EL MISSATGE: LES HABILITATS SOCIALS I COMUNICATIVES

Habilitats Socials i Comunicatives

Podem observar si una persona és hàbil o no en la relació amb els altres, però és difícil donar una definició acurada sobre què són les habilitats socials, ja que depenen del context cultural, la situació en que ens trobem i les persones que intervenen.

Generalment, el terme habilitats socials fa referència a les conductes que milloren o empitjoren la interacció amb altres persones. Aquí incloem el conjunt d'estratègies verbals (llenguatge) i no verbals (aspectes emocionals i corporals) que disposem per actuar en una situació social.

S'anomenen pro socials aquelles conductes que incrementen les possibilitats de relacionar-nos més satisfactòriament i antisocials les que provoquen aïllament.

Tothom és susceptible de millorar els seus coneixements en habilitats socials mitjançant l'aprenentatge i l'entrenament.

Les habilitats socials són aquelles conductes que les persones emeten en situacions interpersonals per obtenir una resposta positiva dels demés i que ens permeten afavorir la integració en el nostre entorn. Aquestes conductes poden ser tant verbals com no verbals.

Aprendre i desenvolupar aquestes habilitats és imprescindible per aconseguir una bona socialització.

Des de petits estem destinats a conviure en un grup d'iguals, i les habilitats socials que posseïm ens faciliten les interaccions amb altres persones. La integració és un factor clau del benestar emocional.

Una conducta socialment hàbil és el mateix que l'assertivitat: fer allò que es pensa sincerament i que es considera just però respectant els drets i sentiments dels altres.

Per posar alguns exemples, algunes d'aquestes conductes són:

-Saber escoltar.

-Saber demanar un favor.

-Saber donar les gràcies.

-Saber expressar els sentiments.

-Saber rebre una crítica.

-Saber dir que no.

-Resolució de conflictes.

Més informació: IOC

Crec que aprens habilitats socials

barrejant-te amb la gent.

Joe Morgan

 

Les habilitats socials són essencials per la convivència amb els altres. Són aquelles aptituds necessàries per tal de tenir un comportament adequat i positiu que permeti afrontar eficaçment els reptes de la vida diària. Són comportaments o tipus de pensament que porten a resoldre una situació d'una forma efectiva, és a dir, acceptable pel propi subjecte i pel context social on hi és.

Les principals competències socials són:

-Capacitat per la presa de decisions. Ajudar a afrontar de forma crítica, autònoma i responsable les situacions que es presenten en la vida quotidiana, afavorint explorar les alternatives disponibles i les diferents conseqüències de les nostres accions.

-Assertivitat. Permet reconèixer les tàctiques persuasives, defensar els drets, a dir no i a afrontar situacions de pressió.

-Capacitat de comunicar-se en forma efectiva. Té a veure amb la capacitat d’expressar-se, tant verbal com no verbal, i en parlar de forma apropiada davant de diferents situacions.

-Autoestima. Té a veure amb l'autoconcepte, la seva formació i la seva rellevància per la conducta i per arribar a assolir les metes desitjades.

-Habilitat per a controlar les pròpies emocions. Ajuda a reconèixer les emocions personals, a ser conscients de com les emocions influeixen en el nostre comportament i a manipular-les de forma apropiada.

La comunicació podria considerar-se com una de les habilitats socials per excel·lència, ja sigui verbal o no verbal, tot i que la verbal sigui la més comuna i coneguda quan es parla de comunicació. La necessitat innata que tenim els éssers humans de relacionar-nos amb el nostre entorn ens ha fet desenvolupar aquesta gran habilitat.

Conductes antisocials i prosocials

S'evidencia que és essencial perquè al llarg dels anys ens hem dedicat a buscar alternatives de comunicació a mesura que s'anaven descobrint dificultats que impedien total o parcialment comunicar-se verbalment com la sordesa o l'autisme.

Les conductes prosocials són aquelles interaccions amb els altres que estan modulades per l’autoconsciència i l'empatia. Les conductes més bàsiques són:

-Tenir iniciativa per saludar, presentar-se o iniciar una conversa.

-Mantenir el contacte visual quan parlem amb algú.

-Tenir cura de la nostra expressió facial.

-Modular el to de veu, sense cridar però assegurant que  se'ns escolti.

-Escolta activa.

-Parar esment sense mostrar avorriment o desinterès.

-Capacitat de negociar.

-Flexibilitat pera col·laborar amb l'altra persona, arribant a una solució de consens.

-Tenir una opinió pròpia producte de la reflexió personal.

-Expressar com ens sentim o parlar de les nostres preocupacions fa augmentar el nivell de confiança i intimitat en una relació.

-Fer compliments sincers ajuda als altres a identificar les seves capacitats.

-Oferir crítiques constructives, d'una manera amable i afectuosa, possibilita que els altres millorin.

-Acceptar els compliments i les crítiques sense posar-nos a la defensiva.

-Donar les gràcies.

-Oferir o acceptar ajuda.

-Donar un cop de mà a una altra persona és una mostra d'afectivitat i  compromís i obre la possibilitat que ens ajudin en el futur.

-Demanar disculpes o perdó quan creiem que ens hem equivocat o ferit a l'altre demostra interès envers els sentiments de l'altra persona.

-L'ús d'aquestes formes de relació incrementa les possibilitats de gaudir d'una xarxa social àmplia i satisfactòria.

Sovint les conductes antisocials són el resultat d'un anàlisi erroni de nosaltres mateixos, ja  sigui  infravalorant-nos o sentint-nos superiors, acompanyat d'una manca d'empatia que provoca no tenir en compte els sentiments dels altres o malinterpretar  les  seves intencions. Algunes conductes que poden afectar negativament les nostres relacions socials són:

-Evitar normes socials bàsiques com la salutació, la presentació o mantenir el contacte visual.

-Enviar el missatge de no voler que els altres es relacionin amb nosaltres.

-Un to massa alt o cridar pot ser interpretat agressivament mentre que parlar fluix pot provocar que no ens parin atenció.

-Avorrir-se fàcilment durant una conversa o directament no escoltar a l’altre.

-Utilització monosíl·labs, frases curtes o tallants.

-De  vegades podem creure que estem sent bromistes sense adonar-nos que som pesats, i això pot acabar enfadant a l'altre mentre que nosaltres ens sentim incompresos.

-Imposició dels nostres desitjos o opinions en els altres mitjançant l'agressió  física o verbal, les amenaces o les mentides.

-Despreocupació pel benestar dels altres.

-No donar importància als sentiments o necessitats de les persones del nostre voltant afavoreix que aquestes també ignorin les nostres.

-Perjudicar a altres i sentir indiferència.

-La manca del sentiment de responsabilitat provoca aïllament i incomprensió.

-La interpretació suspicaç de les intencions dels altres.

-Victimització i culpabilització dels altres.

-Evitació sistemàtica de situacions socials.

-La timidesa producte de la preocupació, la por o la vergonya pot acabar derivant  en  un  aïllament  total  de  la  persona.

Més informació: IOC

Considero les habilitats socials una mica

com l'aprenentatge d'un idioma.

Fa tants anys que les practico

que gairebé he perdut l'accent.

Daniel Tammet