LA BOTIGA I EL COMERÇ, L'ADQUISICIÓ DE BENS O SERVEIS

Avui, els Ecomeals i The Grandma han compartit la darrera classe plegats de la seva formació d'Activitats Auxiliars de Comerç.

Han parlat sobre la importància del comerç i dels comerços i de la seva funció social i econòmica. Després de més de dues-centes hores plegats, els Ecomeals tenen objectius nous a complir i propostes noves a oferir.

Molta sort i molts encerts a tots i a totes i moltes gràcies per haver confiat en aquest projecte, que estem segures us obrirà nous horitzons professionals i nous reptes personals.

Alba, Alba B., Carmen, David, Edgar, Iván i Ukumari, fins aviat!

Una botiga o comerç (a voltes tenda) és un tipus d'establiment comercial, físic o virtual, on la gent pot adquirir béns o serveis a canvi d'una contraprestació econòmica, de forma tradicional.

El vocable botiga implica un petit establiment amb atenció directa per part d'un venedor o dependent; també pressuposa l'existència d'un taulell o taula que separa la sala de vendes dels articles en venda.

Aquesta forma de comerç contrasta, d'una banda, amb les grans superfícies, i, de l'altra, amb el comerç en règim d'autoservei (supermercats i similars), on el consumidor s'apropa als articles, els tria i els porta fins a la línia de caixes enregistradores per a pagar la compra.

Descarrega CFGS Màrqueting i comunicació-La botiga virtual

Les botigues poden dedicar-se a vendre un producte determinat, tals com a roba, menjar o electrònica, o ampliar el seu assortiment a diversos tipus d'articles. A més de les botigues independents que funcionen per si mateixes, existeixen les galeries comercials i llocs coneguts com a centres comercials on diverses botigues (locals comercials) comparteixen un recinte tancat.

Als Països Catalans proliferen les botigues de proximitat, més o menys petites, sovint familiars, que donen caràcter a carrers, barris i localitats i contribueixen a bastir i mantenir un teixit social dens.

Hi ha bon nombre de botigues de llarg historial que conserven l'aspecte originari i poden considerar-se de valor patrimonial per interès històric i, sovint, artístic. El 2017 hi havia 101.389 botigues a Catalunya.

El règim de petites botigues de barri es dona, així mateix, en força regions d'Iberoamèrica, d'Espanya i d'altres països. En països com Colòmbia, aquests establiments representen més del 70% del total de les vendes de vitualles i productes bàsics de consum de la població.

Algunes botigues ofereixen als clients la possibilitat de pagar a crèdit.

Arran el desenvolupament de la telemàtica i, particularment, d'Internet, avui dia també botigues virtuals en forma de lloc web, on l'usuari pot adquirir els productes en línia. Aquestes botigues virtuals (e-commerce o comerç electrònic) poden ser una secció d'una botiga física o bé existir exclusivament en la versió virtual. Algunes botigues simplement ofereixen la possibilitat de consultar-ne el catàleg en línia, mentre que es restringeix la compra a la botiga física.

Més informació: IOC

 Les idees creatives floreixen millor en una botiga
que conserva un cert esperit de diversió.
Ningú treballa per diversió,
però això no vol dir que no hi pugui haver diversió.

Leo Burnett

EL PROJECTE, ALLÒ QUE VE ABANS DE QUÈ RES QUEDI FET

Avui, els Ecomeals i The Grandma han estat repassant tot allò que han estat treballant durant la seva formació i han començat a preparar el seu projecte final.
 

Un projecte és una empresa temporal assumida per crear un producte o un servei.

La paraula projecte prové del terme llatí projectum de projicere, llançar quelcom endavant que al seu torn prové de pro-, que denota quelcom que precedeix l'acció de la següent part de la paraula en qüestió (com al grec πρό) i jacere, llençar.

La paraula projecte originalment significa quelcom que ve abans de què res quedi fet.

Quan la paraula va ser adoptada inicialment, es referia a fer a planejar quelcom, no a l'acte de portar a terme aquest pla realment. Quelcom fet d'acord amb un projecte va ser anomenat objecte. Aquest ús de projecte va canviar als anys 50, quan es van introduir diverses tècniques per a la gestió de projectes. Amb aquest fet la paraula va canviar lleugerament el seu significat per a cobrir tant els projectes com els objectes. No obstant això, en certs projectes poden existir els anomenats objectes i directors d'objecte.

-Temporal vol dir que qualsevol projecte tindrà una data de començament i una data d'acabament, la qual cosa no vol pas dir que tingui una durada curta.

-Els projectes són caracteritzats per l'elaboració progressiva: a causa de la unicitat i major incertesa els projectes no poden ser entesos enterament durant o abans que el projecte comenci, i per això la planificació i l'execució de projectes ocorre molts cops en passos o fases separades. A mesura que el projecte progressa, l'equip de projecte entén les següents passes, objectius i la forma d'execució molt millor. Basat en aquest coneixement els membres de l'equip elaboren plans esborrany inicials, i executen la següent fase del projecte basant-se en aquests plans detallats.

Més informació: Diputació de Barcelona (DIBA)

Els projectes difereixen de les operacions, perquè les operacions són contínues i repetitives (els projectes són temporals), i les operacions donen els mateixos o gairebé els mateixos resultats (per contra, els resultats dels projectes són únics).

Un projecte usualment necessita recursos per a entregar els seus resultats. La majoria del temps, l'execució del projecte està basada en un pla detallat, que considera també factors externs i restriccions.

La planificació, execució i control del projecte és el camp primari de la gestió de projectes.

Per a projectes majors a vegades és necessari crear una organització temporal, consistent d'un equip de projecte i un o més equips de treball.

Els projectes majors poden ser dividits en subprojectes, que de fet són una col·lecció de projectes relacionats. Típicament, la col·laboració entre membres d'un equip de projecte és necessària per a un resultat reeixit.

El cicle de vida d'un projecte és el procés mitjançant el projecte es porta a terme.

El cicle de vida està format per una sèrie de fases. El resultat de cada fase serveix de base per a la següent:

-Iniciació i concepte. És la fase on es presenta la idea o necessitat que promou el projecte, es busquen alternatives i s'intenta justificar-lo. Si la justificació és acceptada comença a crear-se l'estructura del projecte i s'identifiquen Stakeholders, qui pot afectar o es pot vorer afectat pel desenvolupament del projecte. S'estableixen els objectius, comença a estructurar-se el projecte assignant rols i responsabilitats i es fa una estimació en temps, cost i risc. D'aquesta fase surt una proposta de projecte.

-Planificació i desenvolupament. A aquesta fase es fa una planificació del projecte comptant amb els recursos i el temps disponible, definits a la proposta. Es determinen els costos, i es crea un pla de control i un de qualitat. D'aquesta fase surt una Pla d'excussió del projecte.

-Implementació. Es duu a terme el pla d'execució que s'elabora a la fase anterior. D'aquesta fase s'obtenen informes sobre incidències en el pla i informes d'estat de l'execució.

-Lliurament i Avaluació. Es dóna el projecte com a finalitzat i es lliura el resultat i es prepara una sèrie d'informes d'avaluació.

L'enfocament basat en projectes és particularment apreciat per negocis occidentals, que són caracteritzats per una organització en matriu i una cultura de la cooperació. En el cas d'organitzacions autoritàries i burocràtiques amb estructura rígida i jeràrquica, el treball basat en projectes és menys popular, o no funciona com s'espera a causa del conflicte entre diferents cultures organitzacionals.

Més informació: Xarxanet

 Cada projecte és una oportunitat per aprendre,
esbrinar problemes i reptes, inventar i reinventar.

David Rockwell

PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS, LA SALUT A LA FEINA

Avui, els Ecomeals i The Grandma han estat parlant sobre un tema cabdal a la nostra societat, la Prevenció de Riscos Laborals (PRL).

La prevenció de riscos laborals és el conjunt d'activitats o mesures adoptades o previstes en totes les fases productives d'una empresa amb la finalitat d'evitar o disminuir riscos per a la salut derivats del treball incrementant la seguretat i salut laboral.

El seu objectiu és aconseguir el control més gran possible dels riscos que es generen a l'empresa, entenent per risc aquelles que poden suposar pèrdues humanes i materials i la gestió d'aquests, a l'administració pública i a l'empresa privada.

Des de 1950, l'Organització Internacional del Treball (OIT) i l'Organització Mundial de la Salut (OMS) han compartit una definició comuna de salut laboral. Aquesta definició va ser revisada en la dotzena reunió, celebrada el 1995. La definició diu: l'activitat dirigida a protegir els treballadors davant els riscos físics i mentals que la seva ocupació pot comportar, mitjançant l'adopció del treball a la persona i de cada persona al seu treball.

Més informació: Treball-GenCat

Canvis en el sector detallista

-Abans sector format principalment per botigues i petits magatzems, ara tendència a grans multinacionals amb grans supermercats.

-Precarització de les condicions de treball. Reducció personal, baixos salaris, augment de la temporalitat i temps parcial, i personal més jove.

-Canvis en els horaris dels establiments. Augment dels oberts 24 h al dia, 7 dies la setmana. Augment del treball a torns i d’horaris que interfereixen en la vida social (nocturn, festius).

-Creixement de l'autoservei. Disminució i canvi del personal.

-Introducció de l'escàner electrònic que ha creat cicles més curts i treball més reiteratiu.

-Canvis en el disseny dels llocs de treball.

-Importància dels riscos psicosocials i ergonòmics.

-Importància dels trastorns relacionats amb l'estrès (salut mental) i patologia musculoesquelètica.

-Riscos psicosocials.

-Altes exigències psicològiques. Volum de feina, pressió del temps i/o interrupcions.

-Llargues jornades de treball.

-Interrupcions. Atendre a més d’un client a l’hora.

-Baix control. Autonomia i desenvolupament d'habilitats.

-Poca capacitat de decisió sobre la forma de treballar.

-Treball en moltes ocasions monòton.

-Suport social companys i superiors (operatiu i emocional).

-Compensacions (estima, salari, perspectives de promoció, canvis no desitjats, inestabilitat, inconsistència d'estatus).

-Baixos salaris que moltes vegades obliguen a tenir més d'una feina o allargar la jornada laboral.

-Temporalitat. Por a no trobar nova feina (baixa qualificació).

-Inseguretat.

-A vegades s'allarguen els horaris involuntàriament.

-Treball a torns, horaris irregulars, treball nocturn. Dificultat d'organitzar la vida extra laboral, insomni, alteracions gastrointestinals, mal de cap, fatiga, ansietat i/o depressió.

-Treball de cara al públic. Dissonància emocional i violència verbal.

-Agressions. Horaris nocturns i responsables de diners.

-Comportaments sexistes.

Descarrega CFGS Gestió de la prevenció-PRL

Riscos ergonòmic

-Manipulació manual de càrregues.

-Moviments repetitius.

-Postures forçades.

-Postures mantingudes moltes hores dempeus.

-Canvis temperatura i temperatures extremes. Propers a la porta, entrada a cambres frigorífiques i menjar per emportar-se.

Personal de caixa

-Aixecar productes pesats.

-Estirar-se per agafar els productes.

-Girar en excés el cos per passar-los.

-Dolor a la part baixa de l'esquena (tendinitis, síndrome del túnel carpià, tenosinovitis).

Dependents i dependentes

-Càrrega i descàrrega de productes pesats. Patologia d'esquena.

-Col·locació de productes a prestatgeries. Patologia d'esquena, cames i coll.

-Etiquetatge. Esforç repetitiu de canell, dits i palmell (síndrome del túnel carpià).

-Tall cartó de les caixes. Pressió als palmells.

-Moltes hores dempeus. Malestar a les cames, genolls, peus i afavoriment de varius.

Carnissers i carnisseres

-Treball amb serres, màquines de tallar i ganivets. Talls, amputacions, contusions.

-Empaquetament en safates de poliestirè i plàstic termo soldat. Asma, irritació d’ulls, nas i gola.

-Cambres frigorífiques. Baixes temperatures i canvis de temperatura.

-Terra relliscós. Lesions per relliscades i caigudes.

Dependents i dependentes

-Ferreteries i recanvis de cotxes. Pintures, dissolvents, àcids, càustics.

-Perfumeries. Sensibilitat i al·lèrgia a perfums polvoritzats en demostració.

-Tèxtil. Irritació dels ulls, nas i boca, pell, vies respiratòries i al·lèrgies.

Descarrega CFGS Gestió de la prevenció-Sistemes de gestió normalitzats

 Un incident és només la punta de l'iceberg,
un signe d'un problema molt més gran sota la superfície.

Don Brown

TWITTER, EL MICROBLOGGING DELS 280 CARÀCTERS

Avui els Ecomeals i The Grandma han treballat els gadgets a Blogger, tot inserint una cronologia de Twitter.

Twitter és una bona eina per cercar feina activament o passiva, però cal no oblidar que és una xarxa social i per tant, tot allò que escrivim, compartim o opinem pot arribar a ser vist per milers o milions de persones.

Cuidar la teva marca personal és seleccionar uns elements que facin el teu compte més atractiu, però sobretot, és crear tuits amb continguts atractius, enllaços interessants i opinions constructives que ajudin a tenir una bona reputació en línia i a fugir de conflictes innecessaris i soroll que no aporta res ni porta enlloc.

Twitter és un servei de microblogging que permet als seus usuaris d'enviar i llegir missatges de text d'una llargada màxima de 280 caràcters anomenats tuits o piulades, excepte als comptes coreans, xinesos i japonesos, per mitjà del mateix web de Twitter, SMS, missatgeria instantània o bé d'aplicacions de tercers com Twidroid, Twitterrific, Tweetie, Facebook, Twinkle, Tweetboard o TweetDeck.

La seva seu és a San Francisco i té més de 35 oficines arreu del món.

Aquestes actualitzacions es mostren a la pàgina de perfil de l'usuari, i són també enviades immediatament a altres usuaris que han triat l'opció de rebre-les. L'usuari original pot restringir el seguiment d'aquests missatges només per part dels membres del seu cercle d'amics o permetre'n l'accés a tots els usuaris, que és l'opció per defecte.

Més informació: Twitter

Els usuaris poden rebre les actualitzacions de la pàgina de Twitter estant, mitjançant missatgeria instantània, SMS, RSS i correu electrònic. Es calcula que es publiquen uns 130 milions de piulades al dia.

Els orígens de Twitter es troben en una mena de sessió de pluja d'idees realitzada per membres de l'empresa de podcasts Odeo.

Jack Dorsey, que era estudiant de primer any a la Universitat de Nova York, va proposar la idea que una persona pogués utilitzar un servei d'SMS per comunicar-se amb un petit grup de persones. Inicialment, va ser un projecte d'investigació i desenvolupament de la companyia Obvious, LLC, una petita empresa emergent de San Francisco. El nom original del projecte era twttr, inspirat en Flickr.

En principi Twitter només era utilitzat com a eina de comunicació interna entre els treballadors de l'empresa, però, el 15 de juliol de 2006, se'n feu el llançament públic oficial. Aquest servei es va popularitzar ràpidament a causa de la concessió del South by Southwest Web Award del 2007 en la categoria de blogs.

El 2019, Twitter va redissenyar la interfície d'usuari una altra vegada. Aquest nou Twitter més recent es va desplegar de manera gradual.

L'any 2020, Twitter, va introduir una prova que permetia l'opció de poder realitzar històries com les de Snapchat i Instagram.

Descarrega Consells per a la Recerca de Feina amb Twitter

 La idea de Twitter va començar
amb la meva feina des dels 15 anys,
on els taxis o els camions de foc
transmetien on eren i què feien.

 

Jack Dorsey

EL PREU MITJÀ PONDERAT (PMP) I LA FITXA DE MAGATZEM

Avui, els Ecomeals i The Grandma han parlat sobre el PMP (Preu Mitjà Ponderat), un procediment comptable de valuació d'inventari on se sumen les entrades posteriors ponderades, segons les seves quantitats, al valor mitjà de les existències de mercaderia que hi ha a l'inici d'un exercici. 

Segons la normativa, les existències s'han de valorar segons la seva naturalesa, pel preu d'adquisició o pel cost de producció. Si les existències són productes comprats externament per l'empresa, es valoraran al preu d'adquisició, si són productes produïts a l'empresa, es valoraran al cost de producció.

El preu d'adquisició. És l'import total de la compra, més totes les despeses que ha pogut generar l'operació (transport, assegurances, envasos o impostos no transferibles).

El cost de producció. És la suma del preu d'adquisició de les matèries primeres i dels materials consumits en la fabricació, dels costos directes de la producció i de la part proporcional dels costos indirectes imputables a la producció.

La normativa vigent recomana utilitzar uns criteris de valoració per valorar individualment les existències de l'empresa. Utilitzem el criteri PMP I Criteri FIFO, són dos mètodes diferenciats que ens permeten calcular el valor de les existències en qualsevol moment i situació.

El criteri del PMP (Preu Mitjà Ponderat). Calculem el valor mitjà de les existències inicials i de les entrades, ponderades segons les seves quantitats. Les entrades es registraran al seu valor i les existències i les sortides, al PMP corresponent.

El criteri del FIFO. (First In, First Out. Primeres a Entrar, Primeres a Sortir). El valor de sortida dels productes del magatzem és el preu de les primeres unitats físiques que hi van entrar. Les existències es registraran al seu valor d'entrada respectant l'ordre cronològic d'entrada.

Des que es fabriquen, produeixen o compren fins que s’utilitzen, consumeixen o venen, transcorre un cert període de temps en què els materials o productes es troben emmagatzemats a l’empresa.

Els objectes emmagatzemats poden ser de classes molt diferents i es coneixen amb el nom genèric d'existències. A les empreses els és de vital importància conèixer el valor de les existències per tal d’obtenir el cost dels productes que vendran. La dificultat es planteja en la varietat de valors que tindran les existències emmagatzemades en funció de la remesa i del període de temps en el qual foren entrades.

Davant la varietat de preus o costos i la gran quantitat d'existències, s'utilitzen diferents mètodes per efectuar-ne la valoració: Preu Mitjà Ponderat (PMP), FIFO i LIFO.

Més informació: IOC

El magatzem és un espai físic destinat a guardar-hi mercaderies, en el qual es desenvolupa una completa gestió dels productes que conté.

Per poder complir adequadament la seva funció un magatzem ha de reunir una sèrie de condicions:

-Ha de poder rebre ràpidament els articles.

-Els materials dipositats al magatzem han d'estar correctament identificats, codificats i disposats, de manera que puguin ser localitzats de forma ràpida.

-Ha de disposar d'instal·lacions adequades al tipus d'articles emmagatzemats.

-Ha de facilitar l'entrada i sortida dels articles.

-Les existències s'han de valorar pel preu d'adquisició, si els béns han estat comprats per l'empresa, o pel cost de producció d’aquests béns, si han estat fabricats per la mateixa empresa. En el nostre cas, només farem referència al preu d'adquisició, que inclou el consignat en la factura més totes les despeses addicionals que es produeixin fins que els béns siguin al magatzem, com ara transports i assegurances.

-L'import dels impostos indirectes que graven l'adquisició de les existències només s'ha d'incloure en el preu d’adquisició quan aquest import no es pugui recuperar directament de la Hisenda pública (per exemple, no s'inclourà l'IVA deduïble, ja que el comprador, complint una sèrie de tràmits, recuperarà el seu import).

-Quan es tracta de béns, els preus d'adquisició o costos de producció dels quals no siguin identificables de manera individualitzada, s'ha d'adoptar amb caràcter general el Cost Mitjà Ponderat (PMP).

Els mètodes FIFO, LIFO o altres d'anàlegs també són acceptables, però aquí només ens referirem al PMP.

El PMP consisteix a valorar les existències al preu que resulti de dividir la suma de les diverses quantitats adquirides, multiplicades pel seu preu d’adquisició, entre la suma de les quantitats.

PMP = % de les unitats adquirides * preu d’adquisició / % de les unitats adquirides

Cada vegada que es produeix una entrada d'existències al magatzem a un preu diferent de l'existent, es modifica el PMP, i cada vegada que s'efectua una venda, es redueix el valor de les existències, valorant les sortides al PMP que tinguin les existències en aquest moment.

Més informació: Web y Empresas

Exemple:

En un magatzem entren 200 unitats del producte A a 2,10 € (200*2,10=420 €)

Uns dies més tard entren 100 unitats del mateix producte a 2 € (300*2=600 €)

Total unitat entrades: 200+300=500

Valor de les existències: 420+600=1020 €

PMP=1020/500=2,04 €

Suposem que es venen 50 unitats, la seva valoració serà 50 * 2,04 € = 102 € que passaran a reduir el valor total de les existències: 1020 – 102 = 918 €

Unitats actuals: 500 - 50 = 450

Per tant, el valor unitari del producte es manté: PMP = 918 / 450 = 2,04 € 

Les fitxes de magatzem són l'instrument del qual es valen les empreses per conèixer el moviment de les existències, és a dir, les entrades i sortides de producte i la seva valoració.

S'utilitza una fitxa per cada producte del magatzem i s'hi anoten tots els moviments amb indicació de la data en què s'han produït, afegint-hi informació addicional referent a les operacions i a les empreses que les han originat.

És important que en les fitxes es reflecteixin les quantitats d'existències que com a màxim o mínim hi ha d’haver a magatzem, per tal d'avisar als departaments corresponents: al de compres o aprovisionament en cas que la quantitat d'existències sigui inferior al mínim establert, amb l'objectiu de procurar noves compres; al departament de producció o de vendes en el supòsit que la quantitat sigui superior al màxim establert, perquè prenguin les mesures oportunes.

Més informació: Economía Simple

 Quan parlem de "transport intel·ligent",
és més que traslladar la càrrega d'A a B.
La digitalització dins del transport i la logística significa
un servei perfecte als nostres clients,
visibilitat a la cadena de subministrament
i un negoci més eficient.

Soren Skou

LA GESTIÓ DEL MAGATZEM, LIFO ('LAST IN, FIRST OUT')

Avui, els Ecomeals i The Grandma han parlat sobre el LIFO (Last In, First Out), un mètode de gestió de magatzem tot consultant la web dels companys d'AR Racking Store Solutions.

La gestió d'estoc per a emmagatzematges LIFO (Last In, First Out) és el mètode contrari al FIFO, per la qual l'última unitat de càrrega en entrar al magatzem serà la primera a sortir d'aquest.

El mètode LIFO dona prioritat de sortida als últims lots de producte que han ingressat al magatzem, mentre que les mercaderies que han estat dipositades anteriorment a l'estanteria industrial quedaran emmagatzemades fins que no tinguin una altra unitat de càrrega davant seu.

Com a mètode invers a la gestió FIFO, els productes per als quals s'utilitzen i les característiques dels sistemes d'emmagatzematge desenvolupats per aquest mètode, difereixen completament entre si.

Avui, els Ecomeals i The Grandma han parlat sobre el LIFO (Last In, First Out), un mètode de gestió de magatzem tot consultant la web dels companys d'AR Racking Store Solutions.

El mètode LIFO, menys utilitzat que el FIFO, s’ha d'aplicar en emmagatzematges amb producte homogeni, que no s'hagi de valorar amb el pas del temps i que no hi siugi caduc o perible.

Descarrega Gestió de l'equip de treball del magatzem (Aula Mentor)

Com el mètode LIFO dona prioritat al producte que s'hagi introduït al magatzem més recentment, les unitats de càrrega emmagatzemades amb anterioritat passaran a  l'estoc un major temps, per això han de ser productes que no caduquen o perdin valor amb el temps.

Un clàssic exemple de producte idoni per a la gestió de LIFO, per ser homogenis i no peribles, són els materials de construcció com les ceràmiques, vidries o materials petris.

Quan sigui possible sempre serà més recomanable utilitzar el mètode FIFO, ja que genera una rotació més eficaç del producte, ens permet donar sortida al producte més antic i això és positiu amb productes homogenis i sense perjudicis com els mencionats.

Alguns dels avantatges de la gestió LIFO al magatzem són:

-Reducció de les distàncies recorregudes pels operaris i/o carretons al magatzem, en treballar en un mateix pas per a la càrrega i descàrrega.

-Major rati d'ocupació a utilitzar només un pas de càrrega.

La característica comuna amb dels sistemes d'emmagatzematge dissenyats per facilitar la gestió pel mètode LIFO és que la zona de càrrega i descàrrega de la mercaderia es realitza des del matei' passadís.

El seu mètode invers, el FIFO, realitza la zona de càrrega per un dels extrems i la de descàrrega per l’oposició, en el cas de la gestió LIFO l'operari farà ambdós treballs pel mateix extrem, reduint considerablement les distàncies recorregudes al magatzem.

Descarrega Emmagatzemament a estanteries i estructures

Els sistemes d'emmagatzematge que tenen amb aquesta característica comuna i per tant són idònies per al mètode LIFO són:

Estanteries dinàmiques Push-Back (LIFO)

Sistema d'emmagatzematge dinàmic d'alta densitat que utilitza la força d'empènyer per emmagatzemar els palets al fons. La càrrega paletitzada es desplaça mitjançant carros o rodells i la càrrega i la descàrrega es realitza des del mateix extrem.

Estanteries compactes Drive

Es tracta d'un sistema d'emmagatzematge que compacta els passos de treball, i que disposa d'un únic pas d'accés perquè el carretó accedeixi a l'interior de l'estanteria i carregui i descarregui la mercaderia.

Estanteries AR Shuttle per a palets

És una solució d'emmagatzematge semiautomàtic d'alta densitat que utilitza carros satèl·lits motoritzats per desplaçar les unitats de càrrega de manera autònoma a través de l'estanteria. Es tracta d'un sistema molt versàtil, ja que permet la gestió de magatzem LIFO i FIFO, en funció de com es dissenya el sistema.

Descarrega Glosari-Gestió de comandes (Aula Mentor)

 Digital per a emmagatzematge i rapidesa.

Adrian Belew

LA GESTIÓ DEL MAGATZEM, FIFO ('FIRST IN, FIRST OUT')

Avui, els Ecomeals i The Grandma han parlat sobre el FIFO (First In, First Out), un mètode de gestió de magatzem tot consultant la web dels companys d'AR Racking Store Solutions.

El mètode de gestió d'inventaris FIFO (First in, First out) és junt amb el mètode LIFO (Last in, First out), una eina molt utilitzada en la gestió del magatzem.

La definició i funcionament del mètode FIFO en l'emmagatzematge industrial té a veure amb la forma com es mouen les mercaderies i és senzill, Primer a Entrar (First In), Primer a Sortir (First Out). És a dir, la primera mercaderia o unitat de càrrega que entra al magatzem, és la primera que hi surt.

El mètode FIFO s'utilitza habitualment per a la gestió d'estoc de productes peribles, amb data de caducitat, com els aliments, els medicaments o els productes cosmètics.

També és un mètode de gestió comú per a empreses que emmagatzemen productes que poden quedar obsolets o passar de moda amb rapidesa, com els productes tecnològics (electrodomèstics o informàtics), el calçat i el tèxtil.

L'objectiu final del mètode FIFO és aconseguir una excel·lent rotació d'existències al magatzem, donant prioritat a la sortida dels productes que més temps portaran emmagatzemats i poden perdre's o quedar-se obsolets.

La gestió d'estocs tipus FIFO, no és aplicable únicament en un magatzem, sinó que s'utilitza diàriament per a la gestió del producte a supermercats i establiments de consum.

Descarrega Gestió de comandes i estoc (Aula Mentor)

Gestionar l'estoc del magatzem pel mètode FIFO té els següents avantatges:

-Una perfecta rotació de producte, que assegura que el primer producte que s'hagi introduït a l'estanteria industrial serà el primer a sortir.

-Prioritat a la sortida de productes més antics, obsolets o amb data de caducitat més propera.

-Evitar la pèrdua parcial o total de valor del producte emmagatzemat, o la seva devaluació per la seva data de fabricació.

L'ús de la gestió d’emmagatzematges FIFO està molt estès i per tant s’ha desenvolupat una sèrie de sistemes d'emmagatzematge industrial adaptats especialment a aquest mètode.

Aquests sistemes d'estanteria industrial han de tenir una característica comuna entre si, i és que tots han de tenir un pas de càrrega de mercaderies i un altre de descàrrega. El pas de càrrega i descàrrega no pot coincidir, com en el cas dels sistemes Drive in o Push-Back.

Descarrega Unitats de càrrega eficients (AECOC)

Amb aquesta característica en comú ens trobem amb els següents sistemes d'emmagatzematge que permeten una gestió d’emmagatzematges pel mètode FIFO:

Estanteries dinàmiques per a palets (FIFO)

Sistema d'emmagatzematge dinàmic d'alta densitat per a palets. La càrrega paletitzada es desplaça a través de rodells des de la zona de càrrega fins a la zona de descàrrega.

Estanteries compactes Drive Through

Sistema d'emmagatzematge compacte que redueix els passos de treball i que, a diferència del Drive in, compte amb un pas de càrrega i un altre de descàrrega de mercaderia. Per a un correcte funcionament del mètode FIFO en aquest sistema, una vegada carregat i completat el carrer, per assegurar que cap paleta queda obsoleta, es descarrega completament el carrer, i es deixa buit per iniciar el procés de càrrega novament.

Estanteries AR Shuttle per a palets

Solució d'emmagatzematge semiautomàtic d'alta densitat que utilitza carros satèl·lits motoritzats que transporten la càrrega de manera autònoma per l'interior de l'estanteria, des de la posició de càrrega fins a l'última posició del fons disponible. Per aplicar el mètode FIFO, hem d'operar carregant la mercaderia per un costat i descarregant-lo per l'altre.

Estanteries de picking dinàmic

Sistema d'emmagatzematge dinàmic d'alta densitat per a caixes i productes lligats. El producte llisca a través de rodells de la zona de càrrega fins a la zona de descàrrega.

Descarrega 1/4 de palet (AECOC)

 La digitalització i les noves tecnologies canvien
ràpidament totes les indústries,
obligant-les a preparar-se per a un demà imprevisible.
Això també s'aplica a la indústria del transport de contenidors,
els ports i la logística, que ha estat impulsada en gran manera
pels models de negoci tradicionals enfocats
a optimitzar la manera de moure les mercaderies.

Soren Skou

EL MAGATZEM, EINA CLAU DE LA LOGÍSTICA I EL TRANSPORT

Avui, els Ecomeals i The Grandma han parlat sobre el magatzem, el seu ús i la seva utilitat.

Un magatzem és un lloc o espai físic per dipositar-hi béns i tenir-ne cura. 

En un magatzem es dipositen les primeres matèries, productes semiacabats o acabats, a l'espera de transferir-los a la següent baula de la cadena de subministrament o al rebuig. Es poden també trobar embalatges, peces de recanvi i peces de manteniment, segons decisions de l'empresa.

Els magatzems són usats per fabricants, importadors, exportadors, comerciants, duanes, transportistes, guardamobles, transitaris i particulars.

Serveix com a centre regulador del flux de mercaderies entre la disponibilitat i la necessitat de fabricants, comerciants i consumidors.

Generalment són construccions grans i planes en les zones industrials, equipats amb molls de càrrega per carregar i descarregar camions, o algunes vegades són carregats directament de vies de tren, aeroports o ports marítims, així com amb material d'emmagatzematge, adaptat al producte i la seva rotació d'inventari, com prestatgeries, ponts grua i plataformes rotatòries.

Sovint disposen de carretons elevadors frontals, apiladors o portapalets per operar les mercaderies dipositades en palets estandarditzats. Segons el tipus de mercaderia emmagatzemada es pot trobar màquines més específiques com a un pont grua o una grua.

Més informació: IOC

Hi ha magatzems completament automatitzats, amb poc personal al seu interior.

L'empresa fa l'estudi de costos entre emmagatzematge manual amb personal i l'emmagatzematge amb maquinari, decidint en quina proporció li és més convenient cada tipus d'operació i tenint en compte les condicions de seguretat, de climatologia, de les hores d'operació i de si el producte a tenir cura té límits de vida útil. En els magatzems totalment o parcialment automatitzats la manipulació de mercaderia es realitza amb màquines controlades per ordinadors amb el programari apropiat.

Aquest tipus de magatzems automatitzats, es poden utilitzar per a mercaderies de temperatura controlada en els quals la disponibilitat d'espai és menor a causa de l'alt cost que la refrigeració suposa per a l'empresa. També s'empren per a aquelles matèries o mercaderies que per la seva perillositat en la manipulació, o la seva elevada rotació de l'inventari rendibilitzen l'elevat cost que suposa la posada en marxa d'aquest tipus d'instal·lacions.

Els processos comuns d'un magatzem són la recepció, la col·locació a prestatgeria de paletització, la preparació del lliurament, la tria (picking), l'expedició (dispatching) i la gestió de l'estoc (inventaris).

Per la gestió d'un magatzem és necessari un sistema de gestió de magatzem. A les Normes ISO 9000 de Qualitat hi ha normativa per aquests sistemes.

Més informació: IOC I i II

La reducció dels temps entre l'oferta i la demanda o la comanda i el lliurament de productes ha originat un canvi en l'operació dels magatzems tradicionals. S'ha elaborat una tècnica amb introducció gradual coneguda com a sistema JIT (Just In Time), que és un conjunt de tècniques dissenyades a millorar l'eficiència en operacions d'un negoci que redueix el temps d'emmagatzematge de primeres, productes semielaborats i productes acabats. Un exemple és l'entrega física de productes acabats, degudament empaquetats i identificats al mitjà de transport (normalment camions) directament des de la darrera etapa de la cadena de producció.

Malgrat això i de l'assessorament de consultores especialitzades, la distància física entre el fabricant i el consumidor ha crescut considerablement i cal un emmagatzematge per país o per regió en una cadena de subministrament per a una gamma particular de productes. Aquestes operacions habitualment se subcontracten a empreses especialitzades en logística.

L'objectiu primordial de les empreses que introdueixen un sistema de magatzems automatitzats en la seva cadena de subministrament és la reducció de costos en espais i temps. Per a això s'utilitzen tècniques d'enginyeria i operacions enfocades sobre aspectes vitals com la gestió de la informació i la comunicació (comandes, albarans, estocs i rotacions d'inventari), localització del o dels magatzems, distribució tant interna com externa de l'espai en aquests, elecció del tipus d'estructura d'emmagatzematge adequada, gestió eficaç dels recorreguts i manipulacions dins del magatzem, optimització de l'espai de càrrega en els diferents mitjans de transport, creació de rutes de transport per reduir desplaçaments o maximitzar la càrrega transportada i disseny de sistemes de gestió i administració àgils.

Més informació: IOC I i II

L'emmagatzematge és important.
Tant si es tracta de coixins que només utilitzeu a l'estiu
com de mantes que només surten a l'hivern,
sempre heu de pensar on guardar-los.

Anthea Turner

LA PUBLICITAT, MÀRQUETING I COMUNICACIÓ DEL PRODUCTE

Avui, els Ecomeals i The Grandma han treballat diferents formats publicitaris amb motiu de l'adeu d'Alba Ecomeal, qui emprèn un nou camí professional i personal. Molta sort i molts encerts, Alba, en aquesta nova aventura que esperem que sigui llarga i fructífera.

La publicitat és una activitat comunicativa encaminada a aconseguir uns objectius dintre de la comercialització, procés de posar un producte en venda utilitzant el màrqueting, tècnica de conèixer el mercat, i així mitjançant canals de difusió, difondre missatges de promoció del producte a comercialitzar.

La publicitat s'ha establert com una tècnica de comunicació massiva imprescindible per al funcionament dels mitjans de comunicació moderns.

No només difonen informació i missatges sinó que manté econòmicament molts mitjans per als quals és la principal font d'ingressos.

La publicitat investiga i analitza el públic i context social servint-se de distintes disciplines com la psicologia, sociologia, antropologia, estadística i economia entre altres.

La publicitat és, per damunt de tot, comunicació, sent els seus elements principals un emissor que envia un missatge a través d'uns canals a un receptor amb la intenció de modificar el seu comportament de compra.

La publicitat es pot considerar, en la seva transmissió a través dels seus diferents mitjans.

La publicitat no només proporciona informació sobre productes concrets, sinó que a més, comunica informació sobre la classe de persones que hem de considerar atractives, els llocs on ens hauria agradat viure i els estàndards que hem d'observar en la manera de vestir i de parlar.

La publicitat no és tan sols una eina a l'abast de les empreses, sinó que també és un instrument útil per a les organitzacions sense afany de lucre, per promoure causes socials i també per a les administracions públiques per mantenir informada la població. És molt més, doncs, que una activitat econòmica.

