LA COMUNICACIÓ: INFORMACIÓ I COMPORTAMENT HUMÀ

La comunicació és l'intercanvi d'informació entre subjectes o objectes. 

Des d'aquest punt de vista, la comunicació inclou temes tècnics, com la telecomunicació, i socials, com ara el periodisme, la publicitat, l'audiovisual i els mitjans de comunicació de masses.

L'estudi de la comunicació està en estreta relació amb diverses ciències, de les quals pren part dels seus continguts o els integra entre si.

En el camp acadèmic són moltes les discussions obertes sobre el que en realitat constitueix la comunicació i per això, existeixen nombroses definicions al respecte, moltes de les quals se circumscriuen a determinats camps o interessos de la ciència.

Però en la seva definició més estricta, la comunicació consisteix en la transmissió d'informació d'un subjecte a un altre.

La comunicació es fonamenta essencialment en el comportament humà i en les estructures de la societat, cosa que fa que els estudiosos trobin difícil un estudi de la mateixa amb l'exclusió de l'àmbit social i els esdeveniments del comportament.

Atès que la teoria de la comunicació és un camp relativament jove, en moltes ocasions està integrada a altres disciplines com ara la filosofia, la psicologia i la sociologia, i és possible que no es trobi un consens conceptual quan es parla de comunicació amb una visió realitzada des dels diferents camps del saber.

En l'actualitat, no existeix un paradigma en el qual els estudiosos de la comunicació puguin treballar. Una de les respostes al respecte és que establir una metateoria sobre la comunicació negaria la recerca i ofegaria l'ampli cos del coneixement en el qual la comunicació existeix i es desenvolupa.

Més informació: Mètode

El meu pensament és que la comunicació
és la millor manera de crear fortes relacions.

Jada Pinkett Smith

La llengua oral o comunicació oral és la transmissió oral d'un idioma, sense suport de l'escriptura. Està relacionada amb la transmissió oral de la cultura, art, tecnologia i tradicions d'un grup social.

Totes les llengües naturals compten amb llengua oral i alguns a més es poden transcriure. Actualment, l'interès per l'aprenentatge i ensenyament de la llengua oral va en augment.

La comunicació oral és aquella que s'estableix entre dues o més persones, té com a mitjà de transmissió l'aire i com a codi un idioma.

Cada vegada que ens comuniquem fem ús d'un llenguatge (matemàtic, gràfic, de programació, màquina, gestual, formal, simbòlic, de colors, sons, etc.), per comunicar-nos en general utilitzem la llengua mitjançant l'ús de la veu, tot i que hi ha altres opcions, com la llengua de signes.

La comunicació verbal fa ús de la paraula, incloent-hi a la comunicació oral i altres formes de comunicació, com per exemple l'escriptura.

Cada tècnica empleada amb la finalitat d'intercanviar idees té un camp d'aplicació molt variat, entre els quals figuren: el personal, social, professional, polític o científic, entre altres. Sigui el que sigui el moment, el lloc o la circumstància, comunicar-se és un procés inevitable de l'ésser humà.

La llengua oral acostuma a tenir les següents característiques:

-És més espontània i subjecta a variació personal

-Assimila més ràpidament les innovacions (neologismes, modes, canvis en el sistema)

-Presenta més abundància de registres poc formals

-Admet amb més facilitat incorreccions normatives

-Es recolza en la comunicació no verbal per omplir llacunes informatives

Més informació: UAB

Les persones des que naixem vivim en societat, és a dir, en contacte amb altres persones. Primer la família, l'escola, els companys i les companyes, després d'altres centres educatius i d'altres situacions. En tots aquests llocs i amb totes les persones tenim necessitat de comunicar-nos-hi.

Aquesta necessitat i capacitat, que posseeix tothom, no és exclusiva de les persones, també els animals poden comunicar-se, però sempre d'una forma més simple i sense llenguatge.

Comunicar significa posar en comú els nostres desitjos, sentiments, pensaments, informacions i dubtes.

 

Ho fem a través del llenguatge. Aquest ha estat des de sempre l'instrument bàsic de relació entre les persones i s'ha utilitzat per a interpretar la nostra vida quotidiana.

El llenguatge humà és una capacitat innata de les persones, de tal manera que es pot dir que naixem programats per parlar, per poder comunicar-nos mitjançant sistemes de signes. Posem en pràctica aquesta capacitat a través d'una llengua que aprenem en societat.

Recordeu que  ja heu observat, reflexionat, estudiat i après les qüestions següents:

-Què és el llenguatge i com es pot classificar

-Què significa comunicar

-Quins són els elements de la comunicació humana

-Els signes o elements verbals de la comunicació oral

-Els signes o elements no verbals de la comunicació oral

Més informació: IOC

Llegiu atentament les característiques generals de la llengua oral:

-Expressem els missatges mitjançant la veu i els comprenem amb l’oïda

-És rica en entonacions i acostumem a modular la veu segons la  intenció o l'actitud que prenguem

-La majoria de missatges orals els transmetem de forma  espontània, sense haver preparat o elaborat un pla o esquema previ

-Les paraules o les frases, no es poden esborrar, però es poden rectificar perquè, quan parlem, podem modificar allò que diem segons les reaccions que anem observant en qui ens escolta

-És immediata en el temps i en l'espai

-Es val de signes o elements no verbals perquè l'expressió corporal  reforça sovint la idea que volem expressar i, a vegades, reemplaça algunes paraules.

Més informació: XTEC-Gencat

Llegiu atentament els recursos que utilitzem habitualment quan parlem:

-Frases breus on l'expressió corporal reforça la idea que volem expressar

-Frases inacabades o trencades on l'expressió corporal reemplaça algunes paraules

-Supressió d'alguns elements de la frase

-Algunes vegades suprimim el subjecte de l'oració; d'altres el verb. Així la llengua es fa més àgil

-Ús repetitiu de conjuncions

-Variació d'ordre d'alguns mots de l'oració

-Entonacions diverses

-Ús d'exclamacions

-Ús d'onomatopeies i repetició d’un mateix so o sons dins de la frase

-Tics lingüístics. Són paraules que no tenen cap significat en especial, però serveixen per cridar l'atenció i les utilitzem normalment sense adonar-nos-en. Per exemple: tio, tu...

-Abreujament de mots. Per exemple: profe, tele...

-Lèxic poc precís. Per exemple: allò, això, cosa, etc.

-Ús de barbarismes en situacions més informals

-Frases fetes de tipus col·loquial

-Repetició de paraules

Més informació: UPV

Podem saber quin caràcter té un home
amb els adjectius que utilitza en una conversa.

Mark Twain