 |
| Abderrachid |
Avui, The Grandma i els seus companys de Gavà han continuat amb el curs d'Habilitats Comunicatives.
Han parlat sobre la importància les habilitats socials i les habilitats comunicatives. Han treballat, especialment tres d'aquestes: l'assertivitat, l'empatia i l'escolta activa.
Han estat visualitzant, comentant vídeos i fent activitats sobre com aquestes habilitats ajuden en la resolució de conflictes i en la pròpia autoestima i caràcter personal durant cinc hores. També han parlat de la importància de l'anàlisi comunicatiu com a eina per detectar futurs conflictes i poder-los anul·lar abans de què es produeixin així com de la importància de la comunicació en la gestió de grups de treball.
L'assertivitat és la capacitat d'autoafirmar els drets d'un mateix, sense deixar-se manipular i sense manipular els altres.
Ser assertiu consisteix a ser capaç de proposar i defensar un argument, una reclamació o una postura amb un capteniment de confiança en hom mateix; encara que contradigui el que diuen altres persones, el que fa tothom, o el que se suposa que és correcte.
És una habilitat comunicativa, molt emprada en la psicologia i que s'ha aplicat a tota mena de camps, inclosa la política.
Més informació: IOC
Com a estil comunicatiu, els comunicadors assertius es distingeixen dels passius i dels agressius.
Els comunicadors passius no defensen els seus propis límits o drets, permetent que els comunicadors agressius els influenciïn i acabin per acceptar o creure allò que el comunicador agressiu els diu.
Els comunicadors agressius no respecten els límits dels altres i proven d'influenciar-los amb l'objectiu que acabin per defensar les postures d'aquests primers.
Al contrari, els comunicadors assertius no tenen por de defensar les seves opinions o provar d'influenciar altri, però sempre respectant-ne els límits i procurant d'aprendre de les opinions dels altres, encara que en principi siguin oposades a les seves.
Els assertius també són capaços de defensar-se davant l'intent d'invasió comunicativa que fan els comunicadors agressius. Cal dir, tanmateix, que un ésser humà pot comportar-se amb persones diferents usant qualsevol d'aquests comportaments.
Les persones assertives mantenen un estil on no van a guanyar ni a perdre, si no a arribar a un acord. El seu comportament extern sol transmetre una parla fluida, sense bloquejos ni paraules repetides, un estil no intimidatori i relaxat. Expressen sentiments, defensen sense agredir, tenen capacitat per discrepar obertament, de demanar aclariments, de dir que no i saber acceptar errors.
Una persona assertiva presenta:
-Patrons de pensament. Coneixen i creuen en els seus drets i en els drets dels altres. Les seves conviccions són gairebé sempre racionals.
-Sentiments i emocions. Bona autoestima, no se senten superiors ni inferiors, estan satisfets de les seves relacions i es respecten a ells mateixos. Mostren sensació de control emocional.
-Conseqüències de la conductiva assertiva. Frenen o desmarquen els atacs, aclareixen errors, mostren sensació de respecte i valoració per part dels altres, solen ser considerats com a bones persones però que no es deixen influenciar.
 |
| Assertivitat |
L'assertivitat es pot assolir per diferents tècniques, que molt sovint es barregen en la comunicació interpersonal per tal d'aconseguir els objectius plantejats.
-El disc ratllat. Com el seu nom indica consisteix a parlar com un disc ratllat, repetint una vegada i una altra allò que hom vol dir.
L'objectiu final és que la persona manipuladora es convenci que no aconseguirà el seu propòsit. És una tècnica bàsica de comunicació assertiva fonamentada en la tenacitat. Pot semblar una forma molt mecànica de comunicar-se, però és efectiva en situacions que hi ha tensió i quan hom vol mantenir-se ferm.
-Compromís viable i autorevelació. Aquesta tècnica pretén aconseguir que les dues persones obtinguin part del que volen i arribin a un compromís viable partint de l'autorevelació, és a dir, de proporcionar informació del que hom sent i pensa amb la fita de facilitar el diàleg. L'única limitació pràctica per arribar a un compromís és el respecte als propis valors. Quan un creu que la seva opinió o actitud és correcta, cedir i arribar a un compromís viable no és un acte d'assertivitat sinó d'abandonament del propis objectius.
-Asserció negativa. Té com a objectiu enfrontar els propis errors quan s'han comès i les crítiques que aquests generen.
Es tracta d'anar més enllà i emprar frases del tipus: no hauria d'haver fet això, ha estat una falta de consideració per la meva part, em sap greu haver..., té tota la raó i de veritat que ho sento. Sense adonar-me m'he distret i no he entès...
-El banc de boira. És una tècnica que s'utilitza quan algú fa una crítica que intenta manipular. En aquest cas, la persona assertiva no està d'acord amb la crítica i no vol demostrar que el que pensa és el més correcte.
El banc de boira funciona bé perquè fa tres accions importants: redueix el sentiment d'angoixa o de culpa que es produeix quan una persona és criticada; redueix la quantitat de crítiques perquè la persona que les fa s'adona que no són gens efectives; i redueix el conflicte perquè no es produeix un enfrontament car la persona assertiva no pretén demostrar que l'altre s'equivoca.
Aquesta tècnica empra els arguments de la persona que critica, però sense que intervingui un sentiment de confrontació, perquè s'utilitzen frases del tipus: és possible, potser tens raó, segur que a tu t'ho sembla, segur que a tu et fa aquesta sensació...
-Interrogació negativa. Tècnica pensada per a fer front als judicis que fan els altres d'un mateix mitjançant obligar a la persona critica a explicar la seva opinió, i deixar clar que no serà acceptada perquè sí.
Davant les afirmacions de l'altra persona, la persona assertiva respon preguntant: que té de dolent, de rar, d'estúpid...
Més informació: Diputació de Barcelona
La gent més gran sol ser assertiva,
desconfiada i pràctica.
David Shields
L'empatia és la participació efectiva i, en general, emotiva d'una persona en una realitat aliena.
Ser empàtics és ser capaços de llegir emocionalment a les persones. Sembla ser un mecanisme adaptatiu, donat que afavoreix l'altruisme i la comunicació.
Si bé és una qualitat innata, totes les persones són capaces d'identificar les emocions alienes i comparar-les amb les pròpies i tothom posseeix aquesta capacitat en un grau concret, pot entrenar-se i augmentar mitjançant l'educació en valors, la meditació o pràctiques com el voluntariat, entre altres, és a dir, es pot aprendre a ser empàtic.
 |
| Empatia |
Les persones empàtiques són capaces d'escoltar els altres i de comprendre els seus motius i preocupacions; tendeixen a ser més obertes i intel·lectualment estimulants i, en conseqüència, resulten més populars i reben més reconeixement social.
Una persona empàtica sap reconèixer les necessitats comunicatives i emocionals dels altres i sovint s'anticipa a les seves demandes. Però un excés d'empatia, o el no distanciament del patiment dels altres, pot provocar una depressió, freqüent en professions assistencials, com els assistents o les infermeres, i en la docència.
Els educadors han de tenir una gran capacitat empàtica, atès que han d'entendre els seus alumnes completament. Els mestres empàtics milloren la motivació i les habilitats acadèmiques dels alumnes, com la lectura, l'escriptura i les habilitats aritmètiques. Un ambient positiu creat pel professor també salvaguarda i augmenta la motivació dels alumnes per a l'aprenentatge.
Aquelles accions i activitats que augmenten la capacitat d'empatia són les següents:
-Escoltar amb interès (Comunicació Verbal i No Verbal).
-Analitzar conjuntament les situacions i aprofundeix en elles.
-Valorar les implicacions personals.
-No deixar-se portar per la "síndrome d'Estocolm".
-Llegir obres de ficció.
Més informació: UOC
L'empatia és una eina per construir persones en grups,
que ens permet funcionar més en comunitat
i no ser persones tan obsessionades en sí mateixes.
Neil Gaiman
L'escolta activa és aquella que no només sent i percep les vibracions dels sons que emet l'emissor, sinó que li fa saber que és escoltat i que per tant l'entén.
Significa realitzar una escolta en què la persona que emet el missatge, interpreta, ens interessem pel que intenta comunicar-nos. Això suposa tenir una mirada que transmet algun retorn o feedback sobre el missatge de l'altre, centrar-se pacientment, realitzar un cert buidatge de les coses pròpies i dels prejudicis i allotjar sense condicions.
L'escolta activa permet establir un sentiment de confiança entre les dues persones que s'estan comunicant.
L'emissor se sentirà probablement més valorat, i el receptor generarà més respecte i el fet d'escoltar aportarà efectes tranquil·litzants i eliminarà tensions. D'aquesta manera s'afavorirà una relació positiva que permetrà fer un abordatge més profund dels problemes.
Els problemes els podem distingir entre generals i específics:
Generals
-Propis de l'entorn: soroll, distraccions...
-Propis de l'estat físic: cansament, estat de salut...
-Propis de l'àrea emocional: ansietat, agressivitat, temor...
-Propis de l'àrea cognitiva o mental: prejudicis morals, culturals, primeres impressions...
Específics
 |
| Escolta activa |
-L'ansietat
-La superficialitat o dificultat a l'hora d'atendre els sentiments dels altres.
-La tendència a jutjar, imposar.
-La impaciència i la impulsivitat
-La passivitat experimentada per aquells que tendeixen a donar sempre la raó.
-La tendència a predicar.
L'escolta es relaciona amb l'assertivitat en el fet que la conducta assertiva permet expressar sentiments i desitjos positius i negatius de forma eficaç, sense negar o menysprear els drets dels altres i sense crear o sentir vergonya.
Cal discriminar les ocasions que l'expressió personal és important i adequada. Defensar-se, sense agressió o passivitat, de la conducta poc cooperadora.
El fet de sentir empatia vers l'emissor del missatge ens permetrà entendre els sentiments de l'altre i per tant realitzar una millor escolta activa.
Per a realitzar una bona escolta activa és necessari:
-Eliminar possibles distraccions.
-Establir contacte visual.
-Ús d'un to i volum adequat.
-Reforçar el missatge de l'emissor.
-No interrompre.
-Concentrar-nos en el que diuen per a poder resumir-ho.
-Centrar les intervencions sobre el missatge emès.
-Controlar els silencis.
-No jutjar, ni prejutjar.
-Identificar els sentiments de l'emissor.
-Ser pacient.
-Controlar les pròpies emissions.
-Prendre notes.
Més informació: IOC
De la mateixa manera que existeix l'art de parlar,
existeix l'art d'escoltar.
Epictet de Hieràpolis
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada