EINES DIGITALS. GIMP, PHOTOFUNIA, REMOVE I I LOVE PDF

GIMP és una aplicació per altractament d'imatges (GNU Image Manipulation Program), creat per voluntaris idistribuït sota la llicència GPL.

Està construït amb les llibreries GTK les quals es van crear pensant en aquest programa. Forma part del Projecte GNU.

La primera versió es va desenvolupar en sistemes Unix i va ser pensada especialment per GNU/Linux. No obstant això, actualment n'existeixen versions totalment funcionals per Windows i Mac OS X.

La biblioteca de controls gràfics GTK desenvolupada per a GIMP va ser l'origen de tot un entorn de finestres: Gnome.

GIMP significa GNU Image Manipulation Program i és part oficial del projecte GNU.

GIMP serveix per processar gràfics i fotografies digitals. Els usos típics inclouen la creació de gràfics i logotips, el canvi de mida i retallat de fotografies, el canvi de colors, la combinació d'imatges usant capes, l'eliminació d'elements no desitjats de les imatges i la conversió entre diferents formats d'imatges. També es pot utilitzar el GIMP per crear imatges animades senzilles.

GIMP és conegut també per ser potser la primera gran aplicació lliure per a usuaris finals.

Treballs anteriors, com Gcc i el nucli de Linux eren principalment eines de programadors per a programadors.

GIMP és considerat per alguns com una prova que el procés de desenvolupament de programari lliure pot crear aplicacions que els usuaris no avançats puguin usar productivament; d'aquesta forma, va obrir el camí d'altres projectes com: KDE, GNOME, Mozilla Firefox, OpenOffice.org i altres aplicacions posteriors.

Més informació: GIMP

El desenvolupament de GIMP va començar l'any 1995 com un projecte semestral dels aleshores estudiants Spencer Kimball i Peter Mattis a la Universitat de Berkeley.

La primera versió pública de llançament de GIMP (0.54) va ser el gener de 1996 i aleshores l'acrònim significava General Image Manipulation Program.

Quan Richard Stallman va visitar Berkeley l'any següent, Kimball i Mattis li van demanar si podien canviar General per GNU, el nom del sistema operatiu impulsat per Stallman. Amb l'aprovació de Stallman, el significat de l'acrònim a partir de 1997 va passar a ser GNU Image Manipulation Program i a formar part del Projecte GNU. Des de llavors el GIMP és desenvolupat per un grup autoorganitzat de voluntaris com a part del Projecte GNOME.

La primera versió de GIMP suportava els sistemes UNIX com Linux, a més de SGI IRIX i HP-UX. Posteriorment ha estat adaptat a altres sistemes operatius, inclosos Microsoft Windows i OS X; l'adaptació original del GIMP 1.1 per a Windows 32-bit la va iniciar el programador finès Tor Lillqvist (tml) l'any 1997.

Després de la seva primera versió pública es va formar ràpidament una comunitat d'usuaris que va començar a crear tutorials, gràfics i a compartir tècniques i processos de treball.

Durant el 1997 el paquet d'eines d'interfície d'usuari es va agrupar com a GTK (GIMP Tool Kit) que depenia del paquet Motif. Per no tenir aquesta dependència i per millorar-lo Peter Mattis va impulsar el seu redisseny i es va reescriure utilitzant programació orientada a objectes.

L'any 1998 la nova versió de GIMP incorporava la nova versió anomenada GTK+ El paquet GTK+ des de llavors va tenir un desenvolupament separat de GIMP i va atraure alguns dels programadors que col·laboraven en el seu desenvolupament. Quan el desembre de 2000 es va fer pública la versió GIMP 1.2 l'equip de desenvolupadors principals eren Manish Singh, Sven Neumann i Mitch Natterer.

Les versions 2.X de GIMP incloïen com a canvis més importants, respecte a la versió 1.2, una interfície més polida i una separació major entre la interfície d'usuari i el back-end.

Des de la versió 2.6, GIMP es basa en una biblioteca gràfica més general anomenada GEGL, atacant d'aquesta forma algunes limitacions fonamentals del disseny que impedien moltes millores, com per exemple el suport natiu de CMYK.

GIMP va ser desenvolupat com una alternativa lliure al Photoshop, però aquest últim encara domina el mercat en les indústries d'impressió i gràfiques.

Més informació: GIMP

Més informació: Remove & Photofunia

Els detalls no són els detalls.
Ells fan el disseny.

 

Charles Eames

 

 

PDF (acrònim en anglès de Portable Document Format, Format de Document Portàtil) és un format de fitxer desenvolupat per l'empresa Adobe com a fitxer contenidor de documents, independentment del programari, maquinari o sistema operatiu utilitzat. Fou desenvolupat a partir del projecte Camelot ideat per John Warnock, cofundador d'Adobe Systems.

Els fitxers PDF s'utilitzen per emmagatzemar documents, interactius i regulars, així com mapes, gràfics, catàlegs, presentacions i llibres electrònics.

És multiplataforma, és a dir, pot ser presentat en els principals sistemes operatius (GNU/Linux, MacOS, Unix, Windows), sense que es modifiqui l'aspecte ni l'estructura del document original.

Pot contenir qualsevol combinació de text, elements multimèdia com a vídeos o so, elements d'hipertext com a vincles i marcadors, enllaços i miniatures de pàgines.

Els fitxers PDF no perden el format amb l'enviament a altres usuaris, com sí succeeix quan s'envien documents de text: es desordenen les pàgines o es desorganitzen els paràgrafs...

És un dels formats més estesos a Internet per a l'intercanvi de documents. Per això, és molt utilitzat per empreses, governs i institucions educatives.

És una especificació oberta, per la qual s'han adaptat eines de programari comercial com les suites ofimàtiques Microsoft Office i WordPerfect Office i creat unes altres en programari lliure que permeten crear, visualitzar o modificar documents en format PDF, com Openoffice.org, LibreOffice i Calligra Suite així com el sistema de composició de textos LaTeX.

Pot ser xifrat per a protegir el seu contingut i fins i tot signar-lo digitalment.

Un fitxer PDF pot crear-se des de diverses aplicacions exportant el fitxer, com és el cas d'Openoffice.org i Microsoft Office (a partir de la versió 2007, si s'actualitza a SP2). Pot generar-se des de qualsevol aplicació mitjançant la instal·lació d'una impressora virtual en el sistema operatiu, en cas d'emprar aplicacions sense aquesta funcionalitat integrada.

És l'estàndard ISO (ISO 19005-1:2005) per a fitxers contenidors de documents electrònics amb vista a la seva preservació de llarga durada.

Els fitxers PDF són independents del dispositiu, per la qual cosa poden imprimir-se en una impressora matricial, d'injecció de tinta, làser o en microfilm. Per a l'optimització de la impressió, es configuren les opcions apropiades en la creació del fitxer PDF.

Independentment de com s'hagin creat els fitxers PDF, tots ells comparteixen la mateixa estructura interna composta de quatre parts:

Capçalera: informació sobre l'especificació de l'estàndard PDF que s'ha seguit, on s'indica, per exemple, la versió.

-Cos: descripció dels elements emprats a les pàgines del document.

-Taula de referències creuades: informació dels elements emprats a les pàgines del fitxer.

-Coda: indica on trobar la taula de referències creuades.

Notar que quan un fitxer PDF és modificat i s'afegeix nou contingut, est tindrà noves seccions de cos, taula de referències croades i coda, però en guardar aquest document es pot optimitzar de manera que les seccions duplicades es fusionin en una sola i es reorganitzi el fitxer.

Més informació: I Love PDF

  

No espereu; el moment mai no serà "el correcte".
Comenceu on us trobeu i treballeu
amb les eines que tingueu al vostre abast i,
a mesura que aneu treballant, trobareu millors eines.

George Herbert

BLOGGER, EL FORMAT DE LA INTERFÍCIE I EL DASHBOARD

Blogger és l'eina de creació de blocs de Google. L'escriptori és el punt d'inici, aquí hi ha una llista de tots els teus blogs. Hi ha tot un seguit d'operacions que pots fer dins de cada blog.

Personalitzar.

-Escollir la teva plantilla predeterminada.

-Personalitzar a través de la interfície d'arrossegar i deixar o a través del dissenyador de plantilles WYSIWYG.

-Editar l'HTML del teu blog.

-Afegir gadgets com presentacions, enquestes d'usuaris i anuncis d'Adsense.

Escriure una nova entrada.

-Utilitzar vista prèvia per veure com t'està quedant.

-Afegir una imatge: Pots determinar-ne la mida i les opcions Esquerra, Centrar i Dreta.

-Publicar imatges amb el dispositiu mòbil, el software de fotos gratuït de Google Picasa o un servei de tercers com Flickr.

-Afegir un vídeo: Blogger accepta arxius AVI, MPEG, QuickTime, Real i Windows Media amb una mida inferior a 100 MB.

Veure les teves entrades. Permet veure una llista d'entrades publicades i redactades per un blog determinat.

Posar-te al dia dels teus blogs preferits. A sota de la llista dels teus propis blogs trobem una llista dels blogs que seguim amb un resum de les últimes entrades.

Més informació: Marketing and Web

Ús del menú desplegable que et permet enllaçar amb:

-Visió general

-Entrades

-Pàgines

-Comentaris

-Estadístiques

-Ingressos

-Disseny

-Plantilla

-Configuració

A la pantalla de descripció general es pot:

1. Veure l'activitat del teu blog.

2. Veure les novetats i surgències de l'equip de Blogger.

3. Veure els blogs importants més recents.

Encara que hagis escollit una plantilla pots canviar el seu aspecte, Blogger et permet personalitzar-la canviant el:

-Fons. Canvi de color de fons amb l'opció Gama de colors principal o escollir un dels temes suggerits. Una altra opció és afegir-hi una imatge.

-Disseny. Pots escollir diferents opcions de disseny, plantilles d'una a tres columnes. També disposes d'una gamma d'opcions de disseny pel peu de pàgina del blog.

-Ajust de l'ample. Pots canviar l'ample del blog i les columnes de l'esquerra i la dreta.

-Perfil. És un complement del blog. Pots descriure’t a tu mateix, incloure una fotografia i canviar el teu nom públic. Els teus interessos i els teus favorits fan la funció d'enllaç a altres persones que comparteixen les mateixes coses.

Blogger està disponible amb els idiomes següents:

Àrab, bengalí, búlgar, català, xinès (simplificat), xinès (tradicional), croat, txec, danès, holandès, anglès, filipí, finlandès, francès, alemany, grec, gujarati, hebreu, hindi, hongarès, indonesi, italià, japonès, kannada, coreà, letó, lituà, malai, malayalam, marathi, noruec, oriya, persa, polonès, portuguès (Brasil), portuguès (Portugal), romanès, rus, serbi, eslovac, eslovè, espanyol, suec, tàmil, telugu, tailandès, turc, ucraïnès, urdú vietnamita, nepalès, farashi, bemba, tonga, tumbuka i cewa.

Més informació: Yo Blogueo

Els bloggers creen una mena de popularitat.
Però no són els experts i ho hem d’entendre.

 

Martha Stewart

BLOGGER, EDICIÓ i PUBLICACIÓ DE BLOC DE GOOGLE (I)

Blogger és un editor de blogs senzill i quan més treballem amb ell més detectarem les seves limitacions, però és un bon punt de partida per treballar la tecnologia de creació de blogs i entendre els seus conceptes. A partir del domini d'una eina de blog, podem aconseguir el domini d'unes altres, ja que poques diferències hi ha entre els diferents editors. Tant important és veure quins avantatges ens donen els editors de blog com veure les seves limitacions i conèixer les seves errades (que les tenen) per saber fins a on podem arribar en el seu ús i quins aspectes pateixen limitacions.

Blogger, una paraula creada per Pyra Labs (el seu creador), és un servei per crear i publicar un blog fàcilment. L'usuari no ha d'escriure cap codi o instal·lar programes en el servidor o de scripting.

Blogger accepta per l'allotjament dels blogs el seu propi servidor (Blogspot) o el servidor que l'usuari especifiqui (FTP o SFTP).

Llançat l'agost del 1999, és una de les primeres eines de publicació de blogs la qual ha ajudat a popularitzar l'ús dels formularis.

Més específicament, en lloc d'escriure a mà l'HTML i pujar les noves publicacions, l'usuari pot publicar en el seu blog només emplenant un formulari a la web de Blogger. Els resultats són immediats i es pot fer des de qualsevol navegador.

Més informació: Crehana

El 2003 Pyra Labs fou adquirit per Google i, per tant, també Blogger. Google va aconseguir els recursos que Pyra requeria. Més endavant, les característiques premium (de pagament) van ser habilitades per al públic gràcies a l'ajuda de Google.

El 2004, Google va comprar Picasa i la seva utilitat d'intercanvi de fotos Hello. Això va permetre als usuaris de Blogger posar fotos fàcilment en el seu blog.

El 9 de maig de 2004 Blogger va ser rellançat amb noves plantilles de disseny (CSS), emmagatzematge individual de publicacions, comentaris i publicació via correu electrònic. Després Google va llançar una eina anomenada BlogThis! a la barra de cerca de Google, que permet obrir una nova finestra amb el formulari de publicació i que permet a l'usuari publicar sense necessitat de visitar la pàgina principal.

A finals de 2006, amb el nou Blogger Beta, es fa possible la publicació d'articles per categories o etiquetes (labels). L'actualització del nou Blogger requereix estar registrat a Google i inclou la millora del servei d'etiquetatge d'articles i de la interfície d'edició i publicació d'articles.

L'any 2010 Blogger introdueix novetats, entre elles el dissenyador de plantilles, fonts tipogràfiques de Google, estadístiques d'analítica web, pàgines estàtiques, previsualització, WYSIWYG (What You See Is What You Get) de noves entrades de blog i integració amb Google Apps.

L'any 2011 Blogger renova la seva interfície gràfica d'usuari, presenta una nova característica anomenada vista dinàmica, desenvolupa noves aplicacions i plantilles per a dispositius mòbils. També, es deixa de donar suport a comptes antics de Blogger no utilitzats des del 2007 per tal de passar definitivament al sistema de comptes de Google.

Arribant a l'any 2012 Blogger ha presentat algunes funcionalitats per millorar el posicionament web dels blogs. D'altra banda, des de gener els servidors de Blogger realitzen reencaminaments del domini de segon nivell blogspot.com a dominis de segon i tercer nivell pel país d'accés, com per exemple: blogspot.ie (Irlanda) o blogspot.com.ar (Argentina). El propòsit és millorar l'administració local de continguts que puguin violar les legislacions locals d'un país i evitar intents de censura.

Més informació: Ciudadano 2.0

  Els bloggers, les empreses, les publicacions, les marques
i els usuaris han de respirar profundament
i relaxar-se perquè ningú no se’n va.
Les marques no marxaran.
Els dissenyadors, bloggers, publicacions no desapareixen.

Nick Wooster

OBTENCIÓ I TRACTAMENT DE DADES, OPEN DATA I BIG DATA

Avui, The Grandma ha continuat la seva formació en Màrqueting i comerç internacional amb els Market a Castelldefels. 

Ha estat la darrera classe, després de dotze sessions on han cercat, ordenat, analitzat i compartit informació. 

La informació és poder i l'anàlisi d'aquestes dades es converteix en una acció imprescindible, no només dins del món del màrqueting i la comunicació, sinó en qualsevol aspecte de les nostres vides. 

Per aquest motiu es torna necessari parlar sobre dos temes complexos i interessants com són les dades obertes (Open Data) i les dades massives (Big Data).

Han estat uns dies plens d'històries compartides i de recerca, on hem viatjat al llarg del temps i de l'espai per a buscar exemples que ens ajudin a comprendre conceptes i per a constatar que en un sistema econòmic com el nostre, tot és màrqueting.

Molta sort i molts encerts, Markets. Sou fantàstics!

Descarrega SIM_Análisis del mercado

Descarrega SIM_El comportamiento del consumidor_Segmentación del mercado

Dades Obertes o Open Data són conjunts de dades que es posen a disposició del públic i poden ser reutilitzats i tornats a publicar sense cap restricció.

Té un esperit semblant al d'altres moviments oberts i a comunitats com les de codi obert, maquinari lliure, contingut obert o accés obert. La pràctica i la ideologia de les Dades Obertes en si estan ben establertes de fa temps, per exemple en la tradició mertoniana de la ciència, tot i que el terme Dades Obertes és recent i associat a internet i a la World Wide Web.

Segons l'Open Knowledge Foundation un contingut per ser obert ha de seguir tres principis: ha de deixar al públic el dret a utilitzar-lo, el dret a reutilitzar-lo i adaptar-lo a les necessitats pròpies i el dret a redistribuir-lo i compartir-lo.

L'única restricció és que el producte resultant també ha de seguir el principi de poder ser obert.

Les dades són distribuïdes en un format obert que permet la seva manipulació sense cap restricció tècnica amb programari obert i sota una llicència i/o condicions d'ús que no impedeixen als usuaris finals revisar-les, remesclar-les i redistribuir-les a tercers.

Les dades haurien de satisfer certes condicions associades a la seva descripció, traçabilitat, qualitat, privacitat i interoperabilitat. En alguns casos les Dades Obertes es poden considerar més aviat com a metadades obertes i encara no hi ha una formalització coherent.

Més informació: Govern Obert-Gencat & Transparència Catalunya

 La informació és el petroli del segle XXI,
i l'anàlisi és el motor de combustió.

Peter Sondergaard

Dades Massives o Big Data és el nom que reben els conjunts de dades, els procediments i les aplicacions informàtiques, que, pel seu volum, la seva naturalesa diversa i la velocitat a què han de ser processades, ultrapassen la capacitat dels sistemes informàtics habituals.

Aquest processament de Dades Massives s'utilitza per detectar-hi patrons, podent fer així prediccions vàlides per a la presa de decisions.

La disciplina dedicada a les Dades Massives s'emmarca dins de les tecnologies de la informació i la comunicació. Aquesta disciplina s'ocupa de totes les activitats relacionades amb els sistemes que gestionen grans conjunts de dades.

Les dificultats més comunes en aquests casos se centren en la captura, l'emmagatzematge, la cerca, la compartició, l'anàlisi, i la seva visualització.

La tendència de manipular ingents quantitats de dades es deu a la necessitat, en molts casos, d'incloure aquesta informació per a la creació d'informes estadístics i models predictius emprats en diversos camps, com per exemple de les anàlisis de negoci, publicitat, les dades de malalties infeccioses, l'espionatge i el seguiment de la població o la lluita contra el crim organitzat.

El límit superior de la capacitat de processament s'ha anat desplaçant al llarg dels anys. D'aquesta forma els límits que estaven fixats el 2008 rondaven l'ordre de petabytes a zettabytes de dades.

Els científics amb certa regularitat troben limitacions a causa de la gran quantitat de dades a analitzar en certes àrees, com ara la meteorologia, la genòmica, les complexes simulacions de processos físics, i les investigacions relacionades amb els processos biològics i ambientals. Les limitacions també afecten els motors de cerca a internet, als sistemes financers i a la informàtica de negocis.

El que fa que Big Data sigui tan útil per a moltes empreses és el fet que proporciona respostes a moltes preguntes que les empreses ni tan sols sabien que tenien. En altres paraules, proporciona un punt de referència. Amb una quantitat tan gran d'informació, les dades poden ser modelades o provades de qualsevol manera que l'empresa consideri adient. En fer-ho, les organitzacions són capaces d'identificar els problemes d'una forma més entenedora. 

El Big Data implica normalment conjunts de dades que superen la capacitat del programari habitual per ser capturades, gestionades i processades en un temps raonable.

Els volums del Big Data es troben constantment en augment.

El Big Data pot ser descrit segons les següents característiques:

Volum

La quantitat de dades generades i emmagatzemades. La mida de la dada determina el valor i el visionament potencial, determinant així si es considera o no Big data. Així doncs, aquesta quantitat cada vegada més gran de dades suposa un repte per als sistemes informàtics, els quals lluiten per emmagatzemar i recopilar la informació per tal d'utilitzar-la en un futur.

Varietat

El tipus i naturalesa de la dada. Això ajuda a la gent que l'analitza a usar efectivament els resultats prevists. D'aquesta manera, es podria definir com el nombre creixent de tipus de dades que han de manejar-se de manera diferent a partir de simples correus electrònics, registres de dades i de targetes de crèdit.

Velocitat

En aquest context, aquesta és la velocitat a la qual la dada es genera i processa per complir amb la demanda i desafiaments que rauen en el creixement i desenvolupament exponencial. Per tant, es tracta de la velocitat en què aquestes dades es mouen a partir de criteris de valoració en el processament i l'emmagatzematge.

Variabilitat

Gran varietat en la naturalesa i font de la dada permet efectuar processos per a manegar-la i aguantar el seu potencial.

Veracitat

La qualitat de la dada capturada pot variar dràsticament, afectant anàlisis suposadament acurats.

Hi ha diferents empreses que utilitzen el Big Data com:

-Ebay.com.  Usa dos magatzems de dades a 7,5 petabytes i 40PB així com un cluster Hadoop 40PB per a la cerca, les recomanacions de consum, i el marxandatge. Dins l'emmagatzematge de dades 90pb d'eBay.

-Amazon.com. Mou milions d'operacions de back-end de cada dia, així com les consultes de més de mig milió de venedors de terceres parts. La tecnologia central que manté Amazon funcionament està basat en Linux i en 2005 van tenir tres bases de dades més grans del món de Linux, amb capacitats de 7,8 TB, 18,5 TB i 24,7 TB.

-Walmart. S'ocupa de més d'1 milió de transaccions dels clients cada hora, que s'importa en bases de dades que s'estima contenen més de 2,5 petabytes (2.560 terabytes) de dades, l'equivalent a 167 vegades la informació continguda en tots els llibres dels EUA Biblioteca del Congrés.

-Facebook. Mou 50 mil milions de fotos de la seva base d'usuaris.

Entre els beneficis que aporta l'anàlisi de dades massives a la societat es troben, per exemple, avançar-se a futures conductes o la gestió d'expectatives dels ciutadans. Això es pot fer recollint i analitzant els comportaments i publicacions que els internautes envien als diferents canals d'Internet com ara les xarxes socials, fonts d'informació que ens permeten avançar-nos a futures conductes d'actuació.

Un altre important àmbit d'aplicació és en aquelles ciutats que estan adoptant el concepte Smart City i que comencen a recollir mitjançant sensors, quantitats ingents d'informació relativa al trànsit, els subministraments o l'estat dels serveis que ofereixen als seus ciutadans, tenint sempre com a objectiu anticipar-se i millorar.

Més informació: CCCB

Sense l'anàlisi de big data,
les empreses són cegues i sordes
i passen per la web com els cérvols en una autopista.

Geoffrey Moore

XXSS, PROMOCIÓ PERSONAL I MÀRQUETING EMPRESARIAL

Avui, The Grandma ha continuat la seva formació sobre Màrqueting i comerç internacional amb els Market.

Han parlat de la importància del nom en el món del màrqueting amb els exemples de Grífols i el CIBEK, però també dels cognoms i de com aquests poden determinar el nostre origen i el nostre passat més recent, convertint-se en la nostra autèntica marca personal.

Finalment, han treballat amb algunes de les fórmules estadístiques més comunes de Ms.Excel.

Descarrega Funcions estadístiques

El màrqueting de xarxes socials és l'ús de plataformes i llocs web de xarxes socials per promocionar un producte o servei.

La majoria de les plataformes de xarxes socials tenen eines d'analítica de dades integrades que permeten a les empreses fer un seguiment del progrés, l'èxit i la participació de les campanyes publicitàries. Les empreses s'adrecen a diversos grups d'interès mitjançant el màrqueting de xarxes socials, inclosos els clients actuals i potencials, els empleats actuals i potencials, els periodistes, els bloggers i el públic en general.

A nivell estratègic, el màrqueting de xarxes socials inclou la gestió d'una campanya de màrqueting, la governança, l'establiment de l'abast (per exemple, un ús més actiu o passiu) i l'establiment de la cultura i el to desitjat per les empreses de xarxes socials.

En utilitzar el màrqueting en xarxes socials, les empreses poden permetre als clients i als usuaris d'Internet publicar contingut generat per usuaris (per exemple, comentaris en línia i ressenyes de productes), també conegut com a mitjans guanyats, en lloc d'utilitzar continguts publicitaris preparats pel venedor.

Més informació: IOC

Els llocs web de xarxes socials permeten a individus, empreses i altres organitzacions interactuar entre ells i construir relacions i comunitats en línia.

Quan les empreses s'uneixen a aquests canals socials, els consumidors poden interactuar-hi directament.

Hi ha dues estratègies bàsiques per utilitzar les xarxes socials com a eina de màrqueting:

Enfocament passiu

Les xarxes socials poden ser una font útil d'informació del mercat i una forma d'escoltar les perspectives dels clients. Els blocs, les comunitats de contingut i els fòrums són plataformes on els usuaris comparteixen les seves ressenyes i recomanacions de marques, productes i serveis.

Les empreses poden aprofitar i analitzar les veus i els comentaris dels clients generats a les xarxes socials amb finalitats de màrqueting; en aquest sentit, les xarxes socials són una font d'intel·ligència de mercat relativament barata que poden ser utilitzades pels venedors i gestors per rastrejar i respondre als problemes identificats pels consumidors i detectar oportunitats de mercat.

Enfocament actiu

Les xarxes socials es poden utilitzar no només com a eines de relacions públiques i màrqueting directe, sinó també com a canals de comunicació dirigits a públics molt específics amb usuaris influents de les xarxes socials i personalitats de les xarxes socials com a eines eficaces d'interacció dels clients.

Aquesta tàctica és àmpliament coneguda com a màrqueting d'influents. El màrqueting d'influents dona a les marques l'oportunitat d'arribar al seu públic objectiu d'una manera més genuïna i autèntica mitjançant un grup especial d'influents seleccionats que anuncien el seu producte o servei.

La interacció amb la xarxa social significa que els clients i els grups d'interès són participants actius en lloc de visualitzadors passius. Un exemple d'això són els grups de defensa dels consumidors i els grups que critiquen les empreses (per exemple, grups de pressió o organitzacions de defensa).

L'ús de les xarxes socials en un context empresarial o polític permet a tots els consumidors/ciutadans expressar i compartir una opinió sobre els productes, serveis, pràctiques comercials d'una empresa o accions d'un govern. Cada client participant, no client o ciutadà que participa en línia a través de les xarxes socials passa a formar part del departament de màrqueting (o suposa un desafiament a l'esforç de màrqueting) a mesura que altres clients llegeixen els seus comentaris o ressenyes positives o negatives.

Aconseguir que els consumidors, els consumidors potencials o els ciutadans es comprometin en línia és fonamental per a l'èxit del màrqueting en xarxes socials. Amb l'arribada del màrqueting a les xarxes socials, ha esdevingut cada vegada més important guanyar-se l'interès dels clients en productes i serveis. Això es pot traduir eventualment en un comportament de compra o en votar en un context polític.

Han aparegut nous conceptes de màrqueting en línia de compromís i fidelització que tenen com a objectiu construir la participació dels clients i la reputació de la marca.

La participació a les xarxes socials a efectes d'una estratègia de xarxes socials es divideix en dues parts.

El primer és publicar de forma proactiva i regular contingut nou en línia. Això es pot veure a través de fotos digitals, vídeos digitals, text i converses. També es representa mitjançant l'intercanvi de contingut i informació d'altres persones mitjançant enllaços web.

La segona part són converses reactives amb usuaris de xarxes socials que responen a aquells que contacten amb els vostres perfils de xarxes socials mitjançant comentaris o missatges.

Més informació: IOC

L'objectiu del màrqueting és conèixer 

i entendre el client tan bé
que el producte o servei li encaixi 

i es vengui per si mateix.

Peter Drucker

LES CREATIVE COMMONS I ELS DRETS D'AUTOR A INTERNET

Avui, Els Market i The Grandma han continuat la seva formació sobre Màrqueting i comerç internacional a Castelldefels.

Han parlat de crisis de reputació, de com revertir-les i de les autories de les obres. També han reflexionat sobre la importància del reconeixement intel·lectual i els drets d'autor d'una obra, ja sigui la d'un autor del segle XV, o d'un bloc del segle XXI.

Els drets d'autor (en anglès copyright, símbol ©) són una forma de protecció proporcionada per les lleis vigents en la majoria de països per als autors d'obres originals incloent-hi obres literàries, dramàtiques, musicals, plàstiques i intel·lectuals.

Aquesta protecció està disponible tant per a obres publicades com per a obres que encara no s'hagin publicat. Generalment dona al propietari del dret d'autor el dret exclusiu per a fer i per a autoritzar a altres a fer el següent:

-Reproduir l'obra en còpies o fonogrames.

-Preparar obres derivades basades en l'obra.

-Distribuir còpies o fonogrames de l'obra al públic venent-les o fent un altre tipus de transferències de propietat com ara llogar, arrendar o prestar aquestes còpies.

-Presentar l'obra públicament, en el cas d'obres literàries, musicals, dramàtiques i coreogràfiques, pantomimes, pel·lícules i d'altres produccions audiovisuals.

-Mostrar l'obra públicament, en el cas d'obres literàries, musicals, dramàtiques, coreogràfiques, pantomimes, obres pictòriques, gràfiques i esculturals, incloent-hi imatges individuals de pel·lícules o altres produccions audiovisuals.

-En el cas de gravacions sonores, interpretar l'obra públicament a través de la transmissió àudio digital.

La protecció dels drets d'autor es dona a partir que l'obra està creada d'una forma fixada.

Els drets d'autor sobre una obra creada esdevenen immediatament propietat de l'autor que l'ha creada. 

Només l'autor o aquells qui deriven els seus drets a través de l'autor poden reclamar-ne la propietat.

Els autors d'una obra col·lectiva són copropietaris del dret d'autor d'aquesta obra llevat que hi hagi un acord que indiqui el contrari.

Els drets d'autor de cada contribució individual en una publicació periòdica o en sèrie, o qualsevol altra obra col·lectiva, existeixen a més a més dels drets d'autor de l'obra col·lectiva en conjunt i estan conferits inicialment a l'autor de cada contribució.

Els menors d'edat poden reclamar drets d'autor, però les lleis de l'estat poden reglamentar qualsevol transacció relacionada amb aquest tema que inclogui a menors.

Més informació: GenCat

Existeix un Registre de la Propietat Intel·lectual que depèn del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que és una forma de protecció prevista a la Llei de propietat intel·lectual que el configura com un registre de drets relatius a les obres i altres produccions protegides. No és obligatòria el fet de tenir-hi un registre, ni tenir-hi un registre és constitutiu de l'adquisició dels drets ni de la seva cessió. No obstant això, en dona una prova privilegiada.

Les obres amb drets d'autor inclouen les següents categories:

-Obres literàries

-Obres musicals, incloent-hi la lletra

-Obres dramàtiques, incloent-hi qualsevol acompanyament musical

-Pantomimes i altres obres coreogràfiques, pel·lícules i altres obres audiovisuals

-Gravacions sonores

-Obres arquitectòniques

Els drets d'autor protegeixen obres originals que estiguin fixades en una forma d'expressió tangible.

La fixació de l'obra no ha de ser aparent o perceptible mentre aquesta pugui ser comunicada mitjançant l'ajuda d'alguna màquina o aparell. 

Aquestes categories s'han de veure d'una manera àmplia.

Per exemple, el programari s'ha d'enregistrar com a obra literària; els mapes i plànols arquitectònics podrien enregistrar-se com obres pictòriques, gràfiques i esculturals.

Hi ha materials que generalment no poden tenir drets d'autor. Entre d'altres:

-Treballs que no han estat fixats en una forma d'expressió tangible. Per exemple: obres coreogràfiques que no han estat escrites o gravades, o discursos improvisats o presentacions que no han sigut escrites o gravades.

-Títols, noms, frases curtes i lemes, símbols o dissenys familiars, lleugeres variants de decoració tipogràfica, lletres o colors; llistes d'ingredients o continguts.

-Idees, procediments, mètodes, sistemes, processos, conceptes, principis, descobriments, aparells, com diferenciacions d'una descripció, explicació o il·lustració.

-Obres que consisteixin totalment d'informació que és de coneixement públic i per tant propietat comuna i no representen un treball que tingui un autor original (per exemple: calendaris, taules de pes i estatura, cintes mètriques o regles, i llistes o taules obtingudes de documents públics o altres fonts d'ús comú).

Més informació: Departament de Cultura-GenCat

Les llicències de distribució es poden classificar segons els drets que cada autor es guarda sobre la seva obra:

-Domini públic. L'autor renuncia completament als seus drets o aquests han caducat.

-Programari lliure sense protecció heretada. Se subministra el codi font i se'n pot crear una obra derivada sense que aquesta tingui cap obligació de protecció. Moltes llicències pertanyen a aquesta classe, per exemple: Academic Free License v.1.2; Apache Software License v.1.1; Artistic; Attribution Assurance license; BSD License; MIT License; University of Illinois/NCSA Open Source License o W3C Software Notice and License.

-Programari lliure amb protecció heretada. Algunes restriccions s'apliquen a les obres derivades. Entre les llicències d'aquesta categoria hi ha: Artistic License; Common Public License v.1.0; GNU General Public License v.2.0; GNU Lesser General Public License v.2.1 o Mozilla Public License.

-Programari de propietat (a voltes anomenat propietari o privatiu). Es protegeix contra còpia, modificació i redistribució.

Més informació: Creative Commons

 El pensament creatiu inspira idees.
Les idees inspiren el canvi.

Barbara Januszkiewicz

BRIEFING I CLIPPING, DUES EINES DE RESUM DE CONTINGUTS

Avui, Els Market i The Grandma han continuat la seva formació en Màrqueting i comerç internacional a Castelldefels. Han treballat conceptes com briefing i clipping i han treballat els gràfics amb Ms.Excel.

Descarrega Gràfics

Un briefing o brief fa referència a un document o reunió informativa que proporciona informació a una entitat que ho cregui o celebra.

El briefing no té un format predefinit. Cada empresa té la seva pròpia forma d'elaborar-lo. Una agència de publicitat o professional de la comunicació comercial o institucional ha de conèixer com a mínim les dades reflectides en el següent índex:

-Antecedents històrics de l'empresa anunciant, que paga per la realització d'una campanya de publicitat. Aquest apartat ha de proporcionar dades clau de la companyia, la categoria de producte o servei, així com els principals competidors d'aquest, incloent-hi dades de canal de distribució, i aportar dades d'imatge de marca, descrivint els principals avantatges (reals o emocionals) de l'empresa, comparant-los amb la competència. Anècdotes, pensaments o fins i tot petites històries d'empleats són d'utilitat per a la creació de l'eix de comunicació que ha de seguir una campanya.

-Documentació preexistent. Es tracta dels documents o publicitat anteriorment desenvolupada per l'anunciant. L'executiu de comptes ha de demanar informació sobre qualsevol suport publicitari realitzat prèviament i assabentar-se de quin va ser el seu efecte sobre consumidors i anunciant.

-Mercat total. Mida del mercat i la competència directa i indirecta.

-Mercat específic. Competència directa.

-Situació actual i real de l'empresa i la marca. Imatge de marca i imatge de marca ideal. Posicionament.

-Producte. Quan la campanya de publicitat tracta sobre un producte o servei, aquest apartat ha de descriure els seus trets i dades tècniques més notables, ubicació, cobertures, serveis, atributs del producte. Avantatges diferencials.

-Preu. Quant costa en termes monetaris l'adquisició del seu producte o servei.

-Envàs. Colors, identificació, logo.

-Competència. Per saber com és l'avantatge diferenciador del producte que es desitja publicitar, s'ha de saber com és la competència: qui és, què fa, la seva quota de mercat, el seu posicionament.

-Canal de distribució o camí que el fabricant segueix per fer arribar el seu producte a l'usuari o consumidor final. El producte pot passar per intermediaris (majoristes, detallistes...) entre el fabricant i el consumidor final o bé distribuir-se de forma directa. Quota de mercat i mercat potencial per zones.

-Consumidor. Identificació del consumidor tipus. Sol realitzar-se a través d'estudi de mercat per entendre què tenen en la ment dels consumidors quan veuen la marca comercial de l'anunciant. La futura campanya pot trencar o conservar aquesta personalitat, depenent dels objectius de comunicació (llançament, reposicionament...)

-Públic objectiu. Descripció del públic objectiu tant en el punt de vista demogràfic com, si és possible, en els seus hàbits o conductes. És important subministrar dades procedents d'investigacions realitzades, incloent-hi informació sobre el coneixement de la marca del producte i de la seva competència, així com les dades relatives referents a la percepció que els consumidors tenen del producte abans de la campanya. Així, es poden incloure en l'anunci paraules pròpies del mercat objectiu.

-Públic potencial. És tota persona (sense diferenciar sexe, edat, raça) que se senti atreta i arribi a l'acció de compra del producte sense ser part del públic objectiu.

-Tendències de mercat. Incloent la moda i altres variacions en el gust i la disposició dels consumidors.

-Objectius de màrqueting. Els posa l'àrea de màrqueting de l'empresa i per determinar-ha de preguntar-se si es tracta d'una campanya de llançament, rellançament, reposicionament o sosteniment.

-Suma a invertir. Quant pressupost té l'empresa per invertir en una campanya publicitària? L'agència guanya quan compra els mitjans.

-Temps. Període de temps que la campanya sortirà al públic.

Més informació: Bien Pensado

Clipping és un terme anglès per designar l'activitat de seleccionar els articles o retalls de premsa en què en una empresa determinada ha aparegut en forma de notícia.

Cada aparició en premsa té un preu. Una notícia no és el mateix que un anunci, però ocupa temps en televisió i ràdio, espai en la premsa i internet... És per això que les organitzacions encaminen els seus esforços a les relacions públiques com a motor capaç de generar aparicions en els mitjans de comunicació.

El clipping, com a recol·lector de totes aquestes aparicions, permet igualar la xifra d'aquestes aparicions sobre la tarifa publicitària, i per tant calcular el valor monetari de l'aparició. No obstant això, hi ha valors afegits relatius a no ser un anunci sinó una notícia.

Des dels cercles acadèmics s'assenyala el background publicitari que posseeix el ciutadà com un hàndicap de la publicitat, enfront de la notícia que redacta el periodista; figura que apareix davant el ciutadà relacionada amb el progrés, la veracitat, el dret d'informació, la llibertat d'expressió.

Amb l'actual desenvolupament dels mitjans informatius, en l'era de la societat de la informació, el clipping es pot realitzar ja no només en format paper, sinó també digitalitzat. La importància d'aquesta acció de comunicació es veu incrementada amb el desenvolupament d'Internet i l'aparició del fenomen Blog.

Més informació: Pressclipping

 

 
En una paraula puc resumir tot
el que he après sobre la vida: seguir.

 

Robert Frost

VISUAL THINKING, LA INFOGRAFIA I L'ELECCIÓ DELS COLORS

Avui, The Grandma i els Market han parlat del llenguatge visual i del visual thinking.

Antoni Gaudí i Cornet és considerat un dels grans genis de l'arquitectura i les seves obres són un gran reflex del domini de les matemàtiques, l'observació de la natura, la creativitat sense límits i la seva particular visió del món espiritual.

Gaudí és un clar exemple de llenguatge audiovisual. Visual pel seu domini del color i les formes i àudio per l'excel·lent acústica dels seus edificis. Influenciat pel Modernisme, les ganes de deixar enrere un segle gris i donar llum a un segle nou ple d'esperança i objectius comuns, Gaudí ens ha deixat un llegat etern, però també críptic i hermètic que cal desxifrar utilitzant tots els nostres sentits.

Un llenguatge visual és un conjunt de pràctiques per les quals les imatges poden usar-se per a comunicar conceptes.

La creació d'una imatge per a comunicar una idea pressuposa l'ús d'un llenguatge visual.

De la mateixa manera que les persones poden verbalitzar la seva manera de pensar, poden visualitzar-la.

Els elements en una imatge representen conceptes en un context espacial, en comptes de la forma lineal usada per a les paraules.

El discurs i la comunicació visual són paral·lelament i usualment interdependents d'aquesta manera els col·lectius humans intercanvien informació. Un diagrama, un mapa, o una pintura són tipus de llenguatges visuals.

El sentit de vista funciona selectivament. La percepció no és una captació passiva de tot el que apareix davant dels ulls; és un judici continu de les relacions d'escala i de color, i inclou fer categories de formes per a classificar imatges i formes del nostre voltant.

Més informació: Mac Graw Hill Education

La infografia és la tècnica de creació i tractament d'imatges digitals utilitzant ordinadors i eines informàtiques.

En general, defineix el conjunt de tècniques que serveixen per a produir aquelles creacions realitzades en un entorn tridimensional virtual que es genera mitjançant programari especialitzat dins d'un ordinador; també s'aplica al programari que permet fer-les realitat.

El terme infografia és usual per a referir-se a les informacions iconogràfiques, acompanyades de breus texts de suport o explicacions textuals, en la premsa diària i de periodicitat diversa; però també són infografies totes aquelles produccions iconogràfiques, esquemes detallats, i altres iconografies amb categoria d'il·lustracions gràfiques que, acompanyades de texts ad hoc, contribueixen a descriure, comprendre o fer entendre millor allò del que s'informa, sigui en suport paper, informàtic o digital o altres modalitats de publicació i materials: plafons, cartells o tendals.

Les infografies poden estar realitzades en color, en escala de grisos o en blanc i negre, i poden ser de mides variades.

Abans de l'aparició del programari informàtic d'edició iconogràfica, es parlava d'il·lustració tècnica, i a partir del boom de la informàtica, la conjunció dels mots informàtica, informació, grafia i iconografia, segons el parer d'alguns, va proporcionar el terme infografia, encara que ja existia amb anterioritat; l'auge de les tecnologies informàtiques adreçades a l'edició d'informació iconogràfica han fet que el mot infografia hagi esdevingut molt utilitzat.

Popularment s'anomena 3D, per l'aparença tridimensional i el treball en perspectiva, en contraposició al 2D o bidimensional de la majoria de tècniques gràfiques i animacions prèvies a l'aparició de la infografia per ordinador.

Els professionals de la infografia són coneguts com a infògrafs o infografistes, i es tracta d'una especialització en les arts gràfiques, inclosos el disseny gràfic i la il·lustració gràfica, però també en el disseny i il·lustracions artístiques i en animació en general des de cinema, televisió i videojocs, fins a publicitat i Internet. Aquesta tècnica també s'empra per a construir les maquetes virtuals que s'empren en medicina, en arquitectura i en disseny industrial, entre d'altres.

Més informació: Educación 3.0

L'arquitectura és el primer art plàstic;
l'escultura i la pintura necessiten la primera.
Tota la seva excel·lència ve de la llum.
L'arquitectura és l'ordenació de la llum.

Antoni Gaudí

LA MATRIU BCG, ANÀLISI I PLANIFICACIÓ ESTRATÈGIQUES

Avui, The Grandma i els Market han parlat de la Matriu BCG, un element indispensable en l'anàlisi comercial. També han treballat les taules dinàmiques de Ms.Excel una eina molt útil per a ordenar i analitzar dades.

Descarrega Taules Dinàmiques

La Matriu BCG o matriu de creixement-participació, que es coneix també com a Matriu de Boston Consulting Group, és un mètode gràfic d'anàlisi de cartera de negocis desenvolupat pel Boston Consulting Group a la dècada de 1970 i publicada pel president de l'esmentada consultora, Bruce D. Henderson, el 1973. Es tracta d'una eina d'anàlisi estratègica, específicament de la planificació estratègica corporativa.

No obstant això, per la seva estreta relació amb el màrqueting estratègic, es considera una eina molt vinculada a aquesta disciplina. La seva finalitat és ajudar a decidir enfocaments per a diferents negocis o Unitats Estratègiques de Negoci.

Es tracta d'una senzilla matriu amb quatre quadrants, cadascun dels quals proposa una estratègia diferent per a una unitat de negoci. Cada quadrant ve representat per una figura o icona.

El mètode utilitza una matriu de 2 x 2 per agrupar diferents tipus de negocis que una empresa en particular posseeix. L'eix vertical de la matriu defineix el creixement en el mercat, i l'horitzontal la quota de mercat.

Descarregar CFGS Investigació comercial (IOC)

Les unitats de negoci se situaran en un dels quatre quadrants en funció del seu valor estratègic.

Aquests quadrants són els següents:

ESTRELLA. Gran creixement i Gran participació de mercat. Es recomana potenciar al màxim aquesta àrea de negoci fins que el mercat es torni madur, i la UEN (Unitat estratègica de negoci) es converteixi en Vaca.

INTERROGANT. Gran creixement i Poca participació de mercat. Cal revaluar l'estratègia en aquesta àrea, que eventualment es pot convertir en un Estel o en un Gos.

VACA. Sota creixement i alta participació de mercat. Es tracta d'una àrea de negoci que servirà per generar efectiu necessari per crear noves estrelles.

GOS. No hi ha creixement i la participació de mercat és baixa. Àrees de negoci amb baixa rendibilitat o fins i tot negativa. Es recomana desfer-se d'ella quan sigui possible. Generalment són negocis o productes que es troben en la seva última etapa de vida. Rares vegades convé mantenir-los en la cartera de l'empresa, també es diu que fa part del màrqueting.

Més informació: Rubén Mañez

 

Els vostres clients són l’eix vital del vostre negoci.
Les seves necessitats i desitjos afecten
tots els aspectes del vostre negoci,
des del desenvolupament de productes
fins al màrqueting de contingut,
fins a la venda fins al servei al client.

John Rampton

ELS MAPES MENTALS, OPTIMITZACIÓ I ORDRE DE LES DADES

The Grandma ha continuat la seva formació en Màrqueting i comerç internacional amb Els Market després de l'aturada nadalenca.

Ha estat una classe on han fet balanç dels conceptes tractats fins al dia d'avui i han treballat amb informació sintetitzada i esquematitzada.

L'ordenació de les dades és una de les etapes del mètode científic i podem ajudar-nos d'eines, aplicacions i programes que ens permeten crear resums, dissenyar infografies, elaborar presentacions o editar vídeos, entre d'altres moltes opcions.

Un element molt útil per a l'ordenació de la informació és el mapa mental.

Un mapa mental és un diagrama que s'utilitza per representar les paraules, idees, tasques, o altres conceptes lligats i disposats radialment al voltant d'una paraula clau o d'una idea central.

S'utilitza per a la generació, visualització, estructura i classificació taxonòmica de les idees, i també com a ajuda interna per a l'estudi, planificació, organització, resolució de problemes, presa de decisions i escriptura.

És un diagrama de representació semàntica de les connexions entre les porcions d'informació.

Presentant aquestes connexions d'una manera gràfica radial, no lineal, estimula un acostament reflexiu per a qualsevol tasca d'organització de dades, eliminant l'estímul inicial, d'establir un marc conceptual intrínsec apropiat o rellevant al treball específic.

Un mapa mental és similar a una xarxa semàntica o model cognoscitiu però sense restriccions formals a les classes d'enllaços usats.

Els elements s'arreglen intuïtivament segons la importància dels conceptes i s'organitzen en les agrupacions, les branques, o les àrees. La formulació gràfica pot ajudar a la memòria.

Més informació: DIBA

Els mapes mentals, però no són un invent nou, sinó que l'escriptura egípcia i el sistema mnemotècnic grec van ser els seus percussors. 

Tony Buzan va popularitzar el mètode d'aprenentatge amb mapes mentals.

Els mapes mentals introdueixen generen i introdueixen la informació al cervell de forma multidimensional.

Organitzen les dades en estructures ordenades i interrelacionades. 

Permeten recuperar la informació del cervell de manera ràpida i senzilla.

Els mapes mentals poden servir per aclarir idees, estalviar temps, recordar millor, planificar, aprovar exàmens, comunicar...

Per crear un mapa mental hem de partir d'una idea principal i a partir d'aquesta s'irradien les idees secundàries. També és important utilitzar colors, dibuixos i paraules entrellaçades.

-Per poder organitzar amb facilitat i més eficientment els nostres pensaments.

-Per utilitzar i aprofitar el màxim les nostres capacitats mentals.

-Per potenciar la creativitat.

-Per aclarir les nostres idees.

-Per poder generar idees individualment o en grup.

-Per estructurar més fàcilment un discurs tant oral com escrit.

-Permet planificar la instrucció i alhora ajuda els estudiants a aprendre a aprendre.

-Per prendre decisions.

-Els mapes mentals a més, serveixen per plasmar un seguit d'idees sobre el paper.

-Facilita l'organització lògica i estructurada dels continguts d'aprenentatge, ja que són útils per a separar la informació significativa de la informació trivial.

-Permet aconseguir un aprenentatge interrelacionat, ja que no aïlla els conceptes, les idees dels alumnes i l'estructura de la disciplina.

Més informació: Cristic

Els mapes mentals faciliten el record i l'organització de la informació. Això sí, un mapa mental no és un mapa conceptual. Podem seguir els següents passos:

1. Començar al centre d'un full en blanc.

2. Dibuixem al centre del full una imatge que simbolitzi la idea principal o una paraula.

3. Utilitzar molts colors.

4. Des de la idea principal, traçar ramificacions de diferents colors amb les idees més importants i les paraules clau relacionades amb el tema escollit.

5. Connectar totes les idees mitjançant línies o branques.

6. Dibuixar línies corbes en comptes de rectes.

7. Fer servir només una o dues paraules clau per línia.

8. Utilitzar moltes imatges.

Els mapes mentals:

-Aporten una visió global que permet abordar els temes importants de manera eficaç.

-Ens estalvien temps.

-Faciliten la generació d'idees i estratègies.

-Milloren la nostra capacitat de planificar i gestionar.

Més informació: UOC

D'acord amb el creador d'aquesta tècnica, Dr. Tony Buzan, existeixen unes lleis la intenció de les quals consisteix a incrementar més que restringir, la llibertat mental. En aquest context, és important que no es confonguin els termes ordre amb rigidesa, ni llibertat amb caos. Aquestes lleis es divideixen en dos grups: Les lleis de la tècnica i les lleis de la diagramació.

Les Tècniques

-Utilitzar l'èmfasi.

-Utilitzar l'associació.

-Expressar-se amb claredat.

-Desenvolupar un estil personal.

La Diagramació

-Utilitzar la jerarquia.

-Utilitzar l'ordre numèric.

Descarregar Com confeccionar un mapa mental

 Visualitza aquesta cosa que vols, 

veu-la, sent-la, creu-hi.
Feu la vostra impressió mental 

i comenceu a construir.

Robert Collier