EL MÈTODE CIENTÍFIC/CARTESIÀ I LES HABILITATS SOCIALS

Avui, The Grandma ha continuat compartint sessió sobre màrqueting i comunicació amb els Markets, els seus companys de Castelldefels.

Ha estat una sessió molt interessant amb l'arribada de noves companyes i la pràctica d'eines d'anàlisi com la DAFO.

A més a més, han començat a treballar el mètode científic amb les preguntes bàsiques que ens fem a l'hora d'elaborar qualsevol projecte: Què? Qui? On? Quan?, i més endavant, Com? Per què? Quant?

Finalment, han estat reflexionant sobre l'Efecte Streisand, sobre tècniques de comunicació indispensables com l'empatia i la resiliència, i han practicat eines de segmentació com els filtres.

Més informació: Àgora-XTEC

L'empatia és la participació efectiva i, en general, emotiva d'una persona en una realitat aliena.

Ser empàtics és ser capaços de llegir emocionalment a les persones. Sembla ser un mecanisme adaptatiu, donat que afavoreix l'altruisme i la comunicació.

Si bé és una qualitat innata, totes les persones són capaces d'identificar les emocions alienes i comparar-les amb les pròpies i tothom posseeix aquesta capacitat en un grau concret, pot entrenar-se i augmentar mitjançant l'educació en valors, la meditació o pràctiques com el voluntariat, entre altres, és a dir, es pot aprendre a ser empàtic.

Les persones empàtiques són capaces d'escoltar els altres i de comprendre els seus motius i preocupacions; tendeixen a ser més obertes i intel·lectualment estimulants i, en conseqüència, resulten més populars i reben més reconeixement social.

Una persona empàtica sap reconèixer les necessitats comunicatives i emocionals dels altres i sovint s'anticipa a les seves demandes. Però un excés d'empatia, o el no distanciament del patiment dels altres, pot provocar una depressió, freqüent en professions assistencials, com els assistents o les infermeres, i en la docència.

Els educadors han de tenir una gran capacitat empàtica, atès que han d'entendre els seus alumnes completament. Els mestres empàtics milloren la motivació i les habilitats acadèmiques dels alumnes, com la lectura, l'escriptura i les habilitats aritmètiques. Un ambient positiu creat pel professor també salvaguarda i augmenta la motivació dels alumnes per a l'aprenentatge.

Aquelles accions i activitats que augmenten la capacitat d'empatia són les següents:

-Escoltar amb interès (Comunicació Verbal i No Verbal).

-Analitzar conjuntament les situacions i aprofundeix en elles.

-Valorar les implicacions personals.

-No deixar-se portar per la "síndrome d'Estocolm".

-Llegir obres de ficció.

 Descarrega Autofiltres

 

L'empatia és una eina per construir persones en grups,

que ens permet funcionar més en comunitat

i no ser persones tan obsessionades en sí mateixes.

Neil Gaiman

 

 

La resiliència és la capacitat que té una persona per a resistir i afrontar situacions traumàtiques per tal de tornar al nostre estat estàndard, a més també és l'aptitud de reaccionar positivament malgrat les dificultats.

 

La resiliència està relacionada amb l'autoestima de tal forma que implica també l'autoconcepte, és a dir, els factors intrapersonals. Està demostrat que la resiliència d'una persona és major quan compta amb almenys una bona relació afectiva amb una persona. Quan un subjecte es comporta de manera resilient, pot recuperar-se després d'una vivència traumàtica i fins i tot pot sortir-ne enfortit.

 

La resiliència no és una qualitat innata sinó que aquesta és un conjunt de conductes, accions i pensaments.

Una persona amb un estrès diari, interromp l'equilibri tant intern com extern, presentant desafiaments i oportunitats. Tanmateix, els estressos rutinaris poden tenir impactes positius que afavoreixin la seva capacitat de recuperació. Algunes persones poden tractar amb més quantitats d'estrès que altres.

 

La resiliència és l'adaptació integrada d'aspectes físics, mentals i espirituals en un conjunt d'estats beneficiaris o perjudicials.

 

És important tenir en compte que la capacitat de resistència no és només superar una situació profundament estressant, sinó també sortir d'aquesta situació amb un funcionament competent.

 

La resiliència comporta que una persona es recuperi de la desgràcia com una persona més perfeccionada i més àgil. Ser resilient no significa que no pateixi conflictes ni inquietuds, sinó que sap superar-los.

Aquest terme no només es centra en malalties mentals sinó que també en la recuperació de malalties físiques i recuperacions d'escenaris traumàtics.

La resiliència es considera de forma positiva i no té relació amb la psicologia tradicional.

La resiliència psicològica es desenvolupa i s'ha de mantenir. Es pot dividir en set factors:

-Introspecció. Capacitat per a examinar-se internament, plantejar-se preguntes difícils i donar-se respostes honestes.

-Independència. Capacitat per mantenir distància física i emocional pel que fa als problemes sense caure en l'aïllament.

-Interacció. Capacitat per establir llaços íntims i satisfactoris amb altres persones.

-Iniciativa. Capacitat per a fer-se càrrec dels problemes i exercir control sobre ells.

-Creativitat. Capacitat per crear ordre, bellesa i objectius a partir del caos i del desordre.

-Sentit de l'humor. Predisposició de l'esperit a l'alegria, permet allunyar-se del focus de tensió, relativitzar i positivitzar.

-Consciència moral. Abasta tota la gamma de valors internalitzats per cada persona a través del seu desenvolupament vital.

 

Més informació: Psicologia Flexible

Les característiques que defineixen a una persona amb resiliència psicològica són el compromís, el control i l'aprenentatge continu.

Hi ha dos tipus de resiliència: individual i col·lectiva.

-Resiliència individual. Gestiona l'estudi de la persona de manera específica, sense donar importància a l'entorn familiar.

-Resiliència col·lectiva. Pot ser familiar o comunitària.

Familiar. Té com a funció estudiar el funcionament intern de la família i observar com influeix als membres d'aquesta els problemes, com els afronten i la capacitat que tenen per superar aquests esdeveniments.

Comunitària. Dona importància als integrants d'una societat, els quals estan en contacte en el dia a dia; són els que generen una identitat i una manera de ser a un nivell social.

Obtenir la capacitat de crear resiliència és un projecte individual. No totes les persones reaccionen igual davant d'una situació traumàtica o complexa, és per això que a una persona li pot funcionar una estratègia millor que a una altra. Les diferents estratègies són:

-Establir relacions de recolzament dins i fora de la família.

-Evitar pensar que les crisis són obstacles insuperables.

-Acceptar que el canvi és part de la vida.

-Encaminar-te cap als teus objectius.

-Duu a terme accions decisives després de la reflexió.

-Conèixer-te a tu mateix.

-Resoldre conflictes mitjançant les habilitats comunicatives.

-Acceptar-te, estimar-te i cuidar-te com ets.

 

Més informació: FIATC

 

 
 La resiliència consisteix a superar allò inesperat.
La sostenibilitat és sobreviure.
L’objectiu de la resiliència és prosperar.

Jamais Cascio