divendres, 26 de febrer del 2021

COMUNICACIÓ: EL LLENGUATGE VISUAL i L'ESCOLTA ACTIVA

Avui, The Grandma ha continuat el curs d'Atenció al client en línia amb els companys i companyes de Gavà. Han parlat sobre comunicació, sobre el llenguatge visual, l'escolta activa i el punt de vista, a més a més del valor de la informació i dels seus elements claus (Q- o W-).

Antoni Gaudí i Cornet és considerat un dels grans genis de l'arquitectura i les seves obres són un gran reflex del domini de les matemàtiques, l'observació de la natura, la creativitat sense límits i la seva particular visió del món espiritual.

Gaudí és un clar exemple de llenguatge audiovisual. Visual pel seu domini del color i les formes i àudio per l'excel·lent acústica dels seus edificis. Influenciat pel Modernisme, les ganes de deixar enrere un segle gris i donar llum a un segle nou ple d'esperança i objectius comuns, Gaudí ens ha deixat un llegat etern, però també críptic i hermètic que cal desxifrar utilitzant tots els nostres sentits.

Un llenguatge visual és un conjunt de pràctiques per les quals les imatges poden usar-se per a comunicar conceptes.

La creació d'una imatge per a comunicar una idea pressuposa l'ús d'un llenguatge visual.

De la mateixa manera que les persones poden verbalitzar la seva manera de pensar, poden visualitzar-la.

Els elements en una imatge representen conceptes en un context espacial, en comptes de la forma lineal usada per a les paraules.

El discurs i la comunicació visual són paral·lelament i usualment interdependents d'aquesta manera els col·lectius humans intercanvien informació. Un diagrama, un mapa, o una pintura són tipus de llenguatges visuals.

El sentit de vista funciona selectivament. La percepció no és una captació passiva de tot el que apareix davant dels ulls; és un judici continu de les relacions d'escala i de color, i inclou fer categories de formes per a classificar imatges i formes del nostre voltant.

Més informació: Mac Graw Hill Education

L'escolta activa és aquella que no només sent i percep les vibracions dels sons que emet l'emissor, sinó que li fa saber que és escoltat i que per tant l'entén

Significa realitzar una escolta en què la persona que emet el missatge, interpreta, ens interessem pel que intenta comunicar-nos. Això suposa tenir una mirada que transmet algun feedback sobre el missatge de l'altre, centrar-se pacientment, realitzar un cert buidatge de les coses pròpies i dels prejudicis i allotjar sense condicions.

Per a realitzar una bona escolta activa és necessari:

-Eliminar possibles distraccions.

-Establir contacte visual.

-Ús d'un to i volum adequat.

-Reforçar el missatge de l'emissor.

-No interrompre.

-Centrar les intervencions sobre el missatge emès.

-Controlar els silencis.

-No jutjar, ni prejutjar.

-Identificar els sentiments de l'emissor.

-Ser pacient.

-Controlar les emissions pròpies.

-Concentrar-nos en el que diuen per a poder resumir-ho.

-Prendre notes.

L'escolta activa permet establir un sentiment de confiança entre les dues persones que s'estan comunicant.

L'emissor se sentirà probablement més valorat, i el receptor generarà més respecte i el fet d'escoltar aportarà efectes tranquil·litzants i eliminarà tensions. D'aquesta manera s'afavorirà una relació positiva que permetrà fer un abordatge més profund dels problemes.

Més informació: Escolta Activa, Percepcions i Interpretar Sensacions

El punt de vista és la posició, consideració o actitud que sobre un fet, subjecte o qüestió té una determinada persona o entitat a causa del seu propi biaix cognitiu subjectiu, indissociable a ella.

També s'usa, com a sinònim, perspectiva i, especialment en el context artístic, mirada. Aquesta expressió figurativa existeix a diverses llengües i està referenciada per escrit des de 1760.

Des de la perspectiva de la filosofia i les ciències socials, existeixen models de punts de vista, com el punt de vista neutral o neutralitat, el punt de vista natural i el punt de vista múltiple.

D'altra banda, des de les arts, l'humor i la creació (innovació, disseny, tecnologia) en general, les persones posen esment a oferir noves mirades, perspectives i punts de vista del món, real o fictici.

Els infants són un exemple de persones que canvien el punt de vista lliurement, davant de les situacions que es van presentant.

Més informació: UOC

La infografia és la tècnica de creació i tractament d'imatges digitals utilitzant ordinadors i eines informàtiques.

En general, defineix el conjunt de tècniques que serveixen per a produir aquelles creacions realitzades en un entorn tridimensional virtual que es genera mitjançant programari especialitzat dins d'un ordinador; també s'aplica al programari que permet fer-les realitat.

El terme infografia és usual per a referir-se a les informacions iconogràfiques, acompanyades de breus texts de suport o explicacions textuals, en la premsa diària i de periodicitat diversa; però també són infografies totes aquelles produccions iconogràfiques, esquemes detallats, i altres iconografies amb categoria d'il·lustracions gràfiques que, acompanyades de texts ad hoc, contribueixen a descriure, comprendre o fer entendre millor allò del que s'informa, sigui en suport paper, informàtic o digital o altres modalitats de publicació i materials: plafons, cartells o tendals.

Les infografies poden estar realitzades en color, en escala de grisos o en blanc i negre, i poden ser de mides variades.

Abans de l'aparició del programari informàtic d'edició iconogràfica, es parlava d'il·lustració tècnica, i a partir del boom de la informàtica, la conjunció dels mots informàtica, informació, grafia i iconografia, segons el parer d'alguns, va proporcionar el terme infografia, encara que ja existia amb anterioritat; l'auge de les tecnologies informàtiques adreçades a l'edició d'informació iconogràfica han fet que el mot infografia hagi esdevingut molt utilitzat.

Popularment s'anomena 3D, per l'aparença tridimensional i el treball en perspectiva, en contraposició al 2D o bidimensional de la majoria de tècniques gràfiques i animacions prèvies a l'aparició de la infografia per ordinador.

Els professionals de la infografia són coneguts com a infògrafs o infografistes, i es tracta d'una especialització en les arts gràfiques, inclosos el disseny gràfic i la il·lustració gràfica, però també en el disseny i il·lustracions artístiques i en animació en general des de cinema, televisió i videojocs, fins a publicitat i Internet. Aquesta tècnica també s'empra per a construir les maquetes virtuals que s'empren en medicina, en arquitectura i en disseny industrial, entre d'altres.

Més informació: Educación 3.0


L'arquitectura és el primer art plàstic;
l'escultura i la pintura necessiten la primera.
Tota la seva excel·lència ve de la llum.
L'arquitectura és l'ordenació de la llum.

Antoni Gaudí

dijous, 25 de febrer del 2021

LES EINES DIGITALS EN LÍNIA, L'ORGANITZACIÓ I LA GESTIÓ

Avui, The Grandma ha continuat participant en el curs d'Atenció al client en línia amb els seus companys i les seves companyes de Gavà

Han estat parlant sobre l'organització i la gestió de les eines de treball en línia i sobre com el perfil de treballador/a està canviant des d'una formació en teleoperació i comunicació cap a un perfil administratiu, que ha de dominar les xarxes socials i les eines ofimàtiques, ha de tenir habilitats comunicatives i ha de tenir coneixements en facturació, logística i màrqueting.

Google Workspace (anteriorment G Suite, Google Apps for Work i Google Apps for Your Domain) és un servei de Google que proporciona de manera independent les versions personalitzades de diversos productes de Google amb un nom de domini personalitzat pel client.

Compta amb diverses aplicacions Web amb funcions similars als paquets ofimàtics tradicionals: Gmail, Google Groups, Google Calendar, Google Talk, Google Docs, Google Drive i Google Sites. Va ser la visió de Rajen Seth, un empleat de Google que més tard va desenvolupar Chromebooks.

Més informació: Google Workspace

Google Classroom és un servei web gratuït que Google ha desenvolupat per les escoles i que vol simplificar la creació, distribució i avaluació de tasques.

El principal propòsit de Google Classroom és el de poder compartir arxius en directe entre mestres i estudiants. Es calcula que hi ha entre 40 a 100 milions d'usuaris d'aquesta aplicació.

Google Classroom integra Docs, Presentacions, Gmail, i Calendari cohesionats en una plataforma per facilitar la comunicació entre mestre i alumne. Es pot convidar estudiants a afegir-se a la classe amb un codi privat o a través d'un codi. 

Els mestres poden crear, distribuir i marcar tasques dins del mateix sistema. Per a cada classe es crea una carpeta separada en el disc dur virtual de l'usuari i allí l'usuari pot lliurar la feina per a ser avaluat pel mestre. Les dates previstes per al lliurament de tasques s'afegeixen al calendari de Google, cada tasca pot tenir una categoria o tema diferent.

Els mestres poden revisar el progrés dels estudiants mirant l'historial del document. A més els professors poden retornar la feina feta amb comentaris afegits.

Més informació: Dobuss

PDF (acrònim en anglès de Portable Document Format, Format de Document Portàtil) és un format de fitxer desenvolupat per l'empresa Adobe com a fitxer contenidor de documents, independentment del programari, maquinari o sistema operatiu utilitzat. Fou desenvolupat a partir del projecte Camelot ideat per John Warnock, cofundador d'Adobe Systems.

Els fitxers PDF s'utilitzen per emmagatzemar documents, interactius i regulars, així com mapes, gràfics, catàlegs, presentacions i llibres electrònics.

És multiplataforma, és a dir, pot ser presentat en els principals sistemes operatius (GNU/Linux, MacOS, Unix, Windows), sense que es modifiqui l'aspecte ni l'estructura del document original.

Pot contenir qualsevol combinació de text, elements multimèdia com a vídeos o so, elements d'hipertext com a vincles i marcadors, enllaços i miniatures de pàgines.

Els fitxers PDF no perden el format amb l'enviament a altres usuaris, com sí succeeix quan s'envien documents de text: es desordenen les pàgines o es desorganitzen els paràgrafs...

És un dels formats més estesos a Internet per a l'intercanvi de documents. Per això, és molt utilitzat per empreses, governs i institucions educatives.

És una especificació oberta, per la qual s'han adaptat eines de programari comercial com les suites ofimàtiques Microsoft Office i WordPerfect Office i creat unes altres en programari lliure que permeten crear, visualitzar o modificar documents en format PDF, com Openoffice.org, LibreOffice i Calligra Suite així com el sistema de composició de textos LaTeX.

Pot ser xifrat per a protegir el seu contingut i fins i tot signar-lo digitalment.

Un fitxer PDF pot crear-se des de diverses aplicacions exportant el fitxer, com és el cas d'Openoffice.org i Microsoft Office (a partir de la versió 2007, si s'actualitza a SP2). Pot generar-se des de qualsevol aplicació mitjançant la instal·lació d'una impressora virtual en el sistema operatiu, en cas d'emprar aplicacions sense aquesta funcionalitat integrada.

És l'estàndard ISO (ISO 19005-1:2005) per a fitxers contenidors de documents electrònics amb vista a la seva preservació de llarga durada.

Els fitxers PDF són independents del dispositiu, per la qual cosa poden imprimir-se en una impressora matricial, d'injecció de tinta, làser o en microfilm. Per a l'optimització de la impressió, es configuren les opcions apropiades en la creació del fitxer PDF.

Independentment de com s'hagin creat els fitxers PDF, tots ells comparteixen la mateixa estructura interna composta de quatre parts:

Capçalera: informació sobre l'especificació de l'estàndard PDF que s'ha seguit, on s'indica, per exemple, la versió.

-Cos: descripció dels elements emprats a les pàgines del document.

-Taula de referències creuades: informació dels elements emprats a les pàgines del fitxer.

-Coda: indica on trobar la taula de referències creuades.

Notar que quan un fitxer PDF és modificat i s'afegeix nou contingut, est tindrà noves seccions de cos, taula de referències croades i coda, però en guardar aquest document es pot optimitzar de manera que les seccions duplicades es fusionin en una sola i es reorganitzi el fitxer.

Més informació: I Love PDF

El Microsoft Publisher, formalment i oficialment Microsoft Office Publisher, és l'aplicació d'autoedició o DTP (per DeskTop Publishing en anglès) de Microsoft Corporation.

Sovint és considerat com un programa per a principiants o de nivell d'entrada (entry level), que difereix del processador de textos Word en el fet que es posa l'accent en el disseny i la maquetació de les pàgines, més que en el procés i la correcció de textos.

Ajuda a crear, personalitzar i compartir amb facilitat una àmplia varietat de publicacions i material de màrqueting.

Inclou una varietat de plantilles, instal·lades i descarregables des del seu lloc web, per a facilitar el procés de disseny i maquetació.

El Publisher té una quota de mercat relativament petita, en un segment clarament dominat per Adobe InDesign i QuarkXPress. Això es deu al fet que aquest editor ha sigut històricament menys desitjat per part dels centres gràfics o d'impressió, en comparació a les altres aplicacions DTP recentment mencionades.

Les versions recents del producte tenen una major capacitat en relació a la separació i el processament de diversos (nivells de) colors.

Microsoft Publisher també inclou la capacitat per a l'exportació d'arxius en format PDF, amb la possibilitat d'incloure o incrustar (embed) els propis tipus tipogràfics dins d'ells tot garantint així una reproducció fidel en computadores que no tenen instal·lades massa fonts, particularment aquelles que no són tan populars. Això no obstant, aquesta característica està disponible com una descàrrega (download) addicional des del lloc web de Microsoft. 

Més informació: Administra Proyectos

No espereu; el moment mai no serà "el correcte".
Comenceu on us trobeu i treballeu
amb les eines que tingueu al vostre abast i,
a mesura que aneu treballant, trobareu millors eines.

George Herbert

dimarts, 23 de febrer del 2021

LA PLATAFORMA DIGITAL EN LÍNIA, LA GRAN EINA DE FUTUR

Avui, The Grandma ha començat una nova formació sobre Atenció al client en línia. Les eines digitals han vingut per a quedar-se i el temps de pandèmia ha accelerat la seva implementació, que ja era de per si irreversible.

Unes bones eines digitals i uns usuaris que les dominin, a més a més de dominar les tècniques de comunicació bàsiques són el còctel necessari per tenir èxit en qualsevol situació d'atenció al client en línia.

The Grandma comparteix aquesta formació amb aquests nous companys i companyes de Gavà amb els quals treballarà durant quasi un mes el funcionament d'algunes d'aquestes eines digitals i el perfeccionament de les tècniques de comunicació bàsiques.

Benvinguts i benvingudes!


Una plataforma digital és un lloc d'Internet que serveix per emmagatzemar diferents tipus d'informació tant personal com a escala de negocis.

Aquestes plataformes funcionen amb determinats tipus de sistemes operatius i executen programes o aplicacions amb diferents continguts, com poden ser jocs, imatges, text, càlculs, simulacions i vídeo, entre d'altres.

Les plataformes digitals també es poden concebre com a sistemes que poden ser programats i personalitzats per desenvolupadors externs, com els usuaris, i d'aquesta forma pot ser adaptat a innombrables necessitats i assumptes que ni tan sols els creadors de la plataforma original havien previst.

Les plataformes digitals s'han posicionat en l'àmbit virtual a través de l'inici de la Web 2.0, que va definir noves alternatives sobre l'ús de la plataforma web per a treball col·laboratiu. Mitjançant la nova interacció entre usuaris i els sistemes virtuals, s'han difuminat les plataformes digitals donant origen a la diversitat de llocs web que suporta aquesta línia de treball virtual.

És important tenir en compte que mitjançant les plataformes digitals, independentment de l'enfocament de cadascuna d'elles, és possible gestionar continguts i realitzar una gran varietat d'activitats a través dels portals web. D'aquesta manera ha anat prenent força aquest tipus d'aplicacions i actualment encara es troba en continu desenvolupament.

Més informació: Plataformes digitals: gratuïtat i monopoli

Les plataformes digitals aspiren a posicionar la web com a principal canal per adquirir continguts. Entre les seves característiques destaquen:

-Són creadores de continguts i serveis: reuneixen a diferents proveïdors, aplicacions, serveis, continguts i desenvolupadors. El seu valor creix en la mesura que augmenta l'oferta, tant en quantitat com en qualitat.

-Poden ser obertes o tancades. Apple és la dominadora entre les plataformes tancades o propietàries, mentre Android o diverses companyies de telecomunicacions aspiren a crear plataformes obertes amb diferents graus de control sobre els desenvolupaments de tercers.

-Ofereixen un accés preferent a continguts premium. És a dir, amb major qualitat de continguts, amplada de banda, resolució o interfície.

-Són multisuport i multicanal. Permet l'accés a través de web, mòbils, videoconsoles, televisions connectades a Internet, etc.

-Donen més control dels continguts i dels seus drets de propietat intel·lectual i ús als proveïdors, a més de reunir més dades dels clients i són gestores de l'usuari final.

-Negoci de pagament per accés o cobrament per continguts: conviuen diversos models de negoci amb pagament per continguts, subscripcions d'accés, micropagaments o llicències per continguts associats a equips i suports.

-Permeten l'accés a paquets de continguts o serveis: cap plataforma s'acontenta amb una única oferta, els continguts es rendibilitzen en paquets (com la televisió de pagament), com també els serveis (els paquets d'internet, fix, mòbil i TV de pagament de les operadores de telecomunicacions).

AVANTATGES

-Autonomia de publicació i producció a la xarxa de recursos i continguts per part dels participants.

-Permeten allotjar informació perquè els altres usuaris les obtinguin.

-Accedir a diferents tipus d'informació mitjançant un login.

-Interfícies de connexió amb diversos usuaris.

-Facilitat als usuaris d'incorporar-se en l'anomenat Teletreball.

-Utilització des de qualsevol part del món.

DESAVANTATGES

Tots els processos acadèmics requereixen un autoaprenentatge continu, per tant l'únic desavantatge palpable, és el desconeixement de les eines del seu funcionament.

A més també podem considerar que alguns dels seus desavantatges són:

-La lenta velocitat de càrrega per a la transmissió de dades.

-No-interacció directa amb un usuari.

-Poca privacitat amb els nostres arxius.

Més informació: Diari de Girona

L'accés als continguts a través de plataformes tecnològiques o de xarxes socials són els nous models que s'obren pas per al futur.

En ells, la web perd la centralitat de la qual ha gaudit en els últims anys i s'usa la infraestructura d'Internet per construir xarxes intel·ligents on la neutralitat de la xarxa se substitueix per una major oferta, més transparent, amb diferents preus d'accés en funció dels continguts i serveis contractats.

S'avança de la Internet oberta i gratuïta dels últims anys a un model de plataformes a la recerca d'augmentar el negoci digital per a operadores, fabricants, grans d'Internet i mitjans.

Les plataformes socials són llocs web que serveixen per emmagatzemar diversos tipus d'informació relacionada amb les interaccions socials dels usuaris. A més, són xarxes socials que faciliten el contacte amb amics familiars i altres. Aquestes plataformes funcionen amb determinats tipus de sistemes operatius i executen programes i aplicacions amb contingut molt ampli: imatges, text, audiovisuals, càlculs...

Tenim plataformes digitals de tipus social com Facebook, Twitter, Linkedin, Instagram, Tuenti i plataformes de contingut audiovisual com Youtube, Vimeo, Flickr, Tumblr o TikTok.

Més info: Guia tècnica de consum per a l'ús de les plataformes digitals

Almenys, un 40% de tots els negocis moriran
en els pròxims deu anys si no saben
com adaptar-se a les noves tecnologies.

John Chambers