Avui, The Newtons i TheGrandma han debatut sobre l'escolta activa i han parlat sobre la importància del punt de vista, la interpretació de les sensacions i sobre els prejudicis.
L'escolta activa és aquella que no només sent i percep les vibracions dels sons que emet l'emissor, sinóque li fa saber que és escoltat i que per tant l'entén.
Significa
realitzar una escolta en què la persona que emet el missatge,
interpreta, ens interessem pel que intenta comunicar-nos. Això suposa
tenir una mirada que transmet algun retorn o feedback sobre el
missatge de l'altre, centrar-se pacientment, realitzar un cert buidatge
de les coses pròpies i dels prejudicis i allotjar sense condicions.
L'escolta activa permet establir un sentiment de confiança entre les dues persones que s'estan comunicant.
L'emissor
se sentirà probablement més valorat, i el receptor generarà més respecte
i el fet d'escoltar aportarà efectes tranquil·litzants i eliminarà
tensions. D'aquesta manera s'afavorirà una relació positiva que permetrà fer un abordatge més profund dels problemes.
Els problemes els podem distingir entre generals i específics:
Generals
-Propis de l'entorn: soroll, distraccions...
-Propis de l'estat físic: cansament, estat de salut...
-Propis de l'àrea emocional: ansietat, agressivitat, temor...
-Propis de l'àrea cognitiva o mental: prejudicis morals, culturals, primeres impressions...
Específics
-L'ansietat
-La superficialitat o dificultat a l'hora d'atendre els sentiments dels altres.
-La tendència a jutjar, imposar.
-La impaciència i la impulsivitat
-La passivitat experimentada per aquells que tendeixen a donar sempre la raó.
-La tendència a predicar.
L'escolta es relaciona amb l'assertivitat
en el fet que la conducta assertiva permet expressar sentiments i
desitjos positius i negatius de forma eficaç, sense negar o menysprear
els drets dels altres i sense crear o sentir vergonya.
Cal
discriminar les ocasions que l'expressió personal és important i
adequada. Defensar-se, sense agressió o passivitat, de la conducta poc
cooperadora.
El fet de sentir empatia vers l'emissor del missatge ens permetrà entendre els sentiments de l'altre i per tant realitzar una millor escolta activa.
Per a realitzar una bona escolta activa és necessari:
-Eliminar possibles distraccions.
-Establir contacte visual.
-Ús d'un to i volum adequat.
-Reforçar el missatge de l'emissor.
-No interrompre.
-Concentrar-nos en el que diuen per a poder resumir-ho.
-Centrar les intervencions sobre el missatge emès.
Avui, The Grandma i les seves companyes de Gavà del curs d'Eines2.0 deGestióAdministrativa hancompartitdocuments mitjançant GoogleDocs i Google Drive.
Google Docs és un processador de textos inclòs a la suite web gratuïta
de Google Docs Editors que inclou Fulls de càlcul, Presentacions de
Google, Dibuixos de Google, Formularis de Google, Llocs de Google,
Google Calendar i Google Keep.
Google Docs és accessible mitjançant un navegador d'Internet com a aplicacióbasada
en web i també està disponible com a aplicació mòbil a Android i iOS i
com a aplicació d’escriptori al sistema operatiu Chrome de Google.
Google Docs permet als usuaris crear i editar documents en línia mentre col·laboren amb altres usuaris en temps real.
L’usuari
fa un seguiment de les modificacions amb un historial de revisions que
presenta canvis. La posició d'un editor es ressalta amb un color i un
cursor específics de l'editor i un sistema de permisos regula el que
poden fer els usuaris. Les actualitzacions han introduït funcions que
utilitzen l'aprenentatge automàtic, incloent-hi Explora, que ofereix resultats de cerca basats en el contingut d'un document i Elements d'acció, que permeten als usuaris assignar tasques a altres usuaris.
Google Docs admet obrir i desar documents en format propi i en formats compatibles amb Microsoft Word.
Google Docs
es va originar en dos productes diferents: Writely i XL2Web. Writely va
ser un processador de textos basat en web creat per l'empresa de
programari Upstartle i llançat l'agost del 2005. Va començar com un
experiment dels programadors Sam Schillace, Steve Newman i Claudia
Carpenter, provant la llavors nova tecnologia Ajax i la funció editable del contingut als navegadors.
El
9 de març del 2006, Google va anunciar que havia adquirit Upstartle. El
juliol de 2009, Google va retirar l'estat de les proves beta de Google Docs.
El
març de 2010, Google va adquirir DocVerse, una empresa de col·laboració
de documents en línia. DocVerse va permetre la col·laboració en línia
de diversos usuaris en documents de Microsoft Word, així com en altres
formats de Microsoft Office, com Excel i PowerPoint. Les millores
basades en DocVerse es van anunciar i desplegar l'abril de 2010.
Al
juny de 2012, Google va adquirir Quickoffice, una suite de
productivitat propietària de programari gratuït per a dispositius
mòbils. L’octubre de 2012, Google va canviar el nom dels productes de
Drive i Google Documents es va convertir en Google Docs. Al mateix temps, es van llançar les aplicacions de Chrome, que proporcionaven dreceres al servei a la nova pestanya de Chrome.
El febrer de 2019, Google va anunciar suggeriments gramaticals a Documents, ampliant la seva correcció ortogràfica mitjançant tècniques de
traducció automàtica per ajudar a detectar errors gramaticals
complicats.
Google Docs està disponible com a aplicació web compatible amb els navegadors web Google Chrome, Mozilla Firefox, Internet Explorer, Microsoft Edge i Apple Safari.
Els
usuaris poden accedir a tots els documents, així com a altres fitxers,
de manera col·lectiva a través del lloc web de Google Drive. El juny de
2014, Google va llançar una pàgina d'inici dedicada de llocs web per a Documents, que només conté fitxers creats amb el servei.
El
2014, Google va llançar una aplicació mòbil dedicada per a documents
als sistemes operatius mòbils Android i iOS. El lloc web per a mòbils de
Docs es va actualitzar el 2015 amb una interfície més senzilla i uniforme
i, tot i que els usuaris poden llegir fitxers a través dels llocs web
per a mòbils, els usuaris que intentin editar es redirigiran a
l'aplicació mòbil dedicada, evitant així l'edició al web mòbil.
Google
Docs i la resta d'aplicacions de la suite de Google Drive serveixen com
a eina de col·laboració per a l'edició cooperativa de documents en
temps real.
Diversos usuaris poden compartir, obrir
i editar documents simultàniament i els usuaris poden veure canvis de
caràcter a caràcter a mesura que altres col·laboradors hi fan
modificacions.
Els canvis es guarden automàticament als servidors de Google i es guarda automàticament un historial de revisions, de manera que es poden veure i tornar-hi les modificacions anteriors.
La posició actual d'un editor es representa amb un color/cursor específic
de l'editor, de manera que si un altre editor visualitza aquesta part
del document, pot veure les modificacions a mesura que es produeixen.
La funcionalitat de xat de la barra lateral permet als col·laboradors discutir les modificacions.
L'historial
de revisions permet als usuaris veure les addicions fetes a un
document, distingint cada autor pel color. Només es poden comparar les
revisions adjacents i els usuaris no poden controlar la freqüència amb
què es guarden les revisions.
Els
fitxers es poden exportar a l'ordinador local d'un usuari en diversos
formats (ODF, HTML, PDF, RTF, text, Office Open XML). Els fitxers es
poden etiquetar i arxivar amb finalitats organitzatives.
Avui, The Grandma ha continuat la seva formació en Eines 2.0 de GestióAdministrativa amb lescompanyes de Gavà. Han estat parlant sobre Drive, el núvol d'emmagatzemament de Google.
Google Drive és un serveid'allotjament d'arxius que va ser introduït per Google el 24 d'abril de 2012.
És el reemplaçament de Google Docs que ha canviat la seva adreça URL, entre altres qualitats.
Cada usuari compta amb 15 gigabytes d'espai gratuït
per emmagatzemar els seus arxius, ampliables mitjançant diferents plans
de pagament. És accessible a través del lloc web des de computadores i
disposa d'aplicacions per Android i iOS que permeten editar documents i
fulls de càlcul.
Amb el llançament de Drive, Google
va unificar l'emmagatzematge disponible per a un únic usuari de tal
manera que en aquests 15 GB es guarden també els missatges de correu
electrònic de Gmail i les imatges de Google+ que superin els 2048x2048
píxels.
Google ofereix 15 GB inicials a tots els usuaris que es comparteixen entre tres dels seus productes més usats: Gmail, Google+ Fotos (Picasa) i Google Drive.
Els usuaris poden augmentar aquests 15 GB mitjançant subscripció mensual per disposar de més emmagatzematge. És important saber que els arxius allotjats que usin els formats natius de Google Docs no expliquen en aquests 15 GB igual que les imatges de Google+Fotos menors que 2048x2048 píxels i els vídeos que durin menys de 15 minuts.
Inicialment, Google Docs oferia 1 GB d'emmagatzematge gratis; el 24 d'abril de 2012 Google va presentar Google Drive que oferia 5 GB d'emmagatzematge gratis. A més de presentar Drive, Google va fer altres canvis en el servei, incloent-hi l'augment de capacitat gratuït de Gmail de 7 GB a 10 GB.
Originalment Gmail, Google Docs i Picasa
explicaven per separat l'emmagatzematge gratuït de cada plataforma i
l'emmagatzematge atorgat per aquests plans es compartia. A poc a poc
Google va anar unificant l'emmagatzematge dels usuaris i actualment tot
l'espai és conjunt, sigui gratis o de pagament.
Perquè Drive sincronitzi fitxers entre l'ordinador de l'usuari i el seu emmagatzematge en el núvol, el client ha d'estar obert en la computadora de l'usuari.
El client es comunica amb Drive perquè els canvis en un costat es reflecteixin en l'altre i que així sempre continguin els mateixos arxius.
El client de Drive
està disponible per als següents dispositius: PC amb Windows XP,
Windows Vista, Windows 7 i Windows 8 que usin particions NTFS, o Mac US X
10.6 (Snow Leopard) o superior; telèfons intel·ligents i tauletes amb
Android 2.1 (Eclair) o superior; iPhones i iPads amb iOS 5.0 o superior.
A més d'aquests sistemes, Sundar Pichai va dir que Google Drive estaria molt bé integrat amb Chrome US.
Google Documents i Fulls de càlcul, oficialment Google Docs & Spreadsheets és un programa gratuït basat en Web per crear documents en línia amb la possibilitat de col·laborar en grup.
Inclou processador de textos, Full de càlcul, programa de presentació bàsic, creador de dibuixos i editor de formularis destinats a enquestes.
Google Docs juntament amb Gmail, Google Calendar i Google Talk; el 7 de juliol de 2009, van deixar la seva qualitat de Beta i van passar a ser productes acabats.
A partir de gener del 2010, Google va començar a acceptar qualsevol arxiu en Google Docs,
entrant al negoci de l'emmagatzematge en línia amb un màxim d'1 GB, amb
expansions per costos addicionals, i preparant el camí per Google Chrome US.
El 24 d'abril de 2012, Google Docs va canviar la seva denominació a Google Drive incorporant la capacitat de sincronitzar arxius amb el PC i augmentant la quota d'emmagatzematge gratuït a 5 GB.
Google Docs va canviar la seva denominació per Google Drive
el 24 d'abril de 2012, canviant la seva adreça d'enllaç de
docs.google.com per drive.google.com entre altres qualitats. Cada usuari
compta amb 15 gigabytes de memòria gratuïts per emmagatzemar els seus
arxius, un augment important des del Gygabyte inicial de Google Docs,
ampliables mitjançant pagament. Està disponible per a ordinadors i
portàtils Mac, Android, iPhone i iPad.
Amb el llançament de Google Drive, Google va augmentar l'espai d'emmagatzematge de Gmail a 10 GB; actualment aquest espai està unificat a 15 GB i és compartit entre els dos serveis a lliure elecció de l'usuari.
Les novetats destacades en el seu llançament van ser:
-Ampliació de l'emmagatzematge gratuït d'1 GB a 5 i posteriorment a 15 GB.
-Capacitat de sincronització d'arxius amb el PC, i visualització millorada de documents de Google fora de línia.
-Canvis en la barra lateral de navegació.
Enfront de l'anterior sistema de visualització fora de línia denominat Google DocsSense Connexió, el nou sistema de Google Drive permet moure i eliminar documents de Google sense estar connectat a Internet. En connectar-se, GoogleDrive reflecteix aquests canvis en el núvol. Fins i tot és possible recuperar documents Google de la paperera del PC.
El sistema de sincronització d'arxius permet a l'usuari:
-Editar els seus arxius en el PC i tenir-los disponibles en el núvol.
-Comptar amb respatller automàtic.
-Comptar amb un control de versions, podent accedir a versions anteriors d'un arxiu després de ser modificat.
-Realitzar pujades o baixades massives d'arxius, respectant l'estructura de carpetes.
Google Drive
no és superior a altres sistemes de respatller d'arxius com iDrive, o
de sincronització com Dropbox, encara que integra sense conflictes totes
les eines en un sol producte.
Google Docs permet que els usuaris de telefonia mòbil puguin navegar pels seus documents de Google Docs. Els usuaris poden veure i poden editar els documents.
Existeix una versió de Google Docs per l'iPhone
que inclou la funcionalitat per a la visualització i edició de
presentacions, juntament amb una interfície dissenyada específicament
per a aquest dispositiu.
Existeixen certs límits en manejar documents
per cada compte. Els documents de text poden tenir fins a 500 kB més 2
MB per a imatges incrustades. Cada full de càlcul pot tenir fins a 10
000 files, 256 columnes, 100 000 cel·les i 40 fulles. Només poden
obrir-se fins a 11 fulles al mateix temps i poden importar-se
presentacions de fins a 10 MB.
Google Docs és suportat per Google Chrome, Mozilla Firefox, InternetExplorer (Edge), Opera, Safari i Maxthon.
Tampoc
és possible fer modificacions als documents sense l'autorització de
l'editor del document i per descarregar els arxius és necessari disposar
d'un compte de Google.
L'accés segur via SSL no està habilitat per defecte, però existeix l'opció d'accedir per HTTPS a Google Docs i treballar de manera segura.
La privadesa de documents sensibles pot ser compromesa pel fet que molta gent està autenticada en els seus comptes de Google de forma gairebé permanent perquè els comptes Google s'utilitzen per a la gran varietat de serveis oferts per Google com a correu electrònic i/o calendari. Malgrat que aquest login unificat té clars avantatges, representa un potencial risc per a la seguretatmentre l'accés a Google Docs no requereixi comprovació de contrasenya.
Avui, The Grandmaha continuat laseva formació en Eines 2.0 de GestióAdministrativa amb lescompanyes de Gavà.
Han estat parlant sobre el núvol a Internet i la seva tasca d'emmagatzematge.
La informàtica al núvol, de l'anglèscloud computing, també conegudacom acomputacióal núvol o serveisal núvol, és el subministrament de serveisinformàtics (inclosos servidors, emmagatzematge, bases de dades, xarxes, programari, anàlisi i intel·ligència) através d'Internet (el núvol) mitjançant unesquema de pagament per ús.
Quan fem referència al núvol, estem al·ludint metafòricament a Internet. Bàsicament, la computació al núvol és un paradigma que ofereix serveis decomputació a través d'Internet, als que els usuaris podem accedir des dequalsevol lloc tenint l'autorització.
En
aquest tipus de computació, tot el que podem trobar en un sistema
informàtic s'ofereix com a servei, de manera que els usuaris puguin
accedir als serveis disponibles sense tindre coneixements tècnics, ni
control sobre la infraestructura de tecnologia que dona suport a aquests
recursos. Per tant, podem afirmar que la informàtica al núvol és un subproducte i conseqüència de la facilitat d'accésals llocs remots de computació que ens ofereix Internet.
No hi ha dubte, que la informàtica al núvol és la forma més moderna de treballar i el futur de la computació,
ja que cada dia que passa són més els serveis que podem trobar que
utilitzen aquesta tecnologia, i els programaris instal·lables estan
quedant obsolets. De fet, els serveis al núvol estanrelacionats
directament amb la reducció de costos, la disminució de
vulnerabilitats, l’escalabilitat i la garantia de disponibilitat,
convertint-se així en la manera més còmoda i senzilla de fer tasques
laborals.
Així, a causa dels potencials beneficis que aporta, el còmput al núvol
s'està incorporant ràpidament tant en organitzacions públiques com
privades. Nombroses companyies de distints sectors i dimensions, usen
una àmplia gamma de recursos proporcionats pel núvol com ara el suport de dades, el correu, els escriptoris virtuals, el desenvolupament de programaris, l’anàlisi de Big Data
o les aplicacions web amb accés per a clients. Per exemple, els
dissenyadors de videojocs fan servir aquesta nova eina per compartir les
seves creacions en línia a milions d'usuaris de qualsevol part del món.
En general, els clients de la informàtica al núvol no són propietaris de la infraestructura física,
sinó que paguen pel lloguer d'ús d'un proveïdor extern. Aquests
consumeixen recursos com a servei i paguen només pels recursos que
empren. Anàlogament, molts proveïdors de computació al núvol fan
servir com a mètode de pagament el model de les indústries de
subministraments, mentre d'altres ho facturen a base de subscripcions.
Finalment, cal destacar que la informàtica al núvol
és convenient i rendible tant per als usuaris com per als proveïdors;
ja que tot i que és necessari conèixer els seus riscos, el fet de poder
treballar amb aquesta nova tecnologia, permet estalvis tant en
llicències i temps d'execució com en administració de serveis i equips.
Avui en dia, pujar les nostres dades o fotografies a Dropbox, Google Drive o Icloud
és un fet més que habitual. Això no obstant, tot i que el terme de
núvol és innovador, aquest concepte ronda entre nosaltres des de ja fa
anys. Així doncs, realitzarem un breu resum de la història de la
computació al núvol.
El començament del Cloud Computing ens remet a noms com Herb Grosh, J.C.R Licklider i John McCarthy, qui foren els pioners en utilitzar aquest concepte.
La incorporació de la informàtica al núvol en la nostra societat ha sigut ràpida i global. Així, entre els seus principals beneficis podem destacar:
-Reducció de costos.
Els serveis al núvol eliminen la inversió de capital que suposa
adquirir el hardware i software, així com configurar, executar els
centres de dades (subministrament elèctric ininterromput) i mantenir els
aparells electrònics.
-Agilitat i facilitat d'implementació.
La majoria de les eines al núvol es proporcionen a petició de l'usuari.
Llavors, amb sols un clic de ratolí podem accedir a infinitat de
recursos informàtics i en qüestió de minuts, dissenyar i innovar
pràcticament tot allò que ens puguem imaginar.
-Escalabilitat.
La informàtica al núvol permet escalar els recursos de forma elàstica,
ja que ofereix recursos TI com l'amplada de banda, el processament o
l'emmagatzemament, ajustant-se a les necessitats del moment de demanda i
des de la localització geogràfica òptima.
-Rendiment.
Els recursos que la computació al núvol fica al nostre abast,
s'executen en una xarxa mundial de centres de dades segures, que
s'actualitzen periòdicament amb el maquinari més ràpid i eficient
d'última generació. Si comparem els avantatges enfront de treballar amb
un únic centre de dades corporatiu, destaquem una latència de xarxa
menor per a les aplicacions i majors economies d'escala.
-Seguretat i confiança.
Els proveïdors de serveis al núvol no solament ofereixen sistemes de
seguretat que protegeixen les dades i aplicacions enfront de possibles
amenaces, sinó que també realitzen còpies de seguretat per poder
recuperar la informació en cas de desastres.
-Accés.
Al programa i la informació de l'usuari des de qualsevol ordinador.
L'ordinador és tan sols la porta d'entrada al programa. Es redueixen la
potencialitat de requisits de hardware, ja que qui porta a terme els
processos principals és el computador que fa de servidor.
-Estalvi en costos i temps d'actualitzacions.
Aquestes tan sols són duts a terme en un sistema extern al de l'usuari
final. L'aplicació és actualitzada en únic sistema, i tots els usuaris
que en fan ús se'n beneficien.
-Possibilitat d'accés a programes a discreció. Ja no cal disposar d'una llicència de programa permanent.
-Facilitació. En la compartició d'informació amb altres usuaris col·laboratius.
-Accés. A preus molts més econòmics o gratuïts a programari amb alts costos de producció.
-Creació d'aplicatius. D'acord amb les necessitats de cada institució que en faci ús.
-Estalvi. En els costos i temps de programació per l'ús de codis ja desenvolupats i testats.
-Major desenvolupament dels sistemes de seguretat i control de les aplicacions, disminució del risc de vulneracions.
-Accés. A computadores de potència, rendiment i emmagatzematge superiors a les accessibles en un entorn físic.
-Adaptabilitat i optimització de hardware. A les necessitats de demanda puntual.
-Disminució. De la superfície local requerida per al desplegament de sistemes informàtics.
-Implementació. Major de sistemes de seguretat i alertes.
Els experts, de cara al futur del núvol, posen la mirada en un concepte conegut com a MultiCloud. La idea d’aquest concepte és utilitzar diferents serveis alnúvol deforma coordinada.
Es
tractaria d’una combinació entre entorns públics i privats, aprofitant
així els serveis de distints proveïdors. Però aquest nou concepte no
serà l’únic que prendrà protagonisme en els anys vinents.
El Global Data
apareix amb força per intentar establir una estructura que elimini les
restriccions regionals de qualsevol classe per garantir l'accés a tots
els núvols, i poder moure les dades d'un núvol a un altre sense problemes.
Segons les prediccions dels experts, en 2021, els dispositius que formaran part del conjunt d'aparells que s'inclou en l’IoT (Internet of Things)
superaran la xifra dels 25.000 milions. Consegüentment, és fonamental
destinar recursos a trobar el mode de desenvolupar sistemes
d'emmagatzematge de dades que permetin una extracció de dades eficient. I
és en aquesta part on la computació al núvol ens pot ajudar, atès que disposar de servidors físics suposa unes despeses desmesurades.
Cal preparar els dispositius IoT
perquè puguin relacionar-se i coordinar-se al núvol, facilitant així la
transmissió de dades i aconseguir augmentar la velocitat de consulta
d'aquestes.
Avui, The Grandma ha continuat laseva formació enEines 2.0 de GestióAdministrativa amb lescompanyes de Gavà.Han parlat sobre missatgeria instantània i videoconferències.
La missatgeria instantània (IM) ésun sistema que permet intercanviarmissatges entre dues o méspersones en temps real, utilitzant una xarxa de comunicacions, com per exemple Internet.
Aquests
serveis han heretat algunes idees de l'antic, tot i que encara popular,
sistema de conversa IRC. Cadascun d'aquests missatgers permet enviar i
rebre missatges d'altres usuaris utilitzant els mateixos programes,
però, darrerament han aparegut alguns clients de missatgeries que
ofereixen la possibilitat de connectar-se a diverses xarxes alhora:
Pidgin i Trillian.
Es poden enviar i rebre tota mena de documents i arxius, informació decontacte, ubicació, imatges i vídeos.
Admeten grups de persones i llistes de distribució.
Alguns clients ofereixen la possibilitat d'enviar missatges encriptats
que es destrueixen al cap d'un temps determinat. L'última generació dels
programes de missatgeria permet fer videoconferències i trucades
mitjançant la telefonia IP.
Una primera forma de missatgeria instantània
va ser implementada en el sistema PLATO utilitzat a principis de la
dècada del 1970. Més tard, el sistema talk implementat en UNIX/LINUX va
ser utilitzat àmpliament utilitzat per enginyers i acadèmics durant les
dècades de 1980 i 1970 per comunicar-se a través d'internet.
ICQ
va ser el primer sistema de MI per ordinadors amb sistema operatiu
diferent a UNIX/LINUX en el novembre de 1996. A partir de la seva
aparició, han sorgit un gran nombre de variacions de MI. Els més
populars a la primera dècada del segle XXI foren el Windows Messenger o el Google Talk.
En els primers programes de missatgeria instantània,
cada lletra era enviada després d'escriure-la, d'aquesta manera les
correccions dels errors també es veien en temps real. Això feia que les
converses semblessin més una conversa telefònica que un intercanvi de
text.
En
els programes actuals, habitualment, s'envia cada frase de text un cop
l'hem acabat d'escriure-la. A més a més en alguns, també es permet
deixar missatges, encara que l'altra part no estigui connectada (estil
contestador automàtic). Una altra funció que tenen molts serveis és la
possibilitat d'enviar-se fitxers.
L'any 2013, l'ús de missatgeria instantània
era del 83%, segons l'estudi d'audiència d'internet realitzat per
l'AIMC. En canvi el correu electrònic, segons l'AIMC, no s'ha arribat a
utilitzar tan poc com el 2013 (70%) des de 1997, quan l'ús estava al
69%.
El
funcionament és molt senzill: tenim una llista de contactes (adreces de
correu vàlides), als que hem autoritzat que sàpiguen el nostre estat
(connectat, desconnectat, ocupat, enfeinat...), encara que podem
falsejar-lo. Llavors en aquesta llista de contactes podem obrir una
finestra de conversa amb els que estiguin disponibles.
A més d'usos lúdics i personals es pot emprar com a eina de gestió a l'àmbit professional. Per exemple, pot utilitzar per a compartir informació i coneixement, ajudar a la coordinació d'un grup de treball o trametre queixes i propostes.
Com a avantatges té l'agilitat, la rapidesa i i la facilitat d'ús.
Els inconvenients principals són la feble fiabilitat, la manca de servei postvenda
i en molts clients la molt feble o manca de seguretat, tot i que tant
la seguretat com la robustesa de l'aplicació depenen del client
escollit. A més, no existeixen actualment eines per auditar l'ús de la
missatgeria instantània i valorar-ne la seva qualitat.
El caràcter instantani d'aquest tipus de missatgeria comporta també que sigui efímer,
cosa que s'ha de tenir en compte i pot ser un avantatge o inconvenient,
segons l'ús. D'altra banda, per a les persones que treballen amb un
ordinador de sobretaula els pot ser més còmode poder accedir i gestionar
el compte des de l'ordinador, cosa que no és possible amb tots els
clients, ja que alguns no tenen accés a pàgines web.
Els clients de missatgeria instantània
són programes que serveixen per a enviar i rebre missatges instantanis
amb altres usuaris connectats a Internet o altres xarxes. Els clients
principals de la missatgeria instantània mòbil, que es pot usar des de dispositius de telèfon mòbil, són:
-WhatsApp. 430 milions d'usuaris. Programari no lliure amb defectes de seguretat.
-Line. 360 milions d'usuaris al món. Programari no lliure.
-Telegram. 100 milions d'usuaris al món. Programari lliure amb llicència GPL.
Altres clients de missatgeria instantània existents són Hangouts, Pidgin (multixarxa), Skype, Trillian (multixarxa), Viber o Signal.
La videoconferència és la comunicació de vídeo i al mateix temps so.
En
telefonia mòbil es denomina UMTS (Universal Movil Telecomunication
System), com a servei vinculat a les grans companyies solament es troba
disponible en Estats Units i part d'Europa, però mitjançant internet es
troba a l'abast de tothom amb accés a la xarxa amb amplada de banda
suficient.
La videoconferència és un mitjà pel qual els individus es poden trobar cara a cara i en temps real per a parlar.
Es necessita un ordinador amb un software, una càmera de vídeo i una connexió a Internet de bona qualitat.
La videoconferència
permet a un grup de persones ubicades en llocs distints dur a terme
reunions com si estigueren en la mateixa sala. És una combinació
tecnològica d'àudio, vídeo i xarxes de comunicació que serveix perquè
grups o individus puguen trobar-se cara a cara en un temps real per
interaccionar.
És un sistema de comunicació dissenyat per a portar a terme trobades adistància,el
qual, ens permet la interacció visual, auditiva i verbal amb persones
de qualsevol part del món; sempre que els llocs web a distància tenguin
equips compatibles i un enllaç de transmissió entre ells.
Amb la videoconferència podem compartir aplicacions, intercanviar punts de vista, mostrar i veure tota mena de documents,
dibuixos, gràfics, fotografies, imatges d'ordinador, vídeos, en el
mateix moment; amb el fi de crear, visualitzar i modificar arxius de
forma simultània; sense necessitat que ell o els participants hagin de
traslladar-se al lloc en què s'estigui realitzant l'esdeveniment.
Existeixen dos criteris per a classificar les videoconferències: segons el nombre de punts de connexió i segons el format tècnic.
Segurament, en un món de correu electrònic, videoconferència i assistents virtuals, no s'espera que l'oficina sembli extremadament anacrònic? Tanmateix, fins ara sembla que el lloc on es treballa sí importa, perquè la creativitat i la innovació s'alimenten de les interaccions físiques entre les persones.
Avui, The Grandma ha continuat laseva formació en Eines 2.0 de GestióAdministrativaamb lescompanyes de Gavà.Han parlat sobre el correu electrònic.
El correu electrònic, (e-mail o email, de l'anglès) es refereix al sistema quepermetredactar, enviar i rebre missatges (cartes, missives o lletres) utilitzantsistemes digitals de telecomunicació.
També s'hi poden adjuntar documents electrònics o altres fitxers. Avui en dia, lamajoriade sistemes de correu electrònic usen Internet.
El correu electrònic és un dels serveis més populars d'Internet.
En comparació amb el correu ordinari, té l'avantatge de ser més
econòmic i alhora més ràpid. Més sovint, el correu electrònic es
transmet a servidors que treballen amb el protocol SMTP (Simple Mail Transfer Protocol). Pot ser de caràcter privat, empresarial o institucional.
Una
adreça de correu electrònic té la forma usuari@domini.exemple, queés
l'origen o la destinació de missatges tramesos per correu electrònic.
La
part abans del signe @ és la part local de la direcció, sovint el nom
d'usuari del destinatari, i la part a la dreta del signe @ és el nom de
domini. Mitjançant DNS, es pot comprovar que aquest domini accepta
correu electrònic per aquesta adreça determinada.
Alguns dels problemes amb què conviu l'usuari que fa servir el correu electrònic són el correu brossa (l'spam)
i els cucs. Són fenòmens que s'han estès molt en els darrers anys, i
tenen un efecte molt negatiu en els usuaris de correu electrònic, i un
cost econòmic considerable.
El correu electrònic és anterior a Internet. Es va començar a utilitzar el 1965,per permetre la comunicació entre usuaris d'ordinadors de temps compartit (mainframes).
Aviat es va implementar la possibilitat d'enviar missatges entre ordinadors connectats per xarxa. El correu electrònic es va estendre aviat per la xarxaARPANET, predecessora d'Internet.
El 1971, Raymond Tomlinson va usar per primera vegada el símbol @(arrova) per separar el nom de l'usuari de la seva màquina.
El servei de correu electrònic
aviat es va popularitzar, i es van desenvolupar protocols per permetre
la comunicació amb usuaris fora d'ARPANET. Per a permetre la connexió
entre ordinadors que no estaven directament connectats, calia
especificar la ruta que el missatge havia de seguir per anar d'un ordinador a l'altre, especificant totes les màquines intermèdies separades per un signe !.
En molts casos, calia fer servir rutes amb fins a 10 o més connexions.
La possibilitat que algun node fallés i el missatge no arribés a destí
era força alta. Una manera d'evitar això era donant diversos camins
alternatius, amb l'esperança que algun d'ells funcionés.
El correu electrònic consta de dos components principals:
-Capçalera (header). Conté de forma estructurada informació com l'emissor i el destinatari, assumpte, data, i altra informació.
-Cos (body). El missatge en si com a text no estructurat. De vegades conté la signatura al final.
La capçalera conté com a mínim els següents camps:
-From: (De:) L'adreça d'e-mail, i opcionalment el nom de l'emissor.
-To: (A:) L'adreça (o adreces), i opcionalment el nom del receptor (o receptors).
-Subject: (Assumpte:) Un resum del contingut del missatge.
-Date: (Data:) L'hora i dia local de quan el missatge ha estat escrit.
Aquests camps es transmeten en anglès, ja que formen part del protocol. El camp To
no està necessàriament lligat a les adreces a les quals s'envia el
missatge. La llista de destinataris no s'extreu de la capçalera de
l'e-mail, sinó que s'especifica en el protocol SMTP.
Les dues seccions se separen per una línia en blanc.
Pros
Amb
la comunicació en temps real per reunions o trucades telefòniques, els
participants han de treballar en el mateix horari, i cada participant ha
de passar la mateixa quantitat de temps en la reunió o trucada. El
correu electrònic permet asincronisme: cada participant pot controlar el seu horari independentment.
Contres
En
el món dels negocis, la majoria de gent passa d'una a dues hores dels
seus dies feiners en el correu electrònic: lectura, ordenació,
informació fragmentada 'recontextualitzada', i escrivint correus.
L'ús
de correu electrònic està augmentant a causa del creixement de la
globalització, la divisió de les feines i la subcontractació, entre
altres coses. El correu electrònic pot portar a alguns problemes
coneguts:
-Pèrdua de Context.
El context està perdut per sempre; no hi ha cap manera de recuperar el
text. La informació en context, com en un diari, és molt més fàcil i més
ràpid d'entendre que la informació no editada i de vegades en fragments
inconnexos.
-Sobrecàrrega d'informació. El correu electrònic és una tecnologia de tramesa automàtica (push technology). El remitent controla qui rep la informació. La disponibilitat de llistes de correu i l'ús de còpia a tothom pot portar a rebre informació indesitjada o irrellevant.
-Inconsistència.
El correu electrònic pot duplicar la informació. Això pot ser un
inconvenient quan un equip gran està treballant en documents i
informació sense contacte constant amb els altres membres de l'equip.
La utilitat de correu electrònic està sent amenaçada per quatrefenòmens: bombardeig de correu electrònic, spam, phishing, i cucs.
A més de l'spam, hi ha altres dificultats que afecten la seguretat i veracitat del correu electrònic:
-Els virus informàtics. Es propaguen mitjançant fitxers adjunts infectant l'ordinador de qui els obre.
-El phishing o pesca electrònica. Són correus fraudulents que intenten aconseguir informació bancària.
-Els enganys (hoax). Difonen notícies falses de manera massiva.
-Les cadenes de correu electrònic.
Consisteixen a reenviar un missatge a molta gent, tot i que sembla
inofensiu, la publicació de llistes d'adreces de correu contribueix a la
propagació a gran escala de l'spam i de missatges amb virus, phishing i hoax.
Un altre problema són els anomenats cucs; són programes semblants als virus informàtics, que utilitzen el correu electrònic per propagar-se.
Malgrat
aquests desavantatges, el correu electrònic ha esdevingut el medi més
àmpliament usat de comunicació en el món dels negocis.
MailChimp és un servei de màrqueting per correu electrònic
i el nom comercial del seu operador, una empresa dels Estats Units,
fundada el 2001. En data de juny de 2014 s'enviaven mensualment més de
10 mil milions de correus electrònics en nom dels seus usuaris.
MailChimp va començar com a servei de pagament i va afegir l'opció freemium vuit anys més tard.
Al principi s'anava a anomenar ChimpMail, però el nom va ser canviat després que l'empresa s'adonés que ja no podien fer servir aquest domini d'Internet.
El
logo de l'empresa és un ximpanzé, i el web i les comunicacions inclouen
diversos gràfics i ginys relacionats amb els ximpanzés.
Avui, The Grandma ha continuat la formació en Eines 2.0 de GestióAdministrativa amb les seves companyesde Gavà. Han estat parlant sobre Internet i els motors de cerca.
Un
motor de cerca o de recerca o bé cercador és un programa informàtic
dissenyat per ajudar a trobar informació emmagatzemada en un sistema
informàtic com ara una xarxa, Internet, unservidor o un ordinador personal.
L'objectiu
principal és el de considerar altres programes informàtics, pàgines web
i documents, entre d'altres. A partir d'una determinada paraula o
paraules o una determinada frase, l'usuari demana un contingut sota un
criteri determinat, i llavors recupera una llista de referències que
compleixen aquest criteri.
El procés es realitza a través de les metadades, elements que permeten recuperar informació als motors de cerca.
Els
índexs que utilitzen els cercadors sempre estan actualitzats a través
d'un robot web per generar rapidesa i eficàcia en la recerca. Els directoris, en canvi, són gestionats per editors humans.
-Índexs o directoris.
Són repertoris de pàgines web ordenats per temàtiques. El seu ús és
simple i senzill, només cal anar clicant sobre les categories i
subcategories. L'ordre l'estableix una persona, no una màquina, és a
dir, el criteri acostuma a ser subjectiu.
-Motors de cerca.
Són cercadors que, a través d'un robot anomenat aranya, rastregen
Internet recol·lectant pàgines web i introduint-les a la base de dades
automàticament. La característica principal és que aquesta cerca es du a
terme a partir d'una paraula clau. Els principals motors de cerca són Google, Yahoo! i Bing,entre d'altres.
El Cercador Google, en anglès Google Search, o també anomenat Google WebSearch o simplement Google, és un cercador web desenvolupat per Google.
És el motor de cerca més utilitzat a la World Wide Web a totes lesplataformes, amb un 92,62% de quota de mercat a juny de 2019, i processant més de 5.400 milions de cerques cada dia.
El cercador de Google
proporciona almenys 22 característiques especials més enllà de la
paraula original. Aquestes inclouen sinònims, previsions
meteorològiques, zones horàries, cotitzacions de borsa, mapes, dades
sobre terratrèmols, cartellera de cinema, informació sobre aeroports, i
resultats esportius.
El percentatge exacte del total de les pàgines web que Google troba no es coneix, ja que és molt difícil de calcular.
Google no només cerca els índexs i la memòria cau de les pàgines web, sinó que també pren imatges
d'altres tipus d'arxius, on s'inclouen els PDF, els documents de Word,
els fulls de càlcul Excel, els Flash SWF i els arxius de text pla.
Excepte en el cas del text i dels arxius SWF, la versió en memòria cau
és una conversió del (X)HTML, permetent que aquells sense l'aplicació de
visualització corresponent puguin llegir l'arxiu.
Els usuaris poden personalitzar el motor de cerca, mitjançant l'establiment d'un idioma per defecte, a través de la tecnologia SafeSearch;
filtrant i definint el nombre de resultats que es mostren en cada
pàgina. Google ha sigut criticat per col·locar bescuits de llarg termini
en els ordinadors dels usuaris per a emmagatzemar les preferències
d'aquests, una tàctica que també els permet seguir els termes de cerca
de l'usuari i retenir les dades durant més d'un any.
Per
a qualsevol consulta, fins als 1.000 primers resultats poden ser
mostrats amb un màxim de 100 per pàgina. La possibilitat d'especificar
el nombre de resultats està disponible només si la Cerca instantània no està habilitada. Si la Cerca instantània està activada, només 10 resultats seran mostrats; independentment de qualsevol ajust.
Yahoo! Inc. és una empresa global de mitjans amb seu als Estats Units d'Amèrica que té per missió: ser el servei global d'Internet més essencial per a consumidors i negocis. Posseeix un portal d'Internet, un cercador, un directori Web i una sèrie de serveis, incloent-hi el popular correu electrònic Yahoo!
A finals del 2012 ja ocupava una quota de mercat del 16,3%, molt per darrere de Google però 4 punts per sobre de Yahoo!
Microsoft Bing és un motor de cerca de Microsoft. El servei té els seus orígens en els anteriors motors de cerca de Microsoft: MSN Search, Windows Live Search i Live Search.
Bing ofereix una varietat de serveis,
entre els quals es troba la cerca de webs, vídeos, imatges i mapes
interactius. Empra el llenguatge de programació ASP.NET i segueix els
principis de disseny Modern UI.
Anteriorment, el motor de cerca de Microsoft va ser denominat amb noms diferents com Live Search, Windows Live Search i MSN Search en diferents èpoques.
Bing va ser presentat oficialment el 28 de maig del 2009 i va ser posat en línia el 3 de juny del 2009 amb una versió preliminar.
Alguns diuen que Google és Déu. Altres diuen que Google és Satanàs. Tanmateix, si pensen que Google és massa potent, recordeu que amb els cercadors a diferència d'altres empreses, només cal un sol clic per anar a un altre cercador.
