ACTIC C1. LA COMUNICACIÓ I LES EINES COL·LABORATIVES

Avui, The Grandma ha tornat a Castelldefels després d'una llarga absència. Ha estat molt emotiu tornar a caminar entre zones humides, creuar vies del tren i fotografiar l'immens patrimoni cultural de la ciutat, representat sobretot pel seu castell i les seves torres de guaita.

The Grandma tenia una cita amb un grup de companys i companyes amb els/les quals compartirà tot un seguit de sessions amb la finalitat de preparar-se la prova ACTIC.

Benvinguts i benvingudes a aquesta formació!

L’ACTIC, Acreditació de Competències en Tecnologies de la Informació i la Comunicació, és el certificat que acredita les competències en tecnologies de la informació i de la comunicació que la Generalitat de Catalunya va posar en marxa l'any 2009.

Permet a qualsevol persona de més de 16 anys, després de superar una prova d’avaluació, obtenir un certificat emès per la Generalitat que acredita les seves competències digitals, enteses com la combinació de coneixements, habilitats i actituds en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació que les persones despleguen en situacions reals per assolir objectius determinats amb eficàcia i eficiència.

La normativa de l'ACTIC defineix 8 competències:

-C1. Cultura, participació i civisme digital

-C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

-C3. Navegació i comunicació en el món digital

-C4. Tractament de la informació escrita

-C5. Tractament de la informació gràfica, sonora i de la imatge en moviment

-C6. Tractament de la informació numèrica

-C7. Tractament de les dades

-C8. Presentació de continguts

Més informació: Ateneu-XTEC

La comunicació síncrona és l'intercanvi d'informació per Internet en temps real. És un concepte que s'emmarca dins de la comunicació per computador, que és aquell tipus de comunicació que es dona entre persones i que empra els ordinadors com a mitjà.

Pel que fa a comunicació síncrona, el màxim exponent és el xat. La seva creació data del 1988, encara que l'èxit massiu no es va començar a donar i a popularitzar fins a principis del segle XXI. Els participants en aquest tipus de comunicació empren una sèrie de característiques més pròpies de la xerrada oral, però usant els ordinadors i el text escrit per crear una il·lusió de conversa. Hi ha dos obstacles per solucionar aquesta informalizació del discurs:

El primer seria l'absència de trets paralingüístics: s'han hagut de recrear mitjançant símbols, emoticones o la repetició de paraules els trets comunicatius de la conversa cara a cara. Per exemple, per indicar que estem cridant escrivim en majúscula (QUE NO!) o per emfatitzar allò que diem repetim lletres “hooolaaaaaaa”.

L'altre obstacle és l'espai. Si volem emular la sensació de conversa hem de dominar l'espai per dues raons. La primera és la pròpia limitació física de molts xats. L'altra és que una conversa requereix de participacions relativament paritàries, per no semblar-se en excés a un monòleg.

Comptat i debatut, en parlar de comunicació i discurs per internet, ens trobem amb que la CMC és una disciplina tan nova que encara presenta problema a l'hora de fitar el seu camp d'actuació. La dicotomia d'aquest tipus de comunicació pot veure's més diluïda si contemplem les xarxes socials com Facebook o myspace, en els quals els límits entre comunicació síncrona i comunicació asíncrona s'emborronen.

Alguns exemples respecte a la comunicació síncrona són:

-Xats

-Videotrucades

-Videoconferències

 -Trucades telefòniques

Aquests faciliten l'intercanvi d'informació en temps real, recorda que alguns mitjans més usats són Facebook, Instagram, WhatsApp, Skype, Google Talk, Zoom, entre d'altres.

La comunicació asíncrona és la que permet la comunicació per internet entre persones de forma no simultània.

Comunicació asíncrona, en telecomunicacions, és una transmissió de dades en la qual no s'envia cap senyal rellotge de referència, i la informació de sincronisme està implícita en les mateixes dades.

Es pot fer esment dels protocols del correu electrònic i visualització de pàgines web, on hi ha un inici i final de l'operació. La comunicació contrària, síncrona, seria una reproducció en temps real o streaming d'àudio/vídeo.

Més informació: Ateneu-XTEC

El treball col·laboratiu és una expressió que designa la suma d'esforços d'un grup per assolir una meta comuna.

Avui se'l diferencia del simple treball en equip o cooperatiu per l'autonomia de què gaudeix cadascun dels membres implicats en la tasca, per no basar-se en l'organització jeràrquica tradicional, per utilitzar abundantment les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i perquè sovint, però no sempre, es realitza sense compensació financera.

Més informació: Cibernàrium-Barcelona Activa

Un wiki, del hawaià wikiwiki -ràpid-, és un lloc web col·laboratiu que pot ser editat des del navegador pels usuaris.

Els usuaris d'un wiki poden d'aquesta manera crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d'una pàgina web, de forma interactiva, fàcil i ràpida. Un dels wikis més coneguts és la Wikipedia.

Els projectes wiki tenen normalment historials amb totes les modificacions que s'han fet dels seus continguts. D'aquesta manera se'n poden veure totes les versions i recuperar informació eliminada o desfer edicions vandàliques, ja que els canvis s'apliquen normalment a l'instant, sense que cap mena d'usuari de confiança o administrador els haja de revisar i confirmar abans. Tanmateix, si el vandalisme és excessiu, es poden protegir les pàgines wiki per tal d'impedir que ningú o només una part d'usuaris les pugui editar.

Fins ara, els sistemes wiki deuen la seua fama a la creació d'enciclopèdies col·lectives com la Viquipèdia.

Les característiques dels wikis els converteixen en una eina efectiva per a l'escriptura col·laborativa, i cada vegada són més usats en empreses i comunitats com a webs i intranets econòmiques i eficaces per a la gestió del coneixement. 

Molts projectes són oberts al públic en general, accessibles per a qualsevol que disposi de connexió a Internet, i permeten fer edicions sense cap mena de filtre previ.

Ward Cunningam i Bo Leuf van definir la base dels wikis al seu llibre The Wiki Way: Quick Collaboration on the Web amb aquests tres punts:

-Un wiki invita els usuaris a modificar o crear qualsevol pàgina des de la mateixa pàgina web i navegador, sense cap programari addicional.

-Un wiki, mitjançant els enllaços interns, connecta pàgines relacionades de manera fàcil i intuïtiva, i mostra si la pàgina a què s'enllaça ja s'ha creat o encara no.

-Un wiki no està pensat només per a visitants esporàdics, sinó que busca que aquests s'impliquen en la seua creació i col·laboren en els canvis constants que el modifiquen.

Més informació: Wikipedia

Més informació: Wiki Forever Fandom

Un glossari és una llista de mots utilitzats en una obra literària, amb les definicions corresponents.

Normalment, un glossari sol contenir els mots que són rars, arcaics, o molt especialitzats. També s'anomena glossari a una col·lecció de glosses o explicacions dels mots i passatges obscurs o difícils d'un autor o d'una obra. Així mateix, hom edita glossaris sobre temàtiques concretes; glossaris mèdics, escacs, botànica, grafs, accions farmacològiques, nàutica o filosofia.

Més informació: TERMCAT

Un fòrum o fòrum de discussió a Internet és una eina de comunicació asíncrona en grup, coneguda també com a conferència electrònica.

El funcionament és molt semblant al de les llistes de distribució o de correu electrònic, però en aquest cas, per a participar o llegir els missatges emesos per la resta del grup cal que l'usuari estigui connectat al servidor que gestiona el fòrum. Els missatges no es transfereixen directament a l'ordinador de l'usuari, com succeeix amb el correu electrònic, sinó que l'usuari treballa directament en l'aplicació de fòrum, accedint-hi mitjançant una clau d'accés.

La funció fonamental dels fòrums és que permet el debat i l'intercanvi d'opinions entre molts usuaris, encara que poden tenir altres possibilitats com per exemple servir per presentar-se i preguntar dubtes, facilitar la comunicació entre professors i alumnes en un curs virtual, anunciar canvis en jocs i pàgines web, o acumular enllaços recomanats sobre un tema.

Es tracta d'una eina col·laborativa, similar a un tauler d'anuncis virtual, que permet que diferents persones es comuniquin i puguin parlar o debatre en línia sobre un o més temes. És un sistema en què la comunicació entre usuaris no es dona en temps real i els missatges se solen guardar durant un llarg període.

Normalment, el fòrum compta amb diferents fils o temes de discussió, cadascun relacionat amb una àrea de debat diferent, com ara la política, la ciència i la tecnologia o els esports.

El primer dels missatges és el que determina el tema o fil de discussió inicial i, a partir d'aquest, s'inicia tota una sèrie de missatges que, de fet, són les respostes que els altres usuaris han anat adreçant per a aquest tema inicial.

Més informació: Neo Attack

Una base de dades és un conjunt de dades segons una estructura coherent i accessibles des d'un o més programes o aplicacions, de manera que qualsevol d'aquestes dades pot ser extreta del conjunt i actualitzada, sense afectar ni l'estructura del conjunt ni les altres dades.

Més informació: Geekflare

Per adquirir coneixements cal estudiar;
però per adquirir saviesa, cal observar.

Marilyn vos Savant