LA TRANSMISSIÓ ORAL, LLEGAT CULTURAL GENERACIONAL

Avui, The Grandma ha iniciat un nou curs d'Habilitats Comunicatives a Gavà amb Els Tintorer, un excel·lent grup integrat per l'Alba, la Carmen, el Javi, la Lourdes, la Marta i la Paula. Sempre és fantàstic tornar a aquesta ciutat on podem trobar un dels jaciments neolítics més importants d'Europa, un indret que ens permet saber com vivíem i com ens comunicàvem en aquells temps.

El Neolític va ser una època en què els homes prehistòrics van descobrir moltes coses que els ajudaren a viure millor. Neolític significa nova edat de la pedra i correspon al moment on es produeix el canvi de caçadors recol∙lectors a agricultors i ramaders.

El Neolític començà fa aproximadament 10.000 anys, encara que no es desenvolupà simultàniament en tots els llocs. A Europa, podem dir, que comença fa aproximadament uns 7.000 anys. Sense el progrés i la resiliència d'aquells habitants, l'ésser humà no seria allò que avui som.

L'origen de la llengua és un objecte d'estudi de diferents disciplines, com la lingüística, l'antropologia, la psicologia, la geografia i la genètica humana. El problema de l'origen del llenguatge es refereix a l'adquisició de la capacitat lingüística en els homínids que derivà en l'evolució del llenguatge humà amb l'estructura i forma actual que presenten les diferents llengües naturals.

Més informació: BBC

Els Tintorer i The Grandma han estat compartint opinions, punts de vista i experiències relacionades amb la comunicació. Han treballat la visualització de diferents vídeos que els han ajudat a quantificar i valorar la gran quantitat de maneres que l'ésser humà té per a poder comunicar-se i com les noves tecnologies ajuden en el desenvolupament social i grupal, però a la vegada, ens fan perdre més habilitats personals.

El Silbo Gomero, el Llenguatge dels Fars o el Barallete han estat alguns exemples de comunicació que han sobreviscut al llarg dels segles gràcies a l'interés,al valor cultural i a la resiliència dels seus usuaris que els han mantinguts vius i han lluitat per aquesta supervivència, conservació i propagació.

Finalment, The Grandma ha estat parlant sobre una de les comunitats més resilients que ens podem trobar arreu del món, el poble romaní, una comunitat amb una història apassionant i desconeguda de la qual ens som hereus i deutors, una comunitat que ha fet de la llengua oral l'eina necessària per a la seva supervivència com a poble i com a cultura.

La llengua oral o comunicació oral és la transmissió oral d'un idioma, sense suport de l'escriptura. Està relacionada amb la transmissió oral de la cultura, art, tecnologia i tradicions d'un grup social.

Totes les llengües naturals compten amb llengua oral i alguns a més es poden transcriure. Actualment, l'interès per l'aprenentatge i ensenyament de la llengua oral va en augment.

La comunicació oral és aquella que s'estableix entre dues o més persones, té com a mitjà de transmissió l'aire i com a codi un idioma. Cada vegada que ens comuniquem fem ús d'un llenguatge (matemàtic, gràfic, de programació, màquina, gestual, formal, simbòlic, de colors i sons), per comunicar-nos en general utilitzem la llengua mitjançant l'ús de la veu, tot i que hi ha altres opcions, com la llengua de signes.

La comunicació verbal fa ús de la paraula, incloent a la comunicació oral i altres formes de comunicació, com per exemple l'escriptura.

Cada tècnica empleada amb la finalitat d'intercanviar idees té un camp d'aplicació molt variat, entre els quals figuren: el personal, social, professional, polític o científic, entre altres. Sigui el que sigui el moment, el lloc o la circumstància, comunicar-se és un procés inevitable de l'ésser humà.

La llengua oral acostuma a tenir les següents característiques:

-És més espontània i subjecta a variació personal.

-Assimila més ràpidament les innovacions (neologismes, modes, canvis en el sistema).

-Presenta més abundància de registres poc formals.

-Admet amb més facilitat incorreccions normatives.

-Es recolza en la comunicació no verbal per omplir llacunes informatives.

Mi abuela, Cristina Calderón, era la única que habla el yagán fluidamente y lleva los recuerdos aún vivos en su memoria. Pertenecía a una generación que aún sostenía los conocimientos ancestrales traspasados oralmente entre los yámana (como se autodenominan los yaganes), y que aún disfrutaba de las libertades de antaño, como por ejemplo, navegar libremente por los canales australes y establecerse en todo el territorio que en ese entonces le era comprendido.

Cristina Zárraga