Avui, The Grandma ha continuat la seva formació en ACTIC amb les companyes de Castelldefels. Han estat parlant sobre els entorns MUVE, la internet de les coses i blogger.
Unentorn virtual multiusuari(multi-uservirtualenvironment,MUVE)és un tipus de comunitat en línia en què els usuaris interactuen en una simulació d'un entorn físic (basat o no en la realitat) mitjançant personatges anomenats avatars i on poden manipular objectes virtuals.
La Internet de les coses(de l'anglèsInternet of ThingsoIoT)es refereix,entermes d'informàtica,a una xarxa d'objectes físics de la vida quotidiana interconnectats mitjançant sensors,programari i altres tecnologies per tal d'intercanviar dades amb altres dispositius i sistemes a través d’Internet.
Bloggerés un editor de blogs senzilli quan més treballem amb ell més detectarem les seves limitacions, però és un bon punt de partida per treballar la tecnologia de creació de blogs i entendre els seus conceptes. A partir del domini d'una eina de blog, podem aconseguir el domini d'unes altres, ja que poques diferències hi ha entre els diferents editors.
Tan important és veure quins avantatges ens donen els editors de blog com veure les seves limitacions i conèixer les seves errades (que les tenen) per saber fins a on podem arribar en el seu ús i quins aspectes pateixen limitacions.
Blogger, una paraula creada per Pyra Labs (el seu creador), és un servei per crear i publicar un blog fàcilment. L'usuari no ha d'escriure cap codi o instal·lar programes en el servidor o de scripting.
Blogger accepta per a l'allotjament dels blogs el seu propi servidor (Blogspot) o el servidor que l'usuari especifiqui (FTP o SFTP).
Llançat l'agost del 1999, és una de les primeres eines de publicació de blogs la qual ha ajudat a popularitzar l'ús dels formularis.
Més específicament, en lloc d'escriure a mà l'HTML i pujar les noves publicacions, l'usuari pot publicar en el seu blog només emplenant un formulari a la web de Blogger. Els resultats són immediats i es pot fer des de qualsevol navegador.
El 2003 Pyra Labs fou adquirit per Google i, per tant, també Blogger. Google va aconseguir els recursos que Pyra requeria. Més endavant, les característiques premium (de pagament) van ser habilitades per al públic gràcies a l'ajuda de Google.
El 2004, Google va comprar Picasa i la seva utilitat d'intercanvi de fotos Hello. Això va permetre als usuaris de Blogger posar fotos fàcilment en el seu blog.
El 9 de maig de 2004 Blogger va ser rellançat amb noves plantilles de disseny (CSS), emmagatzematge individual de publicacions, comentaris i publicació via correu electrònic. Després Google va llançar una eina anomenada BlogThis! a la barra de cerca de Google, que permet obrir una nova finestra amb el formulari de publicació i que permet a l'usuari publicar sense necessitat de visitar la pàgina principal.
A finals de 2006, amb el nou Blogger Beta, es fa possible la publicació d'articles per categories o etiquetes (labels). L'actualització del nou Bloggerrequereixestarregistrat a Google i inclou la millora del servei d'etiquetatge d'articles i de la interfície d'edició i publicació d'articles.
L'any 2010 Blogger introdueix novetats, entre elles el dissenyador de plantilles, fonts tipogràfiques de Google, estadístiques d'analítica web, pàgines estàtiques, previsualització, WYSIWYG (What You See Is What You Get) de noves entrades de blog i integració amb Google Apps.
L'any 2011 Blogger renova la seva interfície gràfica d'usuari, presenta una nova característica anomenada vista dinàmica, desenvolupa noves aplicacions i plantilles per a dispositius mòbils. També, es deixa de donar suport a comptes antics de Blogger no utilitzats des del 2007 per tal de passar definitivament al sistema de comptes de Google.
Arribant a l'any 2012 Blogger ha presentat algunes funcionalitats per millorar el posicionament web dels blogs. D'altra banda, des de gener els servidors de Blogger realitzen reencaminaments del domini de segon nivell blogspot.com a dominis de segon i tercer nivell pel país d'accés, com per exemple: blogspot.ie (Irlanda) o blogspot.com.ar (Argentina). El propòsit és millorar l'administració local de continguts que puguin violar les legislacions locals d'un país i evitar intents de censura.
Els bloggers, les empreses, les publicacions, les marques
i els usuaris han de respirar profundament i relaxar-se perquè ningú no se’n va. Les marques no marxaran. Els dissenyadors, bloggers, publicacions no desapareixen.
Avui, The Grandma ha continuat la seva formació en ACTIC amb les companyes de Castelldefels.
Han parlat sobre dos temes complexos i interessants com són les dadesobertes (Open Data) i les dadesmassives (Big Data).
Dades Obertes o Open Data són conjunts de dades que es posen a disposició del públic i poden ser reutilitzats i tornats a publicar sense cap restricció.
Té un esperit semblant al d'altres moviments oberts i a comunitats com les de codi obert, maquinari lliure, contingut obert o accés obert. Lapràctica i la ideologia de les Dades Obertes en si estan ben establertes de fa temps, per exemple en la tradició mertoniana de la ciència, tot i que el terme Dades Obertes és recent i associat a internet i a la World Wide Web.
Segons l'Open Knowledge Foundation un contingut per ser obert ha de seguir tres principis: ha de deixar al públic el dret a utilitzar-lo, el dret a reutilitzar-lo i adaptar-lo a les necessitats pròpies i el dret a redistribuir-lo i compartir-lo.
L'única restricció és que el producte resultant també ha de seguir el principi de poder ser obert.
Les dades són distribuïdes en un format obert que permet la seva manipulació sense cap restricció tècnica amb programari obert i sota una llicència i/o condicions d'ús que no impedeixen als usuaris finals revisar-les, remesclar-les i redistribuir-les a tercers.
Les dades haurien de satisfer certes condicions associades a la seva descripció, traçabilitat, qualitat, privacitat i interoperabilitat. En alguns casos les DadesObertes es poden considerar més aviat com a metadades obertes i encara no hi ha una formalització coherent.
La informació és el petroli del segle XXI, i l'anàlisi és el motor de combustió.
Peter Sondergaard
Dades Massives o Big Data és el nom que reben els conjunts de dades, elsprocediments i les aplicacions informàtiques, que, pel seu volum, la sevanaturalesa diversa i la velocitat a què han de ser processades, ultrapassen la capacitat dels sistemes informàtics habituals.
Aquest processament de Dades Massives s'utilitza per detectar-hi patrons, podent fer així prediccions vàlides per a la presa de decisions.
La disciplina dedicada a les Dades Massives s'emmarca dins de les tecnologies de la informació i la comunicació. Aquesta disciplina s'ocupa de totes les activitats relacionades amb els sistemes que gestionen grans conjunts de dades.
Les dificultats més comunes en aquests casos se centren en la captura, l'emmagatzematge, la cerca, la compartició, l'anàlisi, i la seva visualització.
La tendència de manipular ingents quantitats de dades es deu a la necessitat, en molts casos, d'incloure aquesta informació per a la creació d'informes estadístics i models predictius emprats en diversos camps, com per exemple de les anàlisis de negoci, publicitat, les dades de malalties infeccioses, l'espionatge i el seguiment de la població o la lluita contra el crim organitzat.
El límit superior de la capacitat de processament s'ha anat desplaçant al llarg dels anys. D'aquesta forma els límits que estaven fixats el 2008 rondaven l'ordre de petabytes a zettabytes de dades.
Els científics amb certa regularitat troben limitacions a causa de la gran quantitat de dades a analitzar en certes àrees, com ara la meteorologia, la genòmica, les complexes simulacions de processos físics, i les investigacions relacionades amb els processos biològics i ambientals. Les limitacions també afecten els motors de cerca a internet, als sistemes financers i a la informàtica de negocis.
El que fa que Big Data sigui tan útil per a moltes empreses és el fet que proporciona respostes a moltes preguntes que les empreses ni tan sols sabien que tenien. En altres paraules, proporciona un punt de referència. Amb una quantitat tan gran d'informació, les dades poden ser modelades o provades de qualsevol manera que l'empresa consideri adient. En fer-ho, les organitzacions són capaces d'identificar els problemes d'una forma més entenedora.
El Big Data implica normalment conjunts de dades que superen la capacitat del programari habitual per ser capturades, gestionades iprocessades en un temps raonable.
Els volums del Big Data es troben constantment en augment.
El Big Data pot ser descrit segons les següents característiques:
Volum
La quantitat de dades generades i emmagatzemades. La mida de la dada determina el valor i el visionament potencial, determinant així si es considera o no Big data. Així doncs, aquesta quantitat cada vegada més gran de dades suposa un repte per als sistemes informàtics, els quals lluiten per emmagatzemar i recopilar la informació per tal d'utilitzar-la en un futur.
Varietat
El tipus i naturalesa de la dada. Això ajuda a la gent que l'analitza a usar efectivament els resultats prevists. D'aquesta manera, es podria definir com el nombre creixent de tipus de dades que han de manejar-se de manera diferent a partir de simples correus electrònics, registres de dades i de targetes de crèdit.
Velocitat
En aquest context, aquesta és la velocitat a la qual la dada es genera iprocessa per complir amb la demanda i desafiaments que rauen en el creixement i desenvolupament exponencial. Per tant, es tracta de la velocitat en què aquestes dades es mouen a partir de criteris de valoració en el processament i l'emmagatzematge.
Variabilitat
Gran varietat en la naturalesa i font de la dada permet efectuar processos per a manegar-la i aguantar el seu potencial.
Veracitat
La qualitat de la dada capturada pot variar dràsticament, afectant anàlisis suposadament acurats.
Hi ha diferents empreses que utilitzen el Big Data com:
-Ebay.com. Usa dos magatzems de dades a 7,5 petabytes i 40PB així com un cluster Hadoop 40PB per a la cerca, les recomanacions de consum, i el marxandatge. Dins l'emmagatzematge de dades 90pb d'eBay.
-Amazon.com. Mou milions d'operacions de back-end de cada dia, així com les consultes de més de mig milió de venedors de terceres parts. La tecnologia central que manté Amazon funcionament està basat en Linux i en 2005 van tenir tres bases de dades més grans del món de Linux, amb capacitats de 7,8 TB, 18,5 TB i 24,7 TB.
-Walmart. S'ocupa de més d'1 milió de transaccions dels clients cada hora, que s'importa en bases de dades que s'estima contenen més de 2,5 petabytes (2.560 terabytes) de dades, l'equivalent a 167 vegades la informació continguda en tots els llibres dels EUA Biblioteca del Congrés.
-Facebook. Mou 50 mil milions de fotos de la seva base d'usuaris.
Entre els beneficis que aporta l'anàlisi de dades massives a la societat es troben, per exemple, avançar-se a futures conductes o la gestió d'expectativesdelsciutadans. Això es pot fer recollint i analitzant els comportaments i publicacions que els internautes envien als diferents canals d'Internet com ara les xarxes socials, fonts d'informació que ens permeten avançar-nos a futures conductes d'actuació.
Un altre important àmbit d'aplicació és en aquelles ciutats que estan adoptant el concepte Smart City i que comencen a recollir mitjançant sensors, quantitats ingents d'informació relativa al trànsit, els subministraments o l'estat dels serveis que ofereixen als seus ciutadans, tenint sempre com a objectiu anticipar-se i millorar.
Avui, The Grandma ha continuat les seves sessions d'ACTIC amblescompanyes de Castelldefels.
Han estat parlant sobre protecció de dades, drets d'autor i llicències a Internet, així com valorant diferents materials lliures i accessibles des de webs com l'IOC, l'Escolad'AdministracióPública de Catalunya, i els projectes Gutenberg i Archive.
L'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT), anteriorment anomenada Agència Catalana de Protecció de Dades (ACPD), és un ens de dret públic i un organisme oficial de la Generalitat de Catalunya que depèn directament del Parlament de Catalunya.
La finalitat de l'agència és vetllar pel compliment de la legislació vigent sobre protecció de dades de caràcter personal i controlar-ne l'aplicació, drets d'informació, accés, rectificació, cancel·lació i oposició així com exercir la potestat sancionadora i immobilitzar les dades que atemptin contra els Drets i deures fonamentals de la Constitució Espanyola.
Va ser creada el 2002. És teòricament independent de les administracions i subjecte a la llei 30/1992. El règim de contractació de personal i patrimonial és de caràcter privat. Col·labora amb el Síndic de Greuges i amb la resta d'institucions i organismes de defensa dels drets de les persones. La seva seu és a Barcelona.
La protecció de la privadesa és una obligació de qualsevol entitat de l'Administració pública catalana: la Generalitat, l'Administració local, les universitats públiques catalanes i les empreses públiques amb capital català. Està regulada pels articles 31 i 156 de l'Estatut d'Autonomia de 2006.
L'agència no té competències sobre empreses privades, ja que aquestes queden en mans de l'Agència espanyola de protecció de dades.
Amb les exigències derivades de l'Estatut d'autonomia de 2006, el 2010 s'incorporen algunes modificacions a la legislació vigent a Catalunya sobre protecció de dades i, entre aquestes, la mateixa denominació de l'autoritat, per tal d'evitar la confusió de la seva naturalesa amb el d'altres entitats de caràcter instrumental que sota la denominació d'agències existents en l'àmbit administratiu.
Aquesta protecció està disponible tant per a obres publicades com per a obres que encara no s'hagin publicat. Generalment dona al propietari del dret d'autor el dret exclusiu per a fer i per a autoritzar a altres a fer el següent:
-Reproduir l'obra en còpies o fonogrames.
-Preparar obres derivades basades en l'obra.
-Distribuir còpies o fonogrames de l'obra al públic venent-les o fent un altre tipus de transferències de propietat com ara llogar, arrendar o prestar aquestes còpies.
-Presentar l'obra públicament, en el cas d'obres literàries, musicals, dramàtiques i coreogràfiques, pantomimes, pel·lícules i d'altres produccions audiovisuals.
-Mostrar l'obra públicament, en el cas d'obres literàries, musicals, dramàtiques, coreogràfiques, pantomimes, obres pictòriques, gràfiques i esculturals, incloent-hi imatges individuals de pel·lícules o altres produccions audiovisuals.
-En el cas de gravacions sonores, interpretar l'obra públicament a través de la transmissió àudio digital.
La protecció dels drets d'autor es dona a partir que l'obra està creada d'una forma fixada.
Els drets d'autor sobre una obra creada esdevenen immediatament propietat de l'autor que l'ha creada.
Només l'autor o aquells qui deriven els seus drets a través de l'autor poden reclamar-ne la propietat.
Els autors d'una obra col·lectiva són copropietaris del dret d'autor d'aquesta obra llevat que hi hagi un acord que indiqui el contrari.
Els drets d'autor de cada contribució individual en una publicació periòdica o en sèrie, o qualsevol altra obra col·lectiva, existeixen a més a més dels drets d'autor de l'obra col·lectiva en conjunt i estan conferits inicialment a l'autor de cada contribució.
Els menors d'edat poden reclamar drets d'autor, però les lleis de l'estat poden reglamentar qualsevol transacció relacionada amb aquest tema que inclogui a menors.
Existeix un Registre de la Propietat Intel·lectual que depèn del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que és una forma de protecció prevista a la Llei de propietat intel·lectual que el configura com un registre de drets relatius a les obres i altres produccions protegides. No és obligatòria el fet de tenir-hi un registre, ni tenir-hi un registre és constitutiu de l'adquisició dels drets ni de la seva cessió. No obstant això, en dona una prova privilegiada.
Les obres amb drets d'autor inclouen les següents categories:
-Pantomimes i altres obres coreogràfiques, pel·lícules i altres obres audiovisuals
-Gravacions sonores
-Obres arquitectòniques
Els drets d'autor protegeixen obres
originals que estiguin fixades en una forma d'expressió tangible.
La
fixació de l'obra no ha de ser aparent o perceptible mentre aquesta
pugui ser comunicada mitjançant l'ajuda d'alguna màquina o aparell.
Aquestes categories s'han de veure d'una manera àmplia.
Per exemple, el programari s'ha d'enregistrar com a obra literària; els mapes i plànols arquitectònics podrien enregistrar-se com obres pictòriques, gràfiques i esculturals.
Hi ha materials que generalment nopoden tenir drets d'autor. Entre d'altres:
-Treballs que no han estat fixats en una forma d'expressió tangible. Per exemple: obres coreogràfiques que no han estat escrites o gravades, o discursos improvisats o presentacions que no han sigut escrites o gravades.
-Títols, noms, frases curtes i lemes, símbols o dissenys familiars, lleugeres variants de decoració tipogràfica, lletres o colors; llistes d'ingredients o continguts.
-Idees, procediments, mètodes, sistemes, processos, conceptes, principis, descobriments, aparells, com diferenciacions d'una descripció, explicació o il·lustració.
-Obres que consisteixin totalment d'informació que és de coneixement públic i per tant propietat comuna i no representen un treball que tingui un autor original (per exemple: calendaris, taules de pes i estatura, cintes mètriques o regles, i llistes o taules obtingudes de documents públics o altres fonts d'ús comú).
Les llicències de distribució es poden classificar segons els drets que cada autor es guarda sobre la seva obra:
-Domini públic. L'autor renuncia completament als seus drets o aquests han caducat.
-Programari lliure sense protecció heretada. Se subministra el codi font i se'n pot crear una obra derivada sense que aquesta tingui cap obligació de protecció. Moltes llicències pertanyen a aquesta classe, per exemple: Academic Free License v.1.2; Apache Software License v.1.1; Artistic; Attribution Assurance license; BSD License; MIT License; University of Illinois/NCSA Open Source License o W3C Software Notice and License.
-Programari lliure amb protecció heretada. Algunes restriccions s'apliquen a les obres derivades. Entre les llicències d'aquesta categoria hi ha: Artistic License; Common Public License v.1.0; GNU General Public License v.2.0; GNU Lesser General Public License v.2.1 o Mozilla Public License.
-Programari de propietat (a voltes anomenat propietari o privatiu). Es protegeix contra còpia, modificació i redistribució.
Avui, The Grandma ha continuat la seva formació en ACTIC amb les companyes de Castelldefels.
Ha estat una classe de repàs i pràctica de tots aquells conceptes explicats els dies anteriors.
Un dels temes explicats durant la setmana ha estat el comerçelectrònic i les plataformes de pagament com PayPal.
El comerç electrònic (també conegut com a e-commerce de l'anglès Electronic Commerce) ésuna transacció comercial en què les parts involucrades interaccionen de manera electrònica en lloc de fer-ho de la manera tradicional amb intercanvis físics a través del tracte físic directe.
El comerç electrònic consisteix en la compra i venda de productes o de serveis per mitjans electrònics, talscom Internet i altres xarxes d'ordinadors.
La quantitat de comerç duta a terme electrònicament ha crescut extraordinàriament a causa de la propagació d'Internet
en el món desenvolupat. Una gran varietat de comerç es realitza
d'aquesta manera, estimulant la creació i ús d'innovacions com ara la
transferència de diners electrònica, l'administració de cadenes de
subministrament, el màrqueting per Internet, el processament de
transaccions en línia, l'intercanvi electrònic de dades, els sistemes
d'administració de l'inventari, i els sistemes automatitzats de
recol·lecció de dades. El comerç electrònic normalment fa servir Internet
en algun punt del cicle de la transacció, encara que pot abastar una
gamma més àmplia de tecnologies, com ara el correu electrònic.
Un
gran percentatge del comerç electrònic s'utilitza completament per a
articles virtuals (programari i derivats en la seva majoria), així com
l'accés a contingut premium d'un lloc web; però la majoria del comerç electrònic involucra el transport d'objectes físics d'una manera o altra.
El comerç electrònic realitzat entre empreses s'anomena en anglès Business-to-business o B2B. El B2B
pot estar obert a qualsevol que estigui interessat (com l'intercanvi de
mercaderies o matèries primeres), o bé estar limitat a participants
específics prequalificats (mercat electrònic privat).
El comerç electrònic on les operacions comercials són entre una empresa i un usuari final s'anomena Business to Consumer o B2C, empresa a consumidor.
El comerç electrònic amb operacions entre empresa i administració pública és el Business to Administration o B2A.
L'arribada
de la tecnologia al sector del consum va suposar una transformació al
voltant dels anys 20 del segle XXI, tant als punts de venda més
tradicionals com a les formes habituals de consumir de la població. Les
empreses del sector es van veure abocades d'entrar de cap a la
transformació digital, d'altres empreses de e-commerce van néixer i expandir-se ràpidament, en aquell moment.
La creació de negocis totalment innovadors, amb empreses de repartiment a domicili que funcionaven la majoria d'elles a través d'aplicacions mòbils.
El consumidor potencial amb un nivell d'exigència major, requeria una
entrega fiable, i amb un límit de temps de rebuda, el menor possible.
Les empreses del sector treballaven per aconseguir reduir els temps
d'entrega i la qualitat dels productes.
El
repartiment a domicili d'articles de supermercats significava a finals
del 2019 a països com França el 6% del total de vendes i al Regne Unit
un 8%.
Algunes empreses van crear els anomenats dark stores,
petits magatzems als centres de les ciutats proveïts de tota mena
d'articles de supermercat, per reduir els temps d'espera del consumidor
final.
La meva visió és construir un ecosistema de comerç electrònic
que permeti als consumidors i a les empreses
fer tots els aspectes del negoci en línia.
Jack Ma
PayPal és una empresa nord-americana fundada el 1998 a Palo Alto, als Estats Units. Pertany al sector del comerç electrònic per Internet, que permet la transferència de diners entre usuaris que tinguin correuelectrònic, una alternativa al tradicional mètode en paper com els xecs o girs postals.
PayPal també processa peticions de pagament de comerç electrònic i altres serveis web, per als quals cobra un percentatge.
La majoria de la seva clientela prové del lloc de subhastes en línia eBay.
La seva seu principal és a San José (Califòrnia), Estats Units, tot i que el seu centre d'operacions és a Omaha (Nebraska) i el centre d'operacions per a Europa és a Dublín (Irlanda).
Va ser fundada inicialment sota el nom de Confinity, el 1998, per Peter Thiel i Max Levchin. A partir del 2020, PayPal opera a 202 mercats i té 305 milions de comptes registrats actius.
PayPal permet als clients enviar, rebre i emmagatzemar fons en 25 monedes de tot el món.
PayPal fou pertorbador, va democratitzar i tenia un atractiu universal. Va donar poder a milions i milions d'individus i va reduir el control monopolista de les nacions, els bancs i altres grans corporacions.
La
identitat digital o identitat 2.0 és la identitat a internet d'una
persona la qual és forma a través de les dades que donem a internet,
ja sigui a partir de fotos, navegacions a internet o simplement per
publicacions que altra gent fa sobre tu, el que ens fa veure que s'ha de
vigilar molt, ja que qualsevol cosa que fas a internet es queda gravat,
el que fa que es projecti una imatge sobre tu que potser no és.
Les àrees a tenir més en compte són la seguretat i la privacitat.
La identitat digital no té per què ser la mateixa que la real.
La identitat digital està composta per:
-Nom d'usuari i contrasenya
-Cerca en línia
-Data de naixement
-Historial de compra
La identitat digital acostuma a anar lligada a l'adreça de correu electrònic a un URL o el nom usuari i contrasenya.
La
identitat real és bàsicament el teu nom, la teva edat el teu sexe, els
teus estudis, la teva cultura, els teus gustos i preferències, en canvi la identitatdigital vindria a ser tot el mateix, però publicat a internet, el que provoca que altres persones tinguin accés a les teves dades.
A les xarxes socials trobem uns usuaris anomenats trols, els quals tenen males intencions, ja que l'únic que volen fer és crear una identitat digital,
normalment falsa, per parlar malament d'altres persones o marques amb
la finalitat de donar una mala reputació o incomodar simplement a una
certa persona. A vegades també suplanten a altres persones.
Actualment és més important la reputació de la teva identitat digital que la real, ja que ara tot va mogut per internet i per les xarxes socials. Cal seguir unasèrie d'accions:
-Revisar els permisos de la seguretat i la protecció de dades.
-Limitar la informació que donem a les xarxes socials.
-Ser respectuós/a a l'hora d'opinar o participar en un debat a Internet.
-Mirar i revisar el què es diu sobre nosaltres a Internet.
-No utilitzar les xarxes de wifi, ni pàgines webs desprotegides.
-Contrasenyes segures i anar-les canviat cada cert temps.
-Buscar el teu nom a internet per si algú ha penjat alguna cosa que no està bé o és irrespectuós.
-Creació responsable, saber bé el que es vol posar.
-Ser educat a l'hora d'interactuar amb l'altra gent.
-Prendre mesures de seguretat a l'hora de navegar.
Les xarxes socials estan canviant la nostra manera de comunicar-nos i la nostra manera de percebre, tant de manera positiva com negativa. Cada vegada que publiqueu una foto o actualitzeu el vostre estat, esteu contribuint a la vostra pròpia empremta digital i marca personal.
Amy Jo Martin
La signatura digital és un mecanisme de xifrat per autentificar informació digital.
El mecanisme utilitzat és la criptografia de clau pública per això aquest tipus de signatura també rep el nom de signatura digital de clau pública. S'usa també el terme signatura electrònica com a sinònim de signatura digital, tot i que la signatura electrònica inclouria també altres mecanismes per identificar l'autor d'un missatge electrònic que no són purament criptogràfics.
Hi ha tres motius per fer servir signatures digitals en les comunicacions:
-Autenticitat. Un sistema criptogràfic de clau pública permet a qualsevol enviar missatges fent servir una clau pública. La signatura permet al receptor d'un missatge estar segur que el remitent és qui diu ser. Tot i això, el receptor no pot estar completament segur que el remitent és qui diu ser, ja que el sistema criptogràfic es pot haver trencat.
-Integritat. Emissor i receptor voldran estar segurs que el missatge no s'ha alterat durant la transmissió.
-No repudiació. En un context criptogràfic, la paraula repudiació fa referència a l'acció de negar la relació amb un missatge, per exemple dient que ha estat tramès per un tercer. El receptor d'un missatge pot insistir que l'emissor adjunti una signatura per prevenir que més endavant l'emissor pugui repudiar el missatge, així, el receptor pot mostrar el missatge a un tercer i provar el seu origen.
S'han establert una sèrie de propietats necessàries que ha de complir un esquema de signatura perquè pugui ser utilitzat.
La validesa d'una signatura s'empara en la impossibilitat de falsificar qualsevol mena de signatura i es basa en el secret del signatari.
En el cas de les signatures escrites el secret està constituït per característiques de tipus grafològic inherents al signatari i per això difícils de falsificar. Per la seva banda, en el cas de les signatures digitals, el secret del signatari és el coneixement exclusiu d'una clau (secreta) usada per generar la signatura.
Per garantir la seguretat de les signatures digitals és necessari al seu torn que aquestes siguin:
-Úniques. Les signatures han de poder ser generades únicament pel signant i per tant infalsificable. En conclusió, la signatura depèn del signant.
-Infalsificables. Per falsificar una signatura digital l'atacant ha de resoldre problemes matemàtics d'una complexitat molt elevada, és a dir, les signatures han de ser computacionalment segures. Per tant, la signatura ha de dependre del missatge en si.
-Verificables. Les signatures han de ser fàcilment verificables pels receptors de les mateixes i, si és necessari, també pels jutges o autoritats competents.
-Innegables. El signant no ha de ser capaç de negar la seva pròpia signatura.
-Viables. Les signatures han de ser fàcils de generar per part del signant.
La signatura digital es basa en criptografia de clau pública. En aquest tipus de criptografia cada usuari té un parell de claus: una pública i una privada. La clau pública es distribueix lliurement, però la clau privada és secreta i no és deduïble a partir de la clau pública. Normalment un mecanisme de signatura digital defineix tres algorismes: un per generar la clau, un per signar i l'altre per verificar la signatura.
La Signatura Electrònica a Catalunya es regula per la llei 59/2003 de 19 de desembre i a Catalunya és competència de l'Agència Catalana de Certificació oCATCert, tot i que la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre (FNMT) de l'estat espanyol també pot emetre certificats.
Tal com reconeix la llei, l'administració de la Generalitat de Catalunya reconeix tres tipus signatura electrònica:
-Signatura electrònica ordinària. És aquell procediment electrònic pel qual tan sols es reconeix la persona que signa, per tant qui envia el document.
-Signatura electrònica avançada. És aquell procediment electrònic que permet identificar el signant i detectar qualsevol canvi ulterior de les dades signades.
-Signatura electrònica reconeguda.
És aquell procediment electrònic, semblant a l'avançat, però que és
generat amb un certificat reconegut i té la mateixa validesa que la
signatura manuscrita d'un document paper.
En aquest sentit, és
necessari la presència d'un certificat electrònic per a fer una
signatura electrònica reconeguda com pot ser el certificat idCAT que emet l'Agència Catalana de Certificació - CATCert o el DNI-electrònic
que emet la FNMT, o sigui un prestador de serveis que vinculi unes
dades de verificació de signatura a un signant i que confirma la seva
identitat. En aquest cas, el signant és la persona que posseeix el
dispositiu de creació de la signatura i que actua en nom propi o en nom
d'una persona física o jurídica a la qual representa.
En l'era digital, la privadesa ha de ser una prioritat.
Al Gore
L'idCAT Certificat és un identificador digital que s'instal·la al vostre navegador tot garantint la vostra identitat a Internet i us permet accedir als diferents tràmits i gestions que ofereixen moltes administracions com, per exemple:
-Obtenir l'informe de vida laboral de la Seguretat Social.
-Obtenir el certificat d'antecedents penals que ofereix el Ministeri de Justícia.
-Presentar la declaració de la Renda a l'Agència Tributària (AEAT).
-Accedir a diferents Carpetes ciutadanes...
Hi ha dues formes d'obtenir l'idCAT Certificat:
Opció 1: Introduint les dades a través del formulari + Validant-les a l'Entitat de Registre
D'aquesta forma, el vostre pas per l'Entitat de Registre serà més ràpid atès que l'operador que us atendrà ja tindrà totes les dades introduïdes i només les haurà de validar. Els passos són:
-Aneu a Sol·licitud del certificat i introduïu les dades requerides per obtenir la identitat digital: nom, cognoms, document acreditatiu d'identitat i adreça electrònica.
-Un cop introduïdes, personeu-vos a qualsevol de les Entitats de Registre idCAT per tal que siguin validades.
Opció 2: Anant directament a una Entitat de Registre
Personeu-vos a qualsevol de les Entitats de Registre idCAT per tal que facin la càrrega de les dades i la seva validació. Aquest procés requerirà que passeu més temps a l'entitat de registre que l'opció 1, però el resultat serà el mateix.
Si voleu disposar d'un idCAT Mòbil, trobareu tota la informació a www.idcatmobil.cat
Avui, The Grandma ha continuat la seva formació en ACTIC amb les companyes de Castelldefels.
Les TIC ens ajuden en la recerca de feina. Necessitem molta perseverança, però també enginy, per tal que el nostre CV i les aptituds que en ell es reflecteixen siguin percebudes com a atractives per a la persona que ha de decidir en el procés de selecció de personal.
Les borses de treball constitueixen un recurs per creuar de manera efectiva persones que busquen feina i empreses o institucions que ho ofereixen.
Es tracta d'un espai en el qual s'ofereixen un o diverses ocupacions i les persones es registren per a presentar la seva candidatura com a interessat.
Actualment, la majoria de les borses de treball són en línia i es pot accedir a elles a través d'una pàgina web. Existeixen borses generalistes, com per exemple les de les Empreses de Treball Temporal (ETT), i altres més específiques, centrades en un sector concret, com les borses de treball públiques de personal docent.
Per formar part d'una borsa de treball has de completar el teu perfil professional i indicar les teves preferències laborals.
D'aquesta manera, les empreses o les entitats que gestionen les borses de treball poden contactar amb tu quan existeixin ofertes que encaixin amb les teves competències i interessos.
En alguns casos, a més d'inscriure't en la borsa de treball presentant la teva candidatura, podràs apuntar-te a ofertes de feina concretes que es publiquin en el portal. És el cas de les bosses de les ETT o de les universitats.
Passos per inscriure't en una borsa de treball:
1. Crea el teu perfil i aporta la documentació necessària. Segueix les indicacions de l'aplicatiu. En la majoria de casos, has d'emplenar una fitxa personal molt completa que inclou informació com a experiència professional i formació acadèmica i complementària, entre altres dades. També és possible que sigui necessari adjuntar el CV o una foto per al teu perfil.
2. Selecciona els àmbits o ofertes laborals d'interès. En algunes bosses només et permetran triar l'àrea i/o l'àmbit geogràfic en el qual desitges treballar. En unes altres, podràs filtrar les ofertes que t'interessen per nom, categoria professional, sector, etc. i inscriure't en aquelles que s'adaptin al teu perfil. La teva candidatura la rebran les empreses i decidiran si s'adapta al perfil que estan buscant.
3. Fes un seguiment de la teva candidatura. La majoria de borses de treball en línia et permeten fer un seguiment de l'estat de la teva candidatura, indicant-te en quina fase del procés de selecció et trobes. Consulta periòdicament el teu correu electrònic per estar al dia de noves notificacions.
Feina Activa-La borsa de treball del Servei d'Ocupació de Catalunya
Què ofereix?
A les empreses:
-Possibilitat de registrar les seves ofertes de treball sense cap cost.
-Accés lliure als currículums de les persones que hagin establert que la seva informació pot ser d'accés públic al portal.
-Opcions de gestió de currículums i candidatures: seleccionar com a favorits els currículums que li interessin, i convidar les persones amb els perfils que li interessin a participar en un procés de selecció.
Qui hi pot participar?
Totes les empreses i persones que ho desitgin.
Com participar-hi?
Per aprofitar al màxim els serveis i opcions que ofereix Feina Activa cal registrar-se i/o identificar-se com a persona candidata o empresa. El procediment és molt senzill i intuïtiu, i s'hi accedeix des de la pàgina d'inici del portal.
A continuació, podràs trobar diferents tipus de borses de treball a les quals pots inscriure't en línia.
-Borsa de treball de personal docent. Les Conselleries d'Educació de cada comunitat autònoma ofereixen vacants dirigides a aquelles persones que volen treballar com a docents interins en centres educatius públics, sempre que compleixin amb els requisits corresponents.
-Borsa de treball de la sanitat pública. Dins de l'àmbit sanitari, pots consultar les borses de treball de contractació temporal de les Conselleries de Sanitat de les diferents comunitats autònomes. Hi ha diferents categories disponibles en funció de l'àrea professional i les titulacions requerides.
-Borsa de treball de Correus. Cada cert temps, Correus obre convocatòries de borses de treball per a la cobertura de necessitats de caràcter temporal en llocs operatius. Consulta les bases en la seva pàgina web per obtenir més detalls.
-Borses de treball d'ETT. Les Empreses de Treball Temporal (ETT) es dediquen a reclutar treballadors per posar-los a la disposició d'altres empreses. Per a accedir a les ofertes de feina que gestionen les ETT, pots inscriure't directament a les ofertes completant el teu perfil o enviar el teu CV per a formar part de la base de dades. Si optes per la segona opció, l'ETT contactarà amb tu quan rebi una oferta de feina que s'adapti al teu perfil.
-Borses de treball del programa Alumni. Les universitats i centres de formació posen a la disposició dels seus diplomats borses de treball dins del programa Alumni (comunitat d'antics alumnes). Aquestes borses de treball estan principalment dirigides a titulats que estiguin buscant el seu primer treball.
-Borses de treball per a treballadors autònoms (freelance). Existeixen borses de treball dedicades exclusivament a persones que treballen per compte propi. Aquestes pàgines web les gestionen empreses privades i posen en contacte a petites i mitjanes empreses amb professionals freelance que ofereixen els seus serveis.
-Borsa de treball de l'Administració de Justícia. Algunes comunitats autònomes constitueixen borses de treball de funcionaris interins al servei de l'Administració de Justícia per donar resposta a les necessitats urgents de personal que no es poden cobrir amb personal funcionari. En el moment de presentar la sol·licitud, hauràs d'indicar el cos judicial al qual desitges accedir: mèdics forenses, gestió processal i administrativa, tramitació processal i administrativa o auxili judicial.
-Borses de treball de serveis municipals d'ocupació. Molts ajuntaments gestionen borses de treball amb l'objectiu de cobrir vacants de caràcter públic o privat en el territori. Algunes d'aquestes entitats locals són, al seu torn, agències de col·locació, és a dir, fan tasques d'intermediació laboral per proporcionar un treball a persones desocupades i facilitar a les empreses el contacte amb els candidats que millor s'adeqüin a les seves necessitats.
Valora si algunes de les bosses citades s'ajusten al teu perfil i als teus objectius professionals i explora quines bosses tens a la teva disposició, ja que constitueixen un recurs útil per incorporar-te al mercat laboral o per millorar la teva posició en el mercat laboral.
Un empleat productiu que es manté ocupat treballant a la seva feina és molt més probable que sigui feliç amb aquesta feina i menys propens a buscar feina a un altre lloc.
Avui,
The Grandma ha tornat a Castelldefels després d'una llarga absència. Ha
estat molt emotiu tornar a caminar entre zones humides, creuar vies del
tren i fotografiar l'immens patrimoni cultural de la ciutat,
representat sobretot pel seu castell i les seves torres de guaita.
The
Grandma tenia una cita amb un grup de companys i companyes amb els/les
quals compartirà tot un seguit de sessions amb la finalitat de
preparar-se la prova ACTIC.
Benvinguts i benvingudes a aquesta formació!
L’ACTIC,
Acreditació de Competències en Tecnologies de la Informació i la
Comunicació, és el certificat que acredita les competències en
tecnologies de la informació i de la comunicació que la Generalitat de
Catalunya va posar en marxa l'any 2009.
Permet a qualsevol persona de
més de 16 anys, després de superar una prova d’avaluació, obtenir un
certificat emès per la Generalitat que acredita les seves competències
digitals, enteses com la combinació de coneixements, habilitats i
actituds en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació
que les persones despleguen en situacions reals per assolir objectius
determinats amb eficàcia i eficiència.
La normativa de l'ACTIC defineix 8 competències:
-C1. Cultura, participació i civisme digital
-C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu
-C3. Navegació i comunicació en el món digital
-C4. Tractament de la informació escrita
-C5. Tractament de la informació gràfica, sonora i de la imatge en moviment
La
comunicació síncrona és l'intercanvi d'informació per Internet en temps
real. És un concepte que s'emmarca dins de la comunicació per
computador, que és aquell tipus de comunicació que es dona entre
persones i que empra els ordinadors com a mitjà.
Pel que fa a comunicació síncrona, el màxim exponent és
el xat. La seva creació data del 1988, encara que l'èxit massiu no es va
començar a donar i a popularitzar fins a principis del segle XXI. Els
participants en aquest tipus de comunicació empren una sèrie de
característiques més pròpies de la xerrada oral, però usant els
ordinadors i el text escrit per crear una il·lusió de conversa. Hi ha
dos obstacles per solucionar aquesta informalizació del discurs:
El
primer seria l'absència de trets paralingüístics: s'han hagut de recrear
mitjançant símbols, emoticones o la repetició de paraules els trets
comunicatius de la conversa cara a cara. Per exemple, per indicar que
estem cridant escrivim en majúscula (QUE NO!) o per emfatitzar allò que
diem repetim lletres “hooolaaaaaaa”.
L'altre obstacle és l'espai. Si
volem emular la sensació de conversa hem de dominar l'espai per dues
raons. La primera és la pròpia limitació física de molts xats. L'altra
és que una conversa requereix de participacions relativament paritàries,
per no semblar-se en excés a un monòleg.
Comptat i debatut, en
parlar de comunicació i discurs per internet, ens trobem amb que la CMC
és una disciplina tan nova que encara presenta problema a l'hora de
fitar el seu camp d'actuació. La dicotomia d'aquest tipus de comunicació
pot veure's més diluïda si contemplem les xarxes socials com Facebook o
myspace, en els quals els límits entre comunicació síncrona i
comunicació asíncrona s'emborronen.
Alguns exemples respecte a la comunicació síncrona són:
-Xats
-Videotrucades
-Videoconferències
-Trucades telefòniques
Aquests
faciliten l'intercanvi d'informació en temps real, recorda que alguns
mitjans més usats són Facebook, Instagram, WhatsApp, Skype, Google Talk,
Zoom, entre d'altres.
La comunicació asíncrona és la que permet la comunicació per internet entre persones de forma no simultània.
Comunicació asíncrona, en telecomunicacions,
és una transmissió de dades en la qual no s'envia cap senyal rellotge de
referència, i la informació de sincronisme està implícita en les
mateixes dades.
Es pot fer esment dels protocols del correu electrònic i
visualització de pàgines web, on hi ha un inici i final de l'operació.
La comunicació contrària, síncrona, seria una reproducció en temps real o
streaming d'àudio/vídeo.
El treball col·laboratiu és una expressió que designa la suma d'esforços d'un grup per assolir una meta comuna.
Avui se'l diferencia del simple treball en equip o cooperatiu per l'autonomia de què gaudeix cadascun dels membres implicats en la tasca, per no basar-se en l'organització jeràrquica tradicional, per utilitzar abundantment les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i perquè sovint, però no sempre, es realitza sense compensació financera.
Un wiki, del hawaià wikiwiki
-ràpid-, és un lloc web col·laboratiu que pot ser editat des del
navegador pels usuaris.
Els usuaris d'un wiki poden d'aquesta manera
crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d'una pàgina web, de
forma interactiva, fàcil i ràpida. Un dels wikis més coneguts és la
Wikipedia.
Els projectes wiki tenen normalment historials amb totes
les modificacions que s'han fet dels seus continguts. D'aquesta manera
se'n poden veure totes les versions i recuperar informació eliminada o
desfer edicions vandàliques, ja que els canvis s'apliquen normalment a
l'instant, sense que cap mena d'usuari de confiança o administrador els
haja de revisar i confirmar abans. Tanmateix, si el vandalisme és
excessiu, es poden protegir les pàgines wiki per tal d'impedir que ningú
o només una part d'usuaris les pugui editar.
Fins ara, els sistemes wiki deuen la seua fama a la creació d'enciclopèdies
col·lectives com la Viquipèdia.
Les característiques dels wikis els
converteixen en una eina efectiva per a l'escriptura col·laborativa, i
cada vegada són més usats en empreses i comunitats com a webs i
intranets econòmiques i eficaces per a la gestió del coneixement.
Molts
projectes són oberts al públic en general, accessibles per a qualsevol
que disposi de connexió a Internet, i permeten fer edicions sense cap
mena de filtre previ.
Ward Cunningam i Bo Leuf van definir la base
dels wikis al seu llibre The Wiki Way: Quick Collaboration on the Web
amb aquests tres punts:
-Un wiki invita els usuaris a modificar o
crear qualsevol pàgina des de la mateixa pàgina web i navegador, sense
cap programari addicional.
-Un wiki, mitjançant els enllaços interns,
connecta pàgines relacionades de manera fàcil i intuïtiva, i mostra si
la pàgina a què s'enllaça ja s'ha creat o encara no.
-Un wiki no està
pensat només per a visitants esporàdics, sinó que busca que aquests
s'impliquen en la seua creació i col·laboren en els canvis constants que
el modifiquen.
Un glossari és una llista de mots utilitzats en
una obra literària, amb les definicions corresponents.
Normalment, un
glossari sol contenir els mots que són rars, arcaics, o molt
especialitzats. També s'anomena glossari a una col·lecció de glosses o
explicacions dels mots i passatges obscurs o difícils d'un autor o d'una
obra. Així mateix, hom edita glossaris sobre temàtiques concretes;
glossaris mèdics, escacs, botànica, grafs, accions farmacològiques,
nàutica o filosofia.
Un fòrum o fòrum de discussió a Internet és
una eina de comunicació asíncrona en grup, coneguda també com a
conferència electrònica.
El funcionament és molt semblant al de les
llistes de distribució o de correu electrònic, però en aquest cas, per a
participar o llegir els missatges emesos per la resta del grup cal que
l'usuari estigui connectat al servidor que gestiona el fòrum. Els
missatges no es transfereixen directament a l'ordinador de l'usuari, com
succeeix amb el correu electrònic, sinó que l'usuari treballa
directament en l'aplicació de fòrum, accedint-hi mitjançant una clau
d'accés.
La funció fonamental dels fòrums és que permet el debat i
l'intercanvi d'opinions entre molts usuaris, encara que poden tenir
altres possibilitats com per exemple servir per presentar-se i preguntar
dubtes, facilitar la comunicació entre professors i alumnes en un curs
virtual, anunciar canvis en jocs i pàgines web, o acumular enllaços
recomanats sobre un tema.
Es
tracta d'una eina col·laborativa, similar a un tauler d'anuncis
virtual, que permet que diferents persones es comuniquin i puguin parlar
o debatre en línia sobre un o més temes. És un sistema en què la
comunicació entre usuaris no es dona en temps real i els missatges se
solen guardar durant un llarg període.
Normalment,
el fòrum compta amb diferents fils o temes de discussió, cadascun
relacionat amb una àrea de debat diferent, com ara la política, la
ciència i la tecnologia o els esports.
El
primer dels missatges és el que determina el tema o fil de discussió
inicial i, a partir d'aquest, s'inicia tota una sèrie de missatges que,
de fet, són les respostes que els altres usuaris han anat adreçant per a
aquest tema inicial.
Una base de dades és un conjunt de dades
segons una estructura coherent i accessibles des d'un o més programes o
aplicacions, de manera que qualsevol d'aquestes dades pot ser extreta
del conjunt i actualitzada, sense afectar ni l'estructura del conjunt ni
les altres dades.
