Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Photofunia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Photofunia. Mostrar tots els missatges

dimecres, 1 d’octubre del 2025

BRANDING I RECERCA DE FEINA, QUÈ VOLEM TRANSMETRE?

Avui, The Grandma ha començat una nova formació a Sant Boi de Llobregat amb els Websors, un encantador grup que vol ampliar els seus coneixements en eines digitals per ampliar les seves possibilitats d'èxit laboral. En aquesta primera sessió han parlat de temes tan importants com la reputació i la marca personal (branding), les xarxes socials i l'impacte d'aquestes en la recerca de feina. També han parlat de la importància de la fotografia, dels valors que pot transmetre i de com ens pot definir en un currículum vitae, tot utilitzant l'eina Photofunia.
 
Més informació: Photofunia
 

La marca personal és un concepte basat en el desenvolupament personal consistent en considerar-se a un mateix com a marca comercial.

Es tracta d'elaborar, transmetre i protegir la marca amb ànim de diferenciar-se i aconseguir l'èxit més gran possible, tant en les relacions socials com en les professionals.

Una marca és una promesa de valor. Les marques desprenen valors i generen expectatives.

A diferència d'altres enfocaments en tècniques de millora professional que tendeixen a la millora de característiques personals, la marca personal o personal branding tendeixen a la promoció personal a través de la percepció que els altres tenen d'un mateix.

La marca personal està relacionada amb la reputació digital, però la manera com s'estableixen totes dues és diferent.

La marca personal depèn d'un mateix, un se l'ha de construir, però la reputació la defineixen els altres, tot i que pots arribar a influenciar-la a través de les teves accions.

Desenvolupar una marca personal no és només saber identificar les característiques que ens fan diferentssinó en saber com transmetre-les per sobresortit en un mercat competitiu i en constant canvi.

El concepte de marca personal es fa més necessari en l'actualitat perquè les relacions interpersonals són cada cop més anònimes. Quan els humans gaudeixen dels mateixos atributs (formació, experiència, mateixes aspiracions), les persones tendeixen a convertir-se en iguals. Per això per promocionar-se individualment, ens hem de diferenciar i mostrar-nos de manera diferent, única i irrepetible. Em distingeixo o m'extingeixo

Els professionals que vulguin diferenciar-se per augmentar el valor del seu treball han de construirpromocionarcomunicar i protegir la marca personal.

Descarregar Marca Personal e Internet (SR)

 La teva marca és allò que la gent diu
quan tu no hi ets present.
Jeff Bezos


La reputació en línia és la interpretació subjectiva del conjunt d'informacions aparegudes a Internet sobre una personaempresa, organitzacióinstitució o marca comercial.

Es conforma a partir de múltiples factors entre els quals hi ha tots aquells sistemes constructors de marca, com la publicitat, les relacions públiques, el màrqueting; a més de la informació apareguda en mitjans de comunicació electrònics, i també tots aquells continguts generats pels usuaris d'Internet, siguin a través de llocs web o de qualsevol plataforma amb tecnologia Web 2.0.

El fet que qualsevol opinió, comentari o contingut generat per l'usuari sigui absolutament sensible a l'efecte que tindrà en la imatge de l'objecte del comentat pels altres usuaris, fa que la reputació digital d'una persona, empresa, organització, institució o marca sigui molt preuada pel seu valor sumatori d'informacions.

És important saber que la major part d'aquests judicis de valor subjectius (reputació en línia) sobre un conjunt d'informacions sobre una persona, empresa, organització, institució o marca es fa en funció del resultat d'una cerca en un motor de cerca.

Descarregar Reputación On Line para Todos per Óscar del Santo

 

Es necessiten 20 anys per construir una reputació
i cinc minuts per arruïnar-la.
Si hi penses, faràs les coses d'una altra manera.

Warren Buffett


La gestió de marques (en anglès brandingés una funció del màrqueting que utilitza tècniques especials per augmentar el valor percebut d'un producte.

Basat en els objectius de l'estratègia de màrqueting establerta, la gestió de la marca permet créixer el preu dels productes i genera clients fidels a través d'associacions i imatges positives o d’una forta consciència de la marca.

La gestió de marca és el procés d'identificació del valor bàsic d’una marca concreta i que reflecteix el valor bàsic entre els clients objectius. En termes moderns, una marca pot ser corporativa, de producte, de servei o de persona.

Des de les primeres dècades del segle XX, els anunciants van començar a centrar-se en el desenvolupament de conceptes de personalitatimatge de marca i identitat de marca.

A màrqueting, la gestió de la marca comença amb una anàlisi de com es percep actualment una marca al mercat (DAFO), procedeix a la planificació de com s'ha de percebre la marca si vol assolir els seus objectius i continua assegurant que la marca es percep com està prevista i que assegura la seva objectius.

Descarregar Guía para el Desarrollo de tu Marca Personal (ESIMAD)

Una marca per a una empresa és com 
una reputació per a una persona.
Guanyeu reputació intentant fer bé 
les coses difícils.

Jeff Bezos

divendres, 26 de gener del 2024

EINES DIGITALS. GIMP, PHOTOFUNIA, REMOVE I I LOVE PDF

GIMP és una aplicació per altractament d'imatges (GNU Image Manipulation Program), creat per voluntaris distribuït sota la llicència GPL.

Està construït amb les llibreries GTK les quals es van crear pensant en aquest programa. Forma part del Projecte GNU.

La primera versió es va desenvolupar en sistemes Unix i va ser pensada especialment per GNU/Linux. No obstant això, actualment n'existeixen versions totalment funcionals per Windows i Mac OS X.

La biblioteca de controls gràfics GTK desenvolupada per a GIMP va ser l'origen de tot un entorn de finestres: Gnome.

GIMP significa GNU Image Manipulation Program i és part oficial del projecte GNU.

GIMP serveix per processar gràfics i fotografies digitals. Els usos típics inclouen la creació de gràfics i logotips, el canvi de mida i retallat de fotografies, el canvi de colors, la combinació d'imatges usant capes, l'eliminació d'elements no desitjats de les imatges i la conversió entre diferents formats d'imatges. També es pot utilitzar el GIMP per crear imatges animades senzilles.

GIMP és conegut també per ser potser la primera gran aplicació lliure per a usuaris finals.

Treballs anteriors, com Gcc i el nucli de Linux eren principalment eines de programadors per a programadors.

GIMP és considerat per alguns com una prova que el procés de desenvolupament de programari lliure pot crear aplicacions que els usuaris no avançats puguin usar productivament; d'aquesta forma, va obrir el camí d'altres projectes com: KDE, GNOME, Mozilla Firefox, OpenOffice.org i altres aplicacions posteriors.

Més informació: GIMP

El desenvolupament de GIMP va començar l'any 1995 com un projecte semestral dels aleshores estudiants Spencer Kimball i Peter Mattis a la Universitat de Berkeley.

La primera versió pública de llançament de GIMP (0.54) va ser el gener de 1996 i aleshores l'acrònim significava General Image Manipulation Program.

Quan Richard Stallman va visitar Berkeley l'any següent, Kimball i Mattis li van demanar si podien canviar General per GNU, el nom del sistema operatiu impulsat per Stallman. Amb l'aprovació de Stallman, el significat de l'acrònim a partir de 1997 va passar a ser GNU Image Manipulation Program i a formar part del Projecte GNU. Des de llavors el GIMP és desenvolupat per un grup autoorganitzat de voluntaris com a part del Projecte GNOME.

La primera versió de GIMP suportava els sistemes UNIX com Linux, a més de SGI IRIX i HP-UX. Posteriorment ha estat adaptat a altres sistemes operatius, inclosos Microsoft Windows i OS X; l'adaptació original del GIMP 1.1 per a Windows 32-bit la va iniciar el programador finès Tor Lillqvist (tml) l'any 1997.

Després de la seva primera versió pública es va formar ràpidament una comunitat d'usuaris que va començar a crear tutorialsgràfics i a compartir tècniques i processos de treball.

Durant el 1997 el paquet d'eines d'interfície d'usuari es va agrupar com a GTK (GIMP Tool Kit) que depenia del paquet Motif. Per no tenir aquesta dependència i per millorar-lo Peter Mattis va impulsar el seu redisseny i es va reescriure utilitzant programació orientada a objectes.

L'any 1998 la nova versió de GIMP incorporava la nova versió anomenada GTK+ El paquet GTK+ des de llavors va tenir un desenvolupament separat de GIMP i va atraure alguns dels programadors que col·laboraven en el seu desenvolupament. Quan el desembre de 2000 es va fer pública la versió GIMP 1.2 l'equip de desenvolupadors principals eren Manish Singh, Sven Neumann i Mitch Natterer.

Les versions 2.X de GIMP incloïen com a canvis més importants, respecte a la versió 1.2, una interfície més polida i una separació major entre la interfície d'usuari i el back-end.

Des de la versió 2.6, GIMP es basa en una biblioteca gràfica més general anomenada GEGL, atacant d'aquesta forma algunes limitacions fonamentals del disseny que impedien moltes millores, com per exemple el suport natiu de CMYK.

GIMP va ser desenvolupat com una alternativa lliure al Photoshop, però aquest últim encara domina el mercat en les indústries d'impressió i gràfiques.

Més informació: GIMP

Més informació: Remove & Photofunia


Els detalls no són els detalls.
Ells fan el disseny.
 
Charles Eames
 
 

PDF (acrònim en anglès de Portable Document Format, Format de Document Portàtil) és un format de fitxer desenvolupat per l'empresa Adobe com a fitxer contenidor de documents, independentment del programari, maquinari o sistema operatiu utilitzat. Fou desenvolupat a partir del projecte Camelot ideat per John Warnock, cofundador d'Adobe Systems.

Els fitxers PDF s'utilitzen per emmagatzemar documents, interactius i regulars, així com mapes, gràfics, catàlegs, presentacions i llibres electrònics.

És multiplataforma, és a dir, pot ser presentat en els principals sistemes operatius (GNU/Linux, MacOS, Unix, Windows), sense que es modifiqui l'aspecte ni l'estructura del document original.

Pot contenir qualsevol combinació de text, elements multimèdia com a vídeos o so, elements d'hipertext com a vincles i marcadors, enllaços i miniatures de pàgines.

Els fitxers PDF no perden el format amb l'enviament a altres usuaris, com sí succeeix quan s'envien documents de text: es desordenen les pàgines o es desorganitzen els paràgrafs...

És un dels formats més estesos a Internet per a l'intercanvi de documents. Per això, és molt utilitzat per empreses, governs i institucions educatives.

És una especificació oberta, per la qual s'han adaptat eines de programari comercial com les suites ofimàtiques Microsoft Office i WordPerfect Office i creat unes altres en programari lliure que permeten crear, visualitzar o modificar documents en format PDF, com Openoffice.org, LibreOffice i Calligra Suite així com el sistema de composició de textos LaTeX.

Pot ser xifrat per a protegir el seu contingut i fins i tot signar-lo digitalment.

Un fitxer PDF pot crear-se des de diverses aplicacions exportant el fitxer, com és el cas d'Openoffice.org i Microsoft Office (a partir de la versió 2007, si s'actualitza a SP2). Pot generar-se des de qualsevol aplicació mitjançant la instal·lació d'una impressora virtual en el sistema operatiu, en cas d'emprar aplicacions sense aquesta funcionalitat integrada.

És l'estàndard ISO (ISO 19005-1:2005) per a fitxers contenidors de documents electrònics amb vista a la seva preservació de llarga durada.

Els fitxers PDF són independents del dispositiu, per la qual cosa poden imprimir-se en una impressora matricial, d'injecció de tinta, làser o en microfilm. Per a l'optimització de la impressió, es configuren les opcions apropiades en la creació del fitxer PDF.

Independentment de com s'hagin creat els fitxers PDF, tots ells comparteixen la mateixa estructura interna composta de quatre parts:

Capçalera: informació sobre l'especificació de l'estàndard PDF que s'ha seguit, on s'indica, per exemple, la versió.

-Cos: descripció dels elements emprats a les pàgines del document.

-Taula de referències creuades: informació dels elements emprats a les pàgines del fitxer.

-Coda: indica on trobar la taula de referències creuades.

Notar que quan un fitxer PDF és modificat i s'afegeix nou contingut, est tindrà noves seccions de cos, taula de referències croades i coda, però en guardar aquest document es pot optimitzar de manera que les seccions duplicades es fusionin en una sola i es reorganitzi el fitxer.

Més informació: I Love PDF

  
No espereu; el moment mai no serà "el correcte".
Comenceu on us trobeu i treballeu
amb les eines que tingueu al vostre abast i,
a mesura que aneu treballant, trobareu millors eines.

George Herbert

dijous, 19 de gener del 2023

EINES DIGITALS WEB 2.0: I LOVE PDF, PHOTOFUNIA I REMOVE

Avui, Els Roses i The Grandma han continuat la seva formació en Enregistrament de Dades a Sant Feliu de Llobregat.

Han estat treballant amb diferents eines 2.0 d'enregistrament com el correu electrònic, i amb aplicacions web com I Love PDF, Remove i Photofunia.

Més informació: Remove & Photofunia

Google Workspace (anteriorment G Suite, Google Apps for Work i Google Apps for Your Domain) és un servei de Google que proporciona de manera independent les versions personalitzades de diversos productes de Google amb un nom de domini personalitzat pel client.

Compta amb diverses aplicacions Web amb funcions similars als paquets ofimàtics tradicionals: Gmail, Google Groups, Google Calendar, Google Talk, Google Docs, Google Drive i Google Sites. Va ser la visió de Rajen Seth, un empleat de Google que més tard va desenvolupar Chromebooks.

Més informació: Google Workspace

Google Classroom és un servei web gratuït que Google ha desenvolupat per les escoles i que vol simplificar la creació, distribució i avaluació de tasques.

El principal propòsit de Google Classroom és el de poder compartir arxius en directe entre mestres i estudiants. Es calcula que hi ha entre 40 a 100 milions d'usuaris d'aquesta aplicació.

Google Classroom integra Docs, Presentacions, Gmail, i Calendari cohesionats en una plataforma per facilitar la comunicació entre mestre i alumne. Es pot convidar estudiants a afegir-se a la classe amb un codi privat o a través d'un codi. 

Els mestres poden crear, distribuir i marcar tasques dins del mateix sistema. Per a cada classe es crea una carpeta separada en el disc dur virtual de l'usuari i allí l'usuari pot lliurar la feina per a ser avaluat pel mestre. Les dates previstes per al lliurament de tasques s'afegeixen al calendari de Google, cada tasca pot tenir una categoria o tema diferent.

Els mestres poden revisar el progrés dels estudiants mirant l'historial del document. A més els professors poden retornar la feina feta amb comentaris afegits.

Més informació: Dobuss

PDF (acrònim en anglès de Portable Document Format, Format de Document Portàtil) és un format de fitxer desenvolupat per l'empresa Adobe com a fitxer contenidor de documents, independentment del programari, maquinari o sistema operatiu utilitzat. Fou desenvolupat a partir del projecte Camelot ideat per John Warnock, cofundador d'Adobe Systems.

Els fitxers PDF s'utilitzen per emmagatzemar documents, interactius i regulars, així com mapes, gràfics, catàlegs, presentacions i llibres electrònics.

És multiplataforma, és a dir, pot ser presentat en els principals sistemes operatius (GNU/Linux, MacOS, Unix, Windows), sense que es modifiqui l'aspecte ni l'estructura del document original.

Pot contenir qualsevol combinació de text, elements multimèdia com a vídeos o so, elements d'hipertext com a vincles i marcadors, enllaços i miniatures de pàgines.

Els fitxers PDF no perden el format amb l'enviament a altres usuaris, com sí succeeix quan s'envien documents de text: es desordenen les pàgines o es desorganitzen els paràgrafs...

És un dels formats més estesos a Internet per a l'intercanvi de documents. Per això, és molt utilitzat per empreses, governs i institucions educatives.

És una especificació oberta, per la qual s'han adaptat eines de programari comercial com les suites ofimàtiques Microsoft Office i WordPerfect Office i creat unes altres en programari lliure que permeten crear, visualitzar o modificar documents en format PDF, com Openoffice.org, LibreOffice i Calligra Suite així com el sistema de composició de textos LaTeX.

Pot ser xifrat per a protegir el seu contingut i fins i tot signar-lo digitalment.

Un fitxer PDF pot crear-se des de diverses aplicacions exportant el fitxer, com és el cas d'Openoffice.org i Microsoft Office (a partir de la versió 2007, si s'actualitza a SP2). Pot generar-se des de qualsevol aplicació mitjançant la instal·lació d'una impressora virtual en el sistema operatiu, en cas d'emprar aplicacions sense aquesta funcionalitat integrada.

És l'estàndard ISO (ISO 19005-1:2005) per a fitxers contenidors de documents electrònics amb vista a la seva preservació de llarga durada.

Els fitxers PDF són independents del dispositiu, per la qual cosa poden imprimir-se en una impressora matricial, d'injecció de tinta, làser o en microfilm. Per a l'optimització de la impressió, es configuren les opcions apropiades en la creació del fitxer PDF.

Independentment de com s'hagin creat els fitxers PDF, tots ells comparteixen la mateixa estructura interna composta de quatre parts:

Capçalera: informació sobre l'especificació de l'estàndard PDF que s'ha seguit, on s'indica, per exemple, la versió.

-Cos: descripció dels elements emprats a les pàgines del document.

-Taula de referències creuades: informació dels elements emprats a les pàgines del fitxer.

-Coda: indica on trobar la taula de referències creuades.

Notar que quan un fitxer PDF és modificat i s'afegeix nou contingut, est tindrà noves seccions de cos, taula de referències croades i coda, però en guardar aquest document es pot optimitzar de manera que les seccions duplicades es fusionin en una sola i es reorganitzi el fitxer.

Més informació: I Love PDF


 No espereu; el moment mai no serà "el correcte".
Comenceu on us trobeu i treballeu
amb les eines que tingueu al vostre abast i,
a mesura que aneu treballant, trobareu millors eines.

George Herbert