El paper (del llatí papyrus) és una làmina constituïda per un entramat tridimensional de fibres de cel·lulosa i d'altres substàncies (minerals, coles, colorants, etc.) que permeten millorar les seves propietats i fer-lo apte per l'ús al qual està destinat.
La cel·lulosa per a la fabricació de paper s'obté principalment de la fusta (55%), d'altres fibres vegetals (9%) i del paper recuperat (16%).
El paper més antic conegut utilitzat per contenir un missatge es va descobrir a la Xina i ha estat datat l'any 8 aC, sota la dinastia Han occidental (206 aC–25). Es tracta d'una peça d'uns 10 cm², el paper va ser fet a partir de fibres de lli i és un fragment d'una carta amb una vintena de caràcters xinesos antics que han estat identificats. Va ser trobat l'any 2006 a Dunhuang, a la província de Gansu (nord-oest de la República Popular de la Xina).
Abans de l'aparició del paper els escrits s'havien de conservar sobre pergamins, sobre papirs o sobre superfícies com escorça o fulles de plantes. Els papirs dels egipcis eren fabricats fa més de 5.000 anys amb làmines de papir.
Una tradició xinesa explica que el paper va néixer al segle II creat per Cai Lun, ministre d'agricultura, que el 105 hauria codificat per primer cop la tècnica de la seva fabricació i l'hauria millorat per permetre la fabricació massiva. El paper era elaborat a base de roba escaldada i de fibres d'alguns vegetals com el lli, el cànem, el bambú i la morera.
Però hi ha una altra història tradicional xinesa que explica que el paper hauria aparegut al segle III aC sota el regnat de Qin Shi Huangdi, fundador de la dinastia Qin, quan algunes persones van intentar reproduir els dipòsits d'escuma blanca que quedaven sobre les roques després de les crescudes.
Els artesans xinesos i japonesos del paper varen guardar el secret durant més de sis segles, fins al segle VIII. Després de la batalla del Talas (751), on una força formada per àrabs i kirguís van derrotar els xinesos frenant la seva expansió cap a l'oest, els vencedors van fer presoners nombrosos xinesos dels quals van aprendre les tècniques de la fabricació del paper. Tot i que és probable que coneguessin el paper abans d'aquesta data.
Samarcanda esdevindria el primer centre productor de paper del món musulmà millorant el procediment de fabricació.
El paper arribaria a Europa a través de les conquestes àrabs, el trobem a Bagdad el 793, al Caire el 900, a Xàtiva el 1056 i a Sicília el 1102. A Europa, l'exemplar de paper escrit més antic que es coneix és una carta àrab que data del 806 i es conserva a Holanda, a la Biblioteca Universitària de Leiden.
Després de la conquesta de Xàtiva, el 1248, tota la documentació diplomàtica es va fer en paper substituint el pergamí i constituint l'inici dels arxius oficials. Poc després, Ramon Muntaner ho menciona en la seva Crònica, dient que no bastaria tot el paper de Xàtiva per escriure les malvestats dels genovesos.
Més informació: Interempresas
La mida de paper o format és la forma i la mida del producte final, sigui un llibre, una revista, un pòster o un envàs.
La selecció del format acostuma a dependre de consideracions pràctiques, com el públic al qual va destinat el producte i la naturalesa de la informació que es presentarà.
Les mides de paper són una eina pràctica i efectiva perquè els dissenyadors, impressors i altres professionals que participen en la impressió i la publicació puguin comunicar les especificacions del producte i reduir el pressupost.
Les mides estàndard de paper van néixer a Bolonya (Itàlia) durant el segle xiv, quan es van establir les mesures de quatre mides de paper perquè servissin de guia als fabricants de paper de la zona.
Hi ha hagut moltes mides de paper estàndards en diferents èpoques i en diferents països, però en l'actualitat s'utilitza àmpliament l'estàndard internacional ISO 216 (A3, A4...), excepte als Estats Units i Canadà, on són vigents els formats tradicionals normalitzats per l'ANSI.
Avui dia encara es fan servir mides no estandarditzades a Catalunya, com ara el foli i les seves subdivisions (quart, octau...), encara que el seu ús és cada cop menys habitual.
El sistema actual de mides de paper ISO (Organització Internacional d'Estandardització) es basa en una observació real alçada pel professor de física Georg Christoph Lichtenberg, que en 1786 va veure els avantatges d'un paper que tingués una proporció altura-amplada de l'arrel quadrada de 2 (1:1,4142).
El paper d'aquestes proporcions manté la proporció de les seves mesures quan es talla en dos. La teoria en la qual es basa aquest concepte sovint es confon amb la successió de Fibonacci i la proporció àuria.
Més informació: Novagràfic
La mida de paper estàndard internacional, ISO 216, està basada en l'estàndard alemany DIN 476 per a mides de paper.
Els formats més habituals es continuen denominant segons la norma alemanya: DIN A4, DIN A3...
Mides de paper ISO
Mides Nord-americanes
Més informació: Convert World
La memòria a curt termini només conserva informació
durant tres minuts; tret que es traslladi
al paper, es pot perdre una idea per sempre.
Will Self
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada