 |
| Símbols de la indústria de l'empaquetament |
En la comunicació, un codi és una norma per a convertir un fragment d'informació per exemple una lletra, paraula o frase a una altra forma de representació, no necessàriament del mateix tipus.
El procés de codificació, permet convertir la informació origen en unes dades codificades, que s'emmagatzemen o s'envien a un receptor.
El procés invers és el de descodificació, on es converteix aquests codis en informació interpretable per al destinatari. Un còdec de codificació/descodificació és la implementació d'aquesta norma o algorisme per a codificar i descodificar, i pot incloure a més la compressió de les dades.
Un codi a més pot incloure mecanismes per a ocultar la informació que conté, de manera que només els destinataris que sàpiguen com descodificar-lo, seran capaces de reconstruir la informació original. Per exemple usant eines de criptografia.
El codi Morse; permet codificar un text en una colla de pulsacions curtes i llargues, pensades inicialment per a ser enviades a través del telègraf, on el receptor les descodifica en el text original.
La televisió; on un senyal visual es codifica en una sèrie de senyals analògics o digitals que es poden emmagatzemar, transmetre i posteriorment descodificar per a ser vistos en una televisió.
El format MP3; on un senyal d'àudio es pot codificar i comprimir per emmagatzemar i reproduir posteriorment.
Més informació: La Comunicació
Les llengües permeten que una persona pugui expressar-se. La resta de les persones que entenen aquella llengua són capaces de descodificar els seus sons/gestos en informació.
Els alfabets permeten plasmar per escrit l'expressió oral o gestual d'una llengua.
El tema que més ha inquietat el procés de comunicació és la possibilitat de poder enviar el missatge d'una manera clara i entenedora.
Encara que des d'un punt de vista tradicional es considerava que la comunicació es caracteritzava per la transparència i linealitat, avui dia tenim en compte que hem de fer un procés de codificació i descodificació, que som una part activa del procés i que els missatges i la dinàmica de la relació es construeix en la mateixa interacció comunicativa.
Aquesta qüestió ha fet
que es desenvolupin els codis, que són una manera d'establir uns
paràmetres per tal que es produeixi la comunicació amb fluïdesa.
Els codis són regles i normes que canalitzen els signes.
La nostra llengua està formada per signes, però no ens entendríem si no hi hagués un sistema de normes i regles que els estructuressin.
Segons l'estudi de la semiòtica els signes són arbitraris i poden ser interpretats tant pels humans com, alguns cops, pels animals. S'entenen mitjançant un codi compartit que, en la majoria dels casos, s'ensenya d'una manera no formal. És a dir, aquestes associacions entre el signe i allò que representa són convencions socials.
Hem de tenir en compte que les imatges com a signe poden tenir un significat o més; és a dir, poden ser monosèmiques, polisèmiques o pansèmiques que vol dir que qualsevol interpretació és possible o lliure, sense cap acotació.
Els símbols són una representació convencional de la realitat mitjançant un objecte concret.
Per a entendre el símbol, que s'interpreta representant idees i conceptes, cal compartir els mateixos codis. En són un exemple els colors dels semàfors o el llenguatge. De vegades es confonen amb els signes.
Les icones es produeixen quan utilitzem un grafisme o un element per a substituir l'objecte mitjançant la representació per analogia. La paperera de reciclatge de Windows que trobem a la pantalla de l'ordinador i a la qual van a parar els documents que eliminem és una representació clara de la paperera que trobem a casa i que faríem servir per a llençar aquests documents escrits a mà.
Més informació: Aspectes Generals per a Entendre la Comunicació
Les icones busquen la mimesi amb la imatge, a causa d'això es produeixen els diferents graus d'iconicitat. De més grau a menys quedaria així:
-Imatge natural
-Model tridimensional
-Registre estereoscopi
-Fotografia en color
-Fotografia B/N
-Pintura realista
-Representació figurativa no realista
-Pictograma
-Esquemes referencials
-Esquemes convencionals
-Representacions no figuratives
I, finalment, els índexs es produeixen quan la imatge i els sons substitueixen la realitat sense reflectir cap de les seves característiques visuals; quan hi ha una relació causal entre el signe i allò que representa, tenim un índex. És el cas dels símptomes de les malalties, el fum o l'olor quan alguna cosa es crema.
Més informació: UOC
La comunicació és una habilitat que podeu aprendre.
És com anar amb bicicleta o escriure.
Si esteu disposats a treballar-hi,
podeu millorar ràpidament la qualitat
de cada part de la vostra vida.
Brian Tracy
D'eines n'hi ha de molt tipus. El ventall s'obre des de canals offline més tradicionals fins a canals en línia que han irromput gràcies a l'arribada de les xarxes socials i de la tecnologia.
Aquests canals s'han d'adaptar en tot moment als missatges que l’entitat comparteix i vol fer arribar.
El canal rei per excel·lència és el telèfon mòbil i les seves variants com la tauleta. Des de l'aparició dels smartphones, aquest s'ha convertit en l'element indispensable per a la nostra comunicació, així com una finestra oberta coneixement gràcies a l'accés a Internet. Però en tenim d'altres canals que també són molt utilitzats:
Les enquestes
Una de les eines de comunicació interna més útils a l'hora d'aportar informació per una investigació o després d’un esdeveniment són les enquestes. Sempre de manera anònima, una enquesta pot servir per conèixer el grau de satisfacció del voluntariat, de l'equip humà, o l'èxit d'un curs o esdeveniment que permeti obtenir indicadors.
Els manuals
Així com les enquestes, els manuals poden ser una eina tant online com offline. Els manuals interns permeten conèixer i proporcionar informació sobre la cultura de l'emissor perquè el receptor adquireixi els coneixements suficients sobre determinats aspectes.
La Intranet
És un canal de comunicació que pot integrar els diferents documents interns d’una entitat, com per exemple els manuals, la normativa interna, diferents directoris o els butlletins. A través de la Intranet a més es pot millorar la participació mitjançant fòrums i xats interns.
Les xarxes socials
 |
Quan s’incorporen les xarxes socials a l’estratègia de la comunicació interna d’una entitat, existeixen diferents possibilitats.
D'una banda, es poden fer servir xarxes existents com Linkedin o Whatsapp com a canal de comunicació entre diferents persones membres, que poden ser voluntariat o l'equip tècnic d'una entitat.
D'altra banda, es poden implantar xarxes pròpies d'ús exclusiu per als treballadors i treballadores.
La bústia de suggeriments
És un element que tant pot ser físic o digital. A través de la bústia l'equip humà pot deixar per escrit les seves suggeriments de millora. Pot ser útil elaborar un balanç anual de les aportacions de la bústia i fixar un procediment de recepció i anàlisi de les idees rebudes.
Els blogs i les wikis
Els canals de participació com els blogs o les wikis són vàlids per compartir coneixement de manera molt eficaç i per intercanviar informació i coneixement.
El vídeo comunicat o videoconferència
Una de les tendències més clares en l’àmbit de la comunicació és l’ús creixent del vídeo i dels continguts visuals. Un vídeo és una variant d'una carta amb un major impacte i més eficaç. La imatge i el fet de fer servir un suport audiovisual permet transmetre millor els sentiments.
Més informació: ECURED
No hi ha res més temible per al ciutadà corrent
de la nostra societat que posar-se davant
d'un grup de persones i parlar.
Charles R. Swindoll
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada