MARCA PERSONAL I XXSS. QUÈ VOLEM TRANSMETRE?

Avui, The Grandma ha començat una nova formació amb Els Guaita a Castelldefels.

Plegats han treballat alguns aspectes de la creació de la marca personal (branding) i la seva difusió mitjançant les Xarxes Socials. 

Han parlat de temes tan importants com la importància de la comunicació, el significat de les paraules i la marca personal; i han analitzat com ha de ser (i com no) un compte de Twitter.

La marca personal és un concepte basat en el desenvolupament personal consistent en considerar-se a un mateix com a marca comercial.

Es tracta d'elaborar, transmetre i protegir la marca amb ànim de diferenciar-se i aconseguir l'èxit més gran possible, tant en les relacions socials com en les professionals.

Una marca és una promesa de valor. Les marques desprenen valors i generen expectatives.

A diferència d'altres enfocaments en tècniques de millora professional que tendeixen a la millora de característiques personals, la marca personal o personal branding tendeixen a la promoció personal a través de la percepció que els altres tenen d'un mateix.

La marca personal està relacionada amb la reputació digital, però la manera com s'estableixen totes dues és diferent.

La marca personal depèn d'un mateix, un se l'ha de construir, però la reputació la defineixen els altres, tot i que pots arribar a influenciar-la a través de les teves accions.

Desenvolupar una marca personal no és només saber identificar les característiques que ens fan diferents, sinó en saber com transmetre-les per sobresortit en un mercat competitiu i en constant canvi.

El concepte de marca personal es fa més necessari en l'actualitat perquè les relacions interpersonals són cada cop més anònimes. Quan els humans gaudeixen dels mateixos atributs (formació, experiència, mateixes aspiracions), les persones tendeixen a convertir-se en iguals. Per això per promocionar-se individualment, ens hem de diferenciar i mostrar-nos de manera diferent, única i irrepetible. Em distingeixo o m'extingeixo. 

Els professionals que vulguin diferenciar-se per augmentar el valor del seu treball han de construir, promocionar, comunicar i protegir la marca personal.

Descarregar Marca Personal e Internet (SR)

 La teva marca és allò que la gent diu quan tu no hi ets present.

Jeff Bezos

La reputació en línia és la interpretació subjectiva del conjunt d'informacions aparegudes a Internet sobre una persona, empresa, organització, institució o marca comercial.

Es conforma a partir de múltiples factors entre els quals hi ha tots aquells sistemes constructors de marca, com la publicitat, les relacions públiques, el màrqueting; a més de la informació apareguda en mitjans de comunicació electrònics, i també tots aquells continguts generats pels usuaris d'Internet, siguin a través de llocs web o de qualsevol plataforma amb tecnologia Web 2.0.

El fet que qualsevol opinió, comentari o contingut generat per l'usuari sigui absolutament sensible a l'efecte que tindrà en la imatge de l'objecte del comentat pels altres usuaris, fa que la reputació digital d'una persona, empresa, organització, institució o marca sigui molt preuada pel seu valor sumatori d'informacions.

És important saber que la major part d'aquests judicis de valor subjectius (reputació en línia) sobre un conjunt d'informacions sobre una persona, empresa, organització, institució o marca es fa en funció del resultat d'una cerca en un motor de cerca.

Descarregar Reputación On Line para Todos per Óscar del Santo

Es necessiten 20 anys per construir una reputació
i cinc minuts per arruïnar-la.
Si hi penses, faràs les coses d'una altra manera.

Warren Buffett

La gestió de marques (en anglès branding) és una funció del màrqueting que utilitza tècniques especials per augmentar el valor percebut d’un producte.

Basat en els objectius de l’estratègia de màrqueting establerta, la gestió de la marca permet créixer el preu dels productes i genera clients fidels a través d'associacions i imatges positives o d’una forta consciència de la marca.

La gestió de marca és el procés d’identificació del valor bàsic d’una marca concreta i que reflecteix el valor bàsic entre els clients objectius. En termes moderns, una marca pot ser corporativa, de producte, de servei o de persona.

Des de les primeres dècades del segle XX, els anunciants van començar a centrar-se en el desenvolupament de conceptes de personalitat, imatge de marca i identitat de marca.

A màrqueting, la gestió de la marca comença amb una anàlisi de com es percep actualment una marca al mercat (DAFO), procedeix a la planificació de com s’ha de percebre la marca si vol assolir els seus objectius i continua assegurant que la marca es percep com està prevista i que assegura la seva objectius.

Descarregar Guía para el Desarrollo de tu Marca Personal (ESIMAD)

Una marca per a una empresa
és com una reputació per a una persona.
Guanyeu reputació intentant fer bé les coses difícils.

Jeff Bezos

EINES DE LA PREVENDA: BRIEFING, CLIPPING I EARLY BIRD

Avui, The Grandma i The Newtons han parlat sobre la prevenda i sobre com revertir la sensació i la percepció que podem tenir d'un producte tot repassant conceptes que venen treballant durant diversos dies com el briefing, el clipping o l'early bird.

Un briefing o brief fa referència a un document o reunió informativa que proporciona informació a una entitat que ho cregui o celebra.

El briefing no té un format predefinit. Cada empresa té la seva pròpia forma d'elaborar-lo. Una agència de publicitat o professional de la comunicació comercial o institucional ha de conèixer com a mínim les dades reflectides en el següent índex:

-Antecedents històrics de l'empresa anunciant, que paga per la realització d'una campanya de publicitat. Aquest apartat ha de proporcionar dades clau de la companyia, la categoria de producte o servei, així com els principals competidors d'aquest, incloent-hi dades de canal de distribució, i aportar dades d'imatge de marca, descrivint els principals avantatges (reals o emocionals) de l'empresa, comparant-los amb la competència. Anècdotes, pensaments o fins i tot petites històries d'empleats són d'utilitat per a la creació de l'eix de comunicació que ha de seguir una campanya.

-Documentació preexistent. Es tracta dels documents o publicitat anteriorment desenvolupada per l'anunciant. L'executiu de comptes ha de demanar informació sobre qualsevol suport publicitari realitzat prèviament i assabentar-se de quin va ser el seu efecte sobre consumidors i anunciant.

-Mercat total. Mida del mercat i la competència directa i indirecta.

-Mercat específic. Competència directa.

-Situació actual i real de l'empresa i la marca. Imatge de marca i imatge de marca ideal. Posicionament.

-Producte. Quan la campanya de publicitat tracta sobre un producte o servei, aquest apartat ha de descriure els seus trets i dades tècniques més notables, ubicació, cobertures, serveis, atributs del producte. Avantatges diferencials.

-Preu. Quant costa en termes monetaris l'adquisició del seu producte o servei.

-Envàs. Colors, identificació, logo.

-Competència. Per saber com és l'avantatge diferenciador del producte que es desitja publicitar, s'ha de saber com és la competència: qui és, què fa, la seva quota de mercat, el seu posicionament.

-Canal de distribució o camí que el fabricant segueix per fer arribar el seu producte a l'usuari o consumidor final. El producte pot passar per intermediaris (majoristes, detallistes...) entre el fabricant i el consumidor final o bé distribuir-se de forma directa. Quota de mercat i mercat potencial per zones.

-Consumidor. Identificació del consumidor tipus. Sol realitzar-se a través d'estudi de mercat per entendre què tenen en la ment dels consumidors quan veuen la marca comercial de l'anunciant. La futura campanya pot trencar o conservar aquesta personalitat, depenent dels objectius de comunicació (llançament, reposicionament...)

-Públic objectiu. Descripció del públic objectiu tant en el punt de vista demogràfic com, si és possible, en els seus hàbits o conductes. És important subministrar dades procedents d'investigacions realitzades, incloent-hi informació sobre el coneixement de la marca del producte i de la seva competència, així com les dades relatives referents a la percepció que els consumidors tenen del producte abans de la campanya. Així, es poden incloure en l'anunci paraules pròpies del mercat objectiu.

-Públic potencial. És tota persona (sense diferenciar sexe, edat, raça) que se senti atreta i arribi a l'acció de compra del producte sense ser part del públic objectiu.

-Tendències de mercat. Incloent la moda i altres variacions en el gust i la disposició dels consumidors.

-Objectius de màrqueting. Els posa l'àrea de màrqueting de l'empresa i per determinar-ha de preguntar-se si es tracta d'una campanya de llançament, rellançament, reposicionament o sosteniment.

-Suma a invertir. Quant pressupost té l'empresa per invertir en una campanya publicitària? L'agència guanya quan compra els mitjans.

-Temps. Període de temps que la campanya sortirà al públic.

Més informació: Bien Pensado

Clipping és un terme anglès per designar l'activitat de seleccionar els articles o retalls de premsa en què en una empresa determinada ha aparegut en forma de notícia.

Cada aparició en premsa té un preu. Una notícia no és el mateix que un anunci, però ocupa temps en televisió i ràdio, espai en la premsa i internet... És per això que les organitzacions encaminen els seus esforços a les relacions públiques com a motor capaç de generar aparicions en els mitjans de comunicació.

El clipping, com a recol·lector de totes aquestes aparicions, permet igualar la xifra d'aquestes aparicions sobre la tarifa publicitària, i per tant calcular el valor monetari de l'aparició. No obstant això, hi ha valors afegits relatius a no ser un anunci sinó una notícia.

Des dels cercles acadèmics s'assenyala el background publicitari que posseeix el ciutadà com un hàndicap de la publicitat, enfront de la notícia que redacta el periodista; figura que apareix davant el ciutadà relacionada amb el progrés, la veracitat, el dret d'informació, la llibertat d'expressió.

Amb l'actual desenvolupament dels mitjans informatius, en l'era de la societat de la informació, el clipping es pot realitzar ja no només en format paper, sinó també digitalitzat. La importància d'aquesta acció de comunicació es veu incrementada amb el desenvolupament d'Internet i l'aparició del fenomen Blog.

Més informació: Notorius Comunicación

Early bird és un anglicisme que fa referència al fenomen que anticipa un esdeveniment. 

S'utilitza en màrqueting per identificar algunes mesures que serveixen per anticipar el resultat d'algunes campanyes, com ara les trucades telefòniques o les visites a la web dels primers dies d'una campanya.

Recompensa als assistents repetits

Si teniu un esdeveniment anual, el primer que heu de fer és anunciar l'esdeveniment als assistents de l'any passat. La gent que va venir l'any anterior pot ser el vostre major seguidor. Oferiu-los un descompte especial per inscriure-us abans.

Promocioneu els vostres protagonistes

Els esdeveniments tenen a veure amb l'aspiració. Els vostres ponents principals personifiquen els casos d'èxit que atrauran el vostre públic objectiu. Aprofiteu les idees i la saviesa que ofereixen per convèncer els possibles assistents de registrar-se aviat. Promocioneu aquests articles per inspirar els lectors a assegurar-vos un lloc a l'esdeveniment.

Limiteu estrictament l’acord

Resistiu la temptació d’establir un termini límit. En ampliar el termini, premieu la gent per esperar, que no és el comportament desitjat. No afavoriu els procrastinadors. Doneu-los una data límit i compliu-la.

Converteix els primers ocells en professionals de la venda

Animar les referències dels assistents és una oportunitat que es perd sovint. Els planificadors d'esdeveniments que se centren en la incorporació de nous assistents poden oblidar la tàctica de màrqueting potencialment que tenen a la seva disposició: el poder de persuasió dels que ja s'han registrat abans de l'esdeveniment. Considereu fer que valgui la pena promoure el vostre esdeveniment i els seus avantatges inicials a les seves xarxes, per exemple, pagant als assistents una tarifa de referència per a noves inscripcions o bé donant-los descomptes en tallers previs o posteriors a l’esdeveniment.

Oferiu avantatges VIP

Penseu en la possibilitat d’atorgar l’estatus VIP als primers ocells amb avantatges atractius. Per afegir més importància a la vostra oferta VIP, lligueu el registre anticipat als vostres productes estrelles o als nous productes.

Més informació: Weezebent

 Hi ha un component de màrqueting evident
en fer alguna cosa digitalment
en arribar a nous clients
que no podeu fer al mercat existent
o que és difícil de fer al mercat existent.

Jim Lee

PLATAFORMES DIGITALS, XXSS I RECERCA DE FEINA EN LÍNIA

Avui, The Grandma i els seus companys i companyes de Gavà han parlat sobre la importància de les eines digitals. Les eines digitals han vingut per a quedar-se i el temps de pandèmia ha accelerat la seva implementació, que ja era de per si irreversible.

Unes bones eines digitals i uns usuaris que les dominin, a més a més de dominar les tècniques de comunicació bàsiques són el còctel necessari per tenir èxit en qualsevol situació d'atenció al client en línia.

Una plataforma digital és un lloc d'Internet que serveix per emmagatzemar diferents tipus d'informació tant personal com a escala de negocis.

Aquestes plataformes funcionen amb determinats tipus de sistemes operatius i executen programes o aplicacions amb diferents continguts, com poden ser jocs, imatges, text, càlculs, simulacions i vídeo, entre d'altres.

Les plataformes digitals també es poden concebre com a sistemes que poden ser programats i personalitzats per desenvolupadors externs, com els usuaris, i d'aquesta forma pot ser adaptat a innombrables necessitats i assumptes que ni tan sols els creadors de la plataforma original havien previst.

Les plataformes digitals s'han posicionat en l'àmbit virtual a través de l'inici de la Web 2.0, que va definir noves alternatives sobre l'ús de la plataforma web per a treball col·laboratiu. Mitjançant la nova interacció entre usuaris i els sistemes virtuals, s'han difuminat les plataformes digitals donant origen a la diversitat de llocs web que suporta aquesta línia de treball virtual.

És important tenir en compte que mitjançant les plataformes digitals, independentment de l'enfocament de cadascuna d'elles, és possible gestionar continguts i realitzar una gran varietat d'activitats a través dels portals web. D'aquesta manera ha anat prenent força aquest tipus d'aplicacions i actualment encara es troba en continu desenvolupament.

Més informació:Diari de Girona

Les plataformes digitals aspiren a posicionar la web com a principal canal per adquirir continguts. Entre les seves característiques destaquen:

-Són creadores de continguts i serveis: reuneixen a diferents proveïdors, aplicacions, serveis, continguts i desenvolupadors. El seu valor creix en la mesura que augmenta l'oferta, tant en quantitat com en qualitat.

-Poden ser obertes o tancades. Apple és la dominadora entre les plataformes tancades o propietàries, mentre Android o diverses companyies de telecomunicacions aspiren a crear plataformes obertes amb diferents graus de control sobre els desenvolupaments de tercers.

-Ofereixen un accés preferent a continguts premium. És a dir, amb major qualitat de continguts, amplada de banda, resolució o interfície.

-Són multisuport i multicanal. Permet l'accés a través de web, mòbils, videoconsoles, televisions connectades a Internet, etc.

-Donen més control dels continguts i dels seus drets de propietat intel·lectual i ús als proveïdors, a més de reunir més dades dels clients i són gestores de l'usuari final.

-Negoci de pagament per accés o cobrament per continguts: conviuen diversos models de negoci amb pagament per continguts, subscripcions d'accés, micropagaments o llicències per continguts associats a equips i suports.

-Permeten l'accés a paquets de continguts o serveis: cap plataforma s'acontenta amb una única oferta, els continguts es rendibilitzen en paquets (com la televisió de pagament), com també els serveis (els paquets d'internet, fix, mòbil i TV de pagament de les operadores de telecomunicacions).

AVANTATGES

-Autonomia de publicació i producció a la xarxa de recursos i continguts per part dels participants.

-Permeten allotjar informació perquè els altres usuaris les obtinguin.

-Accedir a diferents tipus d'informació mitjançant un login.

-Interfícies de connexió amb diversos usuaris.

-Facilitat als usuaris d'incorporar-se en l'anomenat Teletreball.

-Utilització des de qualsevol part del món.

DESAVANTATGES

Tots els processos acadèmics requereixen un autoaprenentatge continu, per tant l'únic desavantatge palpable, és el desconeixement de les eines del seu funcionament.

A més també podem considerar que alguns dels seus desavantatges són:

-La lenta velocitat de càrrega per a la transmissió de dades.

-No-interacció directa amb un usuari.

-Poca privacitat amb els nostres arxius.

Més informació: GenCat

L'accés als continguts a través de plataformes tecnològiques o de xarxes socials són els nous models que s'obren pas per al futur.

En ells, la web perd la centralitat de la qual ha gaudit en els últims anys i s'usa la infraestructura d'Internet per construir xarxes intel·ligents on la neutralitat de la xarxa se substitueix per una major oferta, més transparent, amb diferents preus d'accés en funció dels continguts i serveis contractats.

S'avança de la Internet oberta i gratuïta dels últims anys a un model de plataformes a la recerca d'augmentar el negoci digital per a operadores, fabricants, grans d'Internet i mitjans.

Les plataformes socials són llocs web que serveixen per emmagatzemar diversos tipus d'informació relacionada amb les interaccions socials dels usuaris. A més, són xarxes socials que faciliten el contacte amb amics familiars i altres. Aquestes plataformes funcionen amb determinats tipus de sistemes operatius i executen programes i aplicacions amb contingut molt ampli: imatges, text, audiovisuals, càlculs...

Tenim plataformes digitals de tipus social com Facebook, Twitter, Linkedin, Instagram, Tuenti i plataformes de contingut audiovisual com Youtube, Vimeo, Flickr, Tumblr o TikTok.

Més info: Guia tècnica de consum per a l'ús de les plataformes digitals

Almenys, un 40% de tots els negocis moriran
en els pròxims deu anys si no saben
com adaptar-se a les noves tecnologies.

John Chambers

 

 

 

Després, han estat treballant Twitter i Facebook i les seves opcions de recerca d'ofertes de treball i han estat explorant les múltiples opcions que ofereix aquesta popular xarxa social.

Les xarxes socials ens permeten crear i teixir una xarxa de contactes que poden ser beneficiosos en la recerca dels nostres objectius laborals. Com bé expliquen els nostres companys d'Educaweb, el Networking és una eina que pot ajudar-nos a trobar feina i un ús adequat de les xarxes socials ens pot facilitar aquesta recerca.

La xarxa de contactes és una de les millors eines per a la cerca de feina. Les xarxes socials et permeten treballar el Networking (xarxa de contactes) i ajudar-te a trobar una feina.

Hi ha diferents tipus de xarxes socials, algunes més genèriques, com Facebook o Twitter, i d'altres més específiques i dirigides a crear una xarxa de professionals, com Linkedin o Xing.

Més informació: Recerca de Feina per Internet-Barcelona Activa

Per dibuixar una bona xarxa de contactes és important tenir en compte els següents consells:

Crea un perfil adequat a cada xarxa social. A les xarxes socials professionals com LinkedIn, has d'incloure la teva experiència professional, formació, competències, interessos professionals... no et limitis a la informació més bàsica. Si vols utilitzar xarxes socials més genèriques com Twitter per buscar feina, segueix a les persones més influents relacionades amb el teu àmbit professional i publica informació sobre aquest tema en concret, posicionant-te com a expert. Si fas servir les teves xarxes socials de forma lúdica, assegura't que els reclutadors no trobaran imatges compromeses o poc professionals associades al teu nom i cognoms.

Mostra el teu objectiu professional. Utilitza les xarxes socials professionals per mostrar quin és el teu objectiu professional i quin tipus de treball busques. D'aquesta manera facilites l'accés a la informació als reclutadors.

Segueix a grups o empreses que siguin del teu interès. Dedica un temps a buscar empreses i grups vinculats amb el teu àmbit professional i contacta amb ells. Participa en els debats, aporta els teus coneixements i posiciona't com una persona experta en el tema.

Busca contactes. Els contactes no s'han de limitar a persones que coneguis personalment, poden ser referents per al sector o persones amb les que hagis treballat, encara que sigui breument. Es tracta de crear una xarxa de contactes útils.

Sigues actiu a la xarxa. Per millorar el perfil, és recomanable que comparteixis articles, publicacions o altres informacions que puguin ser d'interès per als teus contactes. Si crees un perfil professional en una xarxa social no l'abandonis, intenta mantenir-lo actualitzat.

Les ofertes de treball sempre es mouen per més d'un canal o d'una xarxa social. Cadascú pot decidir lliurement els perfils que vol crear i en quines xarxes socials, tenint sempre en compte quina serà la millor estratègia per trobar la feina desitjada.

Per buscar feina, és recomanable estar en alguna xarxa especialitzada, però també es mouen ofertes de feina per altres xarxes més generals, i pots seguir a persones o institucions que publiquin oportunitats laborals. Pots buscar les xarxes que més utilitzen les empreses i professionals que t'interessen i afegir-te a elles.

Un aspecte important és diferenciar les xarxes socials que utilitzaràs per oci i les que mantindràs de forma professional. Tingues cura de la privacitat de les teves xarxes personals i vigila amb els teus comentaris. Els reclutadors buscaran informació sobre tu a Internet i tot el que trobin ho utilitzaran per valorar-te.

10 errors més freqüents en l'ús de les xarxes socials.

-Buscar feina en una única xarxa social.

-Cuidar poc la marca personal. El teu perfil és la teva marca.

-No separar l'esfera personal de la professional.

-Descuidar la seguretat.

-Fer servir un llenguatge poc adequat o criticar a antics companys de feina.

-Tenir poca activitat.

-Fer aportacions de poc valor.

-No actualitzar els teus contactes.

-No respondre de forma ràpida als missatges o comentaris.

-Escriure en forma de monòleg, sense esperar que ningú et respongui.

Més informació: 2.0 i Marca Personal-Barcelona Activa

 Creu en tu mateix!
Tingues fe en les teves capacitats!
Sense una confiança humil però raonable
en els nostres propis poders,
no podrem tenir èxit ni ser feliços.

 

Norman Vincent Peale

 

 

La formació és una eina de desenvolupament personal que ens ajuda en etapes d'aturada laboral a mantenir-nos informats i actualitzats, i en algunes ocasions, una eina que ens permet arribar a trobar un nou treball. La segmentació és important a l'hora de cercar una feina perquè no només podem accedir a aquelles feines on tenim una experiència prèvia sinó també a aquelles que sabem que som capaços de realitzar perquè en tenim coneixements i habilitats.

Finalment, The Grandma i els seus companys han estat treballant amb Facebook tot valorant la seva eina de recerca de feina i veient quins aspectes positius té i quins negatius.

Estar present a la xarxa i disposar d’una bona identitat digital s’està convertint en una eina que ens pot ajudar o perjudicar en el nostre desenvolupament professional. Cada cop és més freqüent que els/les professionals de Recursos Humans cerquin candidats/es o informació d’ells a Internet. Alguns avantatges del reclutament a través dels Social Media són:

-L’obtenció de gran quantitat d’informació sobre el candidat/a, a nivell personal i professional, contrastable amb les dades del CV.

-La possibilitat de valorar candidats/as que no estan en recerca activa de feina.

-El filtratge d’informació a través de diferents eines que faciliten la selecció de perfils professionals.

Més informació: Barcelona Activa

Per tant disposar d’una identitat digital que ens defineixi i ens doni visibilitat com a professionals esdevé cada vegada més fonamental, sobretot per a qui es troba en procés de recerca activa de feina. Ara bé, la informació que els demés troben de nosaltres a Internet no ha de projectar una imatge de nosaltres mateixos que ens perjudiqui o ens qüestioni com a professionals, pel que hem d’actuar a dos nivells:

-Creant continguts i fomentant la comunicació a la xarxa, a través dels quals definim una identitat digital professional concreta.

-Fent un seguiment de les informacions que apareixen vinculades a la nostra identitat digital. Això és: com apareixem a Internet i com són valorats els continguts relacionats amb la nostra identitat en línia, el que s’anomena reputació digital.

Davant la multiplicitat d’eines 2.0 amb diferents utilitats, es fa necessari el coneixement d’aquests recursos per saber triar els que millor encaixen amb el nostre objectiu professional i, per tant, amb l’estratègia a seguir pel nostre desenvolupament professional.

Tot professional pot beneficiar-se de la recerca de feina 2.0 a diferents nivells. Hem de tenir en compte, però, que la tendència de les empreses en l’ús de les eines 2.0, tot i que és creixent, encara no es pot generalitzar. Per a perfils professionals poc qualificats, encara tenen un pes significativament superior els canals de recerca de feina tradicionals. Òbviament, la gestió de la identitat digital és especialment indicada per a treballadors/es autònoms, o bé per a professionals amb perfils tècnics, creatius o de l’àmbit de la comunicació.

En canvi, sí que ja es poden aprofitar les plataformes 2.0 per potenciar la xarxa de contactes, que ens poden ajudar a conèixer oportunitats laborals. Actualment de fet, la major part de les vacants de llocs de treball es cobreixen a partir de contactes sense que s’hagi fet públiques les ofertes, és part del mercat de treball invisible.

Més informació: Facebook i la Marca Personal

Una de les xarxes socials més utilitzades a la recerca de feina que té la seva propia eina per aquesta recerca és Facebook.

Facebook és una xarxa social llançada el 2004 i que pertany a la companyia privada Facebook, Inc.

La xarxa permet d'afegir gent com a amics, i enviar-los missatges i compartir enllaços, fotografies i vídeos, entre altres coses. És obert a tothom qui tingui més de tretze anys, i només cal una adreça de correu electrònic vàlida per a registrar-s'hi. És una de les xarxes socials més conegudes actualment. Té com a principi un mur particular de cada usuari al qual s'enganxen les diverses publicacions dels membres que hom ha acceptat com a amics o dels grups o pàgines als quals hom ha fet M'agrada.

Facebook està construit en PHP, compilat amb HipHop for PHF, un transformador de codi font construït per enginyers de Facebook que converteix PHP en C++. Segons els informes, el desplegament d'HipHop va reduir el consum mitjà de CPU als servidors de Facebook en un 50%.

La seva infraestructura principal està formada per una xarxa de 50.000 servidors que fan servir distribucions del Sistema operatiu GNU/Linux usant LAMP.

Facebook va ser fundat inicialment per Mark Zuckerberg, estudiant d'informàtica a la Universitat Harvard als Estats Units; Dustin Moskovitz, Chris Hughes i Eduardo Saverin, el 4 de febrer de 2004, i, en un principi, la xarxa estava limitada als estudiants de la seva pròpia universitat: pretenia ser una eina de coneixement per als alumnes i que fos un espai en el qual poguessin intercanviar una comunicació fluida i compartir contingut de forma senzilla a través d'Internet.

El seu projecte va ser tant innovador i reeixit que amb els temps va anar-se expandint per tota l'àrea de Boston i, més tard, per tot el país i, a dat de novembre del 2019, la conformen més de 2.450 milions d'usuaris actius d'arreu del món.

Més informació: Facebook i la Recerca de Feina

  

 El risc més gran no és assumir cap risc...
En un món que canvia molt ràpidament,
l’única estratègia que es garanteix que fracassa no és arriscar-se.

 

Mark Zuckerberg

CRISIS DE REPUTACIÓ I COMUNICACIÓ, LA MARCA EN PERILL

Avui, The Grandma ha continuat el seu curs d'Atenció al client en línia amb els companys i les companyes de Gavà.

 

Han parlat sobre crisis de reputació i comunicació i han tornat a oferir una masterclass en assertivitat.

 

La gestió de la reputació és una tècnica per al control de la reputació i ús que es fa de les marques en el mitjans d'informació i zones d'influència informativa.

També es podria dir que el és una nova forma d'entendre i avaluar la informació que hi ha en el món referent a les empreses i les seves marques. Doncs la tendència de les grans empreses i les seves noves manares de portar la directiva de les seves organitzacions els fa menys agressius, més comprensius i per tant més dialogants.

Perquè una empresa pugui participar-ne, cal que compti amb els serveis i solucions d'una empresa NTIC especialitzada en Web Crawler. Amb tot, les empreses fan una evolució en la seva forma d'entendre la informació i la comunicació. Una forma en la qual ja no val només el que digui l'empres o el mitja d'informació si no que cal tenir molt en compte el que diu la societat sobre les marques i les companyies per petites o grans que siguin aquestes.

S'entén per crisi qualsevol canvi profund que es produeix de forma sobtada en un procés o situació. En el context empresarial, aquest canvi pot arribar a afectar negativament la imatge i el funcionament d’una organització si no es gestiona de forma adequada.

Més informació: APD

La comunicació de crisi consisteix en un conjunt de tècniques de comunicació destinades a gestionar eventuals situacions de crisi, minimitzant-ne l'impacte i els efectes perjudicials que aquestes puguin ocasionar a l'empresa.

Disposar d'un gabinet de crisi i un pla de crisi contribuirà a actuar amb major rapidesa i resolució davant d’escenaris imprevistos.

Aquest protocol d’emergència haurà d’incloure aspectes com l’avaluació de possibles riscos potencials, el procediment a seguir per part dels treballadors i les accions de comunicació externa a realitzar.

Sigui quina sigui la causa de la crisi, cal considerar les següents recomanacions:

-Reforçar la prevenció i extremar els controls de seguretat.

-Prendre consciència de l’existència i magnitud del problema quan es produeixi.

-Actuar amb honestedat i evitar mentir sota qualsevol circumstància.

-Vigilar la comunicació interna per prevenir filtracions i/o rumors.

-Mostrar empatia amb els afectats, deixant altres qüestions en segon terme.

-Ser transparents i oferir informació fefaent sense aventurar hipòtesis.

-Prendre nota de les opinions i les crítiques de clients i usuaris.

-Aprendre dels errors comesos per tal que no es repeteixen en el futur.

Més informació: Reputación Crisis

 Una mentida arriba a mig món
abans que la veritat tingui
l'oportunitat de posar-se els pantalons.

Winston Churchill

EINES DE LA PREVENDA: BRIEFING, CLIPPING I EARLY BIRD

Avui, The Grandma ha continuat les seves sessions d'Atenció al client en línia amb els seus companys i les seves companyes de Gavà. Han parlat de termes molt lligats al màrqueting i la comunicació com briefing, clipping o early bird.

Un briefing o brief fa referència a un document o reunió informativa que proporciona informació a una entitat que ho cregui o celebra.

El briefing no té un format predefinit. Cada empresa té la seva pròpia forma d'elaborar-lo. Una agència de publicitat o professional de la comunicació comercial o institucional ha de conèixer com a mínim les dades reflectides en el següent índex:

-Antecedents històrics de l'empresa anunciant, que paga per la realització d'una campanya de publicitat. Aquest apartat ha de proporcionar dades clau de la companyia, la categoria de producte o servei, així com els principals competidors d'aquest, incloent-hi dades de canal de distribució, i aportar dades d'imatge de marca, descrivint els principals avantatges (reals o emocionals) de l'empresa, comparant-los amb la competència. Anècdotes, pensaments o fins i tot petites històries d'empleats són d'utilitat per a la creació de l'eix de comunicació que ha de seguir una campanya.

-Documentació preexistent. Es tracta dels documents o publicitat anteriorment desenvolupada per l'anunciant. L'executiu de comptes ha de demanar informació sobre qualsevol suport publicitari realitzat prèviament i assabentar-se de quin va ser el seu efecte sobre consumidors i anunciant.

-Mercat total. Mida del mercat i la competència directa i indirecta.

-Mercat específic. Competència directa.

-Situació actual i real de l'empresa i la marca. Imatge de marca i imatge de marca ideal. Posicionament.

-Producte. Quan la campanya de publicitat tracta sobre un producte o servei, aquest apartat ha de descriure els seus trets i dades tècniques més notables, ubicació, cobertures, serveis, atributs del producte. Avantatges diferencials.

-Preu. Quant costa en termes monetaris l'adquisició del seu producte o servei.

-Envàs. Colors, identificació, logo.

-Competència. Per saber com és l'avantatge diferenciador del producte que es desitja publicitar, s'ha de saber com és la competència: qui és, què fa, la seva quota de mercat, el seu posicionament.

-Canal de distribució o camí que el fabricant segueix per fer arribar el seu producte a l'usuari o consumidor final. El producte pot passar per intermediaris (majoristes, detallistes...) entre el fabricant i el consumidor final o bé distribuir-se de forma directa. Quota de mercat i mercat potencial per zones.

-Consumidor. Identificació del consumidor tipus. Sol realitzar-se a través d'estudi de mercat per entendre què tenen en la ment dels consumidors quan veuen la marca comercial de l'anunciant. La futura campanya pot trencar o conservar aquesta personalitat, depenent dels objectius de comunicació (llançament, reposicionament...)

-Públic objectiu. Descripció del públic objectiu tant en el punt de vista demogràfic com, si és possible, en els seus hàbits o conductes. És important subministrar dades procedents d'investigacions realitzades, incloent-hi informació sobre el coneixement de la marca del producte i de la seva competència, així com les dades relatives referents a la percepció que els consumidors tenen del producte abans de la campanya. Així, es poden incloure en l'anunci paraules pròpies del mercat objectiu.

-Públic potencial. És tota persona (sense diferenciar sexe, edat, raça) que se senti atreta i arribi a l'acció de compra del producte sense ser part del públic objectiu.

-Tendències de mercat. Incloent la moda i altres variacions en el gust i la disposició dels consumidors.

-Objectius de màrqueting. Els posa l'àrea de màrqueting de l'empresa i per determinar-ha de preguntar-se si es tracta d'una campanya de llançament, rellançament, reposicionament o sosteniment.

-Suma a invertir. Quant pressupost té l'empresa per invertir en una campanya publicitària? L'agència guanya quan compra els mitjans.

-Temps. Període de temps que la campanya sortirà al públic.

Més informació: Bien Pensado

Clipping és un terme anglès per designar l'activitat de seleccionar els articles o retalls de premsa en què en una empresa determinada ha aparegut en forma de notícia.

Cada aparició en premsa té un preu. Una notícia no és el mateix que un anunci, però ocupa temps en televisió i ràdio, espai en la premsa i internet... És per això que les organitzacions encaminen els seus esforços a les relacions públiques com a motor capaç de generar aparicions en els mitjans de comunicació.

El clipping, com a recol·lector de totes aquestes aparicions, permet igualar la xifra d'aquestes aparicions sobre la tarifa publicitària, i per tant calcular el valor monetari de l'aparició. No obstant això, hi ha valors afegits relatius a no ser un anunci sinó una notícia.

Des dels cercles acadèmics s'assenyala el background publicitari que posseeix el ciutadà com un hàndicap de la publicitat, enfront de la notícia que redacta el periodista; figura que apareix davant el ciutadà relacionada amb el progrés, la veracitat, el dret d'informació, la llibertat d'expressió.

Amb l'actual desenvolupament dels mitjans informatius, en l'era de la societat de la informació, el clipping es pot realitzar ja no només en format paper, sinó també digitalitzat. La importància d'aquesta acció de comunicació es veu incrementada amb el desenvolupament d'Internet i l'aparició del fenomen Blog.

Més informació: Notorius Comunicación

Early bird és un anglicisme que fa referència al fenomen que anticipa un esdeveniment. 

S'utilitza en màrqueting per identificar algunes mesures que serveixen per anticipar el resultat d'algunes campanyes, com ara les trucades telefòniques o les visites a la web dels primers dies d'una campanya.

Recompensa als assistents repetits

Si teniu un esdeveniment anual, el primer que heu de fer és anunciar l'esdeveniment als assistents de l'any passat. La gent que va venir l'any anterior pot ser el vostre major seguidor. Oferiu-los un descompte especial per inscriure-us abans.

Promocioneu els vostres protagonistes

Els esdeveniments tenen a veure amb l'aspiració. Els vostres ponents principals personifiquen els casos d'èxit que atrauran el vostre públic objectiu. Aprofiteu les idees i la saviesa que ofereixen per convèncer els possibles assistents de registrar-se aviat. Promocioneu aquests articles per inspirar els lectors a assegurar-vos un lloc a l'esdeveniment.

Limiteu estrictament l’acord

Resistiu la temptació d’establir un termini límit. En ampliar el termini, premieu la gent per esperar, que no és el comportament desitjat. No afavoriu els procrastinadors. Doneu-los una data límit i compliu-la.

Converteix els primers ocells en professionals de la venda

Animar les referències dels assistents és una oportunitat que es perd sovint. Els planificadors d'esdeveniments que se centren en la incorporació de nous assistents poden oblidar la tàctica de màrqueting potencialment que tenen a la seva disposició: el poder de persuasió dels que ja s'han registrat abans de l'esdeveniment. Considereu fer que valgui la pena promoure el vostre esdeveniment i els seus avantatges inicials a les seves xarxes, per exemple, pagant als assistents una tarifa de referència per a noves inscripcions o bé donant-los descomptes en tallers previs o posteriors a l’esdeveniment.

Oferiu avantatges VIP

Penseu en la possibilitat d’atorgar l’estatus VIP als primers ocells amb avantatges atractius. Per afegir més importància a la vostra oferta VIP, lligueu el registre anticipat als vostres productes estrelles o als nous productes.

Més informació: Weezebent

 Hi ha un component de màrqueting evident
en fer alguna cosa digitalment
en arribar a nous clients
que no podeu fer al mercat existent
o que és difícil de fer al mercat existent.

Jim Lee

EL PRODUCTE I LA MATRIU BOSTON CONSULTING GROUP

Avui, The Grandma ha continuat les seves sessions d'Atenció al client en línia amb els seus companys i les seves companyes de Gavà.

 

Han parlat de la Matriu BCG, un element indispensable en l'anàlisi comercial.

 

La Matriu BCG o matriu de creixement-participació, que es coneix també com a Matriu de Boston Consulting Group, és un mètode gràfic d'anàlisi de cartera de negocis desenvolupat pel Boston Consulting Group a la dècada de 1970 i publicada pel president de l'esmentada consultora, Bruce D. Henderson, el 1973.

Es tracta d'una eina d'anàlisi estratègica, específicament de la planificació estratègica corporativa.

No obstant això, per la seva estreta relació amb el màrqueting estratègic, es considera una eina molt vinculada a aquesta disciplina. La seva finalitat és ajudar a decidir enfocaments per a diferents negocis o Unitats Estratègiques de Negoci.

Es tracta d'una senzilla matriu amb quatre quadrants, cadascun dels quals proposa una estratègia diferent per a una unitat de negoci. Cada quadrant ve representat per una figura o icona.

El mètode utilitza una matriu de 2 x 2 per agrupar diferents tipus de negocis que una empresa en particular posseeix. L'eix vertical de la matriu defineix el creixement en el mercat, i l'horitzontal la quota de mercat.

Les unitats de negoci se situaran en un dels quatre quadrants en funció del seu valor estratègic.

Aquests quadrants són els següents:

ESTRELLA. Gran creixement i Gran participació de mercat. Es recomana potenciar al màxim aquesta àrea de negoci fins que el mercat es torni madur, i la UEN (Unitat estratègica de negoci) es converteixi en Vaca.

INTERROGANT. Gran creixement i Poca participació de mercat. Cal revaluar l'estratègia en aquesta àrea, que eventualment es pot convertir en un Estel o en un Gos.

VACA. Sota creixement i alta participació de mercat. Es tracta d'una àrea de negoci que servirà per generar efectiu necessari per crear noves estrelles.

GOS. No hi ha creixement i la participació de mercat és baixa. Àrees de negoci amb baixa rendibilitat o fins i tot negativa. Es recomana desfer-se d'ella quan sigui possible. Generalment són negocis o productes que es troben en la seva última etapa de vida. Rares vegades convé mantenir-los en la cartera de l'empresa, també es diu que fa part del màrqueting.

Més informació: Rubén Mañez

Sempre, sempre has de tenir un pla.

Rick Riordan

HABILITATS COMUNICATIVES, EL CONTROL i L'AUTOCONTROL

Avui, The Grandma ha continuat les seves sessions d'Atenció al client en línia amb els seus companys i les seves companyes de Gavà.

Han parlat sobre la importància de la qualitat en l'atenció al client, sobre la redacció de protocols i les seves aplicacions en situacions difícils, però també han parlat d'idiosincràsia, de tòpics i de típics, de sentiments, de noms propis que es fan més grans al costat de grans, i de noms propis que cauen en l'oblit o en el desconeixement malgrat ser sublims.

Podem observar si una persona és hàbil o no en la relació amb els altres, però és difícil donar una definició acurada sobre què són les habilitats socials, ja que depenen del context cultural, la situació en què ens trobem i les persones que intervenen.

Generalment, el terme habilitats socials fa referència a les conductes que milloren o empitjoren la interacció amb altres persones. Aquí incloem el conjunt d'estratègies verbals (llenguatge) i no verbals (aspectes emocionals i corporals) que disposem per actuar en una situació social.

S'anomenen pro socials aquelles conductes que incrementen les possibilitats de relacionar-nos més satisfactòriament i antisocials les que provoquen aïllament.

Tothom és susceptible de millorar els seus coneixements en habilitats socials mitjançant l'aprenentatge i l'entrenament.

Les habilitats socials són aquelles conductes que les persones emeten en situacions interpersonals per obtenir una resposta positiva dels altres i que ens permeten afavorir la integració en el nostre entorn. Aquestes conductes poden ser tant verbals com no verbals.

Aprendre i desenvolupar aquestes habilitats és imprescindible per aconseguir una bona socialització.

Des de petits estem destinats a conviure en un grup d'iguals, i les habilitats socials que posseïm ens faciliten les interaccions amb altres persones. La integració és un factor clau del benestar emocional.

Una conducta socialment hàbil és el mateix que l'assertivitat: fer allò que es pensa sincerament i que es considera just però respectant els drets i sentiments dels altres.

Per posar alguns exemples, algunes d'aquestes conductes són:

-Saber escoltar.

-Saber demanar un favor.

-Saber donar les gràcies.

-Saber expressar els sentiments.

-Saber rebre una crítica.

-Saber dir que no.

-Resolució de conflictes.

Més informació: IOC

Crec que aprens habilitats socials

barrejant-te amb la gent.

Joe Morgan

 

Les habilitats socials són essencials per la convivència amb els altres. Són aquelles aptituds necessàries per a tenir un comportament adequat i positiu que permeti afrontar eficaçment els reptes de la vida diària. Són comportaments o tipus de pensament que porten a resoldre una situació d'una forma efectiva, és a dir, acceptable pel mateix subjecte i pel context social on hi és.

Les principals competències socials són:

-Capacitat per la presa de decisions. Ajudar a afrontar de forma crítica, autònoma i responsable les situacions que es presenten en la vida quotidiana, afavorint explorar les alternatives disponibles i les diferents conseqüències de les nostres accions.

-Assertivitat. Permet reconèixer les tàctiques persuasives, defensar els drets, a dir no i a afrontar situacions de pressió.

-Capacitat de comunicar-se en forma efectiva. Té a veure amb la capacitat d’expressar-se, tant verbal com no verbal, i en parlar de forma apropiada davant de diferents situacions.

-Autoestima. Té a veure amb l'autoconcepte, la seva formació i la seva rellevància per la conducta i per arribar a assolir les metes desitjades.

-Habilitat per a controlar les mateixes emocions. Ajuda a reconèixer les emocions personals, a ser conscients de com les emocions influeixen en el nostre comportament i a manipular-les de forma apropiada.

Conductes antisocials i prosocials

La comunicació podria considerar-se com una de les habilitats socials per excel·lència, sigui verbal o no verbal, encara que la verbal sigui la més comuna i coneguda quan es parla de comunicació. La necessitat innata que tenim els éssers humans de relacionar-nos amb el nostre entorn ens ha fet desenvolupar aquesta gran habilitat.

 

S'evidencia que és essencial perquè al llarg dels anys ens hem dedicat a buscar alternatives de comunicació a mesura que s'anaven descobrint dificultats que impedien totalment o parcial comunicar-se verbalment com la sordesa o l'autisme.

Les conductes prosocials són aquelles interaccions amb els altres que estan modulades per l’autoconsciència i l'empatia. Les conductes més bàsiques són:

-Tenir iniciativa per saludar, presentar-se o iniciar una conversa.

-Mantenir el contacte visual quan parlem amb algú.

-Tenir cura de la nostra expressió facial.

-Modular el to de veu, sense cridar, però assegurant que  se'ns escolti.

-Escolta activa.

-Parar esment sense mostrar avorriment o desinterès.

-Capacitat de negociar.

-Flexibilitat per a col·laborar amb l'altra persona, arribant a una solució de consens.

-Tenir una opinió pròpia producte de la reflexió personal.

-Expressar com ens sentim o parlar de les nostres preocupacions fa augmentar el nivell de confiança i intimitat en una relació.

-Fer compliments sincers ajuda als altres a identificar les seves capacitats.

-Oferir crítiques constructives, d'una manera amable i afectuosa, possibilita que els altres millorin.

-Acceptar els compliments i les crítiques sense posar-nos a la defensiva.

-Donar les gràcies.

-Oferir o acceptar ajuda.

-Donar un cop de mà a una altra persona és una mostra d'afectivitat i  compromís i obre la possibilitat que ens ajudin en el futur.

-Demanar disculpes o perdó quan creiem que ens hem equivocat o ferit a l'altre demostra interès envers els sentiments de l'altra persona.

-L'ús d'aquestes formes de relació incrementa les possibilitats de gaudir d'una xarxa social àmplia i satisfactòria.

Sovint les conductes antisocials són el resultat d'una anàlisi erroni de nosaltres mateixos, sigui infravalorant-nos o sentint-nos superiors, acompanyat d'una manca d'empatia que provoca no tenir en compte els sentiments dels altres o malinterpretar  les  seves intencions. Algunes conductes que poden afectar negativament les nostres relacions socials són:

-Evitar normes socials bàsiques com la salutació, la presentació o mantenir el contacte visual.

-Enviar el missatge de no voler que els altres es relacionin amb nosaltres.

-Un to massa alt o cridar pot ser interpretat agressivament mentre que parlar fluix pot provocar que no ens parin atenció.

-Avorrir-se fàcilment durant una conversa o directament no escoltar a l’altre.

-Utilització de monosíl·labs, frases curtes o tallants.

-De  vegades podem creure que estem sent bromistes sense adonar-nos que som pesats, i això pot acabar enfadant a l'altre mentre que nosaltres ens sentim incompresos.

-Imposició dels nostres desitjos o opinions en els altres mitjançant l'agressió  física o verbal, les amenaces o les mentides.

-Despreocupació pel benestar dels altres.

-No donar importància als sentiments o necessitats de les persones del nostre voltant afavoreix que aquestes també ignorin les nostres.

-Perjudicar a altres i sentir indiferència.

-La manca del sentiment de responsabilitat provoca aïllament i incomprensió.

-La interpretació suspicaç de les intencions dels altres.

-Victimització i culpabilització dels altres.

-Evitació sistemàtica de situacions socials.

-La timidesa com a producte de la preocupació, la por o la vergonya pot acabar derivant  en  un  aïllament  total  de  la  persona.

Més informació: IOC

Considero les habilitats socials una mica

com l'aprenentatge d'un idioma.

Fa tants anys que les practico

que gairebé he perdut l'accent.

Daniel Tammet