XXSS, PROMOCIÓ PERSONAL I MÀRQUETING EMPRESARIAL

Avui, The Grandma ha continuat la seva formació sobre Màrqueting i comerç internacional amb els Market.

Han parlat de la importància del nom en el món del màrqueting amb els exemples de Grífols i el CIBEK, però també dels cognoms i de com aquests poden determinar el nostre origen i el nostre passat més recent, convertint-se en la nostra autèntica marca personal.

Finalment, han treballat amb algunes de les fórmules estadístiques més comunes de Ms.Excel.

Descarrega Funcions estadístiques

El màrqueting de xarxes socials és l'ús de plataformes i llocs web de xarxes socials per promocionar un producte o servei.

La majoria de les plataformes de xarxes socials tenen eines d'analítica de dades integrades que permeten a les empreses fer un seguiment del progrés, l'èxit i la participació de les campanyes publicitàries. Les empreses s'adrecen a diversos grups d'interès mitjançant el màrqueting de xarxes socials, inclosos els clients actuals i potencials, els empleats actuals i potencials, els periodistes, els bloggers i el públic en general.

A nivell estratègic, el màrqueting de xarxes socials inclou la gestió d'una campanya de màrqueting, la governança, l'establiment de l'abast (per exemple, un ús més actiu o passiu) i l'establiment de la cultura i el to desitjat per les empreses de xarxes socials.

En utilitzar el màrqueting en xarxes socials, les empreses poden permetre als clients i als usuaris d'Internet publicar contingut generat per usuaris (per exemple, comentaris en línia i ressenyes de productes), també conegut com a mitjans guanyats, en lloc d'utilitzar continguts publicitaris preparats pel venedor.

Més informació: IOC

Els llocs web de xarxes socials permeten a individus, empreses i altres organitzacions interactuar entre ells i construir relacions i comunitats en línia.

Quan les empreses s'uneixen a aquests canals socials, els consumidors poden interactuar-hi directament.

Hi ha dues estratègies bàsiques per utilitzar les xarxes socials com a eina de màrqueting:

Enfocament passiu

Les xarxes socials poden ser una font útil d'informació del mercat i una forma d'escoltar les perspectives dels clients. Els blocs, les comunitats de contingut i els fòrums són plataformes on els usuaris comparteixen les seves ressenyes i recomanacions de marques, productes i serveis.

Les empreses poden aprofitar i analitzar les veus i els comentaris dels clients generats a les xarxes socials amb finalitats de màrqueting; en aquest sentit, les xarxes socials són una font d'intel·ligència de mercat relativament barata que poden ser utilitzades pels venedors i gestors per rastrejar i respondre als problemes identificats pels consumidors i detectar oportunitats de mercat.

Enfocament actiu

Les xarxes socials es poden utilitzar no només com a eines de relacions públiques i màrqueting directe, sinó també com a canals de comunicació dirigits a públics molt específics amb usuaris influents de les xarxes socials i personalitats de les xarxes socials com a eines eficaces d'interacció dels clients.

Aquesta tàctica és àmpliament coneguda com a màrqueting d'influents. El màrqueting d'influents dona a les marques l'oportunitat d'arribar al seu públic objectiu d'una manera més genuïna i autèntica mitjançant un grup especial d'influents seleccionats que anuncien el seu producte o servei.

La interacció amb la xarxa social significa que els clients i els grups d'interès són participants actius en lloc de visualitzadors passius. Un exemple d'això són els grups de defensa dels consumidors i els grups que critiquen les empreses (per exemple, grups de pressió o organitzacions de defensa).

L'ús de les xarxes socials en un context empresarial o polític permet a tots els consumidors/ciutadans expressar i compartir una opinió sobre els productes, serveis, pràctiques comercials d'una empresa o accions d'un govern. Cada client participant, no client o ciutadà que participa en línia a través de les xarxes socials passa a formar part del departament de màrqueting (o suposa un desafiament a l'esforç de màrqueting) a mesura que altres clients llegeixen els seus comentaris o ressenyes positives o negatives.

Aconseguir que els consumidors, els consumidors potencials o els ciutadans es comprometin en línia és fonamental per a l'èxit del màrqueting en xarxes socials. Amb l'arribada del màrqueting a les xarxes socials, ha esdevingut cada vegada més important guanyar-se l'interès dels clients en productes i serveis. Això es pot traduir eventualment en un comportament de compra o en votar en un context polític.

Han aparegut nous conceptes de màrqueting en línia de compromís i fidelització que tenen com a objectiu construir la participació dels clients i la reputació de la marca.

La participació a les xarxes socials a efectes d'una estratègia de xarxes socials es divideix en dues parts.

El primer és publicar de forma proactiva i regular contingut nou en línia. Això es pot veure a través de fotos digitals, vídeos digitals, text i converses. També es representa mitjançant l'intercanvi de contingut i informació d'altres persones mitjançant enllaços web.

La segona part són converses reactives amb usuaris de xarxes socials que responen a aquells que contacten amb els vostres perfils de xarxes socials mitjançant comentaris o missatges.

Més informació: IOC

L'objectiu del màrqueting és conèixer 

i entendre el client tan bé
que el producte o servei li encaixi 

i es vengui per si mateix.

Peter Drucker

L'ASSERTIVITAT, AUTOAFIRMANT-SE DES DE LA TOLERÀNCIA

Avui, The Grandma i els Market han continuat amb el curs de Màrqueting a Castelldefels.

Han parlat sobre la importància les habilitats socials i les habilitats comunicatives i com les podem utilitzar per arribar a aconseguir captar l'atenció del client i la seva fidelitat. Han valorat diferents situacions d'interrelacions entre el macro i el micro i han analitzat com una marca pot fer-se valer d'una altra per a potenciar-se.

Finalment, han treballat els subtotals com a eina que permet l'ordenació i la filtració de dades.

 

Descarrega Subtotals

L'assertivitat és la capacitat d'autoafirmar els drets d'un mateix, sense deixar-se manipular i sense manipular els altres.

Ser assertiu consisteix a ser capaç de proposar i defensar un argument, una reclamació o una postura amb un capteniment de confiança en hom mateix; encara que contradigui el que diuen altres persones, el que fa tothom, o el que se suposa que és correcte.

És una habilitat comunicativa, molt emprada en la psicologia i que s'ha aplicat a tota mena de camps, inclosa la política.

Més informació: Habilitats Socials

Com a estil comunicatiu, els comunicadors assertius es distingeixen dels passius i dels agressius.

Els comunicadors passius no defensen els seus propis límits o drets, permetent que els comunicadors agressius els influenciïn i acabin per acceptar o creure allò que el comunicador agressiu els diu.

Els comunicadors agressius no respecten els límits dels altres i proven d'influenciar-los amb l'objectiu que acabin per defensar les postures d'aquests primers.

Al contrari, els comunicadors assertius no tenen por de defensar les seves opinions o provar d'influenciar altri, però sempre respectant-ne els límits i procurant d'aprendre de les opinions dels altres, encara que en principi siguin oposades a les seves.

Els assertius també són capaços de defensar-se davant l'intent d'invasió comunicativa que fan els comunicadors agressius. Cal dir, tanmateix, que un ésser humà pot comportar-se amb persones diferents usant qualsevol d'aquests comportaments.

Les persones assertives mantenen un estil on no van a guanyar ni a perdre, si no a arribar a un acord. El seu comportament extern sol transmetre una parla fluida, sense bloquejos ni paraules repetides, un estil no intimidatori i relaxat. Expressen sentiments, defensen sense agredir, tenen capacitat per discrepar obertament, de demanar aclariments, de dir que no i saber acceptar errors.

Una persona assertiva presenta:

-Patrons de pensament. Coneixen i creuen en els seus drets i en els drets dels altres. Les seves conviccions són gairebé sempre racionals.

-Sentiments i emocions. Bona autoestima, no se senten superiors ni inferiors, estan satisfets de les seves relacions i es respecten a ells mateixos. Mostren sensació de control emocional.

-Conseqüències de la conductiva assertiva. Frenen o desmarquen els atacs, aclareixen errors, mostren sensació de respecte i valoració per part dels altres, solen ser considerats com a bones persones però que no es deixen influenciar.

Assertivitat

L'assertivitat es pot assolir per diferents tècniques, que molt sovint es barregen en la comunicació interpersonal per tal d'aconseguir els objectius plantejats.

