Avui, Els Raspalls i TheGrandma han estat treballant amb les presentacions en línia de Google. El treball en grup és un treball en equip i necessita, per tant, de la implicació de tots els seus membres. Malgrat que els grups acostumen a ser heterogenis en edat i coneixements, l'èxit d'un grup depèn de la intel·ligència col·lectiva i de les habilitats socials i comunicatives dels seus integrants.
Els Raspalls porten des de l'inici treballant en grup i utilitzant programes que els permeten aquest treball col·lectiu, uns programes que cal conèixer les possibilitats, però també les seves limitacions i mancances. Allò realment interessant és saber afrontar un treball proposat, saber que es pot fer i com fer-ho, tot escollint les eines que considerem necessàries en cada moment.
La història ens ha donat noms de grans persones que van triomfar a títol individual, però que també van ser referents absoluts per a diferents col·lectius, persones amb unes vides apassionants, algunes d'elles amb uns finals tràgics, que són avui dia font d'inspiració i lideratge per a noves generacions. Charles Chaplin, Harold Lloyd, Buster Keaton i Mary Pickford al cinema mut o Miguel Hernández, Federico García Lorca i Antonio Machado a la literatura castellana són grans exemples.
El treball en equip és el treball fet per diversos individus on cadascú faunapart però tots segueixen un objectiu comú. Aquesta forma de treball no busca reduir el treball individual, sinó que pretén ser, a partir del talent de cadascun dels components, una ajuda valuosa pel desenvolupament de tasques que tinguin un resultat satisfactori.
És una de les condicions de treball de tipus psicològic que més influeix en els treballadors de forma positiva, perquè permet que hi hagi companyonia. Pot donar molts bons resultats, ja que normalment genera entusiasme i produeix satisfacció durant les tasques recomanades, que fomenten entre els treballadors un ambient d'harmonia i fent que s'obtinguin resultats beneficiosos. La companyonia s'obté quan hi ha treball i amistat. Aquest equip és preferible amb 4 o 5 membres.
En els equips de treball, s'elaboren unes normes que s'han de respectarpertots els membres de l'equip. Són normes de comportament establertes pels mateixos membres del grup. Aquestes normes proporcionen a cadascun dels individus una base per preveure el comportament dels altres i preparar una resposta apropiada. Inclouen els procediments fets servir per interactuar amb els altres. La funció de les normes en un equip és la de regular la seva situació com unitat organitzada, així com les funcions dels mateixos individus.
La força que integra l'equip i la seva cohesió s'expressa en la solidaritat iel sentit de pertinença a l'equip que manifesten els seus components. A més cohesió, més probable és que l'equip comparteixi valors, actituds i normes de conductes comuns.
El treball en equip resulta profitós no només per una persona, sinó per tot l'equip involucrat. Ens aporta més satisfacció i ens farà més sociables. També ens ensenyarà a respectar les idees dels altres i ajudar els companys si és necessari.
Cal esmentar la presència de 9 tipus de rols dins del treball en equip:
1. Líder. Treballa perquè hi hagi acord respecte als objectius i que aquests siguin clars, tots se sentin compromesos i implicats amb les tasques. Aquest ha de tenir la capacitat de lideratge establint les estratègies adequades per assolir encomanament.Tampoc s'imposa, és elegit pel grup. Així i tot, ser líder pot presentar alguns desavantatges com:
-Prendre decisions de forma prematura.
-Que imperi el domini de poques persones, en particular el d'un/a líder.
-Consumir molt temps en reunions discutint solucions i accions, retardant la posada en marxa.
-Que existeixin pressions sobre membres de l'equip per acceptar solucions.
-Responsabilitat ambigua perquè queda diluïda en el grup.Aporta la imaginació i la creativitat a l'equip. Resol problemes difícils.
2. Creatiu. És una persona plena d'idees, fonts de propostes i suggeriments originals. Pot tenir problemes per comunicar-se i normalment ignora els detalls. Moltes vegades els altres no acaben d'entendre en primera instància les seves propostes.
3. Investigador. Busca oportunitats, és comunicatiu i el seu paper principal és el d'evitar que l'equip quedi estancat. Es pot confondre el seu paper amb el del rol creatiu, però a diferencia d'aquest, no aporta idees originals, sinó que les seves idees són conegudes per les seves lectures, observacions, experiències i altres fonts externes, les quals podrien ser de molta utilitat per l'equip. Pot ser que sigui massa optimista i, a vegades, pot perdre l'interès quan decau l'entusiasme inicial.
4. Impulsor. És un individu dinàmic. Pot treballar sota pressió, té iniciativa i coratge per superar obstacles. El seu caràcter impulsiu pot ofendre a altres persones, tot i així, ben integrat per la seva energia anima als altres a avançar amb el treball.
5. Avaluador. És seriós i perspicaç. Percep les oposicions, jutja amb exactitud i analitza les idees presentades, valora els pros i contres i proporciona instruments d'anàlisi perquè l'equip pugui decidir-se per l'alternativa més adequada. La persona que exerceix aquest rol, generalment, manca d'iniciativa i no té habilitat per inspirar als altres, i moltes vegades pot resultar massa crític.
6. Cohesionador. És cooperador i afable, perceptiu i diplomàtic. Escolta als altres, evita els confrontaments i és sensible per identificar les necessitats i inquietuds dels altres membres. Amb el seu instint intenta inspirar idees a la resta de persones que formen l'equip de treball, té habilitat en la resolució de conflictes. En situacions crucials, acostuma a ser indecís i és fàcilment influenciable.
7. Implementador. És l'organitzador pràctic que transforma les decisions i estratègies en tasques definides i realitzables, per tal que la resta de l'equip les pugui fer servir. És disciplinat, lleial i eficient. A vegades pot ser inflexible i lent en la seva resposta al canvi.
8. Finalitzador. Aquesta persona es preocupa pel que pot estar realitzat malament i pels detalls per assegurar-se que tot s'ha executat correctament. És meticulós i vetlla perquè no quedi res sense fer. És acurat i conscient. Realitza les tasques dins del termini establert. Tendeix a preocupar-se excessivament i no li agrada delegar.
9. Especialista. Està interessat per una sola cosa. Compleix amb les seves obligacions i aporta coneixements tècnics específics. Contribueix només quan coneix del tema.
Avui, The Grandma i els seus companys i companyes de Gavà han parlat sobre laimportància de les eines digitals.
Les eines digitals han vingut per a quedar-se i el temps de pandèmia ha
accelerat la seva implementació, que ja era de per si irreversible.
Unes
bones eines digitals i uns usuaris que les dominin, a més a més de
dominar les tècniques de comunicació bàsiques són el còctel necessari
per tenir èxit en qualsevol situació d'atenció al client en línia.
Una
plataforma digital és un lloc d'Internet que serveix per emmagatzemar
diferents tipus d'informació tant personal com a escala de negocis.
Aquestes
plataformes funcionen amb determinats tipus de sistemes operatius i
executen programes o aplicacions amb diferents continguts, com poden ser
jocs, imatges, text, càlculs, simulacions i vídeo, entre d'altres.
Les plataformes digitals
també es poden concebre com a sistemes que poden ser programats i
personalitzats per desenvolupadors externs, com els usuaris, i d'aquesta
forma pot ser adaptat a innombrables necessitats i assumptes que ni tan
sols els creadors de la plataforma original havien previst.
Les plataformes digitals
s'han posicionat en l'àmbit virtual a través de l'inici de la Web 2.0,
que va definir noves alternatives sobre l'ús de la plataforma web per a
treball col·laboratiu. Mitjançant la nova interacció entre usuaris i els
sistemes virtuals, s'han difuminat les plataformes digitals donant
origen a la diversitat de llocs web que suporta aquesta línia de treball
virtual.
És important tenir en compte que mitjançant les plataformes digitals,independentment
de l'enfocament de cadascuna d'elles, és possible gestionar continguts i
realitzar una gran varietat d'activitats a través dels portals web.
D'aquesta manera ha anat prenent força aquest tipus d'aplicacions i
actualment encara es troba en continu desenvolupament.
Les plataformes digitals aspiren a posicionar la web com a principal canal per adquirir continguts. Entre les seves característiques destaquen:
-Són creadores de continguts i serveis:
reuneixen a diferents proveïdors, aplicacions, serveis, continguts i
desenvolupadors. El seu valor creix en la mesura que augmenta l'oferta,
tant en quantitat com en qualitat.
-Poden ser obertes o tancades.
Apple és la dominadora entre les plataformes tancades o propietàries,
mentre Android o diverses companyies de telecomunicacions aspiren a
crear plataformes obertes amb diferents graus de control sobre els
desenvolupaments de tercers.
-Ofereixen un accés preferent a continguts premium. És a dir, amb major qualitat de continguts, amplada de banda, resolució o interfície.
-Són multisuport i multicanal. Permet l'accés a través de web, mòbils, videoconsoles, televisions connectades a Internet, etc.
-Donen més control dels continguts i dels seus drets de propietat intel·lectual i ús als proveïdors, a més de reunir més dades dels clients i són gestores de l'usuari final.
-Negoci de pagament per accés o cobrament per continguts:
conviuen diversos models de negoci amb pagament per continguts,
subscripcions d'accés, micropagaments o llicències per continguts
associats a equips i suports.
-Permeten l'accés a paquets de continguts o serveis:
cap plataforma s'acontenta amb una única oferta, els continguts es
rendibilitzen en paquets (com la televisió de pagament), com també els
serveis (els paquets d'internet, fix, mòbil i TV de pagament de les
operadores de telecomunicacions).
AVANTATGES
-Autonomia de publicació i producció a la xarxa de recursos i continguts per part dels participants.
-Permeten allotjar informació perquè els altres usuaris les obtinguin.
-Accedir a diferents tipus d'informació mitjançant un login.
-Interfícies de connexió amb diversos usuaris.
-Facilitat als usuaris d'incorporar-se en l'anomenat Teletreball.
-Utilització des de qualsevol part del món.
DESAVANTATGES
Tots els processos acadèmics requereixen un autoaprenentatge continu, per tant l'únic desavantatge palpable, és el desconeixement de les eines del seu funcionament.
A més també podem considerar que alguns dels seus desavantatges són:
-La lenta velocitat de càrrega per a la transmissió de dades.
L'accés
als continguts a través de plataformes tecnològiques o de xarxes
socials són els nous models que s'obren pas per al futur.
En ells, la web perd la centralitat de la qual ha gaudit en els últims anys i s'usa la infraestructura d'Internet per construir xarxes intel·ligents
on la neutralitat de la xarxa se substitueix per una major oferta, més
transparent, amb diferents preus d'accés en funció dels continguts i
serveis contractats.
S'avança
de la Internet oberta i gratuïta dels últims anys a un model de
plataformes a la recerca d'augmentar el negoci digital per a operadores, fabricants, grans d'Internet i mitjans.
Les plataformes socials
són llocs web que serveixen per emmagatzemar diversos tipus
d'informació relacionada amb les interaccions socials dels usuaris. A
més, són xarxes socials que faciliten el contacte amb amics familiars i
altres. Aquestes plataformes funcionen amb determinats tipus de sistemes
operatius i executen programes i aplicacions amb contingut molt ampli:
imatges, text, audiovisuals, càlculs...
Tenim plataformes digitals de tipus social com Facebook, Twitter, Linkedin, Instagram, Tuenti i plataformes de contingut audiovisual com Youtube, Vimeo, Flickr, Tumblr o TikTok.
Almenys, un 40% de tots els negocis moriran en els pròxims deu anys si no saben com adaptar-se a les noves tecnologies.
John Chambers
Després, han estat treballant Twitter
i Facebook i les seves opcions de recerca d'ofertes de treball i han estat
explorant les múltiples opcions que ofereix aquesta popular xarxa
social.
Les
xarxes socials ens permeten crear i teixir una xarxa de contactes que
poden ser beneficiosos en la recerca dels nostres objectius laborals.
Com bé expliquen els nostres companys d'Educaweb, el Networking és una eina que pot ajudar-nos a trobar feina i un ús adequat de les xarxes socials ens pot facilitar aquesta recerca.
La xarxa de contactes és una de les millors eines per a la cerca de feina. Les xarxes socials et permeten treballar el Networking (xarxa de contactes) i ajudar-te a trobar una feina.
Hi ha diferents tipus de xarxes socials, algunes més genèriques, com Facebook o Twitter, i d'altres més específiques i dirigides a crear una xarxa de professionals, com Linkedin o Xing.
Per dibuixar una bona xarxa de contactes és important tenir en compte els següents consells:
Crea un perfil adequat a cada xarxa social.
A les xarxes socials professionals com LinkedIn, has d'incloure la teva
experiència professional, formació, competències, interessos
professionals... no et limitis a la informació més bàsica. Si vols
utilitzar xarxes socials més genèriques com Twitter per buscar feina,
segueix a les persones més influents relacionades amb el teu àmbit
professional i publica informació sobre aquest tema en concret,
posicionant-te com a expert. Si fas servir les teves xarxes socials de
forma lúdica, assegura't que els reclutadors no trobaran imatges
compromeses o poc professionals associades al teu nom i cognoms.
Mostra el teu objectiu professional.
Utilitza les xarxes socials professionals per mostrar quin és el teu
objectiu professional i quin tipus de treball busques. D'aquesta manera
facilites l'accés a la informació als reclutadors.
Segueix a grups o empreses que siguin del teu interès.
Dedica un temps a buscar empreses i grups vinculats amb el teu àmbit
professional i contacta amb ells. Participa en els debats, aporta els
teus coneixements i posiciona't com una persona experta en el tema.
Busca contactes.
Els contactes no s'han de limitar a persones que coneguis personalment,
poden ser referents per al sector o persones amb les que hagis
treballat, encara que sigui breument. Es tracta de crear una xarxa de
contactes útils.
Sigues actiu a la xarxa.
Per millorar el perfil, és recomanable que comparteixis articles,
publicacions o altres informacions que puguin ser d'interès per als teus
contactes. Si crees un perfil professional en una xarxa social no
l'abandonis, intenta mantenir-lo actualitzat.
Les ofertes de treball sempre es mouen per més d'un canal o d'una xarxa social.
Cadascú pot decidir lliurement els perfils que vol crear i en quines
xarxes socials, tenint sempre en compte quina serà la millor estratègia
per trobar la feina desitjada.
Per buscar feina, és recomanable estar en alguna xarxa especialitzada, però també es mouen ofertes de feina per altres xarxes més generals, i pots seguir a persones o institucions que publiquin oportunitats laborals. Pots buscar les xarxes que més utilitzen les empreses i professionals que t'interessen i afegir-te a elles.
Un aspecte important és diferenciar les xarxes socials que utilitzaràs per oci i les que mantindràs de forma professional. Tingues cura de la privacitat de les teves xarxes personals i vigila amb els teus comentaris. Els reclutadors buscaran informació sobre tu a Internet i tot el que trobin ho utilitzaran per valorar-te.
10 errors més freqüents en l'ús de les xarxes socials.
-Buscar feina en una única xarxa social.
-Cuidar poc la marca personal. El teu perfil és la teva marca.
-No separar l'esfera personal de la professional.
-Descuidar la seguretat.
-Fer servir un llenguatge poc adequat o criticar a antics companys de feina.
-Tenir poca activitat.
-Fer aportacions de poc valor.
-No actualitzar els teus contactes.
-No respondre de forma ràpida als missatges o comentaris.
-Escriure en forma de monòleg, sense esperar que ningú et respongui.
Creu en tu mateix! Tingues fe en les teves capacitats! Sense una confiança humil però raonable en els nostres propis poders, no podrem tenir èxit ni ser feliços.
Norman Vincent Peale
La
formació és una eina de desenvolupament personal que ens ajuda en
etapes d'aturada laboral a mantenir-nos informats i actualitzats, i en
algunes ocasions, una eina que ens permet arribar a trobar un nou
treball. La segmentació és important a l'hora de cercar una feina perquè
no només podem accedir a aquelles feines on tenim una experiència
prèvia sinó també a aquelles que sabem que som capaços de realitzar
perquè en tenim coneixements i habilitats.
Finalment, The Grandma i els seus companys han estat treballant amb Facebook tot valorant la seva eina de recerca de feina i veient quins aspectes positius té i quins negatius.
Estar
present a la xarxa i disposar d’una bona identitat digital s’està
convertint en una eina que ens pot ajudar o perjudicar en el nostre
desenvolupament professional. Cada cop és més freqüent que els/les
professionals de Recursos Humans cerquin candidats/es o informació
d’ells a Internet. Alguns avantatges del reclutament a través dels Social Media són:
-L’obtenció
de gran quantitat d’informació sobre el candidat/a, a nivell personal i
professional, contrastable amb les dades del CV.
-La possibilitat de valorar candidats/as que no estan en recerca activa de feina.
-El filtratge d’informació a través de diferents eines que faciliten la selecció de perfils professionals.
Per
tant disposar d’una identitat digital que ens defineixi i ens doni
visibilitat com a professionals esdevé cada vegada més fonamental,
sobretot per a qui es troba en procés de recerca activa de feina. Ara
bé, la informació que els demés troben de nosaltres a Internet no ha de
projectar una imatge de nosaltres mateixos que ens perjudiqui o ens
qüestioni com a professionals, pel que hem d’actuar a dos nivells:
-Creant continguts i fomentant la comunicació a la xarxa, a través dels quals definim una identitat digital professional concreta.
-Fent un seguiment de les informacions que apareixen vinculades a la nostra identitat digital. Això és: com apareixem a Internet i com són valorats els continguts relacionats amb la nostra identitat en línia, el que s’anomena reputació digital.
Davant la multiplicitat d’eines 2.0 amb diferents utilitats, es fa necessari el coneixement d’aquests recursos per saber triar els que millor encaixen ambelnostre objectiu professional i, per tant, amb l’estratègia a seguir pel nostre desenvolupament professional.
Tot
professional pot beneficiar-se de la recerca de feina 2.0 a diferents
nivells. Hem de tenir en compte, però, que la tendència de les empreses
en l’ús de les eines 2.0, tot i que és creixent, encara no es pot
generalitzar. Per a perfils professionals poc qualificats, encara tenen
un pes significativament superior els canals de recerca de feina
tradicionals. Òbviament, la gestió de la identitatdigital és
especialment indicada per a treballadors/es autònoms, o bé per a
professionals amb perfils tècnics, creatius o de l’àmbit de la
comunicació.
En
canvi, sí que ja es poden aprofitar les plataformes 2.0 per potenciar
la xarxa de contactes, que ens poden ajudar a conèixer oportunitats
laborals. Actualment de fet, la major part de les vacants de llocs de
treball es cobreixen a partir de contactes sense que s’hagi fet
públiques les ofertes, és part del mercat de treball invisible.
Una de les xarxes socials més utilitzades a la recerca de feina que té la seva propia eina per aquesta recerca és Facebook.
Facebook és una xarxa social llançada el 2004 i que pertany a la companyia privada Facebook, Inc.
La
xarxa permet d'afegir gent com a amics, i enviar-los missatges i
compartir enllaços, fotografies i vídeos, entre altres coses. És obert a
tothom qui tingui més de tretze anys, i només cal una adreça de correu
electrònic vàlida per a registrar-s'hi. És una de les xarxes socials més conegudes actualment. Té com a principi un mur
particular de cada usuari al qual s'enganxen les diverses publicacions
dels membres que hom ha acceptat com a amics o dels grups o pàgines als
quals hom ha fet M'agrada.
Facebook està construit en PHP, compilat amb HipHop for PHF, un transformador de codi font construït per enginyers de Facebook que converteix PHP en C++. Segons els informes, el desplegament d'HipHop va reduir el consum mitjà de CPU als servidors de Facebook en un 50%.
La
seva infraestructura principal està formada per una xarxa de 50.000
servidors que fan servir distribucions del Sistema operatiu GNU/Linux
usant LAMP.
Facebook va ser fundat inicialment per Mark Zuckerberg,
estudiant d'informàtica a la Universitat Harvard als Estats Units;
Dustin Moskovitz, Chris Hughes i Eduardo Saverin, el 4 de febrer de
2004, i, en un principi, la xarxa estava limitada als estudiants de la
seva pròpia universitat: pretenia ser una eina de coneixement per als
alumnes i que fos un espai en el qual poguessin intercanviar una
comunicació fluida i compartir contingut de forma senzilla a través
d'Internet.
El
seu projecte va ser tant innovador i reeixit que amb els temps va
anar-se expandint per tota l'àrea de Boston i, més tard, per tot el país
i, a dat de novembre del 2019, la conformen més de 2.450 milions
d'usuaris actius d'arreu del món.
Avui, The Grandma ha continuat les seves sessions d'Atenció al client en líniaamb els seus companys i les seves companyes de Gavà. Han fet una sessió de temàtica lliure que ha acabat sent una classe sobre treball enxarxa i compromís grupal.
El treball en xarxa fa referència a la col·laboració que dos o més agents estableixen partint de l'atenció a un cas o projecte comú.
En el món associatiu, és habitual posar en marxa accions, activitats i iniciatives comunes entre diverses entitats i també entre diferents departaments d'una mateixa organització.
Treballar en xarxa respon a tres accions principals: pensar, comunicar i actuar. Cal dur-les a terme compartint objectius i recursos, unificant capacitats i esforços, i maximitzant la relació entre les diverses accions.
Treballar en xarxa no és només distribuir tasques entre membres d'un grup, sinó que ha de servir per sumar coneixements i competències amb l'objectiu d'aconseguir un corrent natural en què la comunicació global i immediata faciliti la gestió tant de recursos com de projectes.
El treball en xarxa implica el contacte continuat entre els diferents agents que formen part de l'organització, tant horitzontalment com vertical.
Convé que tothom prengui consciència que el treball en xarxa és un procés simbiòtic en què cada persona, de forma individual, i cada entitat, de forma col·lectiva, en treuen un rendiment. Pot ser en forma de consecució d'un projecte, de posada en marxa d'una iniciativa o d'aconseguir accés a una font de finançament. Això fa que hi hagi d’haver consensos i, en alguns casos, deixar de banda interessos propis.
La cooperació entre organitzacions és una suma de capacitats i de recursos que, per tant, cal aprofitar i complementar. Treballar en xarxa permet identificar-ne i obtenir-ne de nous, poder dur a terme projectes amb major abast i que siguin coherents i evitin certes contradiccions que poden aparèixer quan es proposen de manera individual. I és que el treball en xarxa facilita l'aparició de projectes de col·laboració tant entre departaments (vertical) com entre organitzacions (col·laboracions entre entitats).
Probablement no és senzill que les persones, majoritàriament acostumades a treballar de forma individual, s'adaptin fàcilment al fet de treballar en xarxa. En aquest context hi té un paper clau l'organització, que ha de reforçar la motivació per cooperar entre els agents, mitjançant la millora de la formació en aquest àmbit.
El treball en xarxa necessita l'impuls, la iniciativa i la tasca de persones que dinamitzen la mateixa xarxa. El lideratge ha de ser compartit perquè, com s'ha remarcat des del principi, es tracta de sumar els esforços i les capacitats de les persones que en formen part.
El treball en xarxa es basa en els següents principis:
-Objectius compartits. Els objectius de la xarxa no poden ser aliens als objectius particulars de cadascuna de les organitzacions, sinó que han d'estar inclosos, en tot o en part.
-Acció compartida. El treball en xarxa és comunicació i cooperació per a l'acció.
-Sinergia. Les entitats compten amb diferents capacitats, habilitats, coneixements i recursos que són útils per a altres entitats.
-Horitzontalitat. Les relacions i la presa de decisions entre els col·lectius que treballen en xarxa són entre iguals.
-Pertinència participativa i compromís. En una xarxa no serveix enviar representats ni contribuir a les despeses, si no hi ha implicació efectiva i participació activa.
-Autonomia i relació entre les parts. Les entitats que treballen en xarxa compten amb plena autonomia per decidir envers el desenvolupament de les seves tasques particulars. El funcionament és descentralitzat.
-Simplicitat i flexibilitat organitzativa. La xarxa no és una finalitat sinó que esdevé un mitjà per aconseguir els objectius compartits. Això permet, entre d'altres, una adequació sempre que sigui necessari.
-Comunicació. Aquesta és recíproca. El diàleg permanent i l'intercanvi d'idees són essencials.
-Construcció i gestió col·lectiva del coneixement. El coneixement i la informació no es reserva per a una part de la xarxa. No s'amaga, es comparteix tot.
-Avaluació i aprenentatge permanent. Permet aprendre la pròpia i de l’experiència aliena. No s'atura l'aprenentatge.
La xarxa ha de partir d’una organització que es concreta en les següents fases:
-Construcció de la identitat de la xarxa. Es fa un coneixement mutu, s'identifiquen els àmbits de treball conjunt i les necessitats, es concreten els valors i principis d'actuació i s’elaboren els documents inicials que defineixen les característiques, els protocols, els recursos i la funció de la xarxa.
-Activació de la xarxa. Es concreten els objectius i els plans de treball, es defineixen els escenaris de futur, les estratègies d'actuació i els processos de col·laboració. Es crea el calendari d'actuacions, es consensuen les funcions i es concreten els sistemes de coordinació i seguiment dels projectes i plans de treball.
-Consolidació de la xarxa. Tenen lloc les sessions de treball, hi ha la rendició de comptes dels objectius i plans assolits, i s'estableixen els rituals i bones pràctiques complementàries.
Avui, Els Brady i The Grandma han continuat la seva formació en MarcaPersonal iXarxes Socials. Han estat treballant Twitter i les seves opcions de recerca d'ofertes de treball i han estat explorant les múltiples opcions que ofereix aquesta popular xarxa social.
Les xarxes socials ens permeten crear i teixir una xarxa de contactes que poden ser beneficiosos en la recerca dels nostres objectius laborals. Com bé expliquen els nostres companys d'Educaweb, el Networking és una eina que pot ajudar-nos a trobar feina i un ús adequat de les xarxes socials ens pot facilitar aquesta recerca.
La xarxa de contactes és una de les millors eines per a la cerca de feina. Les xarxes socials et permeten treballar el Networking (xarxa de contactes) i ajudar-te a trobar una feina.
Hi ha diferents tipus de xarxes socials, algunes més genèriques, com Facebook o Twitter, i d'altres més específiques i dirigides a crear una xarxa de professionals, com Linkedin o Xing.
Per dibuixar una bona xarxa de contactes és important tenir en compte els següents consells:
Crea un perfil adequat a cada xarxa social. A les xarxes socials professionals com LinkedIn, has d'incloure la teva experiència professional, formació, competències, interessos professionals... no et limitis a la informació més bàsica. Si vols utilitzar xarxes socials més genèriques com Twitter per buscar feina, segueix a les persones més influents relacionades amb el teu àmbit professional i publica informació sobre aquest tema en concret, posicionant-te com a expert. Si fas servir les teves xarxes socials de forma lúdica, assegura't que els reclutadors no trobaran imatges compromeses o poc professionals associades al teu nom i cognoms.
Mostra el teu objectiu professional. Utilitza les xarxes socials professionals per mostrar quin és el teu objectiu professional i quin tipus de treball busques. D'aquesta manera facilites l'accés a la informació als reclutadors.
Segueix a grups o empreses que siguin del teu interès. Dedica un temps a buscar empreses i grups vinculats amb el teu àmbit professional i contacta amb ells. Participa en els debats, aporta els teus coneixements i posiciona't com una persona experta en el tema.
Busca contactes. Els contactes no s'han de limitar a persones que coneguis personalment, poden ser referents per al sector o persones amb les que hagis treballat, encara que sigui breument. Es tracta de crear una xarxa de contactes útils.
Sigues actiu a la xarxa. Per millorar el perfil, és recomanable que comparteixis articles, publicacions o altres informacions que puguin ser d'interès per als teus contactes. Si crees un perfil professional en una xarxa social no l'abandonis, intenta mantenir-lo actualitzat.
Les ofertes de treball sempre es mouen per més d'un canal o d'una xarxa social. Cadascú pot decidir lliurement els perfils que vol crear i en quines xarxes socials, tenint sempre en compte quina serà la millor estratègia per trobar la feina desitjada.
Per buscar feina, és recomanable estar en alguna xarxa especialitzada, però també es mouen ofertes de feina per altres xarxes més generals, i pots seguir a persones o institucions que publiquin oportunitats laborals. Pots buscar les xarxes que més utilitzen les empreses i professionals que t'interessen i afegir-te a elles.
Un aspecte important és diferenciar les xarxes socials que utilitzaràs per oci i les que mantindràs de forma professional. Tingues cura de la privacitat de les teves xarxes personals i vigila amb els teus comentaris. Els reclutadors buscaran informació sobre tu a Internet i tot el que trobin ho utilitzaran per valorar-te.
10 errors més freqüents en l'ús de les xarxes socials.
-Buscar feina en una única xarxa social.
-Cuidar poc la marca personal. El teu perfil és la teva marca.
-No separar l'esfera personal de la professional.
-Descuidar la seguretat.
-Fer servir un llenguatge poc adequat o criticar a antics companys de feina.
-Tenir poca activitat.
-Fer aportacions de poc valor.
-No actualitzar els teus contactes.
-No respondre de forma ràpida als missatges o comentaris.
-Escriure en forma de monòleg, sense esperar que ningú et respongui.
Creu en tu mateix! Tingues fe en les teves capacitats! Sense una confiança humil però raonable en els nostres propis poders, no podrem tenir èxit ni ser feliços.
