Els mapes visuals, les infografies i les línies del temps són elements de visual thinking o llenguatge visual que ajuden a la transmissió de la comunicació i a la retenció i l'aprenentatge de conceptes.
Finalment, The Newtons i The Grandma han parlat del concepte de branding o marca personal i han treballat com rellançar marques personals que o bé han patit crisis de reputació (Charlie Rivel) o bé han caigut en l'oblit per ser incòmodes (Félix Rodríguez De la Fuente).
Més informació: UOC
Cronologia (del grec χρονο cronos, temps i λογία logos, estudi) és la ciència que té com finalitat determinar les dates i l'ordre dels fets històrics; és disciplina auxiliar de la Història.
També s'anomena cronologia la llista d'esdeveniments ordenada per les dates respectives (ordre cronològic).
La representació gràfica de la cronologia es coneix com a cronografia.
La cronologia es basa en la cronometria i la historiografia, que examina l’escriptura de la història i l'ús de mètodes històrics. La datació per radiocarboni calcula l’edat dels éssers vius abans mesurant la proporció d’isòtop carboni-14 en el seu contingut en carboni.
La dendrocronologia calcula l'edat dels arbres per correlació dels diversos anells de creixement de la seva fusta amb seqüències de referència conegudes any rere any a la regió per reflectir la variació climàtica d’un any a l’altre.
La dendrocronologia s'utilitza al seu torn com a referència de calibratge de les corbes de datació de radiocarbons.
Els còmputs més utilitzats en la història de diverses èpoques són les eres, els cicles recurrents com les olimpíades, els cicles astronòmics, i els anys de govern de cònsols romans, de papes i de sobirans (des de la seva elecció o coronació o des de la mort del predecessor).
Més informació: La Pedrera
Tot i que és d'importància crítica per a l'historiador, els mètodes per determinar la cronologia s'utilitzen en la majoria de disciplines de la ciència, especialment en astronomia, geologia, paleontologia i arqueologia.
En absència d’història escrita, amb les seves cròniques i llistes de reis, els arqueòlegs de finals del segle XIX van trobar que podrien desenvolupar cronologies relatives basades en tècniques i estils de ceràmica.
En el camp de l’egiptologia, Flinders Petrie va ser pioner en la datació de seqüències per penetrar en el Període predinàstic d'Egipte, utilitzant grups d’artefactes contemporanis dipositats junts a la vegada en tombes i treballant cap enrere de manera metòdica des de les primeres fases històriques d’Egipte. Aquest mètode de cites es coneix com seriació.
Els materials descoberts en estrats en llocs de vegades força llunyans, producte del comerç, van ajudar a estendre la xarxa de cronologies. Algunes cultures han conservat el nom que se'ls hi aplica en referència a formes característiques.
L'estudi dels mitjans per col·locar la ceràmica i altres artefactes culturals en algun tipus d'ordre es desenvolupa en dues fases, classificació i tipologia: la classificació crea categories a efectes de descripció i la tipologia busca identificar i analitzar els canvis que permetin col·locar els artefactes en seqüències.
Les tècniques de laboratori desenvolupades sobretot a mitjan segle XX com la datació basada en el radiocarboni, un mètode de datació absoluta de mostres orgàniques basada en la determinació d'un isòtop radioactiu del carboni, el carboni 14, descoberta i desenvolupada per Willard Frank Libby i els seus col·laboradors en l'any 1949 (premi Nobel de química el 1960), van ajudar a revisar i perfeccionar constantment les cronologies desenvolupades per a àrees culturals específiques.
Més informació: Ajuntament de Barcelona
Els mètodes de datació no relacionats ajuden a reforçar una cronologia, un axioma d’evidències corroboratives. L'ideal seria que els materials arqueològics utilitzats per datar un lloc s'hagin de complementar i proporcionar un mitjà de comprovació creuada. Les conclusions extretes d'una única tècnica no suportada se solen considerar poc fiables.
La norma ISO 8601 especifica la notació estàndard utilitzada per a emmagatzemar les dates i el temps.
Aquesta notació facilita la migració entre diverses plataformes. Se segueix el criteri d'ordenar d'esquerra a dreta del període més llarg de temps al més curt, i es defineixen totes les zones horàries en relació al temps universal coordinat (UTC). Per a indicar un dia concret, escriurem AAAA-MM-DD. On AAAA indica l'any, MM indica el mes i DD indica el dia.
Així, les dates i les hores s'ordenen de manera que el terme temporal més gran (l'any) se situa a l'esquerra i cada terme successivament més petit se situa a la dreta del terme anterior.
Les representacions s'han d'escriure amb una combinació de números àrabs i certs caràcters (com ara "-", ":", "T", "W" i "Z") que es donin significats específics dins de l'estàndard; la implicació és que algunes formes habituals d'escriure parts de dates, com ara "gener" o "dijous", no estan permeses en representacions d'intercanvi.
Més informació: Enciclopèdia
William Penn
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada