PRL A LA DOCÈNCIA. LA VEU, INSTRUMENT DE COMUNICACIÓ

Fonts: Clínica Universitària de Manresa, Nati Bergadà i Olga Soler Morató.

Sovint diem que estem afònics quan tenim una alteració de la veu. Però de manera correcta hauríem de dir que estem disfònics, tenim una disfonia.

L'ASHA (American Speech-Language-Hearing Association) defineix la disfonia com una alteració de la veu parlada o cantada. 

Està produïda per una anormalitat en les estructures o funcions del sistema de producció vocal i que pot causar dolor físic, una discapacitat en la comunicació personal i una limitació professional o social.  

L'afonia és la pèrdua total de la veu.

COM ENS INFLUENCIA LA MASCARETA EN LA FONACIÓ?

-Respiració oral. La col·locació de la mascareta a la zona del nas i la boca ens dóna la sensació d’ofec i tenim menys capacitat d’inspiració. Per evitar aquesta sensació, en la majoria de casos desagradable, obrim la boca.

-Sequedat a l’aparell fonador. La predisposició que tenim per portar a terme la respiració oral, esmentada en el punt anterior, potencia la sequedat oral, ja que no hi ha capacitat d’humidificar l’aire que inspirem.

-Dificultat de la intel·ligibilitat del discurs. Aquesta característica es pot donar entre els diferents interlocutors, és a dir, poden tenir dificultats perquè entenguin el nostre discurs però també podem presentar dificultats per comprendre el discurs de l’interlocutor.

-Mals hàbits posturals. Les dificultats per entendre'ns poden donar lloc a una anteriorització del cap o de tot el cos. Aquest fet provoca tensions a les cadenes musculars.

-Comunicació no verbal. La mascareta ens tapa una part important de la cara, això fa que en aquests moments tingui molta importància la comunicació verbal.

QUÈ PODEM FER PER CUIDAR LA NOSTRA VEU?

1. Què puc fer des de casa?

-Estones de descans vocal. Intentar buscar tasques a casa de les quals no s'hagi de fer un treball vocal per afavorir que es pugui conservar la veu. També s'aconsella no xiuxiuejar, ja que no és una manera de descansar la veu, sinó que comporta fer treballar més durament les cordes vocals.

-Exercicis de control respiratori i de relaxació. Buscar estones i espais per fer respiracions tranquil·les i relaxades. Aquests exercicis permeten potenciar la ressonància vocal.

-Hidratació. Hidratar l'aparell fonador a través d'infusions calentes o aigua. Cal tenir present que no és tan important la quantitat d’aigua que bevem sinó que és important la regularitat amb què ho fem.

2. Què puc fer a l’escola?

-Control postural. Cal que mantinguem un bon control del cap i potenciem la verticalitat. És important que evitem les postures que ens bloquegin el diafragma. Si adoptem una bona postura corporal, la nostra veu se'n beneficiarà.

-Projecció de la veu. S’ha de prendre consciència que fins i tot l’alumnat que es troba al final de l'aula també ha d'escoltar la veu. Podem col·locar la mirada al final de la classe per col·locar la veu. S'aconsella combinar estones de discurs amb estones de descans on els poden donar tasques individuals a l'alumnat o bé fer ús d’altres recursos sonors com ara recursos digitals.

-Hidratació. És molt important que durant la jornada ens hidratem contínuament per cuidar el nostre aparell fonador. Per fer-ho és necessari disposar d'una ampolla d'aigua durant tota la jornada laboral i instaurar moments per beure dins la rutina del dia a dia.

Els casos més freqüents de trastorns associats a les cordes vocals són la disfonia i la ronquera. En la seva majoria provocats pel mal ús o el sobreesforç a l’hora de parlar. Apunta aquests consells per evitar fer-te malbé a les cordes vocals.

-Beure molta aigua. D'aquesta manera les cordes vocals estaran ben hidratades. Tanmateix és recomanable limitar el consum d'alcohol i cafeïna perquè deshidraten els plecs vocals i produir danys en els teixits.

-Evitar cridar. Moltes persones parlen amb un to de veu molt elevat, gairebé cridant i això al marge de la contaminació acústica molesta que pot suposar per les persones del seu voltant, pot danyar les cordes vocals i provocar ronquera.

-No fumar. El tabac irrita i provoca sequedat a la gola.

-Seguir una dieta equilibrada. És important mantenir uns nivells adequats de vitamina A (pastanagues, carabasses, tomàquets…) i àcids grassos (nous, salmó…)

-Bon descans nocturn.

-Exercici físic.

-Evitar aclarir la gola sovint o tossir amb força.

-Descansar la veu en cas de laringitis, afonia o ronquera.

-Protegir-se d’ambients irritants. Espais amb pols, químics, fum del tabac, aire condicionat sense ventilació…

-Integrar l'exercici moderat en la nostra vida diària i evitar el sedentarisme per tal de mantenir-nos actius.

-Mantenir una postura corporal còmode i adequada, ja que les males postures poden desenvolupar compensacions musculars que afectin a la zona cervical i laríngia.

-Les hores de descans són necessàries i s'han de seguir unes rutines diàries.

Cada cop és més habitual l'aparició de trastorns laringis relacionats amb el reflux gastroesofàgic (RGE). Les estructures laríngies son més sensibles a l'acidesa estomacal i petites quantitats poden provocar danys considerables. És aconsellable consultar un especialista (dietista-nutricionista) si es detecten signes d'acidesa o reflux.

És aconsellable dedicar una minuts d'escalfament de la veu abans d'iniciar la jornada laboral. La veu, com qualsevol activitat muscular, requereix una preparació abans d'un ús prolongat i un treball intens.

En cas d'observar signes d'alerta com la ronquera, el malestar vocal  o qualsevol canvi en la qualitat de la veu, és recomanable visitar un especialista (otorinolaringòleg, foniatra, logopeda) per evitar l'aparició de trastorns vocals. El més important és prevenir qualsevol patologia abans que sigui massa tard.

Més informació: Com podem cuidar-nos la nostra veu per Olga Soler Morató

La veu humana és l'instrument més bonic de tots,
però és el més difícil de tocar.

Richard Strauss