Més informació: IOC

En la societat actual, la publicitat comercial és un element dinamitzador de l'economia, ja que ajuda a impulsar el consum. Si hi ha consum, hi ha producció i, per tant, hi ha llocs de treball. El cicle és invariable i té una correlació totalment directa. És per aquest motiu que la publicitat és tan important i té una forta implicació en la resta de sectors.

Un dels principals objectius de la publicitat és persuadir els receptors que aquells productes són els millors i alhora reflectir d'una manera idealitzada els ideals del públic a qui s'adreça. Els recursos de persuasió que utilitza la publicitat poden ser de dos tipus:

-Recursos racionals. Basats en l'argumentació i la informació.

-Recursos emotius. Basats en la seducció i l'estímul de les emocions i els sentiments.

La publicitat informa el consumidor sobre els beneficis d'un determinat producte o servei, ressaltant la diferenciació amb altres marques.

Un dels principals objectius de la publicitat és crear demanda o modificar les tendències de demanda d'un producte, bé, servei o marca. Entenent que la comercialització busca identificar el mercat apropiat per a cada producte, la publicitat és la comunicació per la qual la informació sobre el producte és transmesa a la gent (públic objectiu).

Els anuncis intenten persuadir al públic consumidor de què compri un determinat producte. L'estratègia publicitària fonamental és la Proposta Única de Venda o USP (Unique Selling Proposition). Es tracta d'una forma que busca distingir un producte atorgant-li una determinada qualitat no necessàriament intrínseca al producte.

Davant la competència creixent dins del mercat, a causa del creixement dels productes substitutius, cada vegada es produeix més creació de marca en publicitat. D'aquesta manera es comuniquen una sèrie de qualitats que donen una certa personalitat o reputació a una marca de fàbrica, és a dir, un valor de marca que la fa diferent de la resta, establint així el concepte de competència.

Tot i ser l'estratègia fonamental, el més habitual és que es combina amb altres com la imatge de marca, el posicionament o ubicació, la publicitat subliminar o d'enigma.

Les principals funcions de la publicitat són:

-Reproduir i difondre coneixements per estimular actituds a favor de productes o serveis.

-Relacionar els dos extrems de la cadena comercial.

-Seguir interessos privats o comercials.

-Donar informació sobre productes o serveis.

-Fer part del sector de la comercialització externa de les empreses, i alhora establir-se com a sector econòmic independent.

-Ser la principal font de finançament dels mitjans de comunicació de masses.

-Reflectir valors, formes, gusts de la vida quotidiana que li és contemporània.

Un missatge publicitari ha de tenir:

-Temàtica referent a matèries comercials.

-Que el que pretengui en tot moment, sigui d'aconseguir actituds favorables per l'emissor.

-L'emissor ha de ser clarament identificat.

-Dins el mitjà de difusió on apareix el missatge ha de ser clarament distingit.

-L'emissor paga el mitjà per l'espai o temps utilitzat.

Més informació: IOC

La publicitat és com un verí;
no fa mal si no te l'empasses.

Joe Paterno

REBAIXES, VENDES PROMOCIONALS I VALS DE DESCOMPTE

Avui, els Ecomeals i The Grandma han parlat sobre les rebaixes, les ofertes i els vals de descompte.

Les denominacions que caracteritzen les diverses modalitats de vendes promocionals només es poden utilitzar per anunciar les vendes que responguin al concepte legal corresponent. 

Qualsevol modalitat de venda promocional, malgrat que s'anunciï amb una denominació diferent, si reuneix les característiques d'un altre dels tipus regulats per la normativa, s'hi entén assimilada i queda subjecta a la regulació corresponent.

La venda en rebaixes és una modalitat de venda promocional, feta pel comerciant detallista al consumidor final, en la qual l'oferta del producte o la prestació del servei es fa en condicions més avantatjoses que les habituals.

Es considera venda en rebaixes, la venda en què els productes que es comercialitzen s'ofereixen a un preu reduït respecte del seu preu anterior més baix, aplicat sobre productes idèntics en el mateix establiment, durant un període continuat d'almenys trenta dies en el curs dels sis mesos precedents.

Els anuncis que l'establiment utilitza per publicar la venda en rebaixes han d'indicar, de forma clara i visible, les dates d'inici i acabament de la venda en rebaixes. Aquesta informació ha de ser visible, fins i tot quan l'establiment comercial és tancat.

Només es pot anunciar de forma genèrica la venda en rebaixes (per exemple a l'aparador del comerç) quan aquesta oferta comprengui, almenys, la meitat (1/2) dels productes posats a la venda. En cas contrari, només es pot anunciar la rebaixa referida clarament als productes afectats, que en aquest cas, s'han de diferenciar o separar inequívocament, de manera que s'eviti qualsevol error o confusió entre els productes rebaixats i els que es comercialitzen en condicions normals.

Més informació: Agència Catalana del Consum

Els productes objecte de la venda en rebaixes no poden estar deteriorats ni haver estat adquirits amb la finalitat de ser venuts a un preu inferior a l'ordinari. 

Cadascun d'aquests productes ha d'indicar amb suficient claredat el preu anterior juntament amb el preu rebaixat. Tanmateix, quan s'aplica una reducció percentual d'un conjunt d'articles, es pot anunciar de forma genèrica sense necessitat que consti individualment a cada article.

Els béns objecte de la venda en rebaixes han de formar part de l'oferta habitual de l'establiment (productes de la temporada) i han de disposar de la mateixa qualitat, garanties i altres condicions que s'ofereixen quan es comercialitzen sense aquesta rebaixa.

A diferència de la venda en rebaixes, la venda en promoció o en oferta o descompte consisteix en la comercialització de productes per un preu inferior o en condicions més avantatjoses que les habituals amb unes finalitats concretes, com per exemple fer conèixer o aconseguir augmentar les vendes d'un nou producte.

Per tant, les promocions o ofertes puntuals no poden afectar un nombre elevat dels productes que ofereix l'establiment. En cas contrari aquestes es poden assimilar al concepte que defineix la venda en rebaixes.

Un val de descompte o simplement val és un document comercial, per pagar un producte, sigui bé o servei.

Pot representar el pagament total o parcial, descompte immediat en el moment de la compra per la quantitat que apareix en el val.

És habitual que els establiments comercials proporcionin vals als seus clients per fidelitzar-los.

El val serveix per a descomptes, i també serveix per donar-se a conèixer a clients nous, oferint-los un article més barat o gratuït. En altres casos forma part del procés de devolució, el comerç estén un val que permet canviar un producte adquirit per un altre en un temps futur.

Descarrega CFGS Polítiques de màrqueting-Organització comercial

Els vostres clients són l’eix vital del vostre negoci.
Les seves necessitats i desitjos afecten
tots els aspectes del vostre negoci,
des del desenvolupament de productes
fins al màrqueting de contingut,
fins a les vendes i l’atenció al client.

John Rampton

EL REBUT, EL RECONEIXEMENT PER ESCRIT D'UN PAGAMENT

Avui, els Ecomeals i The Grandma han treballat el rebut, què és, i per què s'utilitza. 

Un rebut o constància de pagament és el reconeixement escrit sobre que s'ha rebut un article especificat o una suma de diners.

Un rebut registra la compra de béns o serveis obtinguts en un intercanvi. Dit d'una altra manera, és una constància que serveix per certificar que s'ha pagat per un servei o producte. De vegades també té la funció de control fiscal.

N'hi ha de diversos tipus segons el format, si queda registrat i altres característiques. Els rebuts, generalment, s'estenen per duplicat. L'original es lliura a qui va fer el pagament i el duplicat resta amb qui el rep.

Els tres tipus de rebut són:

Factura i factura de pagament. Es troben les dades de l'expedidor i del destinatari, el detall dels productes i serveis subministrats, els preus unitaris, els preus totals, els descomptes i els impostos.

Tiquet o factura simplificada. Acostumen a estar impresos per una impressora fiscal (en la qual queda registrat) sobre un rotlle de paper (que després es talla de forma manual o automàtica) d'una amplada força menor que les factures. Cada tiquet queda registrat en la memòria de la impressora automàticament.

Rebut de pagament. Es troben les dades del xec emès a favor d'una persona o empresa, i el detall de les factures o serveis que es paguen amb aquest xec emès, qui l'opera, qui el revisa, qui el rep, data del rebut, descripció de les factures (nombres que es paguen), els preus totals, els descomptes i els impostos. Es fa servir per deixar constància per part d'una empresa sobre què va ser el que es va pagar o realitzar.

Més informació: IOC

 Dono suport totalment al comerç global.

Jim Costa

L'ALBARÀ, EL COMPROVANT DE LA TRAMESA JA REALITZADA

Avui, els Ecomeals i The Grandma han treballat l'albarà, què és, i per què s'utilitza.

Un albarà és un document d'enviament que acompanya els paquets enviats, en general dins d'una bossa d'enviament adjunt o dins del mateix paquet, que normalment inclou una llista detallada del contingut del paquet i no inclou els preus als clients. Serveix per informar a totes les parts, incloses les agències de transport, les autoritats governamentals i els clients, sobre el contingut del paquet.

Antigament, un albarà era una acreditació d'una ordre o concessió reial, i estava signat pel mateix Rei. Solia estar escrit en lletra d'albarans.

L'albarà és un mer document de lliurament que després es reflecteix en una factura.

En negocis com ara l'hostaleria o el comerç, solen agrupar-se un determinat nombre d'albarans en una factura recapitulativa de totes aquestes entregues, realitzades durant el període de facturació.

Per tant, cal pensar que, si la informació de l'albarà està continguda en la factura, conservar no té sentit.

No obstant això, els albarans sí que són necessaris.

El contingut de l'albarà varia en funció del país en què s'emeti, encara que en general ha de contenir les següents dades que demostren l'existència de la transacció:

– Lloc i data d'emissió de l'albarà.

– Codi o número del document.

– Dades identificatives del comprador i del venedor.

– Domicili del comprador i venedor.

– Lloc i data de lliurament.

– Signatura i segell del receptor de la mercaderia.

– Quantitat i descripció dels productes.

No és requisit indispensable especificar a l'albarà el preu del producte, ja que la funció de l'albarà no és la de justificar el pagament, per a això hi ha la factura, sinó la de justificar el lliurament del producte o servei.

Més informació: IOC

Depenent de les dades que reflecteixi, l'albarà pot ser:

–Albarà valorat. No sol anar acompanyat de la factura, aquesta es farà posteriorment al lliurament del producte. Conté el nombre de productes o servei, el preu individual, descomptes, impostos i import total.

–Albarà no valorat. Va acompanyat de la factura i només conté dades que afecten la descripció i quantitat.

Utilitza un tipus d'albarà o un altre dependrà de la informació que sol·liciti el client o de la política de facturació que tingui el venedor.

Les factures de compra es documenten amb la informació que contenen.

Des del moment en què es fa esment a un albarà a la factura, s'han de conservar tots dos documents degudament annexats.

A la majoria de les vegades, les factures recapitulatives són un mer resum de la informació que contenen els albarans, fent referència a elles a les dates i números d'albarans que detallen les operacions realitzades.

Però també es donen casos en què les factures detallen en un únic document la informació de totes i cadascuna d'aquestes operacions.

En aquest cas sí que és possible desfer-se dels albarans, ja que la informació que aquests aporten ja està continguda en la mateixa factura.

L'obligació de guardar els albarans al costat de les factures, neix en el moment en què en aquestes factures es fa referència expressa a aquests documents, sent la factura un mer resum d'ells però sense especificar-ne el contingut.

Si la mateixa factura recopila tota la informació de les operacions realitzades durant el període tractat, podem conservar únicament la factura com a justificant i destruir aquests albarans.

Cal tenir en compte que l'albarà no és un document vàlid a efectes fiscals si no s'acompanya de la factura que ho esmenta.

No confonguem a la comptabilitat ambdós documents.

Si rebem un lliurament de mercaderies i ens deixen un albarà, hem d'assegurar que després ens envien la factura. L'albarà per si sol no serveix per deduir cap impost.

Més informació: IOC

Oferiu als vostres clients el lliurament
més primerenc i coherent amb la qualitat,
independentment de les molèsties que ens causin.

Arthur C. Nielsen