Han estat parlant sobre protecció de dades, drets d'autor i llicències a Internet, així com valorant diferents materials lliures i accessibles des de webs com l'IOC, l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, i els projectes Gutenberg i Archive.
L'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT), anteriorment anomenada Agència Catalana de Protecció de Dades (ACPD), és un ens de dret públic i un organisme oficial de la Generalitat de Catalunya que depèn directament del Parlament de Catalunya.
La finalitat de l'agència és vetllar pel compliment de la legislació vigent sobre protecció de dades de caràcter personal i controlar-ne l'aplicació, drets d'informació, accés, rectificació, cancel·lació i oposició així com exercir la potestat sancionadora i immobilitzar les dades que atemptin contra els Drets i deures fonamentals de la Constitució Espanyola.
Va ser creada el 2002. És teòricament independent de les administracions i subjecte a la llei 30/1992. El règim de contractació de personal i patrimonial és de caràcter privat. Col·labora amb el Síndic de Greuges i amb la resta d'institucions i organismes de defensa dels drets de les persones. La seva seu és a Barcelona.
Més informació: APDCAT-GenCat
La protecció de la privadesa és una obligació de qualsevol entitat de l'Administració pública catalana: la Generalitat, l'Administració local, les universitats públiques catalanes i les empreses públiques amb capital català. Està regulada pels articles 31 i 156 de l'Estatut d'Autonomia de 2006.
L'agència no té competències sobre empreses privades, ja que aquestes queden en mans de l'Agència espanyola de protecció de dades.
Amb les exigències derivades de l'Estatut d'autonomia de 2006, el 2010 s'incorporen algunes modificacions a la legislació vigent a Catalunya sobre protecció de dades i, entre aquestes, la mateixa denominació de l'autoritat, per tal d'evitar la confusió de la seva naturalesa amb el d'altres entitats de caràcter instrumental que sota la denominació d'agències existents en l'àmbit administratiu.
Més informació: GDPR-Les Dades a l'UE
més que els mateixos sistemes.
Tim Berners-Lee
Els drets d'autor (en anglès copyright, símbol ©) són una forma de protecció proporcionada per les lleis vigents en la majoria de països per als autors d'obres originals incloent-hi obres literàries, dramàtiques, musicals, plàstiques i intel·lectuals.
Aquesta protecció està disponible tant per a obres publicades com per a obres que encara no s'hagin publicat. Generalment dona al propietari del dret d'autor el dret exclusiu per a fer i per a autoritzar a altres a fer el següent:
-Reproduir l'obra en còpies o fonogrames.
-Preparar obres derivades basades en l'obra.
-Distribuir còpies o fonogrames de l'obra al públic venent-les o fent un altre tipus de transferències de propietat com ara llogar, arrendar o prestar aquestes còpies.
-Presentar l'obra públicament, en el cas d'obres literàries, musicals, dramàtiques i coreogràfiques, pantomimes, pel·lícules i d'altres produccions audiovisuals.
-Mostrar l'obra públicament, en el cas d'obres literàries, musicals, dramàtiques, coreogràfiques, pantomimes, obres pictòriques, gràfiques i esculturals, incloent-hi imatges individuals de pel·lícules o altres produccions audiovisuals.
-En el cas de gravacions sonores, interpretar l'obra públicament a través de la transmissió àudio digital.
Els drets d'autor sobre una obra creada esdevenen immediatament propietat de l'autor que l'ha creada.
Només l'autor o aquells qui deriven els seus drets a través de l'autor poden reclamar-ne la propietat.
Els autors d'una obra col·lectiva són copropietaris del dret d'autor d'aquesta obra llevat que hi hagi un acord que indiqui el contrari.
Els drets d'autor de cada contribució individual en una publicació periòdica o en sèrie, o qualsevol altra obra col·lectiva, existeixen a més a més dels drets d'autor de l'obra col·lectiva en conjunt i estan conferits inicialment a l'autor de cada contribució.
Els menors d'edat poden reclamar drets d'autor, però les lleis de l'estat poden reglamentar qualsevol transacció relacionada amb aquest tema que inclogui a menors.
Més informació: GenCat
Existeix un Registre de la Propietat Intel·lectual que depèn del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que és una forma de protecció prevista a la Llei de propietat intel·lectual que el configura com un registre de drets relatius a les obres i altres produccions protegides. No és obligatòria el fet de tenir-hi un registre, ni tenir-hi un registre és constitutiu de l'adquisició dels drets ni de la seva cessió. No obstant això, en dona una prova privilegiada.
Les obres amb drets d'autor inclouen les següents categories:
-Obres literàries
-Obres musicals, incloent-hi la lletra
-Obres dramàtiques, incloent-hi qualsevol acompanyament musical
-Pantomimes i altres obres coreogràfiques, pel·lícules i altres obres audiovisuals
-Gravacions sonores
-Obres arquitectòniques
Els drets d'autor protegeixen obres
originals que estiguin fixades en una forma d'expressió tangible.
Aquestes categories s'han de veure d'una manera àmplia.
Per exemple, el programari s'ha d'enregistrar com a obra literària; els mapes i plànols arquitectònics podrien enregistrar-se com obres pictòriques, gràfiques i esculturals.
Hi ha materials que generalment no poden tenir drets d'autor. Entre d'altres:
-Treballs que no han estat fixats en una forma d'expressió tangible. Per exemple: obres coreogràfiques que no han estat escrites o gravades, o discursos improvisats o presentacions que no han sigut escrites o gravades.
-Títols, noms, frases curtes i lemes, símbols o dissenys familiars, lleugeres variants de decoració tipogràfica, lletres o colors; llistes d'ingredients o continguts.
-Idees, procediments, mètodes, sistemes, processos, conceptes, principis, descobriments, aparells, com diferenciacions d'una descripció, explicació o il·lustració.
-Obres que consisteixin totalment d'informació que és de coneixement públic i per tant propietat comuna i no representen un treball que tingui un autor original (per exemple: calendaris, taules de pes i estatura, cintes mètriques o regles, i llistes o taules obtingudes de documents públics o altres fonts d'ús comú).
Més informació: Departament de Cultura-GenCat
Les llicències de distribució es poden classificar segons els drets que cada autor es guarda sobre la seva obra:
-Domini públic. L'autor renuncia completament als seus drets o aquests han caducat.
-Programari lliure sense protecció heretada. Se subministra el codi font i se'n pot crear una obra derivada sense que aquesta tingui cap obligació de protecció. Moltes llicències pertanyen a aquesta classe, per exemple: Academic Free License v.1.2; Apache Software License v.1.1; Artistic; Attribution Assurance license; BSD License; MIT License; University of Illinois/NCSA Open Source License o W3C Software Notice and License.
-Programari lliure amb protecció heretada. Algunes restriccions s'apliquen a les obres derivades. Entre les llicències d'aquesta categoria hi ha: Artistic License; Common Public License v.1.0; GNU General Public License v.2.0; GNU Lesser General Public License v.2.1 o Mozilla Public License.
-Programari de propietat (a voltes anomenat propietari o privatiu). Es protegeix contra còpia, modificació i redistribució.
Més informació: Creative Commons
Les idees inspiren el canvi.
Barbara Januszkiewicz
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada