CRISI DE COMUNICACIÓ, REPUTACIÓ I MARCA PERSONAL

Avui, The Grandma ha continuat la seva formació en Màrqueting i comerç internacional amb Els Market. Han estat parlant sobre què són les crisis de reputació i de comunicació i com gestionar-les mitjançant un pla de comunicació. 

Cal documentar-se abans de realitzar qualsevol projecte i una de les accions més importants és saber què sabem ja i què necessitem saber per elaborar la pregunta de manera que aquesta ens retorni una resposta que pugui ser útil.

 

Han parlat sobre la importància de les fonts amb l'exemple d'Alan Lomax, i sobre els efectes dels atacs a la reputació personal amb els exemples de Marcel Marceau, Charles Chaplin, Charlie Rivel i Rosalia.

Conceptes com marca personal, reputació en línia i gestió de les marca són importants en les societats actuals on la tecnologia ens obre la possibilitat d'accedir a milions de dades amb un sol clic, dades que després haurem d'analitzar per comprovar la seva autenticitat.

Descarrega El Pallasso i el Führer CAT/CAST

La marca personal és un concepte basat en el desenvolupament personal consistent en considerar-se a un mateix com a marca comercial.

Es tracta d'elaborar, transmetre i protegir la marca amb ànim de diferenciar-se i aconseguir l'èxit més gran possible, tant en les relacions socials com en les professionals.

Una marca és una promesa de valor. Les marques desprenen valors i generen expectatives.

A diferència d'altres enfocaments en tècniques de millora professional que tendeixen a la millora de característiques personals, la marca personal o personal branding tendeixen a la promoció personal a través de la percepció que els altres tenen d'un mateix.

La marca personal està relacionada amb la reputació digital, però la manera com s'estableixen totes dues és diferent.

La marca personal depèn d'un mateix, un se l'ha de construir, però la reputació la defineixen els altres, tot i que pots arribar a influenciar-la a través de les teves accions.

Desenvolupar una marca personal no és només saber identificar les característiques que ens fan diferents, sinó en saber com transmetre-les per sobresortit en un mercat competitiu i en constant canvi.

El concepte de marca personal es fa més necessari en l'actualitat perquè les relacions interpersonals són cada cop més anònimes. Quan els humans gaudeixen dels mateixos atributs (formació, experiència, mateixes aspiracions), les persones tendeixen a convertir-se en iguals. Per això per promocionar-se individualment, ens hem de diferenciar i mostrar-nos de manera diferent, única i irrepetible. Em distingeixo o m'extingeixo. 

Els professionals que vulguin diferenciar-se per augmentar el valor del seu treball han de construir, promocionar, comunicar i protegir la marca personal.

Descarregar Marca Personal e Internet (SR)

La teva marca és allò que la gent diu  

quan tu no hi ets present.

Jeff Bezos

La reputació en línia és la interpretació subjectiva del conjunt d'informacions aparegudes a Internet sobre una persona, empresa, organització, institució o marca comercial.

Es conforma a partir de múltiples factors entre els quals hi ha tots aquells sistemes constructors de marca, com la publicitat, les relacions públiques, el màrqueting; a més de la informació apareguda en mitjans de comunicació electrònics, i també tots aquells continguts generats pels usuaris d'Internet, siguin a través de llocs web o de qualsevol plataforma amb tecnologia Web 2.0.

El fet que qualsevol opinió, comentari o contingut generat per l'usuari sigui absolutament sensible a l'efecte que tindrà en la imatge de l'objecte del comentat pels altres usuaris, fa que la reputació digital d'una persona, empresa, organització, institució o marca sigui molt preuada pel seu valor sumatori d'informacions.

És important saber que la major part d'aquests judicis de valor subjectius (reputació en línia) sobre un conjunt d'informacions sobre una persona, empresa, organització, institució o marca es fa en funció del resultat d'una cerca en un motor de cerca.

Descarregar Reputación On Line para Todos per Óscar del Santo

Es necessiten 20 anys per construir una reputació
i cinc minuts per arruïnar-la.
Si hi penses, faràs les coses d'una altra manera.

 

Warren Buffett

La gestió de marques (en anglès branding) és una funció del màrqueting que utilitza tècniques especials per augmentar el valor percebut d’un producte.

Basat en els objectius de l’estratègia de màrqueting establerta, la gestió de la marca permet créixer el preu dels productes i genera clients fidels a través d'associacions i imatges positives o d’una forta consciència de la marca.

La gestió de marca és el procés d’identificació del valor bàsic d’una marca concreta i que reflecteix el valor bàsic entre els clients objectius. En termes moderns, una marca pot ser corporativa, de producte, de servei o de persona.

Des de les primeres dècades del segle XX, els anunciants van començar a centrar-se en el desenvolupament de conceptes de personalitat, imatge de marca i identitat de marca.

A màrqueting, la gestió de la marca comença amb una anàlisi de com es percep actualment una marca al mercat (DAFO), procedeix a la planificació de com s’ha de percebre la marca si vol assolir els seus objectius i continua assegurant que la marca es percep com està prevista i que assegura la seva objectius.

Descarregar Guía para el Desarrollo de tu Marca Personal (ESIMAD)

Una marca per a una empresa és 

com una reputació per a una persona. 

Guanyeu reputació intentant fer bé les coses difícils.

Jeff Bezos

La gestió de la reputació és una tècnica per al control de la reputació i ús que es fa de les marques en el mitjans d'informació i zones d'influència informativa.

També es podria dir que el és una nova forma d'entendre i avaluar la informació que hi ha en el món referent a les empreses i les seves marques. Doncs la tendència de les grans empreses i les seves noves manares de portar la directiva de les seves organitzacions els fa menys agressius, més comprensius i per tant més dialogants.

Perquè una empresa pugui participar-ne, cal que compti amb els serveis i solucions d'una empresa NTIC especialitzada en Web Crawler. Amb tot, les empreses fan una evolució en la seva forma d'entendre la informació i la comunicació. Una forma en la qual ja no val només el que digui l'empres o el mitja d'informació si no que cal tenir molt en compte el que diu la societat sobre les marques i les companyies per petites o grans que siguin aquestes.

S'entén per crisi qualsevol canvi profund que es produeix de forma sobtada en un procés o situació. En el context empresarial, aquest canvi pot arribar a afectar negativament la imatge i el funcionament d’una organització si no es gestiona de forma adequada.

Més informació: APD

La comunicació de crisi consisteix en un conjunt de tècniques de comunicació destinades a gestionar eventuals situacions de crisi, minimitzant-ne l'impacte i els efectes perjudicials que aquestes puguin ocasionar a l'empresa.

Disposar d'un gabinet de crisi i un pla de crisi contribuirà a actuar amb major rapidesa i resolució davant d’escenaris imprevistos.

Aquest protocol d’emergència haurà d’incloure aspectes com l’avaluació de possibles riscos potencials, el procediment a seguir per part dels treballadors i les accions de comunicació externa a realitzar.

Sigui quina sigui la causa de la crisi, cal considerar les següents recomanacions:

-Reforçar la prevenció i extremar els controls de seguretat.

-Prendre consciència de l’existència i magnitud del problema quan es produeixi.

-Actuar amb honestedat i evitar mentir sota qualsevol circumstància.

-Vigilar la comunicació interna per prevenir filtracions i/o rumors.

-Mostrar empatia amb els afectats, deixant altres qüestions en segon terme.

-Ser transparents i oferir informació fefaent sense aventurar hipòtesis.

-Prendre nota de les opinions i les crítiques de clients i usuaris.

-Aprendre dels errors comesos per tal que no es repeteixen en el futur.

Més informació: Reputación Crisis

  Una mentida arriba a mig món
abans que la veritat tingui
l'oportunitat de posar-se els pantalons.

Winston Churchill

L'ASSERTIVITAT, AUTOAFIRMANT-SE DES DE LA TOLERÀNCIA

Avui, The Grandma i els Market han continuat amb el curs de Màrqueting a Castelldefels.

Han parlat sobre la importància les habilitats socials i les habilitats comunicatives i com les podem utilitzar per arribar a aconseguir captar l'atenció del client i la seva fidelitat. Han valorat diferents situacions d'interrelacions entre el macro i el micro i han analitzat com una marca pot fer-se valer d'una altra per a potenciar-se.

Finalment, han treballat els subtotals com a eina que permet l'ordenació i la filtració de dades.

 

Descarrega Subtotals

L'assertivitat és la capacitat d'autoafirmar els drets d'un mateix, sense deixar-se manipular i sense manipular els altres.

Ser assertiu consisteix a ser capaç de proposar i defensar un argument, una reclamació o una postura amb un capteniment de confiança en hom mateix; encara que contradigui el que diuen altres persones, el que fa tothom, o el que se suposa que és correcte.

És una habilitat comunicativa, molt emprada en la psicologia i que s'ha aplicat a tota mena de camps, inclosa la política.

Més informació: Habilitats Socials

Com a estil comunicatiu, els comunicadors assertius es distingeixen dels passius i dels agressius.

Els comunicadors passius no defensen els seus propis límits o drets, permetent que els comunicadors agressius els influenciïn i acabin per acceptar o creure allò que el comunicador agressiu els diu.

Els comunicadors agressius no respecten els límits dels altres i proven d'influenciar-los amb l'objectiu que acabin per defensar les postures d'aquests primers.

Al contrari, els comunicadors assertius no tenen por de defensar les seves opinions o provar d'influenciar altri, però sempre respectant-ne els límits i procurant d'aprendre de les opinions dels altres, encara que en principi siguin oposades a les seves.

Els assertius també són capaços de defensar-se davant l'intent d'invasió comunicativa que fan els comunicadors agressius. Cal dir, tanmateix, que un ésser humà pot comportar-se amb persones diferents usant qualsevol d'aquests comportaments.

Les persones assertives mantenen un estil on no van a guanyar ni a perdre, si no a arribar a un acord. El seu comportament extern sol transmetre una parla fluida, sense bloquejos ni paraules repetides, un estil no intimidatori i relaxat. Expressen sentiments, defensen sense agredir, tenen capacitat per discrepar obertament, de demanar aclariments, de dir que no i saber acceptar errors.

Una persona assertiva presenta:

-Patrons de pensament. Coneixen i creuen en els seus drets i en els drets dels altres. Les seves conviccions són gairebé sempre racionals.

-Sentiments i emocions. Bona autoestima, no se senten superiors ni inferiors, estan satisfets de les seves relacions i es respecten a ells mateixos. Mostren sensació de control emocional.

-Conseqüències de la conductiva assertiva. Frenen o desmarquen els atacs, aclareixen errors, mostren sensació de respecte i valoració per part dels altres, solen ser considerats com a bones persones però que no es deixen influenciar.

Assertivitat

L'assertivitat es pot assolir per diferents tècniques, que molt sovint es barregen en la comunicació interpersonal per tal d'aconseguir els objectius plantejats.

-El disc ratllat. Com el seu nom indica consisteix a parlar com un disc ratllat, repetint una vegada i una altra allò que hom vol dir.

L'objectiu final és que la persona manipuladora es convenci que no aconseguirà el seu propòsit. És una tècnica bàsica de comunicació assertiva fonamentada en la tenacitat. Pot semblar una forma molt mecànica de comunicar-se, però és efectiva en situacions que hi ha tensió i quan hom vol mantenir-se ferm.

-Compromís viable i autorevelació. Aquesta tècnica pretén aconseguir que les dues persones obtinguin part del que volen i arribin a un compromís viable partint de l'autorevelació, és a dir, de proporcionar informació del que hom sent i pensa amb la fita de facilitar el diàleg. L'única limitació pràctica per arribar a un compromís és el respecte als propis valors. Quan un creu que la seva opinió o actitud és correcta, cedir i arribar a un compromís viable no és un acte d'assertivitat sinó d'abandonament del propis objectius.

-Asserció negativa. Té com a objectiu enfrontar els propis errors quan s'han comès i les crítiques que aquests generen.

Es tracta d'anar més enllà i emprar frases del tipus: no hauria d'haver fet això, ha estat una falta de consideració per la meva part, em sap greu haver..., té tota la raó i de veritat que ho sento. Sense adonar-me m'he distret i no he entès...

-El banc de boira. És una tècnica que s'utilitza quan algú fa una crítica que intenta manipular. En aquest cas, la persona assertiva no està d'acord amb la crítica i no vol demostrar que el que pensa és el més correcte.

El banc de boira funciona bé perquè fa tres accions importants: redueix el sentiment d'angoixa o de culpa que es produeix quan una persona és criticada; redueix la quantitat de crítiques perquè la persona que les fa s'adona que no són gens efectives; i redueix el conflicte perquè no es produeix un enfrontament car la persona assertiva no pretén demostrar que l'altre s'equivoca.

Aquesta tècnica empra els arguments de la persona que critica, però sense que intervingui un sentiment de confrontació, perquè s'utilitzen frases del tipus: és possible, potser tens raó, segur que a tu t'ho sembla, segur que a tu et fa aquesta sensació...

-Interrogació negativa. Tècnica pensada per a fer front als judicis que fan els altres d'un mateix mitjançant obligar a la persona critica a explicar la seva opinió, i deixar clar que no serà acceptada perquè sí.

Davant les afirmacions de l'altra persona, la persona assertiva respon preguntant: que té de dolent, de rar, d'estúpid...

Més informació: Diputació de Barcelona

La gent més gran sol ser assertiva,

desconfiada i pràctica. 

David Shields

LA PIRÀMIDE DE MASLOW, JERARQUIA DE LES NECESSITATS

Avui, The Grandma i els Market han parlat sobre la Piràmide de Maslow i han reflexionat sobre la jerarquia i la importància que donem a les nostres necessitats. Han parlat del macro i del micro, i han reflexionat sobre tots aquells factors que poden afectar una pressa de decisions a l'hora d'obtenir un producte. Finalment, han treballat la reputació de la marca, tot analitzant diferents persones/personatges; els motius sobre per què van tenir una crisi de reputació sobre la seva persona i com ajudar a superar-la.

La Piràmide de Maslow, o jerarquia de les necessitats humanes, és una teoria psicològica proposada per Abraham Maslow en el seu article A Theory of Human Motivation) de 1943, que posteriorment va ampliar. 

Maslow formula una jerarquia de necessitats humanes i defensa que així que hom satisfà les necessitats més bàsiques (part inferior de la piràmide), els éssers humans desenvolupen necessitats i desitjos més elevats (part superior de la piràmide).

L'escala de les necessitats es descriu com una piràmide de cinc nivells: els quatre primers nivells constitueixen les necessitats de dèficit (dèficit needs o D-needs) (primordials) i el nivell superior el va denominar autorealització, motivació de creixement o necessitat de ser (being needs o B-needs). La diferència rau en el fet que fins que les necessitats de dèficit no són satisfetes, la necessitat de ser és una motivació contínua.

La idea bàsica és que només s'atenen necessitats superiors fins que s'han satisfet les necessitats inferiors, és a dir, tots aspirem a satisfer necessitats superiors.

Les forces de creixement originen un moviment ascendent en la jerarquia, mentre que les forces regressives empenyen les necessitats prepotents cap avall en la jerarquia

Són necessitats fisiològiques bàsiques per mantenir l'homeòstasi (tendents a la supervivència):

-Necessitat de respirar, beure aigua (hidratar-se) i alimentar-se.

-Necessitat de dormir (descansar) i eliminar les deixalles corporals.

-Necessitat d'evitar el dolor i de tenir relacions sexuals.

-Necessitat de mantenir la temperatura corporal, amb un ambient càlid o amb vestidures.

Les necessitats de seguretat sorgeixen quan les necessitats fisiològiques ja estan satisfetes. Es refereixen a sentir-se segur i protegit:

-Seguretat física (tenir un refugi que ens protegeixi de la intempèrie) i de salut (assegurar l'alimentació futura).

-Seguretat de recursos (disposar d'educació, transport i sanitat necessaris per sobreviure amb dignitat).

-Necessitat de veure protegits els teus béns i els teus actius (casa, diners...)

Les necessitats d'amor i pertinença són les relacionades amb la nostra naturalesa social:

-Funció de relació (amistat).

-Participació (inclusió grupal).

-Acceptació social.

Se satisfan per mitjà de les funcions de serveis i prestacions que inclouen activitats esportives, culturals i recreatives. L'ésser humà per naturalesa sent la necessitat de relacionar-se, de ser part d'una comunitat, d'agrupar-se en famílies, amb amistats o en organitzacions socials, amb sentiments com l'amistat, la companyia, l'afecte i l'amor. Aquestes es formen a partir de l'esquema social.

Maslow va descriure dos tipus de necessitats d'estima, una que qualificà d'alta i una altra, de baixa.

-L'estima alta consisteix en la necessitat del respecte a un mateix. Inclou sentiments com ara la confiança, la competència, el mestratge, els èxits, la independència i la llibertat.

-L'estima baixa consisteix en el respecte que les altres persones tenen a l'individu: la necessitat d'atenció, d'estima, de reconeixement, de reputació, d'estatus, de dignitat, de fama, de glòria i, fins i tot, de domini.

La minva d'aquestes necessitats es reflecteix en una baixa autoestima i en un complex d'inferioritat. Qui ha satisfet aquesta necessitat se sent recolzat en el sentit de la vida i en la valoració com a individu i professional, i tranquil·lament pot ascendir cap a la necessitat de l'autorealització.

La necessitat d'autoestima és la necessitat de l'equilibri en l'ésser humà, ja que esdevé el pilar fonamental per tal que l'individu es converteixi en la persona d'èxit que sempre ha somiat o -contràriament- en una persona abocada al fracàs, que no pot aconseguir res pels seus propis mitjans.

Aquest últim nivell és una cosa diferent i Maslow va emprar diversos termes per denominar-lo: motivació de creixement, necessitat de ser i autorealització.

És la necessitat psicològica més elevada de l'ésser humà, es troba en la jerarquia més elevada, i quan se satisfà hom troba una justificació o un sentit vàlid a la vida per mitjà del desenvolupament potencial d'una activitat. S'hi arriba quan tots els nivells anteriors ja s'han aconseguit i completat, si més no fins a cert punt.

Maslow va definir en la seva piràmide les necessitats bàsiques de l'individu d'una manera jeràrquica, col·locant les necessitats més bàsiques o simples a la base de la piràmide i les més rellevants o fonamentals en el cim de la piràmide, a mesura que les necessitats van sent satisfetes o aconseguides sorgeixen altres d'un nivell superior o millor. En l'última fase es troba amb l'autorealització que no és més que un nivell de plena felicitat o harmonia.

Més informació: IOC

 El que és necessari per canviar una persona
és canviar la seva consciència de si mateixa.

Abraham Maslow

EL MÈTODE CIENTÍFIC/CARTESIÀ I LES HABILITATS SOCIALS

Avui, The Grandma ha continuat compartint sessió sobre màrqueting i comunicació amb els Markets, els seus companys de Castelldefels.

Ha estat una sessió molt interessant amb l'arribada de noves companyes i la pràctica d'eines d'anàlisi com la DAFO.

A més a més, han començat a treballar el mètode científic amb les preguntes bàsiques que ens fem a l'hora d'elaborar qualsevol projecte: Què? Qui? On? Quan?, i més endavant, Com? Per què? Quant?

Finalment, han estat reflexionant sobre l'Efecte Streisand, sobre tècniques de comunicació indispensables com l'empatia i la resiliència, i han practicat eines de segmentació com els filtres.

Més informació: Àgora-XTEC

L'empatia és la participació efectiva i, en general, emotiva d'una persona en una realitat aliena.

Ser empàtics és ser capaços de llegir emocionalment a les persones. Sembla ser un mecanisme adaptatiu, donat que afavoreix l'altruisme i la comunicació.

Si bé és una qualitat innata, totes les persones són capaces d'identificar les emocions alienes i comparar-les amb les pròpies i tothom posseeix aquesta capacitat en un grau concret, pot entrenar-se i augmentar mitjançant l'educació en valors, la meditació o pràctiques com el voluntariat, entre altres, és a dir, es pot aprendre a ser empàtic.

Les persones empàtiques són capaces d'escoltar els altres i de comprendre els seus motius i preocupacions; tendeixen a ser més obertes i intel·lectualment estimulants i, en conseqüència, resulten més populars i reben més reconeixement social.

Una persona empàtica sap reconèixer les necessitats comunicatives i emocionals dels altres i sovint s'anticipa a les seves demandes. Però un excés d'empatia, o el no distanciament del patiment dels altres, pot provocar una depressió, freqüent en professions assistencials, com els assistents o les infermeres, i en la docència.

Els educadors han de tenir una gran capacitat empàtica, atès que han d'entendre els seus alumnes completament. Els mestres empàtics milloren la motivació i les habilitats acadèmiques dels alumnes, com la lectura, l'escriptura i les habilitats aritmètiques. Un ambient positiu creat pel professor també salvaguarda i augmenta la motivació dels alumnes per a l'aprenentatge.

Aquelles accions i activitats que augmenten la capacitat d'empatia són les següents:

-Escoltar amb interès (Comunicació Verbal i No Verbal).

-Analitzar conjuntament les situacions i aprofundeix en elles.

-Valorar les implicacions personals.

-No deixar-se portar per la "síndrome d'Estocolm".

-Llegir obres de ficció.

 Descarrega Autofiltres

 

L'empatia és una eina per construir persones en grups,

que ens permet funcionar més en comunitat

i no ser persones tan obsessionades en sí mateixes.

Neil Gaiman

 

 

La resiliència és la capacitat que té una persona per a resistir i afrontar situacions traumàtiques per tal de tornar al nostre estat estàndard, a més també és l'aptitud de reaccionar positivament malgrat les dificultats.

 

La resiliència està relacionada amb l'autoestima de tal forma que implica també l'autoconcepte, és a dir, els factors intrapersonals. Està demostrat que la resiliència d'una persona és major quan compta amb almenys una bona relació afectiva amb una persona. Quan un subjecte es comporta de manera resilient, pot recuperar-se després d'una vivència traumàtica i fins i tot pot sortir-ne enfortit.

 

La resiliència no és una qualitat innata sinó que aquesta és un conjunt de conductes, accions i pensaments.

Una persona amb un estrès diari, interromp l'equilibri tant intern com extern, presentant desafiaments i oportunitats. Tanmateix, els estressos rutinaris poden tenir impactes positius que afavoreixin la seva capacitat de recuperació. Algunes persones poden tractar amb més quantitats d'estrès que altres.

 

La resiliència és l'adaptació integrada d'aspectes físics, mentals i espirituals en un conjunt d'estats beneficiaris o perjudicials.

 

És important tenir en compte que la capacitat de resistència no és només superar una situació profundament estressant, sinó també sortir d'aquesta situació amb un funcionament competent.

 

La resiliència comporta que una persona es recuperi de la desgràcia com una persona més perfeccionada i més àgil. Ser resilient no significa que no pateixi conflictes ni inquietuds, sinó que sap superar-los.

Aquest terme no només es centra en malalties mentals sinó que també en la recuperació de malalties físiques i recuperacions d'escenaris traumàtics.

La resiliència es considera de forma positiva i no té relació amb la psicologia tradicional.

La resiliència psicològica es desenvolupa i s'ha de mantenir. Es pot dividir en set factors:

-Introspecció. Capacitat per a examinar-se internament, plantejar-se preguntes difícils i donar-se respostes honestes.

-Independència. Capacitat per mantenir distància física i emocional pel que fa als problemes sense caure en l'aïllament.

-Interacció. Capacitat per establir llaços íntims i satisfactoris amb altres persones.

-Iniciativa. Capacitat per a fer-se càrrec dels problemes i exercir control sobre ells.

-Creativitat. Capacitat per crear ordre, bellesa i objectius a partir del caos i del desordre.

-Sentit de l'humor. Predisposició de l'esperit a l'alegria, permet allunyar-se del focus de tensió, relativitzar i positivitzar.

-Consciència moral. Abasta tota la gamma de valors internalitzats per cada persona a través del seu desenvolupament vital.

 

Més informació: Psicologia Flexible

Les característiques que defineixen a una persona amb resiliència psicològica són el compromís, el control i l'aprenentatge continu.

Hi ha dos tipus de resiliència: individual i col·lectiva.

-Resiliència individual. Gestiona l'estudi de la persona de manera específica, sense donar importància a l'entorn familiar.

-Resiliència col·lectiva. Pot ser familiar o comunitària.

Familiar. Té com a funció estudiar el funcionament intern de la família i observar com influeix als membres d'aquesta els problemes, com els afronten i la capacitat que tenen per superar aquests esdeveniments.

Comunitària. Dona importància als integrants d'una societat, els quals estan en contacte en el dia a dia; són els que generen una identitat i una manera de ser a un nivell social.

Obtenir la capacitat de crear resiliència és un projecte individual. No totes les persones reaccionen igual davant d'una situació traumàtica o complexa, és per això que a una persona li pot funcionar una estratègia millor que a una altra. Les diferents estratègies són:

-Establir relacions de recolzament dins i fora de la família.

-Evitar pensar que les crisis són obstacles insuperables.

-Acceptar que el canvi és part de la vida.

-Encaminar-te cap als teus objectius.

-Duu a terme accions decisives després de la reflexió.

-Conèixer-te a tu mateix.

-Resoldre conflictes mitjançant les habilitats comunicatives.

-Acceptar-te, estimar-te i cuidar-te com ets.

 

Més informació: FIATC

 

 
 La resiliència consisteix a superar allò inesperat.
La sostenibilitat és sobreviure.
L’objectiu de la resiliència és prosperar.

Jamais Cascio

LA MARCA PERSONAL I LA MATRIU DAFO, L'AUTOANÀLISI

Avui, The Grandma ha començat una nova formació en Màrqueting i Comunicació amb Els Markets  a Castelldefels.

 

Han parlat de què és una DAFO (SWOT en anglès), com elaborar-la i les seves aplicacions en diferents àmbits laborals i personals.

Més informació: IOC

L'anàlisi DAFO és un mètode de planificació estratègica per a avaluar les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats d'un projecte. La DAFO diferencia entre els factors interns (fortaleses i debilitats) d'una organització i els factors externs d'aquesta (oportunitats i amenaces).

Es tracta d'especificar l'objectiu d'un projecte i la identificació dels factors interns i externs que són favorables i desfavorables per assolir aquest objectiu. La tècnica se li atribueix a Albert Humphrey, a la Universitat de Stanford els anys 1960 i 1970.

Fortaleses: característiques del projecte (i el seu equip) que li donen un avantatge per a assolir els objectius (o en relació amb la resta de projectes).

Debilitats (o limitacions): són característiques que situen el projecte (i el seu equip) en un desavantatge per assolir els objectius (o en relació amb la resta de projectes).

Oportunitats: oportunitats del medi, externes a l'equip que desenvolupa el projecte, que posen en avantatge l'equip per a assolir el seu l'objectiu, com millorar el rendiment o obtenir majors guanys.

Amenaces: elements del medi, externs a l'equip que desenvolupa el projecte, que podrien causar problemes per a assolir l'objectiu.

Més informació: IPYME

La identificació dels DAFOs és essencial per al procés de planificació per a la consecució d'un objectiu. Qui pren decisions ha de determinar si l'objectiu és assolible, tenint en compte l'anàlisi DAFO. Si l'objectiu no és assolible, un objectiu diferent ha de ser seleccionat i s'ha de repetir el procés.

Més informació: IEBS 

Les oportunitats són aquells factors, positius, que es generen en l'entorn i que, una vegada identificats, poden ser aprofitats.

Algunes de les preguntes que es poden realitzar i que contribueixen en el desenvolupament són:

-Quines circumstàncies milloren la situació de l'empresa?

-Quines tendències del mercat poden afavorir-nos?

-Existeix una conjuntura en l'economia del país?

-Quins canvis de tecnologia s'estan presentant en el mercat?

-Quins canvis en la normativitat legal i/o política s'estan presentant?

-Quins canvis en els patrons socials i d'estils de vida s'estan presentant?

Les amenaces són situacions negatives, externes al programa o projecte, que poden atemptar contra aquest, pel que arribat al cas, pot ser necessari dissenyar una estratègia adequada per a poder sortejar-les.

Algunes de les preguntes que es poden realitzar i que contribueixen en el desenvolupament són:

-Quins obstacles s'enfronten a l'empresa?

-Què estan fent els competidors?

-Es tenen problemes de recursos de capital?

-Pot alguna de les amenaces impedir totalment l'activitat de l'empresa?

Les fortaleses són tots aquells elements interns i positius que diferencien al programa o projecte d'uns altres d'igual classe.

Algunes de les preguntes que es poden realitzar i que contribueixen en el desenvolupament són:

-Quina consistència té l'empresa?

-Quins avantatges hi ha en l'empresa?

-Què fa l'empresa millor que qualsevol altra?

-A quins recursos de baix cost o de manera única es té accés?

-Què percep la gent del mercat com una fortalesa?

-Quins elements faciliten obtenir una venda?

Les debilitats es refereixen a tots aquells elements, recursos, habilitats i actituds que l'empresa ja té i que constitueixen barreres per a assolir la bona marxa de l'organització.

També es poden classificar: aspectes del servei que es brinda, aspectes financers, aspectes de mercat, aspectes organitzacionals, aspectes de control.

Les debilitats són problemes interns, que, una vegada identificats i desenvolupant una adequada estratègia, poden i han d'eliminar-se.

Algunes de les preguntes que es poden realitzar i que contribueixen en el desenvolupament són:

Què es pot evitar?

Que s'hauria de millorar?

Quins desavantatges hi ha en l'empresa?

Què percep la gent del mercat com una debilitat?

Quins factors redueixen les vendes o l'èxit del projecte?

Descarrega El DAFO i Model DAFO

  

El DAFO és genial, 

però els pensadors estratègics saben que hi ha un punt que: ⁣

-Els punts forts es converteixen en punts febles.

-Les debilitats es converteixen en punts forts.⁣⁣⁣⁣

-Les oportunitats esdevenen amenaces.⁣⁣

-Les amenaces es converteixen en oportunitats.

Richie Norton