LA PUBLICITAT, MÀRQUETING I COMUNICACIÓ DEL PRODUCTE

Avui, els Ecomeals i The Grandma han treballat diferents formats publicitaris amb motiu de l'adeu d'Alba Ecomeal, qui emprèn un nou camí professional i personal. Molta sort i molts encerts, Alba, en aquesta nova aventura que esperem que sigui llarga i fructífera.

La publicitat és una activitat comunicativa encaminada a aconseguir uns objectius dintre de la comercialització, procés de posar un producte en venda utilitzant el màrqueting, tècnica de conèixer el mercat, i així mitjançant canals de difusió, difondre missatges de promoció del producte a comercialitzar.

La publicitat s'ha establert com una tècnica de comunicació massiva imprescindible per al funcionament dels mitjans de comunicació moderns.

No només difonen informació i missatges sinó que manté econòmicament molts mitjans per als quals és la principal font d'ingressos.

La publicitat investiga i analitza el públic i context social servint-se de distintes disciplines com la psicologia, sociologia, antropologia, estadística i economia entre altres.

La publicitat és, per damunt de tot, comunicació, sent els seus elements principals un emissor que envia un missatge a través d'uns canals a un receptor amb la intenció de modificar el seu comportament de compra.

La publicitat es pot considerar, en la seva transmissió a través dels seus diferents mitjans.

La publicitat no només proporciona informació sobre productes concrets, sinó que a més, comunica informació sobre la classe de persones que hem de considerar atractives, els llocs on ens hauria agradat viure i els estàndards que hem d'observar en la manera de vestir i de parlar.

La publicitat no és tan sols una eina a l'abast de les empreses, sinó que també és un instrument útil per a les organitzacions sense afany de lucre, per promoure causes socials i també per a les administracions públiques per mantenir informada la població. És molt més, doncs, que una activitat econòmica.

Més informació: IOC

En la societat actual, la publicitat comercial és un element dinamitzador de l'economia, ja que ajuda a impulsar el consum. Si hi ha consum, hi ha producció i, per tant, hi ha llocs de treball. El cicle és invariable i té una correlació totalment directa. És per aquest motiu que la publicitat és tan important i té una forta implicació en la resta de sectors.

Un dels principals objectius de la publicitat és persuadir els receptors que aquells productes són els millors i alhora reflectir d'una manera idealitzada els ideals del públic a qui s'adreça. Els recursos de persuasió que utilitza la publicitat poden ser de dos tipus:

-Recursos racionals. Basats en l'argumentació i la informació.

-Recursos emotius. Basats en la seducció i l'estímul de les emocions i els sentiments.

La publicitat informa el consumidor sobre els beneficis d'un determinat producte o servei, ressaltant la diferenciació amb altres marques.

Un dels principals objectius de la publicitat és crear demanda o modificar les tendències de demanda d'un producte, bé, servei o marca. Entenent que la comercialització busca identificar el mercat apropiat per a cada producte, la publicitat és la comunicació per la qual la informació sobre el producte és transmesa a la gent (públic objectiu).

Els anuncis intenten persuadir al públic consumidor de què compri un determinat producte. L'estratègia publicitària fonamental és la Proposta Única de Venda o USP (Unique Selling Proposition). Es tracta d'una forma que busca distingir un producte atorgant-li una determinada qualitat no necessàriament intrínseca al producte.

Davant la competència creixent dins del mercat, a causa del creixement dels productes substitutius, cada vegada es produeix més creació de marca en publicitat. D'aquesta manera es comuniquen una sèrie de qualitats que donen una certa personalitat o reputació a una marca de fàbrica, és a dir, un valor de marca que la fa diferent de la resta, establint així el concepte de competència.

Tot i ser l'estratègia fonamental, el més habitual és que es combina amb altres com la imatge de marca, el posicionament o ubicació, la publicitat subliminar o d'enigma.

Les principals funcions de la publicitat són:

-Reproduir i difondre coneixements per estimular actituds a favor de productes o serveis.

-Relacionar els dos extrems de la cadena comercial.

-Seguir interessos privats o comercials.

-Donar informació sobre productes o serveis.

-Fer part del sector de la comercialització externa de les empreses, i alhora establir-se com a sector econòmic independent.

-Ser la principal font de finançament dels mitjans de comunicació de masses.

-Reflectir valors, formes, gusts de la vida quotidiana que li és contemporània.

Un missatge publicitari ha de tenir:

-Temàtica referent a matèries comercials.

-Que el que pretengui en tot moment, sigui d'aconseguir actituds favorables per l'emissor.

-L'emissor ha de ser clarament identificat.

-Dins el mitjà de difusió on apareix el missatge ha de ser clarament distingit.

-L'emissor paga el mitjà per l'espai o temps utilitzat.

Més informació: IOC

La publicitat és com un verí;
no fa mal si no te l'empasses.

Joe Paterno

REBAIXES, VENDES PROMOCIONALS I VALS DE DESCOMPTE

Avui, els Ecomeals i The Grandma han parlat sobre les rebaixes, les ofertes i els vals de descompte.

Les denominacions que caracteritzen les diverses modalitats de vendes promocionals només es poden utilitzar per anunciar les vendes que responguin al concepte legal corresponent. 

Qualsevol modalitat de venda promocional, malgrat que s'anunciï amb una denominació diferent, si reuneix les característiques d'un altre dels tipus regulats per la normativa, s'hi entén assimilada i queda subjecta a la regulació corresponent.

La venda en rebaixes és una modalitat de venda promocional, feta pel comerciant detallista al consumidor final, en la qual l'oferta del producte o la prestació del servei es fa en condicions més avantatjoses que les habituals.

Es considera venda en rebaixes, la venda en què els productes que es comercialitzen s'ofereixen a un preu reduït respecte del seu preu anterior més baix, aplicat sobre productes idèntics en el mateix establiment, durant un període continuat d'almenys trenta dies en el curs dels sis mesos precedents.

Els anuncis que l'establiment utilitza per publicar la venda en rebaixes han d'indicar, de forma clara i visible, les dates d'inici i acabament de la venda en rebaixes. Aquesta informació ha de ser visible, fins i tot quan l'establiment comercial és tancat.

Només es pot anunciar de forma genèrica la venda en rebaixes (per exemple a l'aparador del comerç) quan aquesta oferta comprengui, almenys, la meitat (1/2) dels productes posats a la venda. En cas contrari, només es pot anunciar la rebaixa referida clarament als productes afectats, que en aquest cas, s'han de diferenciar o separar inequívocament, de manera que s'eviti qualsevol error o confusió entre els productes rebaixats i els que es comercialitzen en condicions normals.

Més informació: Agència Catalana del Consum

Els productes objecte de la venda en rebaixes no poden estar deteriorats ni haver estat adquirits amb la finalitat de ser venuts a un preu inferior a l'ordinari. 

Cadascun d'aquests productes ha d'indicar amb suficient claredat el preu anterior juntament amb el preu rebaixat. Tanmateix, quan s'aplica una reducció percentual d'un conjunt d'articles, es pot anunciar de forma genèrica sense necessitat que consti individualment a cada article.

Els béns objecte de la venda en rebaixes han de formar part de l'oferta habitual de l'establiment (productes de la temporada) i han de disposar de la mateixa qualitat, garanties i altres condicions que s'ofereixen quan es comercialitzen sense aquesta rebaixa.

A diferència de la venda en rebaixes, la venda en promoció o en oferta o descompte consisteix en la comercialització de productes per un preu inferior o en condicions més avantatjoses que les habituals amb unes finalitats concretes, com per exemple fer conèixer o aconseguir augmentar les vendes d'un nou producte.

Per tant, les promocions o ofertes puntuals no poden afectar un nombre elevat dels productes que ofereix l'establiment. En cas contrari aquestes es poden assimilar al concepte que defineix la venda en rebaixes.

Un val de descompte o simplement val és un document comercial, per pagar un producte, sigui bé o servei.

Pot representar el pagament total o parcial, descompte immediat en el moment de la compra per la quantitat que apareix en el val.

És habitual que els establiments comercials proporcionin vals als seus clients per fidelitzar-los.

El val serveix per a descomptes, i també serveix per donar-se a conèixer a clients nous, oferint-los un article més barat o gratuït. En altres casos forma part del procés de devolució, el comerç estén un val que permet canviar un producte adquirit per un altre en un temps futur.

Descarrega CFGS Polítiques de màrqueting-Organització comercial

Els vostres clients són l’eix vital del vostre negoci.
Les seves necessitats i desitjos afecten
tots els aspectes del vostre negoci,
des del desenvolupament de productes
fins al màrqueting de contingut,
fins a les vendes i l’atenció al client.

John Rampton

EL REBUT, EL RECONEIXEMENT PER ESCRIT D'UN PAGAMENT

Avui, els Ecomeals i The Grandma han treballat el rebut, què és, i per què s'utilitza. 

Un rebut o constància de pagament és el reconeixement escrit sobre que s'ha rebut un article especificat o una suma de diners.

Un rebut registra la compra de béns o serveis obtinguts en un intercanvi. Dit d'una altra manera, és una constància que serveix per certificar que s'ha pagat per un servei o producte. De vegades també té la funció de control fiscal.

N'hi ha de diversos tipus segons el format, si queda registrat i altres característiques. Els rebuts, generalment, s'estenen per duplicat. L'original es lliura a qui va fer el pagament i el duplicat resta amb qui el rep.

Els tres tipus de rebut són:

Factura i factura de pagament. Es troben les dades de l'expedidor i del destinatari, el detall dels productes i serveis subministrats, els preus unitaris, els preus totals, els descomptes i els impostos.

Tiquet o factura simplificada. Acostumen a estar impresos per una impressora fiscal (en la qual queda registrat) sobre un rotlle de paper (que després es talla de forma manual o automàtica) d'una amplada força menor que les factures. Cada tiquet queda registrat en la memòria de la impressora automàticament.

Rebut de pagament. Es troben les dades del xec emès a favor d'una persona o empresa, i el detall de les factures o serveis que es paguen amb aquest xec emès, qui l'opera, qui el revisa, qui el rep, data del rebut, descripció de les factures (nombres que es paguen), els preus totals, els descomptes i els impostos. Es fa servir per deixar constància per part d'una empresa sobre què va ser el que es va pagar o realitzar.

Més informació: IOC

 Dono suport totalment al comerç global.

Jim Costa

L'ALBARÀ, EL COMPROVANT DE LA TRAMESA JA REALITZADA

Avui, els Ecomeals i The Grandma han treballat l'albarà, què és, i per què s'utilitza.

Un albarà és un document d'enviament que acompanya els paquets enviats, en general dins d'una bossa d'enviament adjunt o dins del mateix paquet, que normalment inclou una llista detallada del contingut del paquet i no inclou els preus als clients. Serveix per informar a totes les parts, incloses les agències de transport, les autoritats governamentals i els clients, sobre el contingut del paquet.

Antigament, un albarà era una acreditació d'una ordre o concessió reial, i estava signat pel mateix Rei. Solia estar escrit en lletra d'albarans.

L'albarà és un mer document de lliurament que després es reflecteix en una factura.

En negocis com ara l'hostaleria o el comerç, solen agrupar-se un determinat nombre d'albarans en una factura recapitulativa de totes aquestes entregues, realitzades durant el període de facturació.

Per tant, cal pensar que, si la informació de l'albarà està continguda en la factura, conservar no té sentit.

No obstant això, els albarans sí que són necessaris.

El contingut de l'albarà varia en funció del país en què s'emeti, encara que en general ha de contenir les següents dades que demostren l'existència de la transacció:

– Lloc i data d'emissió de l'albarà.

– Codi o número del document.

– Dades identificatives del comprador i del venedor.

– Domicili del comprador i venedor.

– Lloc i data de lliurament.

– Signatura i segell del receptor de la mercaderia.

– Quantitat i descripció dels productes.

No és requisit indispensable especificar a l'albarà el preu del producte, ja que la funció de l'albarà no és la de justificar el pagament, per a això hi ha la factura, sinó la de justificar el lliurament del producte o servei.

Més informació: IOC

Depenent de les dades que reflecteixi, l'albarà pot ser:

–Albarà valorat. No sol anar acompanyat de la factura, aquesta es farà posteriorment al lliurament del producte. Conté el nombre de productes o servei, el preu individual, descomptes, impostos i import total.

–Albarà no valorat. Va acompanyat de la factura i només conté dades que afecten la descripció i quantitat.

Utilitza un tipus d'albarà o un altre dependrà de la informació que sol·liciti el client o de la política de facturació que tingui el venedor.

Les factures de compra es documenten amb la informació que contenen.

Des del moment en què es fa esment a un albarà a la factura, s'han de conservar tots dos documents degudament annexats.

A la majoria de les vegades, les factures recapitulatives són un mer resum de la informació que contenen els albarans, fent referència a elles a les dates i números d'albarans que detallen les operacions realitzades.

Però també es donen casos en què les factures detallen en un únic document la informació de totes i cadascuna d'aquestes operacions.

En aquest cas sí que és possible desfer-se dels albarans, ja que la informació que aquests aporten ja està continguda en la mateixa factura.

L'obligació de guardar els albarans al costat de les factures, neix en el moment en què en aquestes factures es fa referència expressa a aquests documents, sent la factura un mer resum d'ells però sense especificar-ne el contingut.

Si la mateixa factura recopila tota la informació de les operacions realitzades durant el període tractat, podem conservar únicament la factura com a justificant i destruir aquests albarans.

Cal tenir en compte que l'albarà no és un document vàlid a efectes fiscals si no s'acompanya de la factura que ho esmenta.

No confonguem a la comptabilitat ambdós documents.

Si rebem un lliurament de mercaderies i ens deixen un albarà, hem d'assegurar que després ens envien la factura. L'albarà per si sol no serveix per deduir cap impost.

Més informació: IOC

Oferiu als vostres clients el lliurament
més primerenc i coherent amb la qualitat,
independentment de les molèsties que ens causin.

Arthur C. Nielsen

LA FACTURA, ELEMENT CLAU DE LA TRANSACCIÓ COMERCIAL

Avui, els Ecomeals i The Grandma han treballat la factura, què és, i per què s'utilitza.

La factura és el document emès pel venedor quan es produeix la venda de mercaderies o la prestació de serveis, en el qual s'especifiquen els productes o serveis, les seves característiques i l'import de l'operació.

L'art 2 del reglament de facturació estableix que els empresaris o professionals estan obligats a emetre factura i còpia d'aquesta pels lliuraments de béns i prestació de serveis que realitzin en el desenvolupament de la seva activitat.

En els següents casos és obligatori emetre una factura:

-El destinatari és un empresari o professional.

-Si el destinatari ho demana.

-Lliurament intracomunitari de béns. Si un empresari d'un altre país de la CEE fa una compra, l'IVA se sol liquidar en el país de destí i per deduir-se l'IVA suportat necessita la factura.

-Vendes a distància. És un supòsit un poc especial. Si el venedor realitza el transport fora d'Espanya, el destinatari és particular i l'import total de l'operació ha superat els 35.000 € durant l'any natural.

-Exportació de béns fora de la UE. La factura i el document de sortida de la mercaderia fet a la duana permeten la justificació de l'exempció de l'impost. Si un turista que no és empresari o professional realitza compra superior a 90,15 € i resideix fora d'Espanya, pot enviar la factura segellada per la duana a mesura que els productes han estat transportats i el venedor li retornarà l'IVA.

-Lliurament de béns a altres països de la UE quan han de ser instal·lats o muntats. Si el cost supera el 15% de la contraprestació total dels béns instal·lats, es necessita la factura per demostrar l'operació.

-El destinatari és una persona jurídica que no actua com empresari o professional.

La legislació no estableix un model de factura predeterminat, per tant hi ha llibertat quant al format, al disseny i a la possibilitat d'incloure altres continguts no obligatoris, a més no és necessari signar-les.

Més informació: IOC

L'art. 6 del reglament de facturació estableix uns continguts mínims obligatoris que són els següents:

-El número i, en cas necessari, sèrie. Els números han de ser correlatius i mai poden existir dues factures amb el mateix número. Hi ha empreses que empren l'any al número de la factura.

-Data d'expedició que es correspon amb el moment de la realització de les operacions.

-Nom i cognoms o raó social tant del proveïdor com del client. En el cas de ser persones jurídiques s'ha d'indicar la denominació social sense abreviatures i no s'ha d'emprar la denominació comercial (nom del comerç diferent de la raó social). Es poden fer factures amb el nom de diverses persones, però s'ha d'especificar la base imposable que correspon a cadascuna.

-Número d'Identificació Fiscal (NIF) o l'atribuït per un país de la Unió Europea. És obligatori tant el del proveïdor com el del client.

-Domicili. És obligatori indicar el domicili fiscal tant del proveïdor com del client, si aquest és persona física i no és empresari o professional no és necessari indicar el domicili.

-Descripció de les operacions. La descripció és important i ha de ser clara. Inclourà totes les dades necessàries per determinar la base imposable, incloent-hi el preu unitari sense impost i tots els descomptes que no estiguin inclosos en el preu unitari.

-El tipus impositiu aplicat a l'operació. Quan hi hagi diferents tipus impositius s'ha d'especificar la base imposable que correspon a cada tipus. S'ha d'especificar el recàrrec d'equivalència en cas d'estar sotmès a aquest.

-La quota tributària. És la quota que s'obté de multiplicar la base imposable pel tipus i sempre ha d'aparèixer de manera separada.

-Data de realització de les operacions. S'ha d'indicar la data en què s'han fet les operacions o s'ha rebut un pagament anticipat en el cas que sigui diferent de la data d'expedició de la factura.

L'art 9 del reglament de facturació regula el termini. Les factures o documents substitutius s'han de fer en la mateixa data en què es fa l'operació.

S'ha previst un termini especial en el cas que el destinatari de les operacions sigui empresari o professional. En aquest cas el termini màxim és d'un mes a partir de la data de realització.

Existeix una excepció al termini especial d'un mes, ja que la factura s'ha d'emetre abans del dia 16 del mes següent al període de liquidació de l'impost (trimestral o mensual segons l'empresa).

Classificarem les factures en senzilles, rectificatives i recapitulatives.

Més informació: IOC

El comerç canvia el destí i el geni de les nacions.

Thomas Gray

EL PRESSUPOST, LES PREVISIONS DE DESPESES i INGRESSOS

Avui, els Ecomeals i The Grandma han estat parlant sobre el pressupost, què és, i per què s'utilitza.

Un pressupost és la previsió de despeses i ingressos per a un determinat lapse, en general un any.

Permet a les empreses, els governs, les organitzacions privades i les famílies establir prioritats i avaluar la consecució dels seus objectius. Per a arribar a aquestes fins pot ser necessari incórrer en dèficit (que les despeses superin als ingressos) o, per contra, és possible estalviar, en aquest cas el pressupost presentarà un superàvit (els ingressos superen a les despeses).

En l'àmbit del comerç és també un document o informe que detalla el cost que tindrà un servei en cas de realitzar-se.

El pressupost es pot cobrar o no en cas de no ser acceptat.

El pressupost és un instrument important, utilitzat com mitjà administratiu de determinació adequada de capital, costos i ingressos necessaris en una organització, així com la deguda utilització dels recursos disponibles d'acord amb les necessitats de cadascuna de les unitats i/o departaments. Aquest instrument també serveix d'ajuda per a la determinació de metes que siguin comparables a través del temps, coordinant així les activitats dels departaments a la consecució d'aquestes, evitant costos innecessaris i dolenta utilització de recursos.

D'igual manera permet a l'administració conèixer el desenvolupament de l'empresa, per mitjà de la comparança dels fets i xifres reals amb els fets i xifres pressupostades i/o projectades per a poder prendre mesures que permetin corregir o millorar l'actuació organitzacional.

Més informació: IOC

Un pressupost per a qualsevol persona, empresa o govern, és un pla d'acció de despesa per a un període futur, generalment d'un any, a partir dels ingressos disponibles. Un any calendari per a un govern se li denomina "any fiscal".

El procés pressupostari tendeix a reflectir d'una forma quantitativa, a través dels pressupostos, els objectius fixats per l'empresa a curt termini, mitjançant l'establiment dels oportuns programes, sense perdre la perspectiva del llarg termini, ja que aquesta condicionarà els plans que permetran la consecució de la fi última al que va orientat la gestió de l'empresa.

-Definició i transmissió de les directrius generals als responsables de la preparació dels pressupostos.

-Elaboració de plans, programes i pressupostos.

-Negociació dels pressupostos.

-Coordinació dels pressupostos.

-Aprovació dels pressupostos.

-Seguiment i actualització dels pressupostos.

Més informació: IOC

 Un pressupost ens indica el que no ens podem permetre,
però no ens impedeix comprar-lo.

William Feather

EL PAPER, L'EINA IMPRESCINDIBLE DES DE L'ANTIC EGIPTE

Avui, els Ecomeals i The Grandma han treballat les diferents mesures del paper, el qual han tallat i plastificat. El paper és un element essencial a les nostres vides i com a tal, el seu reciclatge també es converteix en imprescindible.

El paper (del llatí papyrus) és una làmina constituïda per un entramat tridimensional de fibres de cel·lulosa i d'altres substàncies (minerals, coles, colorants, etc.) que permeten millorar les seves propietats i fer-lo apte per l'ús al qual està destinat.

La cel·lulosa per a la fabricació de paper s'obté principalment de la fusta (55%), d'altres fibres vegetals (9%) i del paper recuperat (16%).

El paper més antic conegut utilitzat per contenir un missatge es va descobrir a la Xina i ha estat datat l'any 8 aC, sota la dinastia Han occidental (206 aC–25). Es tracta d'una peça d'uns 10 cm², el paper va ser fet a partir de fibres de lli i és un fragment d'una carta amb una vintena de caràcters xinesos antics que han estat identificats. Va ser trobat l'any 2006 a Dunhuang, a la província de Gansu (nord-oest de la República Popular de la Xina).

Abans de l'aparició del paper els escrits s'havien de conservar sobre pergamins, sobre papirs o sobre superfícies com escorça o fulles de plantes. Els papirs dels egipcis eren fabricats fa més de 5.000 anys amb làmines de papir.

Una tradició xinesa explica que el paper va néixer al segle II creat per Cai Lun, ministre d'agricultura, que el 105 hauria codificat per primer cop la tècnica de la seva fabricació i l'hauria millorat per permetre la fabricació massiva. El paper era elaborat a base de roba escaldada i de fibres d'alguns vegetals com el lli, el cànem, el bambú i la morera.

Però hi ha una altra història tradicional xinesa que explica que el paper hauria aparegut al segle III aC sota el regnat de Qin Shi Huangdi, fundador de la dinastia Qin, quan algunes persones van intentar reproduir els dipòsits d'escuma blanca que quedaven sobre les roques després de les crescudes.

Els artesans xinesos i japonesos del paper varen guardar el secret durant més de sis segles, fins al segle VIII. Després de la batalla del Talas (751), on una força formada per àrabs i kirguís van derrotar els xinesos frenant la seva expansió cap a l'oest, els vencedors van fer presoners nombrosos xinesos dels quals van aprendre les tècniques de la fabricació del paper. Tot i que és probable que coneguessin el paper abans d'aquesta data.

Samarcanda esdevindria el primer centre productor de paper del món musulmà millorant el procediment de fabricació.

El paper arribaria a Europa a través de les conquestes àrabs, el trobem a Bagdad el 793, al Caire el 900, a Xàtiva el 1056 i a Sicília el 1102. A Europa, l'exemplar de paper escrit més antic que es coneix és una carta àrab que data del 806 i es conserva a Holanda, a la Biblioteca Universitària de Leiden.

Després de la conquesta de Xàtiva, el 1248, tota la documentació diplomàtica es va fer en paper substituint el pergamí i constituint l'inici dels arxius oficials. Poc després, Ramon Muntaner ho menciona en la seva Crònica, dient que no bastaria tot el paper de Xàtiva per escriure les malvestats dels genovesos.

Més informació: Interempresas

La mida de paper o format és la forma i la mida del producte final, sigui un llibre, una revista, un pòster o un envàs.

La selecció del format acostuma a dependre de consideracions pràctiques, com el públic al qual va destinat el producte i la naturalesa de la informació que es presentarà.

Les mides de paper són una eina pràctica i efectiva perquè els dissenyadors, impressors i altres professionals que participen en la impressió i la publicació puguin comunicar les especificacions del producte i reduir el pressupost.

Les mides estàndard de paper van néixer a Bolonya (Itàlia) durant el segle xiv, quan es van establir les mesures de quatre mides de paper perquè servissin de guia als fabricants de paper de la zona.

Hi ha hagut moltes mides de paper estàndards en diferents èpoques i en diferents països, però en l'actualitat s'utilitza àmpliament l'estàndard internacional ISO 216 (A3, A4...), excepte als Estats Units i Canadà, on són vigents els formats tradicionals normalitzats per l'ANSI.

Avui dia encara es fan servir mides no estandarditzades a Catalunya, com ara el foli i les seves subdivisions (quart, octau...), encara que el seu ús és cada cop menys habitual.

El sistema actual de mides de paper ISO (Organització Internacional d'Estandardització) es basa en una observació real alçada pel professor de física Georg Christoph Lichtenberg, que en 1786 va veure els avantatges d'un paper que tingués una proporció altura-amplada de l'arrel quadrada de 2 (1:1,4142).

El paper d'aquestes proporcions manté la proporció de les seves mesures quan es talla en dos. La teoria en la qual es basa aquest concepte sovint es confon amb la successió de Fibonacci i la proporció àuria.

Més informació: Novagràfic

La mida de paper estàndard internacional, ISO 216, està basada en l'estàndard alemany DIN 476 per a mides de paper.

Els formats més habituals es continuen denominant segons la norma alemanya: DIN A4, DIN A3...

Mides de paper ISO

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Mides Nord-americanes

 

 

 

 

 

 

Més informació: Convert World

Porteu sempre una llibreta. I vull dir sempre.
La memòria a curt termini només conserva informació
durant tres minuts; tret que es traslladi
al paper, es pot perdre una idea per sempre.

Will Self

MICROSOFT PUBLISHER, PUBLICACIONS PER A MÀRQUETING

Avui, els Ecomeals i The Grandma han continuat la seva formació en picking i packing tot afegint nous codis de barres i codis QR als seus paquets.

 

Ha estat el darrer dia per Carmen Ecomeal, qui comença una nova aventura personal lluny dels Ecomeals i a qui li desitgem sort i encerts.

 

Els Ecomeals han dissenyat diferents postals amb Microsoft Publisher per acomiadar-se de la seva companya. Molta sort en aquest nou camí, Carmen!

El Microsoft Publisher, formalment i oficialment Microsoft Office Publisher, és l'aplicació d'autoedició o DTP (per DeskTop Publishing en anglès) de Microsoft Corporation.

Sovint és considerat com un programa per a principiants o de nivell d'entrada (entry level), que difereix del processador de textos Word en el fet que es posa l'accent en el disseny i la maquetació de les pàgines, més que en el procés i la correcció de textos.

Ajuda a crear, personalitzar i compartir amb facilitat una àmplia varietat de publicacions i material de màrqueting.

Inclou una varietat de plantilles, instal·lades i descarregables des del seu lloc web, per a facilitar el procés de disseny i maquetació.

El Publisher té una quota de mercat relativament petita, en un segment clarament dominat per Adobe InDesign i QuarkXPress. Això es deu al fet que aquest editor ha sigut històricament menys desitjat per part dels centres gràfics o d'impressió, en comparació a les altres aplicacions DTP recentment mencionades.

Les versions recents del producte tenen una major capacitat en relació a la separació i el processament de diversos (nivells de) colors.

Microsoft Publisher també inclou la capacitat per a l'exportació d'arxius en format PDF, amb la possibilitat d'incloure o incrustar (embed) els propis tipus tipogràfics dins d'ells tot garantint així una reproducció fidel en computadores que no tenen instal·lades massa fonts, particularment aquelles que no són tan populars. Això no obstant, aquesta característica està disponible com una descàrrega (download) addicional des del lloc web de Microsoft. 

Més informació: Administra Proyectos

 No espereu; el moment mai no serà "el correcte".
Comenceu on us trobeu i treballeu
amb les eines que tingueu al vostre abast i,
a mesura que aneu treballant, trobareu millors eines.

George Herbert

EL CODI DE BARRES, UN SISTEMA D'IDENTIFICACIÓ NUMÈRICA

Avui, els Ecomeals i The Grandma han parlat d'un sistema de comunicació essencial per a la logística, l'emmagatzemament i la distribució: els codis de barres.

El codi de barres és un sistema d'identificació numèrica adaptat per tal de poder ser llegit ràpidament mitjançant un sistema òptic-electrònic.

La primera compra al detall fent servir el codi de barres va ser la d'un paquet de xiclets, el 26 de juny de 1974, en un supermercat de Troy (Ohio), als Estats Units, fet que queda recollit en els fons de l'Smithsonian Institution.

Aquest conegut sistema d'identificació va ser patentat l'any 1949 per Norman Woodland, un jove professor del Philadelpia Institute of Technology. Publicà les bases d'aquest codi com a solució a un problema plantejat poc temps enrere per un director de supermercat. Però la generalització del codi de barres tal com el coneixem, no va arribar fins al 1977. 

La idea està inspirada en el codi Morse, però en aquest cas el senyal que conté la informació és lluminós en comptes d'acústic.

Com ja s'ha comentat, el funcionament és anàleg al del codi Morse. Aquest està construït a partir d'una seqüència de senyals que varien en el temps de durada. Una combinació d'aquests senyals curts i llargs dona lloc a una lletra o a un número. De manera similar, els codis de barres no són altra cosa que un conjunt de bandes blanques i negres de diferent gruix.

Un cop processada la informació digitalment, el blanc serà traduït per un 0 i el negre per un 1. Cada número del codi està constituït per set dígits binaris (al dibuix: codi), que, tot i definir només deu números (del 0 al 9), podrien donar lloc a un total de 128 combinacions.

La lectura es du a terme mitjançant un feix de llum làser. El làser surt del lector i recorre la superfície del codi a gran velocitat. Les bandes negres absorbeixen totalment la llum que hi arriba, mentre que les blanques la reflecteixen de nou cap al lector. A més de detectar la llum que torna, el lector conté un cronòmetre intern que li permet quantificar el temps de tornada o absència de llum i relacionar-ho així amb una banda més ampla o més prima. Finalment, els zeros i els uns de les zones blanques i negres són traduïts als números del codi.

