FDF. EL LIDERATGE, EL COMPROMÍS I EL TREBALL COOPERATIU

Avui, els Urquinaona i The Grandma han parlat del lideratge i de treball compartit  durant la seva sessió del curs de Formació de Formadors a Castelldefels.

El lideratge és el conjunt de capacitats que una persona té per influir en la ment de les persones o en un grup de persones determinat, fent que aquest equip treballi amb entusiasme, encara que la realitat sigui diferent, en l'assoliment de metes i objectius.

També s'entén com la capacitat de prendre la iniciativa, gestionar, convocar, promoure, incentivar, motivar i avaluar un grup o equip. En l'administració d'empreses el lideratge és l'exercici de l'activitat executiva en un projecte, de forma eficaç i eficient, sigui aquest personal, gerencial o institucional (dins del procés administratiu de l'organització).

El Diccionari de Ciències de la Conducta (1956), defineix el lideratge com a les qualitats de personalitat i capacitat que afavoreixen la guia i el control d'altres individus i com un intent d'influència interpersonal, dirigit a través del procés de comunicació, a l'assoliment d'una o diverses metes.

Descarrega Lideratge i comunicació

El filòsof Hugo Landolfi defineix el lideratge com: L'exercici manifestatiu de les actualitzacions i perfeccionaments d'un ésser humà, denominat líder, que per la seva acció es col·loca al servei de l'assoliment, a través d'una missió, d'un o diversos objectius proposats per una visió. L'esmentada visió ha d'alinear-se i subordinar-se necessàriament al Bé Últim de l'home. Els objectius proposats per la visió han d'incloure i considerar a aquells objectius que són individuals -de cadascuna de les persones que conformen l'equip de lideratge-, conjuntament amb aquells que són organitzacionals.

Rallph M. Stogdill, en el seu resum de teories i investigació del lideratge, assenyala que existeixen gairebé tantes definicions del lideratge com persones que han tractat de definir el concepte. Aquí, s'entendrà el lideratge gerencial com el procés de dirigir les activitats laborals dels membres d'un grup i d'influir-hi. Aquesta definició té quatre implicacions importants.

Implica que hi hagi una persona (líder o no) que pugui influir i motivar els altres (seguidors). I per això en els estudis sobre lideratge es fa èmfasi en la capacitat de persuasió i influència. Tradicionalment, hom ha denominat carisma a la suma d'aquestes dues variables. Tanmateix, els estudis actuals en psicologia i sociologia han conclòs que el carisma no té la importància que històricament se li havia atorgat i que també hi ha altres factors que són més determinants a l'hora de construir el veritable lideratge.

Descarrega Lideratge de persones i direcció d’equips (EBAP)

Una classificació de la tipologia del lideratge és la formal, que representa la direcció d'un grup de treball de forma oficial o designada; una altra de menys evident és el reconeixement pels membres de la institució d'una manera informal que té gran influència, però d'una manera lliure, sense ànim retributiu i de forma carismàtica. En els estudis sociològics de desenvolupament comunitari per observació participativa, aquestes persones són claus per al treball de camp. En la dècada de 1970, diversos sociòlegs espanyols van estudiar el tema del paper dels líders informals, com a un tema rellevant de la sociologia de l'organització.

El lideratge es classifica en:

-Lideratge individual (exemple a seguir)

-Lideratge executiu (planejament, organització, direcció i control d'un projecte)

-Lideratge institucional

-Lideratge consensual

Quan el lideratge és necessari, comunament pel càrrec, en una organització, parlem de líders formals. Així, aquest líder ha de tenir certes capacitats: habilitat comunicacional, capacitat organitzativa i eficiència administrativa, cosa que equival a dir que un bon líder és una persona responsable, comunicativa i organitzada; un bon líder és aquell que té l'habilitat d'atendre i escoltar a tota hora.

Més informació: Xarxa Net

 És millor liderar per darrere i posar els altres al davant,
sobretot quan celebreu la victòria quan passen coses boniques.
Agafes la primera línia quan hi ha perill.
Aleshores, la gent apreciarà el vostre lideratge.

Nelson Mandela

GRAVANT DADES EN EQUIP, ELS ROLS DELS COMPONENTS

Avui, Els Raspalls i The Grandma han estat treballant amb les presentacions en línia de Google. El treball en grup és un treball en equip i necessita, per tant, de la implicació de tots els seus membres. Malgrat que els grups acostumen a ser heterogenis en edat i coneixements, l'èxit d'un grup depèn de la intel·ligència col·lectiva i de les habilitats socials i comunicatives dels seus integrants.

Els Raspalls porten des de l'inici treballant en grup i utilitzant programes que els permeten aquest treball col·lectiu, uns programes que cal conèixer les possibilitats, però també les seves limitacions i mancances. Allò realment interessant és saber afrontar un treball proposat, saber que es pot fer i com fer-ho, tot escollint les eines que considerem necessàries en cada moment.

La història ens ha donat noms de grans persones que van triomfar a títol individual, però que també van ser referents absoluts per a diferents col·lectius, persones amb unes vides apassionants, algunes d'elles amb uns finals tràgics, que són avui dia font d'inspiració i lideratge per a noves generacions. Charles Chaplin, Harold Lloyd, Buster Keaton i Mary Pickford al cinema mut o Miguel Hernández, Federico García Lorca i Antonio Machado a la literatura castellana són grans exemples.

Descarregar Lideratge i comunicació

El treball en equip és el treball fet per diversos individus on cadascú fa una part però tots segueixen un objectiu comú. Aquesta forma de treball no busca reduir el treball individual, sinó que pretén ser, a partir del talent de cadascun dels components, una ajuda valuosa pel desenvolupament de tasques que tinguin un resultat satisfactori.

És una de les condicions de treball de tipus psicològic que més influeix en els treballadors de forma positiva, perquè permet que hi hagi companyonia. Pot donar molts bons resultats, ja que normalment genera entusiasme i produeix satisfacció durant les tasques recomanades, que fomenten entre els treballadors un ambient d'harmonia i fent que s'obtinguin resultats beneficiosos. La companyonia s'obté quan hi ha treball i amistat. Aquest equip és preferible amb 4 o 5 membres.

En els equips de treball, s'elaboren unes normes que s'han de respectar per tots els membres de l'equip. Són normes de comportament establertes pels mateixos membres del grup. Aquestes normes proporcionen a cadascun dels individus una base per preveure el comportament dels altres i preparar una resposta apropiada. Inclouen els procediments fets servir per interactuar amb els altres. La funció de les normes en un equip és la de regular la seva situació com unitat organitzada, així com les funcions dels mateixos individus.

La força que integra l'equip i la seva cohesió s'expressa en la solidaritat i el sentit de pertinença a l'equip que manifesten els seus components. A més cohesió, més probable és que l'equip comparteixi valors, actituds i normes de conductes comuns.

El treball en equip resulta profitós no només per una persona, sinó per tot l'equip involucrat. Ens aporta més satisfacció i ens farà més sociables. També ens ensenyarà a respectar les idees dels altres i ajudar els companys si és necessari.

Més informació: UPC-ICE

Cal esmentar la presència de 9 tipus de rols dins del treball en equip:

1. Líder. Treballa perquè hi hagi acord respecte als objectius i que aquests siguin clars, tots se sentin compromesos i implicats amb les tasques. Aquest ha de tenir la capacitat de lideratge establint les estratègies adequades per assolir encomanament.Tampoc s'imposa, és elegit pel grup. Així i tot, ser líder pot presentar alguns desavantatges com:

-Prendre decisions de forma prematura.

-Que imperi el domini de poques persones, en particular el d'un/a líder.

-Consumir molt temps en reunions discutint solucions i accions, retardant la posada en marxa.

-Que existeixin pressions sobre membres de l'equip per acceptar solucions.

-Responsabilitat ambigua perquè queda diluïda en el grup.Aporta la imaginació i la creativitat a l'equip. Resol problemes difícils.

2. Creatiu. És una persona plena d'idees, fonts de propostes i suggeriments originals. Pot tenir problemes per comunicar-se i normalment ignora els detalls. Moltes vegades els altres no acaben d'entendre en primera instància les seves propostes.

3. Investigador. Busca oportunitats, és comunicatiu i el seu paper principal és el d'evitar que l'equip quedi estancat. Es pot confondre el seu paper amb el del rol creatiu, però a diferencia d'aquest, no aporta idees originals, sinó que les seves idees són conegudes per les seves lectures, observacions, experiències i altres fonts externes, les quals podrien ser de molta utilitat per l'equip. Pot ser que sigui massa optimista i, a vegades, pot perdre l'interès quan decau l'entusiasme inicial.

4. Impulsor. És un individu dinàmic. Pot treballar sota pressió, té iniciativa i coratge per superar obstacles. El seu caràcter impulsiu pot ofendre a altres persones, tot i així, ben integrat per la seva energia anima als altres a avançar amb el treball.

5. Avaluador. És seriós i perspicaç. Percep les oposicions, jutja amb exactitud i analitza les idees presentades, valora els pros i contres i proporciona instruments d'anàlisi perquè l'equip pugui decidir-se per l'alternativa més adequada. La persona que exerceix aquest rol, generalment, manca d'iniciativa i no té habilitat per inspirar als altres, i moltes vegades pot resultar massa crític.

6. Cohesionador. És cooperador i afable, perceptiu i diplomàtic. Escolta als altres, evita els confrontaments i és sensible per identificar les necessitats i inquietuds dels altres membres. Amb el seu instint intenta inspirar idees a la resta de persones que formen l'equip de treball, té habilitat en la resolució de conflictes. En situacions crucials, acostuma a ser indecís i és fàcilment influenciable.

7. Implementador. És l'organitzador pràctic que transforma les decisions i estratègies en tasques definides i realitzables, per tal que la resta de l'equip les pugui fer servir. És disciplinat, lleial i eficient. A vegades pot ser inflexible i lent en la seva resposta al canvi.

8. Finalitzador. Aquesta persona es preocupa pel que pot estar realitzat malament i pels detalls per assegurar-se que tot s'ha executat correctament. És meticulós i vetlla perquè no quedi res sense fer. És acurat i conscient. Realitza les tasques dins del termini establert. Tendeix a preocupar-se excessivament i no li agrada delegar.

9. Especialista. Està interessat per una sola cosa. Compleix amb les seves obligacions i aporta coneixements tècnics específics. Contribueix només quan coneix del tema.

Descarregar Escriptors Castellans per Els Raspalls

Si les teves accions inspiren als altres a somiar més,

a guanyar més, a fer més i ser més, ets un líder.

 

John Quincy Adams

EL LIDERATGE, LES CAPACITATS PER ASSOLIR OBJECTIUS

Avui, els Ecomeals i The Grandma han parlat del lideratge, un aspecte vital en aquells projectes que volen veure complerts els seus objectius. A més a més, han practicat amb les gràfiques de Ms. Excel i han visionat vídeos sobre la importància del treball en equip.

El lideratge és el conjunt de capacitats que una persona té per influir en la ment de les persones o en un grup de persones determinat, fent que aquest equip treballi amb entusiasme, encara que la realitat sigui diferent, en l'assoliment de metes i objectius.

També s'entén com la capacitat de prendre la iniciativa, gestionar, convocar, promoure, incentivar, motivar i avaluar un grup o equip. En l'administració d'empreses el lideratge és l'exercici de l'activitat executiva en un projecte, de forma eficaç i eficient, sigui aquest personal, gerencial o institucional (dins del procés administratiu de l'organització).

El Diccionari de Ciències de la Conducta (1956), defineix el lideratge com a les qualitats de personalitat i capacitat que afavoreixen la guia i el control d'altres individus i com un intent d'influència interpersonal, dirigit a través del procés de comunicació, a l'assoliment d'una o diverses metes.

El filòsof Hugo Landolfi defineix el lideratge com: L'exercici manifestatiu de les actualitzacions i perfeccionaments d'un ésser humà, denominat líder, que per la seva acció es col·loca al servei de l'assoliment, a través d'una missió, d'un o diversos objectius proposats per una visió. L'esmentada visió ha d'alinear-se i subordinar-se necessàriament al Bé Últim de l'home. Els objectius proposats per la visió han d'incloure i considerar a aquells objectius que són individuals -de cadascuna de les persones que conformen l'equip de lideratge-, conjuntament amb aquells que són organitzacionals.

Rallph M. Stogdill, en el seu resum de teories i investigació del lideratge, assenyala que existeixen gairebé tantes definicions del lideratge com persones que han tractat de definir el concepte. Aquí, s'entendrà el lideratge gerencial com el procés de dirigir les activitats laborals dels membres d'un grup i d'influir-hi. Aquesta definició té quatre implicacions importants.

Implica que hi hagi una persona (líder o no) que pugui influir i motivar els altres (seguidors). I per això en els estudis sobre lideratge es fa èmfasi en la capacitat de persuasió i influència. Tradicionalment, hom ha denominat carisma a la suma d'aquestes dues variables. Tanmateix, els estudis actuals en psicologia i sociologia han conclòs que el carisma no té la importància que històricament se li havia atorgat i que també hi ha altres factors que són més determinants a l'hora de construir el veritable lideratge.

Una classificació de la tipologia del lideratge és la formal, que representa la direcció d'un grup de treball de forma oficial o designada; una altra de menys evident és el reconeixement pels membres de la institució d'una manera informal que té gran influència, però d'una manera lliure, sense ànim retributiu i de forma carismàtica. En els estudis sociològics de desenvolupament comunitari per observació participativa, aquestes persones són claus per al treball de camp. En la dècada de 1970, diversos sociòlegs espanyols van estudiar el tema del paper dels líders informals, com a un tema rellevant de la sociologia de l'organització.

El lideratge es classifica en:

-Lideratge individual (exemple a seguir)

-Lideratge executiu (planejament, organització, direcció i control d'un projecte)

-Lideratge institucional

-Lideratge consensual

Quan el lideratge és necessari, comunament pel càrrec, en una organització, parlem de líders formals. Així, aquest líder ha de tenir certes capacitats: habilitat comunicacional, capacitat organitzativa i eficiència administrativa, cosa que equival a dir que un bon líder és una persona responsable, comunicativa i organitzada; un bon líder és aquell que té l'habilitat d'atendre i escoltar a tota hora.

Més informació: Xarxa Net

 Un líder és aquell que coneix el camí,
segueix el camí i mostra el camí.

John C. Maxwell