Si bé és una qualitat innata, totes les persones són capaces d'identificar les emocions alienes i comparar-les amb les pròpies i tothom posseeix aquesta capacitat en un grau concret, pot entrenar-se i augmentar mitjançant l'educació en valors, la meditació o pràctiques com el voluntariat, entre altres, és a dir, es pot aprendre a ser empàtic.
Una persona empàtica sap reconèixer les necessitats comunicatives i emocionals dels altres i sovint s'anticipa a les seves demandes. Però un excés d'empatia, o el no distanciament del patiment dels altres, pot provocar una depressió, freqüent en professions assistencials, com els assistents o les infermeres, i en la docència.
Els educadors han de tenir una gran capacitat empàtica, atès que han d'entendre els seus alumnes completament. Els mestres empàtics milloren la motivació i les habilitats acadèmiques dels alumnes, com la lectura, l'escriptura i les habilitats aritmètiques. Un ambient positiu creat pel professor també salvaguarda i augmenta la motivació dels alumnes per a l'aprenentatge.
Aquelles accions i activitats que augmenten la capacitat d'empatia són les següents:
-Escoltar amb interès (Comunicació Verbal i No Verbal).
-Analitzar conjuntament les situacions i aprofundeix en elles.
-Valorar les implicacions personals.
-No deixar-se portar per la "síndrome d'Estocolm".
-Llegir obres de ficció.
És una habilitat comunicativa, molt emprada en la psicologia i que s'ha aplicat a tota mena de camps, inclosa la política.
Com a estil comunicatiu, els comunicadors assertius es distingeixen dels passius i dels agressius.
Els comunicadors passius no defensen els seus propis límits o drets, permetent que els comunicadors agressius els influenciïn i acabin per acceptar o creure allò que el comunicador agressiu els diu.
Els comunicadors agressius no respecten els límits dels altres i proven d'influenciar-los amb l'objectiu que acabin per defensar les postures d'aquests primers.
Els assertius també són capaços de defensar-se davant l'intent d'invasió comunicativa que fan els comunicadors agressius. Cal dir, tanmateix, que un ésser humà pot comportar-se amb persones diferents usant qualsevol d'aquests comportaments.
Les persones assertives mantenen un estil on no van a guanyar ni a perdre, si no a arribar a un acord. El seu comportament extern sol transmetre una parla fluida, sense bloquejos ni paraules repetides, un estil no intimidatori i relaxat. Expressen sentiments, defensen sense agredir, tenen capacitat per discrepar obertament, de demanar aclariments, de dir que no i saber acceptar errors.
Una persona assertiva presenta:
-Patrons de pensament. Coneixen i creuen en els seus drets i en els drets dels altres. Les seves conviccions són gairebé sempre racionals.
-Sentiments i emocions. Bona autoestima, no se senten superiors ni inferiors, estan satisfets de les seves relacions i es respecten a ells mateixos. Mostren sensació de control emocional.
-Conseqüències de la conductiva assertiva. Frenen o desmarquen els atacs, aclareixen errors, mostren sensació de respecte i valoració per part dels altres, solen ser considerats com a bones persones però que no es deixen influenciar.
 |
| Assertivitat |
-El disc ratllat. Com el seu nom indica consisteix a parlar com un disc ratllat, repetint una vegada i una altra allò que hom vol dir.
-Compromís viable i autorevelació. Aquesta tècnica pretén aconseguir que les dues persones obtinguin part del que volen i arribin a un compromís viable partint de l'autorevelació, és a dir, de proporcionar informació del que hom sent i pensa amb la fita de facilitar el diàleg. L'única limitació pràctica per arribar a un compromís és el respecte als propis valors. Quan un creu que la seva opinió o actitud és correcta, cedir i arribar a un compromís viable no és un acte d'assertivitat sinó d'abandonament del propis objectius.
-Asserció negativa. Té com a objectiu enfrontar els propis errors quan s'han comès i les crítiques que aquests generen.
Es tracta d'anar més enllà i emprar frases del tipus: no hauria d'haver fet això, ha estat una falta de consideració per la meva part, em sap greu haver..., té tota la raó i de veritat que ho sento. Sense adonar-me m'he distret i no he entès...
-El banc de boira. És una tècnica que s'utilitza quan algú fa una crítica que intenta manipular. En aquest cas, la persona assertiva no està d'acord amb la crítica i no vol demostrar que el que pensa és el més correcte.
Aquesta tècnica empra els arguments de la persona que critica, però sense que intervingui un sentiment de confrontació, perquè s'utilitzen frases del tipus: és possible, potser tens raó, segur que a tu t'ho sembla, segur que a tu et fa aquesta sensació...
-Interrogació negativa. Tècnica pensada per a fer front als judicis que fan els altres d'un mateix mitjançant obligar a la persona critica a explicar la seva opinió, i deixar clar que no serà acceptada perquè sí.
Davant les afirmacions de l'altra persona, la persona assertiva respon preguntant: que té de dolent, de rar, d'estúpid...
Una persona amb un estrès diari, interromp l'equilibri tant intern com extern, presentant desafiaments i oportunitats. Tanmateix, els estressos rutinaris poden tenir impactes positius que afavoreixin la seva capacitat de recuperació. Algunes persones poden tractar amb més quantitats d'estrès que altres.
Aquest terme no només es centra en malalties mentals sinó que també en la recuperació de malalties físiques i recuperacions d'escenaris traumàtics.
La resiliència es considera de forma positiva i no té relació amb la psicologia tradicional.
La resiliència psicològica es desenvolupa i s'ha de mantenir. Es pot dividir en set factors:
-Introspecció. Capacitat per a examinar-se internament, plantejar-se preguntes difícils i donar-se respostes honestes.
-Independència. Capacitat per mantenir distància física i emocional pel que fa als problemes sense caure en l'aïllament.
-Interacció. Capacitat per establir llaços íntims i satisfactoris amb altres persones.
-Iniciativa. Capacitat per a fer-se càrrec dels problemes i exercir control sobre ells.
-Creativitat. Capacitat per crear ordre, bellesa i objectius a partir del caos i del desordre.
-Sentit de l'humor. Predisposició de l'esperit a l'alegria, permet allunyar-se del focus de tensió, relativitzar i positivitzar.
-Consciència moral. Abasta tota la gamma de valors internalitzats per cada persona a través del seu desenvolupament vital.
Les característiques que defineixen a una persona amb resiliència psicològica són el compromís, el control i l'aprenentatge continu.
Hi ha dos tipus de resiliència: individual i col·lectiva.
-Resiliència individual. Gestiona l'estudi de la persona de manera específica, sense donar importància a l'entorn familiar.
-Resiliència col·lectiva. Pot ser familiar o comunitària.
Familiar. Té com a funció estudiar el funcionament intern de la família i observar com influeix als membres d'aquesta els problemes, com els afronten i la capacitat que tenen per superar aquests esdeveniments.
Comunitària. Dona importància als integrants d'una societat, els quals estan en contacte en el dia a dia; són els que generen una identitat i una manera de ser a un nivell social.
Obtenir la capacitat de crear resiliència és un projecte individual. No totes les persones reaccionen igual davant d'una situació traumàtica o complexa, és per això que a una persona li pot funcionar una estratègia millor que a una altra. Les diferents estratègies són:
-Establir relacions de recolzament dins i fora de la família.
-Evitar pensar que les crisis són obstacles insuperables.
-Acceptar que el canvi és part de la vida.
-Encaminar-te cap als teus objectius.
-Duu a terme accions decisives després de la reflexió.
-Conèixer-te a tu mateix.
-Resoldre conflictes mitjançant les habilitats comunicatives.
-Acceptar-te, estimar-te i cuidar-te com ets.
La resiliència consisteix a superar allò inesperat.
La sostenibilitat és sobreviure.
L’objectiu de la resiliència és prosperar.
Antoni Gaudí i Cornet és considerat un dels grans genis de l'arquitectura i les seves obres són un gran reflex del domini de les matemàtiques, l'observació de la natura, la creativitat sense límits i la seva particular visió del món espiritual.
Influenciat pel Modernisme, les ganes de deixar enrere un
segle gris i donar llum a un segle nou ple d'esperança i objectius
comuns, Gaudí ens ha deixat un llegat etern, però també críptic i hermètic que cal desxifrar utilitzant tots els nostres sentits.
Un llenguatge visual és un conjunt de pràctiques per les quals les imatges poden usar-se per a comunicar conceptes.
La creació d'una imatge per a comunicar una idea pressuposa l'ús d'un llenguatge visual.
De la mateixa manera que les persones poden verbalitzar la seva manera de pensar, poden visualitzar-la.
Els elements en una imatge representen conceptes en un context espacial, en comptes de la forma lineal usada per a les paraules.
El discurs i la comunicació visual són paral·lelament i usualment interdependents d'aquesta manera els col·lectius humans intercanvien informació. Un diagrama, un mapa, o una pintura són tipus de llenguatges visuals.
El sentit de vista funciona selectivament. La percepció no és una captació passiva de tot el que apareix davant dels ulls; és un judici continu de les relacions d'escala i de color, i inclou fer categories de formes per a classificar imatges i formes del nostre voltant.
Més informació: Mac Graw Hill Education
L'escolta activa és aquella que no només sent i percep les vibracions dels sons que emet l'emissor, sinó que li fa saber que és escoltat i que per tant l'entén.
Significa realitzar una escolta en què la persona que emet el missatge, interpreta, ens interessem pel que intenta comunicar-nos. Això suposa tenir una mirada que transmet algun feedback sobre el missatge de l'altre, centrar-se pacientment, realitzar un cert buidatge de les coses pròpies i dels prejudicis i allotjar sense condicions.
Per a realitzar una bona escolta activa és necessari:
-Eliminar possibles distraccions.
-Establir contacte visual.
-Ús d'un to i volum adequat.
-Reforçar el missatge de l'emissor.
-No interrompre.
-Centrar les intervencions sobre el missatge emès.
-Controlar els silencis.
-No jutjar, ni prejutjar.
-Identificar els sentiments de l'emissor.
-Ser pacient.
-Controlar les emissions pròpies.
-Concentrar-nos en el que diuen per a poder resumir-ho.
-Prendre notes.
L'escolta activa permet establir un sentiment de confiança entre les dues persones que s'estan comunicant.
L'emissor
se sentirà probablement més valorat, i el receptor generarà més
respecte i el fet d'escoltar aportarà efectes tranquil·litzants i
eliminarà tensions. D'aquesta manera s'afavorirà una relació positiva que permetrà fer un abordatge més profund dels problemes.
Més informació: Escolta Activa, Percepcions i Interpretar Sensacions
El punt de vista és la posició, consideració o actitud que sobre un fet, subjecte o qüestió té una determinada persona o entitat a causa del seu propi biaix cognitiu subjectiu, indissociable a ella.
També s'usa, com a sinònim, perspectiva i, especialment en el context artístic, mirada. Aquesta expressió figurativa existeix a diverses llengües i està referenciada per escrit des de 1760.
Des de la perspectiva de la filosofia i les ciències socials, existeixen models de punts de vista, com el punt de vista neutral o neutralitat, el punt de vista natural i el punt de vista múltiple.
D'altra banda, des de les arts, l'humor i la creació (innovació, disseny, tecnologia) en general, les persones posen esment a oferir noves mirades, perspectives i punts de vista del món, real o fictici.
Els infants són un exemple de persones que canvien el punt de vista lliurement, davant de les situacions que es van presentant.
Més informació: UOC
l'escultura i la pintura necessiten la primera.
Tota la seva excel·lència ve de la llum.
L'arquitectura és l'ordenació de la llum.
Antoni Gaudí
L'Anàlisi DAFO és un mètode de planificació estratègica per a avaluar les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats d'un projecte.
La DAFO diferencia entre els factors interns (fortaleses i debilitats) d'una organització i els factors externs d'aquesta (oportunitats i amenaces).
Es
tracta d'especificar l'objectiu d'un projecte i la identificació dels
factors interns i externs que són favorables i desfavorables per assolir
aquest objectiu. La tècnica se li atribueix a Albert Humphrey, a la Universitat de Stanford els anys 1960 i 1970.
Fortaleses: característiques del projecte (i el seu equip) que li donen un avantatge per a assolir els objectius (o en relació amb la resta de projectes).
Debilitats (o limitacions): són característiques que situen el projecte (i el seu equip) en un desavantatge per assolir els objectius (o en relació amb la resta de projectes).
Oportunitats: oportunitats del medi, externes a l'equip que desenvolupa el projecte, que posen en avantatge l'equip per a assolir el seu l'objectiu, com millorar el rendiment o obtenir majors guanys.
Amenaces: elements del medi, externs a l'equip que desenvolupa el projecte, que podrien causar problemes per a assolir l'objectiu.
La identificació dels DAFOs és essencial per al procés de planificació per a la consecució d'un objectiu. Qui pren decisions ha de determinar si l'objectiu és assolible, tenint en compte l'anàlisi DAFO. Si l'objectiu no és assolible, un objectiu diferent ha de ser seleccionat i s'ha de repetir el procés.
Les oportunitats són aquells factors, positius, que es generen en l'entorn i que, una vegada identificats, poden ser aprofitats.
Més informació: IPYME
Algunes de les preguntes que es poden realitzar i que contribueixen en el desenvolupament són:
-Quines circumstàncies milloren la situació de l'empresa?
-Quines tendències del mercat poden afavorir-nos?
-Existeix una conjuntura en l'economia del país?
-Quins canvis de tecnologia s'estan presentant en el mercat?
-Quins canvis en la normativitat legal i/o política s'estan presentant?
-Quins canvis en els patrons socials i d'estils de vida s'estan presentant?
Les amenaces són situacions negatives, externes al programa o projecte, que poden atemptar contra aquest, pel que arribat al cas, pot ser necessari dissenyar una estratègia adequada per a poder sortejar-les.
Algunes de les preguntes que es poden realitzar i que contribueixen en el desenvolupament són:
-Quins obstacles s'enfronten a l'empresa?
-Què estan fent els competidors?
-Es tenen problemes de recursos de capital?
-Pot alguna de les amenaces impedir totalment l'activitat de l'empresa?
Les fortaleses són tots aquells elements interns i positius que diferencien al programa o projecte d'uns altres d'igual classe.
Algunes de les preguntes que es poden realitzar i que contribueixen en el desenvolupament són:
-Quina consistència té l'empresa?
-Quins avantatges hi ha en l'empresa?
-Què fa l'empresa millor que qualsevol altra?
-A quins recursos de baix cost o de manera única es té accés?
-Què percep la gent del mercat com una fortalesa?
-Quins elements faciliten obtenir una venda?
Les debilitats es refereixen a tots aquells elements, recursos, habilitats i actituds que l'empresa ja té i que constitueixen barreres per a assolir la bona marxa de l'organització.
També es poden classificar: aspectes del servei que es brinda, aspectes financers, aspectes de mercat, aspectes organitzacionals, aspectes de control.
Les debilitats són problemes interns, que, una vegada identificats i desenvolupant una adequada estratègia, poden i han d'eliminar-se.
Algunes de les preguntes que es poden realitzar i que contribueixen en el desenvolupament són:
Què es pot evitar?
Que s'hauria de millorar?
Quins desavantatges hi ha en l'empresa?
Què percep la gent del mercat com una debilitat?
Quins factors redueixen les vendes o l'èxit del projecte?
Més informació: IEBS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada