DADES OBERTES, CONEIXEMENT LLIURE I DOMINI PÚBLIC

Avui, The Newtons i The Grandma han parlat sobre les dades obertes, el coneixement lliure i el domini públic, tres aspectes fonamental per a la transmissió lliure de dades.

Dades obertes o Open Data són conjunts de dades que es posen a disposició del públic i poden ser reutilitzats i tornats a publicar sense cap restricció.

Té un esperit semblant al d'altres moviments Oberts i a comunitats com les de codi obert, maquinari lliure, contingut obert o accés obert. La pràctica i la ideologia de les dades obertes en si estan ben establertes de fa temps, per exemple en la tradició mertoniana de la ciència, tot i que el terme Dades obertes és recent i associat a internet i a la World Wide Web.

Segons l'Open Knowledge Foundation un contingut per ser obert ha de seguir tres principis: ha de deixar al públic el dret a utilitzar-lo, el dret a reutilitzar-lo i adaptar-lo a les necessitats pròpies i el dret a redistribuir-lo i compartir-lo. 

L'única restricció és que el producte resultant també ha de seguir el principi de poder ser obert.

Les dades són distribuïdes en un format obert que permet la seva manipulació sense cap restricció tècnica amb programari obert i sota una llicència i/o condicions d'ús que no impedeixen als usuaris finals revisar-les, remesclar-les i redistribuir-les a tercers.

Les dades haurien de satisfer certes condicions associades a la seva descripció, traçabilitat, qualitat, privacitat i interoperabilitat. En alguns casos les dades obertes es poden considerar més aviat com a Metadades obertes i encara no hi ha una formalització coherent.

Més informació: Gencat-Govern obert

El coneixement lliure és el coneixement que pot ser adquirit, interpretat i aplicat lliurement, que pot ser reformulat segons les necessitats pròpies, i que pot ser compartit amb la resta en benefici de la comunitat.

El terme abasta també el moviment cultural, que inspirat en els principis del programari lliure, propugna que el coneixement hauria de ser accessible i compartible sense restriccions, car entén el coneixement com un domini públic que beneficia a la col·lectivitat en general i permet el desenvolupament igualitari.

Durant l'última dècada, amb l'entrada de l'era digital, el consum i distribució de coneixement lliure ha viscut una revifada tenint com a màxim exponent la Viquipèdia, una enciclopèdia de contingut lliure.

Aquest projecte distribueix els continguts sota llicència Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual, permet a més l'edició de les pàgines. Arran d'aquest projecte n'han sortit d'altres amb la mateixa filosofia, escampant considerablement el coneixement lliure.

El terme recurs lliure es refereix als recursos representats en un dispositius o mitjà, com els arxius en un format lliure que continguin text, una imatge, so i multimèdia o la combinació d'aquests, accessible amb programari lliure i posat en llibertat en virtut d'una llicència que atorga als usuaris la llibertat d'accedir, llegir, escoltar, veure, o una altra experiència del recurs; per aprendre, copiar, realitzar, adaptar i utilitzar per a qualsevol propòsit, i per contribuir i compartir millores o obres derivades.

Aquests recursos són fonamentals per als moviments associats amb el programari lliure, la cultura lliure i el coneixement lliure, i són utilitzats per les comunitats lliure per a l'aprenentatge i la generació de coneixement.

Més informació: Gencat-Govern obert

Domini públic és la condició legal sobre una obra intel·lectual que es caracteritza per no estar protegida per cap llei de propietat intel·lectual, tant copyright, marca registrada o lleis de patents, i en conseqüència l'ús és gratuït i es té llibertat d'ús sense necessitat de permís, tot i respectant els drets morals d'autoria i d'integritat de la mateixa.

És la situació en què queden les obres literàries, artístiques o científiques quan venç el termini de protecció dels drets econòmics o d'explotació.

Més informació: CCCB

No només les dades han d'estar obertes.
Les dades actualment són sobre desenvolupadors
i han de ser sobre comunitats.

Bill Thompson

LA LLENGUA DE SIGNES CATALANA, MOLT MÉS QUE GESTOS

Avui, The Newtons han estat fent unes proves d'avaluació i The Grandma ha estat llegint sobre la llengua de signes catalana (LSC).

La llengua de signes catalana, llengua de signes de Catalunya o LSC és una llengua de signes utilitzada per més de 25.000 persones a Catalunya de les quals 12.000 són persones sordes.

No se sap exactament quan apareix la LSC, però se sap que la primera escola per a infants sords a Catalunya es va fundar a Barcelona el 4 de febrer de 1800. Tant aquesta com altres escoles fundades a principis i mitjan segle XX no es basaven en l'ús de la LSC, sinó que utilitzaven l'anomenat mètode oral. Més endavant, a partir del 1994, la LSC va obtenir reconeixement oficial i es va començar a utilitzar el mètode bilingüe en diverses escoles per a persones sordes.

El 1985 es va publicar el que podria considerar-se el primer diccionari de la LSC, amb el títol Lenguaje de signos manuales. El 1988 es va organitzar el primer curs de professors de la LSC.

Des de l'any 1994 té reconeixement oficial per part de la Generalitat de Catalunya, en haver-se aprovat una proposició no de llei per a promoure-la i difondre-la. La utilització de la LSC no es limita al pla de les comunicacions informals, ja que el seu ús ha anat introduint-se en àmbits on abans era ignorada o era absent, tals com l'educació, els mitjans de comunicació i les administracions públiques.

L'any 1994, el Parlament de Catalunya va aprovar una proposició no de llei sobre la promoció i difusió del coneixement de la LSC. Altres llengües de signes dels Països Catalans, com la valenciana o la balear no gaudeixen d'aquest estatus.

La FESOCA (Federació de persones Sordes de Catalunya) és una ONG (Organització no Governamental) sense ànim de lucre fundada el 1979. És l'única institució representativa de la comunitat sorda en el seu conjunt a Catalunya. La seva finalitat és representar i defensar els drets d'associacions i persones sordes en general per tal d'aconseguir la seva plena participació i integració a la societat.

Més informació: Gencat

En aquest sentit organitza nombrosos cursos, trobades i activitats per promocionar la LSC entre la comunitat sorda de Catalunya. La FESOCA demana al Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya la seva implantació i i el seu suport per a elaborar un projecte de planificació lingüística de la LSC que permeti iniciar el procés de normalització.

El 29 de novembre del 2004 la FESOCA va manifestar la importància del reconeixement legal de la LSC al nou Estatut d'Autonomia de Catalunya.

Però, la LSC és un patrimoni històric, social i lingüístic no només propi de la FESOCA sinó de tota la comunitat sorda i de tots els usuaris i usuàries de la LSC. 

Hi ha diversos grups de recerca de la LSC com ILLESCAT (Centre d'Estudis de la LSC), que estudia l'evolució de la LSC i en fa un estudi lingüístic d'aquesta llengua, creant també neologismes (signes nous).

Existeix, alhora, a Catalunya una entitat social que lluita pel reconeixement social i polític de la Llengua de Signes Catalana amb el seu prestigi i estatus com una llengua qualsevol, la Plataforma pels Drets Lingüístics i Culturals dels Usuaris de la Llengua de Signes Catalana; també coneguda com a plataforma amb l'eslògan LSC, Ara!, que té els següents objectius:

-Avaluar l'evolució de l'ús de la LSC (Llengua de Signes Catalana) en tots els àmbits de la societat els últims 10 anys: d'ençà de l'aprovació pel Parlament d'una proposició no de llei sobre la promoció i difusió del coneixement de la llengua de signes el 30 de juny de 1994.

-Vetllar per l'estatus de la LSC davant l'allau de productes audiovisuals en LSE (Llengua de Signes Espanyola), que causa interferències en les produccions signades dels usuaris de la LSC.

-Realitzar el paper d'oposició enfront d'acords, convenis i projectes que puguin anar en detriment de l'ús de la LSC en els àmbits social, educatiu i de recerca.

-Avançar, legislativament, cap a un nivell més alt que el d'una proposició no de llei, privada per la seva naturalesa dels efectes vinculants de les lleis: cap al ple reconeixement de la LSC com a dret lingüístic i cultural irrenunciable.

Més informació: Twitter-FESOCA

El 26 de maig de 2010, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la Llei de la llengua de signes catalana (LSC) fet que situa la llengua de signes catalana al lloc que li pertoca, li atorga l'entitat merescuda d'una llengua amb un sistema lingüístic propi.

Com succeeix amb la majoria de llengües signades la llengua de signes catalana no guarda cap relació de parentiu amb les llengües parlades en el seu mateix territori.

Les llengües de signes poden ser agrupades per relacions de parentiu amb altres llengües signades. 

La llengua de signes catalana es classifica en la família de la llengua de signes francesa, però la transmissió a Catalunya hauria estat molt aviat i la relació actual no és gaire evident.

Al contrari de la situació de bilingüisme entre les llengües orals, català i castellà, la comunitat de signants de Catalunya només utilitza la llengua de signes catalana sense coexistència amb la llengua de signes espanyola. S'estima un 70% d'intel·ligibilitat només amb la llengua de signes espanyola i un percentatge similar amb la llengua de signes valenciana. 

Més informació: Directa

 Els poders públics han de garantir l'ús de la llengua de signes catalana
i les condicions que permetin d'assolir la igualtat de les persones amb sordesa que optin per aquesta llengua,
que ha d'ésser objecte d'ensenyament, protecció i respecte.

Estatut de Catalunya, 2005

ELS DRETS D'AUTOR I LES CREATIVE COMMONS A INTERNET

Avui, The Newtons i The Grandma han parlat sobre les llicències Creative Commons i sobre com inserir-les a Blogger.

Els drets d'autor (en anglès copyright, símbol ©) són una forma de protecció proporcionada per les lleis vigents en la majoria de països per als autors d'obres originals incloent-hi obres literàries, dramàtiques, musicals, plàstiques i intel·lectuals.

Aquesta protecció està disponible tant per a obres publicades com per a obres que encara no s'hagin publicat. Generalment dona al propietari del dret d'autor el dret exclusiu per a fer i per a autoritzar a altres a fer el següent:

-Reproduir l'obra en còpies o fonogrames.

-Preparar obres derivades basades en l'obra.

-Distribuir còpies o fonogrames de l'obra al públic venent-les o fent un altre tipus de transferències de propietat com ara llogar, arrendar o prestar aquestes còpies.

-Presentar l'obra públicament, en el cas d'obres literàries, musicals, dramàtiques i coreogràfiques, pantomimes, pel·lícules i d'altres produccions audiovisuals.

-Mostrar l'obra públicament, en el cas d'obres literàries, musicals, dramàtiques, coreogràfiques, pantomimes, obres pictòriques, gràfiques i esculturals, incloent-hi imatges individuals de pel·lícules o altres produccions audiovisuals.

-En el cas de gravacions sonores, interpretar l'obra públicament a través de la transmissió àudio digital.

La protecció dels drets d'autor es dona a partir que l'obra està creada d'una forma fixada.

Els drets d'autor sobre una obra creada esdevenen immediatament propietat de l'autor que l'ha creada. 

Només l'autor o aquells qui deriven els seus drets a través de l'autor poden reclamar-ne la propietat.

Els autors d'una obra col·lectiva són copropietaris del dret d'autor d'aquesta obra llevat que hi hagi un acord que indiqui el contrari.

Els drets d'autor de cada contribució individual en una publicació periòdica o en sèrie, o qualsevol altra obra col·lectiva, existeixen a més a més dels drets d'autor de l'obra col·lectiva en conjunt i estan conferits inicialment a l'autor de cada contribució.

Els menors d'edat poden reclamar drets d'autor, però les lleis de l'estat poden reglamentar qualsevol transacció relacionada amb aquest tema que inclogui a menors.

Més informació: GenCat

Existeix un Registre de la Propietat Intel·lectual que depèn del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que és una forma de protecció prevista a la Llei de propietat intel·lectual que el configura com un registre de drets relatius a les obres i altres produccions protegides. No és obligatòria el fet de tenir-hi un registre, ni tenir-hi un registre és constitutiu de l'adquisició dels drets ni de la seva cessió. No obstant això, en dona una prova privilegiada.

Les obres amb drets d'autor inclouen les següents categories:

-Obres literàries

-Obres musicals, incloent-hi la lletra

-Obres dramàtiques, incloent-hi qualsevol acompanyament musical

-Pantomimes i altres obres coreogràfiques, pel·lícules i altres obres audiovisuals

-Gravacions sonores

-Obres arquitectòniques

Els drets d'autor protegeixen obres originals que estiguin fixades en una forma d'expressió tangible.

La fixació de l'obra no ha de ser aparent o perceptible mentre aquesta pugui ser comunicada mitjançant l'ajuda d'alguna màquina o aparell. 

Aquestes categories s'han de veure d'una manera àmplia.

Per exemple, el programari s'ha d'enregistrar com a obra literària; els mapes i plànols arquitectònics podrien enregistrar-se com obres pictòriques, gràfiques i esculturals.

Hi ha materials que generalment no poden tenir drets d'autor. Entre d'altres:

-Treballs que no han estat fixats en una forma d'expressió tangible. Per exemple: obres coreogràfiques que no han estat escrites o gravades, o discursos improvisats o presentacions que no han sigut escrites o gravades.

-Títols, noms, frases curtes i lemes, símbols o dissenys familiars, lleugeres variants de decoració tipogràfica, lletres o colors; llistes d'ingredients o continguts.

-Idees, procediments, mètodes, sistemes, processos, conceptes, principis, descobriments, aparells, com diferenciacions d'una descripció, explicació o il·lustració.

-Obres que consisteixin totalment d'informació que és de coneixement públic i per tant propietat comuna i no representen un treball que tingui un autor original (per exemple: calendaris, taules de pes i estatura, cintes mètriques o regles, i llistes o taules obtingudes de documents públics o altres fonts d'ús comú).

Més informació: Departament de Cultura-GenCat

Les llicències de distribució es poden classificar segons els drets que cada autor es guarda sobre la seva obra:

-Domini públic. L'autor renuncia completament als seus drets o aquests han caducat.

-Programari lliure sense protecció heretada. Se subministra el codi font i se'n pot crear una obra derivada sense que aquesta tingui cap obligació de protecció. Moltes llicències pertanyen a aquesta classe, per exemple: Academic Free License v.1.2; Apache Software License v.1.1; Artistic; Attribution Assurance license; BSD License; MIT License; University of Illinois/NCSA Open Source License o W3C Software Notice and License.

-Programari lliure amb protecció heretada. Algunes restriccions s'apliquen a les obres derivades. Entre les llicències d'aquesta categoria hi ha: Artistic License; Common Public License v.1.0; GNU General Public License v.2.0; GNU Lesser General Public License v.2.1 o Mozilla Public License.

-Programari de propietat (a voltes anomenat propietari o privatiu). Es protegeix contra còpia, modificació i redistribució.

Més informació: Creative Commons

  

 El pensament creatiu inspira idees.
Les idees inspiren el canvi.

Barbara Januszkiewicz

BLOGGER, LA IMPORTÀNCIA DE LA GESTIÓ DELS GADGETS

Avui, The Newtons & The Grandma han treballat els gadgets de Blogger.

Han parlat sobre la importància dels escriptors de contes, un gènere molt associat al públic infantil amb una temàtica adulta i esfereïdora. Charles Perrault, els germans Jacob i Wilhem Grimm i Hans Christian Andersen són alguns dels grans noms d'aquest gènere literari tant important des del punt de vista històric.

Finalment, han elaborat posts de temàtica tan diversa com l'home llop i la licantropia, Manuel Blanco Romasanta, l'origen del ball de San Vito i el Flautista d'Hamelin.

Un gadget de Blogger és un programa que podem inserir dins la nostra pàgina i té una finalitat específica pel visitant.

Els gadgets poden tenir tot tipus de propòsits, com ara el poder compartir el contingut de la teva pàgina web en una xarxa social, que es puguin mostrar certes dades, realitzar un menú d'opcions a Blogger i molt més. Realment, ens dona l'oportunitat de ser creatius i veure què en pot resultar del seu ús.

Així mateix, dins de Blogger podem trobar una gran quantitat de gadgets que podem fer servir totalment gratis.

Els gadgets també els podem trobar navegant per la web, encara que, aquests últims poden ser una mica més difícils de posar dins de la teva web perquè, en general, es necessita una mica de coneixement de programació dins d'interfícies com HTML o CSS.

Incloure el gadget dins del teu lloc web a Blogger és una tasca realment senzilla. Tot el que has de fer és començar per entrar al teu blog o lloc web i donar-li clic a l'opció de Disseny que tenim al menú a l'esquerra de la nostra pantalla.

A dins, podràs veure amb detall cada component que apareix dins de la plantilla per a la teva pàgina web o bloc. Hauràs anar als requadres de les sidebars i fer clic a l'opció d'Afegir un gadget.

Després caldrà buscar el gadget que vols incloure dins de la teva pàgina web en el lloc que vulguis. Tingues en compte que el pas anterior pot variar depenent d'on es trobi el botó per afegir el gadget. Un cop trobis el gadget que vols afegir, només hauràs de fer clic al símbol de més (+) per poder afegir-lo instantàniament al teu web.

És possible que depenent del gadget hagis de posar alguns paràmetres, però tot dependrà dels teus gustos. Quan estigui llest fes clic al botó de guardar i llest. Pots anar a la teva pàgina per assegurar-te que tot està com vols que estigui.

Més informació: Juan Merodio

 El millor gadget és el cervell humà.

 

Ed Kovacs

BLOGGER, EL FORMAT DE LA INTERFÍCIE I EL DASHBOARD

Avui, The Newtons & The Grandma han estat elaborant entrades a Blogger i veient les possibilitats que ofereix aquesta eina de Google. 

 

També han parlat d'un gran recopilador i enregistrador de dades, Arnau de Vilanova, un metge i filòsof cabdal al segle XIII.

Blogger és l'eina de creació de blocs de Google. L'escriptori és el punt d'inici, aquí hi ha una llista de tots els teus blogs. Hi ha tot un seguit d'operacions que pots fer dins de cada blog.

 

Personalitzar.

-Escollir la teva plantilla predeterminada.

-Personalitzar a través de la interfície d'arrossegar i deixar o a través del dissenyador de plantilles WYSIWYG.

-Editar l'HTML del teu blog.

-Afegir gadgets com presentacions, enquestes d'usuaris i anuncis d'Adsense.

Escriure una nova entrada.

-Utilitzar vista prèvia per veure com t'està quedant.

-Afegir una imatge: Pots determinar-ne la mida i les opcions Esquerra, Centrar i Dreta.

-Publicar imatges amb el dispositiu mòbil, el software de fotos gratuït de Google Picasa o un servei de tercers com Flickr.

-Afegir un vídeo: Blogger accepta arxius AVI, MPEG, QuickTime, Real i Windows Media amb una mida inferior a 100 MB.

Veure les teves entrades. Permet veure una llista d'entrades publicades i redactades per un blog determinat.

Posar-te al dia dels teus blogs preferits. A sota de la llista dels teus propis blogs trobem una llista dels blogs que seguim amb un resum de les últimes entrades.

Més informació: Marketing and Web

Ús del menú desplegable que et permet enllaçar amb:

-Visió general

-Entrades

-Pàgines

-Comentaris

-Estadístiques

-Ingressos

-Disseny

-Plantilla

-Configuració

A la pantalla de descripció general es pot:

1. Veure l'activitat del teu blog.

2. Veure les novetats i surgències de l'equip de Blogger.

3. Veure els blogs importants més recents.

Encara que hagis escollit una plantilla pots canviar el seu aspecte, Blogger et permet personalitzar-la canviant el:

-Fons. Canvi de color de fons amb l'opció Gama de colors principal o escollir un dels temes suggerits. Una altra opció és afegir-hi una imatge.

-Disseny. Pots escollir diferents opcions de disseny, plantilles d'una a tres columnes. També disposes d'una gamma d'opcions de disseny pel peu de pàgina del blog.

-Ajust de l'ample. Pots canviar l'ample del blog i les columnes de l'esquerra i la dreta.

-Perfil. És un complement del blog. Pots descriure’t a tu mateix, incloure una fotografia i canviar el teu nom públic. Els teus interessos i els teus favorits fan la funció d'enllaç a altres persones que comparteixen les mateixes coses.

Blogger està disponible amb els idiomes següents:

Àrab, bengalí, búlgar, català, xinès (simplificat), xinès (tradicional), croat, txec, danès, holandès, anglès, filipí, finlandès, francès, alemany, grec, gujarati, hebreu, hindi, hongarès, indonesi, italià, japonès, kannada, coreà, letó, lituà, malai, malayalam, marathi, noruec, oriya, persa, polonès, portuguès (Brasil), portuguès (Portugal), romanès, rus, serbi, eslovac, eslovè, espanyol, suec, tàmil, telugu, tailandès, turc, ucraïnès, urdú vietnamita, nepalès, farashi, bemba, tonga, tumbuka i cewa.

Més informació: Yo Blogueo

Els bloggers creen una mena de popularitat.
Però no són els experts i ho hem d’entendre.

 

Martha Stewart

'NETIQUETTE', LES NORMES DE BONA CONDUCTA A INTERNET

Avui, The Newtons i The Grandma han continuat la seva formació d'enregistrament de dades creant noves entrades de Blogger. 

Durant la darrera setmana, The Grandma ha donat la benvinguda a tres noves companyes: Martha, Nora i Yamina, tres Newtons més que amplien aquesta fantàstica família.

Benvingudes, noies!

A la sessió d'avui han parlat sobre la importància de la netiquette a les interaccions a internet i a les xarxes socials.

També han parlat sobre Luar Na Lubre, el grup de folk galec d'A Coruña que són tot un referent etnomusical europeu.

En informàtica, l'etiqueta (en anglès, netiquette, contracció de les paraules angleses network etiquette bones maneres a la xarxa) és un conjunt de regles que haurien de seguir els usuaris de la xarxa (de qualsevol de les famílies de serveis: correu electrònic, pàgines web, grups de notícies, llistes de discussions...) per facilitar la comprensió del que escriuen i la circulació de la informació per la Xarxa.

Exemples, entre els més coneguts, per al correu electrònic:

-No s'ha d'escriure una paraula o un text en majúscules. Qui ho fa ha de saber que vol dir que crida (el que escriu).

-No s'ha de reenviar mai a altres persones extractes del text d'un correu electrònic que s'hagi rebut a títol personal.

-Cal evitar l'enviament de fitxers adjunts (excepte si el destinatari els està esperant) a un correu electrònic.

-No s'han de posar les adreces de múltiples destinataris que tothom pugui llegir, error corrent quan s'envia un correu a una llista de destinataris. Es pot utilitzar l'opció CCO, amb còpia oculta, per afegir moltes adreces sense fer-les visibles per a tots els destinataris.

No hi ha ningú que controli la xarxa, per tant, no hi ha cap sistema establert de sancions per a qui no segueix la netiquette. En general, és la mateixa comunitat d'usuaris qui fa pressió per establir i mantenir unes regles. Algunes d'aquestes regles són esteses de manera gairebé universal, d'altres s'usen només en comunitats o projectes determinats.

Més informació: Pangea

El 28 d'octubre de 1995, Sally Hambridge, una directiva d'Intel, va elaborar oficialment el document anomenat Netiquette Guidelines orientat als treballadors de l'empresa perquè aprenguessin com comportar-se a Internet, en aquella època, una cosa molt més minoritària que ara.

Aquest document defineix les regles d'etiqueta de la xarxa en nom de la comunitat oberta que participa en el desenvolupament d'estàndards d'Internet. No obstant això, aquestes normes d'etiqueta no són rígides i inamovibles, sinó que s'adapten a cada comunitat o grup social, els quals van elaborant les seves pròpies regles, i fins i tot designant a persones encarregades únicament del seu compliment.

El llibre Netiquette de Virgínia Shea publicat en 1994 conté 10 regles bàsiques de comportament a la xarxa, els quals es descriuen a continuació:

-Regla 01: Mai oblideu que la persona que llegeix el missatge és un altre ésser humà amb sentiments que poden ser ferits.

-Regla 02: Seguiu els mateixos estàndards de comportament en línia que seguiu en la vida real.

-Regla 03: Escriure tot en majúscules es considera com cridar i, a més, dificulta la lectura.

-Regla 04: Respecteu el temps i l'amplada de banda d'altres persones.

-Regla 05: Mostreu el vostre costat bo mentre us mantingueu en línia.

-Regla 06: Compartiu els vostres coneixements amb la comunitat.

-Regla 07: Ajudeu a mantenir els debats en un ambient sa i educatiu.

-Regla 08: Respecteu la privadesa de terceres persones.

-Regla 09: No abuseu del vostre poder o dels avantatges que pugueu tenir.

-Regla 10: Excuseu els errors d'altres. Compreneu els errors dels altres igual que espereu que els altres comprenguin els vostres.

Aquests imperatius, o manaments, es poden sintetitzar en dos: Posar-se al lloc de l'altre sempre que utilitzem la xarxa i pensar que l'altre no és sempre com jo.

Més informació: El Bloc d'Escacc

La tecnologia de la informació i Internet
estan transformant ràpidament gairebé
tots els aspectes de les nostres vides:
alguns per a millor, altres per a pitjor.

Joan Landgraf

BLOGGER, THE NEWTONS ENREGISTREN DADES A LA WEB

Avui, The Newtons i The Grandma han treballat Blogger, l'eina de Google per a la creació de continguts a la web.

 

Han parlat d'Alan Lomax, pioner en l'etnologia gràcies al gran treball d'enregistrament que va realitzar.

Els continguts són essencials en qualsevol blog ja que són allò que els omple de sentit i d'informació. Aquests continguts poden ser de text, fotogràfics o de vídeo i han de complir els mateixos criteris de cohesió, adequació i coherència que compleix qualsevol text escrit.

 

Blogger és un editor de blogs senzill i quan més treballem amb ell més detectarem les seves limitacions, però és un bon punt de partida per treballar la tecnologia de creació de blogs i entendre els seus conceptes. 

 

A partir del domini d'una eina de blog, podem aconseguir el domini d'unes altres, ja que poques diferències hi ha entre els diferents editors.

Tan important és veure quins avantatges ens donen els editors de blog com veure les seves limitacions i conèixer les seves errades (que les tenen) per saber fins a on podem arribar en el seu ús i quins aspectes pateixen limitacions.

Blogger, una paraula creada per Pyra Labs (el seu creador), és un servei per crear i publicar un blog fàcilment. L'usuari no ha d'escriure cap codi o instal·lar programes en el servidor o de scripting.

Blogger accepta per a l'allotjament dels blogs el seu propi servidor (Blogspot) o el servidor que l'usuari especifiqui (FTP o SFTP).

Llançat l'agost del 1999, és una de les primeres eines de publicació de blogs la qual ha ajudat a popularitzar l'ús dels formularis.

Més específicament, en lloc d'escriure a mà l'HTML i pujar les noves publicacions, l'usuari pot publicar en el seu blog només emplenant un formulari a la web de Blogger. Els resultats són immediats i es pot fer des de qualsevol navegador.

Més informació: Ciudadano 2.0

El 2003 Pyra Labs fou adquirit per Google i, per tant, també Blogger. Google va aconseguir els recursos que Pyra requeria. Més endavant, les característiques premium (de pagament) van ser habilitades per al públic gràcies a l'ajuda de Google.

El 2004, Google va comprar Picasa i la seva utilitat d'intercanvi de fotos Hello. Això va permetre als usuaris de Blogger posar fotos fàcilment en el seu blog.

El 9 de maig de 2004 Blogger va ser rellançat amb noves plantilles de disseny (CSS), emmagatzematge individual de publicacions, comentaris i publicació via correu electrònic. Després Google va llançar una eina anomenada BlogThis! a la barra de cerca de Google, que permet obrir una nova finestra amb el formulari de publicació i que permet a l'usuari publicar sense necessitat de visitar la pàgina principal.

 A finals de 2006, amb el nou Blogger Beta, es fa possible la publicació d'articles per categories o etiquetes (labels). L'actualització del nou Blogger requereix estar registrat a Google i inclou la millora del servei d'etiquetatge d'articles i de la interfície d'edició i publicació d'articles.

L'any 2010 Blogger introdueix novetats, entre elles el dissenyador de plantilles, fonts tipogràfiques de Google, estadístiques d'analítica web, pàgines estàtiques, previsualització, WYSIWYG (What You See Is What You Get) de noves entrades de blog i integració amb Google Apps.

L'any 2011 Blogger renova la seva interfície gràfica d'usuari, presenta una nova característica anomenada vista dinàmica, desenvolupa noves aplicacions i plantilles per a dispositius mòbils. També, es deixa de donar suport a comptes antics de Blogger no utilitzats des del 2007 per tal de passar definitivament al sistema de comptes de Google.

Arribant a l'any 2012 Blogger ha presentat algunes funcionalitats per millorar el posicionament web dels blogs. D'altra banda, des de gener els servidors de Blogger realitzen reencaminaments del domini de segon nivell blogspot.com a dominis de segon i tercer nivell pel país d'accés, com per exemple: blogspot.ie (Irlanda) o blogspot.com.ar (Argentina). El propòsit és millorar l'administració local de continguts que puguin violar les legislacions locals d'un país i evitar intents de censura.

Més informació: Mira Cómo Se Hace

 

Els bloggers, les empreses, les publicacions, les marques

i els usuaris han de respirar profundament
i relaxar-se perquè ningú no se’n va.
Les marques no marxaran.
Els dissenyadors, bloggers, publicacions no desapareixen.

 

Nick Wooster

THE NEWTONS, ENREGISTRANT LES DADES AMB EINES 2.0

Avui, The Newtons i The Grandma han començat una nova formació.

Es tracta d'Enregistrament de dades, un interessant mòdul que els permetrà treballar amb diferents eines 2.0 i software d'oficina.

El treball administratiu comporta l'adquisició i el domini de certes habilitats com la velocitat en la gravació de dades, el coneixement dels diferents formats d'arxiu o l'organització de les dades en documents i d'aquests en diferents carpetes. A més a més, qualsevol treball, a dia d'avui, requereix l'ampli domini de les llengües pròpies del lloc de treball, així com d'altres considerades d'àmbit econòmic i financer com l'anglès; o caire diplomàtic, com el francès.

A una persona que treballi en l'àmbit administratiu se li pressuposen tota una sèrie de coneixements i habilitats que abasten una àmplia gama de sectors i que requereix d'una formació contínua i actualitzada.

Més informació: IOC

La mecanografia és el procés d'introduir text escrit a un dispositiu mitjançant un teclat d'ordinador o una màquina d'escriure.

Amb la incorporació de les noves tecnologies, s'han desenvolupat altres mètodes per realitzar aquesta tasca, com els punters, ratolins o el reconeixement de la veu.

Amb l'evolució, es va aplicar electricitat a les màquines d'escriure, guanyant així velocitat i automatisme. A l'època actual, la mecanografia fa referència a la introducció de text a un ordinador, tasca que resulta molt més fàcil si s'utilitza un processador de text amb corrector ortogràfic i detector d'errades.

Descarregar IOC-Ordinografia i gravació de dades

Consells bàsics a l'hora de mecanografiar

Col·locar les mans sobre la fila a, s, d, f, g, h, j, k, l, ñ, de manera que els dits petits es dirigeixin a les lletres a i ñ respectivament, els dits anul·lars es dirigeixin a les lletres s i l respectivament, els dits del mig es dirigeixin a les lletres d i k respectivament i els dits índexs comprenguin les tecles f-g i h-j respectivament, utilitzant sempre els dits polzes per a la tecla espaiadora, el mateix per a les altres files de lletres. Això facilitarà l'accés pràcticament a tot el teclat amb lleus moviments de mans.

-Mantenir els canells sense recolzar o recolzats sobre un recolzador adient. Evitarà lesions.

-Col·locar els peus a terra davant d'un.

-En asseure's, fer-ho de manera que l'esquena estigui totalment recta, per a poder recolzar-la en el respatler del seient.

-Mantenir els colzes pròxims als costats, de forma paral·lela i amb els avantbraços inclinats lleugerament cap amunt.

-En teclejar, els ulls han de romandre observant la pantalla o el paper. Amb el temps es fa innecessari mirar el teclat per a saber on estan les tecles.

-Característiques com els correctors ortogràfics, autocompletat i auto-reemplaçament servixen per a facilitar i accelerar el procés i prevenir o corregir errors.

-Caràcters directes (Ex. a,b,c,1,2,3), es polsen i llest.

-Caràcters de majúscules o de posició superior en la tecla (Ex. A,B,C,?,,"), cal tenir polsada una de les dos tecles "shift" i polsar la tecla desitjada.

-Caràcters de posició dreta en la tecla (Ex. @,#,€), cal tenir polsada la tecla "Alt Gr" i polsar la tecla desitjada.

-Ús dels accents (Ex. a, e, i, o, u), cal polsar la tecla l'accent, deixar anar la tecla i després la lletra que ha de portar l'accent.

Més informació: Typing Club

Pulsació dels diferents tipus de caràcters en el teclat

Hi ha diversos mètodes virtuals per a aprendre a mecanografiar per mitjà de la digitació veloç i precisa al tacte. Existixen molt variades aplicacions d'escriptori i aplicacions web per a aprendre mecanografia.

Ningú pot, avui dia, desconèixer la importància d'aprendre a teclejar correctament, per la qual cosa una aplicació de mecanografia és ideal per a qualsevol persona que s'interessi a aprendre aquesta important habilitat, indispensable per a aprofitar al màxim qualsevol programa informàtic actual i exercir correctament tasques administratives en un lloc de treball.

Més informació: Typing Study

Ja el tinc, però un bon teclat és inestimable
quan passes molt de temps escrivint.
El meu preferit és l'antic IBM Model M que tinc a casa.

Markus Persson

'FAKE NEWS', LA CREACIÓ DE NOTÍCIES FALSES A INTERNET

Avui, The Newtons i The Grandma han estat parlant sobre les Fake News, les notícies enganyoses que omplen portades, capçaleres i xarxes socials diàriament.

La notícia enganyosa o notícia falsa, en anglès fake news, és un tipus de periodisme groc o propaganda que consisteix de manera deliberada a ocultar informació o falsedats difoses a través de mitjans de comunicació tradicionals d'impressió i difusió o mitjans socials en línia.

Les notícies enganyoses estan escrites i publicades amb la intenció d'enganyar a fi de danyar una agència, entitat o persona, i/o guanyar econòmicament o políticament, sovint utilitzant un titular sensacionalista, deshonest o definitivament fabricat per augmentar el nombre de lectors, compartir en línia i fer clic a Internet. En aquest últim cas, és similar als titulars de clickbait en línia sensacionals i es basa en ingressos publicitaris generats a partir d'aquesta activitat, independentment de la veracitat de les històries publicades.

Les notícies falses intencionadament enganyoses són diferents de l'òbvia sàtira o paròdia, que té com a objectiu divertir-se, en comptes d'enganyar a la seva audiència.

La rellevància de les notícies falses ha augmentat en els últims anys. Per als mitjans de comunicació, la capacitat d'atraure espectadors als seus llocs web és necessària pels ingressos generals de publicitat en línia. Si publicar una història amb contingut fals atrau els usuaris, pot ser digne de produir per beneficiar els anunciants i les puntuacions.

Més informació: EduCAC

L'accés fàcil als ingressos publicitat en línia, l'augment de la polarització política i la popularitat dels mitjans de comunicació social, principalment Facebook News Feed, han estat implicats en la propagació de notícies falses, que són ja una competència directa a les notícies legítimes. Actors del govern hostils també han estat implicats en la generació i propagació de notícies falses, especialment durant les eleccions.

Les notícies falses també perjudiquen la cobertura mediàtica de forma greu i dificulten que els periodistes cobrin notícies significatives.

Notícies falses o Notícies enganyoses és un neologisme sovint usat per referir-se a notícies fabricades.

Aquest tipus de notícies, que es troben en notícies tradicionals, mitjans de comunicació social o llocs web de notícies falses, no tenen cap base en realitat, però es presenten com a factualment exactes.

La intenció i el propòsit darrere de les notícies falses és important. En alguns casos, el que sembla una notícia falsa pot ser, en realitat, notícies de sàtira, que utilitza l'exageració i introdueix elements no provats, i té com a objectiu divertir o fer un punt, en comptes d'enganyar. La propaganda també pot ser notícies falses.

La desinformació es defineix com la creació i difusió deliberada d'informació que se sap que és falsa, a diferència de la informació errònia, que és la difusió involuntària d'informació falsa.

Més informació: On4

S'estableixen set categories ordenades segons el seu grau d'intenció d'engany deliberat.

-Sàtira o paròdia. L'objectiu no és l'engany, sinó la sàtira, però la informació té el potencial d'induir a l'error, donat que el seu format és similar al de les autèntiques.

-Connexió falsa. Els titulars no resumeixen amb exactitud el contingut de la nota periodística.

-Contingut enganyós. Ús enganyós d'informació per emmarcar un tema o una persona.

-Context fals. El contingut genuí s'emmarca en un context fals.

-Contingut impostor. Les fonts genuïnes són suplantades.

-Contingut manipulat. La informació o imatges genuïnes són manipulades.

-Contingut inventat. Contingut totalment fals, creat amb l'objectiu de danyar o enganyar.

Més informació: Internet Segura

 Les notícies falses són un fet molt gran
en el camp del periodisme a les xarxes socials.
Les notícies falses poden ser tan simples com expandir desinformació
o tan perilloses com vomitar propaganda d'odi.

Fabrizio Moreira

'STREET MARKETING', LA PUBLICITAT EN TEMPS DE CRISIS

Avui, The Newtons i The Grandma han estat parlant sobre street marketing o màrqueting de carrer una tècnica que utilitza mètodes innovadors i creatius a peu de carrer per a promocionar els seus productes.

El màrqueting al carrer és una forma de màrqueting de guerrilla que utilitza mètodes no tradicionals o no convencionals per promocionar un producte o servei. Moltes empreses utilitzen volants, cupons, pòsters i mostres d'art com una alternativa rendible als mètodes tradicionals de màrqueting com la televisió, la premsa escrita i les xarxes socials.

Basat en les característiques canviants dels consumidors actuals, com ara un major coneixement del producte i expectatives de transparència, l’objectiu del màrqueting al carrer és utilitzar la comunicació directa per millorar el reconeixement de la marca.

Aquest estil de màrqueting va augmentar en popularitat el 1986 quan Jay Conrad Levinson va publicar el seu llibre Guerrilla Marketing, que va preparar el futur per a campanyes de marques no convencionals i anormals. El màrqueting al carrer sovint es confon amb el màrqueting ambiental, que és una estratègia de màrqueting que consisteix a col·locar anuncis en objectes poc habituals o en llocs poc habituals on no s’acostuma a esperar que es publiqui cap anunci.

A diferència de les típiques campanyes de màrqueting públic que fan servir cartelleres, el màrqueting al carrer implica l’aplicació de múltiples tècniques i pràctiques per establir un contacte directe amb els clients.

Els objectius d'aquesta interacció inclouen provocar una reacció emocional en clients potencials i aconseguir que la gent recordi les marques d'una manera diferent.

Per definició, el màrqueting no convencional existeix en plena oposició al màrqueting comercial, que es deriva de la introducció dels 4 Ps de McCarthy el 1960.  Durant les darreres cinc dècades, el màrqueting al carrer s'ha convertit en un tema de discussió en evolució, especialment entre les pimes (petites i mitjanes empreses) que tenen poc o cap pressupost publicitari. Als anys seixanta i setanta, el màrqueting al carrer va ser un èxit massiu, ja que molts consumidors no van reconèixer inevitablement les activitats guerrilleres com una publicitat en aquest moment per la seva naturalesa poc freqüent.

Descarregar CFGS Gestió de productes i promocions en el punt de venda

Després de descobrir que no hi havia aquest llibre, Levinson va decidir escriure'l ell mateix. Així, va néixer la nova estratègia per a les pimes: pressupost reduït, grans resultats, que pretenia ajudar a moltes empreses a sobreviure als anys vuitanta i noranta mitjançant aquestes innovadores activitats publicitàries.

Al principi, la distribució de fulletons, cupons, pòsters o volants constituïa la primera forma de màrqueting al carrer i es podia utilitzar d'una manera estratègica per fer publicitat als consumidors de les empreses més petites. La facilitat d'utilitzar aquest tipus d'estratègia publicitària va provocar un enorme augment del nombre de petites empreses que s'obrien.

Hi va haver dos factors combinats que van portar el màrqueting al carrer a l'èxit; el primer és que els consumidors s'havien tornat cínics i començaven a sentir-se aclaparat per la saturació excessiva d'anuncis; el segon era un entorn econòmic canviant que obligava les empreses a crear maneres rendibles de comercialitzar els seus productes. 

Quan va arribar la crisi financera del 2008, moltes empreses grans es van veure obligades a reduir dràsticament els pressupostos de comunicació. El 2012, els ingressos publicitaris van patir una forta caiguda, amb la caiguda de la televisió del 4,2% i la caiguda del 8,1% per a premsa. Aquestes noves retallades pressupostàries van obligar les empreses més grans a adoptar una nova forma poc convencional de publicitat i promoció en forma de màrqueting al carrer.

Una exitosa campanya de màrqueting al carrer s'esforça per assolir qualsevol combinació dels objectius següents:

1. Comunicar-se amb els consumidors en el seu entorn natural i quotidià.

2. Generar buzz o el boca-orella al voltant d'un producte, marca, causa o institució.

3. Crear consciència i lleialtat de marca mitjançant la participació en la vida real en experiències memorables.

Al llarg dels anys, el màrqueting al carrer s'ha desenvolupat per incloure campanyes que utilitzen el carrer com a plataforma per a experiències viscudes pels consumidors a través de la interacció amb productes/marques i els actors o accessoris mobilitzats amb aquest propòsit.

S'han d'identificar els llocs públics de la campanya, com ara platges, esdeveniments culturals, llocs propers a les escoles, esdeveniments esportius i centres d'esbarjo per a nens. A continuació, les empreses desenvolupen un pla per atraure diferents mitjans i el mercat objectiu. Els esdeveniments de màrqueting al carrer comporten activitats inusuals i tecnologia, per tal d'atraure l’atenció dels possibles consumidors.

Els plans haurien de tenir en compte la comunicació global; la campanya interactua directament amb els clients i els mitjans de comunicació de l'escena i, a través d'ells, pot arribar a un públic molt més ampli. També es poden desenvolupar per identificar oportunitats i recopilar informació sobre productes, mercats i competidors.  Per fidelitzar els clients, s'implementen estratègies per evitar la pèrdua de posició al mercat i la campanya de màrqueting al carrer es pot augmentar amb publicitat suplementària a través d'altres suports, com la ràdio i la televisió.

Descarregar CFGS Polítiques de màrqueting

 

  El negoci només té dues funcions:
màrqueting i innovació.

 

Milan Kundera

EINES DE LA POSTVENDA: LES ENQUESTES I ELS SONDEJOS

Avui, The Grandma i The Newtons han parlat sobre la postvenda i les enquestes com a element d'anàlisi i generador d'opinió a la sessió que han compartit avui.

Una enquesta o sondeig és un qüestionari per a conèixer l'opinió d'una mostra representativa de població.

L'univers o persones enquestades han de reunir una sèrie de característiques per a ser vàlides i poder fer una generalització dels resultats, aquests trets depenen de l'objectiu de l'enquesta. La recollida de dades es fa sense modificar l'entorn ni el fenomen on es recull la informació.

La informació de les respostes se sotmet a anàlisi estadística (recerca quantitativa) o s'interpreta en funció de patrons semàntics (anàlisi qualitativa). Hi ha institucions especialitzades a fer enquestes vàlides, que s'usen com a eina de recollida de dades en sociologia, per a conèixer l'opinió pública sobre un subjecte d'actualitat o per a estudis de mercat on s'intenta calibrar l'èxit d'un producte.

L'enquesta pot contenir una prova pilot de menys individus per a validar que les preguntes estiguin ben formulades.

Més informació: Digital Makers

Les enquestes segons l'objectiu poden ser:

-Enquestes descriptives. Documenten les actituds o condicions presents. Això significa que intenten descriure en quina situació es troba una determinada població en el moment en què es realitza l'enquesta.

-Enquestes analítiques. Busquen, a més de descriure, explicar els perquès d'una determinada situació. En aquest tipus d'enquestes les hipòtesis que les recolzen s'acostumen a contrastar per mitjà de l'examen d'almenys dos variables, de les quals s'observen interrelacions i, després, es formulen inferències explicatives.

Els mitjans de captura per a fer una enquesta inclouen el paper, el telèfon, Internet i els dispositius mòbils:

-Paper i llapis (PAPI: Pen-and-paper personal interview). En termes generals, el paper s'utilitza per a enquestes que seran aplicades en llocs remots on no existeix senyal d'Internet, on aquest no sigui fiable o quan es requereixi un registre físic per fer el processament, per exemple, enquestes en zones rurals. El paper segueix sent el mètode més utilitzat tot i els avenços tecnològics de les últimes dècades. Això és així gràcies al seu baix cost, la versatilitat i la seguretat. La taxa de rebuig d'una enquesta en paper mitjançant un enquestador és molt baixa.

-Enquestes telefòniques (CATI: Computer-assisted telephone interview). Les enquestes telefòniques s'utilitzen quan es vol aplicar un qüestionari curt, de no més de 10 preguntes, i es volen obtenir resultats immediats. Es fan servir en enquestes de temàtica política, sondejos d'opinió, posicionament de marca i en publicitat. La taxa de rebuig d'una enquesta CATi és comparativament baixa, sempre que es compti amb enquestadors ben entrenats que aconsegueixin persuadir a la persona entrevistada per aconseguir l'entrevista i mantenir la seva atenció.

-La web (CAWI: Computer-assisted web interview). Les enquestes a la web s'utilitzen a l'hora de fer enquestes autoadministrades, és a dir, quan no es requereix un enquestador. El problema d'aquest tipus d'enquesta és la baixa taxa de respostes, ja que normalment el subjecte no està motivat a respondre, almenys que hi hagi algun interès en els resultats de l'estudi o perquè rep alguna cosa a canvi. Una variant de l'enquesta a la web és l'enquesta enviada per correu electrònic.

-Dispositius mòbils (CAPI: Computer-assisted personal interview). Les enquestes mitjançant dispositius mòbils permeten la seva aplicació amb enquestador, gravant les dades directament en algun dispositiu tipus telèfon mòbil o tauleta, amb connexió a Internet o sense. El principal problema d'utilitzar aquest mitjà, més enllà del cost del dispositiu, és que no poden ser utilitzats en llocs amb alta taxa de delinqüència, ja que es corre en risc de perdre tant l'equip com la informació.

Més informació: Openmet

Els tipus de pregunta poden ser:

-De resposta oberta. En aquestes enquestes es demana a la persona interrogada que respongui ella mateixa a la pregunta formulada. Això li atorga major llibertat a l'entrevistat i, alhora, possibilita aconseguir respostes més profundes, així com també preguntar sobre el perquè i el com de les preguntes realitzades. Per altra banda, permet adquirir respostes que no s'havien tingut en compte a l'hora de fer els formularis i es poden crear noves relacions amb altres variables i respostes.

-De resposta tancada. En aquestes, les persones enquestades han d'escollir una de les opcions que es presenten un llistat que formulen els investigadors. Aquesta manera d'enquestar té com a resultat respostes més fàcils de quantificar i de caràcter uniforme. El problema que poden presentar aquestes enquestes és que no es tingui al llistat una opció que coincideixi amb la resposta que es voldria donar; per això, sempre és recomanable incloure l'opció "altres".

Més informació: RUA

A l'hora de realitzar una enquesta es busquen complir uns objectius, com per exemple:

-Mesurar les relacions entre variables demogràfiques, econòmiques i socials.

-Avaluar les estadístiques demogràfiques com errors, omissions o inexactituds.

-Conèixer profundament patrons de les variables demogràfiques i els seus factors associats com ara fecunditat i migracions determinants.

-Avaluar periòdicament els resultats d'un programa en execució.

-Saber l'opinió del públic sobre un determinat tema.

-Investigar prèviament les característiques de la població per poder fer les preguntes correctes.

-Donar una resposta sobre la qual els entrevistats donaran una opinió congruent.

Les enquestes per mostreig tenen com a avantatges:

-Baix cost

-Informació més exacta que la del cens, ja que el menor nombre d'enquestadors permet capacitar-los millor i més selectivament.

-És possible introduir mètodes científics objectius de mesurament per a corregir errors.

-Més rapidesa en l'obtenció de resultats.

-És la tècnica més utilitzada i permet obtenir informació de gairebé qualsevol tipus de població.

-Gran capacitat per a estandarditzar dades, fet que permet el seu tractament informàtic i l'anàlisi estadística.

Les enquestes per mostreig tenen com a desavantatges:

-El plantejament i l'execució de la investigació acostuma a ser més complex que si es fa per cens.

-El seu disseny requereix professionals amb bons coneixements de teoria i habilitat en la seva aplicació. Hi ha un risc més elevat de biaix mostral.

-És necessari donar un marge de confiança de les dades, una mesura de l'error estadístic possible al no haver enquestat tota la població complerta. Per tant, s'han d'aplicar anàlisis estadístiques que permetin mesurar aquest error amb intervals de confiança, mesures de desviació estàndard, coeficient de variació, etc. Això requereix professionals capacitats i complica l'anàlisi de les conclusions.

Existeixen nombroses eines de software professionals per a fer el processament de l'enquesta de manera eficient i productiva.

El tipus de software que s'ha d'utilitzar dependrà en gran manera de la metodologia d'aplicació de l'instrument de camp, és a dir, de si l'enquesta serà autoadministrada o administrada mitjançant una entrevista personal. De la mateixa manera, el tipus de software també dependrà del mitjà de captura, ja sigui paper (PAPI), web (CAWI), entrevista telefònica (CATI) o dispositius mòbils (CAPI).

Més informació: IES Illa de Rodes

Les enquestes són un intent de no reflectir 

l'opinió pública, sinó de donar-li forma.

Rush Limbaugh