Avui, els Ecomeals i TheGrandma han compartit la darrera classe plegats de la seva formació d'Activitats Auxiliars deComerç.
Han parlat sobre la importància del comerç i dels comerços i de la seva funció social i econòmica. Després de més de dues-centes hores plegats, els Ecomeals tenen objectius nous a complir i propostes noves a oferir.
Molta sort i molts encerts a tots i a totes i moltes gràcies per haver confiat en aquest projecte, que estem segures us obrirà nous horitzons professionals i nous reptes personals.
Alba, Alba B., Carmen, David, Edgar, Iván i Ukumari, fins aviat!
Una botiga o comerç (a voltes tenda) és un tipus d'establiment comercial, físic o virtual, on la gent pot adquirir béns o serveis a canvi d'una contraprestació econòmica, de forma tradicional.
El vocable botiga implica un petit establiment amb atenció directa per part d'un venedor o dependent; també pressuposa l'existència d'un taulell o taula que separa la sala de vendes dels articles en venda.
Aquesta forma de comerç contrasta, d'una banda, amb les grans superfícies, i, de l'altra, amb el comerç en règim d'autoservei (supermercats i similars), on el consumidor s'apropa als articles, els tria i els porta fins a la línia de caixes enregistradores per a pagar la compra.
Les botigues poden dedicar-se a vendre un producte determinat, tals com a roba, menjar o electrònica, o ampliar el seu assortiment a diversos tipus d'articles. A més de les botigues independents que funcionen per si mateixes, existeixen les galeries comercials i llocs coneguts com a centres comercials on diverses botigues (locals comercials) comparteixen un recinte tancat.
Als Països Catalans proliferen les botigues de proximitat, més o menys petites, sovint familiars, que donen caràcter a carrers, barris i localitats i contribueixen a bastir i mantenir un teixit social dens.
Hi ha bon nombre de botigues de llarg historial que conserven l'aspecte originari i poden considerar-se de valor patrimonial per interès històric i, sovint, artístic. El 2017 hi havia 101.389 botigues a Catalunya.
El règim de petites botigues de barri es dona, així mateix, en força regions d'Iberoamèrica, d'Espanya i d'altres països. En països com Colòmbia, aquests establiments representen més del 70% del total de les vendes de vitualles i productes bàsics de consum de la població.
Algunes botigues ofereixen als clients la possibilitat de pagar a crèdit.
Arran el desenvolupament de la telemàtica i, particularment, d'Internet, avui dia també botigues virtuals en forma de lloc web, on l'usuari pot adquirir els productes en línia. Aquestes botigues virtuals (e-commerce o comerçelectrònic) poden ser una secció d'una botiga física o bé existir exclusivament en la versió virtual. Algunes botigues simplement ofereixen la possibilitat de consultar-ne el catàleg en línia, mentre que es restringeix la compra a la botiga física.
Les idees creatives floreixen millor en una botiga que conserva un cert esperit de diversió. Ningú treballa per diversió, però això no vol dir que no hi pugui haver diversió.
Avui, els Ecomeals i The Grandma han continuat la seva formació en picking i packing tot afegint nous codis de barres i codis QR als seus paquets.
Ha estat el darrer dia per CarmenEcomeal, qui comença una nova aventura personal lluny dels Ecomeals i a qui li desitgem sort i encerts.
Els Ecomeals han dissenyat diferents postals amb MicrosoftPublisher per acomiadar-se de la seva companya. Molta sort en aquest nou camí, Carmen!
El Microsoft Publisher, formalment i oficialment Microsoft Office Publisher, ésl'aplicació d'autoedició o DTP (per DeskTop Publishing en anglès) deMicrosoft Corporation.
Sovint és considerat com un programa per a principiants o de nivell d'entrada (entrylevel),que
difereix del processador de textos Word en el fet que es posa l'accent
en el disseny i la maquetació de les pàgines, més que en el procés i la
correcció de textos.
Ajuda a crear, personalitzar i compartir amb facilitat una àmplia varietat de publicacions i material de màrqueting.
Inclou
una varietat de plantilles, instal·lades i descarregables des del seu
lloc web, per a facilitar el procés de disseny i maquetació.
El Publisher
té una quota de mercat relativament petita, en un segment clarament
dominat per Adobe InDesign i QuarkXPress. Això es deu al fet que aquest
editor ha sigut històricament menys desitjat per part dels centres
gràfics o d'impressió, en comparació a les altres aplicacions DTP
recentment mencionades.
Les
versions recents del producte tenen una major capacitat en relació a la
separació i el processament de diversos (nivells de) colors.
Microsoft Publisher també inclou la capacitat per a l'exportació d'arxius en format PDF, amb la possibilitat d'incloure o incrustar (embed)
els propis tipus tipogràfics dins d'ells tot garantint així una
reproducció fidel en computadores que no tenen instal·lades massa fonts,
particularment aquelles que no són tan populars. Això no obstant,
aquesta característica està disponible com una descàrrega (download) addicional des del lloc web de Microsoft.
No espereu; el moment mai no serà "el correcte". Comenceu on us trobeu i treballeu amb les eines que tingueu al vostre abast i, a mesura que aneu treballant, trobareu millors eines.
Avui, The Grandma i els seus companys del curs d'ActivitatsAuxiliars de Comerç han estat parlant de què és el pla d'empresa i com elaborar-ho.
L'empresa comença el seu camí empresarial en el moment en què es desenvolupen per escrit les idees que es tenen la intenció de realitzar.
El Pla d'Empresa és l'eina desuportper a tots aquells que volen posar en marxa una iniciativa empresarial, recollint els diferents aspectes i objectius de l'empresa.
Els emprenedors han d'adequar la seva idea de negoci a la realitat, ja que tenir una genial idea t'acosta, però no et garanteix l'èxit. El pla de negoci farà que es depuri la idea, s'adapti al mercat i es defineixi per a encertar el finançament necessari.
Aquestes necessitats i dificultats per a emprendre fan que molts es replantegin la seva idea de negoci, readaptant-la a les característiques que rodegen al projecte sense deixar-se enganyar pel seu entusiasme.
-Internament, obliga els promotors del projecte a estudiar la viabilitat de la seva aventura empresarial amb uns mínims de coherència, eficiència, rigor i possibilitat d'èxit.
-Externament, és una esplèndida carta de presentació del projecte a tercers, servint com a suport a l'hora de sol·licitar o buscar finançament alié, nous socis, contactar amb proveïdors i administracions.
La majoria dels Plans d'Empresa contenen les seccions següents:
-Identificació del Projecte
-Pla de Màrqueting
-Pla de Recursos Humans
-Pla d'Inversions i Ubicació
-Pla d'Operacions
-Pla Econòmic Financer
-Annexos
Presentar una idea o un projecte empresarial
A l'hora de presentar una idea o projecte empresarial s'ha de transmetre entusiasme i convenciment per la seva posada en marxa. Una bona preparació contribueix a augmentar la confiança de l'emprenedor i permet que es desenvolupi amb major naturalitat, la qual cosa li farà sentir-se més segur de si mateix i, en definitiva, negociar millor.
Hi ha una sèrie de punts sobre els quals cal treballar:
-Conèixer amb detall el projecte que presentarem. Serà de gran ajuda el fet d'haver executat un eficaç Pla d'Empresa que arreplegui totes les característiques del negoci.
-Determinar les necessitats empresarials. Una de les més esteses és la falta de finançament per a la posada en marxa del negoci. Quina quantitat serà la necessària per a complementar l'aportació pròpia, analitzar per a què s'utilitzarà i el moment en què farà falta, i les formules a utilitzar per a la seva devolució.
-Analitzar els productes financers més usuals i adequats (préstec, crèdit, lísing, rènting…)
-Arreplegar informació sobre les vies de finançament existent en el mercat.
-Valorar el risc de l'operació.
Cal ser molt convincent i per a això gens millor que portar la lliçó apresa i ser molt selectiu, utilitzant els arguments de major pes i no oferir una llista interminable d'arguments menors que podrien dificultar la claredat de la nostra posició. Convé anticipar les possibles objeccions i dubtes que l'altra part pugui plantejar i preparar les respostes oportunes.
La preparació de la presentació és tan important com la presentació mateixa.
La presentació escrita del projecte empresarial
No hem de considerar que només el contingut és fonamental sinó que també cal prestar atenció a la forma.
Cal tractar en tot moment de posar-se en el lloc de la persona que llegirà el document i imaginar que no sap res de la nostra idea. Per a això, hem d'evitar donar coses per descomptat i explicar-nos amb la més claredat possible.
Diferència entre la inversió i la despesa
La inversió és tot aquell bé que necessitem comprar per a obtenir les infraestructures i equips necessaris per a iniciar i mantenir l'activitat.
La despesa fa referència als desemborsaments que es realitzen al llarg de l'exercici de l'activitat empresarial. Podíem considerar-los com les sortides corrents de capital. Per exemple, la compra d'un vehicle seria una inversió, però la benzina, les assegurances i les reparacions són despeses.
El capital inicial necessari
El Pla d'Inversió reuneix els elements necessaris per a la posada en marxa i inici de l'activitat empresarial, però quan es pregunta als emprenedors si creuen saber el capital necessari per a la posada en marxa del seu negoci i si saben en què ho invertiran, responen de forma afirmativa en la majoria dels casos. I el que sol succeir és que s'ha calculat només l'actiu fix (inversions), oblidant les existències inicials, les despeses de constitució, les taxes i llicències, la tresoreria inicial (caixa i bancs), la propietat industrial i registres i les aplicacions informàtiques.
A més se solen calcular els sous sense incloure el % de la Seguretat Social, o no solen descomptar l'IVA dels productes a facturar com a ingressos, i sempre solen sorgir despeses imprevistes amb les quals no s'ha comptat.
S'ha de tenir una previsió de liquiditat de l'empresa i conèixer el finançament que es necessita a curt termini (no sols a llarg). S'analitzaran d'una banda els ingressos que es preveuen tenir i, d'altra banda, les despeses necessàries de funcionament. Una vegada tots junts, hem de veure el resultat mes a mes durant el primer any per a anar veient el benefici o la pèrdua. Això permetrà controlar la tresoreria, qüestió essencial en tota empresa i particularment en les noves, on és vital tenir recursos líquids.
El pla econòmic financer
Des del pla econòmic financer s'avaluarà, de forma més ajustada, la quantitat de diners requerits per a la posada en marxa del projecte, descrivint en què es van invertir, i com i quan es podran fer front a les devolucions.
La falta de liquiditat en els primers mesos d'activitat és desgraciadament una realitat i es deu fonamentalment a l'optimisme amb què es preveuen els ingressos i la mala planificació de les despeses inicials.
És prou normal que una empresa no sigui rendible durant els dos primers anys, però que a partir d'aquest moment ho sigui, i molt.
Diferència entre liquitat i rendibilitat
La liquiditat ens mostra la capacitat del negoci de fer front als pagaments. De forma simplificada, pot venir reflectida pels diners que tenim a la caixa o banc. No obstant això, la rendibilitat indica la relació existent entre els ingressos i les despeses.
Per exemple, si les meves vendes (ingressos) superen les meves compres (despeses), però he de pagar als meus proveïdors (pagaments) abans de cobrar els meus clients (cobraments), puc dir que el meu negoci és rendible (ingressos-despeses), però que pot presentar problemes de liquiditat (cobraments-pagaments en un moment donat). Aquests problemes de tresoreria, si són puntuals, poden resoldre's, recorrent a finançament extern, per exemple, amb un compte de crèdit. Si són permanents, es reflecteixen en una falta d'adequació entre els terminis de pagament i de cobrament, amb la qual cosa seria necessari replantejar-los i intentar negociar amb clients i proveïdors.
El preu del servei
Quan allò que es ven és un servei personal, és difícil calcular el preu a què es cobra una hora de treball. Cal prendre com a referència al mercat.
D'altra banda, moltes vegades és desaconsellable entrar en una guerra de preus per a captar clients, ja que un competidor més gran serà capaç d'aguantar el pols durant més temps.
Hi ha diverses formes d'aconseguir-ho. Tot dependrà si són preus establits pel mercat en subhastes (peix o vegetals); si és regulat (pa, llibres o medicaments) o si és lliure (encara que pot ser controlat per un grup o establert entre una oferta molt àmplia). No obstant preguntar a establiments en marxa és la millor font d'informació.
El sou
Són molts els emprenedors que pensen que el negoci generarà suficients ingressos per a viure amb tranquil·litat. No obstant això, durant els primers anys les pèrdues són quelcom habitual, per la qual cosa millor és posar-se un 'sou', així es compta amb ingressos personals fixos i estables.
D'altra banda, per analitzar la viabilitat real d'un negoci és convenient considerar allò que necessita el negoci per a subsistir. Per tant, com el negoci necessita la participació de l'empresari autònom, és recomanable considerar un import com a salari.
La jornada laboral
Els convenis col·lectius estableixen una jornada setmanal o anual, i, pràcticament en tots els casos, indiquen que la jornada màxima ha de respectar-se en còmput anual. És per això que, pràcticament en tots els sectors, es pot fer una distribució anual de la jornada. Aquesta distribució anual permetrà major intensitat de treball en èpoques de temporada alta, i disminuir la intensitat en èpoques més baixes, sempre obtenint del treballador la prestació màxima des del punt de vista legal, per tal que el treballador gaudeixi de períodes de merescut descans sense que l'empresa pateixi cap perjudici. En tot cas, la jornada ordinària no podrà excedir 9 hores diàries.
El cost d'un treballador
El cost és el del sou més les càrregues socials (Seguretat Social). En aquells casos en què el treballador hagi d'efectuar desplaçaments o menjars fora del seu lloc habitual, caldrà compensar-li les despeses hagudes.
Seguint un exemple d'un treballador que percebi un sou brut mensual de 1.000 euros, les seves càrregues socials seran les següents aportacions de l'empresari:
-Al Règim General de la Seguretat Social: 23,6%
-A la Mútua d'Accidents de Treball i Malalties Professionals: 0,99%
-Per desocupació: 6%
-FOGASA: 0,4%
-Formació Professional: 0,6%
-TOTALS CÀRREGUES SOCIALS = 31,59%
D'aquesta manera, el treballador de 1.000,00 euros bruts mensuals suposa un cost per a l'empresa de:
14.000,00 euros de sou (12 mensualitats més dues pagues extraordinàries)
+ 4.422,60 euros (31.59% de 14.000,00) = 18.422,60 euros
El DAFO
Un DAFO és un quadre que es forma amb els punts forts i dèbils del projecte.
El nom DAFO ve de les inicials: Debilitats (punts dèbils interns de la meva empresa) Amenaces (punts dèbils que provenen de factors externs a l'empresa que no controlo) Fortaleses (punts forts interns de la meva empresa) i Oportunitats (oportunitats que m'ofereix el mercat).