Més informació: RAC1

La primera patent de codi de barres va ser registrada el 7 d'octubre de 1952 (US Patent #2,612,994) pels inventors Joseph Woodland, Jordin Johanson i Bernard Silver als Estats Units. La seva implementació va ser possible gràcies a la feina dels enginyers Raymond Alexander i Frank Stietz. El resultat: un mètode per identificar els vagons de ferrocarril utilitzant un sistema automàtic.

El 1961 és l'any d'aparició del primer escàner fix de codis de barres instal·lat per Sylvania General Telephone. Aquell aparell llegia barres de color vermell, blau, blanc i negre identificant vagons de ferrocarrils.

El 1967 l'Associació de Ferrocarrils d'Amèrica del Nord (EUA) aplicà codis de barres pel control de trànsit d'embarcaments. El projecte no va durar molt per manca d'un adequat manteniment de les etiquetes que contenien els codis.

Algú coneix la cadena de supermercats Kroger? El 1967 la sucursal de Cincinnati (Ohio, EUA) va instal·lar el primer sistema de retail basat en codis de barres. A aquell client que trobava un codi que no es podia escanejar correctament se li oferien cupons de compra gratis.

El 1969, el làser fa la seva aparició. Utilitzant llum de gas d'Heli-Neó, el primer escàner fix és instal·lat per un cost de $10.000. Actualment el mateix tipus d'escàner costa menys de $ 2.000. A finals dels anys 60 i començaments dels 70 van aparèixer les primeres aplicacions industrials però només per maneig d'informació.

El 1969, Rust-Oleum va ser el primer a fer interaccionar un lector de codis amb un ordinador. El programa executava funcions de manteniment d'inventaris i impressió de notificacions d'embarcament.

El 1970 apareix el primer terminal portàtil de dades fabricat per Noranda. Aquest utilitzava un wand o llapis de contacte.

El codi Plessey fa la seva aparició a Anglaterra (The Plessey Company, Dorset, Anglaterra), per a control d'arxius en organismes militars el 1971. La seva aplicació es va difondre per a control de documents en biblioteques.

Codabar apareix el 1971 i troba la seva major aplicació en els bancs de sang, on un mitjà d'identificació i verificació automàtica eren indispensables.

La fàbrica d'automòbils Buick va utilitzar identificació automàtica en les operacions d'encaix de transmissions, també pels anys 70. El sistema era utilitzat per fer el recompte dels diferents tipus de transmissió acoblats diàriament. Tot un èxit.

ITF marca la seva aparició el 1972, creat pel Dr. David Allais, en aquells temps d'Intermec.

Més informació: InLab (UPC)

L'any 1973 s'anuncia el codi U.P.C. (Universal Product Code) que es convertiria en l'estàndard d'identificació de productes. D'aquesta manera l'actualització automàtica d'inventaris permetia una millor i més oportuna compra i abastiment de béns. A Europa es fa present el 1976 amb la seva pròpia versió d'UPC, el codi EAN (European Article Number).

El 1974, novament el Dr. Allais conjuntament amb Ray Stevens d'Intermec inventen el codi 39, el primer de tipus alfanumèric.

El primer sistema patentat de verificació de codis de barres per mitjà de làser apareix al mercat el 1978.

El 1980 el Servei Postal dels EUA introdueix el POSTNET, una codificació de barres que correspon al codi postal.

La tecnologia de CCD (Charge Coupled Device) és aplicada en un escàner, 1981. 

En l'actualitat aquest tipus de tecnologia té força difusió en el mercat asiàtic, mentre que el làser domina en el món occidental. En aquest any també apareix el codi 128, de tipus alfanumèric.

Apareix la norma ANSI MH10.8M que especifica les característiques tècniques dels codis 39, Codabar, i ITF (Interleaved Two of Five).

El Dr. Allais és incansable. El 1987 desenvolupa el primer codi bidimensional, el codi 49. El segueix Ted Williams (Laser Light Systems) amb el codi 16K (1988).

El 1990 es publica l'especificació ANS X3.182, que regula la qualitat d'impressió de codis de barres lineals. En aquest mateix any, Symbol Technologies presenta el codi bidimensional PDF417.

Més informació: Online Barcode Generator

 La construcció de sistemes tècnics implica
molta feina i coneixements especialitzats:
llenguatges i protocols, codificació i depuració,
proves i refactorització.

Jesse James Garrett

PICKING-PACKING, OPTIMITZANT LA GESTIÓ DEL MAGATZEM

Avui, els Ecomeals han treballat dos conceptes importants, el picking i el packing. Per fer-ho més entenedor, The Grandma els ha emplaçat a llegir la informació que l'empresa Embalex ens dona sobre aquests dos conceptes.

Els Ecomeals estan d'enhorabona perquè Edgar Ecomeal començarà una nova aventura professional que li desitgem feliç, llarga i fructífera. Felicitats, Edgar!

En el nostre llenguatge, utilitzem comunament un gran nombre d'anglicismes, alguns reconeguts i uns altres no. L'àmbit de la logística i el magatzematge no és una excepció.

Dos dels termes anglosaxons més utilitzats en el sector són picking i packing. Tots dos són essencials per a optimitzar la gestió d'un magatzem.

Què és el picking?

La paraula picking es tradueix de l'anglès com a recollida, selecció o recol·lecció. Es tracta del procés de preparació d'una comanda, on se seleccionen i recullen els productes dels diferents llocs d'un magatzem (passadissos, prestatges...) i després s'organitzen abans del seu empaquetat per a posteriorment realitzar l'enviament al destinatari final. Encara que el picking pot realitzar-se amb procediments manuals, la tendència cada vegada més és utilitzar l'automatització per a augmentar l'eficiència.

D'altra banda, les 4 fases bàsiques del picking són:

1) Preparació

-Recol·lecció de dades i lliurament d'ordres classificades.

-Preparació de carretons, carros, palets i uns altres.

2) Recorregut

-Des de la zona d'operacions fins al punt on se situa el producte.

-Des del punt d'ubicació al següent i així successivament.

-Retorn a la zona d'operacions.

3) Extracció

-Posicionament en altura, extracció, recompte, devolució sobrant.

-Ubicació sobre l'element per al seu transport (carro, roll, palet...)

4) Verificació del condicionat

-Control, embalatge, condicionat en caixes, precintat, pesatge i etiquetatge.

-Trasllat a zona d'expedició i classificació per transportistes en destinació.

-Elaboració del packing list del transportista.

Descarrega CFGS Logística d'emmagatzematge

Què és el packing?

En canvi, el terme packing es refereix a tot el procés embalat, empaquetat i envasat d'un producte. En aquest punt és important esmentar les diferències entre:

-Envàs. És el recipient principal que conté el producte (ampolla de cervesa).

-Empaquetatge. Conté i protegeix diverses unitats de producte en el seu envàs (caixa-paquet de cerveses).

-Embalatge. La seva missió és unificar i facilitar el transport de diverses unitats de productes empacats (caixa amb paquets de cervesa).

Com es relacionen el picking i el packing?

Encara que són dos processos diferents, entre ells són complementaris, ja que el picking prepara la comanda abans de ser empacat i després, el packing s'encarrega de l'embalatge del producte.

El picking i packing són tasques de vital importància, ja que un error durant aquests processos pot ocasionar lliuraments incorrectes, danys en la mercaderia o retards en el lliurament.

Descarrega CFGS Logística d'aprovisionament

La digitalització i les noves tecnologies canvien
ràpidament totes les indústries,
obligant-les a preparar-se per a un demà imprevisible.
Això també s'aplica a la indústria del transport de contenidors,
els ports i la logística, que ha estat impulsada en gran manera
pels models de negoci tradicionals enfocats a optimitzar
la manera de moure les mercaderies.

Soren Skou

APARADORISME, ART DECORATIU I ESTÈTICA DE LA MARCA

Avui, els Ecomeals i The Grandma han parlat d'aparadorisme, dels seus elements, dels seus objectius i de la seva importància en la venda presencial.

L'aparadorisme és l'art decoratiu de compondre els productes i elements estètics (fons, disposició d'elements, colors, formes...) a l'aparador d'un establiment comercial amb la finalitat d'atraure l'atenció del consumidor en els productes exposats i transmetre una certa imatge de l'establiment. La persona que s'hi dedica professionalment és una aparadorista.

Els elements bàsics a tenir en compte a l'hora de dur a terme un projecte d'aparadorisme són el producte, la botiga, el client i la marca, creant a l'aparador una escenografia que proporcioni un ambient agradable al consumidor.

Una tendència actual en els aparadors és fer-los interactius. Així s'aconsegueix cridar més l'atenció dels vianants. Un exemple d'això va ser l'aparador de la botiga Levi's al Passeig de Gràcia amb Gran Via de Barcelona.

Descarregar CFGS Aparadorisme i disseny d'espais comercials

 Fer que el simple sigui complicat és habitual;
fer que el complicat sigui senzill,
increïblement senzill, és creativitat.

Charles Mingus

BLOGGER, LA IMPORTÀNCIA DE LA GESTIÓ DELS 'GADGETS'

Avui, els Ecomeals i The Grandma han parlat sobre la importància dels gadgets a Blogger. També han reflexionat sobre unes darreres qüestions importantíssimes per a gestionar les seves marques personals i treure-li partit a les xarxes socials.

Un gadget de Blogger és un programa que podem inserir dins la nostra pàgina i té una finalitat específica pel visitant.

Els gadgets poden tenir tot tipus de propòsits, com ara el poder compartir el contingut de la teva pàgina web en una xarxa social, que es puguin mostrar certes dades, realitzar un menú d'opcions a Blogger i molt més. Realment, ens dona l'oportunitat de ser creatius i veure què en pot resultar del seu ús.

Així mateix, dins de Blogger podem trobar una gran quantitat de gadgets que podem fer servir totalment gratis.

Els gadgets també els podem trobar navegant per la web, encara que, aquests últims poden ser una mica més difícils de posar dins de la teva web perquè, en general, es necessita una mica de coneixement de programació dins d'interfícies com HTML o CSS.

Incloure el gadget dins del teu lloc web a Blogger és una tasca realment senzilla. Tot el que has de fer és començar per entrar al teu blog o lloc web i donar-li clic a l'opció de Disseny que tenim al menú a l'esquerra de la nostra pantalla.

A dins, podràs veure amb detall cada component que apareix dins de la plantilla per a la teva pàgina web o bloc. Hauràs anar als requadres de les sidebars i fer clic a l'opció d'Afegir un gadget.

Després caldrà buscar el gadget que vols incloure dins de la teva pàgina web en el lloc que vulguis. Tingues en compte que el pas anterior pot variar depenent d'on es trobi el botó per afegir el gadget. Un cop trobis el gadget que vols afegir, només hauràs de fer clic al símbol de més (+) per poder afegir-lo instantàniament al teu web.

És possible que depenent del gadget hagis de posar alguns paràmetres, però tot dependrà dels teus gustos. Quan estigui llest fes clic al botó de guardar i llest. Pots anar a la teva pàgina per assegurar-te que tot està com vols que estigui.

Més informació: Juan Merodio

 El millor gadget és el cervell humà.

 

Ed Kovacs

BLOGGER, EDICIÓ i PUBLICACIÓ DE BLOC DE GOOGLE (II)

Avui, els Ecomeals i The Grandma han continuat la seva formació en Blogger. Han treballat amb nous gadgets i han vist les prestacions i les limitacions que ofereix aquesta eina d'edició de blogs de Google.

L'escriptori és el punt d'inici, aquí hi ha una llista de tots els teus blogs. 

Hi ha tot un seguit d'operacions que pots fer dins de cada blog.

Personalitzar.

-Escollir la teva plantilla predeterminada.

-Personalitzar a través de la interfície d'arrossegar i deixar o a través del dissenyador de plantilles WYSIWYG.

-Editar l'HTML del teu blog.

-Afegir gadgets com presentacions, enquestes d'usuaris i anuncis d'Adsense.

Escriure una nova entrada.

-Utilitzar vista prèvia per veure com t'està quedant.

-Afegir una imatge: Pots determinar-ne la mida i les opcions Esquerra, Centrar i Dreta.

-Publicar imatges amb el dispositiu mòbil, el software de fotos gratuït de Google Picasa o un servei de tercers com Flickr.

-Afegir un vídeo: Blogger accepta arxius AVI, MPEG, QuickTime, Real i Windows Media amb una mida inferior a 100 MB.

Veure les teves entrades. Permet veure una llista d'entrades publicades i redactades per un blog determinat.

Posar-te al dia dels teus blogs preferits. A sota de la llista dels teus propis blogs trobem una llista dels blogs que seguim amb un resum de les últimes entrades.

Més informació: Marketing and Web

Ús del menú desplegable que et permet enllaçar amb:

-Visió general

-Entrades

-Pàgines

-Comentaris

-Estadístiques

-Ingressos

-Disseny

-Plantilla

-Configuració

A la pantalla de descripció general es pot:

1. Veure l'activitat del teu blog.

2. Veure les novetats i surgències de l'equip de Blogger.

3. Veure els blogs importants més recents.

Encara que hagis escollit una plantilla pots canviar el seu aspecte, Blogger et permet personalitzar-la canviant el:

-Fons. Canvi de color de fons amb l'opció Gama de colors principal o escollir un dels temes suggerits. Una altra opció és afegir-hi una imatge.

-Disseny. Pots escollir diferents opcions de disseny, plantilles d'una a tres columnes. També disposes d'una gamma d'opcions de disseny pel peu de pàgina del blog.

-Ajust de l'ample. Pots canviar l'ample del blog i les columnes de l'esquerra i la dreta.

-Perfil. És un complement del blog. Pots descriure’t a tu mateix, incloure una fotografia i canviar el teu nom públic. Els teus interessos i els teus favorits fan la funció d'enllaç a altres persones que comparteixen les mateixes coses.

Blogger està disponible amb els idiomes següents:

Àrab, bengalí, búlgar, català, xinès (simplificat), xinès (tradicional), croat, txec, danès, holandès, anglès, filipí, finlandès, francès, alemany, grec, gujarati, hebreu, hindi, hongarès, indonesi, italià, japonès, kannada, coreà, letó, lituà, malai, malayalam, marathi, noruec, oriya, persa, polonès, portuguès (Brasil), portuguès (Portugal), romanès, rus, serbi, eslovac, eslovè, espanyol, suec, tàmil, telugu, tailandès, turc, ucraïnès, urdú vietnamita, nepalès, farashi, bemba, tonga, tumbuka i cewa.

Més informació: Yo Blogueo

Els bloggers creen una mena de popularitat.
Però no són els experts i ho hem d’entendre.

 

Martha Stewart

BLOGGER, EDICIÓ i PUBLICACIÓ DE BLOC DE GOOGLE (I)

Avui, els Ecomeals i The Grandma han treballat la creació, el disseny i la publicació de blogs amb l'eina pròpia de Google, Blogger.

Blogger és un editor de blogs senzill i quan més treballem amb ell més detectarem les seves limitacions, però és un bon punt de partida per treballar la tecnologia de creació de blogs i entendre els seus conceptes. A partir del domini d'una eina de blog, podem aconseguir el domini d'unes altres, ja que poques diferències hi ha entre els diferents editors.

Tan important és veure quins avantatges ens donen els editors de blog com veure les seves limitacions i conèixer les seves errades (que les tenen) per saber fins a on podem arribar en el seu ús i quins aspectes pateixen limitacions.

Blogger, una paraula creada per Pyra Labs (el seu creador), és un servei per crear i publicar un blog fàcilment. L'usuari no ha d'escriure cap codi o instal·lar programes en el servidor o de scripting.

Blogger accepta per a l'allotjament dels blogs el seu propi servidor (Blogspot) o el servidor que l'usuari especifiqui (FTP o SFTP).

Llançat l'agost del 1999, és una de les primeres eines de publicació de blogs la qual ha ajudat a popularitzar l'ús dels formularis.

Més específicament, en lloc d'escriure a mà l'HTML i pujar les noves publicacions, l'usuari pot publicar en el seu blog només emplenant un formulari a la web de Blogger. Els resultats són immediats i es pot fer des de qualsevol navegador.

Més informació: Crehana

El 2003 Pyra Labs fou adquirit per Google i, per tant, també Blogger. Google va aconseguir els recursos que Pyra requeria. Més endavant, les característiques premium (de pagament) van ser habilitades per al públic gràcies a l'ajuda de Google.

El 2004, Google va comprar Picasa i la seva utilitat d'intercanvi de fotos Hello. Això va permetre als usuaris de Blogger posar fotos fàcilment en el seu blog.

El 9 de maig de 2004 Blogger va ser rellançat amb noves plantilles de disseny (CSS), emmagatzematge individual de publicacions, comentaris i publicació via correu electrònic. Després Google va llançar una eina anomenada BlogThis! a la barra de cerca de Google, que permet obrir una nova finestra amb el formulari de publicació i que permet a l'usuari publicar sense necessitat de visitar la pàgina principal.

A finals de 2006, amb el nou Blogger Beta, es fa possible la publicació d'articles per categories o etiquetes (labels). L'actualització del nou Blogger requereix estar registrat a Google i inclou la millora del servei d'etiquetatge d'articles i de la interfície d'edició i publicació d'articles.

L'any 2010 Blogger introdueix novetats, entre elles el dissenyador de plantilles, fonts tipogràfiques de Google, estadístiques d'analítica web, pàgines estàtiques, previsualització, WYSIWYG (What You See Is What You Get) de noves entrades de blog i integració amb Google Apps.

L'any 2011 Blogger renova la seva interfície gràfica d'usuari, presenta una nova característica anomenada vista dinàmica, desenvolupa noves aplicacions i plantilles per a dispositius mòbils. També, es deixa de donar suport a comptes antics de Blogger no utilitzats des del 2007 per tal de passar definitivament al sistema de comptes de Google.

Arribant a l'any 2012 Blogger ha presentat algunes funcionalitats per millorar el posicionament web dels blogs. D'altra banda, des de gener els servidors de Blogger realitzen reencaminaments del domini de segon nivell blogspot.com a dominis de segon i tercer nivell pel país d'accés, com per exemple: blogspot.ie (Irlanda) o blogspot.com.ar (Argentina). El propòsit és millorar l'administració local de continguts que puguin violar les legislacions locals d'un país i evitar intents de censura.

Més informació: Ciudadano 2.0

 Els bloggers, les empreses, les publicacions, les marques
i els usuaris han de respirar profundament
i relaxar-se perquè ningú no se’n va.
Les marques no marxaran.
Els dissenyadors, bloggers, publicacions no desapareixen.

 

Nick Wooster