-El disc ratllat. Com el seu nom indica consisteix a parlar com un disc ratllat, repetint una vegada i una altra allò que hom vol dir.

L'objectiu final és que la persona manipuladora es convenci que no aconseguirà el seu propòsit. És una tècnica bàsica de comunicació assertiva fonamentada en la tenacitat. Pot semblar una forma molt mecànica de comunicar-se, però és efectiva en situacions que hi ha tensió i quan hom vol mantenir-se ferm.

-Compromís viable i autorevelació. Aquesta tècnica pretén aconseguir que les dues persones obtinguin part del que volen i arribin a un compromís viable partint de l'autorevelació, és a dir, de proporcionar informació del que hom sent i pensa amb la fita de facilitar el diàleg. L'única limitació pràctica per arribar a un compromís és el respecte als propis valors. Quan un creu que la seva opinió o actitud és correcta, cedir i arribar a un compromís viable no és un acte d'assertivitat sinó d'abandonament del propis objectius.

-Asserció negativa. Té com a objectiu enfrontar els propis errors quan s'han comès i les crítiques que aquests generen.

Es tracta d'anar més enllà i emprar frases del tipus: no hauria d'haver fet això, ha estat una falta de consideració per la meva part, em sap greu haver..., té tota la raó i de veritat que ho sento. Sense adonar-me m'he distret i no he entès...

-El banc de boira. És una tècnica que s'utilitza quan algú fa una crítica que intenta manipular. En aquest cas, la persona assertiva no està d'acord amb la crítica i no vol demostrar que el que pensa és el més correcte.

El banc de boira funciona bé perquè fa tres accions importants: redueix el sentiment d'angoixa o de culpa que es produeix quan una persona és criticada; redueix la quantitat de crítiques perquè la persona que les fa s'adona que no són gens efectives; i redueix el conflicte perquè no es produeix un enfrontament car la persona assertiva no pretén demostrar que l'altre s'equivoca.

Aquesta tècnica empra els arguments de la persona que critica, però sense que intervingui un sentiment de confrontació, perquè s'utilitzen frases del tipus: és possible, potser tens raó, segur que a tu t'ho sembla, segur que a tu et fa aquesta sensació...

-Interrogació negativa. Tècnica pensada per a fer front als judicis que fan els altres d'un mateix mitjançant obligar a la persona critica a explicar la seva opinió, i deixar clar que no serà acceptada perquè sí.

Davant les afirmacions de l'altra persona, la persona assertiva respon preguntant: que té de dolent, de rar, d'estúpid...

Més informació: Diputació de Barcelona

La gent més gran sol ser assertiva,

desconfiada i pràctica. 

David Shields

XXSS, PROMOCIÓ PERSONAL I MÀRQUETING EMPRESARIAL

Avui, Els Guaita i The Grandma han acabat la seva formació en xarxes socials. Durant cinc sessions han debatut sobre continguts, perills, privacitat, promoció i marca personal, és a dir, aquells temes que van relacionats amb aquestes.

El màrqueting de xarxes socials és l'ús de plataformes i llocs web de xarxes socials per promocionar un producte o servei.

La majoria de les plataformes de xarxes socials tenen eines d'analítica de dades integrades que permeten a les empreses fer un seguiment del progrés, l'èxit i la participació de les campanyes publicitàries. Les empreses s'adrecen a diversos grups d'interès mitjançant el màrqueting de xarxes socials, inclosos els clients actuals i potencials, els empleats actuals i potencials, els periodistes, els bloggers i el públic en general.

A nivell estratègic, el màrqueting de xarxes socials inclou la gestió d'una campanya de màrqueting, la governança, l'establiment de l'abast (per exemple, un ús més actiu o passiu) i l'establiment de la cultura i el to desitjat per les empreses de xarxes socials.

En utilitzar el màrqueting en xarxes socials, les empreses poden permetre als clients i als usuaris d'Internet publicar contingut generat per usuaris (per exemple, comentaris en línia i ressenyes de productes), també conegut com a mitjans guanyats, en lloc d'utilitzar continguts publicitaris preparats pel venedor.

Més informació: IOC

Els llocs web de xarxes socials permeten a individus, empreses i altres organitzacions interactuar entre ells i construir relacions i comunitats en línia.

Quan les empreses s'uneixen a aquests canals socials, els consumidors poden interactuar-hi directament.

Hi ha dues estratègies bàsiques per utilitzar les xarxes socials com a eina de màrqueting:

Enfocament passiu

Les xarxes socials poden ser una font útil d'informació del mercat i una forma d'escoltar les perspectives dels clients. Els blocs, les comunitats de contingut i els fòrums són plataformes on els usuaris comparteixen les seves ressenyes i recomanacions de marques, productes i serveis.

Les empreses poden aprofitar i analitzar les veus i els comentaris dels clients generats a les xarxes socials amb finalitats de màrqueting; en aquest sentit, les xarxes socials són una font d'intel·ligència de mercat relativament barata que poden ser utilitzades pels venedors i gestors per rastrejar i respondre als problemes identificats pels consumidors i detectar oportunitats de mercat.

Enfocament actiu

Les xarxes socials es poden utilitzar no només com a eines de relacions públiques i màrqueting directe, sinó també com a canals de comunicació dirigits a públics molt específics amb usuaris influents de les xarxes socials i personalitats de les xarxes socials com a eines eficaces d'interacció dels clients.

Aquesta tàctica és àmpliament coneguda com a màrqueting d'influents. El màrqueting d'influents dona a les marques l'oportunitat d'arribar al seu públic objectiu d'una manera més genuïna i autèntica mitjançant un grup especial d'influents seleccionats que anuncien el seu producte o servei.

La interacció amb la xarxa social significa que els clients i els grups d'interès són participants actius en lloc de visualitzadors passius. Un exemple d'això són els grups de defensa dels consumidors i els grups que critiquen les empreses (per exemple, grups de pressió o organitzacions de defensa).

L'ús de les xarxes socials en un context empresarial o polític permet a tots els consumidors/ciutadans expressar i compartir una opinió sobre els productes, serveis, pràctiques comercials d'una empresa o accions d'un govern. Cada client participant, no client o ciutadà que participa en línia a través de les xarxes socials passa a formar part del departament de màrqueting (o suposa un desafiament a l'esforç de màrqueting) a mesura que altres clients llegeixen els seus comentaris o ressenyes positives o negatives.

Aconseguir que els consumidors, els consumidors potencials o els ciutadans es comprometin en línia és fonamental per a l'èxit del màrqueting en xarxes socials. Amb l'arribada del màrqueting a les xarxes socials, ha esdevingut cada vegada més important guanyar-se l'interès dels clients en productes i serveis. Això es pot traduir eventualment en un comportament de compra o en votar en un context polític.

Han aparegut nous conceptes de màrqueting en línia de compromís i fidelització que tenen com a objectiu construir la participació dels clients i la reputació de la marca.

La participació a les xarxes socials a efectes d'una estratègia de xarxes socials es divideix en dues parts.

El primer és publicar de forma proactiva i regular contingut nou en línia. Això es pot veure a través de fotos digitals, vídeos digitals, text i converses. També es representa mitjançant l'intercanvi de contingut i informació d'altres persones mitjançant enllaços web.

La segona part són converses reactives amb usuaris de xarxes socials que responen a aquells que contacten amb els vostres perfils de xarxes socials mitjançant comentaris o missatges.

Més informació: IOC

L'objectiu del màrqueting és conèixer i entendre el client tan bé
que el producte o servei li encaixi i es vengui per si mateix.

Peter Drucker

LA PUBLICITAT, MÀRQUETING I COMUNICACIÓ DEL PRODUCTE

Avui, els Ecomeals i The Grandma han treballat diferents formats publicitaris amb motiu de l'adeu d'Alba Ecomeal, qui emprèn un nou camí professional i personal. Molta sort i molts encerts, Alba, en aquesta nova aventura que esperem que sigui llarga i fructífera.

La publicitat és una activitat comunicativa encaminada a aconseguir uns objectius dintre de la comercialització, procés de posar un producte en venda utilitzant el màrqueting, tècnica de conèixer el mercat, i així mitjançant canals de difusió, difondre missatges de promoció del producte a comercialitzar.

