LA GESTIÓ DE LES EMOCIONS, PERCEPCIONS I SENSACIONS

Avui, els Ecomeals i The Grandma han donat la benvinguda a l'Alba B., una nova integrant del grup. Han estat parlant sobre comunicació, percepcions, sensacions, llenguatges, codis i prejudicis, a més a més de comprovar la màxima que diu que generalment "mirem, però no veiem", amb relació a la manca d'atenció que moltes vegades tenim davant fets i llocs incontestables.

La percepció, dins del sistema general de processament de la informació o sistema cognitiu, ha estat definida com el procés d'extracció activa d'informació i d'elaboració de representacions.

La percepció és un suport bàsic de tots els processos cognitius superiors com són la memòria, l'aprenentatge, el raonament, el pensament...

D'aquesta manera la percepció permet rebre un estímul el qual és processat per una Memòria (psicologia) memòria sensorial, enviat a una memòria a curt termini que pot ser enviada o retornada a una de llarg termini, però que, sigui com sigui, produeix una resposta externa a l'estímul originari.

Ara bé, la qüestió clau és: quina és la certesa o incertesa del nostre coneixement? És a dir, la realitat es correspon amb la representació cognitiva que en té l'ésser humà o el món cognitiu és solament un producte inventat per la ment humana? Són fiables les dades que els òrgans sensorials capten de l'exterior?

Com que les dades extretes de l'estímul són interpretades, de vegades cometem errors d'interpretació perquè basem la interpretació en pistes inadequades. L'empirisme sosté que la informació sensorial és l'única font de coneixement vàlida; a aquesta concepció es contraposa el racionalisme, que defensa que davant l'engany al qual ens porten, a vegades, els sentits, el fonament autèntic del nostre coneixement són les idees clares i distintes.

La psicologia de la percepció s'ocupa precisament de l'estudi de la interacció entre les dades sensorials, informació extreta pels sentits, i el processament cognitiu, mitjançant l'estudi de les il·lusions perceptives i de certs efectes particulars, els quals es posen en manifest en condicions d'estimulació determinades.

La sensació és la impressió que produeixen les coses per mitjà dels sentits i que arriba al sistema nerviós central, és l'encarregada de donar resposta immediata als òrgans dels sentits enfront de l'estímul que rep d'aquests, i d'altra banda, la percepció serà la interpretació de les mencionades sensacions en atribuir-los no sols significat sinó també organitzar-les.

Tota sensació té un component subjectiu, ja que dues persones no tenen les mateixes dades, perquè els seus òrgans són sempre diferents i actuen com a filtre davant l'exterior, és el pas previ a la percepció, que ja ordena les dades amb categories mentals.

Des del punt filosòfic; té múltiples significats per la seva ambigüitat i també per la variació de sentit que pateix en cada època. Per a alguns pensadors, la sensació és un mode inferior de coneixement i fins dubten que es tracti d'un coneixement. Per exemple, Plató, afirma que la sensació o percepció sensible, no és un coneixement verdader, ni tan sols del món sensible. 

Més informació: IOC

La teva percepció no ha de ser la meva realitat.

Aporva Kala

L'actiu més important de qualsevol organització som les persones. El flux d'informació que generem impacta, positivament o negativament. Necessitem una comunicació efectiva per assolir els nostres objectius.

Les barreres en la comunicació distorsionen els missatges, la informació arriba alterada. Hi ha diversitat de barreres en la comunicació: semàntiques, físiques, biològiques, psicològiques,  socioculturals… A continuació en presentem algunes de les més habituals.

Set barreres de la comunicació que et poden complicar la vida:

El soroll, la distància i les interferències intoxiquen i degraden la comunicació. Qualsevol missatge emès en un lloc sorollós es distorsiona, la informació es degrada i n'altera els efectes. El soroll afecta negativament el flux d'informació entre emissora i receptora. Els errors provocaran conflictes i malentesos, i afectaran negativament el procés.

 

Els missatges desorganitzats i incomplets provoquen una comunicació ineficaç. La claredat, la precisió, la concreció i l'organització del missatge ens estalviaran malbaratar recursos i temps.

Les dades de contacte desactualitzades o errònies ens tanquen canals de comunicació. Integrar protocols d'actualització permetrà mantenir els canals de comunicació operatius, facilitarà la comunicació i estalviarà malentesos i pèrdues de temps.

El to i el volum de les comunicacions orals a les reunions d'equip o a les presentacions. La ponent ha de parlar molt clar, mostrar convicció, mantenir un volum audible per a tothom, fins i tot per a les persones de l'última fila, i promoure la participació de l'audiència formulant preguntes. Proporcionar un resum de la reunió per correu electrònic a les participants o fixar per escrit els punts centrals de la reunió ens estalviarà confusions i malentesos.

Saber quines són les àrees d'interès de cada persona de l'equip per decidir, amb bon criteri, a qui comuniquem què i com li ho comuniquem; necessitem adaptar els missatges a l'audiència.

Llocs, argots i perspectives diferents proporcionen significats diferents i comprensions diferents. Una cap i una membre de l'equip tenen perspectives diferents i pensen diferent; les especialistes utilitzen argots específics no compartits per altres especialistes. Aquestes diferències poden comportar problemes en la comunicació; tenir-ho en compte ens ajudarà a millorar la comunicació. Construir el missatge clar i complet i preguntar per constatar que s'ha entès al complet.

Donar per sabut, suposar que l'altra persona ja sap què volem dir-li, farà que el missatge que construïm sigui incomplet i provocarà una comunicació deficient.

Superar les barreres de la comunicació contribueix al bon funcionament de les organitzacions i de les relacions interpersonals; la comunicació eficaç redueix les taxes d'error, els conflictes i els malentesos.

Cada persona compta, al seu nivell, per superar les barreres de comunicació i aconseguir una comunicació eficaç.

Més informació: IOC

Allò més important en la comunicació és

escoltar allò que no s'ha dit.

Peter Drucker

Un prejudici o prejuí és una creença o valoració que hom fa de manera precipitada i sense base de certesa i que l'influeix i li condiciona el punt de vista.

La discriminació sorgeix quan un determinat individu o conducta és jutjat negativament per causa dels prejudicis i, llavors, rep un tracte diferent.

Un prejudici no és universal, és a dir, cadascú pensa coses diferents.

Els prejudicis poden ser cognitius i, llavors, distorsionen la realitat per percebre-la d'una determinada manera; afectius, si van lligats a allò que agrada, poden manifestar-se en el rebuig de determinats grups socials o conceptes sense un autèntic coneixement; i conatius, que porten l'individu a actuar d'acord amb els seus valors o ideals. Sovint estan basats en estereotips.

Els prejudicis són una conducta adaptativa, proporcionen una guia per al judici ràpida, perquè no sempre es poden verificar tots els aspectes d'un assumpte abans de reaccionar-hi.

Més informació: Guia de Comunicació Inclusiva

Els prejudicis s'aprenen.
No naixem amb prejudicis, els aprenem.

Charles R. Swindol

LA COMUNICACIÓ NO VERBAL, ELS GESTOS I LES MIRADES

Avui, els Ecomeals i The Grandma han continuat amb una nova sessió del curs d'Activitats Auxiliars de Comerç amb els companys de Sant Boi de Llobregat.

Han parlat sobre la Comunicació No Verbal i sobre la seva importància, ja que aquesta suposa més del 50% de la nostra comunicació.

 

Durant cinc hores, han estat visualitzant i comentant vídeos i fent activitats sobre grans mestres de la CNV com Charles Chaplin, Charlie Rivel i Marcel Marceau i han parlat sobre aspectes teòrics com el parallenguatge, la cinèsica i la proxèmica.

L'antropòleg  Edward T. Hall diu que el 60% de les nostres comunicacions són no verbals; Mario Pei calcula que podem produir al voltant de 700.000 signes físics diferents i Ray Birdwhistell assenyala que només la cara  pot produir 250.000 expressions.

Si pensem en la nostra la cara com emoticones podrem identificar-ne un bon ventall.

El pare de les microexpressions és Paul Ekman. Psicòleg nord-americà que amb la seva disciplina és capaç de descobrir les emocions reals de la persona: Tristesa, alegria, ira, por, sorpresa, fàstic o menyspreu.

El llenguatge verbal  s'utilitza per transmetre la informació, mentre que el llenguatge no verbal s'encarrega de la negociació d'actituds i la relació interpersonal.

Més informació: Diputació de Barcelona

El llenguatge no verbal és el tipus de comunicació que inclou:

L'expressió corporal. Es dóna a través de gestos corporals, expressió facial, posició i postura del cos, el tacte i el contacte físic. Inclou moviments voluntaris i involuntaris que acompanyen el missatge o en donen per sí sols.

L’expressió paraverbal o paralingüística. Vinculada a la dicció, l’accentuació, el ritme i el to de veu que s’utilitza.

La proxèmica. Està lligada a la l'espai personal, a la relació espaial, és a dir la distància envers l’altre i la posició en l'espai.

La importància de les tres dins del context comunicatiu és molt rellevant ja que són un tipus d’expressió unides mes al subconscient que a la voluntat, i que conseqüentment esdevenen una representació més fidedigna dels pensaments i sentiments de la persona.

Ser perceptiu o intuïtiu té àmplia relació amb la capacitat de llegir el llenguatge no verbal, amb l'habilitat per recollir i desxifrar les senyals que ens mostren, per insignificants que puguin semblar.

Aquesta habilitat pot ser innata, però també es pot aprendre i per desenvolupar-la cal conèixer-se a un mateix.

Quan una persona és capaç d’observar-se en la seva conducta diària, prestant atenció a les seves pròpies emocions i l'expressió del seu cos, està desenvolupant l'habilitat de captar el llenguatge no verbal de l'altra.

Si interpretem les senyals que nosaltres emetem ens serà més fàcil entendre les que el receptor rep.

Sovint percebem de manera subtil i no tan subtil, moviments, gestos, expressions facials, i, fins i tot, canvis en el nostre cos que ens indiquen que està passant alguna cosa. La nostra manera de parlar, de caminar, d’asseure'ns o d'estar de peu, parlen per nosaltres mateixos; mostren a l'exterior allò que realment sentim a l'interior.

Més informació: IOC

Si som més conscients d'aquesta comunicació i entenem què significa, podrem comprendre millor les persones amb qui ens relacionem. Aquest fet ens permet comunicar-nos més eficientment, podem millorar la nostra comunicació amb els altres i ser més conscients de què ens estan transmetent.

De vegades emetem missatges contradictoris: diem una cosa, però el nostre cos desvetlla un missatge diferent. Aquest llenguatge no verbal pot afectar a la manera que tenim d'actuar i de com els altres reaccionen davant nostre.

1. PRIMERA IMPRESSIÓ: CONFIANÇA

Recorda, per exemple, el dia que vas conèixer un nou company de feina. Quina va ser la teva primera impressió? Et va donar confiança? T'associaries amb ell? Et va convèncer? Va entrar amb decisió a l'oficina? Et va donar la mà amb fermesa? Mentre parlàveu, et mantenia la mirada o la desviava? La seva cara estava tensa o relaxada? Com eren els moviments dels seus braços: gestos amplis o més aviat enganxats al cos?

Quan observes a altres persones és fàcil identificar senyals que mostren com s'està sentint aquella persona, ja sigui a través de la seva postura o del to de veu. Si estàs a punt d'entrar en una situació on no et sents tan segur com t'agradaria, per exemple donar una conferència o assistir a una reunió important, procura adoptar aquests signes i senyals que projecten confiança:

-Postura. El front ha d'estar elevat amb les espatlles cap enrere.

-Contacte amb els ulls. Ha de ser sòlid amb una cara somrient.

-Gestos amb les mans i els braços. Cal que siguin decidits.

-Discurs. Ha de ser lent i clar.

-El to de veu. Cal que oscil·li de moderat a baix.

Més informació: XTEC

El silenci és infinit com el moviment, no té límits.

Per a mi, els límits els posa la paraula.

Marcel Marceau

2. UNA REUNIÓ DIFÍCIL: TENSIÓ

Pensa en l'ambient que es genera en una reunió complicada on s'estigui avaluant un contracte o una negociació a terminis. En un món ideal, tant tu com l'altra persona hauríeu d'estar oberts i receptius a escoltar les paraules de l'altre, per tal de concloure la reunió amb èxit. Tot i això, es pot donar el cas que l'altra persona estigui a la defensiva i no estigui escoltant. Per això és important identificar si l'interlocutor està realment receptiu.

Com saber si les teves paraules se les emporta el vent?

Alguns dels signes que identifiquen que la persona receptora està a la defensiva:

-Els gestos de les mans i dels braços són petits i es mantenen a prop del cos.

-Les expressions facials són mínimes.

-Es manté a una distància allunyada.

-Creua els braços per davant del cos.

-No aguanta la mirada i fins i tot, evita el contacte visual.

Si interpretem aquests senyals, convé canviar allò que s'està dient i com es diu, amb l'objectiu d'ajudar a l'altra persona a sentir-se més a gust i que estigui més receptiva amb allò que està escoltant.

De la mateixa manera, si notes que ets tu qui està a la defensiva, pots monitoritzar el teu propi llenguatge corporal per assegurar-te que els missatges que estàs transmetent són els que exposes en paraules i que estàs obert i receptiu amb el que es discuteix.

Més informació: BBVA

Jo tinc molts problemes en la meva vida,

però els meus llavis no ho saben

i ells sempre somriuen.

Charles Chaplin

3. TREBALLAR AMB GRUPS: DESCONNEXIÓ

Alguna vegada t'has trobat en la situació d'estar presentant un projecte i has tingut la sensació que la teva audiència no estava realment interessada amb el que estaves exposant? Has hagut de dirigir un equip amb l'objectiu d'aconseguir un consens sobre responsabilitats i terminis d’entrega? Tothom seguia la mateixa línia per arribar a la solució o existia una certa desconnexió entre els membres de l'equip?

Quan has de fer una presentació o treballar amb un grup, vols que la participació sigui del 100% de tots els interessats. Això no sempre passa i moltes vegades és necessari implicar activament l'audiència. Per fer-ho és necessari que identifiquis les senyals de la seva desconnexió:

-Els caps estan abaixats.

-Les mirades són perdudes o les distraccions fàcils.

-Les mans estan jugant amb la roba o amb els llapis.

-La gent pot estar escrivint o fent gargots.

-Les persones poden estar asseguts enfonsats a les seves cadires.

Quan identifiquis a aquella persona que sembla no estar involucrada amb allò que està passant, pots fer-li alguna pregunta directa per tal que torni a participar a la reunió i es reincorpori al diàleg. Tot i això, no oblidis que el teu propi cos també ha de mostrar la confiança i la seguretat que vols que expressi.

Més informació: Pere Tarrés

La Comunicació No Verbal és un elaborat

codi secret que s'escriu enlloc,

conegut per ningú i que tothom entén.

Edward Sapir

4. DETECTAR LA MENTIDA

De tot el llenguatge corporal no verbal que podem observar, ser capaç de percebre si una persona està mentint o no, ens situa en una posició molt bona. Alguna de les senyals que indiquen quan una persona pot estar mentint són:

-Els ulls mantenen poc o gens contacte; els moviments són curts i ràpids i les pupil·les estan contretes.

-Quan es parla, les mans o els dits estan davant de la boca.

-Es manté allunyada, o hi ha gestos corporals inusuals/no naturals.

-Augmenta el seu ritme respiratori.

-Pateix petites alteracions del color de la pell, sobretot la cara i el coll, que tendeixen a posar-se vermells.

-Augmenta la transpiració.

-Es produeixen canvis en la veu, com el canvi de to o el tartamudeig.

És important recordar que el llenguatge corporal de cada persona és lleugerament diferent. Si no trobes cap d’aquestes senyals, tampoc has de creure en pèls i senyals el que el teu interlocutor t'està dient, ni tampoc a la inversa. Encara que n'identifiquis alguna, no sempre vol dir que la persona en qüestió estigui mentint, pot ser algun indici d'altres símptomes com ara el nerviosisme. El que sí pots fer, és utilitzar aquestes senyals com a reclam, per aprofundir més sobre el tema i així poder sortir de dubtes. Demanar més detalls sobre alguns aspectes sempre és útil, per contrastar la informació amb el llenguatge corporal de la persona, sobretot en entrevistes de feina i en situacions de negociació.

Més informació: IOC

Em sento com si la càmera fos gairebé

una espècie de voyeur a la vida de Mr. Bean,

i només veus a aquest home estrany passant

la seva vida de la manera que vol.

Rowan Atkinson

5. INTERPRETACIÓ DE LA CNV: NO CAURE EN GENERALITZACIONS

Ja hem dit que cada persona és única i que els seus signes i senyals podrien tenir una causa subjacent diferent de la que sospitem.

Aquest sol ser el cas quan les persones tenen diferents experiències passades i, especialment, quan les diferències culturals són grans. Per aquest motiu és important comprovar que la nostra interpretació del llenguatge corporal és correcta. Pots fer-ho plantejant noves preguntes, però serà important que el teu propi llenguatge corporal ajudi a l'altra persona a obrir-se.

Per desenvolupar i posar en pràctica habilitats d'interpretació del llenguatge corporal és important observar la gent: a l'autobús o a la televisió (traient el so), intentar esbrinar de què estan parlant, o quina relació hi ha entre ells. Encara que no puguis saber si les teves suposicions són certes, aquest exercici t'ajudarà a captar senyals quan siguis tu qui estigui interactuant amb altres persones.

Més informació: Science of People (Anglès)

El riure és l'únic llenguatge en el qual s'expressen

tots els pobles de la terra.

Charlie Rivel

COMUNICACIÓ I CONDUCTA NO VERBAL, MÉS QUE PARAULES

Avui, els Ecomeals i The Grandma han tingut una nova incorporació, Ester aka Ukumari, s'ha afegit al grup de treball. Plegats han estat treballant un aspecte importantíssim de la comunicació com és l'anomenada Comunicació No Verbal o CNV.

La comunicació no verbal és l'intercanvi d'informació a través de l'entorn físic, l'aparença física i la conducta no verbal.

Constantment a la vida diària les persones envien senyals no verbals i interpreten les dels altres, sovint sense una reflexió molt acurada ni amb voluntat conscient de comunicar, de manera que moltes vegades estem comunicant sense saber-ho.

Fa més d'un milió d'anys que els humans van començar a comunicar-se amb el cos.

El llenguatge no verbal és el més bàsic i primitiu, clarament anterior al verbal i apareix a totes les cultures. També en els nens és anterior a la parla. 

Fins i tot a la nostra societat, entre el 50% i el 70% dels missatges que els adults intercanvien quotidianament són no verbals i només alguns es poden controlar voluntàriament. Inclou la distància personal, l'actitud, els gestos i les expressions facials, inclosa la mirada.

En els éssers humans, la CNV és freqüentment paralingüística, és a dir, acompanya a la informació verbal matisant-la, ampliant-la o enviant senyals contradictoris. És per això que la CNV és important en la mesura que quan parlem o escoltem, la nostra atenció se centra en les paraules més que en el llenguatge corporal. Una audiència està processant simultàniament l'aspecte verbal i el no verbal. Els moviments del cos no són generalment positiu o negatiu en si mateix, més bé, la situació i el missatge determinaran la seva avaluació.

De vegades s'usa de manera planera l'expressió llenguatge corporal com a sinònim de Comunicació No Verbal. Tanmateix, en l'àmbit científic, més rigorós, signifiquen coses diferents, ja que la Comunicació No Verbal inclou la comunicació corporal i a més altres aspectes, com per exemple l'entorn físic immediat (les dimensions del recinte o la decoració); l'aparença física (roba, pentinat o accessoris), fotografies, cartells i altres elements que poden indicar interessos propis o maneres de ser (ordenat, pràctic, minimalista  o auster).

A les arts escèniques, el llenguatge corporal és l'activitat dels intèrprets, inclosa la veu, el llenguatge verbal correspon al text teatral i la Comunicació No Verbal és la posada en escena, el conjunt de l'escenografia, incloent-hi el disseny de l'escenari, decorat, vestuari, llum, so, projeccions audiovisuals i interpretació, és a dir, tot excepte el text.

No tots els espectacles dramàtics tenen text i també n'hi ha d'experimentals als quals, per exemple, el text són paraules inventades sense sentit o al qual els actors van dient noms de vegetal i tanmateix els diàlegs s'entenen perfectament.

 Més informació: Sinergia Ibero

Atesa la importància de la Comunicació No Verbal, resulta cabal per a moltes persones aprendre a interpretar i a comunicar amb el cos el que es vol expressar, tot educant la sensibilitat. Alguns tipus de Comunicació No Verbal són el parallenguatge o veu, la cinèsica o llenguatge corporal, la proxèmica o distància física amb l'interlocutor i l'aparença física.

Aquesta habilitat té a veure amb les nostres emocions, per tant, pot ser innata, com el somriure, o adquirida, com la salutació, que varia segons les cultures.

La Comunicació No Verbal és una realitat complexa, que inclou diferents àmbits, un definit pels gestos, com ara la mirada, i un altre definit pel llenguatge, com per exemple el volum de la veu. També inclou la influència de l'espai en la relació de les persones. S'ocupa, per una banda, de l'espai personal, fent referència al fet que la distància entre les persones pot variar depenent de les relacions, per exemple de poder, i per una altra s'ocupa de la conducta territorial humana.

El parallenguatge està relacionat amb els senyals vocals no verbals establerts al voltant de la parla, el discurs sense tenir en compte el seu contingut verbal. Fa referència a la forma i no al contingut.

La cinèsica és l'estudi dels moviments corporals o llenguatge del cos. Cada actitud, gest o moviment té diferents significats.

Quan dues persones estan mantenint una conversa, el cos transmet més informació que no pas les paraules (un 70%). La cara, la posició del cos, el to de veu, els gestos de les mans i el contacte amb l'interlocutor, entre altres, permeten esbrinar l'actitud del parlant o l'emoció subjacent al missatge i pot servir per realitzar inferències i omplir buits del missatge explícit. La descodificació d'aquestes dades es dona de manera inconscient.

El rostre expressa les sis emocions fonamentals: por, ràbia, menyspreu, alegria, tristesa i sorpresa. I hi ha tres zones de la cara que representen aquestes emocions: el front amb les celles, els ulls i la zona inferior de la cara.

Mirar als ulls o a la zona superior de la cara ajuda a establir el contacte i depenent de com siguin aquestes mirades s'expressen les emocions: es considera més pròximes a les persones que miren més al seu interlocutor, però no si és de forma fixa i dominant. I mirar poc pot ser signe de timidesa.

La mirada acompanya la conversa. Si mirem quan escoltem animem l'altra persona a comunicar-se. En canvi, mirar als ulls quan parlem converteix el nostre discurs en més convincent.

El somriure gairebé sempre denota proximitat, suavitza tensions i facilita la comunicació. Però si el gest somrient expressa ironia o escepticisme pot manifestar rebuig, indiferència o incredulitat.

Més informació: IOC

La proxèmica és l'estudi de l'ús i la percepció de l'espai social i personal. En la comunicació, cada persona té una posició relativa als altres, distància o zona en què se sent segura o protegida. Per tant, conèixer les distàncies interpersonals ajudarà a respectar els altres i a adonar-se de per quin motiu una persona es pot sentir incòmoda en situacions semblants. Hi ha quatre zones d'aproximació:

Zona íntima: La distància aproximada que s'estableix és de 15 a 45 cm. En aquesta zona se situen les persones estimades i familiars. Només es permet que hi entrin les persones molt pròximes emocionalment, com el pare, la mare, els fills o la parella. Hi ha una subzona anomenada zona íntima privada, a la qual es pot arribar només mitjançant el contacte físic.

Zona personal: La distància aproximada que s'estableix és de 46 cm a 1,22 m. És una mena d'esfera protectora que a una persona li agrada mantenir amb les altres, com la distància que s'estableix entre els membres que celebren una reunió social, o els membres d'una festa o a la feina.

Zona social: La distància aproximada que s'estableix és d'1,23 m a 3,6 m, és la distància que s'utilitza a l'hora de treballar en equip, en relacions socials ocasionals o amb gent que no es coneix gaire bé.

Zona pública: La distància aproximada que s'estableix és de més de 3,6 m. És la distància còmoda per dirigir-se a desconeguts, com quan se circula pel carrer o al metro amb poca gent.

La imatge transmet significats perquè és un signe. El color, la forma, la textura o el que hi ha representat poden esdevenir vehicles per a conceptes que complementin el missatge verbal. Segons la teoria lingüística actual, el cervell analitza les imatges com si fossin paraules, els atorga un sentit concret, una etiqueta nominal.

No es pot pensar sense llenguatge, però això no vol dir que no es pugui transmetre informació sense usar explícitament les paraules, ja que la ment de l'interlocutor les associarà a les imatges.

Les imatges són convencionals, és a dir, el seu sentit està lligat a una cultura determinada. Un exemple clar serien els senyals de trànsit, amb validesa només en una societat que conegui el codi de circulació.

Més informació: UOC

 La Comunicació No Verbal forma un llenguatge social

que en molts aspectes és més ric i fonamental

que les nostres paraules.

Leonard Mlodinow

LA COMUNICACIÓ: INFORMACIÓ I COMPORTAMENT HUMÀ

La comunicació és l'intercanvi d'informació entre subjectes o objectes. 

Des d'aquest punt de vista, la comunicació inclou temes tècnics, com la telecomunicació, i socials, com ara el periodisme, la publicitat, l'audiovisual i els mitjans de comunicació de masses.

L'estudi de la comunicació està en estreta relació amb diverses ciències, de les quals pren part dels seus continguts o els integra entre si.

En el camp acadèmic són moltes les discussions obertes sobre el que en realitat constitueix la comunicació i per això, existeixen nombroses definicions al respecte, moltes de les quals se circumscriuen a determinats camps o interessos de la ciència.

Però en la seva definició més estricta, la comunicació consisteix en la transmissió d'informació d'un subjecte a un altre.

La comunicació es fonamenta essencialment en el comportament humà i en les estructures de la societat, cosa que fa que els estudiosos trobin difícil un estudi de la mateixa amb l'exclusió de l'àmbit social i els esdeveniments del comportament.

Atès que la teoria de la comunicació és un camp relativament jove, en moltes ocasions està integrada a altres disciplines com ara la filosofia, la psicologia i la sociologia, i és possible que no es trobi un consens conceptual quan es parla de comunicació amb una visió realitzada des dels diferents camps del saber.

En l'actualitat, no existeix un paradigma en el qual els estudiosos de la comunicació puguin treballar. Una de les respostes al respecte és que establir una metateoria sobre la comunicació negaria la recerca i ofegaria l'ampli cos del coneixement en el qual la comunicació existeix i es desenvolupa.

Més informació: Mètode

El meu pensament és que la comunicació
és la millor manera de crear fortes relacions.

Jada Pinkett Smith

La llengua oral o comunicació oral és la transmissió oral d'un idioma, sense suport de l'escriptura. Està relacionada amb la transmissió oral de la cultura, art, tecnologia i tradicions d'un grup social.

Totes les llengües naturals compten amb llengua oral i alguns a més es poden transcriure. Actualment, l'interès per l'aprenentatge i ensenyament de la llengua oral va en augment.

La comunicació oral és aquella que s'estableix entre dues o més persones, té com a mitjà de transmissió l'aire i com a codi un idioma.

Cada vegada que ens comuniquem fem ús d'un llenguatge (matemàtic, gràfic, de programació, màquina, gestual, formal, simbòlic, de colors, sons, etc.), per comunicar-nos en general utilitzem la llengua mitjançant l'ús de la veu, tot i que hi ha altres opcions, com la llengua de signes.

La comunicació verbal fa ús de la paraula, incloent-hi a la comunicació oral i altres formes de comunicació, com per exemple l'escriptura.

Cada tècnica empleada amb la finalitat d'intercanviar idees té un camp d'aplicació molt variat, entre els quals figuren: el personal, social, professional, polític o científic, entre altres. Sigui el que sigui el moment, el lloc o la circumstància, comunicar-se és un procés inevitable de l'ésser humà.

La llengua oral acostuma a tenir les següents característiques:

-És més espontània i subjecta a variació personal

-Assimila més ràpidament les innovacions (neologismes, modes, canvis en el sistema)

-Presenta més abundància de registres poc formals

-Admet amb més facilitat incorreccions normatives

-Es recolza en la comunicació no verbal per omplir llacunes informatives

Més informació: UAB

Les persones des que naixem vivim en societat, és a dir, en contacte amb altres persones. Primer la família, l'escola, els companys i les companyes, després d'altres centres educatius i d'altres situacions. En tots aquests llocs i amb totes les persones tenim necessitat de comunicar-nos-hi.

Aquesta necessitat i capacitat, que posseeix tothom, no és exclusiva de les persones, també els animals poden comunicar-se, però sempre d'una forma més simple i sense llenguatge.

Comunicar significa posar en comú els nostres desitjos, sentiments, pensaments, informacions i dubtes.

 

Ho fem a través del llenguatge. Aquest ha estat des de sempre l'instrument bàsic de relació entre les persones i s'ha utilitzat per a interpretar la nostra vida quotidiana.

El llenguatge humà és una capacitat innata de les persones, de tal manera que es pot dir que naixem programats per parlar, per poder comunicar-nos mitjançant sistemes de signes. Posem en pràctica aquesta capacitat a través d'una llengua que aprenem en societat.

Recordeu que  ja heu observat, reflexionat, estudiat i après les qüestions següents:

-Què és el llenguatge i com es pot classificar

-Què significa comunicar

-Quins són els elements de la comunicació humana

-Els signes o elements verbals de la comunicació oral

-Els signes o elements no verbals de la comunicació oral

Més informació: IOC

Llegiu atentament les característiques generals de la llengua oral:

-Expressem els missatges mitjançant la veu i els comprenem amb l’oïda

-És rica en entonacions i acostumem a modular la veu segons la  intenció o l'actitud que prenguem

-La majoria de missatges orals els transmetem de forma  espontània, sense haver preparat o elaborat un pla o esquema previ

-Les paraules o les frases, no es poden esborrar, però es poden rectificar perquè, quan parlem, podem modificar allò que diem segons les reaccions que anem observant en qui ens escolta

-És immediata en el temps i en l'espai

-Es val de signes o elements no verbals perquè l'expressió corporal  reforça sovint la idea que volem expressar i, a vegades, reemplaça algunes paraules.

Més informació: XTEC-Gencat

Llegiu atentament els recursos que utilitzem habitualment quan parlem:

-Frases breus on l'expressió corporal reforça la idea que volem expressar

-Frases inacabades o trencades on l'expressió corporal reemplaça algunes paraules

-Supressió d'alguns elements de la frase

-Algunes vegades suprimim el subjecte de l'oració; d'altres el verb. Així la llengua es fa més àgil

-Ús repetitiu de conjuncions

-Variació d'ordre d'alguns mots de l'oració

-Entonacions diverses

-Ús d'exclamacions

-Ús d'onomatopeies i repetició d’un mateix so o sons dins de la frase

-Tics lingüístics. Són paraules que no tenen cap significat en especial, però serveixen per cridar l'atenció i les utilitzem normalment sense adonar-nos-en. Per exemple: tio, tu...

-Abreujament de mots. Per exemple: profe, tele...

-Lèxic poc precís. Per exemple: allò, això, cosa, etc.

-Ús de barbarismes en situacions més informals

-Frases fetes de tipus col·loquial

-Repetició de paraules

Més informació: UPV

Podem saber quin caràcter té un home
amb els adjectius que utilitza en una conversa.

Mark Twain