Wi-Fi, sovint escrit com Wi-fi, WLAN, WiFi, Wifi i wifi és una tecnologia de xarxa local sense fils que permet a un dispositiu electrònic intercanviar dades o connectar amb internet sigui a 2,4 GHz o 5 GHz. El nom és una marca registrada.
L'aliança Wi-Fi ho descriu com qualsevol producte wifi de xarxa local basat en l'estàndard 802.11a/b/g/n/ac de la IEEE.
Hi ha molts dispositius habilitats per utilitzar comunicació Wi-Fi: ordinadors, impressores, videoconsoles, telèfons intel·ligents, càmeres digitals, tauletes i reproductors digitals multimèdia, entre d'altres. Aquests es poden connectar a un recurs de xarxa com internet via un punt d'accés wifi. Aquest punt d'accés wifi té uns 20 metres en interior fins a alguns centenars en camp obert. La cobertura pot ser dins d'una habitació amb parets i obstacles que bloquegen el senyal, fins a diversos kilòmetres fent servir punts d'accés intermedis amb antenes direccionals.
Wi-Fi pot ser menys segur que les connexions per cable (Ethernet), ja que l'atacant no necessita ser físicament connectat.
Les pàgines web que fan servir SSL són segures, però l'accés wifi sense encriptació és fàcilment detectat pels atacants. A causa d'això les xarxes sense fils han desenvolupat tècniques d'encriptació.
El primer estàndard d'encriptació, conegut com a WEP, actualment es troba obsolet perquè és extremadament dèbil. Protocols d'encriptació de més alta qualitat, WPA i WPA2 van aparèixer més tard com a solució a WEP.
Una funcionalitat especial introduïda el 2007 coneguda com a Wi-Fi Protected Setup (WPS), tenia com a funció permetre connectar dispositius a un punt d'accés amb WPA o WPA-2 prement un botó, WPS té una vulnerabilitat que permet a un atacant obtenir la clau WPA/WPA-2 sense conèixer el pin de configuració WPS, és aconsellable deshabilitar WPS.
Més informació: Parada Creativa
-802.11a. Funciona a la freqüència de 5 GHz, a una velocitat màxima teòrica de 54 Mbps.
-802.11b. Estàndard per WLAN que funciona a la freqüència de 2,4 GHz, a la velocitat màxima teòrica d'11 Mbps. Molt feble a les interferències, però també el que té un abast més gran gràcies a la baixa velocitat.
-802.11g. Funciona a la freqüència de 2,4 GHz, a una velocitat màxima teòrica de 54 Mbps. És el successor de 802.11b.
-802.11n (Wi-Fi 4). Funciona a la freqüència de 2.4 GHz i a 5 GHz, a una velocitat màxima teòrica de 600 Mbps. És el successor dels tres estàndards anteriors.
-802.11ac (Wi-Fi 5). Funciona a la freqüència de 5 GHz, a una velocitat màxima teòrica de 1.3 Gbps. És el successor de tots els estàndards anteriors.
-802.11ad. Funciona a la freqüència de 60 GHz, a una velocitat màxima teòrica de 6.75 Gbps. Aquesta freqüència té un abast en línia visual d'uns 10 metres i és un complement d'alta capacitat per la resta d'estàndards 802.11.
-802.11ax (Wi-Fi 6). Funciona a la freqüència de 2.4 GHz i a 5 GHz.
La freqüència de 2,4 GHz té un abast més gran perquè les ones tenen més poder de penetració. Així i tot, és utilitzada per molts aparells, per tant, hi ha més probabilitat d'interferència, per exemple: dispositius bluetooth, microones, telèfons DECT, uns altres punts d'accés...
En ser xarxes sense fil, la comoditat que ofereixen és molt superior a les xarxes cablejades perquè qualsevol usuari que tingui accés a la xarxa pot connectar-s'hi des de diferents punts, o en mobilitat, dins d'una àrea de cobertura.
Un cop configurades, les xarxes Wi-Fi permeten l'accés de múltiples ordinadors, a diferència de la tecnologia per cable, que està limitada als ports instal·lats i als usuaris registrats.
La Wi-Fi Alliance assegura que la compatibilitat entre dispositius amb la marca Wi-Fi és total, de manera que arreu es fa servir el mateix estàndard. Això no s'esdevé, per exemple, en les xarxes de telefonia mòbil.
Més informació: CCMA
Els components d'una xarxa Wi-Fi són:
-Extensor d'abast de xarxa. Permet incrementar l'abast d'un punt d'accés.
-Punt d'accés. Connecta un grup de dispositius mòbils a una Xarxa d'Àrea Local (LAN) associada. Funciona de forma semblant a un concentrador de xarxa (HUB), perquè permet la comunicació entre diferents dispositius (en aquest cas, mòbils) que s'hi connecten.
-Pont de xarxa (Network bridge). Dos ponts de xarxa permeten la comunicació entre dues xarxes cablejades separades físicament.
-Encaminador (Router). Normalment, integra un punt d'accés, un commutador de xarxa (switch) i un servidor DHCP, que assigna una adreça IP i els servidors de noms DNS necessaris per resoldre noms a Internet. La configuració de l'encaminador se sol fer mitjançant un servidor web que porta incorporat.
-Adaptador de xarxa. Permet connectar un dispositiu a una xarxa sense fils. Pot formar part del mateix dispositiu o afegir-s'hi de diferents formes, en el sòcol PCI d'un ordinador, en un port USB. Gairebé cada ordinador portàtil i ultraportàtil (netbook) està equipat amb un adaptador intern.
Més informació: Generalitat Valenciana
La tecnologia sense fil està creant emprenedoria
a petita escala que permet que
una dona soltera instal·li un negoci en un poble petit,
o un sol agricultor, o pescador,
per accedir i difondre la informació del mercat
per tal d'aconseguir el millor preu per als seus productes.
Peggy Johnson
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada