Un albarà és un document d'enviament que acompanya els paquets enviats, en general dins d'una bossa d'enviament adjunt o dins del mateix paquet, que normalment inclou una llista detallada del contingut del paquet i no inclou els preus als clients. Serveix per informar a totes les parts, incloses les agències de transport, les autoritats governamentals i els clients, sobre el contingut del paquet.
Antigament, un albarà era una acreditació d'una ordre o concessió reial, i estava signat pel mateix Rei. Solia estar escrit en lletra d'albarans.
L'albarà és un mer document de lliurament que després es reflecteix en una factura.
En negocis com ara l'hostaleria o el comerç, solen agrupar-se un determinat nombre d'albarans en una factura recapitulativa de totes aquestes entregues, realitzades durant el període de facturació.
Per tant, cal pensar que, si la informació de l'albarà està continguda en la factura, conservar no té sentit.
No obstant això, els albarans sí que són necessaris.
El contingut de l'albarà varia en funció del país en què s'emeti, encara que en general ha de contenir les següents dades que demostren l'existència de la transacció:
– Lloc i data d'emissió de l'albarà.
– Codi o número del document.
– Dades identificatives del comprador i del venedor.
– Domicili del comprador i venedor.
– Lloc i data de lliurament.
– Signatura i segell del receptor de la mercaderia.
– Quantitat i descripció dels productes.
No és requisit indispensable especificar a l'albarà el preu del producte, ja que la funció de l'albarà no és la de justificar el pagament, per a això hi ha la factura, sinó la de justificar el lliurament del producte o servei.
Més informació: IOC
Depenent de les dades que reflecteixi, l'albarà pot ser:
–Albarà valorat. No sol anar acompanyat de la factura, aquesta es farà posteriorment al lliurament del producte. Conté el nombre de productes o servei, el preu individual, descomptes, impostos i import total.
–Albarà no valorat. Va acompanyat de la factura i només conté dades que afecten la descripció i quantitat.
Utilitza un tipus d'albarà o un altre dependrà de la informació que sol·liciti el client o de la política de facturació que tingui el venedor.
Les factures de compra es documenten amb la informació que contenen.
Des del moment en què es fa esment a un albarà a la factura, s'han de conservar tots dos documents degudament annexats.
A la majoria de les vegades, les factures recapitulatives són un mer resum de la informació que contenen els albarans, fent referència a elles a les dates i números d'albarans que detallen les operacions realitzades.
Però també es donen casos en què les factures detallen en un únic document la informació de totes i cadascuna d'aquestes operacions.
En aquest cas sí que és possible desfer-se dels albarans, ja que la informació que aquests aporten ja està continguda en la mateixa factura.
L'obligació de guardar els albarans al costat de les factures, neix en el moment en què en aquestes factures es fa referència expressa a aquests documents, sent la factura un mer resum d'ells però sense especificar-ne el contingut.
Si la mateixa factura recopila tota la informació de les operacions realitzades durant el període tractat, podem conservar únicament la factura com a justificant i destruir aquests albarans.
Cal tenir en compte que l'albarà no és un document vàlid a efectes fiscals si no s'acompanya de la factura que ho esmenta.
No confonguem a la comptabilitat ambdós documents.
Si rebem un lliurament de mercaderies i ens deixen un albarà, hem d'assegurar que després ens envien la factura. L'albarà per si sol no serveix per deduir cap impost.
Més informació: IOC
més primerenc i coherent amb la qualitat,
independentment de les molèsties que ens causin.
Arthur C. Nielsen
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada