 |
| Comunicació No Verbal |
Avui, The Grandma ha continuat amb una nova sessió del curs d'Habilitats Comunicatives amb els companys de Gavà.
Han parlat sobre la Comunicació No Verbal i sobre la seva importància, ja que aquesta suposa més del 50% de la nostra comunicació.
Durant cinc hores, han estat visualitzant i comentant vídeos i fent activitats sobre grans mestres de la CNV com Charles Chaplin, Charlie Rivel, Marcel Marceau i Rowan Atkinson i han parlat sobre aspectes teòrics com el parallenguatge, la cinèsica i la proxèmica.
L'antropòleg Edward T. Hall diu que el 60% de les nostres comunicacions són no verbals; Mario Pei calcula que podem produir al voltant de 700.000 signes físics diferents i Ray Birdwhistell assenyala que només la cara pot produir 250.000 expressions.
Si pensem en la nostra la cara com emoticones podrem identificar-ne un bon ventall.
El pare de les microexpressions és Paul Ekman. Psicòleg nord-americà que amb la seva disciplina és capaç de descobrir les emocions reals de la persona: Tristesa, alegria, ira, por, sorpresa, fàstic o menyspreu.
El llenguatge verbal s'utilitza per transmetre la informació, mentre que el llenguatge no verbal s'encarrega de la negociació d'actituds i la relació interpersonal.
Més informació: Diputació de Barcelona
El llenguatge no verbal és el tipus de comunicació que inclou:
L'expressió corporal. Es dóna a través de gestos corporals, expressió facial, posició i postura del cos, el tacte i el contacte físic. Inclou moviments voluntaris i involuntaris que acompanyen el missatge o en donen per sí sols.
L’expressió paraverbal o paralingüística. Vinculada a la dicció, l’accentuació, el ritme i el to de veu que s’utilitza.
La proxèmica. Està lligada a la l'espai personal, a la relació espaial, és a dir la distància envers l’altre i la posició en l'espai.
La importància de les tres dins del context comunicatiu és molt rellevant ja que són un tipus d’expressió unides mes al subconscient que a la voluntat, i que conseqüentment esdevenen una representació més fidedigna dels pensaments i sentiments de la persona.
 |
| Saray |
Ser perceptiu o intuïtiu té àmplia relació amb la capacitat de llegir el llenguatge no verbal, amb l'habilitat per recollir i desxifrar les senyals que ens mostren, per insignificants que puguin semblar.
Aquesta habilitat pot ser innata, però també es pot aprendre i per desenvolupar-la cal conèixer-se a un mateix.
Quan una persona és capaç d’observar-se en la seva conducta diària, prestant atenció a les seves pròpies emocions i l'expressió del seu cos, està desenvolupant l'habilitat de captar el llenguatge no verbal de l'altra.
Si interpretem les senyals que nosaltres emetem ens serà més fàcil entendre les que el receptor rep.
Sovint percebem de manera subtil i no tan subtil, moviments, gestos, expressions facials, i, fins i tot, canvis en el nostre cos que ens indiquen que està passant alguna cosa. La nostra manera de parlar, de caminar, d’asseure'ns o d'estar de peu, parlen per nosaltres mateixos; mostren a l'exterior allò que realment sentim a l'interior.
Més informació: IOC
Si som més conscients d'aquesta comunicació i entenem què significa, podrem comprendre millor les persones amb qui ens relacionem. Aquest fet ens permet comunicar-nos més eficientment, podem millorar la nostra comunicació amb els altres i ser més conscients de què ens estan transmetent.
De vegades emetem missatges contradictoris: diem una cosa, però el nostre cos desvetlla un missatge diferent. Aquest llenguatge no verbal pot afectar a la manera que tenim d'actuar i de com els altres reaccionen davant nostre.
1. PRIMERA IMPRESSIÓ: CONFIANÇA
Recorda, per exemple, el dia que vas conèixer un nou company de feina. Quina va ser la teva primera impressió? Et va donar confiança? T'associaries amb ell? Et va convèncer? Va entrar amb decisió a l'oficina? Et va donar la mà amb fermesa? Mentre parlàveu, et mantenia la mirada o la desviava? La seva cara estava tensa o relaxada? Com eren els moviments dels seus braços: gestos amplis o més aviat enganxats al cos?
Quan observes a altres persones és fàcil identificar senyals que mostren com s'està sentint aquella persona, ja sigui a través de la seva postura o del to de veu. Si estàs a punt d'entrar en una situació on no et sents tan segur com t'agradaria, per exemple donar una conferència o assistir a una reunió important, procura adoptar aquests signes i senyals que projecten confiança:
-Postura. El front ha d'estar elevat amb les espatlles cap enrere.
-Contacte amb els ulls. Ha de ser sòlid amb una cara somrient.
-Gestos amb les mans i els braços. Cal que siguin decidits.
-Discurs. Ha de ser lent i clar.
-El to de veu. Cal que oscil·li de moderat a baix.
Més informació: XTEC
El silenci és infinit com el moviment, no té límits.
Per a mi, els límits els posa la paraula.
Marcel Marceau
2. UNA
REUNIÓ DIFÍCIL: TENSIÓ
Pensa en l'ambient que es genera en una reunió complicada on s'estigui avaluant un contracte o una negociació a terminis. En un món ideal, tant tu com l'altra persona hauríeu d'estar oberts i receptius a escoltar les paraules de l'altre, per tal de concloure la reunió amb èxit. Tot i això, es pot donar el cas que l'altra persona estigui a la defensiva i no estigui escoltant. Per això és important identificar si l'interlocutor està realment receptiu.
Com saber si les teves paraules se les emporta el vent?
Alguns dels signes que identifiquen que la persona receptora està a la defensiva:
-Els gestos de les mans i dels braços són petits i es mantenen a prop del cos.
-Les expressions facials són mínimes.
-Es manté a una distància allunyada.
-Creua els braços per davant del cos.
-No aguanta la mirada i fins i tot, evita el contacte visual.
Si interpretem aquests senyals, convé canviar allò que s'està dient i com es diu, amb l'objectiu d'ajudar a l'altra persona a sentir-se més a gust i que estigui més receptiva amb allò que està escoltant.
De la mateixa manera, si notes que ets tu qui està a la defensiva, pots monitoritzar el teu propi llenguatge corporal per assegurar-te que els missatges que estàs transmetent són els que exposes en paraules i que estàs obert i receptiu amb el que es discuteix.
Més informació: BBVA
Jo tinc molts problemes en la meva vida,
però els meus llavis no ho saben
i ells sempre somriuen.
Charles Chaplin
3. TREBALLAR AMB GRUPS: DESCONNEXIÓ
Alguna vegada t'has trobat en la situació d'estar presentant un projecte i has tingut la sensació que la teva audiència no estava realment interessada amb el que estaves exposant? Has hagut de dirigir un equip amb l'objectiu d'aconseguir un consens sobre responsabilitats i terminis d’entrega? Tothom seguia la mateixa línia per arribar a la solució o existia una certa desconnexió entre els membres de l'equip?
Quan has de fer una presentació o treballar amb un grup, vols que la participació sigui del 100% de tots els interessats. Això no sempre passa i moltes vegades és necessari implicar activament l'audiència. Per fer-ho és necessari que identifiquis les senyals de la seva desconnexió:
-Els caps estan abaixats.
-Les mirades són perdudes o les distraccions fàcils.
-Les mans estan jugant amb la roba o amb els llapis.
-La gent pot estar escrivint o fent gargots.
-Les persones poden estar asseguts enfonsats a les seves cadires.
Quan identifiquis a aquella persona que sembla no estar involucrada amb allò que està passant, pots fer-li alguna pregunta directa per tal que torni a participar a la reunió i es reincorpori al diàleg. Tot i això, no oblidis que el teu propi cos també ha de mostrar la confiança i la seguretat que vols que expressi.
Més informació: Pere Tarrés
La Comunicació No Verbal és un elaborat
codi secret que s'escriu enlloc,
conegut per ningú i que tothom entén.
Edward Sapir
4. DETECTAR
LA MENTIDA
De tot el llenguatge corporal no verbal que podem observar, ser capaç de percebre si una persona està mentint o no, ens situa en una posició molt bona. Alguna de les senyals que indiquen quan una persona pot estar mentint són:
-Els ulls mantenen poc o gens contacte; els moviments són curts i ràpids i les pupil·les estan contretes.
-Quan es parla, les mans o els dits estan davant de la boca.
-Es manté allunyada, o hi ha gestos corporals inusuals/no naturals.
-Augmenta el seu ritme respiratori.
-Pateix petites alteracions del color de la pell, sobretot la cara i el coll, que tendeixen a posar-se vermells.
-Augmenta la transpiració.
-Es produeixen canvis en la veu, com el canvi de to o el tartamudeig.
És important recordar que el llenguatge corporal de cada persona és lleugerament diferent. Si no trobes cap d’aquestes senyals, tampoc has de creure en pèls i senyals el que el teu interlocutor t'està dient, ni tampoc a la inversa. Encara que n'identifiquis alguna, no sempre vol dir que la persona en qüestió estigui mentint, pot ser algun indici d'altres símptomes com ara el nerviosisme. El que sí pots fer, és utilitzar aquestes senyals com a reclam, per aprofundir més sobre el tema i així poder sortir de dubtes. Demanar més detalls sobre alguns aspectes sempre és útil, per contrastar la informació amb el llenguatge corporal de la persona, sobretot en entrevistes de feina i en situacions de negociació.
Més informació: IOC
Em sento com si la càmera fos gairebé
una espècie de voyeur a la vida de Mr. Bean,
i només veus a aquest home estrany passant
la seva vida de la manera que vol.
Rowan Atkinson
5. INTERPRETACIÓ DE LA CNV: NO CAURE EN GENERALITZACIONS
Ja hem dit que cada persona és única i que els seus signes i senyals podrien tenir una causa subjacent diferent de la que sospitem.
Aquest sol ser el cas quan les persones tenen diferents experiències passades i, especialment, quan les diferències culturals són grans. Per aquest motiu és important comprovar que la nostra interpretació del llenguatge corporal és correcta. Pots fer-ho plantejant noves preguntes, però serà important que el teu propi llenguatge corporal ajudi a l'altra persona a obrir-se.
Per desenvolupar i posar en pràctica habilitats d'interpretació del llenguatge corporal és important observar la gent: a l'autobús o a la televisió (traient el so), intentar esbrinar de què estan parlant, o quina relació hi ha entre ells. Encara que no puguis saber si les teves suposicions són certes, aquest exercici t'ajudarà a captar senyals quan siguis tu qui estigui interactuant amb altres persones.
Més informació: Science of People (Anglès)
El riure és l'únic llenguatge en el qual s'expressen
tots els pobles de la terra.
Charlie Rivel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada