Avui, The Newtons i TheGrandma han debatut sobre l'escolta activa i han parlat sobre la importància del punt de vista, la interpretació de les sensacions i sobre els prejudicis.
L'escolta activa és aquella que no només sent i percep les vibracions dels sons que emet l'emissor, sinóque li fa saber que és escoltat i que per tant l'entén.
Significa
realitzar una escolta en què la persona que emet el missatge,
interpreta, ens interessem pel que intenta comunicar-nos. Això suposa
tenir una mirada que transmet algun retorn o feedback sobre el
missatge de l'altre, centrar-se pacientment, realitzar un cert buidatge
de les coses pròpies i dels prejudicis i allotjar sense condicions.
L'escolta activa permet establir un sentiment de confiança entre les dues persones que s'estan comunicant.
L'emissor
se sentirà probablement més valorat, i el receptor generarà més respecte
i el fet d'escoltar aportarà efectes tranquil·litzants i eliminarà
tensions. D'aquesta manera s'afavorirà una relació positiva que permetrà fer un abordatge més profund dels problemes.
Els problemes els podem distingir entre generals i específics:
Generals
-Propis de l'entorn: soroll, distraccions...
-Propis de l'estat físic: cansament, estat de salut...
-Propis de l'àrea emocional: ansietat, agressivitat, temor...
-Propis de l'àrea cognitiva o mental: prejudicis morals, culturals, primeres impressions...
Específics
-L'ansietat
-La superficialitat o dificultat a l'hora d'atendre els sentiments dels altres.
-La tendència a jutjar, imposar.
-La impaciència i la impulsivitat
-La passivitat experimentada per aquells que tendeixen a donar sempre la raó.
-La tendència a predicar.
L'escolta es relaciona amb l'assertivitat
en el fet que la conducta assertiva permet expressar sentiments i
desitjos positius i negatius de forma eficaç, sense negar o menysprear
els drets dels altres i sense crear o sentir vergonya.
Cal
discriminar les ocasions que l'expressió personal és important i
adequada. Defensar-se, sense agressió o passivitat, de la conducta poc
cooperadora.
El fet de sentir empatia vers l'emissor del missatge ens permetrà entendre els sentiments de l'altre i per tant realitzar una millor escolta activa.
Per a realitzar una bona escolta activa és necessari:
-Eliminar possibles distraccions.
-Establir contacte visual.
-Ús d'un to i volum adequat.
-Reforçar el missatge de l'emissor.
-No interrompre.
-Concentrar-nos en el que diuen per a poder resumir-ho.
-Centrar les intervencions sobre el missatge emès.
Avui,The Grandmai els seus companys de Gavà han estat parlant i debatint sobre diferents habilitats comunicatives i socials com l'empatia, l'assertivitatilaresiliència. A més a més també han analitzat la importància del punt de vista a l'hora de debatre un tema o percebre una situació i, finalment, han parlat de la importància de la DAFO com a eina de reconeixement i autoconeixement.
L'empatia és la participació efectiva i, en general, emotiva d'una persona en una realitataliena.
Ser empàtics és ser capaços de llegiremocionalment a les persones. Sembla ser un mecanisme adaptatiu, donat que afavoreix l'altruisme i la comunicació.
Si bé és una qualitat innata,
totes les persones són capaces d'identificar les emocions alienes i
comparar-les amb les pròpies i tothom posseeix aquesta capacitat en un
grau concret, pot entrenar-se i augmentar mitjançant l'educació en
valors, la meditació o pràctiques com el voluntariat, entre altres, és a
dir, es pot aprendre a ser empàtic.
Les persones empàtiques són capaces d'escoltar els altres i decomprendre els seus motius i preocupacions;tendeixen
a ser més obertes i intel·lectualment estimulants i, en conseqüència,
resulten més populars i reben més reconeixement social.
Una persona empàtica sap reconèixer les necessitats comunicatives i emocionals dels altres i
sovint s'anticipa a les seves demandes. Però un excés d'empatia, o el
no distanciament del patiment dels altres, pot provocar una depressió,
freqüent en professions assistencials, com els assistents o les
infermeres, i en la docència.
Els
educadors han de tenir una gran capacitat empàtica, atès que han
d'entendre els seus alumnes completament. Els mestres empàtics milloren
la motivació i les habilitats acadèmiques dels alumnes, com la lectura,
l'escriptura i les habilitats aritmètiques. Un ambient positiu creat pel
professor també salvaguarda i augmenta la motivació dels alumnes per a
l'aprenentatge.
Aquelles accions i activitats que augmenten la capacitat d'empatia són les següents:
-Escoltar amb interès (Comunicació Verbal i No Verbal).
-Analitzar conjuntament les situacions i aprofundeix en elles.
-Valorar les implicacions personals.
-No deixar-se portar per la "síndrome d'Estocolm".
L'empatia és una eina per construir persones en grups,
que ens permet funcionar més en comunitat
i no ser persones tan obsessionades en sí mateixes.
Neil Gaiman
L'assertivitat és la capacitat d'autoafirmar els drets d'un mateix, sensedeixar-se manipular i sense manipular els altres.
Ser assertiu consisteix a ser capaç de proposar i defensar un argument,
una reclamació o una postura amb un capteniment de confiança en hom
mateix; encara que contradigui el que diuen altres persones, el que fa
tothom, o el que se suposa que és correcte.
És una habilitat comunicativa, molt emprada en la psicologia i que s'ha aplicat a tota mena de camps, inclosa la política.
Com a estil comunicatiu, els comunicadors assertius es distingeixen dels passius i dels agressius.
Els comunicadors passius no
defensen els seus propis límits o drets, permetent que els comunicadors
agressius els influenciïn i acabin per acceptar o creure allò que el
comunicador agressiu els diu.
Els comunicadors agressius no
respecten els límits dels altres i proven d'influenciar-los amb
l'objectiu que acabin per defensar les postures d'aquests primers.
Al contrari, els comunicadors assertius no
tenen por de defensar les seves opinions o provar d'influenciar altri,
però sempre respectant-ne els límits i procurant d'aprendre de les
opinions dels altres, encara que en principi siguin oposades a les
seves.
Els assertius també
són capaços de defensar-se davant l'intent d'invasió comunicativa que
fan els comunicadors agressius. Cal dir, tanmateix, que un ésser humà
pot comportar-se amb persones diferents usant qualsevol d'aquests
comportaments.
Les persones assertives mantenen un estil on no van a guanyar ni a perdre, si no a arribar a un acord.
El seu comportament extern sol transmetre una parla fluida, sense
bloquejos ni paraules repetides, un estil no intimidatori i relaxat.
Expressen sentiments, defensen sense agredir, tenen capacitat per
discrepar obertament, de demanar aclariments, de dir que no i saber
acceptar errors.
Una persona assertiva presenta:
-Patrons de pensament. Coneixen i creuen en els seus drets i en els drets dels altres. Les seves conviccions són gairebé sempre racionals.
-Sentiments i emocions.
Bona autoestima, no se senten superiors ni inferiors, estan satisfets
de les seves relacions i es respecten a ells mateixos. Mostren sensació
de control emocional.
-Conseqüències de la conductiva assertiva.
Frenen o desmarquen els atacs, aclareixen errors, mostren sensació de
respecte i valoració per part dels altres, solen ser considerats com a
bones persones però que no es deixen influenciar.
Assertivitat
L'assertivitat es pot assolir per diferents tècniques, que molt sovint es barregen en la comunicació interpersonal per tal d'aconseguir els objectius plantejats.
-El disc ratllat. Com el seu nom indica consisteix a parlar com un disc ratllat, repetint una vegada i una altra allò que hom vol dir.
L'objectiu
final és que la persona manipuladora es convenci que no aconseguirà el
seu propòsit. És una tècnica bàsica de comunicació assertiva fonamentada
en la tenacitat. Pot semblar una forma molt mecànica de comunicar-se,
però és efectiva en situacions que hi ha tensió i quan hom vol
mantenir-se ferm.
-Compromís viable i autorevelació.
Aquesta tècnica pretén aconseguir que les dues persones obtinguin part
del que volen i arribin a un compromís viable partint de
l'autorevelació, és a dir, de proporcionar informació del que hom sent i
pensa amb la fita de facilitar el diàleg. L'única limitació pràctica
per arribar a un compromís és el respecte als propis valors. Quan un
creu que la seva opinió o actitud és correcta, cedir i arribar a un
compromís viable no és un acte d'assertivitat sinó d'abandonament del
propis objectius.
-Asserció negativa. Té com a objectiu enfrontar els propis errors quan s'han comès i les crítiques que aquests generen.
Es tracta d'anar més enllà i emprar frases del tipus: no hauria d'haver fet això, ha estat una falta de consideració per la meva part, em sap greu haver..., té tota la raó i de veritat que ho sento. Sense adonar-me m'he distret i no he entès...
-El banc de boira.
És una tècnica que s'utilitza quan algú fa una crítica que intenta
manipular. En aquest cas, la persona assertiva no està d'acord amb la
crítica i no vol demostrar que el que pensa és el més correcte.
El
banc de boira funciona bé perquè fa tres accions importants: redueix el
sentiment d'angoixa o de culpa que es produeix quan una persona és
criticada; redueix la quantitat de crítiques perquè la persona que les
fa s'adona que no són gens efectives; i redueix el conflicte perquè no
es produeix un enfrontament car la persona assertiva no pretén demostrar
que l'altre s'equivoca.
Aquesta
tècnica empra els arguments de la persona que critica, però sense que
intervingui un sentiment de confrontació, perquè s'utilitzen frases del
tipus: és possible, potser tens raó, segur que a tu t'ho sembla, segur que a tu et fa aquesta sensació...
-Interrogació negativa.
Tècnica pensada per a fer front als judicis que fan els altres d'un
mateix mitjançant obligar a la persona critica a explicar la seva
opinió, i deixar clar que no serà acceptada perquè sí.
Davant les afirmacions de l'altra persona, la persona assertiva respon preguntant: que té de dolent, de rar, d'estúpid...
La resiliència és la capacitat que té una persona per a resistir i afrontarsituacions traumàtiques per tal de tornar al nostre estat estàndard, amés també és l'aptitud de reaccionar positivament malgrat les dificultats.
La resiliència està relacionada amb l'autoestima de tal forma que implica també l'autoconcepte, és a dir, els factors intrapersonals. Està demostrat que la resiliència d'una
persona és major quan compta amb almenys una bona relació afectiva amb
una persona. Quan un subjecte es comporta de manera resilient, pot
recuperar-se després d'una vivència traumàtica i fins i tot pot
sortir-ne enfortit.
La resiliència no és una qualitat innata sinó que aquesta és un conjunt deconductes, accions i pensaments.
Una
persona amb un estrès diari, interromp l'equilibri tant intern com
extern, presentant desafiaments i oportunitats. Tanmateix, els estressos
rutinaris poden tenir impactes positius que afavoreixin la seva
capacitat de recuperació. Algunes persones poden tractar amb més
quantitats d'estrès que altres.
La resiliència és l'adaptació integrada d'aspectes físics, mentals i espirituals en un conjunt d'estats beneficiaris o perjudicials.
És
important tenir en compte que la capacitat de resistència no és només
superar una situació profundament estressant, sinó també sortir
d'aquesta situació estressant i complicada amb un funcionamentcompetent.
La resiliència comporta
que una persona es recuperi de la desgràcia com una persona més
perfeccionada i més àgil. Ser resilient no significa que no pateixi
conflictes ni inquietuds, sinó que sap superar-los.
Aquest
terme no només es centra en malalties mentals sinó que també en la
recuperació de malalties físiques i recuperacions d'escenaris
traumàtics.
La resiliència es considera de forma positiva i no té relació amb la psicologia tradicional.
La resiliència psicològica es desenvolupa i s'ha de mantenir. Es pot dividir en set factors:
-Introspecció. Capacitat per a examinar-se internament, plantejar-se preguntes difícils i donar-se respostes honestes.
-Independència. Capacitat per mantenir distància física i emocional pel que fa als problemes sense caure en l'aïllament.
-Interacció. Capacitat per establir llaços íntims i satisfactoris amb altres persones.
-Iniciativa. Capacitat per a fer-se càrrec dels problemes i exercir control sobre ells.
-Creativitat. Capacitat per crear ordre, bellesa i objectius a partir del caos i del desordre.
-Sentit de l'humor. Predisposició de l'esperit a l'alegria, permet allunyar-se del focus de tensió, relativitzar i positivitzar.
-Consciència moral. Abasta tota la gamma de valors internalitzats per cada persona a través del seu desenvolupament vital.
Les característiques que defineixen a una persona amb resiliència psicològica són el compromís, el control i l'aprenentatge continu.
Hi ha dos tipus de resiliència: individual i col·lectiva.
-Resiliència individual. Gestiona l'estudi de la persona de manera específica, sense donar importància a l'entorn familiar.
-Resiliència col·lectiva. Pot ser familiar o comunitària.
Familiar.
Té com a funció estudiar el funcionament intern de la família i
observar com influeix als membres d'aquesta els problemes, com els
afronten i la capacitat que tenen per superar aquests esdeveniments.
Comunitària.
Dona importància als integrants d'una societat, els quals estan en
contacte en el dia a dia; són els que generen una identitat i una manera
de ser a un nivell social.
Obtenir la capacitat de crear resiliència és un projecte individual.
No totes les persones reaccionen igual davant d'una situació traumàtica
o complexa, és per això que a una persona li pot funcionar una
estratègia millor que a una altra. Les diferents estratègies són:
-Establir relacions de recolzament dins i fora de la família.
-Evitar pensar que les crisis són obstacles insuperables.
-Acceptar que el canvi és part de la vida.
-Encaminar-te cap als teus objectius.
-Duu a terme accions decisives després de la reflexió.
-Conèixer-te a tu mateix.
-Resoldre conflictes mitjançant les habilitats comunicatives.
La resiliència consisteix a superar allò inesperat. La sostenibilitat és sobreviure. L’objectiu de la resiliència és prosperar.
Jamais Cascio
The Grandma ha continuat parlant sobre comunicació, sobre el llenguatge visual, l'escolta activa i
el punt de vista, a més a més del valor de la informació i dels seus
elements claus (Q- o W-). A més a més, han parlat d'un dels grans genis de la comunicació visual: Antoni Gaudí.
Antoni Gaudí i Cornet
és considerat un dels grans genis de l'arquitectura i les seves obres
són un gran reflex del domini de les matemàtiques, l'observació de la
natura, la creativitat sense límits i la seva particular visió del món
espiritual.
Gaudí
és un clar exemple de llenguatge audiovisual. Visual pel seu domini del
color i les formes i àudio per l'excel·lent acústica dels seus
edificis.
Influenciat pel Modernisme, les ganes de deixar enrere un
segle gris i donar llum a un segle nou ple d'esperança i objectius
comuns, Gaudí ens ha deixat un llegat etern, però també críptic i hermètic que cal desxifrar utilitzant tots els nostres sentits.
Un llenguatge visual és un conjunt de pràctiques per les quals les imatges poden usar-se per a comunicar conceptes.
La creació d'una imatge per a comunicar una idea pressuposa l'ús d'un llenguatge visual.
De la mateixa manera que les persones poden verbalitzar la seva manera de pensar, poden visualitzar-la.
Els elements en una imatge representen conceptes en un context espacial, en comptes de la forma lineal usada per a les paraules.
El discurs i la comunicació visual són paral·lelament i usualment interdependents
d'aquesta manera els col·lectius humans intercanvien informació. Un
diagrama, un mapa, o una pintura són tipus de llenguatges visuals.
El
sentit de vista funciona selectivament. La percepció no és una captació
passiva de tot el que apareix davant dels ulls; és un judici continu de
les relacions d'escala i de color, i inclou fer categories de formes
per a classificar imatges i formes del nostre voltant.
L'escolta activa és aquella que no només sent i percep les vibracions dels sons que emet l'emissor, sinó que li fa saber que és escoltat i que per tant l'entén.
Significa
realitzar una escolta en què la persona que emet el missatge,
interpreta, ens interessem pel que intenta comunicar-nos. Això suposa
tenir una mirada que transmet algun feedback sobre el missatge de
l'altre, centrar-se pacientment, realitzar un cert buidatge de les
coses pròpies i dels prejudicis i allotjar sense condicions.
Per a realitzar una bona escolta activa és necessari:
-Eliminar possibles distraccions.
-Establir contacte visual.
-Ús d'un to i volum adequat.
-Reforçar el missatge de l'emissor.
-No interrompre.
-Centrar les intervencions sobre el missatge emès.
-Controlar els silencis.
-No jutjar, ni prejutjar.
-Identificar els sentiments de l'emissor.
-Ser pacient.
-Controlar les emissions pròpies.
-Concentrar-nos en el que diuen per a poder resumir-ho.
-Prendre notes.
L'escolta activa permet establir un sentiment de confiança entre les dues persones que s'estan comunicant.
L'emissor
se sentirà probablement més valorat, i el receptor generarà més
respecte i el fet d'escoltar aportarà efectes tranquil·litzants i
eliminarà tensions. D'aquesta manera s'afavorirà una relació positiva que permetrà fer un abordatge més profund dels problemes.
El punt de vista és la posició, consideració o actitud que sobre un fet, subjecte o qüestió té una determinada persona o entitat a causa del seu propi biaix cognitiu subjectiu, indissociable a ella.
També
s'usa, com a sinònim, perspectiva i, especialment en el context
artístic, mirada. Aquesta expressió figurativa existeix a diverses
llengües i està referenciada per escrit des de 1760.
Des de la perspectiva de la filosofia i les ciències socials, existeixen models de punts de vista, com el punt de vista neutral o neutralitat, el punt de vista natural i el punt de vista múltiple.
D'altra
banda, des de les arts, l'humor i la creació (innovació, disseny,
tecnologia) en general, les persones posen esment a oferir noves mirades, perspectives i punts de vista del món, real o fictici.
Els infants són un exemple de persones que canvien el punt de vista lliurement, davant de les situacions que es van presentant.
L'arquitectura és el primer art plàstic; l'escultura i la pintura necessiten la primera. Tota la seva excel·lència ve de la llum. L'arquitectura és l'ordenació de la llum.
Antoni Gaudí
L'Anàlisi DAFO és un mètode de planificació estratègica per a avaluar les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats d'un projecte.
La DAFO diferencia entre els factors interns (fortaleses i debilitats) d'una organització i els factors externs d'aquesta (oportunitats i amenaces).
Es
tracta d'especificar l'objectiu d'un projecte i la identificació dels
factors interns i externs que són favorables i desfavorables per assolir
aquest objectiu. La tècnica se li atribueix a AlbertHumphrey, a la Universitat de Stanford els anys 1960 i 1970.
Fortaleses:
característiques del projecte (i el seu equip) que li donen un
avantatge per a assolir els objectius (o en relació amb la resta de
projectes).
Debilitats
(o limitacions): són característiques que situen el projecte (i el seu
equip) en un desavantatge per assolir els objectius (o en relació amb la
resta de projectes).
Oportunitats:
oportunitats del medi, externes a l'equip que desenvolupa el projecte,
que posen en avantatge l'equip per a assolir el seu l'objectiu, com
millorar el rendiment o obtenir majors guanys.
Amenaces: elements del medi, externs a l'equip que desenvolupa el projecte, que podrien causar problemes per a assolir l'objectiu.
La identificació dels DAFOs
és essencial per al procés de planificació per a la consecució d'un
objectiu. Qui pren decisions ha de determinar si l'objectiu és
assolible, tenint en compte l'anàlisi DAFO. Si l'objectiu no és assolible, un objectiu diferent ha de ser seleccionat i s'ha de repetir el procés.
Les oportunitats són aquells factors, positius, que es generen en l'entorn i que, una vegada identificats, poden ser aprofitats.
Algunes de les preguntes que es poden realitzar i que contribueixen en el desenvolupament són:
-Quines circumstàncies milloren la situació de l'empresa?
-Quines tendències del mercat poden afavorir-nos?
-Existeix una conjuntura en l'economia del país?
-Quins canvis de tecnologia s'estan presentant en el mercat?
-Quins canvis en la normativitat legal i/o política s'estan presentant?
-Quins canvis en els patrons socials i d'estils de vida s'estan presentant?
Les amenaces són situacions negatives, externes al programa o projecte, que poden atemptar contra aquest, pel que arribat al cas, pot ser necessari dissenyar una estratègia adequada per a poder sortejar-les.
Algunes de les preguntes que es poden realitzar i que contribueixen en el desenvolupament són:
-Quins obstacles s'enfronten a l'empresa?
-Què estan fent els competidors?
-Es tenen problemes de recursos de capital?
-Pot alguna de les amenaces impedir totalment l'activitat de l'empresa?
Les fortaleses són tots aquells elements interns i positius que diferencienal programa o projecte d'uns altres d'igual classe.
Algunes de les preguntes que es poden realitzar i que contribueixen en el desenvolupament són:
-Quina consistència té l'empresa?
-Quins avantatges hi ha en l'empresa?
-Què fa l'empresa millor que qualsevol altra?
-A quins recursos de baix cost o de manera única es té accés?
-Què percep la gent del mercat com una fortalesa?
-Quins elements faciliten obtenir una venda?
Les debilitats es refereixen a tots aquells elements, recursos, habilitats i actituds que l'empresa ja té i que constitueixen barreres per a assolir la bona marxa de l'organització.
També
es poden classificar: aspectes del servei que es brinda, aspectes
financers, aspectes de mercat, aspectes organitzacionals, aspectes de
control.
Les
debilitats són problemes interns, que, una vegada identificats i
desenvolupant una adequada estratègia, poden i han d'eliminar-se.
Algunes de les preguntes que es poden realitzar i que contribueixen en el desenvolupament són:
Què es pot evitar?
Que s'hauria de millorar?
Quins desavantatges hi ha en l'empresa?
Què percep la gent del mercat com una debilitat?
Quins factors redueixen les vendes o l'èxit del projecte?
Avui, The Grandma ha continuat les seves sessions d'Atenció al client en líniaamb els seus companys i les seves companyes de Gavà.
Han parlat sobre la importància de la qualitat en l'atenció al client, sobre la redacció de protocols i les seves aplicacions en situacions difícils, però també han parlat d'idiosincràsia, de tòpics i de típics, de sentiments, de noms propis que es fan més grans al costat de grans, i de noms propis que cauen en l'oblit o en el desconeixement malgrat ser sublims.
Podem
observar si una persona és hàbil o no en la relació amb els altres, però
és difícil donar una definició acurada sobre què són les habilitats socials, ja que depenen del context cultural, la situació en què ens trobem i les persones que intervenen.
Generalment, el terme habilitatssocialsfa referència a les conductes quemilloren o empitjoren la interacció amb altres persones. Aquí incloem el conjunt d'estratègies verbals (llenguatge) i no verbals (aspectes emocionalsi corporals) que disposem per actuar en una situació social.
S'anomenen pro socials aquelles conductes que incrementen les possibilitats de relacionar-nos més satisfactòriament i antisocials les que provoquen aïllament.
Tothom és susceptible de millorar els seus coneixements en habilitats socials mitjançant l'aprenentatge i l'entrenament.
Les habilitats socials
són aquelles conductes que les persones emeten en situacions
interpersonals per obtenir una resposta positiva dels altres i que ens
permeten afavorir la integració en el nostre entorn. Aquestes conductes poden ser tant verbals com no verbals.
Aprendre i desenvolupar aquestes habilitats és imprescindible per aconseguir una bona socialització.
Des de petits estem destinats a conviure en un grup d'iguals, i les habilitats socials que posseïm ens faciliten les interaccions amb altres persones. La integració és un factor clau del benestar emocional.
Una
conducta socialment hàbil és el mateix que l'assertivitat: fer allò que
es pensa sincerament i que es considera just però respectant els drets i
sentiments dels altres.
Per posar alguns exemples, algunes d'aquestes conductes són:
Les habilitats socials són essencials per la convivència amb els altres. Són aquelles aptituds necessàries per a tenir un comportament adequat i positiu que permeti afrontar eficaçment els reptes de la vida diària. Són comportaments o tipus de pensament que porten a resoldre una situaciód'unaforma efectiva, és a dir, acceptable pel mateix subjecte i pel context social on hi és.
Les principals competències socials són:
-Capacitat per la presa de decisions.
Ajudar a afrontar de forma crítica, autònoma i responsable les
situacions que es presenten en la vida quotidiana, afavorint explorar
les alternatives disponibles i les diferents conseqüències de les
nostres accions.
-Assertivitat. Permet reconèixer les tàctiques persuasives, defensar els drets, a dir no i a afrontar situacions de pressió.
-Capacitat de comunicar-se en forma efectiva.
Té a veure amb la capacitat d’expressar-se, tant verbal com no verbal, i
en parlar de forma apropiada davant de diferents situacions.
-Autoestima.
Té a veure amb l'autoconcepte, la seva formació i la seva rellevància
per la conducta i per arribar a assolir les metes desitjades.
-Habilitat per a controlar les mateixes emocions.
Ajuda a reconèixer les emocions personals, a ser conscients de com les
emocions influeixen en el nostre comportament i a manipular-les de forma
apropiada.
Conductes antisocials i prosocials
La comunicació podria considerar-se com una de les habilitats socials
per excel·lència, sigui verbal o no verbal, encara que la verbal sigui
la més comuna i coneguda quan es parla de comunicació. La
necessitat innata que tenim els éssers humans de relacionar-nos amb el
nostre entorn ens ha fet desenvolupar aquesta gran habilitat.
S'evidencia que és essencial perquè al llarg dels anys ens hem dedicat a buscar alternatives de comunicació
a mesura que s'anaven descobrint dificultats que impedien totalment o
parcial comunicar-se verbalment com la sordesa o l'autisme.
Les conductes prosocials són aquelles interaccions amb els altres que estan modulades per l’autoconsciència i l'empatia. Les conductes més bàsiques són:
-Tenir iniciativa per saludar, presentar-se o iniciar una conversa.
-Mantenir el contacte visual quan parlem amb algú.
-Tenir cura de la nostra expressió facial.
-Modular el to de veu, sense cridar, però assegurant que se'ns escolti.
-Escolta activa.
-Parar esment sense mostrar avorriment o desinterès.
-Capacitat de negociar.
-Flexibilitat per a col·laborar amb l'altra persona, arribant a una solució de consens.
-Tenir una opinió pròpia producte de la reflexió personal.
-Expressar com ens sentim o parlar de les nostres preocupacions fa augmentar el nivell de confiança i intimitat en una relació.
-Fer compliments sincers ajuda als altres a identificar les seves capacitats.
-Oferir crítiques constructives, d'una manera amable i afectuosa, possibilita que els altres millorin.
-Acceptar els compliments i les crítiques sense posar-nos a la defensiva.
-Donar les gràcies.
-Oferir o acceptar ajuda.
-Donar
un cop de mà a una altra persona és una mostra d'afectivitat i
compromís i obre la possibilitat que ens ajudin en el futur.
-Demanar
disculpes o perdó quan creiem que ens hem equivocat o ferit a l'altre
demostra interès envers els sentiments de l'altra persona.
-L'ús d'aquestes formes de relació incrementa les possibilitats de gaudir d'una xarxa social àmplia i satisfactòria.
Sovint les conductes antisocials
són el resultat d'una anàlisi erroni de nosaltres mateixos, sigui infravalorant-nos o sentint-nos superiors, acompanyat d'una manca
d'empatia que provoca no tenir en compte els sentiments dels altres o
malinterpretar les seves intencions. Algunes conductes que poden
afectar negativament les nostres relacions socials són:
-Evitar normes socials bàsiques com la salutació, la presentació o mantenir el contacte visual.
-Enviar el missatge de no voler que els altres es relacionin amb nosaltres.
-Un to massa alt o cridar pot ser interpretat agressivament mentre que parlar fluix pot provocar que no ens parin atenció.
-Avorrir-se fàcilment durant una conversa o directament no escoltar a l’altre.
-Utilització de monosíl·labs, frases curtes o tallants.
-De vegades podem creure que estem sent bromistes sense adonar-nos que som pesats, i això pot acabar enfadant a l'altre mentre que nosaltres ens sentim incompresos.
-Imposició dels nostres desitjos o opinions en els altres mitjançant l'agressió física o verbal, les amenaces o les mentides.
-Despreocupació pel benestar dels altres.
-No
donar importància als sentiments o necessitats de les persones del
nostre voltant afavoreix que aquestes també ignorin les nostres.
-Perjudicar a altres i sentir indiferència.
-La manca del sentiment de responsabilitat provoca aïllament i incomprensió.
-La interpretació suspicaç de les intencions dels altres.
-Victimització i culpabilització dels altres.
-Evitació sistemàtica de situacions socials.
-La timidesa com a producte de la preocupació, la por o la vergonya pot acabar derivant en un aïllament total de la persona.
