Avui, Els Urquinaona i TheGrandma han compartit una nova sessió del seu curs de Formació de Formadors a Castelldefels. Han parlat sobre la importància dels gadgets a Blogger i sobre com inserir aquells que porten etiquetes HTML.
Blogger és un programa que podem inserir dins la nostra pàgina i té una finalitat específica pel visitant.
Els gadgets
poden tenir tot tipus de propòsits, com ara el poder compartir el
contingut de la teva pàgina web en una xarxa social, que es puguin
mostrar certes dades, realitzar un menú d'opcions a Blogger i molt més. Realment, ens dona l'oportunitat de ser creatius i veure què en pot resultar del seu ús.
Així mateix, dins de Blogger podem trobar una gran quantitat de gadgets que podem fer servir totalment gratis.
Els gadgets
també els podem trobar navegant per la web, encara que, aquests últims
poden ser una mica més difícils de posar dins de la teva web perquè, en
general, es necessita una mica de coneixement de programació dins
d'interfícies com HTML o CSS.
Incloure el gadget dins del teu lloc web a Blogger
és una tasca realment senzilla. Tot el que has de fer és començar per
entrar al teu blog o lloc web i donar-li clic a l'opció de Disseny que
tenim al menú a l'esquerra de la nostra pantalla.
A
dins, podràs veure amb detall cada component que apareix dins de la
plantilla per a la teva pàgina web o bloc. Hauràs anar als requadres de
les sidebars i fer clic a l'opció d'Afegir un gadget.
Després caldrà buscar el gadget
que vols incloure dins de la teva pàgina web en el lloc que vulguis.
Tingues en compte que el pas anterior pot variar depenent d'on es trobi
el botó per afegir el gadget. Un cop trobis el gadget que vols afegir, només hauràs de fer clic al símbol de més (+) per poder afegir-lo instantàniament al teu web.
És possible que depenent del gadget
hagis de posar alguns paràmetres, però tot dependrà dels teus gustos.
Quan estigui llest fes clic al botó de guardar i llest. Pots anar a la
teva pàgina per assegurar-te que tot està com vols que estigui.
Avui, els Urquinaona i TheGrandma han continuat la seva Formació de Formadors a Castelldefels amb la preparació dels seus CV. Han parlat de les competències i de la importància d'aquestes a l'hora d'aportar valor afegit al nostre CV, tot llegint un informe d'Educaweb.
Les competències professionals són el conjunt integrat d'habilitats, coneixements i aptituds que es necessiten per a exercir una ocupació específica o desenvolupar determinades activitats professionals.
Cada lloc de treball requereix unes competències diferents, per la qual cosa, depenent del teu objectiu professional, necessitaràs desenvolupar unes o d'altres. És important que coneguis les competències que posseeixes i les que es requeriran en el lloc de treball desitjat per a identificar quines són les teves àrees de millora i buscar les millors opcions per a desenvolupar aquestes habilitats.
COMPETÈNCIES TÈCNIQUES
Les competències tècniques, també anomenades competències específiques o hard skillssón aquelles que s'associen a determinats llocs de treball i són essencials per a desenvolupar una activitat laboral concreta amb èxit.
Per exemple, una persona que s'hagi format en cuina, hauria d'haver adquirit unes competències tècniques com l'ús dels ganivets, tècniques de cocció dels aliments o organització d'una cuina.
Aquestes competències són diferents en cada professiói normalment s'adquireixen realitzant una formació específica. Així doncs, es tracta del domini de qualsevol tècnica o eina necessària per al correcte acompliment de les funcions.
Actualment, molts sectors professionals s'han vist afectats per la digitalització, una realitat que s'ha accentuat per l'impacte de la crisi sanitària i econòmica produïda pel COVID-19. Això ha suposat que un gran nombre de persones, exerceixin o no una activitat relacionada amb el sector digital, desenvolupin coneixements en tecnologies digitals.
COMPETÈNCIES TRANSVERSALS
Les competències transversals o soft skillssón totes aquelles habilitats, coneixements i actituds que poden ser generalitzats a qualsevol entorn laboral, és a dir, es poden posar en pràctica en diferents tipus de professions.
Les competències transversals serveixen per a desenvolupar diferents ocupacions i s'han adquirit en diferents contextos (laborals o no).
Algunes competències transversals són el treball en equip, l'adaptabilitat, lainiciativa, el pensament crític, la intel·ligència emocional i l'autonomia.
Les competències transversals són una part fonamental en el perfil professional, ja que et permeten diferenciar-te d'altres persones amb la mateixa formació i experiència.
Per a l'exercici eficaç d'una professió, has de posar en joc els dos tipus de competències. Les competències tècniques per a exercir una professió solen ser les primeres valorades pels ocupadors, però cada vegada es valoren més totes aquelles competències transversals que pots traslladar a qualsevol activitat professional, t'ajuden a diferenciar-te dels altres i et fan més apte per a una mena de treball.
Les competències transversals dels professionals no són un mer complement a les competències tècniques per a les quals un ha estat contractat o valorat en el seu lloc de treball. Aquestes competències han d'incorporar-se en el currículum com a elements identificadors d'una actitud professional adequada als temps moderns.
Analitza el teu perfil per conèixer a fons quines són les teves característiques personals i les competències que et diferencien dels demés i t'ajudaran a aconseguir una millor marca personal.
Descobreix les competències transversals millor valorades al mercat de treball, els sectors emergents i realitza les accions necessàries per aconseguir un perfil competitiu que encaixi amb el teu projecte professional.
No hi ha una cosa ni una habilitat específica que la gent hagi de tenir per a treballar amb nosaltres. Però us puc dir per què acomiadem la gent: per la manca d'habilitats. Contractem per habilitats. La capacitat d'interactuar i comunicar-se amb els altres o comportar-se de manera ètica i assumir la responsabilitat de les coses acostuma a ser on la gent tendeix a trencar-se.
Avui, The Grandmacontinua compartint experiències ambElsUrquinaona a Castelldefels on segueixen la seva formació en Formació de Formadors, altrament dit, Docents per a la Docència.
La gestió de les emocions, la resolució de conflictes, l'autoconeixement i el reconeixement personal i la utilitat de compartir experiències viscudes són elements indispensables de la nostra experiència vital, i per tant, cal reflectir-los en el nostre CV.
La intel·ligència emocional(IE)és la capacitat per a reconèixersentiments propis i aliens, i l’habilitat per a gestionar-los.
La intel·ligència emocional estàagafant un paper important en la nostra societat. S'ha relacionat amb diferents àmbits com en el del rendiment escolar, el QI i la felicitat. Especialment, s'ha estudiat fins a quin punt una elevada intel·ligència emocional afecta a aquests aspectes. Amb el pas del temps s'han descobert diferents tipus d'intel·ligència més enllà de la intel·lectual.
El concepte intel·ligència emocional sorgeix el 1990, amb l'article anomenat Emotional Intelligence de Salovey i Mayer. L'any 1995, Daniel Golemann va publicar en el seu llibre Emotional Intelligence el concepte, que va significar una difusió sense precedents.
Les característiques pròpies de la intel·ligència emocional són:
-Conèixer les pròpies emocions. Segons Golemann aquesta és la clau de la intel·ligència emocional. Consisteix en reconèixer un sentiment en el moment que apareix.
-Gestionar les emocions. Consisteix en gestionar els propis sentiments amb la finalitat de ser expressats de forma apropiada, és a dir, ser conscient de les pròpies emocions i saber suavitzar les expressions d'ira, fúria i irritabilitat.
-Motivar-se a un mateix. Una emoció que tendeix a impulsar-nos cap a una acció.Per això emoció i motivació estan íntimament relacionades.
-Reconèixer les emocions dels altres. Paper rellevant de l'empatia, que es basa en el coneixement de les pròpies emocions i les dels altres.
-Establir relacions. És l'habilitat de gestionar les emocions dels demés.
A més a més, Golemann distingeix dos tipus d'intel·ligència emocional: la intel·ligència intrapersonal i la interpersonal.
La intel·ligència intrapersonal està determinada per la forma en que ens relacionem amb nosaltres mateixos. Veiem que està composta per tres components:
-Consciència d'un mateix. És la capacitat de reconèixer i entendre les capacitats d'un mateix, és a dir, les fortaleses, debilitats, estats d'ànim, emocions i impulsos. També va relacionat en saber com aquests factors afecten sobre els altres i sobre un mateix.
-Autoregulació o control de si mateix. És l'habilitat de controlar les nostres pròpies emocions i impulsos per a responsabilitzar-se dels propis actes, adequar-nos a un objectiu, pensar abans d'actuar i evitar el prejudicis.
-Automotivació. És l'habilitat de romandre en un estat de recerca i persistència constants en la consecució dels objectius.
La intel·ligència interpersonal està composta per uns altres components, elsquals determinen la manera en com ens relacionemamb les persones del nostre voltant.
-Empatia. És l'habilitat per entendre les necessitats, els sentiments i els problemes dels altres. Esdevé la capacitat de posicionar-se en el seu lloc i poder respondre correctament a les seves reaccions emocionals.
-Habilitats socials. És el talent present en el control de les relacions amb els altres, és a dir, la capacitat de persuadir i influenciar als altres.
La intel·ligència emocional és una habilitat que es pot adquirir per sabergestionar les emocions, el que pot resultar de gran ajuda per a relacionar-nos i prendre decisions. Fins i tot en l’àmbit laboral pot ser molt útil.
De manera global, podem dir que tenir intel·ligència emocional equival a entendre el que sentim i el que sent l'altre.
La intel·ligència emocional és la capacitat que tenim per gestionar les emocions favorablement, identificant-les i expressant-les adequadament de manera que ens sentim millor amb nosaltres mateixos i millorin les nostres capacitats per afrontar els conflictes. En essència, és l'habilitat que ens fa ser més feliços.
La ment emocional és adaptativa, ens porta a respondre davant de situacions sense aturar reflexivament com ho faríem de manera racional, ja que té la capacitat de valorar la situació més ràpidament i actuar en conseqüència. Dit d'una altra manera, actua com una alarma abans que el cervell racional reaccioni.
Aquelles persones que tenen habilitat per gestionar les seves pròpies emocions i emfatitzar amb les dels altres tendeixen a ser millors en el treball. A què es deu aquesta afirmació?
Entre els components d'aquesta habilitat està, en primer lloc, l'autoconsciència, és a dir, la capacitat de reconèixer les seves pròpies emocions, per a poder reconduir-les.
En segon lloc, la motivació, que ens impulsa a actuar cap al que ens proposem.
En tercer lloc, l'habilitat social, que ens permet relacionar-nos amb els altres amb èxit; i, finalment, l'empatia. Aquest últim component és fonamental per relacionar-nos amb els altres, ja que permet posar-nos al lloc de l'altre, comprendre-ho i actuar coherentment.
Això es tradueix en què la intel·ligència emocional ens ajuda a adquirir les següents competències:
-Els nostres pensaments determinen els nostres actes, el que ens ajuda a mostrar iniciativa, impulsant la valorada proactivitat.
-Adaptabilitat. Si som capaços de gestionar el possible sentiment de frustració que sentim a exercir una activitat que escapa al nostre control, tindrem més èxit en preservar en l'intent.
-Persuasió. Interpretant les emocions dels altres podrem gestionar una persuasió més efectiva.
Segons Daniel Goleman, les persones amb habilitats emocionals ben desenvolupades, dominen els hàbits de la seva ment que fomenten la seva pròpia productivitat. Per contrapartida, aquells que no tenen aquesta capacitat mantenen lluites internes que sabotegen la seva capacitat de treballar amb atenció i una ment neta.
Afortunadament, la intel·ligència emocional és una cosa que podem desenvolupar al llarg de la vida. No obstant això, requereix d'un esforç constant. Ser assertius, mantenir la calma, acceptar i enfrontar-se a les emocions negatives, són algunes claus per a això.
Avui, els Urquinaona i TheGrandma han continuat la preparació dels seus CV a Castelldefels. Han tractat diferents aspectes com la reputació, la gestió dels recursos i la jerarquia de les necessitats, fets que són vitals per a la composició final del nostre CV.
Com volem donar-nos a conèixer? Quins valors humans volem transmetre a través d'un CV? Com l'estructurem? Quines dades són més significatives? A què donem prioritat? Quines considerem que són les nostres necessitats bàsiques?...
Són algunes de les moltes preguntes que es faran durant aquesta propera setmana, preguntes necessàries per a poder plasmar en un sol paper tota aquella informació que volem transmetre: Qui som? Què oferim? Com ho fem? Perquè el nostre CV ha de contenir quelcom més que dades; ha de transmetre emocions.
La Piràmide de Maslow, ojerarquiade les necessitats humanes, és una teoria psicològica proposada per Abraham Maslow en el seu article A Theory of Human Motivation) de 1943, que posteriorment va ampliar.
Maslow
formula una jerarquia de necessitats humanes i defensa que així que hom
satisfà les necessitats més bàsiques (part inferior de la piràmide),
els éssers humans desenvolupen necessitats i desitjos més elevats (part
superior de la piràmide).
L'escala de les necessitats es descriu com una piràmide de cinc nivells: els quatre primers nivells constitueixen les necessitats de dèficit (dèficit needs o D-needs) (primordials) i el nivell superior el va denominar autorealització, motivació de creixement o necessitat de ser
(being needs o B-needs). La diferència rau en el fet que fins que les
necessitats de dèficit no són satisfetes, la necessitat de ser és una
motivació contínua.
La idea bàsica és que només s'atenen necessitats superiors fins que s'han satisfet les necessitats inferiors, és a dir, tots aspirem a satisfernecessitats superiors.
Les
forces de creixement originen un moviment ascendent en la jerarquia,
mentre que les forces regressives empenyen les necessitats prepotents
cap avall en la jerarquia
Són necessitats fisiològiques bàsiques per mantenir l'homeòstasi (tendents a la supervivència):
-Necessitat de respirar, beure aigua (hidratar-se) i alimentar-se.
-Necessitat de dormir (descansar) i eliminar les deixalles corporals.
-Necessitat d'evitar el dolor i de tenir relacions sexuals.
-Necessitat de mantenir la temperatura corporal, amb un ambient càlid o amb vestidures.
Les necessitats de seguretat sorgeixen quan les necessitats fisiològiques ja estan satisfetes. Es refereixen a sentir-se segur i protegit:
-Seguretat física (tenir un refugi que ens protegeixi de la intempèrie) i de salut (assegurar l'alimentació futura).
-Seguretat de recursos (disposar d'educació, transport i sanitat necessaris per sobreviure amb dignitat).
-Necessitat de veure protegits els teus béns i els teus actius (casa, diners...)
Les necessitats d'amor i pertinença són les relacionades amb la nostra naturalesa social:
-Funció de relació (amistat).
-Participació (inclusió grupal).
-Acceptació social.
Se
satisfan per mitjà de les funcions de serveis i prestacions que
inclouen activitats esportives, culturals i recreatives. L'ésser humà
per naturalesa sent la necessitat de relacionar-se, de ser part d'una
comunitat, d'agrupar-se en famílies, amb amistats o en organitzacions
socials, amb sentiments com l'amistat, la companyia, l'afecte i l'amor.
Aquestes es formen a partir de l'esquema social.
Maslow va descriure dos tipus de necessitats d'estima, una que qualificà d'alta i una altra, de baixa.
-L'estima alta
consisteix en la necessitat del respecte a un mateix. Inclou sentiments
com ara la confiança, la competència, el mestratge, els èxits, la
independència i la llibertat.
-L'estima baixa
consisteix en el respecte que les altres persones tenen a l'individu:
la necessitat d'atenció, d'estima, de reconeixement, de reputació,
d'estatus, de dignitat, de fama, de glòria i, fins i tot, de domini.
La
minva d'aquestes necessitats es reflecteix en una baixa autoestima i en
un complex d'inferioritat. Qui ha satisfet aquesta necessitat se sent
recolzat en el sentit de la vida i en la valoració com a individu i
professional, i tranquil·lament pot ascendir cap a la necessitat de
l'autorealització.
La
necessitat d'autoestima és la necessitat de l'equilibri en l'ésser
humà, ja que esdevé el pilar fonamental per tal que l'individu es
converteixi en la persona d'èxit que sempre ha somiat o -contràriament-
en una persona abocada al fracàs, que no pot aconseguir res pels seus
propis mitjans.
Aquest últim nivell és una cosa diferent i Maslow va emprar diversos termes per denominar-lo: motivació de creixement, necessitat de ser i autorealització.
És
la necessitat psicològica més elevada de l'ésser humà, es troba en la
jerarquia més elevada, i quan se satisfà hom troba una justificació o un
sentit vàlid a la vida per mitjà del desenvolupament potencial d'una
activitat. S'hi arriba quan tots els nivells anteriors ja s'han
aconseguit i completat, si més no fins a cert punt.
Maslow va definir en la seva piràmide les necessitats bàsiques de l'individu d'una manera jeràrquica,
col·locant les necessitats més bàsiques o simples a la base de la
piràmide i les més rellevants o fonamentals en el cim de la piràmide, a
mesura que les necessitats van sent satisfetes o aconseguides sorgeixen
altres d'un nivell superior o millor. En l'última fase es troba amb
l'autorealització que no és més que un nivell de plena felicitat o
harmonia.
Avui, els Urquinaona i TheGrandmahan continuat la seva formació en Formació de Formadors a Castelldefels.
Amb l'arribada de nous integrants, el grup va treballant cada dia nous conceptes que els ajudaran en la realització del seu projecte final. Avui han començat a posar les bases del que seran els seus CV.
L'antropologia és la disciplina que estudia l'ésser humà. Combina en una sola disciplina els enfocaments de les ciències naturals
i de les ciències socials i humanes, així com amb la filosofia.
L'antropologia cultural o social
estudia els humans com a éssers culturals. Té per objecte d'estudi els
éssers humans com a col·lectiu que viuen en societat i per tant són
productors de cultura i, alhora, productes d'aquesta, que es definix com
la capacitat de concebre el món de manera simbòlica, d'aprendre i de
transmetre símbols o conceptes a altres humans, i de transformar el món i
els humans mateixos, utilitzant estos símbols.
L'antropologia física o biològica
estudia l'ésser humà en tant que ésser biològic, així com la
variabilitat dels grups humans al llarg de la història, independentment
de la cultura.
El
mètode d'obtenció de coneixement de l'antropologia és força fàcil
d'exposar però ben difícil d'aplicar. Comporta que l'antropòleg sigui
capaç abandonar els seus prejudicis i estigui disposat a aprendre dels
altres.
Primera fase: Observació
És
el treball de camp que consisteix en una immersió en la comunitat que
es vulgui analitzar. Això acosta l'antropologia a l'empirisme perquè
aquest adopta justament l'observació de la realitat en moviment per
treure conclusions. És a dir, posa a prova les seves hipòtesis observant
com es comporten de manera natural.
Segona fase: Etnografia
Fet
això, l'antropòleg ha de posar per escrit tot allò que ha après sobre
la societat que ha analitzat. Això comporta una exposició estructurada i
comprensible per a una altre cultura que no s'ha immergit mai en la
cultura estudiada.
L'antropòleg
ha de ser objectiu, no faltar a la veritat, aportar informació
qualitativa i quantitativa i saber ser imparcial. L'estudi es publica
per tal que altres antropòlegs puguin verificar-ho.
Tercera fase: Verificació
És
després d'una tercera fase de verificació del treball amb un nou
treball de camp i un nou procés d'etnografia que l'estudi aconseguix ser
acceptat i avalat per tota la comunitat científica.
L'estudi,
però, no es deixa dins un calaix d'armari de l'arxiu nacional, sinó que
ha de fer un objecte d'actualització de la informació.
Quarta fase: Seguiment
L'antropòleg
es dedica a fer un seguiment de la societat estudiada per tal de
comprendre les seves evolucions, els nous raonaments i els canvis.
Per
tal de poder duu a terme tot aquest mètode, l'antropòleg ha de ser
capaç d'abandonar el monoculte, és a dir, saber la llengua de l'altre o
aprendre a practicar la seva religió, si en té alguna. Les societats
monolingües són de monoculte perquè rere l'única llengua que parlen, hi
una única cultura i això restringeix els punts de vista amb què la
societat mira el món que l'envolta.
L'antropòleg
ha de tenir doncs una ment força oberta i això comporta abandonar tota
mena de monocultes i, per tant, el monolingüisme. Convé, fins i tot,
aprendre de llengües minoritàries i, fins i tot, llengües minoritzades.
M'agrada coir olives, però és un art perillós. Vaja, al·lots, afanyem-mos que amb doblers no compren vides.
Tonades de collir olives
Alan Lomax (31 de gener de 1915-19 de juliol de 2002) fou un etnomusicòlegnord-americà
nascut a Austin, Texas. Treballà arreu del món enregistrant música,
incloent-hi Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.
A finals dels anys 40, Lomax
va ser acusat per l'FBI de simpatitzar amb idees comunistes. Aquest fe
el dugué a marxar cap a Europa el 1950, tot i que ell sempre digué que
se n'anava per recol·lectar música folk d'arreu del món. Va estar-se una llarga estada (set mesos) a Espanya, on no només enregistrà música de gran part del territori, sinó que també creà un arxiu fotogràfic del país.
Algunes d'aquestes gravacions inspiraren Miles Davis per gravar el seu àlbum Sketches of Spain (1960). Altres regions on treballà foren Irlanda, Anglaterra, Escòcia i Itàlia.
Entès com a mesura de cançons, és un mètode desenvolupat per Alan Lomax i el seu equip d'investigadors per relacionar els elements de la música vocal tradicional d'arreu del món, amb l'objectiu d'establir relacions entre els estils de cançons i les normes socials de la cultura que les produeix.
Per a això, es definiren 37 variables mesurables, desenvolupades per Lomax
i el seu equip amb ajuda de lingüistes, otorinolaringòlegs i altres
especialistes de la veu, que es puntuen en una escala de cinc punts
segons la seva presència o absència a la cançó tractada. Alguns exemples
són: cohesió del grup en el cant, respiració, durada de les frases i
melismes.
Aquest
mètode es proposà per primera vegada el 1959, i fou aprovat per la
Universitat de Colúmbia, que el gestionà fins al 1982. Durant els
següents anys, es preparà una mostra de 2.527 cançons de 233 cultures
diferents, que més endavant s'amplià fins a 4.000 cançons d'unes 400
cultures, que estengueren i reafirmaren les conclusions inicials.
La principal conclusió a la qual arribaren Lomax i el seu equip va ser que l'estilmusical està significativament afectat per determinats elementsculturals,com
ara el tipus de subsistència, l'estructura política, les convencions
sexuals, la complexitat de l'estructura social o la divisió de classes.
També es comprovà que cada cultura individual comparteix elements amb
les cultures veïnes, la qual cosa facilita el seu agrupament en regions
molt més grans.
I adelerau segadors Que sa madona se queixa Ai, adelerau segadors Ai, vos sou blat i jo som xeixa Ai, vos sou blat i jo som xeixa Ai, mestall de bona llavor
Avui, The Grandma ha continuat compartint la Formació de Formadors (FdF) amb els Urquinaona, els seus companys de Castelldefels.
Ha estat una sessió molt interessant amb l'arribada de nous companys i la pràctica d'eines d'anàlisi com el DAFO.
A més a més, han començat a treballar en un projecte comú que els durà uns dies de treball i on intentaran donar resposta mitjançant el mètode científic a les preguntes bàsiques que ens fem a l'hora d'elaborar qualsevol projecte: Què?Qui?On? Quan?, i més endavant, Com? Perquè? Quant?
Finalment, han estat reflexionant sobre diferents temes sorgits a partir de la figura d'en Joseph de Ca'th Lon i han valorat la importància d'habilitats socials tan indispensables com l'empatia i la resiliència.
L'empatia és la participació efectiva i, en general, emotiva d'una persona en una realitat aliena.
Ser empàtics és ser capaços de llegir emocionalment a les persones. Sembla ser un mecanisme adaptatiu, donat que afavoreix l'altruisme i la comunicació.
Si bé és una qualitat innata,
totes les persones són capaces d'identificar les emocions alienes i
comparar-les amb les pròpies i tothom posseeix aquesta capacitat en un
grau concret, pot entrenar-se i augmentar mitjançant l'educació en
valors, la meditació o pràctiques com el voluntariat, entre altres, és a
dir, es pot aprendre a ser empàtic.
Empatia
Les persones empàtiques són capaces d'escoltar els altres i de comprendre els seus motius i preocupacions;tendeixen
a ser més obertes i intel·lectualment estimulants i, en conseqüència,
resulten més populars i reben més reconeixement social.
Una persona empàtica sap reconèixer les necessitats comunicatives i emocionals dels altres
i sovint s'anticipa a les seves demandes. Però un excés d'empatia, o el
no distanciament del patiment dels altres, pot provocar una depressió,
freqüent en professions assistencials, com els assistents o les
infermeres, i en la docència.
Els
educadors han de tenir una gran capacitat empàtica, atès que han
d'entendre els seus alumnes completament. Els mestres empàtics milloren
la motivació i les habilitats acadèmiques dels alumnes, com la lectura,
l'escriptura i les habilitats aritmètiques. Un ambient positiu creat pel
professor també salvaguarda i augmenta la motivació dels alumnes per a
l'aprenentatge.
Aquelles accions i activitats que augmenten la capacitat d'empatia són les següents:
-Escoltar amb interès (Comunicació Verbal i No Verbal).
-Analitzar conjuntament les situacions i aprofundeix en elles.
-Valorar les implicacions personals.
-No deixar-se portar per la "síndrome d'Estocolm".
L'empatia és una eina per construir persones en grups,
que ens permet funcionar més en comunitat
i no ser persones tan obsessionades en sí mateixes.
Neil Gaiman
La resiliència és la capacitat que té una persona per a resistir i afrontarsituacions traumàtiques per tal de tornar al nostre estat estàndard, a més també és l'aptitud de reaccionar positivament malgrat les dificultats.
La resiliència està relacionada amb l'autoestima de tal forma que implica també l'autoconcepte, és a dir, els factors intrapersonals. Està demostrat que la resiliència
d'una persona és major quan compta amb almenys una bona relació
afectiva amb una persona. Quan un subjecte es comporta de manera
resilient, pot recuperar-se després d'una vivència traumàtica i fins i
tot pot sortir-ne enfortit.
La resiliència no és una qualitat innata sinó que aquesta és un conjunt deconductes, accions i pensaments.
Una
persona amb un estrès diari, interromp l'equilibri tant intern com
extern, presentant desafiaments i oportunitats. Tanmateix, els estressos
rutinaris poden tenir impactes positius que afavoreixin la seva
capacitat de recuperació. Algunes persones poden tractar amb més
quantitats d'estrès que altres.
La
resiliència és l'adaptació integrada d'aspectes físics, mentals i
espirituals en un conjunt d'estats beneficiaris o perjudicials.
És
important tenir en compte que la capacitat de resistència no és només
superar una situació profundament estressant, sinó també sortir
d'aquesta situació amb un funcionamentcompetent.
La resiliència
comporta que una persona es recuperi de la desgràcia com una persona
més perfeccionada i més àgil. Ser resilient no significa que no pateixi
conflictes ni inquietuds, sinó que sap superar-los.
Aquest
terme no només es centra en malalties mentals sinó que també en la
recuperació de malalties físiques i recuperacions d'escenaris
traumàtics.
La resiliència es considera de forma positiva i no té relació amb la psicologia tradicional.
La resiliència psicològica es desenvolupa i s'ha de mantenir. Es pot dividir en set factors:
-Introspecció. Capacitat per a examinar-se internament, plantejar-se preguntes difícils i donar-se respostes honestes.
-Independència. Capacitat per mantenir distància física i emocional pel que fa als problemes sense caure en l'aïllament.
-Interacció. Capacitat per establir llaços íntims i satisfactoris amb altres persones.
-Iniciativa. Capacitat per a fer-se càrrec dels problemes i exercir control sobre ells.
-Creativitat. Capacitat per crear ordre, bellesa i objectius a partir del caos i del desordre.
-Sentit de l'humor. Predisposició de l'esperit a l'alegria, permet allunyar-se del focus de tensió, relativitzar i positivitzar.
-Consciència moral. Abasta tota la gamma de valors internalitzats per cada persona a través del seu desenvolupament vital.
Les característiques que defineixen a una persona amb resiliència psicològica són el compromís, el control i l'aprenentatge continu.
Hi ha dos tipus de resiliència: individual i col·lectiva.
-Resiliència individual. Gestiona l'estudi de la persona de manera específica, sense donar importància a l'entorn familiar.
-Resiliència col·lectiva. Pot ser familiar o comunitària.
Familiar.
Té com a funció estudiar el funcionament intern de la família i
observar com influeix als membres d'aquesta els problemes, com els
afronten i la capacitat que tenen per superar aquests esdeveniments.
Comunitària.
Dona importància als integrants d'una societat, els quals estan en
contacte en el dia a dia; són els que generen una identitat i una manera
de ser a un nivell social.
Obtenir la capacitat de crear resiliència és un projecte individual.
No totes les persones reaccionen igual davant d'una situació traumàtica
o complexa, és per això que a una persona li pot funcionar una
estratègia millor que a una altra. Les diferents estratègies són:
-Establir relacions de recolzament dins i fora de la família.
-Evitar pensar que les crisis són obstacles insuperables.
-Acceptar que el canvi és part de la vida.
-Encaminar-te cap als teus objectius.
-Duu a terme accions decisives després de la reflexió.
-Conèixer-te a tu mateix.
-Resoldre conflictes mitjançant les habilitats comunicatives.
Avui, The Grandma ha començat una nova formació amb els Urquinaona, els seus companys del curs de FormaciódeFormadors (FdF) a Castelldefels.
Han parlat de què és una DAFO,com elaborar-la i les seves aplicacions en diferents àmbits laborals i personals.
L'anàlisi DAFO és un mètode de planificació estratègica per a avaluar les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats d'un projecte.
La DAFO diferencia entre els factors interns (fortaleses i debilitats) d'una organització i els factors externs d'aquesta (oportunitats i amenaces).
Es
tracta d'especificar l'objectiu d'un projecte i la identificació dels
factors interns i externs que són favorables i desfavorables per assolir
aquest objectiu. La tècnica se li atribueix a AlbertHumphrey, a la Universitat de Stanford els anys 1960 i 1970.
Fortaleses:
característiques del projecte (i el seu equip) que li donen un
avantatge per a assolir els objectius (o en relació amb la resta de
projectes).
Debilitats
(o limitacions): són característiques que situen el projecte (i el seu
equip) en un desavantatge per assolir els objectius (o en relació amb la
resta de projectes).
Oportunitats:
oportunitats del medi, externes a l'equip que desenvolupa el projecte,
que posen en avantatge l'equip per a assolir el seu l'objectiu, com
millorar el rendiment o obtenir majors guanys.
Amenaces: elements del medi, externs a l'equip que desenvolupa el projecte, que podrien causar problemes per a assolir l'objectiu.
La identificació dels DAFOs
és essencial per al procés de planificació per a la consecució d'un
objectiu. Qui pren decisions ha de determinar si l'objectiu és
assolible, tenint en compte l'anàlisi DAFO. Si l'objectiu no és assolible, un objectiu diferent ha de ser seleccionat i s'ha de repetir el procés.
Les oportunitats són aquells factors, positius, que es generen en l'entorn i que, una vegada identificats, poden ser aprofitats.
Algunes de les preguntes que es poden realitzar i que contribueixen en el desenvolupament són:
-Quines circumstàncies milloren la situació de l'empresa?
-Quines tendències del mercat poden afavorir-nos?
-Existeix una conjuntura en l'economia del país?
-Quins canvis de tecnologia s'estan presentant en el mercat?
-Quins canvis en la normativitat legal i/o política s'estan presentant?
-Quins canvis en els patrons socials i d'estils de vida s'estan presentant?
Les amenaces són situacions negatives, externes al programa o projecte, que poden atemptar contra aquest, pel que arribat al cas, pot ser necessari dissenyar una estratègia adequada per a poder sortejar-les.
Algunes de les preguntes que es poden realitzar i que contribueixen en el desenvolupament són:
-Quins obstacles s'enfronten a l'empresa?
-Què estan fent els competidors?
-Es tenen problemes de recursos de capital?
-Pot alguna de les amenaces impedir totalment l'activitat de l'empresa?
Les fortaleses són tots aquells elements interns i positius que diferencien al programa o projecte d'uns altres d'igual classe.
Algunes de les preguntes que es poden realitzar i que contribueixen en el desenvolupament són:
-Quina consistència té l'empresa?
-Quins avantatges hi ha en l'empresa?
-Què fa l'empresa millor que qualsevol altra?
-A quins recursos de baix cost o de manera única es té accés?
-Què percep la gent del mercat com una fortalesa?
-Quins elements faciliten obtenir una venda?
Les debilitats es refereixen a tots aquells elements, recursos, habilitats i actituds que l'empresa ja té i que constitueixen barreres per a assolir la bona marxa de l'organització.
També
es poden classificar: aspectes del servei que es brinda, aspectes
financers, aspectes de mercat, aspectes organitzacionals, aspectes de
control.
Les
debilitats són problemes interns, que, una vegada identificats i
desenvolupant una adequada estratègia, poden i han d'eliminar-se.
Algunes de les preguntes que es poden realitzar i que contribueixen en el desenvolupament són:
Què es pot evitar?
Que s'hauria de millorar?
Quins desavantatges hi ha en l'empresa?
Què percep la gent del mercat com una debilitat?
Quins factors redueixen les vendes o l'èxit del projecte?
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
%20&%20Joseph%20de%20Ca'th%20Lon%20(II).jpg)
.jpg)