Avui, els Websors i TheGrandma hancontinuat la seva formació d'Eines Web 2.0. tot elaborant documents compartits i treballant amb Google Slides,l'aplicació en línia de Google que permet fer presentacions en el núvol.
Presentacions de Google, en anglès Google Slides,anteriormentanomenat Googlepresentations, és
un programa de presentació inclòs com a part d'un paquet informàtic de
programari gratuït basat a la web que ofereix Google dins del seu servei
Google Drive.
El servei també inclou Documents de Google i Fulls de càlcul de Google. Google Slides està
disponible com a aplicació web, aplicació mòbil per a Android, iOS,
Windows, BlackBerry i com a aplicació d'escriptori a ChromeOS de
Google.
L'aplicació és compatible amb els formats de fitxer de Microsoft PowerPoint.
Google Slides permet als usuaris crear i editar presentacions en línia mentre col·laboren amb altres usuaris en temps real.
L'usuari fa un seguiment de les edicions amb un historial de revisió que rastreja els canvis a la presentació.
La
posició de cada editor es ressalta amb un color/cursor específic de
l'editor i el sistema regula el que els usuaris poden fer a través de
diversos graus de permisos. Les actualitzacions han introduït funcions que utilitzen l'aprenentatge automàtic, incloent-hi la funció Explorar, que ofereix dissenys i imatges suggerits per a presentacions, i la funció Elements d'acció, que permeten als usuaris assignar tasques a altres usuaris.
El setembre de 2007, Google va llançar un programa de presentació per a G Suite, 45 que es va originar a partir de l'adquisició de Tonic Systems per part de la companyia el 17 d'abril de 2007.
El
març de 2010, Google va adquirir DocVerse , una empresa de
col·laboració de documents en línia que permetia la col·laboració en
línia entre diversos usuaris en Microsoft PowerPoint i altres formats de
documents compatibles amb Microsoft Office, com Word i Excel.
Les millores basades en DocVerse es van anunciar i implementar en abril de 2010.
El juny de 2012, Google va adquirir Quickoffice, una suite de productivitat patentada i gratuïta per a dispositius mòbils.
L'octubre
de 2012, es va iniciar una aplicació per a Chrome, que va proporcionar
accés directe a presentacions en una nova pestaña de Chrome.
Google Slides està disponible com una aplicació web compatible amb els navegadors web Google Chrome, Mozilla Firefox, Internet Explorer, Microsoft Edge i Apple Safari.
Els usuaris poden accedir a les presentacions, així com a altres fitxers, a través del lloc web de Google Drive.
El juny de 2014, Google va llançar una pàgina d'inici del lloc web dedicada a Google Slides que només contenia fitxers creats amb el paquet de Google Drive.12
El 2014, Google va llançar una aplicació mòbil dedicada a Google Slides pels sistemes operatius mòbils Android e iOS.13 14 15
El 2015, el lloc web per a dispositius mòbils de Presentaciones de Google es va actualitzar amb una interfície més simple i uniforme i,
encara que els usuaris poden llegir els arxius a través dels llocs web
per dispositius mòbils, els usuaris que intenten editar presentacions
seran redirigits a l'aplicació mòbil, el que evitarà l'edició a la web
portàtil.
Les presentacions es poden guardar en diferents formats com .ppt .pptx, .pptm, .pps, .ppsx, .ppsm, .pot, .potx i .potm.
Els arxius de presentació de Google Slides són
convertits al format .gslides, i no poden pesar més de 100 MB. Les
imatges inserides no poden pesar més de 50 MB i han d'estar en format
.jpg, .png o .gif animat.
Avui, els Websors i The Grandma hantreballat els subtotals de Ms.Exceli l'àlbum de fotografies deMs.PowerPoint.
Microsoft
PowerPoint és un programade presentació desenvolupat perl'empresa Microsoft per a sistemesoperatius Windows i Mac OS.
Ve integrat en el paquet ofimàticanomenat Microsoft Office
com un element més, que pot aprofitar els avantatges que li ofereixen
els altres components de l'equip per obtenir un resultat òptim.
PowerPoint és un dels programes de presentació més estesos.
És àmpliament utilitzat en diferents camps de l'ensenyament, els
negocis, entre d'altres. Segons xifres de Microsoft, cada dia són
realitzades aproximadament 30 milions de presentacions amb PowerPoint (PPT).
És un programa dissenyat per fer presentacions amb text esquematitzat, així com presentacions en diapositives, animacions de text i imatgespredissenyades o importades
des d'imatges de l'ordinador. Es poden aplicar diferents dissenys de
font, plantilla i animació. Aquest tipus de presentacions solen ser més
pràctiques que les de Microsoft Word.
Amb PPT
i els dispositius d'impressió adequats es poden realitzar molts tipus
de resultats relacionats amb les presentacions: transparències,
documents impresos pels assistents a la presentació, notes i esquemes
per al presentador, o diapositives estàndard de 35 mm.
A
mitjans de 1980 dos productors de programari estaven desenvolupant el
primer programari de presentacions gràfiques per a la computadora
personal en una petita oficina a Califòrnia anomenada Forethought. Els
primers esforços d'aquests dos productors de programari van ser poc
recompensats. Una sèrie de companyies inversores van declinar invertir
en aquest programa, que era conegut com a Presenter i estava
dirigit a la plataforma Mac, específicament a la computadora personal
Apple II. Però Bob Gaskins, amo de la companyia Forethought, Inc., i el
coproductor del programa, no van perdre les esperances. Després de dos
anys de negociacions (1985-1987), van vendre per fi la companyia i el
seu programari a la geganta Microsoft de Bill Gates per la suma de 14.000.000 de dòlars.
-L'ús de plantilles; que poden ser fetes per l'usuari, a més a més de les ja estan preestablertes.
-Poder introduir textos variant el color i la grandària de les lletres conforme a les necessitats i gustos de l'usuari.
-Es poden inserir imatges
amb les quals es dona una millor presentació a la diapositiva,
facilitant comprendre millor allò del que tracta la diapositiva, a més
de poder-se inserir textos a les imatges, complementant-se així amb
l'exposició.
-Posseeix eines d'animació, amb les quals es poden donar efectes als textos i imatges, donant-li una millor aparença.
-Realitzar gràfics.
-Afegir vídeos i àudios.
-Posseeix la qualitat d'obrir formats d'altres plataformes i fins i tot ens permet guardar-los en formats diferents del PowerPoint, per exemple, extensions com: PPT o PPS, entre altres.
-És possible afegir enllaços.
A
causa que les presentacions generalment es realitzen en un ordinador i
es mostren en un altre, és molt important que es puguin transferir de
manera transparent i senzilla, tal com en el cas d'altres programes com
l'OpenOffice.org Impress.
Powerpoint
presenta un problema a causa de la possibilitat d'importar continguts
d'altres programes mitjançant OLE, d'aquesta manera, alguns tipus de
presentacions es queden totalment lligades a la plataforma Windows,
arribant-se fins i tot al fet que la versió de Powerpoint per Apple (sobre OS X) no sigui capaç d'obrir convenientment els fitxers del Powerpoint de Windows.
Típicament inclou tres funcions principals:
-Un editor que permet inserir un text i donar-li format.
-Un mètode per inserir i manipular imatges i gràfics.
-Un sistema per mostrar el contingut en forma contínua.
Els editors de presentacions són aplicacions de programari que permeten l'elaboracióde documents multimèdia
conformats per un conjunt de pantalles, també denominades diapositives,
vinculades o enllaçades en forma seqüencial o hipertextual on conviuen
textos, imatges, so i animacions.
no és el que dius, és el que fas. A qui li importa el vostre PowerPoint i el que heu esculpit a la vostra pedra angular? Si no s'està modelant, no es podrà llegir.
Avui, els Websors i TheGrandma han estat treballant els autofiltres i el DAFO en una nova sessió on han pogut intercanviar opinions i punts de vista sobre Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats.
L'Anàlisi DAFO és un mètode deplanificació estratègica per a avaluar les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats d'un projecte.
La DAFO diferencia entre els factorsinterns (fortaleses i debilitats) d'una organització i els factors externs d'aquesta (oportunitats i amenaces).
Es
tracta d'especificar l'objectiu d'un projecte i la identificació dels
factors interns i externs que són favorables i desfavorables per assolir
aquest objectiu. La tècnica se li atribueix a AlbertHumphrey, a la Universitat de Stanford els anys 1960 i 1970.
Fortaleses:
característiques del projecte (i el seu equip) que li donen un
avantatge per a assolir els objectius (o en relació amb la resta de
projectes).
Debilitats
(o limitacions): són característiques que situen el projecte (i el seu
equip) en un desavantatge per assolir els objectius (o en relació amb la
resta de projectes).
Oportunitats:
oportunitats del medi, externes a l'equip que desenvolupa el projecte,
que posen en avantatge l'equip per a assolir el seu l'objectiu, com
millorar el rendiment o obtenir majors guanys.
Amenaces: elements del medi, externs a l'equip que desenvolupa el projecte, que podrien causar problemes per a assolir l'objectiu.
La identificació dels DAFOs
és essencial per al procés de planificació per a la consecució d'un
objectiu. Qui pren decisions ha de determinar si l'objectiu és
assolible, tenint en compte l'anàlisi DAFO. Si l'objectiu no és assolible, un objectiu diferent ha de ser seleccionat i s'ha de repetir el procés.
Les oportunitats són aquells factors, positius, que es generen en l'entorn i que, una vegada identificats, poden ser aprofitats.
Algunes de les preguntes que es poden realitzar i que contribueixen en el desenvolupament són:
-Quines circumstàncies milloren la situació de l'empresa?
-Quines tendències del mercat poden afavorir-nos?
-Existeix una conjuntura en l'economia del país?
-Quins canvis de tecnologia s'estan presentant en el mercat?
-Quins canvis en la normativitat legal i/o política s'estan presentant?
-Quins canvis en els patrons socials i d'estils de vida s'estan presentant?
Les amenaces són situacions negatives, externes al programa o projecte, que poden atemptar contra aquest, pel que arribat al cas, pot ser necessari dissenyar una estratègia adequada per a poder sortejar-les.
Algunes de les preguntes que es poden realitzar i que contribueixen en el desenvolupament són:
-Quins obstacles s'enfronten a l'empresa?
-Què estan fent els competidors?
-Es tenen problemes de recursos de capital?
-Pot alguna de les amenaces impedir totalment l'activitat de l'empresa?
Les fortaleses són tots aquells elements interns i positius que diferencien al programa o projecte d'uns altres d'igual classe.
Algunes de les preguntes que es poden realitzar i que contribueixen en el desenvolupament són:
-Quina consistència té l'empresa?
-Quins avantatges hi ha en l'empresa?
-Què fa l'empresa millor que qualsevol altra?
-A quins recursos de baix cost o de manera única es té accés?
-Què percep la gent del mercat com una fortalesa?
-Quins elements faciliten obtenir una venda?
Les debilitats es refereixen a tots aquells elements, recursos, habilitats i actituds que l'empresa ja té i que constitueixen barreres per a assolir la bona marxa de l'organització.
També
es poden classificar: aspectes del servei que es brinda, aspectes
financers, aspectes de mercat, aspectes organitzacionals, aspectes de
control.
Les
debilitats són problemes interns, que, una vegada identificats i
desenvolupant una adequada estratègia, poden i han d'eliminar-se.
Algunes de les preguntes que es poden realitzar i que contribueixen en el desenvolupament són:
Què es pot evitar?
Que s'hauria de millorar?
Quins desavantatges hi ha en l'empresa?
Què percep la gent del mercat com una debilitat?
Quins factors redueixen les vendes o l'èxit del projecte?
Avui, els Websors i TheGrandma han compartit una nova sessió d'EinesWeb 2.0.Ha estat un dia intens on han tocat diferents temes i aplicacions importants per a la seva formació.
The Grandma ha començat la sessió parlant d'AlanLomax,l'etnomusicòlegnord-americà que treballà arreu del món enregistrant música. Lomax fou pioner en la gravació i conservació dedades digitals, i per això, gràcies al seu treball, avui en dia podem tenir registres sonors de diferents comunitats culturalsd'arreu del món.
Amb Alan Lomax com a punt de partida, les Websors s'han endinsat en el món dels recursos lliures i les Creative Commons, tot visitant webs tan interessants com Google Arts and Culture, Archive o Gutenberg. Són només tres exemples extrets de centenars de pàgines web que ens ofereixen la possibilitat de compartir material de manera lliure i gratuïta amb l'única condició d'esmentar la font d'origen.
Finalment, han treballat altres eines 2.0 de fotografia com Remove i I Love Image i de tractament d'arxius en PDF com I Love PDF.
Aquesta protecció està disponible tant per a obres publicades com per a obres que encara no s'hagin publicat. Generalment dona al propietari del dret d'autor el dret exclusiu per a fer i per a autoritzar a altres a fer el següent:
-Reproduir l'obra en còpies o fonogrames.
-Preparar obres derivades basades en l'obra.
-Distribuir
còpies o fonogrames de l'obra al públic venent-les o fent un altre
tipus de transferències de propietat com ara llogar, arrendar o prestar
aquestes còpies.
-Presentar
l'obra públicament, en el cas d'obres literàries, musicals, dramàtiques
i coreogràfiques, pantomimes, pel·lícules i d'altres produccions
audiovisuals.
-Mostrar
l'obra públicament, en el cas d'obres literàries, musicals,
dramàtiques, coreogràfiques, pantomimes, obres pictòriques, gràfiques i
esculturals, incloent-hi imatges individuals de pel·lícules o altres
produccions audiovisuals.
-En el cas de gravacions sonores, interpretar l'obra públicament a través de la transmissió àudio digital.
La protecció dels drets d'autor es dona a partir que l'obra està creada d'una forma fixada.
Els drets d'autor sobre una obra creada esdevenen immediatament propietat de l'autor que l'ha creada.
Només l'autor o aquells qui deriven els seus drets a través de l'autor poden reclamar-ne la propietat.
Els
autors d'una obra col·lectiva són copropietaris del dret d'autor
d'aquesta obra llevat que hi hagi un acord que indiqui el contrari.
Els
drets d'autor de cada contribució individual en una publicació
periòdica o en sèrie, o qualsevol altra obra col·lectiva, existeixen a
més a més dels drets d'autor de l'obra col·lectiva en conjunt i estan
conferits inicialment a l'autor de cada contribució.
Els
menors d'edat poden reclamar drets d'autor, però les lleis de l'estat
poden reglamentar qualsevol transacció relacionada amb aquest tema que
inclogui a menors.
Existeix
un Registre de la Propietat Intel·lectual que depèn del Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya que és una forma de protecció
prevista a la Llei de propietat intel·lectual que el configura com un
registre de drets relatius a les obres i altres produccions protegides.
No és obligatòria el fet de tenir-hi un registre, ni tenir-hi un
registre és constitutiu de l'adquisició dels drets ni de la seva cessió.
No obstant això, en dona una prova privilegiada.
Les obres amb drets d'autor inclouen les següents categories:
-Pantomimes i altres obres coreogràfiques, pel·lícules i altres obres audiovisuals
-Gravacions sonores
-Obres arquitectòniques
Els drets d'autor protegeixen obres
originals que estiguin fixades en una forma d'expressió tangible.
La
fixació de l'obra no ha de ser aparent o perceptible mentre aquesta
pugui ser comunicada mitjançant l'ajuda d'alguna màquina o aparell.
Aquestes categories s'han de veure d'una manera àmplia.
Per exemple, el programari s'ha d'enregistrar com a obra literària; els mapes i plànols arquitectònics podrien enregistrar-se com obres pictòriques, gràfiques i esculturals.
Hi ha materials que generalment nopoden tenir drets d'autor. Entre d'altres:
-Treballs
que no han estat fixats en una forma d'expressió tangible. Per exemple:
obres coreogràfiques que no han estat escrites o gravades, o discursos
improvisats o presentacions que no han sigut escrites o gravades.
-Títols,
noms, frases curtes i lemes, símbols o dissenys familiars, lleugeres
variants de decoració tipogràfica, lletres o colors; llistes
d'ingredients o continguts.
-Idees,
procediments, mètodes, sistemes, processos, conceptes, principis,
descobriments, aparells, com diferenciacions d'una descripció,
explicació o il·lustració.
-Obres
que consisteixin totalment d'informació que és de coneixement públic i
per tant propietat comuna i no representen un treball que tingui un
autor original (per exemple: calendaris, taules de pes i estatura,
cintes mètriques o regles, i llistes o taules obtingudes de documents
públics o altres fonts d'ús comú).
Les llicències de distribució es poden classificar segons els drets que cada autor es guarda sobre la seva obra:
-Domini públic. L'autor renuncia completament als seus drets o aquests han caducat.
-Programari lliure sense protecció heretada.
Se subministra el codi font i se'n pot crear una obra derivada sense
que aquesta tingui cap obligació de protecció. Moltes llicències
pertanyen a aquesta classe, per exemple: Academic Free License v.1.2;
Apache Software License v.1.1; Artistic; Attribution Assurance license;
BSD License; MIT License; University of Illinois/NCSA Open Source
License o W3C Software Notice and License.
-Programari lliure amb protecció heretada.
Algunes restriccions s'apliquen a les obres derivades. Entre les
llicències d'aquesta categoria hi ha: Artistic License; Common Public
License v.1.0; GNU General Public License v.2.0; GNU Lesser General
Public License v.2.1 o Mozilla Public License.
-Programari de propietat (a voltes anomenat propietari o privatiu). Es protegeix contra còpia, modificació i redistribució.
Avui,els Websors i TheGrandma han parlat del llenguatge visual i del visual thinking tot parlant dels gràfics i de com fer infografies amb elements com els Smart Art.
Antoni Gaudí i Cornet
és considerat un dels grans genis de l'arquitectura i les seves obres
són un gran reflex del domini de les matemàtiques, l'observació de la
natura, la creativitat sense límits i la seva particular visió del món
espiritual. Gaudí
és un clar exemple de llenguatge audiovisual. Visual pel seu domini del
color i les formes i àudio per l'excel·lent acústica dels seus
edificis. Influenciat pel Modernisme, les ganes de deixar enrere un
segle gris i donar llum a un segle nou ple d'esperança i objectius
comuns, Gaudí ens ha deixat un llegat etern, però també críptic i hermètic que cal desxifrar utilitzant tots els nostres sentits.
Un llenguatge visual és un conjunt de pràctiques per les quals les imatges poden usar-se per a comunicar conceptes.
La creació d'una imatge per a comunicar una idea pressuposa l'ús d'un llenguatge visual.
De la mateixa manera que les persones poden verbalitzar la seva manera de pensar, poden visualitzar-la.
Els elements en una imatge representen conceptes en un context espacial, en comptes de la forma lineal usada per a les paraules.
El discurs i la comunicació visual són paral·lelament i usualment interdependents
d'aquesta manera els col·lectius humans intercanvien informació. Un
diagrama, un mapa, o una pintura són tipus de llenguatges visuals.
El
sentit de vista funciona selectivament. La percepció no és una captació
passiva de tot el que apareix davant dels ulls; és un judici continu de
les relacions d'escala i de color, i inclou fer categories de formes
per a classificar imatges i formes del nostre voltant.
La infografia és la tècnica de creació i tractament d'imatges digitals utilitzant ordinadors i eines informàtiques.
En general, defineix el conjunt de tècniques que serveixen per a produir aquelles creacions realitzades en un entorn tridimensional virtual
que es genera mitjançant programari especialitzat dins d'un ordinador;
també s'aplica al programari que permet fer-les realitat.
El terme infografia és usual per a referir-se a les informacions iconogràfiques, acompanyades de breus texts de suport o explicacions textuals,
en la premsa diària i de periodicitat diversa; però també són
infografies totes aquelles produccions iconogràfiques, esquemes
detallats, i altres iconografies amb categoria d'il·lustracions
gràfiques que, acompanyades de texts ad hoc, contribueixen a descriure,
comprendre o fer entendre millor allò del que s'informa, sigui en suport
paper, informàtic o digital o altres modalitats de publicació i
materials: plafons, cartells o tendals.
Les infografies poden estar realitzades en color, en escala de grisos o en blanc i negre, i poden ser de mides variades.
Abans
de l'aparició del programari informàtic d'edició iconogràfica, es
parlava d'il·lustració tècnica, i a partir del boom de la informàtica,
la conjunció dels mots informàtica, informació, grafia i iconografia, segons el parer d'alguns, va proporcionar el terme infografia, encara que ja existia amb anterioritat; l'auge de les tecnologies informàtiques adreçades a l'edició d'informació iconogràfica han fet que el mot infografia hagi esdevingut molt utilitzat.
Popularment s'anomena 3D, per l'aparença tridimensional i el treball en perspectiva, en contraposició al 2D o bidimensional de la majoria de tècniques gràfiques i animacions prèvies a l'aparició de la infografia per ordinador.
Els professionals de la infografia són coneguts com a infògrafs o infografistes,
i es tracta d'una especialització en les arts gràfiques, inclosos el
disseny gràfic i la il·lustració gràfica, però també en el disseny i
il·lustracions artístiques i en animació en general des de cinema,
televisió i videojocs, fins a publicitat i Internet. Aquesta tècnica
també s'empra per a construir les maquetes virtuals que s'empren en
medicina, en arquitectura i en disseny industrial, entre d'altres.
L'arquitectura és el primer art plàstic; l'escultura i la pintura necessiten la primera. Tota la seva excel·lència ve de la llum. L'arquitectura és l'ordenació de la llum.
Avui, els Websors i TheGrandma han treballat amb un escurçador d'enllaços,el ja.cat.
També han treballat les presentacions interactives creades a partir d'hiperenllaços i han creat contingut sobre dues grans celebritats angleses: JulieAndrews, l'actriu que ahir va celebrar el seu 90è aniversari recordada pels seus papers a Mary Poppins, The Sound of Music o Victor or Victoria? i Jane Goodall,la primatòloga que ahir ens va deixar. Que la terra et sigui lleu, Jane, i moltes gràcies per tot el llegat científic i personal que ens has deixat.
La Fundació puntCAT, juntamentamb dinahosting, han creat l'escurçador d'enllaçosja.cat.
Aquest
escurçador en català és una eina útil i gratuïta per retallar i
personalitzar enllaços (URLs) que està basat en Polr 2, una plataforma
oberta per a escurçar enllaços.
El servei ja.cat és gratuït i permetescurçar, retallar i personalitzarenllaços (URL).
No cal registrar-se com usuari per poder utilitzar el servei ja.cat, perescurçar URL.
Queden reservats tots els drets. El Lloc Web ja.cat
els continguts propis, la programació i el disseny del lloc web es
troba plenament protegit pels drets d'autor, quedant expressament
prohibida tota reproducció, comunicació, distribució i transformació
dels referits elements protegits.
L'usuari que desitgi establir un hiperenllaç al seu lloc web al Lloc Web ja.cat no realitzarà un ús il·legal o contrari a la bona fe de les informacions o serveis posats a disposició en el referit lloc web.
L'existència d'hiperenllaços en pàgines web alienes que permetin l'accés al Lloc Web ja.cat
no implicarà en cap cas l'existència de relacions comercials o
mercantils amb el/la titular de la pàgina web on s'estableixi
l'hiperenllaç, ni l'acceptació o supervisió per part de puntCAT dels
seus continguts o serveis. puntCAT no serà responsable en cap cas dels
continguts o serveis de la web de l'usuari on s'inclogui un hiperenllaç o
enllaç al Lloc Web ja.cat.
PuntCAT és responsable del tractament de les dades proporcionades a través del Lloc Web ja.cat.
Per accedir i/o navegar pel Lloc Web de ja.cat no cal aportar cap dada.
El caràcter obligatori de la resposta a les preguntes que es plantegen,
o de les dades que se sol·liciten a través del Lloc Web, s'indica
mitjançant la incorporació d'un asterisc (*) a continuació de la
pregunta o camp del formulari. En cas de no proporcionar les dades
requerides no serà possible prestar el servei o funcionalitat
sol·licitats.
No
es tracten dades de menors d'edat en cap cas, ja que únicament es
permet el registre com a usuari a través del lloc web a persones majors
d'edat amb plena capacitat per actuar en el tràfic jurídic. Qualsevol
compte d'usuari donada d'alta incomplint aquest extrem serà eliminada
immediatament.
La informació proporcionada pels usuaris serà tractada d'acord amb les següents finalitats:
-Usuaris.
Les dades proporcionades al registrar-se com usuari del servei,
s'utilitzen amb la finalitat de gestionar el servei tant a nivell tècnic
com administratiu, i/o per notificar-los incidències o qualsevol
informació d'interès sobre el servei. La base legitimadora del
tractament és la prestació del servei o execució del contracte.
Conservem aquestes dades durant tres anys per acreditar el compliment de
la normativa sobre protecció de dades.
-Contacte.
Les dades rebudes per qualsevol dels mitjans i/o canals de contacte
indicats en el lloc web, s'utilitzen per contactar i/o gestionar la
sol·licitud o incidència comunicada, i es conserven durant 12 mesos. La
base legitimadora del tractament és la prestació del servei o execució
del contracte.
Avui, The Grandma ha començat una nova formació a Sant Boi de Llobregat amb els Websors, un encantador grup que vol ampliar els seus coneixements en eines digitals per ampliar les seves possibilitats d'èxit laboral. Enaquestaprimera sessió han parlat de temes tan importants com la reputació i la marcapersonal (branding), les xarxes socials i l'impacte d'aquestes en la recerca de feina. També han parlat de la importància de la fotografia, dels valors que pot transmetre i de com ens pot definir en un currículum vitae, tot utilitzant l'eina Photofunia.
La
marca personal és un concepte basat en el desenvolupament personal
consistent en considerar-se a un mateix com a marca comercial.
Es
tracta d'elaborar, transmetre i protegir la marca amb ànim de
diferenciar-se i aconseguir l'èxit més gran possible, tant en les
relacions socials com en les professionals.
Una marca és una promesa de valor. Les marques desprenen valors i generen expectatives.
A
diferència d'altres enfocaments en tècniques de millora professional
que tendeixen a la millora de característiques personals, la marca personal o personal branding tendeixen a la promoció personal a través de la percepció que els altres tenen d'un mateix.
La marca personal està relacionada amb la reputació digital, però la manera com s'estableixen totes dues és diferent.
La marca personal depèn d'un mateix, un se l'ha de construir, però lareputació la defineixen els altres, tot i que pots arribar a influenciar-la a través de les teves accions.
Desenvolupar una marca personal no és només saber identificar les característiques que ens fan diferents, sinó en saber com transmetre-les per sobresortit en un mercat competitiu i en constant canvi.
El concepte de marca personal es
fa més necessari en l'actualitat perquè les relacions interpersonals
són cada cop més anònimes. Quan els humans gaudeixen dels mateixos
atributs (formació, experiència, mateixes aspiracions), les persones
tendeixen a convertir-se en iguals. Per això per promocionar-se
individualment, ens hem de diferenciar i mostrar-nos de manera diferent,
única i irrepetible. Em distingeixo o m'extingeixo.
Els professionals que vulguin diferenciar-se per augmentar el valor del seu treball han de construir, promocionar, comunicar i protegirlamarca personal.
La reputació en línia és la interpretació subjectiva del conjunt d'informacions aparegudes a Internet sobre una persona, empresa, organització, institucióo marca comercial.
Es conforma a partir de múltiples factors entre els quals hi ha tots aquells sistemes constructors de marca, com la publicitat, les relacions públiques, el màrqueting;a més de la informació apareguda en mitjans de comunicacióelectrònics, i també tots aquells continguts generats pels usuaris d'Internet, siguin a través de llocs web o de qualsevol plataforma amb tecnologia Web 2.0.
El
fet que qualsevol opinió, comentari o contingut generat per l'usuari
sigui absolutament sensible a l'efecte que tindrà en la imatge de
l'objecte del comentat pels altres usuaris, fa que la reputació digital d'una persona, empresa, organització, institució o marca sigui molt preuada pel seu valor sumatori d'informacions.
És important saber que la major part d'aquests judicis de valor subjectius (reputació en línia)
sobre un conjunt d'informacions sobre una persona, empresa,
organització, institució o marca es fa en funció del resultat d'una
cerca en un motor de cerca.
Es necessiten 20 anys per construir una reputació i cinc minuts per arruïnar-la. Si hi penses, faràs les coses d'una altra manera.
Warren Buffett
La gestió de marques (en anglès branding) és una funció del màrqueting que utilitza tècniques especials per augmentar el valor percebut d'un producte.
Basat en els objectius de l'estratègia de màrqueting establerta, la gestió de lamarca permet
créixer el preu dels productes i genera clients fidels a través
d'associacions i imatges positives o d’una forta consciència de la marca.
La gestió de marca és el procés d'identificació del valor bàsic d’una marca concreta i
que reflecteix el valor bàsic entre els clients objectius. En termes
moderns, una marca pot ser corporativa, de producte, de servei o de
persona.
Des de les primeres dècades del segle XX, els anunciants van començar a centrar-se en el desenvolupament de conceptes de personalitat, imatge de marca i identitat de marca.
A màrqueting, la gestió de la marca comença amb una anàlisi de com es percep actualment una marca al mercat (DAFO), procedeix a la planificació de com s'ha de percebre la marca si vol assolir els seus objectius i continua assegurant que la marca es percep com està prevista i que assegura la seva objectius.
.png)
.jpg)
.png)
.jpg)
.png)
.jpg)
.jpg)
.jpg)