FDF. AUTOCONEIXEMENT, LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL

Avui, The Grandma continua compartint experiències amb Els Urquinaona a Castelldefels on segueixen la seva formació en Formació de Formadors, altrament dit, Docents per a la Docència.

La gestió de les emocions, la resolució de conflictes, l'autoconeixement i el reconeixement personal i la utilitat de compartir experiències viscudes són elements indispensables de la nostra experiència vital, i per tant, cal reflectir-los en el nostre CV.

La intel·ligència emocional (IE) és la capacitat per a reconèixer sentiments propis i aliens, i l’habilitat per a gestionar-los.

La intel·ligència emocional està agafant un paper important en la nostra societat. S'ha relacionat amb diferents àmbits com en el del rendiment escolar, el QI i la felicitat. Especialment, s'ha estudiat fins a quin punt una elevada intel·ligència emocional afecta a aquests aspectes. Amb el pas del temps s'han descobert diferents tipus d'intel·ligència més enllà de la intel·lectual.

El concepte intel·ligència emocional sorgeix el 1990, amb l'article anomenat Emotional Intelligence de  Salovey i Mayer. L'any 1995, Daniel Golemann va publicar en el seu llibre Emotional Intelligence el concepte, que va significar una difusió sense precedents.

Les característiques pròpies de la intel·ligència emocional són:

-Conèixer les pròpies emocions. Segons Golemann aquesta és la clau de la intel·ligència emocional. Consisteix en reconèixer un sentiment en el moment que apareix.

-Gestionar les emocions. Consisteix en gestionar els propis sentiments amb la finalitat de ser expressats de forma apropiada, és a dir, ser conscient de les pròpies emocions i saber suavitzar les expressions d'ira, fúria i irritabilitat.

-Motivar-se a un mateix. Una emoció que tendeix a impulsar-nos cap a una acció. Per això emoció i motivació estan íntimament relacionades.

-Reconèixer les emocions dels altres. Paper rellevant de l'empatia, que es basa en el coneixement de les pròpies emocions i les dels altres.

-Establir relacions. És l'habilitat de gestionar les emocions dels demés.
 

Més informació: IOC

A més a més, Golemann distingeix dos tipus d'intel·ligència emocional: la intel·ligència intrapersonal i la interpersonal.

La intel·ligència intrapersonal està determinada per la forma en que ens relacionem amb nosaltres mateixos. Veiem que està composta per tres components:

-Consciència d'un mateix. És la capacitat de reconèixer i entendre les capacitats d'un mateix, és a dir, les fortaleses, debilitats, estats d'ànim, emocions i impulsos. També va relacionat en saber com aquests factors afecten sobre els altres i sobre un mateix.

-Autoregulació o control de si mateix. És l'habilitat de controlar les nostres pròpies emocions i impulsos per a responsabilitzar-se dels propis actes, adequar-nos a un objectiu, pensar abans d'actuar i evitar el prejudicis.

-Automotivació. És l'habilitat de romandre en un estat de recerca i persistència constants en la consecució dels objectius.

La intel·ligència interpersonal està composta per uns altres components, els quals determinen la manera en com ens relacionem amb les persones del nostre voltant.

-Empatia. És l'habilitat per entendre les necessitats, els sentiments i els problemes dels altres. Esdevé la capacitat de posicionar-se en el seu lloc i poder respondre correctament a les seves reaccions emocionals.

-Habilitats socials. És el talent present en el control de les relacions amb els altres, és a dir, la capacitat de persuadir i influenciar als altres.

Més informació: IOC

La intel·ligència emocional és una habilitat que es pot adquirir per saber gestionar les emocions, el que pot resultar de gran ajuda per a relacionar-nos i prendre decisions. Fins i tot en l’àmbit laboral pot ser molt útil.

De manera global, podem dir que tenir intel·ligència emocional equival a entendre el que sentim i el que sent l'altre.

La intel·ligència emocional és la capacitat que tenim per gestionar les emocions favorablement, identificant-les i expressant-les adequadament de manera que ens sentim millor amb nosaltres mateixos i millorin les nostres capacitats per afrontar els conflictes. En essència, és l'habilitat que ens fa ser més feliços.

La ment emocional és adaptativa, ens porta a respondre davant de situacions sense aturar reflexivament com ho faríem de manera racional, ja que té la capacitat de valorar la situació més ràpidament i actuar en conseqüència. Dit d'una altra manera, actua com una alarma abans que el cervell racional reaccioni.

Aquelles persones que tenen habilitat per gestionar les seves pròpies emocions i emfatitzar amb les dels altres tendeixen a ser millors en el treball. A què es deu aquesta afirmació?

Entre els components d'aquesta habilitat està, en primer lloc, l'autoconsciència, és a dir, la capacitat de reconèixer les seves pròpies emocions, per a poder reconduir-les.

En segon lloc, la motivació, que ens impulsa a actuar cap al que ens proposem. 

En tercer lloc, l'habilitat social, que ens permet relacionar-nos amb els altres amb èxit; i, finalment, l'empatia. Aquest últim component és fonamental per relacionar-nos amb els altres, ja que permet posar-nos al lloc de l'altre, comprendre-ho i actuar coherentment.

Això es tradueix en què la intel·ligència emocional ens ajuda a adquirir les següents competències:

-Els nostres pensaments determinen els nostres actes, el que ens ajuda a mostrar iniciativa, impulsant la valorada proactivitat.

-Adaptabilitat. Si som capaços de gestionar el possible sentiment de frustració que sentim a exercir una activitat que escapa al nostre control, tindrem més èxit en preservar en l'intent.

-Persuasió. Interpretant les emocions dels altres podrem gestionar una persuasió més efectiva.

Segons Daniel Goleman, les persones amb habilitats emocionals ben desenvolupades, dominen els hàbits de la seva ment que fomenten la seva pròpia productivitat. Per contrapartida, aquells que no tenen aquesta capacitat mantenen lluites internes que sabotegen la seva capacitat de treballar amb atenció i una ment neta.

Afortunadament, la intel·ligència emocional és una cosa que podem desenvolupar al llarg de la vida. No obstant això, requereix d'un esforç constant. Ser assertius, mantenir la calma, acceptar i enfrontar-se a les emocions negatives, són algunes claus per a això.

Més informació: GOIB

 La intel·ligència emocional és la teva capacitat

per reconèixer i comprendre les emocions en tu mateix

i en els altres, i la teva capacitat per utilitzar aquesta consciència
per gestionar el teu comportament i les teves relacions.

Travis Bradberry

FDF. LA REPUTACIÓ I LA JERARQUIA DE LES NECESSITATS

Avui, els Urquinaona i The Grandma han continuat la preparació dels seus CV a Castelldefels. Han tractat diferents aspectes com la reputació, la gestió dels recursos i la jerarquia de les necessitats, fets que són vitals per a la composició final del nostre CV.

 

Com volem donar-nos a conèixer? Quins valors humans volem transmetre a través d'un CV? Com l'estructurem? Quines dades són més significatives? A què donem prioritat? Quines considerem que són les nostres necessitats bàsiques?...

 

Són algunes de les moltes preguntes que es faran durant aquesta propera setmana, preguntes necessàries per a poder plasmar en un sol paper tota aquella informació que volem transmetre: Qui som? Què oferim? Com ho fem? Perquè el nostre CV ha de contenir quelcom més que dades; ha de transmetre emocions.

 

Charlie Rivel, Charles Chaplin, Marcel Marceau i Michael Jackson han acompanyat els Urquinaona i The Grandma durant aquesta sessió.

 

Més informació: Canva

La Piràmide de Maslow, o jerarquia de les necessitats humanes, és una teoria psicològica proposada per Abraham Maslow en el seu article A Theory of Human Motivation) de 1943, que posteriorment va ampliar. 

Maslow formula una jerarquia de necessitats humanes i defensa que així que hom satisfà les necessitats més bàsiques (part inferior de la piràmide), els éssers humans desenvolupen necessitats i desitjos més elevats (part superior de la piràmide).

L'escala de les necessitats es descriu com una piràmide de cinc nivells: els quatre primers nivells constitueixen les necessitats de dèficit (dèficit needs o D-needs) (primordials) i el nivell superior el va denominar autorealització, motivació de creixement o necessitat de ser (being needs o B-needs). La diferència rau en el fet que fins que les necessitats de dèficit no són satisfetes, la necessitat de ser és una motivació contínua.

La idea bàsica és que només s'atenen necessitats superiors fins que s'han satisfet les necessitats inferiors, és a dir, tots aspirem a satisfer necessitats superiors.

Les forces de creixement originen un moviment ascendent en la jerarquia, mentre que les forces regressives empenyen les necessitats prepotents cap avall en la jerarquia

Són necessitats fisiològiques bàsiques per mantenir l'homeòstasi (tendents a la supervivència):

-Necessitat de respirar, beure aigua (hidratar-se) i alimentar-se.

-Necessitat de dormir (descansar) i eliminar les deixalles corporals.

-Necessitat d'evitar el dolor i de tenir relacions sexuals.

-Necessitat de mantenir la temperatura corporal, amb un ambient càlid o amb vestidures.

Les necessitats de seguretat sorgeixen quan les necessitats fisiològiques ja estan satisfetes. Es refereixen a sentir-se segur i protegit:

-Seguretat física (tenir un refugi que ens protegeixi de la intempèrie) i de salut (assegurar l'alimentació futura).

-Seguretat de recursos (disposar d'educació, transport i sanitat necessaris per sobreviure amb dignitat).

-Necessitat de veure protegits els teus béns i els teus actius (casa, diners...)

Les necessitats d'amor i pertinença són les relacionades amb la nostra naturalesa social:

-Funció de relació (amistat).

-Participació (inclusió grupal).

-Acceptació social.

Se satisfan per mitjà de les funcions de serveis i prestacions que inclouen activitats esportives, culturals i recreatives. L'ésser humà per naturalesa sent la necessitat de relacionar-se, de ser part d'una comunitat, d'agrupar-se en famílies, amb amistats o en organitzacions socials, amb sentiments com l'amistat, la companyia, l'afecte i l'amor. Aquestes es formen a partir de l'esquema social.

Maslow va descriure dos tipus de necessitats d'estima, una que qualificà d'alta i una altra, de baixa.

-L'estima alta consisteix en la necessitat del respecte a un mateix. Inclou sentiments com ara la confiança, la competència, el mestratge, els èxits, la independència i la llibertat.

-L'estima baixa consisteix en el respecte que les altres persones tenen a l'individu: la necessitat d'atenció, d'estima, de reconeixement, de reputació, d'estatus, de dignitat, de fama, de glòria i, fins i tot, de domini.

La minva d'aquestes necessitats es reflecteix en una baixa autoestima i en un complex d'inferioritat. Qui ha satisfet aquesta necessitat se sent recolzat en el sentit de la vida i en la valoració com a individu i professional, i tranquil·lament pot ascendir cap a la necessitat de l'autorealització.

La necessitat d'autoestima és la necessitat de l'equilibri en l'ésser humà, ja que esdevé el pilar fonamental per tal que l'individu es converteixi en la persona d'èxit que sempre ha somiat o -contràriament- en una persona abocada al fracàs, que no pot aconseguir res pels seus propis mitjans.

Aquest últim nivell és una cosa diferent i Maslow va emprar diversos termes per denominar-lo: motivació de creixement, necessitat de ser i autorealització.

És la necessitat psicològica més elevada de l'ésser humà, es troba en la jerarquia més elevada, i quan se satisfà hom troba una justificació o un sentit vàlid a la vida per mitjà del desenvolupament potencial d'una activitat. S'hi arriba quan tots els nivells anteriors ja s'han aconseguit i completat, si més no fins a cert punt.

Maslow va definir en la seva piràmide les necessitats bàsiques de l'individu d'una manera jeràrquica, col·locant les necessitats més bàsiques o simples a la base de la piràmide i les més rellevants o fonamentals en el cim de la piràmide, a mesura que les necessitats van sent satisfetes o aconseguides sorgeixen altres d'un nivell superior o millor. En l'última fase es troba amb l'autorealització que no és més que un nivell de plena felicitat o harmonia.

Més informació: IOC

  El que és necessari per canviar una persona
és canviar la seva consciència de si mateixa.

Abraham Maslow

FDF. ANTROPOLOGIA: OBSERVACIÓ I RECOPILACIÓ DE DADES

Avui, els Urquinaona i The Grandma han continuat la seva formació en Formació de Formadors a Castelldefels. 

Amb l'arribada de nous integrants, el grup va treballant cada dia nous conceptes que els ajudaran en la realització del seu projecte final. Avui han començat a posar les bases del que seran els seus CV.

L'antropologia és la disciplina que estudia l'ésser humà. Combina en una sola disciplina els enfocaments de les ciències naturals i de les ciències socials i humanes, així com amb la filosofia.

L'antropologia cultural o social estudia els humans com a éssers culturals. Té per objecte d'estudi els éssers humans com a col·lectiu que viuen en societat i per tant són productors de cultura i, alhora, productes d'aquesta, que es definix com la capacitat de concebre el món de manera simbòlica, d'aprendre i de transmetre símbols o conceptes a altres humans, i de transformar el món i els humans mateixos, utilitzant estos símbols.

L'antropologia física o biològica estudia l'ésser humà en tant que ésser biològic, així com la variabilitat dels grups humans al llarg de la història, independentment de la cultura.

El mètode d'obtenció de coneixement de l'antropologia és força fàcil d'exposar però ben difícil d'aplicar. Comporta que l'antropòleg sigui capaç abandonar els seus prejudicis i estigui disposat a aprendre dels altres.

Primera fase: Observació

És el treball de camp que consisteix en una immersió en la comunitat que es vulgui analitzar. Això acosta l'antropologia a l'empirisme perquè aquest adopta justament l'observació de la realitat en moviment per treure conclusions. És a dir, posa a prova les seves hipòtesis observant com es comporten de manera natural.

Segona fase: Etnografia

Fet això, l'antropòleg ha de posar per escrit tot allò que ha après sobre la societat que ha analitzat. Això comporta una exposició estructurada i comprensible per a una altre cultura que no s'ha immergit mai en la cultura estudiada.

L'antropòleg ha de ser objectiu, no faltar a la veritat, aportar informació qualitativa i quantitativa i saber ser imparcial. L'estudi es publica per tal que altres antropòlegs puguin verificar-ho.

Tercera fase: Verificació

És després d'una tercera fase de verificació del treball amb un nou treball de camp i un nou procés d'etnografia que l'estudi aconseguix ser acceptat i avalat per tota la comunitat científica.

L'estudi, però, no es deixa dins un calaix d'armari de l'arxiu nacional, sinó que ha de fer un objecte d'actualització de la informació.

Quarta fase: Seguiment

L'antropòleg es dedica a fer un seguiment de la societat estudiada per tal de comprendre les seves evolucions, els nous raonaments i els canvis.

Per tal de poder duu a terme tot aquest mètode, l'antropòleg ha de ser capaç d'abandonar el monoculte, és a dir, saber la llengua de l'altre o aprendre a practicar la seva religió, si en té alguna. Les societats monolingües són de monoculte perquè rere l'única llengua que parlen, hi una única cultura i això restringeix els punts de vista amb què la societat mira el món que l'envolta.

L'antropòleg ha de tenir doncs una ment força oberta i això comporta abandonar tota mena de monocultes i, per tant, el monolingüisme. Convé, fins i tot, aprendre de llengües minoritàries i, fins i tot, llengües minoritzades.

Més informació: Revista d'Etnologia de Catalunya

M'agrada coir olives,
però és un art perillós.
Vaja, al·lots, afanyem-mos
que amb doblers no compren vides.

Tonades de collir olives

 

Alan Lomax (31 de gener de 1915-19 de juliol de 2002) fou un etnomusicòleg nord-americà nascut a Austin, Texas. Treballà arreu del món enregistrant música, incloent-hi Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.

A finals dels anys 40, Lomax va ser acusat per l'FBI de simpatitzar amb idees comunistes. Aquest fe el dugué a marxar cap a Europa el 1950, tot i que ell sempre digué que se n'anava per recol·lectar música folk d'arreu del món. Va estar-se una llarga estada (set mesos) a Espanya, on no només enregistrà música de gran part del territori, sinó que també creà un arxiu fotogràfic del país.

Algunes d'aquestes gravacions inspiraren Miles Davis per gravar el seu àlbum Sketches of Spain (1960). Altres regions on treballà foren Irlanda, Anglaterra, Escòcia i Itàlia.

Entès com a mesura de cançons, és un mètode desenvolupat per Alan Lomax i el seu equip d'investigadors per relacionar els elements de la música vocal tradicional d'arreu del món, amb l'objectiu d'establir relacions entre els estils de cançons i les normes socials de la cultura que les produeix.

Per a això, es definiren 37 variables mesurables, desenvolupades per Lomax i el seu equip amb ajuda de lingüistes, otorinolaringòlegs i altres especialistes de la veu, que es puntuen en una escala de cinc punts segons la seva presència o absència a la cançó tractada. Alguns exemples són: cohesió del grup en el cant, respiració, durada de les frases i melismes.

Aquest mètode es proposà per primera vegada el 1959, i fou aprovat per la Universitat de Colúmbia, que el gestionà fins al 1982. Durant els següents anys, es preparà una mostra de 2.527 cançons de 233 cultures diferents, que més endavant s'amplià fins a 4.000 cançons d'unes 400 cultures, que estengueren i reafirmaren les conclusions inicials.

La principal conclusió a la qual arribaren Lomax i el seu equip va ser que l'estil musical està significativament afectat per determinats elements culturals, com ara el tipus de subsistència, l'estructura política, les convencions sexuals, la complexitat de l'estructura social o la divisió de classes. També es comprovà que cada cultura individual comparteix elements amb les cultures veïnes, la qual cosa facilita el seu agrupament en regions molt més grans.

Més informació: Archive Cultural Equity

I adelerau segadors
Que sa madona se queixa
Ai, adelerau segadors
Ai, vos sou blat i jo som xeixa
Ai, vos sou blat i jo som xeixa
Ai, mestall de bona llavor

Tonades de segar

PRL A LA DOCÈNCIA. LA VEU, INSTRUMENT DE COMUNICACIÓ

Fonts: Clínica Universitària de Manresa, Nati Bergadà i Olga Soler Morató.

Sovint diem que estem afònics quan tenim una alteració de la veu. Però de manera correcta hauríem de dir que estem disfònics, tenim una disfonia.

L'ASHA (American Speech-Language-Hearing Association) defineix la disfonia com una alteració de la veu parlada o cantada. 

Està produïda per una anormalitat en les estructures o funcions del sistema de producció vocal i que pot causar dolor físic, una discapacitat en la comunicació personal i una limitació professional o social.  

L'afonia és la pèrdua total de la veu.

COM ENS INFLUENCIA LA MASCARETA EN LA FONACIÓ?

-Respiració oral. La col·locació de la mascareta a la zona del nas i la boca ens dóna la sensació d’ofec i tenim menys capacitat d’inspiració. Per evitar aquesta sensació, en la majoria de casos desagradable, obrim la boca.

-Sequedat a l’aparell fonador. La predisposició que tenim per portar a terme la respiració oral, esmentada en el punt anterior, potencia la sequedat oral, ja que no hi ha capacitat d’humidificar l’aire que inspirem.

-Dificultat de la intel·ligibilitat del discurs. Aquesta característica es pot donar entre els diferents interlocutors, és a dir, poden tenir dificultats perquè entenguin el nostre discurs però també podem presentar dificultats per comprendre el discurs de l’interlocutor.

-Mals hàbits posturals. Les dificultats per entendre'ns poden donar lloc a una anteriorització del cap o de tot el cos. Aquest fet provoca tensions a les cadenes musculars.

-Comunicació no verbal. La mascareta ens tapa una part important de la cara, això fa que en aquests moments tingui molta importància la comunicació verbal.

QUÈ PODEM FER PER CUIDAR LA NOSTRA VEU?

1. Què puc fer des de casa?

-Estones de descans vocal. Intentar buscar tasques a casa de les quals no s'hagi de fer un treball vocal per afavorir que es pugui conservar la veu. També s'aconsella no xiuxiuejar, ja que no és una manera de descansar la veu, sinó que comporta fer treballar més durament les cordes vocals.

-Exercicis de control respiratori i de relaxació. Buscar estones i espais per fer respiracions tranquil·les i relaxades. Aquests exercicis permeten potenciar la ressonància vocal.

-Hidratació. Hidratar l'aparell fonador a través d'infusions calentes o aigua. Cal tenir present que no és tan important la quantitat d’aigua que bevem sinó que és important la regularitat amb què ho fem.

2. Què puc fer a l’escola?

-Control postural. Cal que mantinguem un bon control del cap i potenciem la verticalitat. És important que evitem les postures que ens bloquegin el diafragma. Si adoptem una bona postura corporal, la nostra veu se'n beneficiarà.

-Projecció de la veu. S’ha de prendre consciència que fins i tot l’alumnat que es troba al final de l'aula també ha d'escoltar la veu. Podem col·locar la mirada al final de la classe per col·locar la veu. S'aconsella combinar estones de discurs amb estones de descans on els poden donar tasques individuals a l'alumnat o bé fer ús d’altres recursos sonors com ara recursos digitals.

-Hidratació. És molt important que durant la jornada ens hidratem contínuament per cuidar el nostre aparell fonador. Per fer-ho és necessari disposar d'una ampolla d'aigua durant tota la jornada laboral i instaurar moments per beure dins la rutina del dia a dia.

Els casos més freqüents de trastorns associats a les cordes vocals són la disfonia i la ronquera. En la seva majoria provocats pel mal ús o el sobreesforç a l’hora de parlar. Apunta aquests consells per evitar fer-te malbé a les cordes vocals.

-Beure molta aigua. D'aquesta manera les cordes vocals estaran ben hidratades. Tanmateix és recomanable limitar el consum d'alcohol i cafeïna perquè deshidraten els plecs vocals i produir danys en els teixits.

-Evitar cridar. Moltes persones parlen amb un to de veu molt elevat, gairebé cridant i això al marge de la contaminació acústica molesta que pot suposar per les persones del seu voltant, pot danyar les cordes vocals i provocar ronquera.

-No fumar. El tabac irrita i provoca sequedat a la gola.

-Seguir una dieta equilibrada. És important mantenir uns nivells adequats de vitamina A (pastanagues, carabasses, tomàquets…) i àcids grassos (nous, salmó…)

-Bon descans nocturn.

-Exercici físic.

-Evitar aclarir la gola sovint o tossir amb força.

-Descansar la veu en cas de laringitis, afonia o ronquera.

-Protegir-se d’ambients irritants. Espais amb pols, químics, fum del tabac, aire condicionat sense ventilació…

-Integrar l'exercici moderat en la nostra vida diària i evitar el sedentarisme per tal de mantenir-nos actius.

-Mantenir una postura corporal còmode i adequada, ja que les males postures poden desenvolupar compensacions musculars que afectin a la zona cervical i laríngia.

-Les hores de descans són necessàries i s'han de seguir unes rutines diàries.

Cada cop és més habitual l'aparició de trastorns laringis relacionats amb el reflux gastroesofàgic (RGE). Les estructures laríngies son més sensibles a l'acidesa estomacal i petites quantitats poden provocar danys considerables. És aconsellable consultar un especialista (dietista-nutricionista) si es detecten signes d'acidesa o reflux.

És aconsellable dedicar una minuts d'escalfament de la veu abans d'iniciar la jornada laboral. La veu, com qualsevol activitat muscular, requereix una preparació abans d'un ús prolongat i un treball intens.

En cas d'observar signes d'alerta com la ronquera, el malestar vocal  o qualsevol canvi en la qualitat de la veu, és recomanable visitar un especialista (otorinolaringòleg, foniatra, logopeda) per evitar l'aparició de trastorns vocals. El més important és prevenir qualsevol patologia abans que sigui massa tard.

Més informació: Com podem cuidar-nos la nostra veu per Olga Soler Morató

La veu humana és l'instrument més bonic de tots,
però és el més difícil de tocar.

Richard Strauss

FDF. MÈTODE CIENTÍFIC/CARTESIÀ I HABILITATS SOCIALS

Avui, The Grandma ha continuat compartint la Formació de Formadors (FdF) amb els Urquinaona, els seus companys de Castelldefels.

Ha estat una sessió molt interessant amb l'arribada de nous companys i la pràctica d'eines d'anàlisi com el DAFO.

A més a més, han començat a treballar en un projecte comú que els durà uns dies de treball i on intentaran donar resposta mitjançant el mètode científic a les preguntes bàsiques que ens fem a l'hora d'elaborar qualsevol projecte: Què? Qui? On? Quan?, i més endavant, Com? Per què? Quant?

Finalment, han estat reflexionant sobre diferents temes sorgits a partir de la figura d'en Joseph de Ca'th Lon i han valorat la importància d'habilitats socials tan indispensables com l'empatia i la resiliència.

Més informació: Àgora-XTEC

L'empatia és la participació efectiva i, en general, emotiva d'una persona en una realitat aliena.

Ser empàtics és ser capaços de llegir emocionalment a les persones. Sembla ser un mecanisme adaptatiu, donat que afavoreix l'altruisme i la comunicació.

Si bé és una qualitat innata, totes les persones són capaces d'identificar les emocions alienes i comparar-les amb les pròpies i tothom posseeix aquesta capacitat en un grau concret, pot entrenar-se i augmentar mitjançant l'educació en valors, la meditació o pràctiques com el voluntariat, entre altres, és a dir, es pot aprendre a ser empàtic.

Empatia

Les persones empàtiques són capaces d'escoltar els altres i de comprendre els seus motius i preocupacions; tendeixen a ser més obertes i intel·lectualment estimulants i, en conseqüència, resulten més populars i reben més reconeixement social.

Una persona empàtica sap reconèixer les necessitats comunicatives i emocionals dels altres i sovint s'anticipa a les seves demandes. Però un excés d'empatia, o el no distanciament del patiment dels altres, pot provocar una depressió, freqüent en professions assistencials, com els assistents o les infermeres, i en la docència.

Els educadors han de tenir una gran capacitat empàtica, atès que han d'entendre els seus alumnes completament. Els mestres empàtics milloren la motivació i les habilitats acadèmiques dels alumnes, com la lectura, l'escriptura i les habilitats aritmètiques. Un ambient positiu creat pel professor també salvaguarda i augmenta la motivació dels alumnes per a l'aprenentatge.

Aquelles accions i activitats que augmenten la capacitat d'empatia són les següents:

-Escoltar amb interès (Comunicació Verbal i No Verbal).

-Analitzar conjuntament les situacions i aprofundeix en elles.

-Valorar les implicacions personals.

-No deixar-se portar per la "síndrome d'Estocolm".

-Llegir obres de ficció.

Més informació: UOC

L'empatia és una eina per construir persones en grups,

que ens permet funcionar més en comunitat

i no ser persones tan obsessionades en sí mateixes.

Neil Gaiman

 

 

La resiliència és la capacitat que té una persona per a resistir i afrontar situacions traumàtiques per tal de tornar al nostre estat estàndard, a més també és l'aptitud de reaccionar positivament malgrat les dificultats.

 

La resiliència està relacionada amb l'autoestima de tal forma que implica també l'autoconcepte, és a dir, els factors intrapersonals. Està demostrat que la resiliència d'una persona és major quan compta amb almenys una bona relació afectiva amb una persona. Quan un subjecte es comporta de manera resilient, pot recuperar-se després d'una vivència traumàtica i fins i tot pot sortir-ne enfortit.

 

La resiliència no és una qualitat innata sinó que aquesta és un conjunt de conductes, accions i pensaments.

Una persona amb un estrès diari, interromp l'equilibri tant intern com extern, presentant desafiaments i oportunitats. Tanmateix, els estressos rutinaris poden tenir impactes positius que afavoreixin la seva capacitat de recuperació. Algunes persones poden tractar amb més quantitats d'estrès que altres.

 

La resiliència és l'adaptació integrada d'aspectes físics, mentals i espirituals en un conjunt d'estats beneficiaris o perjudicials.

 

És important tenir en compte que la capacitat de resistència no és només superar una situació profundament estressant, sinó també sortir d'aquesta situació amb un funcionament competent.

 

La resiliència comporta que una persona es recuperi de la desgràcia com una persona més perfeccionada i més àgil. Ser resilient no significa que no pateixi conflictes ni inquietuds, sinó que sap superar-los.

Aquest terme no només es centra en malalties mentals sinó que també en la recuperació de malalties físiques i recuperacions d'escenaris traumàtics.

La resiliència es considera de forma positiva i no té relació amb la psicologia tradicional.

La resiliència psicològica es desenvolupa i s'ha de mantenir. Es pot dividir en set factors:

-Introspecció. Capacitat per a examinar-se internament, plantejar-se preguntes difícils i donar-se respostes honestes.

-Independència. Capacitat per mantenir distància física i emocional pel que fa als problemes sense caure en l'aïllament.

-Interacció. Capacitat per establir llaços íntims i satisfactoris amb altres persones.

-Iniciativa. Capacitat per a fer-se càrrec dels problemes i exercir control sobre ells.

-Creativitat. Capacitat per crear ordre, bellesa i objectius a partir del caos i del desordre.

-Sentit de l'humor. Predisposició de l'esperit a l'alegria, permet allunyar-se del focus de tensió, relativitzar i positivitzar.

-Consciència moral. Abasta tota la gamma de valors internalitzats per cada persona a través del seu desenvolupament vital.

 

Més informació: Psicologia Flexible

Les característiques que defineixen a una persona amb resiliència psicològica són el compromís, el control i l'aprenentatge continu.

Hi ha dos tipus de resiliència: individual i col·lectiva.

-Resiliència individual. Gestiona l'estudi de la persona de manera específica, sense donar importància a l'entorn familiar.

-Resiliència col·lectiva. Pot ser familiar o comunitària.

Familiar. Té com a funció estudiar el funcionament intern de la família i observar com influeix als membres d'aquesta els problemes, com els afronten i la capacitat que tenen per superar aquests esdeveniments.

Comunitària. Dona importància als integrants d'una societat, els quals estan en contacte en el dia a dia; són els que generen una identitat i una manera de ser a un nivell social.

Obtenir la capacitat de crear resiliència és un projecte individual. No totes les persones reaccionen igual davant d'una situació traumàtica o complexa, és per això que a una persona li pot funcionar una estratègia millor que a una altra. Les diferents estratègies són:

-Establir relacions de recolzament dins i fora de la família.

-Evitar pensar que les crisis són obstacles insuperables.

-Acceptar que el canvi és part de la vida.

-Encaminar-te cap als teus objectius.

-Duu a terme accions decisives després de la reflexió.

-Conèixer-te a tu mateix.

-Resoldre conflictes mitjançant les habilitats comunicatives.

-Acceptar-te, estimar-te i cuidar-te com ets.

 

Més informació: FIATC

 

 
 La resiliència consisteix a superar allò inesperat.
La sostenibilitat és sobreviure.
L’objectiu de la resiliència és prosperar.

Jamais Cascio

FDF. LA DAFO COM A EINA DE PLANIFICACIÓ I AVALUACIÓ

Avui, The Grandma ha començat una nova formació amb els Urquinaona, els seus companys del curs de Formació de Formadors (FdF) a Castelldefels. 

 

Han parlat de què és una DAFO, com elaborar-la i les seves aplicacions en diferents àmbits laborals i personals.

L'anàlisi DAFO és un mètode de planificació estratègica per a avaluar les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats d'un projecte.

La DAFO diferencia entre els factors interns (fortaleses i debilitats) d'una organització i els factors externs d'aquesta (oportunitats i amenaces).

Es tracta d'especificar l'objectiu d'un projecte i la identificació dels factors interns i externs que són favorables i desfavorables per assolir aquest objectiu. La tècnica se li atribueix a Albert Humphrey, a la Universitat de Stanford els anys 1960 i 1970.

Fortaleses: característiques del projecte (i el seu equip) que li donen un avantatge per a assolir els objectius (o en relació amb la resta de projectes).

Debilitats (o limitacions): són característiques que situen el projecte (i el seu equip) en un desavantatge per assolir els objectius (o en relació amb la resta de projectes).

Oportunitats: oportunitats del medi, externes a l'equip que desenvolupa el projecte, que posen en avantatge l'equip per a assolir el seu l'objectiu, com millorar el rendiment o obtenir majors guanys.

Amenaces: elements del medi, externs a l'equip que desenvolupa el projecte, que podrien causar problemes per a assolir l'objectiu.

Més informació: IPYME

La identificació dels DAFOs és essencial per al procés de planificació per a la consecució d'un objectiu. Qui pren decisions ha de determinar si l'objectiu és assolible, tenint en compte l'anàlisi DAFO. Si l'objectiu no és assolible, un objectiu diferent ha de ser seleccionat i s'ha de repetir el procés.

Les oportunitats són aquells factors, positius, que es generen en l'entorn i que, una vegada identificats, poden ser aprofitats.

Algunes de les preguntes que es poden realitzar i que contribueixen en el desenvolupament són:

-Quines circumstàncies milloren la situació de l'empresa?

-Quines tendències del mercat poden afavorir-nos?

-Existeix una conjuntura en l'economia del país?

-Quins canvis de tecnologia s'estan presentant en el mercat?

-Quins canvis en la normativitat legal i/o política s'estan presentant?

-Quins canvis en els patrons socials i d'estils de vida s'estan presentant?

Les amenaces són situacions negatives, externes al programa o projecte, que poden atemptar contra aquest, pel que arribat al cas, pot ser necessari dissenyar una estratègia adequada per a poder sortejar-les.

Algunes de les preguntes que es poden realitzar i que contribueixen en el desenvolupament són:

-Quins obstacles s'enfronten a l'empresa?

-Què estan fent els competidors?

-Es tenen problemes de recursos de capital?

-Pot alguna de les amenaces impedir totalment l'activitat de l'empresa?

Les fortaleses són tots aquells elements interns i positius que diferencien al programa o projecte d'uns altres d'igual classe.

Algunes de les preguntes que es poden realitzar i que contribueixen en el desenvolupament són:

-Quina consistència té l'empresa?

-Quins avantatges hi ha en l'empresa?

-Què fa l'empresa millor que qualsevol altra?

-A quins recursos de baix cost o de manera única es té accés?

-Què percep la gent del mercat com una fortalesa?

-Quins elements faciliten obtenir una venda?

Les debilitats es refereixen a tots aquells elements, recursos, habilitats i actituds que l'empresa ja té i que constitueixen barreres per a assolir la bona marxa de l'organització.

També es poden classificar: aspectes del servei que es brinda, aspectes financers, aspectes de mercat, aspectes organitzacionals, aspectes de control.

Les debilitats són problemes interns, que, una vegada identificats i desenvolupant una adequada estratègia, poden i han d'eliminar-se.

Algunes de les preguntes que es poden realitzar i que contribueixen en el desenvolupament són:

Què es pot evitar?

Que s'hauria de millorar?

Quins desavantatges hi ha en l'empresa?

Què percep la gent del mercat com una debilitat?

Quins factors redueixen les vendes o l'èxit del projecte?

Més informació: IEBS

   

El DAFO és genial, 

però els pensadors estratègics saben que hi ha un punt que: ⁣

- Els punts forts es converteixen en punts febles.

- Les debilitats es converteixen en punts forts.⁣⁣⁣⁣

- Les oportunitats esdevenen amenaces.⁣⁣

- Les amenaces es converteixen en oportunitats.

Els empresaris i líders estratègics troben

les millors idees que s’amaguen darrere del DAFO.

Richie Norton

YOUTUBE, LA WEB PER COMPARTIR I DESCARREGAR VÍDEOS

Avui, The Grandma ha estat treballant amb el seu canal de Youtube.

YouTube és un lloc web en el qual els usuaris poden penjar i compartir vídeos.

Va ser creat per tres extreballadors de PayPal el febrer de 2005. Va ser adquirit per Google Inc. l'octubre de 2006, a canvi de 1650 milions de dòlars, i ara opera com una de les seves filials. Ara YouTube és molt vist a tot el món i cada minut s'hi pengen 300 hores de vídeo.

El primer vídeo es va penjar el 23 d'abril de 2005 Me at the Zoo, on es mostra el cofundador Jawed Karim al Zoològic de San Diego.

YouTube fa servir un reproductor en línia basat en Adobe Flash, per mostrar el seu contingut, tot i que també pot ser un reproductor basat en l'estàndard HTML5, que YouTube va incorporar poc després que la W3C el presentés i que és suportat pels navegadors web més importants.

És molt popular, gràcies a la possibilitat d'allotjar vídeos personals de manera senzilla. Allotja una varietat de clips de pel·lícules, programes de televisió i vídeos musicals. Malgrat que les normes de YouTube impedeixen pujar vídeos amb drets d'autor, aquest material hi és en abundància, així com continguts amateurs com videojocs. Els enllaços a vídeos de YouTube poden ser també inserits en blogs i llocs web personals fent servir API o incrustant-hi codi HTML.

Des del 19 de gener de 2011, YouTube està disponible en català, i es mostra directament en aquesta llengua si és la del navegador, o triant-se manualment a la configuració d'idioma del lloc web. En aquesta data també es va activar el subdomini  per a la versió en català.

YouTube Inc. va ser creada per Chad Hurley, Steve Chen i Jawed Karim el febrer de 2005 a San Bruno (Califòrnia). Tots ells es van conèixer mútuament quan treballaven a PayPal, Hurley i Karim com a enginyers, i Chen com a dissenyador.

Segons Hurley i Chen, la idea de YouTube va sorgir davant les dificultats que van experimentar en intentar compartir vídeos enregistrats durant una festa a San Francisco. Aquesta història ha estat considerada una versió molt simplificada, i Chen ha reconegut que aquesta idea es pot haver promogut per la necessitat de presentar una història senzilla al mercat. Karim ha declarat que la festa mai va existir, i que la idea de compartir vídeos a Internet va ser seva.

Més informació: Webtemativa

El domini va ser activat el 15 de febrer de 2005, i el 23 d'abril s'hi va pujar el primer vídeo, Me at the Zoo. A la primavera YouTube va entrar en línia. No obstant això, els creadors es van adonar ràpidament que els usuaris carregaven tota classe de vídeos, deixant enrere la idea original. El tràfic es va disparar quan la gent va començar a col·locar enllaços de YouTube a les seves pàgines de MySpace.

El ràpid creixement del lloc va atraure Time Warner i Sequoia Capital, que hi van invertir. Després que, l'octubre de 2005, l'empresa Nike col·loqués un anunci protagonitzat per Ronaldinho, les grans companyies van començar a sentir-se atretes per YouTube. Només l'any 2005, Sequoia va haver d'invertir 8,5 milions de dòlars estatunidencs al lloc.

La relació de YouTube amb les empreses productores de televisió i cine ha estat variada. Viacom continua la demanda contra YouTube per 1000 milions de dòlars, iniciada el març de 2007, per una suposada violació massiva de drets d'autor. D'altra banda, Disney va firmar el març de 2009 un acord amb YouTube, autoritzant la transmissió de vídeos curts de l'American Broadcasting Company i ESPN. Disney podria presentar anuncis a YouTube gràcies a aquest tracte. L'abril de 2009, Google va anunciar que YouTube va firmar aliances amb alguns estudis de Hollywood perquè el lloc pogués mostrar programes de televisió i pel·lícules completes. El gener de 2010, es presenta YouTube Rentals, un servei de videoclub per Internet amb pel·lícules completes que es poden veure a l'instant pagant prèviament.

YouTube manté una logística que permet localitzar qualsevol vídeo per mitjà de les etiquetes de metadada, títols i descripcions que els usuaris assignen als seus vídeos, però l'ús està restringit únicament als vídeos allotjats a YouTube. No obstant això, arran de la compra de YouTube per part de Google, Google Video va començar a afegir a les seves cerques als continguts de YouTube.

El juny de 2007 es va donar un important pas cap a la internacionalització del lloc, en traduir la seva interfície a diversos idiomes, inclòs el català.

YouTube ha canviat profundament la definició de drets d'autor en vídeos, ja que abans del 2005 només s'aplicaven a música compartida per P2P. Gran part dels vídeos que els usuaris publiquen a YouTube tenen música o imatges amb copyright, però la companyia només els retira si és requerit pel propietari dels drets d'autor. En retirar els vídeos el compte de l'usuari que els va publicar és suspesa després de rebre, si més no, tres advertències. Addicionalment, les productores de música poden demanar l'anul·lació de les pistes d'àudio dels vídeos que inclouen bandes sonores o música que no va ser llicenciada per a la seva inclusió, quedant totalment sense so.

Més informació: Tu Web de Cero

 L'alegria de YouTube és que podeu crear contingut
sobre qualsevol cosa que us apassioni,
per molt ximple que sigui el tema.

Zoe Sugg