La publicitat s'ha establert com una tècnica de comunicació massiva imprescindible per al funcionament dels mitjans de comunicació moderns.

No només difonen informació i missatges sinó que manté econòmicament molts mitjans per als quals és la principal font d'ingressos.

La publicitat investiga i analitza el públic i context social servint-se de distintes disciplines com la psicologia, sociologia, antropologia, estadística i economia entre altres.

La publicitat és, per damunt de tot, comunicació, sent els seus elements principals un emissor que envia un missatge a través d'uns canals a un receptor amb la intenció de modificar el seu comportament de compra.

La publicitat es pot considerar, en la seva transmissió a través dels seus diferents mitjans.

La publicitat no només proporciona informació sobre productes concrets, sinó que a més, comunica informació sobre la classe de persones que hem de considerar atractives, els llocs on ens hauria agradat viure i els estàndards que hem d'observar en la manera de vestir i de parlar.

La publicitat no és tan sols una eina a l'abast de les empreses, sinó que també és un instrument útil per a les organitzacions sense afany de lucre, per promoure causes socials i també per a les administracions públiques per mantenir informada la població. És molt més, doncs, que una activitat econòmica.

Més informació: IOC

En la societat actual, la publicitat comercial és un element dinamitzador de l'economia, ja que ajuda a impulsar el consum. Si hi ha consum, hi ha producció i, per tant, hi ha llocs de treball. El cicle és invariable i té una correlació totalment directa. És per aquest motiu que la publicitat és tan important i té una forta implicació en la resta de sectors.

Un dels principals objectius de la publicitat és persuadir els receptors que aquells productes són els millors i alhora reflectir d'una manera idealitzada els ideals del públic a qui s'adreça. Els recursos de persuasió que utilitza la publicitat poden ser de dos tipus:

-Recursos racionals. Basats en l'argumentació i la informació.

-Recursos emotius. Basats en la seducció i l'estímul de les emocions i els sentiments.

La publicitat informa el consumidor sobre els beneficis d'un determinat producte o servei, ressaltant la diferenciació amb altres marques.

Un dels principals objectius de la publicitat és crear demanda o modificar les tendències de demanda d'un producte, bé, servei o marca. Entenent que la comercialització busca identificar el mercat apropiat per a cada producte, la publicitat és la comunicació per la qual la informació sobre el producte és transmesa a la gent (públic objectiu).

Els anuncis intenten persuadir al públic consumidor de què compri un determinat producte. L'estratègia publicitària fonamental és la Proposta Única de Venda o USP (Unique Selling Proposition). Es tracta d'una forma que busca distingir un producte atorgant-li una determinada qualitat no necessàriament intrínseca al producte.

Davant la competència creixent dins del mercat, a causa del creixement dels productes substitutius, cada vegada es produeix més creació de marca en publicitat. D'aquesta manera es comuniquen una sèrie de qualitats que donen una certa personalitat o reputació a una marca de fàbrica, és a dir, un valor de marca que la fa diferent de la resta, establint així el concepte de competència.

Tot i ser l'estratègia fonamental, el més habitual és que es combina amb altres com la imatge de marca, el posicionament o ubicació, la publicitat subliminar o d'enigma.

Les principals funcions de la publicitat són:

-Reproduir i difondre coneixements per estimular actituds a favor de productes o serveis.

-Relacionar els dos extrems de la cadena comercial.

-Seguir interessos privats o comercials.

-Donar informació sobre productes o serveis.

-Fer part del sector de la comercialització externa de les empreses, i alhora establir-se com a sector econòmic independent.

-Ser la principal font de finançament dels mitjans de comunicació de masses.

-Reflectir valors, formes, gusts de la vida quotidiana que li és contemporània.

Un missatge publicitari ha de tenir:

-Temàtica referent a matèries comercials.

-Que el que pretengui en tot moment, sigui d'aconseguir actituds favorables per l'emissor.

-L'emissor ha de ser clarament identificat.

-Dins el mitjà de difusió on apareix el missatge ha de ser clarament distingit.

-L'emissor paga el mitjà per l'espai o temps utilitzat.

Més informació: IOC

La publicitat és com un verí;
no fa mal si no te l'empasses.

Joe Paterno