dimecres, 2 de febrer del 2022

EL CORREU ELECTRÒNIC, LA COMUNICACIÓ ASÍNCRONA

Avui, The Grandma ha continuat la seva formació en Eines 2.0 de Gestió Administrativa amb les companyes de Gavà. Han parlat sobre el correu electrònic.

El correu electrònic, (e-mail o email, de l'anglès) es refereix al sistema que permet redactar, enviar i rebre missatges (cartes, missives o lletres) utilitzant sistemes digitals de telecomunicació.

També s'hi poden adjuntar documents electrònics o altres fitxers. Avui en dia, la majoria de sistemes de correu electrònic usen Internet.

El correu electrònic és un dels serveis més populars d'Internet. En comparació amb el correu ordinari, té l'avantatge de ser més econòmic i alhora més ràpid. Més sovint, el correu electrònic es transmet a servidors que treballen amb el protocol SMTP (Simple Mail Transfer Protocol). Pot ser de caràcter privat, empresarial o institucional.

Una adreça de correu electrònic té la forma usuari@domini.exemple, que és l'origen o la destinació de missatges tramesos per correu electrònic.

La part abans del signe @ és la part local de la direcció, sovint el nom d'usuari del destinatari, i la part a la dreta del signe @ és el nom de domini. Mitjançant DNS, es pot comprovar que aquest domini accepta correu electrònic per aquesta adreça determinada.

Alguns dels problemes amb què conviu l'usuari que fa servir el correu electrònic són el correu brossa (l'spam) i els cucs. Són fenòmens que s'han estès molt en els darrers anys, i tenen un efecte molt negatiu en els usuaris de correu electrònic, i un cost econòmic considerable.

Més informació: EAPC-Gencat

El correu electrònic és anterior a Internet. Es va començar a utilitzar el 1965, per permetre la comunicació entre usuaris d'ordinadors de temps compartit (mainframes).

Aviat es va implementar la possibilitat d'enviar missatges entre ordinadors connectats per xarxa. El correu electrònic es va estendre aviat per la xarxa ARPANET, predecessora d'Internet.

El 1971, Raymond Tomlinson va usar per primera vegada el símbol @ (arrova) per separar el nom de l'usuari de la seva màquina.

El servei de correu electrònic aviat es va popularitzar, i es van desenvolupar protocols per permetre la comunicació amb usuaris fora d'ARPANET. Per a permetre la connexió entre ordinadors que no estaven directament connectats, calia especificar la ruta que el missatge havia de seguir per anar d'un ordinador a l'altre, especificant totes les màquines intermèdies separades per un signe !. En molts casos, calia fer servir rutes amb fins a 10 o més connexions. La possibilitat que algun node fallés i el missatge no arribés a destí era força alta. Una manera d'evitar això era donant diversos camins alternatius, amb l'esperança que algun d'ells funcionés.

Més informació: Thunderbird

El correu electrònic consta de dos components principals:

-Capçalera (header). Conté de forma estructurada informació com l'emissor i el destinatari, assumpte, data, i altra informació.

-Cos (body). El missatge en si com a text no estructurat. De vegades conté la signatura al final.

La capçalera conté com a mínim els següents camps:

-From: (De:) L'adreça d'e-mail, i opcionalment el nom de l'emissor.

-To: (A:) L'adreça (o adreces), i opcionalment el nom del receptor (o receptors).

-Subject: (Assumpte:) Un resum del contingut del missatge.

-Date: (Data:) L'hora i dia local de quan el missatge ha estat escrit.

Aquests camps es transmeten en anglès, ja que formen part del protocol. El camp To no està necessàriament lligat a les adreces a les quals s'envia el missatge. La llista de destinataris no s'extreu de la capçalera de l'e-mail, sinó que s'especifica en el protocol SMTP.

Més informació: Gmail

Altres camps freqüents són:

-Cc: Còpia de carbó (carbon copy).

-Bcc: Còpia de carbó oculta (blind carbon copy).

-Received: Informació de seguiment generada pels servidors de correu que han gestionat el missatge prèviament.

-Content-Type: Informació de com s'ha de mostrar el missatge, normalment de tipus MIME.

-Reply-To: L'adreça que s'hauria d'usar per contestar al remitent.

-References: La id del missatge al qual es respon (en cas que es respongui) i la id d'aquest missatge.

-In-Reply-To: La id del missatge al qual es respon.

-X-Face: Petita icona, normalment mostrant la cara del remitent.

Més informació: Hotmail

Les dues seccions se separen per una línia en blanc.

Pros

Amb la comunicació en temps real per reunions o trucades telefòniques, els participants han de treballar en el mateix horari, i cada participant ha de passar la mateixa quantitat de temps en la reunió o trucada. El correu electrònic permet asincronisme: cada participant pot controlar el seu horari independentment.

Contres

En el món dels negocis, la majoria de gent passa d'una a dues hores dels seus dies feiners en el correu electrònic: lectura, ordenació, informació fragmentada 'recontextualitzada', i escrivint correus.

L'ús de correu electrònic està augmentant a causa del creixement de la globalització, la divisió de les feines i la subcontractació, entre altres coses. El correu electrònic pot portar a alguns problemes coneguts:

-Pèrdua de Context. El context està perdut per sempre; no hi ha cap manera de recuperar el text. La informació en context, com en un diari, és molt més fàcil i més ràpid d'entendre que la informació no editada i de vegades en fragments inconnexos.

-Sobrecàrrega d'informació. El correu electrònic és una tecnologia de tramesa automàtica (push technology). El remitent controla qui rep la informació. La disponibilitat de llistes de correu i l'ús de còpia a tothom pot portar a rebre informació indesitjada o irrellevant.

-Inconsistència. El correu electrònic pot duplicar la informació. Això pot ser un inconvenient quan un equip gran està treballant en documents i informació sense contacte constant amb els altres membres de l'equip.

La utilitat de correu electrònic està sent amenaçada per quatre fenòmens: bombardeig de correu electrònic, spam, phishing, i cucs.

A més de l'spam, hi ha altres dificultats que afecten la seguretat i veracitat del correu electrònic:

-Els virus informàtics. Es propaguen mitjançant fitxers adjunts infectant l'ordinador de qui els obre.

-El phishing o pesca electrònica. Són correus fraudulents que intenten aconseguir informació bancària.

-Els enganys (hoax). Difonen notícies falses de manera massiva.

-Les cadenes de correu electrònic. Consisteixen a reenviar un missatge a molta gent, tot i que sembla inofensiu, la publicació de llistes d'adreces de correu contribueix a la propagació a gran escala de l'spam i de missatges amb virus, phishing i hoax.

Un altre problema són els anomenats cucs; són programes semblants als virus informàtics, que utilitzen el correu electrònic per propagar-se.

Malgrat aquests desavantatges, el correu electrònic ha esdevingut el medi més àmpliament usat de comunicació en el món dels negocis.

 Més informació: Yahoo

MailChimp és un servei de màrqueting per correu electrònic i el nom comercial del seu operador, una empresa dels Estats Units, fundada el 2001. En data de juny de 2014 s'enviaven mensualment més de 10 mil milions de correus electrònics en nom dels seus usuaris.

MailChimp va començar com a servei de pagament i va afegir l'opció freemium vuit anys més tard.

Al principi s'anava a anomenar ChimpMail, però el nom va ser canviat després que l'empresa s'adonés que ja no podien fer servir aquest domini d'Internet.

El logo de l'empresa és un ximpanzé, i el web i les comunicacions inclouen diversos gràfics i ginys relacionats amb els ximpanzés.

Més informació: Email Tool Tester

 El correu electrònic és conegut.
És còmode. És fàcil d'utilitzar
Però podria ser l'assassí més gran
de temps i productivitat a l'oficina avui dia.

 Ryan Holmes

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada