Avui, The Grandma i les seves companyes de Gavà del curs d'Eines2.0 deGestióAdministrativahancompartit documents mitjançant Google Docs i Google Drive i han treballat amb un escurçador d'enllaços, el ja.cat.
La Fundació puntCAT, juntamentamb dinahosting, han creat l'escurçador d'enllaçosja.cat.
Aquest escurçador en català és una eina útil i gratuïta per retallar i personalitzar enllaços (URLs) que està basat en Polr 2, una plataforma oberta per a escurçar enllaços.
El servei ja.cat és gratuït i permetescurçar, retallar i personalitzarenllaços (URL).
No cal registrar-se com usuari per poder utilitzar el servei ja.cat, perescurçar URL.
Queden reservats tots els drets. El Lloc Web ja.cat els continguts propis, la programació i el disseny del lloc web es troba plenament protegit pels drets d'autor, quedant expressament prohibida tota reproducció, comunicació, distribució i transformació dels referits elements protegits.
L'usuari que desitgi establir un hiperenllaç al seu lloc web al Lloc Web ja.cat no realitzarà un ús il·legal o contrari a la bona fe de les informacions o serveis posats a disposició en el referit lloc web.
L'existència d'hiperenllaços en pàgines web alienes que permetin l'accés al Lloc Web ja.cat no implicarà en cap cas l'existència de relacions comercials o mercantils amb el/la titular de la pàgina web on s'estableixi l'hiperenllaç, ni l'acceptació o supervisió per part de puntCAT dels seus continguts o serveis. puntCAT no serà responsable en cap cas dels continguts o serveis de la web de l'usuari on s'inclogui un hiperenllaç o enllaç al Lloc Web ja.cat.
PuntCAT és responsable del tractament de les dades proporcionades a través del Lloc Web ja.cat.
Per accedir i/o navegar pel Lloc Web de ja.cat no cal aportar cap dada. El caràcter obligatori de la resposta a les preguntes que es plantegen, o de les dades que se sol·liciten a través del Lloc Web, s'indica mitjançant la incorporació d'un asterisc (*) a continuació de la pregunta o camp del formulari. En cas de no proporcionar les dades requerides no serà possible prestar el servei o funcionalitat sol·licitats.
No es tracten dades de menors d'edat en cap cas, ja que únicament es permet el registre com a usuari a través del lloc web a persones majors d'edat amb plena capacitat per actuar en el tràfic jurídic. Qualsevol compte d'usuari donada d'alta incomplint aquest extrem serà eliminada immediatament.
La informació proporcionada pels usuaris serà tractada d'acord amb les següents finalitats:
-Usuaris. Les dades proporcionades al registrar-se com usuari del servei, s'utilitzen amb la finalitat de gestionar el servei tant a nivell tècnic com administratiu, i/o per notificar-los incidències o qualsevol informació d'interès sobre el servei. La base legitimadora del tractament és la prestació del servei o execució del contracte. Conservem aquestes dades durant tres anys per acreditar el compliment de la normativa sobre protecció de dades.
-Contacte. Les dades rebudes per qualsevol dels mitjans i/o canals de contacte indicats en el lloc web, s'utilitzen per contactar i/o gestionar la sol·licitud o incidència comunicada, i es conserven durant 12 mesos. La base legitimadora del tractament és la prestació del servei o execució del contracte.
Avui, The Grandma ha continuat laseva formació en ACTIC amb elscompanys de Castelldefels.Han parlat sobre la televisió per Internet.
La
televisió per Internet o televisió en línia és la televisió distribuïda
via Internet.
Es tracta de la perspectiva immediata que proporciona
Internet per distribuir aquesta nova forma de produir i transmetre
material de comunicació audiovisual en línia, proporcionant a l'usuari
la facilitat de reproduir-ho.
En
el passat, la televisió només era distribuïda per cable, satèl·lit o
per sistemes terrestres. La primera forma de televisió per Internet és
el streaming, que es tracta del vídeo seleccionable des d'algun lloc
d'Internet, normalment un lloc web o des d'un programa.
Amb l'augment
actual de les velocitats de connexió a Internet, l'avanç de la
tecnologia, l'augment del nombre total d'internautes i la disminució en
despeses de connexió, s'ha fet cada vegada més comuna trobar el
contingut tradicional de televisió accessible lliurement i continguts de
televisió solamentdisponibles en Internet.
La
televisió per Internet utilitza les seves connexions per transmetre
vídeo des d'una font (host o origen) fins a un dispositiu (normalment
l'usuari). Aquestes són algunes de les formes per fer-ho:
-Veure
televisió corrent (ja sigui per connexió directa des d'un ordinador,
Set-top box) o en un ordinador o dispositiu portàtil (com un telèfon
mòbil).
-Veure un canal en directe o permetent a l'espectador seleccionar un programa per veure al moment (Vídeo on Demand).
-Veure una mica de manera econòmica, des de vídeos casolans a cares produccions professionals.
-Serveis
independents com Netflix o Amazon Video, Hotstar, Google Play Movies,
myTV (Arabic), Sling TV, Sony LIV, Viewster, o Qello (que s'especialitza
en concerts).
-Un servei de propietat tradicional, de cable o satèl·lit, com ara DittoTV (propietat de Dish TV).
-Una marca de pel·lícules internacional, com Eros International o Eros Now.
-Un
servei propietat d'una pel·lícula tradicional o cadena de televisió,
d'un canal de televisió, o d'un conglomerat de contingut, com BBC Three
des del 17 de gener de 2016, CBSN, CNNGo, HBO Ara, ara TV (Regne Unit)
(propietat de Sky), PlayStation Vue (propietat de Sony), o Hulu (aliança
d'empreses).
-Un servei d'allotjament vídeo peer-to-peer com YouTube, Vimeo, o Crunchyroll.
-Serveis
combinats com TV UOL que combina un sol accés a una sala de televisió
d'internet brasilera amb el contingut pujat per l'usuari, o Crackle, que
combina el contingut propietat de Sony Pictures amb el contingut pujat
per l'usuari.
-Serveis únicament d'àudio com Spotify, encara que no és considerat televisióper Internet com a tal, de vegades són accessibles de la mateixa manera
a través de dispositius amb capacitat de vídeo.
Els
drets de radiodifusió varien d'un país a un altre, fins i tot dins de
les províncies de cadascun dels països.
Aquests drets regeixen la
distribució de continguts i mitjans protegits pels drets d'autor i
permeten la seva distribució exclusiva d'aquell contingut en qualsevol
moment. Un exemple de contingut que solament es transmet a alguns països
és el cas del iPlayer de la BBC.
Transmetre programes de televisió, pel·lícules i altres tipus de vídeos a través d'Internet a tot tipus de dispositius, que abans era un hàbit marginal, ara és una pràctica generalitzada. Fins i tot les persones que encara paguen pel servei de cable o satèl·lit sovint també tenen comptes de Netflix o Hulu.
Avui, The Grandmaha continuat la seva formació en ACTIC amb lescompanyes de Castelldefels.
Es tracta del mòdul C2 del nivell mitjà, que els durà a aprofundir en el coneixement de les xarxes, en la composició del hardware i en l'ús de determinat software.
El WWW (Acrònim Anglès de World Wide Web, Xarxa d'abast mundial) o web és una xarxa de pàgines escrites en hipertext mitjançant el llenguatge de marcatge HTML i connectades entre si mitjançant vincles, demanera que formin un sol cos de coneixement pel qual es pot navegar fàcilment.
Per accedir-hi és indispensable un navegador web.
Va ser creada per Tim Berners-Lee quan treballava al CERN de Ginebra, Suïssa. Ell mateix dirigeix el W3C, l'organisme encarregat de mantenir-ne el funcionament.
El web es basa en tres estàndards per funcionar: l'Uniform Resource Locator(URL), que s'encarrega de donar una adreça única per tal de localitzar cada pàgina; l'Hyper Text Transfer Protocol (HTTP), que especifica la manera com s'enviarà i es rebrà la informació entre el navegador i el servidor; i l'Hyper Text Markup Language (HTML), un mètode per especificar com s'ha de veure aquesta informació al navegador. Acompanyen a l'HTML el CSS, per definir aspectes de disseny, o el JavaScript per fer petites programacions dins la pàgina web.
En català, quan es parla de web en masculí es fa referència al sistema web o bé a un lloc web, però quan es parla de web en femení es fa referència a només una de les pàgines web del sistema.
El 13 de març del 1989, Tim Berners-Lee, que treballava al CERN de Ginebra des del 1984 en temes d'adquisició i tractament de dades, va proposar un sistema d'hipertext organitzat en web per tal de millorar l'intercanvi d'informació entre els seus investigadors (Information Management: A Proposal) basat en un projecte anomenat ENQUIRE que havia fet el 1980.
Amb l'ajuda de Robert Cailliau, el 12 de novembre del 1990 va publicar una proposta més formal per construir un sistema hipertext anomenat WorldWideWeb com una web de documents d'hipertext per a ser visualitzats a través d'un navegador web utilitzant una arquitectura client-servidor.
La Web tal com la vaig plantejar, encara no l'hem vist. El futur encara és molt més gran que el passat.
Tim Berners-Lee
Les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC o NTIC per a noves tecnologies de la informació i de la comunicació o IT per a Information Technology) agrupen els elements i les tècniques fetes servir en el tractament i latransmissió de les informacions, principalmentd'informàtica, internet i telecomunicacions. Per extensió, designen el sector d'activitat econòmica.
L'ús de les tecnologies d'informació i comunicació entre els habitants d'una població ajuda a disminuir el buit digital existent en aquesta localitat, ja que augmentaria el conglomerat d'usuaris que fan servir les TIC com a mitjà tecnològic per al desenvolupament de les seves activitats i per això es redueix el conjunt de persones que no les fan servir.
Un dispositiu mòbil és un aparell electrònic de mides reduïdes i lleugers que pot ser fet servir mentre es transporten.
Normalment, tenen capacitat per a connectar-se a Internet i solen estar dissenyats per a executar una tasca concreta; tot i això, hi ha dispositius que ens permeten executar diferents tasques amb el mateix aparell.
Aquests dispositius normalment també poden connectar-se a un ordinador per tal de complementar les seves funcions, actualitzar-se o transferir dades.
Entre aquests dispositius podríem trobar el telèfon mòbil, el telèfon intel·ligent, el receptor GPS, l'organitzador personal (PDA), el cercapersones, l'ordinador portàtil, la tauleta tàctil, la calculadora, el reproductor d'àudio digital, la consola portàtil, la càmera fotogràfica i la càmera de vídeo.
Dins del sector tecnològic i més concretament de l'electrònica de consum unwearable o dispositiu wearable és aquell dispositiu que es porta a sobre, sotao inclòs a la roba i que està sempre encès, no necessita encendre's i apagar-se.
Unes altres de les seves característiques és que permet la multitasca pel que no requereix deixar de fer una altra cosa per ser usat i pot actuar com a extensió del cos o ment de l'usuari.
Malgrat que en l'actualitat se li coneix a aquesta categoria de productes com a dispositius wearable també poden anomenar-se dispositius vestibles o portables i fins i tot complements intel·ligents.
En l'actualitat els dispositius més importants dins d'aquest sector segons la seva categoria són rellotges intel·ligents, polseres d'activitat, ulleres intel·ligents o roba intel·ligent entre altres. Segons el seu ús es poden dividir en cinc grans grups:
-Salut
-Esports i Benestar
-Entreteniment
-Industrial
-Militar
En el sentit ampli del concepte els primers wearable podrien ser datats fa diversos segles i englobar objectes com els primers àbacs en collarets o anells al segle XVI, el primer rellotge de polsera datat en 1810 i fabricat per Breguet per a la Reina de Nàpols o el dispositiu ocult en sabates que van usar Thorp i Shannon per fer paranys en les ruletes dels casinos en les dècades dels 60' i 70'.
En 2015 es produeix el llançament de l'Apple Watch, rellotge intel·ligent al com es considera clau en el fort creixement que experimenta en aquests moments el mercat dels wearables.
Les tecnologies de la informació (TI) i Internet estan transformant ràpidament, gairebé tots els aspectes de les nostres vides: alguns per a millor, altres per a pitjor.
Joan Landgraf
La comunicació de camp proper o NFC (de l'anglès near field communication) és una tecnologia estandarditzada que té com a propòsit facilitar la interconnexió de dispositius i l'intercanvi de dades en un entorn acotat.
Neix a partir de la identificació per radiofreqüència (RFID), tecnologia que utilitza ones de ràdio per transferir dades des d'una etiqueta o targeta cap a un lector que la pugui identificar o rastrejar sense la necessitat de cap contacte entre ells.
La tecnologia NFC es basa en la identificació per radiofreqüència (RFID), una tecnologia sense fils que està en desenvolupament des de fa gairebé quatre dècades, quan es va començar a fer servir durant la Segona Guerra Mundial.
RFID permet l'ús d'un objecte (normalment anomenat tag RFID) que s'afegeix a un producte, animal o persona amb el propòsit d'identificació i seguiment fent servir ones de ràdio.
Un tag RFID consta de dues parts principals:
-Un circuit integrat que emmagatzema i processa la informació, modula i demodula el senyal de radiofreqüència i altres funcions especialitzades.
-Una antena per rebre i transmetre el senyal.
Una de les característiques principals de la tecnologia NFC és que combina les funcions de tag i emissor/receptor RFID en un únic dispositiu.
A més, en ser una extensió del RFID és compatible amb tota la seva infraestructura existent.
L'any 2004 sorgeix l'NFC Forum que, basant-se en aquest estàndard, crea una sèrie de protocols que normalitzen la forma en què NFC s'ha de fer servir per a garantir la interoperabilitat de dispositius de diferents fabricants.
Només un parell d'empreses al món tenen l'experiència de construir aquestes màquines, tot i que la necessitat del mercat, si la RFID s'enlaira, seria d'un milió de màquines funcionant en paral·lel.
Mike Marsh
La geolocalització és la capacitat per obtenir la ubicació geogràfica real d'un objecte, com un radar, un telèfon mòbil o un ordinador connectat a Internet.
La geolocalització pot referir-se a la consulta de la ubicació, o bé per a laconsulta real de la ubicació.
El terme geolocalització està estretament relacionat amb l'ús de sistemes de posicionament, però pot distingir-se d'aquests per una major èmfasi en la determinació d'una posició significativa (per exemple, una adreça d'un carrer) i no només per un conjunt de coordenades geogràfiques.
Aquest procés és generalment emprat pels sistemes d'informació geogràfica, un conjunt organitzat de maquinari i programari, més dades geogràfiques, que es troba dissenyat especialment per capturar, emmagatzemar, manipular i analitzar en totes les seves possibles formes la informació geogràfica referenciada.
Avui, The Grandma i els seus companys i companyes de Gavà han parlat sobre laimportància de les eines digitals.
Les eines digitals han vingut per a quedar-se i el temps de pandèmia ha
accelerat la seva implementació, que ja era de per si irreversible.
Unes
bones eines digitals i uns usuaris que les dominin, a més a més de
dominar les tècniques de comunicació bàsiques són el còctel necessari
per tenir èxit en qualsevol situació d'atenció al client en línia.
Una
plataforma digital és un lloc d'Internet que serveix per emmagatzemar
diferents tipus d'informació tant personal com a escala de negocis.
Aquestes
plataformes funcionen amb determinats tipus de sistemes operatius i
executen programes o aplicacions amb diferents continguts, com poden ser
jocs, imatges, text, càlculs, simulacions i vídeo, entre d'altres.
Les plataformes digitals
també es poden concebre com a sistemes que poden ser programats i
personalitzats per desenvolupadors externs, com els usuaris, i d'aquesta
forma pot ser adaptat a innombrables necessitats i assumptes que ni tan
sols els creadors de la plataforma original havien previst.
Les plataformes digitals
s'han posicionat en l'àmbit virtual a través de l'inici de la Web 2.0,
que va definir noves alternatives sobre l'ús de la plataforma web per a
treball col·laboratiu. Mitjançant la nova interacció entre usuaris i els
sistemes virtuals, s'han difuminat les plataformes digitals donant
origen a la diversitat de llocs web que suporta aquesta línia de treball
virtual.
És important tenir en compte que mitjançant les plataformes digitals,independentment
de l'enfocament de cadascuna d'elles, és possible gestionar continguts i
realitzar una gran varietat d'activitats a través dels portals web.
D'aquesta manera ha anat prenent força aquest tipus d'aplicacions i
actualment encara es troba en continu desenvolupament.
Les plataformes digitals aspiren a posicionar la web com a principal canal per adquirir continguts. Entre les seves característiques destaquen:
-Són creadores de continguts i serveis:
reuneixen a diferents proveïdors, aplicacions, serveis, continguts i
desenvolupadors. El seu valor creix en la mesura que augmenta l'oferta,
tant en quantitat com en qualitat.
-Poden ser obertes o tancades.
Apple és la dominadora entre les plataformes tancades o propietàries,
mentre Android o diverses companyies de telecomunicacions aspiren a
crear plataformes obertes amb diferents graus de control sobre els
desenvolupaments de tercers.
-Ofereixen un accés preferent a continguts premium. És a dir, amb major qualitat de continguts, amplada de banda, resolució o interfície.
-Són multisuport i multicanal. Permet l'accés a través de web, mòbils, videoconsoles, televisions connectades a Internet, etc.
-Donen més control dels continguts i dels seus drets de propietat intel·lectual i ús als proveïdors, a més de reunir més dades dels clients i són gestores de l'usuari final.
-Negoci de pagament per accés o cobrament per continguts:
conviuen diversos models de negoci amb pagament per continguts,
subscripcions d'accés, micropagaments o llicències per continguts
associats a equips i suports.
-Permeten l'accés a paquets de continguts o serveis:
cap plataforma s'acontenta amb una única oferta, els continguts es
rendibilitzen en paquets (com la televisió de pagament), com també els
serveis (els paquets d'internet, fix, mòbil i TV de pagament de les
operadores de telecomunicacions).
AVANTATGES
-Autonomia de publicació i producció a la xarxa de recursos i continguts per part dels participants.
-Permeten allotjar informació perquè els altres usuaris les obtinguin.
-Accedir a diferents tipus d'informació mitjançant un login.
-Interfícies de connexió amb diversos usuaris.
-Facilitat als usuaris d'incorporar-se en l'anomenat Teletreball.
-Utilització des de qualsevol part del món.
DESAVANTATGES
Tots els processos acadèmics requereixen un autoaprenentatge continu, per tant l'únic desavantatge palpable, és el desconeixement de les eines del seu funcionament.
A més també podem considerar que alguns dels seus desavantatges són:
-La lenta velocitat de càrrega per a la transmissió de dades.
L'accés
als continguts a través de plataformes tecnològiques o de xarxes
socials són els nous models que s'obren pas per al futur.
En ells, la web perd la centralitat de la qual ha gaudit en els últims anys i s'usa la infraestructura d'Internet per construir xarxes intel·ligents
on la neutralitat de la xarxa se substitueix per una major oferta, més
transparent, amb diferents preus d'accés en funció dels continguts i
serveis contractats.
S'avança
de la Internet oberta i gratuïta dels últims anys a un model de
plataformes a la recerca d'augmentar el negoci digital per a operadores, fabricants, grans d'Internet i mitjans.
Les plataformes socials
són llocs web que serveixen per emmagatzemar diversos tipus
d'informació relacionada amb les interaccions socials dels usuaris. A
més, són xarxes socials que faciliten el contacte amb amics familiars i
altres. Aquestes plataformes funcionen amb determinats tipus de sistemes
operatius i executen programes i aplicacions amb contingut molt ampli:
imatges, text, audiovisuals, càlculs...
Tenim plataformes digitals de tipus social com Facebook, Twitter, Linkedin, Instagram, Tuenti i plataformes de contingut audiovisual com Youtube, Vimeo, Flickr, Tumblr o TikTok.
Almenys, un 40% de tots els negocis moriran en els pròxims deu anys si no saben com adaptar-se a les noves tecnologies.
John Chambers
Després, han estat treballant Twitter
i Facebook i les seves opcions de recerca d'ofertes de treball i han estat
explorant les múltiples opcions que ofereix aquesta popular xarxa
social.
Les
xarxes socials ens permeten crear i teixir una xarxa de contactes que
poden ser beneficiosos en la recerca dels nostres objectius laborals.
Com bé expliquen els nostres companys d'Educaweb, el Networking és una eina que pot ajudar-nos a trobar feina i un ús adequat de les xarxes socials ens pot facilitar aquesta recerca.
La xarxa de contactes és una de les millors eines per a la cerca de feina. Les xarxes socials et permeten treballar el Networking (xarxa de contactes) i ajudar-te a trobar una feina.
Hi ha diferents tipus de xarxes socials, algunes més genèriques, com Facebook o Twitter, i d'altres més específiques i dirigides a crear una xarxa de professionals, com Linkedin o Xing.
Per dibuixar una bona xarxa de contactes és important tenir en compte els següents consells:
Crea un perfil adequat a cada xarxa social.
A les xarxes socials professionals com LinkedIn, has d'incloure la teva
experiència professional, formació, competències, interessos
professionals... no et limitis a la informació més bàsica. Si vols
utilitzar xarxes socials més genèriques com Twitter per buscar feina,
segueix a les persones més influents relacionades amb el teu àmbit
professional i publica informació sobre aquest tema en concret,
posicionant-te com a expert. Si fas servir les teves xarxes socials de
forma lúdica, assegura't que els reclutadors no trobaran imatges
compromeses o poc professionals associades al teu nom i cognoms.
Mostra el teu objectiu professional.
Utilitza les xarxes socials professionals per mostrar quin és el teu
objectiu professional i quin tipus de treball busques. D'aquesta manera
facilites l'accés a la informació als reclutadors.
Segueix a grups o empreses que siguin del teu interès.
Dedica un temps a buscar empreses i grups vinculats amb el teu àmbit
professional i contacta amb ells. Participa en els debats, aporta els
teus coneixements i posiciona't com una persona experta en el tema.
Busca contactes.
Els contactes no s'han de limitar a persones que coneguis personalment,
poden ser referents per al sector o persones amb les que hagis
treballat, encara que sigui breument. Es tracta de crear una xarxa de
contactes útils.
Sigues actiu a la xarxa.
Per millorar el perfil, és recomanable que comparteixis articles,
publicacions o altres informacions que puguin ser d'interès per als teus
contactes. Si crees un perfil professional en una xarxa social no
l'abandonis, intenta mantenir-lo actualitzat.
Les ofertes de treball sempre es mouen per més d'un canal o d'una xarxa social.
Cadascú pot decidir lliurement els perfils que vol crear i en quines
xarxes socials, tenint sempre en compte quina serà la millor estratègia
per trobar la feina desitjada.
Per buscar feina, és recomanable estar en alguna xarxa especialitzada, però també es mouen ofertes de feina per altres xarxes més generals, i pots seguir a persones o institucions que publiquin oportunitats laborals. Pots buscar les xarxes que més utilitzen les empreses i professionals que t'interessen i afegir-te a elles.
Un aspecte important és diferenciar les xarxes socials que utilitzaràs per oci i les que mantindràs de forma professional. Tingues cura de la privacitat de les teves xarxes personals i vigila amb els teus comentaris. Els reclutadors buscaran informació sobre tu a Internet i tot el que trobin ho utilitzaran per valorar-te.
10 errors més freqüents en l'ús de les xarxes socials.
-Buscar feina en una única xarxa social.
-Cuidar poc la marca personal. El teu perfil és la teva marca.
-No separar l'esfera personal de la professional.
-Descuidar la seguretat.
-Fer servir un llenguatge poc adequat o criticar a antics companys de feina.
-Tenir poca activitat.
-Fer aportacions de poc valor.
-No actualitzar els teus contactes.
-No respondre de forma ràpida als missatges o comentaris.
-Escriure en forma de monòleg, sense esperar que ningú et respongui.
Creu en tu mateix! Tingues fe en les teves capacitats! Sense una confiança humil però raonable en els nostres propis poders, no podrem tenir èxit ni ser feliços.
Norman Vincent Peale
La
formació és una eina de desenvolupament personal que ens ajuda en
etapes d'aturada laboral a mantenir-nos informats i actualitzats, i en
algunes ocasions, una eina que ens permet arribar a trobar un nou
treball. La segmentació és important a l'hora de cercar una feina perquè
no només podem accedir a aquelles feines on tenim una experiència
prèvia sinó també a aquelles que sabem que som capaços de realitzar
perquè en tenim coneixements i habilitats.
Finalment, The Grandma i els seus companys han estat treballant amb Facebook tot valorant la seva eina de recerca de feina i veient quins aspectes positius té i quins negatius.
Estar
present a la xarxa i disposar d’una bona identitat digital s’està
convertint en una eina que ens pot ajudar o perjudicar en el nostre
desenvolupament professional. Cada cop és més freqüent que els/les
professionals de Recursos Humans cerquin candidats/es o informació
d’ells a Internet. Alguns avantatges del reclutament a través dels Social Media són:
-L’obtenció
de gran quantitat d’informació sobre el candidat/a, a nivell personal i
professional, contrastable amb les dades del CV.
-La possibilitat de valorar candidats/as que no estan en recerca activa de feina.
-El filtratge d’informació a través de diferents eines que faciliten la selecció de perfils professionals.
Per
tant disposar d’una identitat digital que ens defineixi i ens doni
visibilitat com a professionals esdevé cada vegada més fonamental,
sobretot per a qui es troba en procés de recerca activa de feina. Ara
bé, la informació que els demés troben de nosaltres a Internet no ha de
projectar una imatge de nosaltres mateixos que ens perjudiqui o ens
qüestioni com a professionals, pel que hem d’actuar a dos nivells:
-Creant continguts i fomentant la comunicació a la xarxa, a través dels quals definim una identitat digital professional concreta.
-Fent un seguiment de les informacions que apareixen vinculades a la nostra identitat digital. Això és: com apareixem a Internet i com són valorats els continguts relacionats amb la nostra identitat en línia, el que s’anomena reputació digital.
Davant la multiplicitat d’eines 2.0 amb diferents utilitats, es fa necessari el coneixement d’aquests recursos per saber triar els que millor encaixen ambelnostre objectiu professional i, per tant, amb l’estratègia a seguir pel nostre desenvolupament professional.
Tot
professional pot beneficiar-se de la recerca de feina 2.0 a diferents
nivells. Hem de tenir en compte, però, que la tendència de les empreses
en l’ús de les eines 2.0, tot i que és creixent, encara no es pot
generalitzar. Per a perfils professionals poc qualificats, encara tenen
un pes significativament superior els canals de recerca de feina
tradicionals. Òbviament, la gestió de la identitatdigital és
especialment indicada per a treballadors/es autònoms, o bé per a
professionals amb perfils tècnics, creatius o de l’àmbit de la
comunicació.
En
canvi, sí que ja es poden aprofitar les plataformes 2.0 per potenciar
la xarxa de contactes, que ens poden ajudar a conèixer oportunitats
laborals. Actualment de fet, la major part de les vacants de llocs de
treball es cobreixen a partir de contactes sense que s’hagi fet
públiques les ofertes, és part del mercat de treball invisible.
Una de les xarxes socials més utilitzades a la recerca de feina que té la seva propia eina per aquesta recerca és Facebook.
Facebook és una xarxa social llançada el 2004 i que pertany a la companyia privada Facebook, Inc.
La
xarxa permet d'afegir gent com a amics, i enviar-los missatges i
compartir enllaços, fotografies i vídeos, entre altres coses. És obert a
tothom qui tingui més de tretze anys, i només cal una adreça de correu
electrònic vàlida per a registrar-s'hi. És una de les xarxes socials més conegudes actualment. Té com a principi un mur
particular de cada usuari al qual s'enganxen les diverses publicacions
dels membres que hom ha acceptat com a amics o dels grups o pàgines als
quals hom ha fet M'agrada.
Facebook està construit en PHP, compilat amb HipHop for PHF, un transformador de codi font construït per enginyers de Facebook que converteix PHP en C++. Segons els informes, el desplegament d'HipHop va reduir el consum mitjà de CPU als servidors de Facebook en un 50%.
La
seva infraestructura principal està formada per una xarxa de 50.000
servidors que fan servir distribucions del Sistema operatiu GNU/Linux
usant LAMP.
Facebook va ser fundat inicialment per Mark Zuckerberg,
estudiant d'informàtica a la Universitat Harvard als Estats Units;
Dustin Moskovitz, Chris Hughes i Eduardo Saverin, el 4 de febrer de
2004, i, en un principi, la xarxa estava limitada als estudiants de la
seva pròpia universitat: pretenia ser una eina de coneixement per als
alumnes i que fos un espai en el qual poguessin intercanviar una
comunicació fluida i compartir contingut de forma senzilla a través
d'Internet.
El
seu projecte va ser tant innovador i reeixit que amb els temps va
anar-se expandint per tota l'àrea de Boston i, més tard, per tot el país
i, a dat de novembre del 2019, la conformen més de 2.450 milions
d'usuaris actius d'arreu del món.
Avui, The Grandma ha començat una nova formació sobre Atenció al client en línia. Les eines digitals han vingut per a quedar-se i el temps de pandèmia ha accelerat la seva implementació, que ja era de per si irreversible.
Unes bones eines digitals i uns usuaris que les dominin, a més a més de dominar les tècniques de comunicació bàsiques són el còctel necessari per tenir èxit en qualsevol situació d'atenció al client en línia.
The Grandma comparteix aquesta formació amb aquests nous companys i companyes de Gavà amb els quals treballarà durant quasi un mes el funcionament d'algunes d'aquestes eines digitals i el perfeccionament de les tècniques de comunicació bàsiques.
Benvinguts i benvingudes!
Una plataforma digital és un lloc d'Internet que serveix per emmagatzemar diferents tipus d'informació tant personal com a escala de negocis.
Aquestes plataformes funcionen amb determinats tipus de sistemes operatius i executen programes o aplicacions amb diferents continguts, com poden ser jocs, imatges, text, càlculs, simulacions i vídeo, entre d'altres.
Les plataformes digitals també es poden concebre com a sistemes que poden ser programats i personalitzats per desenvolupadors externs, com els usuaris, i d'aquesta forma pot ser adaptat a innombrables necessitats i assumptes que ni tan sols els creadors de la plataforma original havien previst.
Les plataformes digitals s'han posicionat en l'àmbit virtual a través de l'inici de la Web 2.0, que va definir noves alternatives sobre l'ús de la plataforma web per a treball col·laboratiu. Mitjançant la nova interacció entre usuaris i els sistemes virtuals, s'han difuminat les plataformes digitals donant origen a la diversitat de llocs web que suporta aquesta línia de treball virtual.
És important tenir en compte que mitjançant les plataformes digitals,independentment de l'enfocament de cadascuna d'elles, és possible gestionar continguts i realitzar una gran varietat d'activitats a través dels portals web. D'aquesta manera ha anat prenent força aquest tipus d'aplicacions i actualment encara es troba en continu desenvolupament.
Les plataformes digitals aspiren a posicionar la web com a principal canal per adquirir continguts. Entre les seves característiques destaquen:
-Són creadores de continguts i serveis: reuneixen a diferents proveïdors, aplicacions, serveis, continguts i desenvolupadors. El seu valor creix en la mesura que augmenta l'oferta, tant en quantitat com en qualitat.
-Poden ser obertes o tancades. Apple és la dominadora entre les plataformes tancades o propietàries, mentre Android o diverses companyies de telecomunicacions aspiren a crear plataformes obertes amb diferents graus de control sobre els desenvolupaments de tercers.
-Ofereixen un accés preferent a continguts premium. És a dir, amb major qualitat de continguts, amplada de banda, resolució o interfície.
-Són multisuport i multicanal. Permet l'accés a través de web, mòbils, videoconsoles, televisions connectades a Internet, etc.
-Donen més control dels continguts i dels seus drets de propietat intel·lectual i ús als proveïdors, a més de reunir més dades dels clients i són gestores de l'usuari final.
-Negoci de pagament per accés o cobrament per continguts: conviuen diversos models de negoci amb pagament per continguts, subscripcions d'accés, micropagaments o llicències per continguts associats a equips i suports.
-Permeten l'accés a paquets de continguts o serveis: cap plataforma s'acontenta amb una única oferta, els continguts es rendibilitzen en paquets (com la televisió de pagament), com també els serveis (els paquets d'internet, fix, mòbil i TV de pagament de les operadores de telecomunicacions).
AVANTATGES
-Autonomia de publicació i producció a la xarxa de recursos i continguts per part dels participants.
-Permeten allotjar informació perquè els altres usuaris les obtinguin.
-Accedir a diferents tipus d'informació mitjançant un login.
-Interfícies de connexió amb diversos usuaris.
-Facilitat als usuaris d'incorporar-se en l'anomenat Teletreball.
-Utilització des de qualsevol part del món.
DESAVANTATGES
Tots els processos acadèmics requereixen un autoaprenentatge continu, per tant l'únic desavantatge palpable, és el desconeixement de les eines del seu funcionament.
A més també podem considerar que alguns dels seus desavantatges són:
-La lenta velocitat de càrrega per a la transmissió de dades.
L'accés als continguts a través de plataformes tecnològiques o de xarxes socials són els nous models que s'obren pas per al futur.
En ells, la web perd la centralitat de la qual ha gaudit en els últims anys i s'usa la infraestructura d'Internet per construir xarxes intel·ligents on la neutralitat de la xarxa se substitueix per una major oferta, més transparent, amb diferents preus d'accés en funció dels continguts i serveis contractats.
S'avança de la Internet oberta i gratuïta dels últims anys a un model de plataformes a la recerca d'augmentar el negoci digital per a operadores, fabricants, grans d'Internet i mitjans.
Les plataformes socials són llocs web que serveixen per emmagatzemar diversos tipus d'informació relacionada amb les interaccions socials dels usuaris. A més, són xarxes socials que faciliten el contacte amb amics familiars i altres. Aquestes plataformes funcionen amb determinats tipus de sistemes operatius i executen programes i aplicacions amb contingut molt ampli: imatges, text, audiovisuals, càlculs...
Tenim plataformes digitals de tipus social com Facebook, Twitter, Linkedin, Instagram, Tuenti i plataformes de contingut audiovisual com Youtube, Vimeo, Flickr, Tumblr o TikTok.
