EINES DIGITALS. GIMP, PHOTOFUNIA, REMOVE I I LOVE PDF

GIMP és una aplicació per altractament d'imatges (GNU Image Manipulation Program), creat per voluntaris idistribuït sota la llicència GPL.

Està construït amb les llibreries GTK les quals es van crear pensant en aquest programa. Forma part del Projecte GNU.

La primera versió es va desenvolupar en sistemes Unix i va ser pensada especialment per GNU/Linux. No obstant això, actualment n'existeixen versions totalment funcionals per Windows i Mac OS X.

La biblioteca de controls gràfics GTK desenvolupada per a GIMP va ser l'origen de tot un entorn de finestres: Gnome.

GIMP significa GNU Image Manipulation Program i és part oficial del projecte GNU.

GIMP serveix per processar gràfics i fotografies digitals. Els usos típics inclouen la creació de gràfics i logotips, el canvi de mida i retallat de fotografies, el canvi de colors, la combinació d'imatges usant capes, l'eliminació d'elements no desitjats de les imatges i la conversió entre diferents formats d'imatges. També es pot utilitzar el GIMP per crear imatges animades senzilles.

GIMP és conegut també per ser potser la primera gran aplicació lliure per a usuaris finals.

Treballs anteriors, com Gcc i el nucli de Linux eren principalment eines de programadors per a programadors.

GIMP és considerat per alguns com una prova que el procés de desenvolupament de programari lliure pot crear aplicacions que els usuaris no avançats puguin usar productivament; d'aquesta forma, va obrir el camí d'altres projectes com: KDE, GNOME, Mozilla Firefox, OpenOffice.org i altres aplicacions posteriors.

Més informació: GIMP

El desenvolupament de GIMP va començar l'any 1995 com un projecte semestral dels aleshores estudiants Spencer Kimball i Peter Mattis a la Universitat de Berkeley.

La primera versió pública de llançament de GIMP (0.54) va ser el gener de 1996 i aleshores l'acrònim significava General Image Manipulation Program.

Quan Richard Stallman va visitar Berkeley l'any següent, Kimball i Mattis li van demanar si podien canviar General per GNU, el nom del sistema operatiu impulsat per Stallman. Amb l'aprovació de Stallman, el significat de l'acrònim a partir de 1997 va passar a ser GNU Image Manipulation Program i a formar part del Projecte GNU. Des de llavors el GIMP és desenvolupat per un grup autoorganitzat de voluntaris com a part del Projecte GNOME.

La primera versió de GIMP suportava els sistemes UNIX com Linux, a més de SGI IRIX i HP-UX. Posteriorment ha estat adaptat a altres sistemes operatius, inclosos Microsoft Windows i OS X; l'adaptació original del GIMP 1.1 per a Windows 32-bit la va iniciar el programador finès Tor Lillqvist (tml) l'any 1997.

Després de la seva primera versió pública es va formar ràpidament una comunitat d'usuaris que va començar a crear tutorials, gràfics i a compartir tècniques i processos de treball.

Durant el 1997 el paquet d'eines d'interfície d'usuari es va agrupar com a GTK (GIMP Tool Kit) que depenia del paquet Motif. Per no tenir aquesta dependència i per millorar-lo Peter Mattis va impulsar el seu redisseny i es va reescriure utilitzant programació orientada a objectes.

L'any 1998 la nova versió de GIMP incorporava la nova versió anomenada GTK+ El paquet GTK+ des de llavors va tenir un desenvolupament separat de GIMP i va atraure alguns dels programadors que col·laboraven en el seu desenvolupament. Quan el desembre de 2000 es va fer pública la versió GIMP 1.2 l'equip de desenvolupadors principals eren Manish Singh, Sven Neumann i Mitch Natterer.

Les versions 2.X de GIMP incloïen com a canvis més importants, respecte a la versió 1.2, una interfície més polida i una separació major entre la interfície d'usuari i el back-end.

Des de la versió 2.6, GIMP es basa en una biblioteca gràfica més general anomenada GEGL, atacant d'aquesta forma algunes limitacions fonamentals del disseny que impedien moltes millores, com per exemple el suport natiu de CMYK.

GIMP va ser desenvolupat com una alternativa lliure al Photoshop, però aquest últim encara domina el mercat en les indústries d'impressió i gràfiques.

Més informació: GIMP

Més informació: Remove & Photofunia

Els detalls no són els detalls.
Ells fan el disseny.

 

Charles Eames

 

 

PDF (acrònim en anglès de Portable Document Format, Format de Document Portàtil) és un format de fitxer desenvolupat per l'empresa Adobe com a fitxer contenidor de documents, independentment del programari, maquinari o sistema operatiu utilitzat. Fou desenvolupat a partir del projecte Camelot ideat per John Warnock, cofundador d'Adobe Systems.

Els fitxers PDF s'utilitzen per emmagatzemar documents, interactius i regulars, així com mapes, gràfics, catàlegs, presentacions i llibres electrònics.

És multiplataforma, és a dir, pot ser presentat en els principals sistemes operatius (GNU/Linux, MacOS, Unix, Windows), sense que es modifiqui l'aspecte ni l'estructura del document original.

Pot contenir qualsevol combinació de text, elements multimèdia com a vídeos o so, elements d'hipertext com a vincles i marcadors, enllaços i miniatures de pàgines.

Els fitxers PDF no perden el format amb l'enviament a altres usuaris, com sí succeeix quan s'envien documents de text: es desordenen les pàgines o es desorganitzen els paràgrafs...

És un dels formats més estesos a Internet per a l'intercanvi de documents. Per això, és molt utilitzat per empreses, governs i institucions educatives.

És una especificació oberta, per la qual s'han adaptat eines de programari comercial com les suites ofimàtiques Microsoft Office i WordPerfect Office i creat unes altres en programari lliure que permeten crear, visualitzar o modificar documents en format PDF, com Openoffice.org, LibreOffice i Calligra Suite així com el sistema de composició de textos LaTeX.

Pot ser xifrat per a protegir el seu contingut i fins i tot signar-lo digitalment.

Un fitxer PDF pot crear-se des de diverses aplicacions exportant el fitxer, com és el cas d'Openoffice.org i Microsoft Office (a partir de la versió 2007, si s'actualitza a SP2). Pot generar-se des de qualsevol aplicació mitjançant la instal·lació d'una impressora virtual en el sistema operatiu, en cas d'emprar aplicacions sense aquesta funcionalitat integrada.

És l'estàndard ISO (ISO 19005-1:2005) per a fitxers contenidors de documents electrònics amb vista a la seva preservació de llarga durada.

Els fitxers PDF són independents del dispositiu, per la qual cosa poden imprimir-se en una impressora matricial, d'injecció de tinta, làser o en microfilm. Per a l'optimització de la impressió, es configuren les opcions apropiades en la creació del fitxer PDF.

Independentment de com s'hagin creat els fitxers PDF, tots ells comparteixen la mateixa estructura interna composta de quatre parts:

Capçalera: informació sobre l'especificació de l'estàndard PDF que s'ha seguit, on s'indica, per exemple, la versió.

-Cos: descripció dels elements emprats a les pàgines del document.

-Taula de referències creuades: informació dels elements emprats a les pàgines del fitxer.

-Coda: indica on trobar la taula de referències creuades.

Notar que quan un fitxer PDF és modificat i s'afegeix nou contingut, est tindrà noves seccions de cos, taula de referències croades i coda, però en guardar aquest document es pot optimitzar de manera que les seccions duplicades es fusionin en una sola i es reorganitzi el fitxer.

Més informació: I Love PDF

  

No espereu; el moment mai no serà "el correcte".
Comenceu on us trobeu i treballeu
amb les eines que tingueu al vostre abast i,
a mesura que aneu treballant, trobareu millors eines.

George Herbert