Unes bones eines digitals i uns usuaris que les dominin, a més a més de dominar les tècniques de comunicació bàsiques són el còctel necessari per tenir èxit en qualsevol situació d'atenció al client en línia.
Una plataforma digital és un lloc d'Internet que serveix per emmagatzemar diferents tipus d'informació tant personal com a escala de negocis.
Aquestes plataformes funcionen amb determinats tipus de sistemes operatius i executen programes o aplicacions amb diferents continguts, com poden ser jocs, imatges, text, càlculs, simulacions i vídeo, entre d'altres.
Les plataformes digitals també es poden concebre com a sistemes que poden ser programats i personalitzats per desenvolupadors externs, com els usuaris, i d'aquesta forma pot ser adaptat a innombrables necessitats i assumptes que ni tan sols els creadors de la plataforma original havien previst.
Les plataformes digitals s'han posicionat en l'àmbit virtual a través de l'inici de la Web 2.0, que va definir noves alternatives sobre l'ús de la plataforma web per a treball col·laboratiu. Mitjançant la nova interacció entre usuaris i els sistemes virtuals, s'han difuminat les plataformes digitals donant origen a la diversitat de llocs web que suporta aquesta línia de treball virtual.
És important tenir en compte que mitjançant les plataformes digitals, independentment de l'enfocament de cadascuna d'elles, és possible gestionar continguts i realitzar una gran varietat d'activitats a través dels portals web. D'aquesta manera ha anat prenent força aquest tipus d'aplicacions i actualment encara es troba en continu desenvolupament.
Més informació: Plataformes digitals: gratuïtat i monopoli
Les plataformes digitals aspiren a posicionar la web com a principal canal per adquirir continguts. Entre les seves característiques destaquen:
-Són creadores de continguts i serveis: reuneixen a diferents proveïdors, aplicacions, serveis, continguts i desenvolupadors. El seu valor creix en la mesura que augmenta l'oferta, tant en quantitat com en qualitat.
-Poden ser obertes o tancades. Apple és la dominadora entre les plataformes tancades o propietàries, mentre Android o diverses companyies de telecomunicacions aspiren a crear plataformes obertes amb diferents graus de control sobre els desenvolupaments de tercers.
-Ofereixen un accés preferent a continguts premium. És a dir, amb major qualitat de continguts, amplada de banda, resolució o interfície.
-Són multisuport i multicanal. Permet l'accés a través de web, mòbils, videoconsoles, televisions connectades a Internet, etc.
-Donen més control dels continguts i dels seus drets de propietat intel·lectual i ús als proveïdors, a més de reunir més dades dels clients i són gestores de l'usuari final.
-Negoci de pagament per accés o cobrament per continguts: conviuen diversos models de negoci amb pagament per continguts, subscripcions d'accés, micropagaments o llicències per continguts associats a equips i suports.
-Permeten l'accés a paquets de continguts o serveis: cap plataforma s'acontenta amb una única oferta, els continguts es rendibilitzen en paquets (com la televisió de pagament), com també els serveis (els paquets d'internet, fix, mòbil i TV de pagament de les operadores de telecomunicacions).
AVANTATGES
-Autonomia de publicació i producció a la xarxa de recursos i continguts per part dels participants.
-Permeten allotjar informació perquè els altres usuaris les obtinguin.
-Accedir a diferents tipus d'informació mitjançant un login.
-Interfícies de connexió amb diversos usuaris.
-Facilitat als usuaris d'incorporar-se en l'anomenat Teletreball.
-Utilització des de qualsevol part del món.
DESAVANTATGES
Tots els processos acadèmics requereixen un autoaprenentatge continu, per tant l'únic desavantatge palpable, és el desconeixement de les eines del seu funcionament.
A més també podem considerar que alguns dels seus desavantatges són:
-La lenta velocitat de càrrega per a la transmissió de dades.
-No-interacció directa amb un usuari.
-Poca privacitat amb els nostres arxius.
Més informació: Diari de Girona
L'accés als continguts a través de plataformes tecnològiques o de xarxes socials són els nous models que s'obren pas per al futur.
En ells, la web perd la centralitat de la qual ha gaudit en els últims anys i s'usa la infraestructura d'Internet per construir xarxes intel·ligents on la neutralitat de la xarxa se substitueix per una major oferta, més transparent, amb diferents preus d'accés en funció dels continguts i serveis contractats.
S'avança de la Internet oberta i gratuïta dels últims anys a un model de plataformes a la recerca d'augmentar el negoci digital per a operadores, fabricants, grans d'Internet i mitjans.
Les plataformes socials són llocs web que serveixen per emmagatzemar diversos tipus d'informació relacionada amb les interaccions socials dels usuaris. A més, són xarxes socials que faciliten el contacte amb amics familiars i altres. Aquestes plataformes funcionen amb determinats tipus de sistemes operatius i executen programes i aplicacions amb contingut molt ampli: imatges, text, audiovisuals, càlculs...
Tenim plataformes digitals de tipus social com Facebook, Twitter, Linkedin, Instagram, Tuenti i plataformes de contingut audiovisual com Youtube, Vimeo, Flickr, Tumblr o TikTok.
Més info: Guia tècnica de consum per a l'ús de les plataformes digitals
Almenys, un 40% de tots els negocis moriran
en els pròxims deu anys si no saben
com adaptar-se a les noves tecnologies.
Les xarxes socials ens permeten crear i teixir una xarxa de contactes que poden ser beneficiosos en la recerca dels nostres objectius laborals. Com bé expliquen els nostres companys d'Educaweb, el Networking és una eina que pot ajudar-nos a trobar feina i un ús adequat de les xarxes socials ens pot facilitar aquesta recerca.
La xarxa de contactes és una de les millors eines per a la cerca de feina. Les xarxes socials et permeten treballar el Networking (xarxa de contactes) i ajudar-te a trobar una feina.
Hi ha diferents tipus de xarxes socials, algunes més genèriques, com Facebook o Twitter, i d'altres més específiques i dirigides a crear una xarxa de professionals, com Linkedin o Xing.
Més informació: Recerca de Feina per Internet-Barcelona Activa
Per dibuixar una bona xarxa de contactes és important tenir en compte els següents consells:
Crea un perfil adequat a cada xarxa social. A les xarxes socials professionals com LinkedIn, has d'incloure la teva experiència professional, formació, competències, interessos professionals... no et limitis a la informació més bàsica. Si vols utilitzar xarxes socials més genèriques com Twitter per buscar feina, segueix a les persones més influents relacionades amb el teu àmbit professional i publica informació sobre aquest tema en concret, posicionant-te com a expert. Si fas servir les teves xarxes socials de forma lúdica, assegura't que els reclutadors no trobaran imatges compromeses o poc professionals associades al teu nom i cognoms.
Mostra el teu objectiu professional. Utilitza les xarxes socials professionals per mostrar quin és el teu objectiu professional i quin tipus de treball busques. D'aquesta manera facilites l'accés a la informació als reclutadors.
Segueix a grups o empreses que siguin del teu interès. Dedica un temps a buscar empreses i grups vinculats amb el teu àmbit professional i contacta amb ells. Participa en els debats, aporta els teus coneixements i posiciona't com una persona experta en el tema.
Busca contactes. Els contactes no s'han de limitar a persones que coneguis personalment, poden ser referents per al sector o persones amb les que hagis treballat, encara que sigui breument. Es tracta de crear una xarxa de contactes útils.
Sigues actiu a la xarxa. Per millorar el perfil, és recomanable que comparteixis articles, publicacions o altres informacions que puguin ser d'interès per als teus contactes. Si crees un perfil professional en una xarxa social no l'abandonis, intenta mantenir-lo actualitzat.
Les ofertes de treball sempre es mouen per més d'un canal o d'una xarxa social. Cadascú pot decidir lliurement els perfils que vol crear i en quines xarxes socials, tenint sempre en compte quina serà la millor estratègia per trobar la feina desitjada.
Per buscar feina, és recomanable estar en alguna xarxa especialitzada, però també es mouen ofertes de feina per altres xarxes més generals, i pots seguir a persones o institucions que publiquin oportunitats laborals. Pots buscar les xarxes que més utilitzen les empreses i professionals que t'interessen i afegir-te a elles.
Un aspecte important és diferenciar les xarxes socials que utilitzaràs per oci i les que mantindràs de forma professional. Tingues cura de la privacitat de les teves xarxes personals i vigila amb els teus comentaris. Els reclutadors buscaran informació sobre tu a Internet i tot el que trobin ho utilitzaran per valorar-te.
10 errors més freqüents en l'ús de les xarxes socials.
-Buscar feina en una única xarxa social.
-Cuidar poc la marca personal. El teu perfil és la teva marca.
-No separar l'esfera personal de la professional.
-Descuidar la seguretat.
-Fer servir un llenguatge poc adequat o criticar a antics companys de feina.
-Tenir poca activitat.
-Fer aportacions de poc valor.
-No actualitzar els teus contactes.
-No respondre de forma ràpida als missatges o comentaris.
-Escriure en forma de monòleg, sense esperar que ningú et respongui.
Més informació: 2.0 i Marca Personal-Barcelona Activa
Tingues fe en les teves capacitats!
Sense una confiança humil però raonable
en els nostres propis poders,
no podrem tenir èxit ni ser feliços.
La formació és una eina de desenvolupament personal que ens ajuda en etapes d'aturada laboral a mantenir-nos informats i actualitzats, i en algunes ocasions, una eina que ens permet arribar a trobar un nou treball. La segmentació és important a l'hora de cercar una feina perquè no només podem accedir a aquelles feines on tenim una experiència prèvia sinó també a aquelles que sabem que som capaços de realitzar perquè en tenim coneixements i habilitats.
Finalment, The Grandma i els seus companys han estat treballant amb Facebook tot valorant la seva eina de recerca de feina i veient quins aspectes positius té i quins negatius.
Estar present a la xarxa i disposar d’una bona identitat digital s’està convertint en una eina que ens pot ajudar o perjudicar en el nostre desenvolupament professional. Cada cop és més freqüent que els/les professionals de Recursos Humans cerquin candidats/es o informació d’ells a Internet. Alguns avantatges del reclutament a través dels Social Media són:
-L’obtenció de gran quantitat d’informació sobre el candidat/a, a nivell personal i professional, contrastable amb les dades del CV.
-La possibilitat de valorar candidats/as que no estan en recerca activa de feina.
-El filtratge d’informació a través de diferents eines que faciliten la selecció de perfils professionals.
Més informació: Barcelona Activa
Per tant disposar d’una identitat digital que ens defineixi i ens doni visibilitat com a professionals esdevé cada vegada més fonamental, sobretot per a qui es troba en procés de recerca activa de feina. Ara bé, la informació que els demés troben de nosaltres a Internet no ha de projectar una imatge de nosaltres mateixos que ens perjudiqui o ens qüestioni com a professionals, pel que hem d’actuar a dos nivells:
-Creant continguts i fomentant la comunicació a la xarxa, a través dels quals definim una identitat digital professional concreta.
-Fent un seguiment de les informacions que apareixen vinculades a la nostra identitat digital. Això és: com apareixem a Internet i com són valorats els continguts relacionats amb la nostra identitat en línia, el que s’anomena reputació digital.
Davant la multiplicitat d’eines 2.0 amb diferents utilitats, es fa necessari el coneixement d’aquests recursos per saber triar els que millor encaixen amb el nostre objectiu professional i, per tant, amb l’estratègia a seguir pel nostre desenvolupament professional.
Tot professional pot beneficiar-se de la recerca de feina 2.0 a diferents nivells. Hem de tenir en compte, però, que la tendència de les empreses en l’ús de les eines 2.0, tot i que és creixent, encara no es pot generalitzar. Per a perfils professionals poc qualificats, encara tenen un pes significativament superior els canals de recerca de feina tradicionals. Òbviament, la gestió de la identitat digital és especialment indicada per a treballadors/es autònoms, o bé per a professionals amb perfils tècnics, creatius o de l’àmbit de la comunicació.
En canvi, sí que ja es poden aprofitar les plataformes 2.0 per potenciar la xarxa de contactes, que ens poden ajudar a conèixer oportunitats laborals. Actualment de fet, la major part de les vacants de llocs de treball es cobreixen a partir de contactes sense que s’hagi fet públiques les ofertes, és part del mercat de treball invisible.
Més informació: Facebook i la Marca Personal
Una de les xarxes socials més utilitzades a la recerca de feina que té la seva propia eina per aquesta recerca és Facebook.
Facebook és una xarxa social llançada el 2004 i que pertany a la companyia privada Facebook, Inc.
La xarxa permet d'afegir gent com a amics, i enviar-los missatges i compartir enllaços, fotografies i vídeos, entre altres coses. És obert a tothom qui tingui més de tretze anys, i només cal una adreça de correu electrònic vàlida per a registrar-s'hi. És una de les xarxes socials més conegudes actualment. Té com a principi un mur particular de cada usuari al qual s'enganxen les diverses publicacions dels membres que hom ha acceptat com a amics o dels grups o pàgines als quals hom ha fet M'agrada.
Facebook està construit en PHP, compilat amb HipHop for PHF, un transformador de codi font construït per enginyers de Facebook que converteix PHP en C++. Segons els informes, el desplegament d'HipHop va reduir el consum mitjà de CPU als servidors de Facebook en un 50%.
La seva infraestructura principal està formada per una xarxa de 50.000 servidors que fan servir distribucions del Sistema operatiu GNU/Linux usant LAMP.
Facebook va ser fundat inicialment per Mark Zuckerberg, estudiant d'informàtica a la Universitat Harvard als Estats Units; Dustin Moskovitz, Chris Hughes i Eduardo Saverin, el 4 de febrer de 2004, i, en un principi, la xarxa estava limitada als estudiants de la seva pròpia universitat: pretenia ser una eina de coneixement per als alumnes i que fos un espai en el qual poguessin intercanviar una comunicació fluida i compartir contingut de forma senzilla a través d'Internet.
El seu projecte va ser tant innovador i reeixit que amb els temps va anar-se expandint per tota l'àrea de Boston i, més tard, per tot el país i, a dat de novembre del 2019, la conformen més de 2.450 milions d'usuaris actius d'arreu del món.
Més informació: Facebook i la Recerca de Feina
En un món que canvia molt ràpidament,
l’única estratègia que es garanteix que fracassa no és arriscar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada