips, com pel resultat, ja que no tan sols dona una resposta al conflicte concret si no que restableix una bona comunicació entre les parts.

L'ideal a l'hora d'abordar un conflicte és que totes les parts surtin igual de satisfetes d'aquest procés, que s'hagi pogut donar resposta a les diferents necessitats, tenint en compte totes les veus i interessos. Perquè això sigui possible una condició imprescindible és la participació i implicació de totes les parts.

L'èxit, a vegades, no passa per arribar un acord immediat, sinó que hi ha coses que són mes importants com restablir una comunicació bona i saludable i la millora de la relació.

Un dels objectius de la resolució alternativa de conflictes es aconseguir un relat comú i compartit entre les parts del que ha passat.

En moltes ocasions el conflicte té una càrrega subjectiva molt forta que també és real i important. Hem de ser capaços de fer un relat el màxim d'objectiu i compartit possible sense menysprear la subjectivitat de les diferents parts, ja que tenen un paper clau en el desenvolupament i possible resolució del conflicte.

A través de la resolució alternativa de conflictes també es treballa perquè les diferents parts del conflicte siguin capaces de detectar i expressar les seves necessitats, ja que sovint ens relacionem i entrem en conflicte des de posicions i postures, des del que volem, i no fem explícites les nostres necessitats i interessos, el que necessitem. Es per això que cal anar amb cura de no posicionar-se i de no jutjar les diferents parts, cal preguntar i apropar-se a les necessitats des de la curiositat i no des del judici.

Més informació: IOC


Quan canvies la manera com mires les coses,
les coses que mires canvien.

Wayne Dyer


La realitat n'és una, però tothom la percep diferent, i és la lectura personal que cadascú fa de la realitat el que sovint acaba portant a situacions de conflicte.

Simplificant els procés ens trobem amb què la realitat es percep, i ja hem dit que tothom ho fa de formes diferents, passant les dades i la informació pel nostre filtre que ens permet interpreta-la, també de maneres diferents ja que cadascú en fa relats i explicacions diferents.

Posteriorment es pensa, tothom pensa, encara que sigui des de la por, la insatisfacció la decepció que pot fer davant de la realitat, que primer ha percebut i després ha interpretat, i, finalment, s'actua deforma coherent respecte la percepció i interpretació de la realitat, del que pensin que pot passar, dels interessos en joc i d'altres variables i elements, com ara el temps o el pressupost.

REALITAT → Es percep → S'interpreta → Es pensa → S'actua!

El paper que juguen les nostres percepcions a l'hora d'interpretar la realitat i actuar és molt rellevant, així que la pregunta d'on neixen les percepcions pren importància. Les percepcions neixen de les experiències (com una espècie d'aprenentatge, recordem el que hem vist o fet amb anterioritat i si ens ha funcionat o no), la perspectiva (elements per construir el nostra punt de vista i posicions respecte una realitat, també ens en fa rebutjar d'altres que no tenen en compte els nostres interessos) i les dades (qualsevol informació que facilita la formació d'una idea, conclusió o posicionament).

És importantíssim recordar que és improbable que la realitat objectiva sigui la causa del problema ni la font de la solució, ja que la clau de la disputa no és una veritat objectiva, sinó el que succeeix als caps de les parts involucrades.

És decisiu saber quina és la causa del conflicte per tal de poder treballar amb encert a la seva resolucióCinc són les tipologies i analitzar-les conjuntament per saber quina té un pes mes important i per tant en quina hem de centrar els nostres esforços. Les cinc tipologies són:

Relació/Comunicació: fortes percepcions negatives, percepcions falses, estereotips.

Informació: si falta informació per prendre decisions correctes, la interpreten de diferent manera, o hi donen una importància diferent...

Interessos: percebuts com incompatibles, competició entre necessitats no compatibles, o pensades com a tals, interessos de procediments...

Valors: referents criteris d'avaluació d'idees, creences, comportaments... de diferents models d'entendre la vida percebuts com a incompatibles. El conflicte sorgeix quan s'intenta imposar per la forca o pretenem que només en tinguin vigència uns.

Rols/Estructura: poder, autoritat, legitimitat, accés als recursos.

Pedro
Generalment els conflictes no comencen amb una discussió o una baralla oberta, sinó que aquest acostuma a ser el punt més àlgid en l'escalada del conflicte.

Parlem d'escalada del conflicte per referir-nos i visualitzar la seqüència ascendent respecte ell nivell de tensió i de lluita entre les parts enfrontades. Aquest dibuix de l'escala és teòric i la realitat és més complexa, per la qual cosa ens podem trobar conflictes on no apareguin tots els esglaons, on es pugi i es baixi freqüentment entre diferents indicis del conflicte.

Incomoditat. Normalment sensació intuïtiva que alguna cosa ha canviat, que va malament tot i que no se sàpiga concretament el que és aconsellable verbalitzar.

Insatisfacció. Quan una persona no se sent a gust davant d'una situació nova o de la percepció que quelcom esta a punt de canviar o de passar.

Incidents. Petits problemes que si no s'aborden poden anar a més.

Malentesos. Quan fem suposicions, hi ha una comunicació precària i pobre. L'entorn hi té un paper important ja que acostuma a alimentar i fer créixer els rumors. Els pensaments de les diferents parts no paren i van distorsionant la realitat.

Tensió. Quan una situació s'envolta de prejudicis i actituds negatives, distorsiona la percepció que tenim de l'altra. Es materialitza la lluita, pot esclatar la crisi.

Crisis. Es perden les bones maneres: insults, atacs, violència... el punt més àlgid de l'escalada del conflicte.

Un prejudici és una creença o valoració que hom fa de forma precipitada i sense base de certesa i que influeix i condiciona el punt de vista.

El prejudicis acostumen a estar relacionats amb els estereotips i amb la discriminació.

Els estereotips són creences, idees i sentiments negatius o positius cap a certes persones pertanyents a un grup determinat per edat, gènere, raça/ètnia, filiació política, orientació sexual, nacionalitat o ús del llenguatge.

Quan es realitza una valoració negativa d'un grup sobre la base del estereotip, el resultat és el prejudici. I quan els prejudicis porten a una persona a actuar d'una manera determinada respecte al grup o individu prejutjat, el resultat és la discriminació.

L'estereotip com a creença pot portar al prejudici com a actitud i pot produir discriminació com a comportament:

Estereotips. Coneixement i creences relatives als grups.

Prejudici. Component emotiu/afectiu dels nostres sentiments cap a altres grups.

Discriminació. Expressió de conducta, tant verbal com no verbal dels prejudicis i estereotips.

Aquestes predisposicions, que allotgem de forma conscient o inconscient, poden tenir orígens diversos:

La fal·làcia de generalització. Es basa en una experiència directa. Es coneix un individu amb certes característiques, i es pensa fal·laçment que, si ell es va comportar d'aquesta manera, llavors tots els del seu grup també ho faran.

Una informació incompleta o esbiaixada. No es basa en l'experiència directa, sinó en una cosa que ens diuen o que vam escoltar/vam veure/vam llegir en els mitjans de comunicació sobre certs individus o grups.

Aquests són els tipus de prejudicis més freqüents ja que, en societats tan complexes com les actuals, ningú no pot entrar en contacte directe amb cada una de les realitats i grups socials existents, en especial amb els grups socials minoritaris. Llavors, arribem a adquirir un coneixement global del que ens envolta apropiant-nos de coneixements i opinions alienes. El problema és que els esmentats coneixements i opinions dels altres són incomplets o esbiaixats, i, per tant, amb prejudicis.

Presentar certes característiques de persones o grups com a essencials, quan en realitat són existencials. Sovint oblidem que allò essencial té a veure amb l'ésser, allò accidental amb l'estar. Així, hi poden haver prejudicis que consisteixen en estigmatitzar una persona, és a dir, retolar-la com a posseïdora de certes característiques negatives.

Més informació: IOC


Les persones no es relacionen perquè s'hi temen;
es temen perquè no es coneixen;
i no es coneixen perquè no s'han comunicat entre elles.

Martin Luther King Jr.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada