Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llenguatge visual. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llenguatge visual. Mostrar tots els missatges

divendres, 3 d’octubre del 2025

VISUAL THINKING, LA INFOGRAFIA I L'ELECCIÓ DELS COLORS

Avui, 
els Websors i The Grandma han parlat del llenguatge visual i del visual thinking tot parlant dels gràfics i de com fer infografies amb elements com els Smart Art.

Antoni Gaudí i Cornet és considerat un dels grans genis de l'arquitectura i les seves obres són un gran reflex del domini de les matemàtiques, l'observació de la natura, la creativitat sense límits i la seva particular visió del món espiritual. Gaudí és un clar exemple de llenguatge audiovisual. Visual pel seu domini del color i les formes i àudio per l'excel·lent acústica dels seus edificis. Influenciat pel Modernisme, les ganes de deixar enrere un segle gris i donar llum a un segle nou ple d'esperança i objectius comuns, Gaudí ens ha deixat un llegat etern, però també críptic i hermètic que cal desxifrar utilitzant tots els nostres sentits.

Més informació: Antoni Gaudí a Sant Boi

Un llenguatge visual és un conjunt de pràctiques per les quals les imatges poden usar-se per a comunicar conceptes.

La creació d'una imatge per a comunicar una idea pressuposa l'ús d'un llenguatge visual.

De la mateixa manera que les persones poden verbalitzar la seva manera de pensar, poden visualitzar-la.

Els elements en una imatge representen conceptes en un context espacial, en comptes de la forma lineal usada per a les paraules.

El discurs i la comunicació visual són paral·lelament i usualment interdependents d'aquesta manera els col·lectius humans intercanvien informació. Un diagrama, un mapa, o una pintura són tipus de llenguatges visuals.

El sentit de vista funciona selectivament. La percepció no és una captació passiva de tot el que apareix davant dels ulls; és un judici continu de les relacions d'escala i de color, i inclou fer categories de formes per a classificar imatges i formes del nostre voltant.

Més informació: Mac Graw Hill Education

La infografia és la tècnica de creació i tractament d'imatges digitals utilitzant ordinadors i eines informàtiques.

En general, defineix el conjunt de tècniques que serveixen per a produir aquelles creacions realitzades en un entorn tridimensional virtual que es genera mitjançant programari especialitzat dins d'un ordinador; també s'aplica al programari que permet fer-les realitat.

El terme infografia és usual per a referir-se a les informacions iconogràfiques, acompanyades de breus texts de suport o explicacions textuals, en la premsa diària i de periodicitat diversa; però també són infografies totes aquelles produccions iconogràfiques, esquemes detallats, i altres iconografies amb categoria d'il·lustracions gràfiques que, acompanyades de texts ad hoc, contribueixen a descriure, comprendre o fer entendre millor allò del que s'informa, sigui en suport paper, informàtic o digital o altres modalitats de publicació i materials: plafons, cartells o tendals.

Les infografies poden estar realitzades en color, en escala de grisos o en blanc i negre, i poden ser de mides variades.

Abans de l'aparició del programari informàtic d'edició iconogràfica, es parlava d'il·lustració tècnica, i a partir del boom de la informàtica, la conjunció dels mots informàtica, informació, grafia i iconografia, segons el parer d'alguns, va proporcionar el terme infografia, encara que ja existia amb anterioritat; l'auge de les tecnologies informàtiques adreçades a l'edició d'informació iconogràfica han fet que el mot infografia hagi esdevingut molt utilitzat.

Popularment s'anomena 3D, per l'aparença tridimensional i el treball en perspectiva, en contraposició al 2D o bidimensional de la majoria de tècniques gràfiques i animacions prèvies a l'aparició de la infografia per ordinador.

Els professionals de la infografia són coneguts com a infògrafs o infografistes, i es tracta d'una especialització en les arts gràfiques, inclosos el disseny gràfic i la il·lustració gràfica, però també en el disseny i il·lustracions artístiques i en animació en general des de cinema, televisió i videojocs, fins a publicitat i Internet. Aquesta tècnica també s'empra per a construir les maquetes virtuals que s'empren en medicina, en arquitectura i en disseny industrial, entre d'altres.

Més informació: Educación 3.0


L'arquitectura és el primer art plàstic;
l'escultura i la pintura necessiten la primera.
Tota la seva excel·lència ve de la llum.
L'arquitectura és l'ordenació de la llum.

Antoni Gaudí

dimecres, 10 de gener del 2024

VISUAL THINKING, LA INFOGRAFIA I L'ELECCIÓ DELS COLORS

Avui, The Grandma i els Market han parlat del llenguatge visual i del visual thinking.

Antoni Gaudí i Cornet és considerat un dels grans genis de l'arquitectura i les seves obres són un gran reflex del domini de les matemàtiques, l'observació de la natura, la creativitat sense límits i la seva particular visió del món espiritual.

Gaudí és un clar exemple de llenguatge audiovisual. Visual pel seu domini del color i les formes i àudio per l'excel·lent acústica dels seus edificis. Influenciat pel Modernisme, les ganes de deixar enrere un segle gris i donar llum a un segle nou ple d'esperança i objectius comuns, Gaudí ens ha deixat un llegat etern, però també críptic i hermètic que cal desxifrar utilitzant tots els nostres sentits.

Un llenguatge visual és un conjunt de pràctiques per les quals les imatges poden usar-se per a comunicar conceptes.

La creació d'una imatge per a comunicar una idea pressuposa l'ús d'un llenguatge visual.

De la mateixa manera que les persones poden verbalitzar la seva manera de pensar, poden visualitzar-la.

Els elements en una imatge representen conceptes en un context espacial, en comptes de la forma lineal usada per a les paraules.

El discurs i la comunicació visual són paral·lelament i usualment interdependents d'aquesta manera els col·lectius humans intercanvien informació. Un diagrama, un mapa, o una pintura són tipus de llenguatges visuals.

El sentit de vista funciona selectivament. La percepció no és una captació passiva de tot el que apareix davant dels ulls; és un judici continu de les relacions d'escala i de color, i inclou fer categories de formes per a classificar imatges i formes del nostre voltant.

Més informació: Mac Graw Hill Education

La infografia és la tècnica de creació i tractament d'imatges digitals utilitzant ordinadors i eines informàtiques.

En general, defineix el conjunt de tècniques que serveixen per a produir aquelles creacions realitzades en un entorn tridimensional virtual que es genera mitjançant programari especialitzat dins d'un ordinador; també s'aplica al programari que permet fer-les realitat.

El terme infografia és usual per a referir-se a les informacions iconogràfiques, acompanyades de breus texts de suport o explicacions textuals, en la premsa diària i de periodicitat diversa; però també són infografies totes aquelles produccions iconogràfiques, esquemes detallats, i altres iconografies amb categoria d'il·lustracions gràfiques que, acompanyades de texts ad hoc, contribueixen a descriure, comprendre o fer entendre millor allò del que s'informa, sigui en suport paper, informàtic o digital o altres modalitats de publicació i materials: plafons, cartells o tendals.

Les infografies poden estar realitzades en color, en escala de grisos o en blanc i negre, i poden ser de mides variades.

Abans de l'aparició del programari informàtic d'edició iconogràfica, es parlava d'il·lustració tècnica, i a partir del boom de la informàtica, la conjunció dels mots informàtica, informació, grafia i iconografia, segons el parer d'alguns, va proporcionar el terme infografia, encara que ja existia amb anterioritat; l'auge de les tecnologies informàtiques adreçades a l'edició d'informació iconogràfica han fet que el mot infografia hagi esdevingut molt utilitzat.

Popularment s'anomena 3D, per l'aparença tridimensional i el treball en perspectiva, en contraposició al 2D o bidimensional de la majoria de tècniques gràfiques i animacions prèvies a l'aparició de la infografia per ordinador.

Els professionals de la infografia són coneguts com a infògrafs o infografistes, i es tracta d'una especialització en les arts gràfiques, inclosos el disseny gràfic i la il·lustració gràfica, però també en el disseny i il·lustracions artístiques i en animació en general des de cinema, televisió i videojocs, fins a publicitat i Internet. Aquesta tècnica també s'empra per a construir les maquetes virtuals que s'empren en medicina, en arquitectura i en disseny industrial, entre d'altres.

Més informació: Educación 3.0

L'arquitectura és el primer art plàstic;
l'escultura i la pintura necessiten la primera.
Tota la seva excel·lència ve de la llum.
L'arquitectura és l'ordenació de la llum.

Antoni Gaudí

dimarts, 15 de febrer del 2022

L'ASSERTIVITAT I EL LLENGUATGE VISUAL, L'AUTOAFIRMACIÓ

Avui, The Newtons i The Grandma han continuat la seva formació en tècniques de comunicació.

Han parlat sobre l'assertivitat i e llenguatge visual i han analitzat com moltes vegades res és el que sembla, i per tant, davant qualsevol situació, hem de tenir una mentalitat oberta, una visió perifèrica i valorar tots els punts de vista que estiguin al nostre abast.
 
L'assertivitat és la capacitat d'autoafirmar els drets d'un mateix, sense deixar-se manipular i sense manipular els altres. Ser assertiu consisteix a ser capaç de proposar i defensar un argument, una reclamació o una postura amb un capteniment de confiança en hom mateix; encara que contradigui el que diuen altres persones, el que fa tothom, o el que se suposa que és correcte.

És una habilitat comunicativa, molt emprada en la psicologia i que s'ha aplicat a tota mena de camps, inclosa la política.

Com a estil comunicatiu, els comunicadors assertius es distingeixen dels passius i dels agressius.

Els comunicadors passius no defensen els seus propis límits o drets, permetent que els comunicadors agressius els influenciïn i acabin per acceptar o creure allò que el comunicador agressiu els diu.

Els comunicadors agressius no respecten els límits dels altres i proven d'influenciar-los amb l'objectiu que acabin per defensar les postures d'aquests primers.

Al contrari, els comunicadors assertius no tenen por de defensar les seves opinions o provar d'influenciar altri, però sempre respectant-ne els límits i procurant d'aprendre de les opinions dels altres, encara que en principi siguin oposades a les seves.

Els assertius també són capaços de defensar-se davant l'intent d'invasió comunicativa que fan els comunicadors agressius. Cal dir, tanmateix, que un ésser humà pot comportar-se amb persones diferents usant qualsevol d'aquests comportaments.

Les persones assertives mantenen un estil on no van a guanyar ni a perdre, si no a arribar a un acord. El seu comportament extern sol transmetre una parla fluida, sense bloquejos ni paraules repetides, un estil no intimidatori i relaxat. Expressen sentiments, defensen sense agredir, tenen capacitat per discrepar obertament, de demanar aclariments, de dir que no i saber acceptar errors.
 
Més informació: IOC

Una persona assertiva presenta:

-Patrons de pensament. Coneixen i creuen en els seus drets i en els drets dels altres. Les seves conviccions són gairebé sempre racionals.

-Sentiments i emocions. Bona autoestima, no se senten superiors ni inferiors, estan satisfets de les seves relacions i es respecten a ells mateixos. Mostren sensació de control emocional.

-Conseqüències de la conductiva assertiva. Frenen o desmarquen els atacs, aclareixen errors, mostren sensació de respecte i valoració per part dels altres, solen ser considerats com a bones persones però que no es deixen influenciar.

L'assertivitat es pot assolir per diferents tècniques, que molt sovint es barregen en la comunicació interpersonal per tal d'aconseguir els objectius plantejats.

-El disc ratllat. Com el seu nom indica consisteix a parlar com un disc ratllat, repetint una vegada i una altra allò que hom vol dir.

L'objectiu final és que la persona manipuladora es convenci que no aconseguirà el seu propòsit. És una tècnica bàsica de comunicació assertiva fonamentada en la tenacitat. Pot semblar una forma molt mecànica de comunicar-se, però és efectiva en situacions que hi ha tensió i quan hom vol mantenir-se ferm.

-Compromís viable i autorevelació. Aquesta tècnica pretén aconseguir que les dues persones obtinguin part del que volen i arribin a un compromís viable partint de l'autorevelació, és a dir, de proporcionar informació del que hom sent i pensa amb la fita de facilitar el diàleg. L'única limitació pràctica per arribar a un compromís és el respecte als propis valors. Quan un creu que la seva opinió o actitud és correcta, cedir i arribar a un compromís viable no és un acte d'assertivitat sinó d'abandonament del propis objectius.

-Asserció negativa. Té com a objectiu enfrontar els propis errors quan s'han comès i les crítiques que aquests generen.

Es tracta d'anar més enllà i emprar frases del tipus: no hauria d'haver fet això, ha estat una falta de consideració per la meva part, em sap greu haver..., té tota la raó i de veritat que ho sento. Sense adonar-me m'he distret i no he entès...

-El banc de boira. És una tècnica que s'utilitza quan algú fa una crítica que intenta manipular. En aquest cas, la persona assertiva no està d'acord amb la crítica i no vol demostrar que el que pensa és el més correcte.

El banc de boira funciona bé perquè fa tres accions importants: redueix el sentiment d'angoixa o de culpa que es produeix quan una persona és criticada; redueix la quantitat de crítiques perquè la persona que les fa s'adona que no són gens efectives; i redueix el conflicte perquè no es produeix un enfrontament car la persona assertiva no pretén demostrar que l'altre s'equivoca.

Aquesta tècnica empra els arguments de la persona que critica, però sense que intervingui un sentiment de confrontació, perquè s'utilitzen frases del tipus: és possible, potser tens raó, segur que a tu t'ho sembla, segur que a tu et fa aquesta sensació...

-Interrogació negativa. Tècnica pensada per a fer front als judicis que fan els altres d'un mateix mitjançant obligar a la persona critica a explicar la seva opinió, i deixar clar que no serà acceptada perquè sí.

Davant les afirmacions de l'altra persona, la persona assertiva respon preguntant: que té de dolent, de rar, d'estúpid...

Més informació: Diputació de Barcelona


La gent més gran sol ser assertiva,
desconfiada i pràctica. 

David Shields
 
 

Un llenguatge visual és un conjunt de pràctiques per les quals les imatges poden usar-se per a comunicar conceptes.

La creació d'una imatge per a comunicar una idea pressuposa l'ús d'un llenguatge visual.

De la mateixa manera que les persones poden verbalitzar la seva manera de pensar, poden visualitzar-la.

Els elements en una imatge representen conceptes en un context espacial, en comptes de la forma lineal usada per a les paraules.

El discurs i la comunicació visual són paral·lelament i usualment interdependents d'aquesta manera els col·lectius humans intercanvien informació. Un diagrama, un mapa, o una pintura són tipus de llenguatges visuals.

El sentit de vista funciona selectivament. La percepció no és una captació passiva de tot el que apareix davant dels ulls; és un judici continu de les relacions d'escala i de color, i inclou fer categories de formes per a classificar imatges i formes del nostre voltant.

Més informació: Mac Graw Hill Education


L'arquitectura és el primer art plàstic;
l'escultura i la pintura necessiten la primera.
Tota la seva excel·lència ve de la llum.
L'arquitectura és l'ordenació de la llum.

Antoni Gaudí

dimecres, 12 de gener del 2022

ANTONI GAUDÍ I CORNET, LA NATURA COM A FONT DE DADES

La natura, naturalesa o naturalesa inclou tot allò físic que existeix en l'Univers, i que no és artificial o imaginat. En el seu sentit més ampli, equival al conjunt del cosmos, de l'Univers existent, i això abasta des de partícules subatòmiques fins als objectes astronòmics, incloent-hi la Terra, els éssers vius i els processos que s'hi relacionen.

Avui, Els Raspalls i The Grandma han parlat sobre la natura com a font de dades. Tots els elements que la composen són testimonis presents del nostre passat i tot allò que la natura ens ofereix i ensenya cada dia, no només ens ensenya a entendre els nostres orígens sinó a entendre que som l'única espècie del planeta entestada a destruir l'hàbitat on viu i a no respectar els altres integrants que el composen.

L'educació i la conscienciació del medi és un fet cabdal per a les nostres societats i és quelcom que cal ensenyar a les generacions més petites perquè ja puguin créixer sota uns valors de respecte a l'entorn i de capacitat de convivència amb altres espècies.

Els Raspalls i The Grandma han estat parlant d'entitats com el CRARC i el CRAM que fan unes tasques importantíssimes i imprescindibles tant en la recuperació d'algunes espècies com en la divulgació d'aquestes amb el propòsit de conscienciar i aprendre a estimar tot allò que ens envolta. Per tant d'ajudar en aquests objectius han elaborat diferents fitxes educatives sobre algunes de les espècies més característiques de la comarca del Baix Llobregat i del seu litoral marítim.

Després de treballar aquestes fitxes didàctiques, Els Raspalls i The Grandma han parlat sobre Antoni Gaudí i Cornet, el genial arquitecte de Reus que va aconseguir crear un art universal perquè totes les seves obres prenien com a font de dades la natura i les matemàtiques que ens ajuden a entendre-la.

Antoni Gaudí i Cornet és considerat un dels grans genis de l'arquitectura i les seves obres són un gran reflex del domini de les matemàtiques, l'observació de la natura, la creativitat sense límits i la seva particular visió del món espiritual.

Gaudí és un clar exemple de llenguatge audiovisual. Visual pel seu domini del color i les formes i àudio per l'excel·lent acústica dels seus edificis. Influenciat pel Modernisme, les ganes de deixar enrere un segle gris i donar llum a un segle nou ple d'esperança i objectius comuns, Gaudí ens ha deixat un llegat etern, però també críptic i hermètic ple de dades que calen desxifrar utilitzant tots els nostres sentits.

Un llenguatge visual és un conjunt de pràctiques per les quals les imatges poden usar-se per a comunicar conceptes. La creació d'una imatge per a comunicar una idea pressuposa l'ús d'un llenguatge visual. De la mateixa manera que les persones poden verbalitzar la seva manera de pensar, poden visualitzar-la.

Els elements en una imatge representen conceptes en un context espacial, en comptes de la forma lineal usada per a les paraules. El discurs i la comunicació visual són paral·lelament i usualment interdependents d'aquesta manera els col·lectius humans intercanvien informació. Un diagrama, un mapa, o una pintura són tipus de llenguatges visuals.

El sentit de vista funciona selectivament. La percepció no és una captació passiva de tot el que apareix davant dels ulls; és un judici continu de les relacions d'escala i de color, i inclou fer categories de formes per a classificar imatges i formes del nostre voltant.

Més informació: Antoni Gaudí's Nature

Finalment, Els Raspalls han estat gravant dades en diferents documents i convertint-los a PDF.

PDF (acrònim en anglès de Portable Document Format, Format de Document Portàtil) és un format de fitxer desenvolupat per l'empresa Adobe com a fitxer contenidor de documents, independentment del programari, maquinari o sistema operatiu utilitzat. Fou desenvolupat a partir del projecte Camelot ideat per John Warnock, cofundador d'Adobe Systems.

Els fitxers PDF s'utilitzen per emmagatzemar documents, interactius i regulars, així com mapes, gràfics, catàlegs, presentacions i llibres electrònics.

Pot contenir qualsevol combinació de text, elements multimèdia com a vídeos o so, elements d'hipertext com a vincles i marcadors, enllaços i miniatures de pàgines.

Més informació: I Love PDF


Res és art si no prové de la natura.
Per això, l'originalitat consisteix a tornar a l'origen.

Antoni Gaudí

divendres, 19 de juny del 2020

TRADICIÓ ORAL, BASE CULTURAL DE LLENGÜES I PARLANTS

Luis
Avui, The Grandma i els seus companys han continuat amb el curs d'Habilitats Comunicatives. 

Han parlat sobre la la importància del Codi i del Canal, dos dels elements que conformen la comunicació, així com del llenguatge visual i els signes. També han parlat sobre els tabús, els eufemismes, les fake news i les tergiversacions històriques.

Durant cinc hores, han estat visualitzant, comentant vídeos i fent activitats sobre temes cabdals en la comunicació com els codis lingüístics i l'ús de la literatura i la tradició oral com a via de comunicació intergeneracional.

També han parlat de la importància de les cançons populars i els trobadors com a transmissors de cultura i de missatges hermètics, així com del paper clau de la Nació Navajo durant la Segona Guerra Mundial.


Un trobador és un poeta cantor de l'edat mitjana que crea, en occità, composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Tanmateix, el mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien literatura en llengua llatina, és a dir, els clergues.

El terme trobador especifica aquell poeta que escrivia en llengua vulgar. El trobador és aquella persona culta que sap de música, de retòrica, de lírica, és a dir, que ha tingut una educació i ha après aquestes tècniques, i que escriu les poesies en llengua vulgar per tal que siguin difoses oralment.

Cal recordar que la població en aquella època era majoritàriament analfabeta i tota aquesta literatura havia de ser recitada i escrita en la llengua del poble i no pas en llatí.

Els seus poemes no eren per ser llegits, sinó escoltats. La població, el burg o els serfs, és a dir, el tercer estament, era totalment analfabet, de manera que l'única manera que tenien per entendre la poesia, la literatura culta, era per mitjà del recital dels joglars, uns personatges, normalment malabaristes, acròbates que, mitjançant activitats de circ o mostres amb bèsties ja ensinistrades o qualsevol altre espectacle, duien a terme el recital dels poemes. 


Normalment, cada trobador tenia el seu propi joglar que difonia les seves creacions.

Cal distingir en aquella època el significat de dues paraules que en els nostres dies s'usen sense cap clar matís diferenciador: poeta i trobador. El primer era aquell que escrivia poesia en llatí, en canvi el segon ho feia en una llengua romànica.

Més informació: Trob EU


Ben greu trob’om joi desliure
c’a tantas partz volv e tomba
fals’Amor que no s’asembla
la ion Leiautatz asoma:
q’ieu non trob jes doas en mil
ses falsa paraulla loigna
e puois c’a travers non poigna
e non torne sa cartat vil.

Arnaut Daniel


La transmissió oral és una forma de comunicar cultura, tècniques i coneixements diversos verbalment de manera oral i en directe, de persona a persona, de vegades a través de diverses generacions.

Les obres d'art transmeses d'aquesta manera solen ser o considerar-se anònimes.

La major part de la cultura popular que conforma la identitat d'un país ha arribat als nostres dies per aquest procediment, aquesta inclou la llengua, gastronomia, danses, castells i altres manifestacions de les festes populars, cançons o llegendes. Algunes són tradicions, i llavors es parla de tradició oral, però no totes.

Dintre de la cultura considerada culta també hi ha manifestacions que utilitzen encara ara aquest procediment, com per exemple ocorre a la pràctica amb les coreografies del repertori de dansa clàssica.

També s'han transmès per aquest procediment la majoria de tècniques aplicades a les arts i la tecnologia, i encara actualment, encara que hi hagi llibres i manuals escrits o en format de vídeo, sol ser la manera més efectiva d'ensenyar-les.

Avui dia és a la pràctica la manera més habitual d'ensenyar i aprendre a utilitzar aparells tecnològics, ja que davant d'un dubte moltes persones prefereixen preguntar, en viu o per mitjà d'un fòrum, abans de llegir-se els manuals.

La saviesa popular sol incloure coneixements molt diversos, des de mèdics a socials passant pels agraris i domèstics, incloent-hi meteorològics, la cura de plantes, neteja o reparacions diverses. 

Aquests coneixements són investigats per exemple pels enginyers abans de dissenyar certes construccions, ja que les dades estadístiques i els documents són insuficients per a conèixer el comportament i necessitats d'un territori.

Moltes vegades, a la societat occidental, s'han menyspreat i considerat inferiors o no vàlids aquests coneixements. En particular, és destacable que la majoria d'ells s'han ignorat quan provenien de grups de dones, transmesos de mares a filles, i no han estat considerats vàlids, o fins i tot existents, fins que un home l'ha escrit i li ha posat el seu nom.

Més informació: La Mira


 No pot existir un mite pur,
sobretot quan el mite ha estat transmès en la tradició oral.
A mesura que s'expliquen, les històries canvien.
Si les històries no canvien, moren.

Maxine Hong Kingston


Navajo o Navaho (Diné bizaad) és una de les llengües atapascanes del grup Na-Dené parlat al sud-oest dels Estats Units pels navahos.

Geogràficament i lingüísticament forma part de les llengües atapascanes meridionals, la majoria de les llengües atapascanes són parlades al nord-oest de Canadà i Alaska.

El navaho és la llengua ameríndia amb més parlants al nord de la frontera EUA-Mèxic, amb entre 120.000 i 170.700 parlants.

En 1986 la tribu creà un programa d'immersió lingüística en navaho a l'Escola Elemental de Fort Defiance i ha iniciat altres programes. També hi ha un cert nombre d'escoles bilingües d'immersió en zones de parla navaho amb la finalitat de promoure l'ús de la llengua.

Es poden rebre classes en navaho a la Universitat Estatal d'Arizona. Una estació de ràdio AM, KTNN, retransmet en navaho i anglès, amb programes que inclouen música i esports de la NFL. L'estació AM KNDN també retransmet en navaho.

En 1996 fou retransmès un partit de la Super Bowl en navaho; era la primera vegada que l'esdeveniment es retransmetia en una llengua indígena americana. El vocabulari de l'idioma navaho s'ha ampliat per cobrir els temes moderns com l'esport, la política i la tecnologia.

El 31 d'agost de 2013 es va crear un teclat android en navaho; des de novembre de 2012 també és disponible un teclat navaho en iPhone.

En 2013, Star Wars (1977) fou traduït al navaho, fent-ne la primera pel·lícula important traduïda a cap idioma natiu americà.

Els missatges xifrats en idioma choctaw i navaho van ser utilitzats tant en la Primera Guerra Mundial com en la Segona Guerra Mundial per l'exèrcit dels Estats Units.

Vuit aborígens del poble Choctaw serviren en la infanteria durant la Primera Guerra Mundial sense que les tropes enemigues poguessin desxifrar les seves comunicacions.

D'altra banda més de 400 Navajos van ser reclutats durant la Segona Guerra Mundial amb la mateixa finalitat i sembla que cap oficial alemany va poder entendre els missatges.

Més informació: Segunda Guerra Mundial


Només ens cal mirar els nostres parlants de codis navajo
durant la Segona Guerra Mundial
per veure el valor que aporten les llengües natives
no només a la seva cultura,
sinó a la seguretat de tots els nord-americans.

 Rick Renzi