dijous, 10 de febrer del 2022

LA RESILIÈNCIA I EL DAFO, L'ADAPTABILITAT I L'ANÀLISI

Avui, The Newtons i The Grandma han estat parlant i debatint sobre una habilitat comunicativa i social tan important com la resiliència i sobre el DAFO, una matriu que analitza les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats.

La resiliència és la capacitat que té una persona per a resistir i afrontar situacions traumàtiques per tal de tornar al nostre estat estàndard, a més també és l'aptitud de reaccionar positivament malgrat les dificultats.
 
La resiliència està relacionada amb l'autoestima de tal forma que implica també l'autoconcepte, és a dir, els factors intrapersonals. Està demostrat que la resiliència d'una persona és major quan compta amb almenys una bona relació afectiva amb una persona. Quan un subjecte es comporta de manera resilient, pot recuperar-se després d'una vivència traumàtica i fins i tot pot sortir-ne enfortit.
 
La resiliència no és una qualitat innata sinó que aquesta és un conjunt de conductes, accions i pensaments.

Una persona amb un estrès diari, interromp l'equilibri tant intern com extern, presentant desafiaments i oportunitats. Tanmateix, els estressos rutinaris poden tenir impactes positius que afavoreixin la seva capacitat de recuperació. Algunes persones poden tractar amb més quantitats d'estrès que altres.
 
La resiliència és l'adaptació integrada d'aspectes físics, mentals i espirituals en un conjunt d'estats beneficiaris o perjudicials.
 
És important tenir en compte que la capacitat de resistència no és només superar una situació profundament estressant, sinó també sortir d'aquesta situació amb un funcionament competent.
 
La resiliència comporta que una persona es recuperi de la desgràcia com una persona més perfeccionada i més àgil. Ser resilient no significa que no pateixi conflictes ni inquietuds, sinó que sap superar-los.

Aquest terme no només es centra en malalties mentals sinó que també en la recuperació de malalties físiques i recuperacions d'escenaris traumàtics.

La resiliència es considera de forma positiva i no té relació amb la psicologia tradicional.

La resiliència psicològica es desenvolupa i s'ha de mantenir. Es pot dividir en set factors:

-Introspecció. Capacitat per a examinar-se internament, plantejar-se preguntes difícils i donar-se respostes honestes.

-Independència. Capacitat per mantenir distància física i emocional pel que fa als problemes sense caure en l'aïllament.

-Interacció. Capacitat per establir llaços íntims i satisfactoris amb altres persones.

-Iniciativa. Capacitat per a fer-se càrrec dels problemes i exercir control sobre ells.

-Creativitat. Capacitat per crear ordre, bellesa i objectius a partir del caos i del desordre.

-Sentit de l'humor. Predisposició de l'esperit a l'alegria, permet allunyar-se del focus de tensió, relativitzar i positivitzar.

-Consciència moral. Abasta tota la gamma de valors internalitzats per cada persona a través del seu desenvolupament vital.
 
Més informació: Psicologia Flexible

Les característiques que defineixen a una persona amb resiliència psicològica són el compromís, el control i l'aprenentatge continu.

Hi ha dos tipus de resiliència: individual i col·lectiva.

-Resiliència individual. Gestiona l'estudi de la persona de manera específica, sense donar importància a l'entorn familiar.

-Resiliència col·lectiva. Pot ser familiar o comunitària.

Familiar. Té com a funció estudiar el funcionament intern de la família i observar com influeix als membres d'aquesta els problemes, com els afronten i la capacitat que tenen per superar aquests esdeveniments.

Comunitària. Dona importància als integrants d'una societat, els quals estan en contacte en el dia a dia; són els que generen una identitat i una manera de ser a un nivell social.

Obtenir la capacitat de crear resiliència és un projecte individual. No totes les persones reaccionen igual davant d'una situació traumàtica o complexa, és per això que a una persona li pot funcionar una estratègia millor que a una altra. Les diferents estratègies són:

-Establir relacions de recolzament dins i fora de la família.

-Evitar pensar que les crisis són obstacles insuperables.

-Acceptar que el canvi és part de la vida.

-Encaminar-te cap als teus objectius.

-Duu a terme accions decisives després de la reflexió.

-Conèixer-te a tu mateix.

-Resoldre conflictes mitjançant les habilitats comunicatives.

-Acceptar-te, estimar-te i cuidar-te com ets.
 
Més informació: FIATC


La resiliència consisteix a superar allò inesperat.
La sostenibilitat és sobreviure.
L’objectiu de la resiliència és prosperar.

Jamais Cascio
 
 

L'Anàlisi DAFO és un mètode de planificació estratègica per a avaluar les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats d'un projecte.

La DAFO diferencia entre els factors interns (fortaleses i debilitats) d'una organització i els factors externs d'aquesta (oportunitats i amenaces).

Es tracta d'especificar l'objectiu d'un projecte i la identificació dels factors interns i externs que són favorables i desfavorables per assolir aquest objectiu. La tècnica se li atribueix a Albert Humphrey, a la Universitat de Stanford els anys 1960 i 1970.

Fortaleses: característiques del projecte (i el seu equip) que li donen un avantatge per a assolir els objectius (o en relació amb la resta de projectes).

Debilitats (o limitacions): són característiques que situen el projecte (i el seu equip) en un desavantatge per assolir els objectius (o en relació amb la resta de projectes).

Oportunitats: oportunitats del medi, externes a l'equip que desenvolupa el projecte, que posen en avantatge l'equip per a assolir el seu l'objectiu, com millorar el rendiment o obtenir majors guanys.

Amenaces: elements del medi, externs a l'equip que desenvolupa el projecte, que podrien causar problemes per a assolir l'objectiu.

La identificació dels DAFOs és essencial per al procés de planificació per a la consecució d'un objectiu. Qui pren decisions ha de determinar si l'objectiu és assolible, tenint en compte l'anàlisi DAFO. Si l'objectiu no és assolible, un objectiu diferent ha de ser seleccionat i s'ha de repetir el procés.

Més informació: IPYME

Les oportunitats són aquells factors, positius, que es generen en l'entorn i que, una vegada identificats, poden ser aprofitats.

Algunes de les preguntes que es poden realitzar i que contribueixen en el desenvolupament són:

-Quines circumstàncies milloren la situació de l'empresa?

-Quines tendències del mercat poden afavorir-nos?

-Existeix una conjuntura en l'economia del país?

-Quins canvis de tecnologia s'estan presentant en el mercat?

-Quins canvis en la normativitat legal i/o política s'estan presentant?

-Quins canvis en els patrons socials i d'estils de vida s'estan presentant?

Les amenaces són situacions negatives, externes al programa o projecte, que poden atemptar contra aquest, pel que arribat al cas, pot ser necessari dissenyar una estratègia adequada per a poder sortejar-les.

Algunes de les preguntes que es poden realitzar i que contribueixen en el desenvolupament són:

-Quins obstacles s'enfronten a l'empresa?

-Què estan fent els competidors?

-Es tenen problemes de recursos de capital?

-Pot alguna de les amenaces impedir totalment l'activitat de l'empresa?

Les fortaleses són tots aquells elements interns i positius que diferencien al programa o projecte d'uns altres d'igual classe.

Algunes de les preguntes que es poden realitzar i que contribueixen en el desenvolupament són:

-Quina consistència té l'empresa?

-Quins avantatges hi ha en l'empresa?

-Què fa l'empresa millor que qualsevol altra?

-A quins recursos de baix cost o de manera única es té accés?

-Què percep la gent del mercat com una fortalesa?

-Quins elements faciliten obtenir una venda?

Les debilitats es refereixen a tots aquells elements, recursos, habilitats i actituds que l'empresa ja té i que constitueixen barreres per a assolir la bona marxa de l'organització.

També es poden classificar: aspectes del servei que es brinda, aspectes financers, aspectes de mercat, aspectes organitzacionals, aspectes de control.

Les debilitats són problemes interns, que, una vegada identificats i desenvolupant una adequada estratègia, poden i han d'eliminar-se.

Algunes de les preguntes que es poden realitzar i que contribueixen en el desenvolupament són:

Què es pot evitar?

Que s'hauria de millorar?

Quins desavantatges hi ha en l'empresa?

Què percep la gent del mercat com una debilitat?

Quins factors redueixen les vendes o l'èxit del projecte?

Més informació: IEBS

  
El DAFO és genial,
però els pensadors estratègics saben que hi ha un punt que: ⁣

- Els punts forts es converteixen en punts febles.
- Les debilitats es converteixen en punts forts.⁣⁣⁣⁣
- Les oportunitats esdevenen amenaces.⁣⁣
- Les amenaces es converteixen en oportunitats.

Els empresaris i líders estratègics troben
les millors idees que s’amaguen darrere del DAFO.

Richie Norton

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada